Comentari de text: Poesía d'Ausiàs Marc Lectura i comprensió del text

Comentari de text: Poesía d'Ausiàs Marc
Lectura i comprensió del text
Faça: Fagi.
Fresch: Fresc.
Met: Posar, en el sentit de fer estar en un lloc determinat, en una nova posició, en un nou estat.
Follia: Bogeria, qualitat de foll.
Puix: Poder.
Pusch: Però.
Nua: Despullada.
Ne·l vench esment de fer may homenatge: No ha estat mai subjecte a ningú.
Leigs: Seus.
Fall: Falta.
Ribatge: Riba del riu.
Sia: Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada
com a conjunció indicadora d'alternativa.
Devallen: baixen.
Calt: Calent.
Preant: Valorant.
Desalt: Disgust.
Tenint: Havent.
Testa: Cap.
Guardó: Recompensa.
Tall: Trec.
Emissor− Autor
Biografia d'Ausiàs Marc
Ausiàs Marc va néixer a Gandia, València al s. XIV. Va ser membre de la petita noblesa valenciana: ha
1
quedat com un dels poetes medievals catalans més importants del s. XV, donat que va ser el primer
poeta en escriure en català. Va arribar a escriure 128 poemes en català que van ser un gran pas en
l'evolució de la poesia trobadoresca cap a nous horitzons que van apropar la poesia del s. XV als
paràmetres formals i estètics del Renaixement. Es conserven 13 manuscrits del s. XV i XVI, i al llarg del
temps han vist la llum nombroses edicions de la seva poesia. Els poemes venen de l'anomenada edició
canònica, publicada per Amadeu Pagès a París el 1912.
La seva poesia s'ocupa de dos temes cabdals per a l'ésser humà: l'amor i la mort.
Temàtica
Context
El text és del s. XV a l'època de la baixa edat mitjana i el tem amorós predominava molt a l'època. És
un text de caràcter romàntic, tracta d'amor trobadoresc i fa comparació am un vassall. El context
social; ell pertany a la noblesa i es compara am un simple vassall canviant el senyor per la dama am qui
té un amor impossible i compara la situació del vassall amb el seu senyor amb ell i com a senyor la
dona. També el poema té un estricte domini religiós ja que a la època era el predomini dels poemes i la
literatura ja que Espanya sempre ha estat un país creient.
Missatge− Tema
Primera part: El petit vailet busca un senyor que el cuidi ja que ell ha abandonat l'anterior i
s'arrepenteix del que ha fet ja que no el valorava, però un cop la perdut es dóna compte del bé que ell
ha perdut ja que normalment només ens donem compte del que tenim quan ho perdem. Parla del
sofriment que passa sense el seu senyor i del gran error comès imperdonable.
Segona part: Explica el seu amor impossible amb una donzella que li té el cor robat. Compara la
situació del vailet amb la seva, com si el senyor feudal fos la donzella i ell el vailet comparant les classes
socials, indican així que és com si ella tingués una classe social més elevada i ell no pot aconseguir el seu
amor degut que no serà mai correspost i per això es compara amb el vailet ja que ell va intentar
augmentar la seva sort però l'únic que va fer és empitjorar. Però ell no abandonarà mai la seva
estimada perquè no vol arriscar−se a perdre el que té, i prefereix viure amb aquest sofriment tenint−la
a prop que no arriscar−se a perdre−ho.
En general parla de l'amor que sent per la dona, la impossibilitat d'aquest amor i el pas del temps, com
ell viu amargat er aquesta situació.
Canal
Poema d'Ausiàs Marc. Quatre estrofes les tres primeres de vuit versos, l'última quatre versos. Rima
consonant i versos decasíl·labs d'art major.
Primera estrofa:
Rima consonant; els versos decasíl·labs d'art major.
Rima: ABBACDDC.
No hi ha presència de recursos literaris, sinalefes, elisions, etc.
Segona estrofa:
2
Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.
Rima: ABBACDDC.
Sense presència de cap recurs literari.
Tercera estrofa:
Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.
Rima: ABBACDDC.
Sense cap presència de recurs literari tampoc.
Quarta estrofa:
Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.
Rima: ABBA.
Sense presència de recurs literari.
Codi
Primera estrofa:
−Comparacions
No·m pren axí com al petit vaylet
qui va cerquant qui festa·l faça
Aquí diu que ell no fa com el vailet qui va buscant senyor perquè ha abandonat l'anterior.
−Epítets
petit vaylet
Està al primer vers. És un epítet ja que posa l'adjectiu davant del nom.
−Antítesis
tenint−lo calt en lo temps de la glaça
És una antítesi ja que es contradiu la calor am la glaça.
e fresch, d'estiu, com la calor se met
També es contradiu ja que l'estiu no és fresc sinó calorós com diu després.
−Anàfores
3
Vehent mol clar
Encara que aquí no es repeteixi, a la següent estrofa com explicaré després un altre cop es repeteix en el
mateix vers.
Segona estrofa:
−Hipèrbatons
Clar e molt bé ho veu,
L'ordre correcte seria ho veu molt bé e clar.
puix altre bé no·l resta,
També l'ordre està alterat, seria no·l resta altre bé.
−Anàfores
Vehent mol clar
Com he dit a la primera estrofa, hi ha la mateixa frase a la primera i a la segona estrofa al mateix vers.
Tercera estrofa:
−Comparacions:
Yo són aquell qui·n lo temps de tempesta,
quant les més gents festegen prop los fochs
e pusch haver ab ells los propis jochs,
Vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
Compara el que fa en temps de tempesta am la gent que té una família o amb una dona amb qui estar.
−Al·literacions
servint senyor qui jamés fon vassall
En aquesta al·literació es repeteix el so de la essa sorda.
−Personificacions
lo cor salvatge
Personifica el cor ja que un cor no pot ser salvatge no té aquesta qualitat humana ja que és només un
òrgan.
Quarta estrofa:
4
−Hipèrbatons
leigs desigs de mi tall
L'ordre correcte seria de mi tall leigs desigs.
erbes no·s fan males en mon ribatge;
L'ordre correcte vindria a ser no·s fan males erbes en mon ribatge;.
Receptor− Lector
En aquest poema l'autor intenta deixar clar l'amor que sent per la dona amb la comparació amb el
vailet, intentant explica més o menys l'angoixa que sentiria si l'abandonés com havia fet el vailet amb el
seu senyor. Explica molt bé la impossibilitat d'aquest amor intentant posar l'exemple de les diferents
classes socials del vailet i el senyor i explicant que per molt que el vailet o sigui ell intentés canviar la
seva sort i intentés posar−se a l'alçada del senyor o sigui la donzella no ho aconseguiria i l'únic que faria
seria després arrepentir−se del que ha perdut.
En la última estrofa diu que el dolor se li ha quedat a dins del cor, suposu que deu voler dir que és com
una ferida oberta que no cicatritzarà mai, i estic totalment d'acord ja que si ell sent un amor impossible
és incurable ja que l'amor no el pots elegir i no és fàcil oblidar, i quan diu que no li devallen els
pensaments deu referir−se que ho deixa estancat al seu cap la obsesió amb la dona i no
intentaoblidar−la.
5