1a CIRCULAR

JORNADES D’ESTUDI SOBRE EL ZOMBI: UNA METÀFORA
GLOBAL PER AL SEGLE XXI
7 i 8 de juliol de 2016
Universitat d’Alacant
En La derrota del pensament (1987), el filòsof Alain Finkielkraut
denunciava que la barbàrie, la intolerància i l’infantilisme
amenaçaven d’arrasar la cultura occidental i les obres de l’esperit,
abocant-nos a un món dominat per fanàtics i zombis. Precisament, al
llarg dels últims anys hem assistit a un augment de ficcions
protagonitzades per zombis, especialment sèries de televisió i
videojocs, per no parlar d’espectacles com les desfilades de zombis
en moltes ciutats del món. La figura del zombi, saturada de
simbolisme, ens convida a preguntar-nos sobre el ric i complex
significat del monstre i de la monstruositat en la cultura i la societat
contemporànies. Amb antecedents com la novel·la The Magic Island
(1929) i el film White Zombie (1932), és sobretot la pel·lícula de
George Romero Night of the Living Dead (1968) la que fixa la
iconografia popular del zombi (el no-mort que retorna de la tomba a
devorar els vius). Des d’aleshores, aquesta figura ha anat nodrint-se
de rics significats que transcendeixen el valor antropològic original
del folklore haitià (màgic i sobrenatural): l’alienació consumista,
l’explotació econòmica, l’apatia política, la desmemòria,
l’individualisme egocèntric, la superficialitat de la comunicació en la
societat de masses, el concepte freudià del retorn d’allò reprimit, els
canvis corporals, la paranoia terrorista i l’obsessió amb la seguretat
nacional, el pànic a les epidèmies o els immigrants víctimes de
guerres colonials. La renovada actualitat del zombi ha despertat
l’interès de pensadors i analistes de la cultura, manifesta en la
publicació recent d’estudis com ara American Zombie Gothic: the
rise and fall (and rise) of the walking dead in popular culture, de
Kyle W. Bishop (2010); Filosofía zombi, de Jorge Fernández (2011);
l’obra col·lectiva sobre la sèrie televisiva The Walking Dead (2012);
Petite philosophie du zombie, de Maxime Coulombe (2013) o
Zombies: a Cultural History, de Roger Luckhurst (2015), per
esmentar-ne només uns quants. Per a aquest últim autor, els zombis
han esdevingut una al·legoria de l’anomenada “societat de risc”, en
què l’estat d’emergència amenaça de convertir-se en una situació
permanent.
En les jornades d’estudi sobre El zombi: una metàfora global per al
segle XXI, volem explorar l’ampli ventall de significats que la
metàfora del zombi representa en la cultura contemporània. Atès el
caràcter interdisciplinari del congrés, convidem els especialistes en
els més variats camps a debatre sobre els diversos significats que el
zombi adopta en els diferents àmbits creatius contemporanis:
televisió, còmic, literatura, cinema, videojocs, videoclips.
Encoratgem sobretot joves investigadors i doctorands a participar en
les jornades. Les contribucions es poden adscriure a qualsevol
d’aquests àmbits de recerca, àrees temàtiques i perspectives
crítiques:
-
Postcolonialisme
Estudis de gènere i sexualitat
Teoria dels afectes
Cultura de masses
Postmodernitat
Estudis sobre el gènere fantàstic i de terror; ciència-ficció
Mash-up fiction
Estudis audiovisuals / Transmèdia
Sociologia
Filosofia
Estudis polítics
Antropologia
Literatura infantil i juvenil / Didàctica de la literatura
Folklore i cultura popular
Resums: els interessats a participar en les Jornades poden enviar un
resum de la seva comunicació en qualsevol de les tres llengües amb
una extensió de 250/300 paraules, acompanyat d’una breu biografia
(50 paraules), la seua filiació acadèmica i l’àmbit de recerca o línia
temàtica en què s’inscriu la proposta. El termini finalitza el 30
d’abril de 2016 i es notificarà la resposta el 23 de maig de 2016.
Comité organitzador: Eduard Baile (Universitat d’Alacant), Toni
Maestre (Universitat d’Alacant), José Rovira (Universitat
d’Alacant), Irene Mira (Universitat d’Alacant), Maria Martínez
(Universitat d’Alacant).
Comité científic: Alfons Gregori (Adam Mickiewicz University in
Poznań), Antoni Munné-Jordà (Societat Catalana de Ciència-ficció i
Fantasia), Pedro Fernández Dorado (University College Cork), Àlex
Martín Escribà (Universitat de Salamanca).
Llengües del congrés: català, castellà i anglès.
Lloc: Universitat d’Alacant, 7/8 de juliol de 2016
Matrícula: 50€ general / 30€ estudiants i desocupats
Adreça per a l’enviament de les propostes i consultes:
[email protected]
Facebook: https://www.facebook.com/jornadeszombi/
Twitter: @jornadeszombi
Patrocina: Departament de Filologia Catalana (UA), Facultat de
Filosofia i Lletres (UA)
CALL FOR PAPERS THE ZOMBI: A GLOBAL METAPHOR
FOR THE 21st CENTURY
7 / 8 July 2016
University of Alicante
In La défaite de la pensée (1987), Alain Finkielkraut claimed that
barbarism, intolerance and childishness threatened to destroy
Western culture and thought, impelling us to a world dominated by
fanatics and zombies. Precisely, over the last years, an increasing
number of undead has appeared in popular culture, such as television
series and videogames, not to mention the zombie parades in cities
all over the world. The zombie, a metaphor riddled with symbolism,
invites us to think about the rich and complex meaning of the
monster and monstrosity in contemporary culture and society.
Despite the existence of previous works such as the novel The Magic
Island (1929) and the film White Zombie (1932), George Romero’s
Night of the Living Dead (1968) establishes the popular
representation of the zombie: the undead who comes back from the
grave to devour the living. Since then these character has absorbed a
wide range of meanings that move away from Caribbean religious
folklore to assume other values: alienation in consumerist societies,
economic
exploitation,
political
indifference,
oblivion,
individualism, superfluous communication, the Freudian uncanny,
bodily changes, terrorist paranoia, obsession with national security,
fear of epidemies or the victims of colonial wars. The renewed
importance of the zombie has aroused the interest of scholars as
shown in recent research; for example American Zombie Gothic: the
rise and fall (and rise) of the walking dead in popular culture, by
Kyle W. Bishop (2010); Filosofía zombi, by Jorge Fernández (2011);
The Walking Dead (2012); Petite philosophie du zombie, by Maxime
Coulombe (2013) or Zombies: a Cultural History, by Roger
Luckhurst (2015), just to mention a few. For Luckhurst, zombies
have turned into an allegory of the so called “risk society”, in which
the state of emergency is becoming a permanent situation.
The zombie: a global metaphor for the 21st century wants to provide
an interdisciplinary from across the humanities and social sciences
framework to explore the array of meanings of the zombie metaphor
in contemporary culture. Given the interdisciplinary scope of the
conference, we invite scholars from all human and social disciplines
to discuss about the manifold meanings of the zombie in all cultural
fields: television, comic, literature, cinema, videogames and
videoclips. We especially encourage young researchers to submit
their proposals. We wellcome papers from these specific topics of
interest and critical theories:
-
Postcolonialism
Gender and sexuality
Affect theory
Popular culture
Postmodernism
Science fiction, gothic studies, horror studies
Mash-up fiction
Transmedia / Television and cinema studies
Sociology
Philosophy
Political science
Anthropology
Children’s literature / Young adult fiction
Folk literature
Proposals of approximately 250/300 words, complete with a 50 word
bionote, should be submitted at [email protected]
by Saturday 30th April 2016. Contributors can expect to be
selected and notified by Monday 23th May 2016.
Organising Comittee: Eduard Baile (Universitat d’Alacant), Toni
Maestre (Universitat d’Alacant), José Rovira (Universitat
d’Alacant), Irene Mira (Universitat d’Alacant), Maria Martínez
(Universitat d’Alacant).
Scientific Committee: Alfons Gregori (Adam Mickiewicz University
in Poznań, Poland), Antoni Munné-Jordà (Societat Catalana de
Ciència-ficció i Fantasia, Barcelona), Pedro Fernández Dorado
(University College Cork, Ireland), Àlex Martín Escribà (University
of Salamanca, Spain).
Languages: Catalan, Spanish, English
Registration fees: 50€ general / 30€ students and unemployed
For all enquiries, please contact: [email protected]
Facebook: https://www.facebook.com/jornadeszombi/
Twitter: @jornadeszombi
Sponsored by the Department of Catalan Studies and the Faculty of
Arts (University of Alicante)
JORNADAS DE ESTUDIO SOBRE EL ZOMBI: UNA
METÁFORA GLOBAL PARA EL SIGLO XXI
7 y 8 de julio de 2016
Universitat d’Alacant
En los últimos años hemos asistido a un aumento de ficciones
protagonizadas por zombis, especialmente series de televisión y
videojuegos, por no hablar de espectáculos como los desfiles de
zombis en muchas ciudades del mundo. La figura del zombi,
saturada de simbolismo, nos invita a preguntarnos sobre el rico y
complejo significado del monstruo y de la monstruosidad en la
cultura y la sociedad contemporáneas. Con antecedentes como la
novela The Magic Island (1929) y el film White Zombie (1932), es
sobre todo la película de George Romero Night of the Living Dead
(1968) la que fija la iconografía popular del zombi (el no muerto que
vuelve de la tumba a devorar a los vivos). Desde entonces, esta
figura ha ido nutriéndose de ricos significados que trascienden el
valor antropológico original del folclore haitiano (mágico y
sobrenatural): la alienación consumista, la explotación económica, la
apatía política, la desmemoria, la individualismo egocéntrico, la
superficialidad de la comunicación en la sociedad de masas, el
concepto freudiano del retorno de lo reprimido, los cambios
corporales, la paranoia terrorista y la obsesión con la seguridad
nacional, el pánico a las epidemias o los inmigrantes víctimas de
guerras coloniales. La renovada actualidad del zombi ha despertado
el interés de pensadores y analistas de la cultura, manifiesta en la
publicación reciente de estudios como American Zombie Gothic: the
rise and fall (and rise) of the walking dead in popular culture, de
Kyle W. Bishop (2010); Filosofía zombi, de Jorge Fernández (2011);
la obra colectiva sobre la serie televisiva The Walking Dead (2012);
Petite philosophie du zombie, de Maxime Coulombe (2013) o
Zombies: a Cultural History, de Roger Luckhurst (2015), por
mencionar solo algunos ejemplos. Para este último autor, los zombis
se han convertido en una alegoría de la llamada “sociedad del
riesgo”, en la cual el estado de emergencia amenaza con convertirse
en una situación permanente.
En las jornadas de estudio sobre El zombi: una metáfora global para
el siglo XXI, queremos preguntarnos qué es lo que hace del zombi
una metáfora tan maleable para interpretar la cultura y la sociedad de
nuestro tiempo. Dado el carácter interdisciplinario del congreso,
invitamos a los especialistas en los más variados campos a debatir
sobre los diversos significados que el zombi adopta en los ámbitos
creativos contemporáneos: televisión, cómic, literatura, cine,
videojuegos, videoclips. Por ello, invitamos a todo tipo de
especialistas en estudios literarios, audiovisuales, filosóficos,
sociológicos, antropológicos o históricos a participar para que, desde
cada disciplina, aporten su propia perspectiva al análisis de esta
potente figura del imaginario colectivo actual. Alentamos,
especialmente, a jóvenes investigadores y a doctorandos a participar
en las jornadas. Las contribuciones se pueden adscribir a cualquiera
de estos ámbitos de investigación, áreas temáticas y perspectivas
críticas:
-
Postcolonialismo
Estudios de género y sexualidad
Teoría de los afectos
Cultura de masas
Postmodernidad
Estudios sobre el género fantástico y de terror; ciencia
ficción
Mash-up fiction
Estudios audiovisuales / Transmedia
Sociología
Filosofía
Estudios políticos
Antropología
Literatura infantil y juvenil / Didáctica de la literatura
Folclore y cultura popular
Fantasia), Pedro Fernández Dorado (University College Cork), Àlex
Martín Escribà (Universidad de Salamanca).
Lenguas del congreso: catalán, castellano e inglés.
Lugar: Universitat d’Alacant, 7 y 8 de julio de 2016
Matrícula: 50€ general / 30€ estudiantes y desempleados
Resúmenes: los interesados en participar en las Jornadas pueden
enviar un resumen de su comunicación en cualquiera de las tres
lenguas con una extensión entre 250 y 300 palabras, acompañada de
una breve biografía, su filiación académica y el ámbito de
investigación o línea tematica en la que se inscribe la propuesta. El
plazo finaliza el 30 de abril de 2016.
Correo para el envío de las propuestas y consultas:
[email protected]
Facebook:
https://www.facebook.com/jornadeszombi/?notif_t=page_admin
Twitter: @jornadeszombi
Comité organizador: Eduard Baile (Universitat d’Alacant), Toni
Maestre (Universitat d’Alacant), José Rovira (Universitat
d’Alacant), Irene Mira (Universitat d’Alacant), Maria Martínez
(Universitat d’Alacant).
Comité científico: Alfons Gregori (Adam Mickiewicz University in
Poznań), Antoni Munné-Jordà (Societat Catalana de Ciència-ficció i
Patrocina: Departament de Filologia Catalana (UA); Facultat de
Filosofia i Lletres (UA).