A propósit d`una JÁCARA al NACIMIENTO de Xto. - s. XVII

M u s i c a l m e n t p a r l a n t , el cicle de N a d a l , t e m p s
d'expansió j o v i a l , ha d o n a t pas, de sempre, a una
extensa i f l o r i d a gamma de cants ingenus a l'abast
t a n t de les m e n t a l i t a t s mes senzilles com ja de
les mes evolucionades, tonades, n a t u r a l m e n t , sob r e t e x t , de p r o p o de lluny, i n s p i r a t en la relació evangélica de la vinguda del Messies; unes
vegades f a r c i n t , o r n a m e n t a n t , o sia a m p l i a n t la
lletra deis cants l i t ú r g i c s ; d'altres deixant c a m p
IJiure a una i n s p i r a c i ó poética amarada de gracia p a s t o r i l , ja q u e d ' u n s pastors f o r e n t a m b é els
p r i m e r s testimoniatges del meravellós esdeveniment de B e t i e m ; o f i n a l m e n t acoílint-se a mes
f o r m á i s i serioses consideracions d ' a c o r d a m b la
teologia del m o m e n t .
Recordem haver llegit c o m el M t r e . Balius,
de la nostra c a t e d r a l , a ú l t i m s del s. X V I I I , des i t j a n t que eis dos — v i l l a n c e t s — o b l l g a t s cada
any de c o m p o n d r é fossin ben bé del gust del Cap í t o l , els pregunta per escrit si ambdós havien
d'ésser de carácter serios, o bé que un d'ells sol a m e n t , c o m de c o s t u m , fos t r a c t a t en estii net a m e n t f e s t i u . Encertadament se li contesta llavors q u e l'acostumat villancet — ¡ o i ó s — , l'escrigués i fos i n t e r p r e t a t -—jocoso s e r i o — , o sia
sense cap exageració.
A propósit
d'una JÁCARA
al NACIMIENTO
de Xto. - s. XVII,
conservada
a l'arxiu de
la c a t e d r a l
de Glrona
Dones bé, d i n t r e de l'ambient nadalenc imper a n t , sembla q u e ve a t o m d ' o f e r i r ais lectors i
amants de la ranciesa de les coses, la lletra almenys, ja que no la p a r t i t u r a , a 4 veus i a r p a ,
mancant de lloc, d'una JÁCARA A L N A C I M I E N T O
DE X t o . SOBRE TÍTULOS DE COMEDIAS, c o m posició p o l i f ó n i c a detectada de ooc a l'arxiu de
música de la catedral i sota l'epígraf següent:
O I G A N EN BREVE SALADA { o ENSALADA», una
m o d a l i t a t l i t e r a r i a e m p r a d a en e's ss. X V - X V I ,
b a r r e j a d'estiis, religiós i p r o f á , d ' í d i o m e s i dialectes, al-ludint generalment s e m p r e , de p r o p o de
lluny, l'esperit de N a d a l . L ' a u t o r de tal o r i g i n a l
pe^a és Francisco Valles / o Valdés, actor que
f o u d'una C o m p a n y i a de Comedies d i r i g i d a a Mad r i d per Manuel Vallejo vers l ó 3 3 . F o r m a v e n
en la mateixa c o m p a n y i a 5 dames i 5 homes per
a atendré com a m í n i m dos servéis, el mateix
d ' a c t o r o d ' a c t r i u i, a mes, el d e c a n t o r o cant a t r i u , i n s t r u m e n t i s t a o bailarí inclús. Segons resa la n ó m i n a del personal integrat en la d i t a
C o m p a n y i a , el c o m p o s i t o r Francisco Valles ( o
o Valdés) a u t o r de la JÁCARA, figurava igualment de cantant a m b els tenors i sabia de dansa, a m b d o m i n i d'algun i n s t r u m e n t q u e no se
c i t a . Un parell d'arpes reforgaven el c o n j u n t . Per
a tenor agut { h a u t e - c o n t r e ) , es c o m p t a v a a m b
un tal Agustí M o l i n a , g e r m á , ho suposem, o p r ó x i m parent del llavors organista ( d e l 1635 al
1 6 5 2 ) , de la catedral de G i r o n a , Jaume M o l i n a ,
aragonés de naixenga p e r o havent residit llarga
t e m p o r a d a a M a d r i d . A aquest ú l t i m atribuTm la
i n t r o d ú c e l o d'aquesta pe^a p o l i f ó n i c a a G i r o n a ,
i de dues mes del seu c o r r e l i g i o n a r i , Pau B r u n a ,
l'organista cec de Daroca, de r e t o r n d ' u n b r e u
estatge a la seva t é r r a , c o r r e n t del 1638. T o t
aquest personal escénic era menester per a atend r é degudament la bona execució d'aquells cé-
per
FrancesG
Civil I
Gasíellvt
65
lebres — q u a r t o s de e m p e z a r — , i altres interm e d i s vocals ¡ i n s t r u m e n t á i s a m b q u é els a r t i s tes sabien c o r r e s p o n d r e al f e r v o r de llurs audítoris addictes. La sola extensió o tessitura de les
veus femeninos, de m a n i f e s t en la susdita JACARA, acusa ja de per si unes p o s s i b i l i t a t s i n t e r p r e t a t i v e s , innegables i afortunades q u e , avui
d í a , m i g sorprenen encara.
l i n a ; o t a m b é la d i v e r t i d a ENSALADA p a s t o r i l ,
a 8 veus, i lletra d ' u n c a p i t o l a r g i r o n í , deguda
al llavors ( 1 6 8 6 ) M t r e . de la catedral Francesc
Soler. No f ó r a d ' e s t r a n y a r , dones, que en el seu
temps la nostra JÁCARA hagués estat Interpretada per la Capella de Cant de la c a t e d r a l , conservadas f i n s avui m o l t acuradament les respectivas particel-les.
S'ignora s¡ Tobra de Francisco Valdés ( o Valles) f o u del seu temps alguna vegada i n t e r p r e tada a la catedral de G i r o n a ; si bé se sap q u e ,
per la N l t de Nadal i a hores de M a i t i n e s , de
n o c t u r n a n o c t u r n , solten portar-se a cap entretingudes representacions p a s t o r i i s , tais — I n festo Nativítaits D o m i n i — ( b i l i n g ü e llatí-catalá) a
7 veus, de Joan V e r d a l e í , organista a Girona el
1652, a l u m n e i successor precisament de J . M o -
Si mes n o , un ben e n t r e t i n g u t i t n s t r u c t i u
passatemps se'ns ha o f e r t , í n t i m a m e n t Iligat amb
la p e t i t a H i s t o r i e de les Lletres hispániques del
X V I - X V I l ; la recerca en aquesta ENSALADA de
l ' a u t o r i a de l'enfilall de Comedies desperdigades
gairebé al bolei tot al llarg deis setanta-vuit octosíl-labs de referencia.
Vegr's el text en q ü e s t i ó :
JÁCARA al Nacimiento de X t o .
sobre títulos de comedias
—
de Francisco Valles
O Y G A N EN BREVE SALADA
(o
Valdés)
—
( a 4 voces y a r p a )
Oygan en breve ensalada
una jácara travada
s i n afán y sin traxedras
de títulos de comedias.
Erase una V i r g e n p u r a
casada por ventura
con Joseph o t r o q u e t a l ,
cada u n o con su i g u a l ,
escogida para ser
la más constante muger
y m a d r e del m e j o r h i j o
q u a n d o un ángel solo d i x o ,
sin saber c ó m o ni c u á n d o ,
Joseph h a b l ó m e en e n t r a d o ,
sin conocer el e m p e ñ o ,
era un zeloso e x t r e m e ñ o ,
pues p o r t o d o aquel c o n t o r n o
p o r el sótano y el t o n o
sus zelos averiguava,
mas m e j o r está que estava,
s i e m p r e ayuda la v e r d a d ,
a m o r , fineza y lealtad
halló en la Rosa más p u r a
la más hidalga h e r m o s u r a
' la más noble serrana.
Mas ya del p a r t o sercana
p o r aquellos horizontes
el p r í n c i p e de los m o n t e s
a buscar posada va,
n o la halló allá se verá
con que q u e d a r o n al yelo
los dos amantes del cielo,
las pajas traen de una haya,
h o m b r e p o b r e todo es traza,
no hicieron tal diligencia
los médices de f l o r e n c i a ,
mas con la nieve en la boca
cada cual lo que le toca
hizo con fe y esperanza
s ó l o en Dios la confianza
tienen y dizen los dos,
o b r a r bien q u e Dios es Dios.
I acercándose a Belén,
a m a r sin saber a q u i e n ,
comensaron los pastores,
n o son todos ruiseñores,
q u e ángeles hay en el n i d o ,
el p r í n c i p e perseguido
y el a m o r e n a m o r a d o
nació allí, a ser a d o r a d o
en un p o r t a l sin cubiertas
halló casa con dos puertas
p e r o con muchas ventanas,
las vísperas sicilianas
q u i s o el Rey Herodes dalle
a un t i e m p o Rey y vasallo
v i o en la nieve que con franca
el guante de doña Blanca
e n t r e la muia y el buey
c o m o padre y c o m o rey
q u i s o con sus niñas bellas
oponerse a las estrellas
la Rosa de A l e j a n d r í a ,
mañana será o t r o d í a ,
d i x o al verle sin a b r i g o
no hay a m i g o para a m i g o
p o r q u e en m í se ha de c u m p l i r
reynar después de m o r i r ,
pues m e hize h o m b r e
La culpa del p r i m e r h o m b r e
f u e causa de aqueste paso
los empeños de un acaso
le han puesto en estos aprietos
de una causa dos efectos
verá el m u n d o que en un leño
tendrá por desventura
la Cuna en la sepultura
p o r q u e al f i n la vida es sueño.