Full023 - Entitats de sant Just Desvern

Sant Just Desvern, 5 de Juny de 2016. Nº 23
EXHORTACIÓ APOSTÒLICA DEL BISBE DE ROMA :
« L’ALEGRIA DE L’AMOR »
“En el matrimoni es viu el sentit de pertànyer completament només a una persona. Els
esposos assumeixen el desafiament i l’anhel d’envellir i desgastar junts i així reflecteixen la
fidelitat de Déu. Aquesta ferma decisió, que marca un estil de vida, és una “exigència interior
del pacte de l’amor conjugal”, perquè “qui no es decideix a estimar per sempre, és difícil que
pugui estimar de debò un sol dia”. Però això no tindria sentit espiritual si es tractés només
d’una llei viscuda amb resignació. És una pertinença del cor, allà on només Déu veu. Cada
matí, en aixecar-se, es torna a prendre davant Déu aquesta decisió de fidelitat, passi el que
passi al llarg de la jornada. I cada un, quan va a dormir, espera llevar-se per continuar
aquesta aventura, confiant en l’ajuda del Senyor. Així, cada cònjuge és per a l’altre signe i
instrument de la proximitat del Senyor, que no ens deixa sols: “Jo sóc amb vosaltres dia rere
dia fins a la fi del món”.
Hi ha un punt on l’amor de la parella aconsegueix el seu major alliberament i esdevé un
espai de sana autonomia: quan cada u descobreix que l’altre no és seu, sinó que té un amo
molt més important, el seu únic Senyor. Ningú més no pot pretendre prendre possessió de la
intimitat més personal i secreta de l’ésser estimat i només ell pot ocupar el centre de la seva
vida. Alhora, el principi de realisme espiritual fa que el cònjuge ja no pretengui que l’altre
sadolli completament les seves necessitats. Cal que el camí espiritual de cada un –com bé
indicava Dietrich Bonhoeffer- l’ajudi a “desil·lusionar-se” de l’altre, a deixar d’esperar
d’aquesta persoNa el que només és propi de l’amor de Déu. Això exigeix un despullament interior. L’espai
exclusiu que cada un del cònjuges reserva al seu tracte solitari amb Déu, no sols permet
curar les ferides de la convivència, sinó que possibilita trobar en l’amor de Déu el sentit de la
pròpia existència. Necessitem invocar cada dia l’acció de l’Esperit perquè aquesta llibertat
interior sigui possible.
“El esposos cristians són mútuament per a si, per als seus fills i per als restants familiars,
cooperadors de la gràcia i testimonis de la fe”. Déu els crida a engendrar i a tenir cura. Per
això mateix, la família “ha estat sempre l’hospital més proper”. Tinguem-nos cura,
sostinguem-nos i estimulem-nos els una als altres, i visquem-ho tot com una part de
l’espiritualitat familiar. La vida en parella és una participació en l’obra fecunda de Déu, i cada
un és per a l’altre una permanent provocació de l’Esperit. L’amor de Déu s’expressa
“a
través de les paraules vives i concretes amb què l’home i la dona es declaren el seu amor
conjugal”. Així tots dos són entre si reflexos de l’amor diví que consola amb la paraula, la
mirada, l’ajuda, la carícia, l’abraçada. Per això, “voler formar una família és animar-se a ser
part del somni de Déu, és animar-se a somiar amb Ell, és animar-se a construir amb Ell, és
animar-se a jugar-se amb Ell aquesta història de construir un món on ningú se senti sol”.
********************************************************************
COMENTARIO AL EVANGELIO DE HOY : Lc 7, 11-17
Jesús llega a Naín cuando en la pequeña aldea se está viviendo un hecho muy triste.
Jesús viene del camino, acompañado de sus discípulos y de un gran gentío. De la aldea sale
un cortejo fúnebre camino del cementerio. Una madre viuda, acompañada por sus vecinos,
lleva a enterrar a su único hijo.
En pocas palabras, Lucas nos ha descrito la trágica situación de la mujer. Es una viuda,
sin esposo que la cuide y proteja en aquella sociedad controlada por los varones. Le
quedaba solo un hijo, pero también este acaba de morir. La mujer no dice nada. Solo llora su
dolor. ¿Qué será de ella?
El encuentro ha sido inesperado. Jesús venía a anunciar también en Naín
la Buena Noticia de Dios. ¿Cuál será su reacción? Según el relato, «el
Señor la miró, se conmovió y le dijo: No llores». Es difícil describir mejor
al Profeta de la compa-sión de Dios.
No conoce a la mujer, pero la mira detenidamente. Capta su dolor y
soledad, y se conmueve hasta las entrañas. El abatimiento de aquella
mujer le llega hasta dentro. Su reacción es inmediata: «No llores». Jesús
no puede ver a nadie llorando. Necesita intervenir.
No lo piensa dos veces. Se acerca al féretro, detiene el entierro y dice
al muerto: «Muchacho, a ti te lo digo, levántate». Cuando el joven se reincorpora y comienza
a hablar, Jesús «lo entrega a su madre» para que deje de llorar. De nuevo están juntos. La
madre ya no estará sola.
Todo parece sencillo. El relato no insiste en el aspecto prodigioso de lo que acaba de
hacer Jesús. Invita a sus lectores a que vean en él la revelación de Dios como Misterio de
compasión y Fuerza de vida, capaz de salvar incluso de la muerte. Es la compasión de Dios
la que hace a Jesús tan sensible al sufrimiento de la gente.
En la Iglesia hemos de recuperar cuanto antes la compasión como el estilo de vida
propio de los seguidores de Jesús. La hemos de rescatar de una concepción sentimental y
moralizante que la ha desprestigiado. La compasión que exige justicia es el gran mandato de
Jesús: «Sed compasivos como vuestro Padre es compasivo».
Esta compasión es hoy más necesaria que nunca. Desde los centros de poder, todo se
tiene en cuenta antes que el sufrimiento de las víctimas. Se funciona como si no hubiera
dolientes ni perdedores. Desde las comunidades de Jesús se tiene que escuchar un grito de
indignación absoluta: el sufrimiento de los inocentes ha de ser tomado en serio; no puede
ser aceptado socialmente como algo normal pues es inaceptable para Dios. Él no quiere ver
a nadie llorando.
José Antonio
Pagola
****************************************************************************
INTENCIONS DE MISSA DE LA SETMANA
DISSABTE:4
DIUMENGE:5
20h.
11h.
13h.
DILLUNS:6
20h.
DIMARTS:7
20h.
DIMECRES:8
20h.
DIJOUS:9
20h.
DIVENDRES:10 20h.
DISSABTE:11
20h.
DIUMENGE:12 11h.
13h.
Esposos Josep Bofill i Engràcia Sabé
Dolors Escofet Rubió
Eugenio Jiménez Gallego
Llorenç Rosell, Madrona Bosch
Salvador Puig, Salvador Puig Graneros
Difunts família Junquera-Ezquerra.
REUNIONS
DIMECRES dia 8, a les 21’15h. grup de “Justícia i Pau”
DIJOUS dia 9, a les 10h. grup de “Nostra Dona”.
TROBADA DE CATEQUISTES
Aquest dissabte, a partir de les 17h., una quarantena de catequistes del nostre arxiprestat, faran la
trobada de fi del curs a la nostra població. Visitaran alguns llocs interessants i participaran, les que
puguin, de la nostra celebració eucarística de les 20h.
AUDICIÓ DE CANT GREGORIÀ
Aquest diumenge a les 19h. en el marc de temple parroquial. L’oferirà el Cor de Cant Gregorià del
nostre Ateneu.
COL·LECTA DE CORPUS PER CÀRITAS DIOCESANA
Es va recollir la quantitat de 310,01€. L’any passat, 624’18€.
Avui diumenge 1er del
mes ,col·lecta extra