FONT NOVA 19060527 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
CAMPRODON
Periódico ilustrado defensor de los intereses de Camprodon y del distrito
REDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN Calle de valencià, núm. 37
ÀNO III
27 DE MAYO DE 1906
FÀBRICA DE ALPARGATAS DE TODAS CLASES |l
DE
La Escala. (Gerona)
Esitecialidad en borseguines para cazadores. Medias y calcetines em costura.
SUSCRIPOIÓN
Espolla. . . . .
l'to ptas.
Irimfstre
Exlravjero. . . . i
»
»
N ú m e r o suelto 15 céntimos
Atiuncios y coniunic .(IKB a prutitit- toiivincionalus.
No se Jevcielven origítrates.
Núm. 92
w%m\ï mMí 1
La Escala(Gerona.)—Retrato? i'l todos tarnanos j elases.
Variado surtido en postales de fotogrrafia. con vistas, de tnarinaí», pefias, paisajes, monumentos de esta Iwrmosa comarca del Ampurdan.
Del cel, lo beneyheix Deu
Noy
Y el dimoni avi?
La conto
Aü
'L dimoni
Pro escolteula bé sentiu?
Visió musical en 2 quàdros '^ en vers, original de (Los noys se fosan ben afentadets recohattt los brasEscurregut ta à !• intern
Manel Domeneeh Roufet. '
Reneganttot foll do nibia
sos al jimoíls del avi. Pauseta. D avi tus un xich y
!
A D. LLUÍS GRANER
Llensant foch per tot arreu
diu:)
(Música, piano.
CUADRO PRIMER
Mentres que 'I peniten puja
Al cim d' una grau montanya
Cuyna d' una casa de pagès. Al fondo dreta actor
Etítre cants dels Angelets
D' un país molt lluny d'iiqul,
la porta que dona al bosch; fondo esquerra id un
Y à dins d' una cova, fosca.,..
Al costat de tots los Sants
finestral. Esquerra actor la llar encesa, 1' avi assenPlena d' inmensos perills
Al mateix costat de Deu
tat e,n un ailló de baqueta y 'Is noys assentats també
Y vivia un pobret home...
Noy
Que m' agradaria serho
«is peus del avi. Dreta actor porta transitòria y arriNava estripat, mal vestit
Avi com aquet penitent
iniàda A la pared, taula mitj parada com si haguessin
Menjava herbas d' aquells boscos
Noya
Y jo també
brenat. Una llumanera encesa al cim de la taula. Es
Dormia en un tronch de pi
Avi
^Per què à veure?
de nit, pel finestral se veu com neva.
Resaba molt, casi sempre.
Noy
Per anar depresa al cel
ESCENA ÚNICA
Y vivia molt fells
Avi
{pels
noys)
(üPobres Àngels. Deu vOs guihil)
L' Avi y 'Is noys.
Fugint dels perills del mon
{se
senten tacà horas ab una campana)
Avi
Teniu fret, fills? acosteuse
Sol se 'n via anat allí
L'
oració!
ipreguém per ells!
,
Aqueix hivern malehit...
Per fer sempre penitencia
(Z- avi í' aixeca y *' arrodilla à terra senyanse.
jSofrin per Deu ab dalitl
Qu' entristeix la vida y ànima
Los noys s' abrassan lots dos mirantse l'avi. CuaY purgar los seus pecats
Y 'ns fà portar lo cor trist...
dro.)
'
Per 'na dret al Paradís.
Nòy
Oy que no avi {rient y fentli caricias)
CORTINA
Tenia una creu de fusta
Avi
,
Vosaltres
CUADROSEGON
Peta ab dos brancas de pi
Veniu al mon ipobres fills!
Cova
enclavada
entre dos penvas en la montanya.
Sempre ab amor la mirava
'
Sempre esteu contents y alegres
Al
fonds
r
espay
d'
entrada y al costat te que habèí"Y mirantla, llarchs sospirs
Jo que 80<Sh vell, no es aixls
hi
un
clarho
per
poguer
apateixi la visió quant sin
8' esoapavan de son ànima
diqui
ab
lo
vers.
Dreta
actor
una petita roca sobre la
Ja m' en vaig d' aquesta tera
Desahogant aixis son pit
qual
hi
ha
una
eren
feta
ab
2 brailcas de pi,
Los vells fem nosa... sentiu?
Quant vet aqui que '1 diable
un
cap
de
mort
y
un
llibre
algo
grosset. Es al ca^oy
Vos avi no *n feu de nosa
Envejós per si va dir
yent
de
la
tarde
L'
escena
&
mitja
llum. Avans de
La Teta y jo vos servim
«Es precís perdre aquest home
desGorros
la
tela
se
sent
cantar:
Vos estimem molt—^pa Teta?
«L' ànima la vull per mi»
Coro
Peniten d'aquesta terra
'
Noya
Pobr avi està clar que si (I' acaricia)
Y quina 'n fa se disfressa
Que aixís purgas tons pecata
A[vi '
(Pobres flllets) Acost&use ( Í ' aiasuga llarDe dona el mal esperit .
Deu no vol que mes pareixia
mes.
Y à la cova del sant home
Y 't cridarà à son costat.
Acosteuse (Ao/««<) forsa... aixís
Lo tenta ab ideas vils
{Se
descorra
la tela apareguentlo penitent que vesQue '1 pobr' avi vos estrenyi
Lo penitent Uuyta ab forsa
tirà
com
los/rares
caputxins, ajonollaí al peu de la
Contreson cor; pobres fills!
Lo diable ab mes dalit
creu
com
fent
meditació.
Durant tot aquet cmirp
JVby»
Nos estimeu molt fa avi?
Mes Uuyta encara '1 pobr' home
música
pianisima.)
wí«>íi,
Si, molt, esta clar ^ue si
Y quant lo diable riu
Penitent Miram postrat à tos peua
iVoy.,
Conteunos una rondalla
Pensant que la presa es seva
jOh creu santa! joh creu hermosal
Ja que'ns estimeu....
Cau lo pobre arrepentit
Si
en ei mon haig de patir
Xti
{mitj rient)
Vols dir?..,
Agafant ab amor foll
Per
Tú ho soportaré ab força.
a^oya
Si avi... vaja conteula
Aquella santa creu de pi,
Trent'
anys ja fa soch aquí
í! i ,1 i
Pa díafl no n'hem sentit
La visió fatal s* allunya
Lluny
d'
aquell baf que '1 cor corca
•f^'f i
Pro si no tinch ja memòria
Lo diable acobardit
Mont
pervers
tu no ets per mi
Los anys hi son....
Se recargola de ràbia
Ni jo per tú,. En eixas rocas
Noy
i
Vaja si
Y cau al fonds del abim
Johihetrovatl' alegria
Gonteune una ben bonica
Mentres tant los Àngels cantan
La pau del cor y la glòria
Noya
Una y prou (rapit aixÓ)
La mort d' aquell penitent
Fugiu galas malehidas
Avi
Noya jo 't fiich
Y entre olors y flors que cahuen
Passions vils donas hipócritfts
Que vols que t'ettoonn un carro?
La rondalla del avi
Noy
Avi
La conteu avi?
LA FONT-NOVA
Tot ea mentida, mentida
La tritat aquí esta cloae {pel lloch)
{Pauseia) Tu vas fer el mont oh Deu, ta obra grau
Mes al Tenir Tu à n' ell tan bo eom erats
Al neixe, una creu ell te va dar
Que mereixes oh mon desd* alashoras
Qtie ab ton Í)eu vas ésser tan ingratl*
Desd' allavors mon vil tot son tristesas
Ab Deu has sigut sempre un malvat
EU va íarte la vida, j tu ab la teva
La d* Ell vas inmolar
Oh mont tu 'ts infidel; tu no coneixes
Lo mal que 't fas insultant à ton Deu
tensa qu' Ell si vol pot reduirte
A cendras y esmicolarte com si res.
A cada p(is 1' insultas, maleheixas
'
Ben^as de son nom y fins del teu
No es estrany que los fills siguin com si•'"• '" -.'ír
ELS PRIMERS ESTELS
VESPRADA
|Cóm ploran las ànimas à la oayguda de la tarde!
jCóm èns manca 1' esperit al veurer als aucells
com xerrotejant saltan pel arbres cercant un branquilló que 'Is serveixi de llit pera passarhi las horas
Uargas de la nit imponent y somniosa.
jQuin ambent de tristesa respirem al mirar com
l'astre hermós va amagantse darrera las montayas; y
1' horitzó que ab son color vermell com foch, llensa
una llum trista y esmortuhida que illumina 1' agoní»
d' un jorn que va morint lentament!..
Y els aucells ja no cantan ni el vent que duran
las horas falagueras del dia besa las flors, brunieix
per 1' espay. jTotTepossa!...
Y las montanyas s' aixecan com sombras gegantinas y vetllan el somni de la Natura que embolcallada ab la basarda de la nit s' adorm sota un cel
que va enfosquintse poch à poch...
Y els primers estels blaus apareixen com Uàgrimas d' aquet cel endolat que plora y anyora las rialles del sol.
F. G. S.
Camprodon 10-5-1906
[guil\
Si el pare 'Is hi ensenya '1 mal ésser.
Després que t' ha cobert de mil riquesa
Després que t' ha adornat ab majestat
Alsas ton cap altiu vers lo seu trono
ínsultantlo escüpintli y fentli mal
Després que t' ha donat un cel de ditxa
Aqueix cel que t' hi miras cada jorn
Després que t' ha donant un sol y lluna
Perquè de dia y nit tinguis la llum
Desagrahit, insensat, t'insobordinas
Y si algun cop tu te recordes d' Ell
Es per tacar Bon nom ab los teus llavis
Que d' ells sols ne surten renechs y mos
[reneohs
iPensa qu* EU es ton amo, que 't goberna
Mes tu per res lo respectes y el creus
jAy del jorn que Deu llensa sa venjanse
Bobré tú miserable mon pervers!
Allavors veuràs com t' esmicola
Allavors veuràs lo seu poder
Y las Uàrmes que tú Uensis mon hipòcrita
Un altre mar faran, mes gran que'1 teu.
Per' Xo jo fujo lluny, per no volguerte
[veure
Per no paé»ar tristesas ni sofrir vils pas[sións
Aquí.... 6n la spledad.. es ma grandesa
No temo tas disbauxas ni temo tas visions
{ApAi'eixen e/t el fondo entre gassas duas donas ab
Hna posició incitant al vici. Al mateix temps lo diable apareiüs també en un recà de la cova, dret sens
dir mot y ab los brassos creuats al pit. Comprenguis
y éstndiis be aquesta escena)
iQue Veig! Puig, fuig d*aquí visió malvada
No m' atormentis més, jo soch per Deu
Apartals Deu del Cel, que jo no 'm perdi
lt(t visió Torna en el mon, infelís peniten
Vina à gosar en el temple d' Himeneo
L' amor, la bacanal, tot es plaher
Olvira aquexas penyas de tristesa'
Que tot es fals, y tot es res
{Èo penitent figma qtte lluyta entre 'I béy H mal.)
Peniti
Què vingui jo à gosar r eterna ditxa
^Amor me prometeu y grans plahers?
(Oh visió malehida perquè 'm tentaa?
Visió
Lo mont t'obra 808 brassos, ves à ell
{íopérMen Va per seguir la visió al mateix moment
que *ls Àngels cantan)
Desde La Escala
GIRONA
El diunieng·e 20 del corrent, tingué lloch en el
Teatre Kouret d' aquesta vila, una extraordinària
funció d' aficionats, -que posaren en escena »Don
Alvaro ó la fuerza del sinó.i
Cal dir qu' ho desempenyaren bastant reg·ular;
sent una mica deficient la direcció escènica, puig ela
llamps y els trons (sobre tot els trons, no feyan prou
bé l'afecte)y tenian d' haber tingut un xich mes de
direcció y ciiidado en el cuadro últim, puig no's
compren cotn baralhmse D. Alvaro y el germà de
D.* Leonor à las foscas, tingués aquell tanta apuntaria en atravesar el cor de 1' hltre. Jo no sé ab que
feyan els llamps; pro el cas es qu' es va. omplir l'escenari y platea d' un fum tan eapés, que no os veya
res y que d' un xich més moren els actors y el púbiich asfixiats.
Els intermedis, se feyan pesats per la molta duració y las decoracions no pujaban prou bé. Apart
de tot MÍXÓ, va anar bastant bé,com ja he dit.
El jove Pere Sureda, feu un D. Alvaro moltajustiit: y la dama (que no sé com se deya ni ganas) feu
una Leonor, forsa aceptable, si be es veya qu' era
massa alta y massa jove (al revés) pera fer un paper
com el seu, puig và quedar el dupte entre el públich
de si era una dona ó be un home, puig en certas
escenas entraba el dupte.
La aficionada Srta. Anita Salabert, quin debut
fou en la fnnció esmentada, ho va fer al pelo: pro
molt rebé, puig semblaba que fes temps que ja trepitjés las taules.
Els demés, regular; pro se 'Is hi veya la bona voluntat.
Crech qu' en preparan un altre. Ja 'n parlaré.
Agapito.
Cor»
Penitent d'aquesta terra
Que aixíspurgas tos pecats Deu no vol que mes pateixis
Y ' t cridarà 1 son costat
( ^ peniten «,i sentir això, recula seguidament pro
iluytdnt encate. Lo diable torna à tentarlo ab ademúns)
Penit\
Aparta visió vil fuig d' aquest antre
No busquis mes mon cor, deixal en pau
Visió
Vina al amor, el bes d' amor t* espera
fiïd penitent va per tornarAi, pro veu la creu y tot
hmytànt I" agafa la besa y estrenyentla contra son
àèt diu)
Penit.
jJamay visió infernal, jamay, jamay!
{Cau inart.. L' Escena J' il-lumina poch d po'íh d'una claror àe púrpura, ta visió desapareix tot seguií, eayent sobre 'I peniten ^ors del cel)
Coro
Penitent d^ aquesta terra
Que aixfs has purgat tos mals
Deuja *t guarda aquí la glòria
Per tota una Eternitat.
TELA RlPlDA
M A N U E L DoMaNEOH ROUKET
Barcelona 9 de Abril do Í906
Notieias
,.
--
La Propietària de la Ceatral Elèctrica de
eata villa, DOS comunica que con el fin de mejop atoiider à los eocar^os que se aglomeraa
duranttí «1 verano, ruega à los sefíorea abonados de temporada tengan la bondad de avisar
por uiedio de carta, postal, etc. cou algunos
dias de anticipaoidn la feçha de au llegada ó
partida.
t
De un caso ocurrido m u y sensible para la
família del Cabo de Artilleria montada
D. Fernando Masdéu, tenemos que dar cuenta
à nu est ros lectores.
El miérooíes salió de esta villu dicho Cabo,
acompanado de otro indivíduo, à practicar
evoluciones con caballoa sementales en dirección à Vilallonga, cuando al encontrarse fren-
te de la casa Huguet del expresado termino, el
caballo se leinsubordinó pegÀndoledosfuertes
patadas en el pecho y vientre, que tuvo que
ser traido en muy gra ve estado à esta villa.
El caràcter espansivo y franco del indicado
cabo le habian captado las simpatías de cuantos le habian tratado durante la temporada de
estar entre nosotrosi por cuyo motivo el peroance ha sido muy sentido.
Se nos dice que ultiraamente ha esperimentado alguna mejora. Nos alegramos.
Se estan haciendo muchos preparativoa para celebrar con toda solemnidad la fieflta de
la Sociedad Coral, que tendra lugur el lunes
de Pascua de Pentecostes, y cuyo programa
publicareroos en el próximo número. Por hoy
solo podemos adelantar à nuestros lectores,
ademüs de lo espresado, que para la funcióa
teatral se han escojido tres hermosas piezas,
que constituiran lo mejor de la temporada.
Se nos dioe que ha sido satisfactoriamente
solucionada la huelga 'in la fàbrica del Sr. Font
hermanos, y que inafiana volveràn al trabajo
todos los operaries. Sirva el arreglo de preoedente para io suceaivo, pues si la solucióo d a da se hubiese abordado de frente desde el
principio, no habríanios tenido que presenciar
las escenas poco edificantes que todos los dias
Sü representabau en las calles, ni los palrono»
y operaries habrían experimentado los perjuioios que indudablemente les hau aloanïado.
Conforme estaba anunciado, el jueves tuvo
lugar la fnnción dramàtica representada por
las aluíunas de la escuela de la Sra. Ferrer.
El Teatro estaba completaraente Ueno de e s pectadores, los ouales salieron muy complaci—
dos de las jovenes artístas, debiendo, no obstante, hacer especial mención de !a seflorita
Delfina Posa, que en su papel àe Buperta lo
desempefió de una manera admirable.
Se ha constituido y entrado ya en funciones la Junta organizadora de los festejos que
deberàn celebrarse próxiraamente en esta v i lla con motivo de nuestra fiesta mayor. H a y
muoho interès por parte de la indicada J u n t a
para que dichos festejos suporen on importància à los de bííos anteriores.
De una reseíía de la Exposioión de Figuera»
que nuestro amigo D. Ramon de , P . M a r t o rell, Maestro de San Feliu de Llobregat, p u blica ea e} Biario Mercanlü, entresacamos las
siguientes líneas, por referirse é, un inteligente agricultor de esta Comarca.
({.,.; demuostra un trabajo mental digno
de toda oonsideración por parte de los bueoos
agricultores la variada instalaeión del moderno y espafiol Parraentier, don Manuel B a m a das de Camprodon, compuesta de 36 variedades, nacidas todas de unas somillas que allí
se ostentaban, do las cuales se mostraban à s u
alrededor unos tiePnos Vergeles de plantel que
predispoQÍan al ourioso estudio del pan del
pobre. Dicha instalaeión era objeto de la atención general por lo conocidísirao que es el productor Barnadas, quien à pesar de ser todo un
LA FONT-NOVA
Caballero de Carlos III y estar premiado por
lo8 Ayuntamientos de Barcelona, Figueras y
Camprodon y también por el Institut© Catalàn de San Isidre, se demostraba incansable
conferenciante, explicando en el mismísimo
concurso la manera asaz àrida, però de óptimos
resultados, como se adquirían aq[uello8 preciosos y variades tuberculós.»
Se nos comunica que entre algunos mineros y el encargado de las obras del Canal en
construcción de Setcasas à Vilallonga, h | n
nrediado ciertas desavenenoias y altercados,
de resultas de los cuales ha intervenido cl
Juzgado,
Ayer, sàbado, tuvo lugar en nuestra iglesia
parroquial la primera Comunión de los niSos
y iiiüas à quienes correspondía este ano. El
altar estaba ricamente adornado con ramos y
flores, afectando artísticos dibujos. La ceremonia füé conmovedora.
Despuós de una muy sentida plàtica por
parte del Sacerdote que los había preparado,
arrancAndo de los concurrentes fervorosas protestas de su fó y arrepentimiento, los nifíos y
ninas, con sumo recoginaiento se acercaron à
la Sagrada Mesa para recibír el Fan de los
Àngeles.
Ai «alir de la oerembnia los nuevos comulgantes, fiieron obsequiados por el Seííor Cura,
con preciosas estampas alegóricas, que perpetuen este acto tan impqrtaute de la vida.
Dai^nte el resto del dia los nifios y nifias
lucieron por las calles y paseos su traje de
comunión y celebraren tambión jf>or la tarde
la acostumbrada merienda campestre.
El tiempO estvivo poco propicio para que
Damos aviso al publico, que en vista de Ipf
fuera muy connurrida la romeria à la mpnta- abusos que en esta temporada de veda vieíienSa y oratorio de La Ascenció, el jueves pró- cometiéndose por algunos poco escrupuloses
ximo pasado.
de la ley de caza y pesca, el 8r. Cabé de soMuohas personas que estaban ya por el ca- matent ha tenido à bien disponer que diària-*
mino tuvieron que retroceder ante el mal cà- mente salgan algunas parejas de individuos
riz que ponia el cielo, empezando à llover; de dicho cuerpo h dar un paseo por los alreperò los mas valienles, los que iban espresa- dedures y denuncien los infractores à la Aumente para asistir en el reparto de las ofren- toridad para que por esta se le» imponga ladas, estos ganaron la victorià, habiéndoles cor- pena reglamentaria.
respondido de 10 à 12 panecillos & cada uno.
Las nuevas postales de- que dimos ouent*
en números anteriores, han tenido tanta acepPocos son los dias que trascurren serenos tación por parte del publico, que nos hemos
por entero; llueve à menudo, però sin que sea visto precisados à pedir por telógrafo una nuegran cosa, y la temperatura mas bien iria va remesa de las mismas.
que templada; con todo, los àrboles han emLa orquesta de esta villa ha sido aumentaprendido decididamente la tarea de cubrirse
da con el intoligente violinista D. Camilo
de fòllaje.
Gili.
La pròpia orquesta està ensayando varias
Varias personas se han acercado à nuestra
nuevas
sardauas para estrenaria» el dia de la
redacción, lamentàndose de los preciós exorbitantes con que se expenden en esta villa los fiesta de la Sociedad, todas de muy buen afecarticules de primera neoesidad; cosa verdade- to, originales de un reputado compositor, curamente incomprensible, dioen, teniendo en yo nombre no podemos facilitarlo, por querer
cuenta que en el mercado general muchos de guardar el incógnito.
ellos, sinó todos, han experimentado consiLa Sociedad del Salón Olotense tiene oonderables bajas. Llamamos sobre esto la aten- tratada «La Lira Olotense» de Olot para dar
ció» de quien corresponde, por si quieren ha- bailes públicos en dicho salón durante las
perse cargo del reducido jornal que ganan los fiestas de San Paladio.
pobres obreros, y mediten que à veces tanto
ae pone tirante la cuerda qae termina por
La prensa diària trae estos dias minuciosos
rómperse. Tal pudiera ponerse la cosa, que los detalles de la boda del B e j de Bspaüa con la
obreros no tuvieran mas remedio que asociar- princesa Victòria de Batenberg, que se efecse y establecer una cooperativa.
tuarà el 31 de los corrientes.
Segun La Correspondència de E^afla, la
Las Sefioras de Thomas han alquilado pa- dote de la futura Réyna consistirà en 750,000
ra pasar aquí la temporada de veraoo, uno de pesetas; el Rey le bacedonación de 20.000.lilos pisos de la casa de nuestro amigo D. Joa- bras esterlinas y otras 10,000 en concepte de
joyas.
quín Matabosch.
Imp, de P. Aubert.—Valencià 37, Camprodon
64
Mei
Tom
Ciffaló
V
Tona
Met
Tona
Cií/aU
Tona
Met
Tona
65
Y'ls grallers al darrera de tots; au, toca que tocaràs.
També; y 1' amo, don Pau, els surt à rebre cada any
que ha estat aquí, fios al terme de las terras y 'Is
acompanya fins à la ermita.
Oy qu' ea aixís. Però las ballas de la fals també ho
son de festa bonica y divertida, sinó qu' enguany..»
Eoffuany el pobre Sant Isidre s'ha quedat sense'l
Bjianoll d'espigas que li posavam à la capelleta. Ab
una mala anyada aixís las festas encara fan mes
pena.
Si que 'n fan. (Contemplant la capelleta.) T[finssembla que Sant Isidre fà un posat més trist que avans y
qualsevol diria que aquella fals se daleix pera segar
lo manoU. Si, pot dalirse; d' aquí un any..,
Y d'aquí un any, si à Deu plau, quan arribi la diada del Sant, vindrà com sempre'1 senyor rector à
benehir els camps, y tornarà à fer servir la fals un
altre vegada pera tallar las espigas que primer hagin eorossit—que no tot han de ser desgracias—y
després à voltaria que per això 'n dihém las ballas
de la fals d' aquella festassa, encara que totas acaban aixis per aquesta terra.
Digueu, Tona; ^y es veritat que '1 manoU benehi
que li posem à Sant Isidre, priva de que entrin els
foUets dintre del màsP
iAh ruch, mes que ruch
(iEncara hi creus en follets?
Aquellas espigas son—com ho diré jo ara—son... com
una presentalla,—just—com una presentalla que's
fà al Sant, de las primicias de la cuUita, per haver
lliurat als nostres sembrats de pedregadas y malas
herbaa. Enguanj^ no ha volgut afavorirno.<«...
Ciffaló
Tona
Llorens
Met
Llorens
Met
Ciffaló
Llorens
Ciffaló
Met
Llorens
Tona
Llorens
Tona
Llorens
Tona
Y s' ha quedat sense manoU d' espigas. Li està bé.
Calla, calla, poca solta, que quan Deu Nostre Senyor fà una cosa ell sap perquè la fà.
ESCENA II.
Tona, Cigaló, Met, Jornalers y Llorens
(Aquet vé pd Jondo.)
Alsa minyons, y tú Tona, jqué feu aquí parats? Ja.
es tart y la ermitana vos deu esperar. Encara s' ha
de guarnir 1' altar...
Ara hi anavam.
Cuyteu, homes, y mireu d' aconduhirho bé à la tartana tot això; que d' aquí à la ermita tot es costa y'l
camí un pedregall, no fos càs que ab els sotrachs...
Passa endevant. Cigaló. (A un dels jornalers.) Y tú,
que aneu més carregats.
i Jo diria!
Alerta à malmetre res.
Jo ja voldria ser à 1' hora de las piulas; \pim\ ipaml
Si, veyam si faràs trinquisl (Desapareixen pel fondo Cigaló., Met y jornalers.
ESCENA III.
Tona y Llorens
Y tú, ija estàs à punt?
gA punt de qué?
ÏQue no vols anar à la ermita, dónchs? ^A missa
major?
No 'n caldria d' altre. La Mantellina que 'm posi y
llestos.
Si, ja veig que t' has endiumenjat. Fàs d* allò mes
patxoca. Veyam, deixmete mirar...
iRiheni.) jBeneyt, mes que beneyt!
LA FONT-NOVA
4
' * « - * l Í ^ * - A . INT XJ N
C 1 CD & ^tWS^**^^
GOLESIO·^ACADEMIiLDES.LniS
IJOSÉISERRA!
Aritmetica-^Càlculbs'mercantlles—Reforma I
de letra^ Ortografia, Gojrrespondencia y documentaeión.
Cuentas corrientes.—Comercio—Francés—
EstaÜios teorico-pràcticos para tenedor de Libroè.
Conferencias particulares para làe asignatu.
ras de 2.* enseüanza—Prep^iración para carreras especiales.
Paciència y esmeró en la énseíianza.
Calle Valencià 27,-1.°
Camprodon.
FROBAD EL
que se elabora eh l a
acreditada fàbrica
T<imiisii[f
de Banolas y os. Convenceréis de su buena calidad.
F01B& T Qàf É
DE LOS
PIRINEOS
DE
Protectora
y Cafè Parisien
pOCDPIDOR
-o-<S8&-»-
JE»rei,t;s ca.© i V í t o l l ó
(casa Borra)
(PIBINEOS
ORIENTALES)
Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constitución.-Cuartos ricamente amuebladoe.--Vastos salones y hermososjardines.
Plaaii del Dr. Robert, Camprodon:
de
S. Juan de las Abadesa»
à Camprodon y viceversa
DESPACHO: Princesa, 2íV
A G E N C I A PUJÓL-Barcelon*
FONDA PIRINEUS
Gasa Borra-Camprodón.
SALÓN B E BAfïOS
II iiiilii i liii'i I
Mi^
iiiir.·ii.'iiii'i'.i.ii' ii-.iBili \iiiiiii TÍ.Íiiï lli I i;'ti!liii''' !iii''il·iiiíí| i i'' 'J
G R A N Relogería de
i ' l I í i ]•;-•'
Seyenden y componen toda clase de reloges à preciós muy reducidos.-^Valencia, 19, Camprodon.'
• 4 w i l . i J . l U M I . » ! III
i l i I a t o l !•>, • , 1
tol
66
iflorens
Tona
iiorens
l'ona
Morens
!tma
Moréni
mona
Ltoréné
Tona
LloreúS
Tona
63
tMireuSela com s' ha polit la ineVa dona!
i Ah, y que 'a tens poch d' aquí (Signantse 'l/ront.)
Vaja, qu' encara t' agrada que 't dig-ui cosas.
(Rihent mes /oft.)\ky, Senyor, \y que n' ets de poca solta!
(Imposantli silenci.) jPst! No rig-uis tant, que don
í?au es allí dintre. (Signant la porta de ta esquerra,
segon terme.) Y '1 pobre senyor potser uo estarà de
gayre sahó.
Ja debía ser gros lo d'ahir vespre.
Jo, si vols que t' ho digui, encara no n' he pogut
treure 1' entrellat.
iYque no t' ho pensas? Veuràs, quan jo vareig anar
à avisar à don Pau que'1 sopar era à ta,ula,'m và
semblar que tenia tancada la porta del quarto, y al
anar à trucar vaig sentir crits à dintre; era 1' amo
que parlava fort ab algú., Fins després no la vaig
conèixer la veu del senyoret foraster.
íPer qué no escoltavasP
No vaig gosar. Si llavoras s' haguessin escaygut à
sortir....
Ja es ben estrany, ja; perquè, vaju, jo hauria dit que
feya cara de ser una galant persona el promès de la
senyoreta, y segons m' afiguro las disputas debíaa
s^jf per ai,xó del casament.
Y es clar, home. Veyas, si nó. A taula no hi va paa
comparèixer el senyoret. Jo no gosava à preguntar
veyent tant capficat à don Pau. Mira, ell mateix và
dirmho; debia endevinar lo que jo pensava: uSopéni
Bols aquesta nit. Don Eduardo's troba malament,*
Aixís, sech com un reny. En tot el sant sOpar no 's
Varen dir un mot la senyoreta y don Pau ^ ab prous
m* avisaria, la ilunda, ^sabsP Aixís qu' ella 'm fassi
la senyal, caló foch y ipurnl ipum! irataplum!
Túna
(Per Cigaló.) No xerris tant y estigas per la feyna.
(Donantli unas sacras.) Té, aguanta.
Cigaló
(Prenentlas.) ^Eh, quins cuadros més bonichsP
Met
(Bonàntse tó.) Qliadros... Ne diuhen sacras. Jo ho sé;
que hi estat escolà de mossèn Anton, el rector mort,
CigaU
jSacras? i ï qúinas Uetras mes enrevessàdas! K' hi
han de ilegres y de vermellas; ni 's poden llegir.
Met
jY que has de llegir, que has de llegir! ^te pensa»
que aqüestas Uetras son com las bacérolas que 't varen ensenyar à eatudiP
Cigaló
^No?
Met
Son en llatí, quei no més lo saben los capellans.
Tona
Met, aguanta aquesta capsa.
Met
/i'j'íWí^Wa.) Aquí hi ha'1 càlzer.
Kigali i Veyàm, óbrala.
Met
jPobre de tú que '1 toquessis! [Te condempnarías!
(Tots riuhen del posat de 'n Cigaló.)
Cigaló
Si, jque vos pénséu que m' ho crech qujB 'm conderapnaría? Però, ja 'n deu valdré de diner tot això.
Met
Y que tot es pagat del amo. Com qtíe la ermita^es en
' terras d' ell. Però ell ho guarda ac(bí al màs perquè
'Is lladres no s'ho emportin. Es ta'n sol allà...
Tona
Jo diria que ja ho tenim tot.
Met
jQuina diada avuy, Tona!
Tona
jOh, si qu' es graii diada! Com que hi fà cap mitj poble al apléCh, y '1 senyor rector y '1 batlle y'ls regidors... iMe sembla que ja 'Is veig ab aqüellas faixafeisasl
'Cigalé
Y'ls civils també hi vàn>
Descargar