Prova escrita presencial 1 - Grupo de Fonética

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
2014-2015
Prova escrita presencial individual 1 - Temes 1 i 2
Llegiu atentament les instruccions que trobareu a continuació abans de
començar a emplenar el full de resposta. Els exàmens mal contestats no
es corregiran.
L’examen es realitzarà de forma individual. Qualsevol comunicació amb
persones de dins o de fora de l’aula es penalitzarà amb l’expulsió de
l’examen i la qualificació de zero en aquesta prova.
Es pot utilitzar llapis del tipus 2HB o bolígraf blau o negre, però mai llapis amb
portamines de traç fi. En el full de resposta no es pot esborrar.
Identificació
Indiqueu el vostre NIU (el mateix número que feu servir per a accedir al
Campus Virtual i a d’altres serveis de
la UAB).
A l’exemple de l’esquerra, el número
d’identificació és el 01234567.
Deixeu en blanc els apartats Grup i Permutació.
Respostes
Contesteu seguint la numeració de la dreta.
3 de novembre de 2014
1/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
Marqueu la casella A si l’afirmació és certa i la casella B si és falsa. Si no ho
sabeu, podeu deixar la resposta en blanc.
Cada pregunta consta de dues línies: la primera línia és la de resposta i la segona
línia serveix per si es vol anul.lar la resposta.
Pregunta 1: La resposta seria A -Cert-,
ja que s’ha marcat la casella A.
Pregunta 2: La resposta seria B -Fals-,
ja que s’ha marcat la casella B.
Pregunta 3: La resposta seria B -Fals-,
ja que s’ha anul.lat la resposta A a la
segona línia.
Pregunta 4: La resposta seria A -Cert, ja que s’ha anul.lat la resposta B a la
segona línia.
Pregunta 5: La resposta seria en blanc,
ja que s’han anul.lat les respostes A i B
a la segona línia.
Pregunta 6: La resposta seria en blanc,
ja que no s’ha marcat cap casella.
Indiqueu si les afirmacions que venen a continuació són certes o falses.
Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0.5 punts; les
preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.
1. La descripció dels patrons de funcionament del llenguatge en absència
d’alteracions no és rellevant per a la pràctica logopèdica, ja que els trastorns del llenguatge i de la parla es poden diagnosticar amb independència
del coneixement dels usos lingüístics habituals d’una comunitat de parlants.
Considereu el text de Crystal (1991) que es reprodueix a (1) i contesteu
les preguntes 2, 3, 4 i 5.
(1) “As a first step, it is useful to identify seven specific aims for the
3 de novembre de 2014
2/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
subject, which constitute the linguist’s interpretation of the clinical
demands made upon him. These aims, easy to state, more difficult
to achieve, are the following:
(i) the clarification of areas of confusion arising out of the
traditional metalanguage and classification of speech pathology;
(ii) the description of the linguistic behaviour of patients, and of the
clinicians and other who interact with them;
(iii) the analysis of these descriptions, with a view to demonstrating
the systematic nature of the disabilities involved;
(iv) the classification of patients behaviours, as part of the process
of differential diagnosis;
(v) the assessment of these behaviours, by demonstrating their
places on scales of increasing approximation to linguistic norms;
(vi) the formulation of hypothesis for the remediation of these
behaviours, insofar as the therapy and management of patients
requires reference to linguistic variables, and evaluating the
outcome of these hypotheses, as treatment proceeds;
(vii) the evaluation of the remedial strategies used in intervention,
insofar as linguistic variables are involved” (p. 14).
2. L’afirmació “La consonant [θ] es realitza com a [s] i la consonant [r] es
realitza com a [ʀ]” constitueix una mostra de la tasca definida en el punt
(ii) del text reproduït a (1).
3. L’afirmació “Les alteracions descrites a la pregunta 2 impliquen un endarreriment del lloc d’articulació de les consonants” formaria part de la tasca
descrita en el punt (iii) del text reproduït a (1).
4. “El lloc d’articulació d’una consonant es pot avançar presentant-la en contextos amb vocals anteriors” és una afirmació que es relaciona amb el punt
(vi) del text reproduït a (1).
5. La realització de [θ] com a [s] s’ha de valorar com a una desviació respecte
a la norma lingüística culta en totes les variants del castellà.
Considereu el text extret de Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2009) que es reprodueix a (2) i contesteu
les preguntes 6, 7 i 8.
(2) “El laísmo es mucho menos frecuente que el leísmo, está menos
extendido geográficamente y, frente a algunas variedades de este
último, no es propio de la lengua culta. Suelen distinguirse dos
clases de laísmo:
3 de novembre de 2014
3/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
A. Laísmo de persona: uso del pronombre la como dativo con
sustantivos femeninos de persona: La dije la verdad.
B. Laísmo de cosa: uso del pronombre la como dativo con
sustantivos femeninos de cosa: No te puedes poner esta camisa
porque tengo que pegarla un par de botones.
El laísmo de persona es algo más frecuente que el de cosa. Tanto
uno como otro se extienden con dificultad a la lengua escrita, salvo
en los textos en los que se pretende reflejar el habla popular de las
zonas laístas. Se recomienda evitar ambos tipos de laísmo en todos
los contextos” (§16.10a).
6. El text reproduït a (2) conté indicacions descriptives i indicacions prescriptives.
7. Segons el text reproduït a (2), els enunciats “La di el recado” i “A ella no
la conviene irse ahora” són agramaticals.
8. A l’apartat 16.10c de Real Academia Española y Asociación de Academias
de la Lengua Española (2009) s’explica que “Persiste el laísmo en la actualidad en algunos núcleos de Castilla, sobre todo de Burgos, Ávila, Segovia
y Valladolid, así como en Cantabria y en Madrid. Algunas formas del laísmo de persona se han atestiguado incluso en hablantes cultos, si bien se
consideran desaconsejables.” Així, els enunciats “La di el recado” i “A ella
no la conviene irse ahora” són gramaticals i acceptables per als parlants
de les zones indicades, encara que no es considerin correctes.
9. Les paraules catalanes sal, saler i pare i les paraules castellanes ver, beber,
hacer i cazar posen de manifest que en aquestes dues llengües no existeix
una correspondència biunívoca entre sons i grafemes.
10. Les transcripcions fonètiques [koˈloɾ] (castellà, color) i [ˈkulɶʀ] (francès,
couleur) mostren que l’ortografia del castellà és més transparent que la del
francès.
Considereu la transcripció fonètica que es presenta a (3) i contesteu les
preguntes 11, 12 13 i 14.
(3) [lə t ̪ɾəmun̪ˈt ̪anə i ̯ əl sɔɫ əz ð̞ispuˈt ̪aβ̞ən sus̪t ̪əˈniŋ ˈkað̞ə u k eʎ ˈeɾə l
mes fɔr ku̯an̪ d̪ə ˈsopt ̪ə |ˈbɛu̯ən um biəˈdʒe kə s əˈkɔs̪t ̪ə mbuliˈkat ̪ ən
unə ˈɣ̞raŋ ˈkapə | baŋ kumbəˈni kə ɫ ki pɾiˈme fəˈɾiə kə l β̞iəˈdʒe s̪
t ̪ɾəˈɣ̞ez lə ˈkapə səˈɾiə t ̪iŋˈgup pəl mes fɔr | lə t ̪ɾəmun̪ˈt ̪anə s ˈpɔzə
β̞uˈfa n̪ ˈt ̪ot ̪ə lə ˈseβ̞ə ˈfuɾiə pəˈɾɔ kɔm mez β̞uˈfaβ̞ə mez əl β̞iəˈdʒe s
əβ̞ɾiˈɣ̞aβ̞ə m lə kapə | ə lə fi | ba ð̞əˈʃa ˈkorə fer li ˈt ̪ɾɛu̯ɾə | ələˈzɔɾəz əl
3 de novembre de 2014
4/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
sɔɫ kumənˈsa ð̞ə β̞ɾiˈʎa i ̯ əɫ kab d̪ u mumen əl β̞iəˈdʒe | ben əskəlˈfat ̪ |
əs̪ t ̪ɾɛu̯ lə ˈkapə | əˈʃi lə t ̪ɾəmun̪ˈt ̪anə β̞a ˈβ̞ɛ ð̞ə kuɱfəˈsa kə l sɔɫ ˈeɾə l
mes fɔr]
11. La transcripció de la seqüència [lə t ̪ɾəmun̪ˈt ̪anə β̞a ˈβ̞ɛ ð̞ə kuɱfəˈsa kə l sɔɫ
ˈeɾə l mes fɔr] reflecteix una pronúncia incorrecta del català, ja que en
qualsevol estil de parla caldria pronunciar [β̞a əˈβ̞ɛ] i [kə əl].
̪
12. L’ús del diacrític [ ] amb els símbols [t] i [d] reflecteix que es tracta
de consonants que en català són alveolars però que es dentalitzen per
influència de la consonant següent.
̞
13. L’ús del diacrític [ ] en la transcripció de les consonants [β], [ð] i [ɣ]
reflecteix que, en català, aquestes tres consonants es realitzen amb un grau
d’obertura del tracte bucal més elevat que el de les fricatives.
14. Les seqüències [əz ð̞ispuˈt ̪aβ̞ən] i [mez β̞uˈfaβ̞ə mez əl β̞iəˈdʒe] també es
podrien transcriure com a [əs̬ ð̞ispuˈt ̪aβ̞ən] i [mes̬ β̞uˈfaβ̞ə mes̬ əl β̞iəˈdʒe];
en canvi, la transcripció de [ˈpɔzə] com a [ˈpɔs̬ə] no seria encertada.
15. Segons l’IEC, [impɾuβ̞iˈd͡za] i [mətiˈd͡za] són formes admissibles en el registre informal.
16. L’IEC considera que en l’àmbit general són acceptables pronúncies com
[ˈregglə] o [ˈreɣ̞lə] però, en canvi, indica que [ˈrekklə] o [ˈreklə] no són
recomanables.
17. Els símbols [ǰ] i [r̄] emprats per Quilis (1993) corresponen als símbols de
l’AFI [j] i [ɾ].
18. Els símbols [l ̦], [ḷ] i [l,] emprats a Quilis (1993) corresponen als símbols
de l’AFI [l ̪], [l]̟̪ (o [l+
̪ ]) i [lʲ].
19. Els fenòmens coneguts en castellà com a seseo i yeísmo no formen part de
la norma culta de cap variant del castellà i, per tant, cal considerar-los
com desviacions que cal corregir.
Considereu el text que es presenta a (4), extret de Real Academia Española
(2005), i contesteu les preguntes 20, 21 i 22.
(4) “En todos los dialectos del sur de España (andaluz, extremeño,
murciano y canario) y en gran parte de Hispanoamérica, está muy
extendido el fenómeno de la aspiración de la s en posición final de
sílaba o de palabra: [pehkádo] por pescado, [íhla] por isla,
[animáleh] por animales. En ocasiones, esta aspiración se hace tan
fuerte que puede llegar a sonar como /j/: [bójke] por bosque,
3 de novembre de 2014
5/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
[únoj-animáleh] por unos animales. En muchas zonas de estas
mismas áreas llega a perderse totalmente en la pronunciación la -s
final de palabra, dando como resultado, en algunos casos, la mayor
abertura de la vocal precedente: [lo ómbre i la muhére], por los
hombres y las mujeres. Los hablantes cultos de muchas de estas
regiones tienden a restituir el sonido /s/ en posición final.”
20. En les transcripcions que apareixen en el text reproduït a (4), l’accent es
marca seguint les convencions de l’AFI.
21. Si el símbol /j/ que es fa servir el text de (4) s’interpreta com un símbol de
l’AFI, les variants aspirades de [s] en castellà es poden arribar a realitzar
com a consonants aproximants palatals sonores.
22. Segons la descripció que es proporciona a (4), la transcripció fonètica [lo
ómbre i la muhére] hauria de ser [lo̞ ˈombɾe̞ i ̯ la̞ muˈheɾe̞] si es seguissin
els criteris de l’AFI.
Considereu la proposta de transcripció [pɛˈlito w(ə̱)̄ ˈkaː b(ə̱)̄ ˈt ̪aːlaa̰a]̤ corresponent a l’enunciat Benito juega a la petanca emès per un nen amb dificultats d’audició i contesteu les preguntes 23 i 24.
23. La transcripció (ə̱)̄ indica que el transcriptor ha percebut una vocal central
mitjana, però que no pot afirmar-ho amb total certesa.
24. La transcripció [aː] indica que la vocal s’ha realitzat amb una durada molt
més breu que l’esperable.
25. El tall sagital de la figura 1 correspon a una consonant que, considerant el
seu lloc d’articulació, es podria transcriure com a [v] i el de la figura 2 a
una consonant que, també considerant el seu lloc d’articulació, es podria
transcriure com a [v͆].
3 de novembre de 2014
6/7
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2014-2015
Joaquim Llisterri
Figura 1: Tall sagital.
Figura 2: Tall sagital.
Referències
Crystal, D. (1991). Clinical linguistics. London: Whurr.
Quilis, A. (1993). Tratado de fonología y fonética españolas. Madrid: Gredos.
Real Academia Española. (2005). Diccionario panhispánico de dudas. Madrid:
Santillana. Consultat a http://www.rae.es/recursos/diccionarios/
dpd
Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española. (2009). Nueva gramática de la lengua española. Morfología y sintaxis. Madrid: Espasa. Consultat a http://rae.es/recursos/gramatica/
nueva-gramatica
3 de novembre de 2014
7/7