les manifestacions musicals gitanes: la rumba catalana i el flamenc

LES MANIFESTACIONS MUSICALS GITANES:
LA RUMBA CATALANA I EL FLAMENC
Dra. María Jesús Castro
SETMANA INTERNACIONAL DE LA RUMBA
Casa de Cultura de Girona, 13 d’abril, 18 h.
© María Jesús Castro, 2012
1
Aquesta conferència té interés en donar petites pincellades sobre els gitanos i les seves
manifestacions musicals per entendre el colectiu gitano d’aquí Girona i d’altres parts de
Catalunya, i valorar la gran aportació que el poble gitano ha fet a la cultura catalana en
general i a la música de Catalunya en particular.
I. INTRODUCCIÓ A LA TIPOLOGIA DELS GITANOS
QUE VIUEN A CATALUNYA MITJANÇANT UNA
APROXIMACIÓ HISTÒRICA
-
Origen del poble gitano en els pobles nòmades del centre de la India → emigració fins el
nor-oest indi
-
Segle XI → emigració cap a Persia (Iran) → separació en dos grups:
1) Emigració cap a Bagdad, Alepo, Palestina i Egipte (teoríes sobre la continuació pel nord
d’Àfrica)
2) Emigració cap a Armenia →
- grup que s’estableix en el centre-est d’ Anatolia (Turquía)
- grup que desde Anatolia es dirigeix cap als estrets euroasiàtics i Grècia
-
Segle XIV → Grecia i Balcans occ. → Rumania, Hungría → Europa central i occidental
© María Jesús Castro, 2012
2
HISTÒRIA DELS GITANOS A ESPANYA I A CATALUNYA
La integració dels gitanos transcorre entre diverses fases històricas distintivas (segons
Teresa San Román):
1) Fase d’acollida (fins 1499)
2) Fase de persecució (1499-1783)
3) Fase d’assimilació o integració (desde 1783 fins a avui dia)
1) FASE D’ACOLLIDA (fins 1499)
Entrada a través de la frontera pirenaica desde França → 12 gener 1425 →
salvoconducte d’Alfons V d’Aragó a Don Joan, comte d’Egipte Menor per a que
transiti pels regnats de la Corona
Arribada gitanos a diversas poblacions → ocupacions de terres del nord
peninsular (Barcelona, Castelló, Murcia) → egipcianos
Dècada dels 80 → migracions desde Grecia i Albania pel Mediterrani →
Ocupació terres del sud peninsular (Sevilla, Cádiz, Málaga) → grecianos o
griegos
2) FASE DE PERSECUCIÓ (1499-1783)
Legislació de diverses pragmàtiques contra la cultura gitana:
- Pragmàtica de Medina del Campo (Reyes Católicos, 1499) → sedentarizació
- Pragmàtiques de Carlos I (1525, 1528 y 1534) → reiteració de la 1499 →
Pragmàtica 1539 → condemna a galeres
- Pragmàtica de Felipe II → 1566
- Pragmàtiques de Felipe III → 1611, 1619 → ordre d’expulsió
- Pragmàtica de Felipe IV → 1633
- Pragmàtica de Carlos II → 1695
- Pragmàtiques de Felipe V → 1717, 1746
- Pragmàtica de Fernando VI → 1749 (dels Arsenals)
- Pragmàtica de Carlos III → 1783 → darrere legislada
3) FASE D’ASSIMILACIÓ (desde 1783 fins a avui dia)
Pragmàtica de Carlos III → 1783 → integració de la minoria gitana
ELS GITANOS CATALANS A CATALUNYA
-
Arribada a Barcelona → 9 juny 1447 → égyptiens o bohémiens francesos →
gitanos catalonófonos del Roselló integrats a França desprès del Tractat dels
Pirineus (1659)
Pragmàtiques per a sedentarizació → bomians i gitans nómades
Assentaments segle XVIII a Girona: La Selva, Castelló d’Ampuries, Figueres,
La Bisbal, Pals, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Girona, Sant Felíu de
Guíxols, Santa Coloma de Farnés
Gitanos d’una capa mitjana itinerant-seminòmada integrada → ofici de chalanes,
ganaderia ovina trashumant → sedentarizació a Perpignan
© María Jesús Castro, 2012
3
ELS GITANOS CASTELLANS A CATALUNYA
- Principis segle XX → 1ª emigració gitanos no-catalans desde el interior peninsular
→ cafeletes
-
Dècades 1950 i 1980 → migració creixent gitanos no-catalans → instalació en
barris d’extrarradi de les ciutats → Girona creació Barri de Font de la Pólvora
(1985)
AUDICIÓ nº1
Gelem, gelem lungone dromensar
Maladilem baxtale Rromençar
A Rromalen kotar tumen aven
E chaxrençar bokhale chavençar
Anduve, anduve, por largos caminos
encontré afortunados romà
Ay, romà ¿de dónde venís?
¿Con las tiendas y los niños hambrientos?
A Rromalen, A chavalen
Ay romà, ay muchachos!
Sàsa vi man bari familja
Mudardăs la I Kali lêgia
Saren chindás vi Rromen vi Rromen
Maśkar lenθe vi tikne ćhavorren
También yo tenía una gran familia
Fue asesinada por la Legión Negra
Hombres y mujeres fueron descuartizados
Entre ellos también niños pequeños
A Rromalen, A chavalen
Ay romà, ay muchachos!
Putar Ďvla te kale udara
Te śaj dikhav kaj si me manuśa
Palem ka gʒav lungone dromençar
TA ka phirave baxtale Rromençar
Abre Dios, las negras puertas
Que pueda ver dónde está mi gente.
Volveré a recorrer los caminos
Y caminaré con afortunados calós
A Rromalen, A chavalen
Ay romà, ay muchachos!
Opre Rroma isi vaxt akana
Ajde mançar sa lumǎqe Rroma
O kalo muj ta e kale jakha
Kamàva len sar e kale drakha
¡Arriba gitanos! Ahora es el momento
Venid conmigo los romà del mundo
La cara morena y los ojos oscuros
Me gustan tanto como las uvas negras
A Rromalen, a chavalen
Ay romà, ay muchachos!
© María Jesús Castro, 2012
4
II. DEFINICIÓ DELS TRETS PRINCIPALS DE LA
RUMBA CATALANA I LA RUMBA FLAMENCA COM A
MÚSIQUES DE SUBGRUPS DIFERENTS
TRETS FORMALS DEL MODEL DE RUMBA CATALANA
Estructura lírica:
- Forma estròfica binària (copla i tornada)
- Copla: cuartets octosíl·labs
- Tornada: elements vinculats a la copla
- Üs idiomàtic castellà
- Temàtica: humorística i escatològica
- Trets estilístics i retòrics: antítesis
Estructura melòdica:
- Textura monodia amb acompanyament instrumental
- Homofonia amb alternancia copla i tornada antifonalment
- Frases musicals amb intervals simples (2ª)
- Procediments formals: repetició de les frases melòdiques i contrast entre copla i
tornada
Estructura harmònica:
- Tonalitat: Mode major i menor
- Alternància de tónica-dominant-subdominant (funcions de la harmonia
tradicional)
© María Jesús Castro, 2012
5
Estructura rítmica-mètrica:
- Ritme simple en compàs binari (2/4) de subdivisió binaria i amb accent de
compàs fort-dèbil
Acompanyament rítmic-melòdic:
- Guitarra: ús de la tècnica del ventilador amb diferents combinacions de rasgueos
- Acompanyament rítmic amb les palmes accentuant el compàs i sense gaires
contratemps
AUDICIÓ nº2
EL MUERTO VIVO (Peret)
A mi amigo Blanco Herrera
le pagaron su salario
Y sin pensarlo dos veces
se fue para malgastarlo
Una semana de juerga
y perdió el conocimiento
Como no volvió a su casa,
todos le dieron por muerto
Y no estaba muerto, no, no,
Y no estaba muerto, no, no,
Y no estaba muerto, no, no,
estaba tomando cañas, ¡leré! ¡leré!
Y no estaba muerto, no, no,
Y no estaba muerto, no, no,
Y no estaba muerto, no, no,
Cuchivere, cuchívere, ¡Chiveré!
Pero al cabo de unos días
de haber desaparecido
encontraron uno muerto,
a un muerto muy parecido,
le hicieron un gran velorio,
le rezaron una novena,
le perdonaron sus deudas,
y lo enterraron con pena
© María Jesús Castro, 2012
6
TRETS FORMALS DEL MODEL DE RUMBA FLAMENCA
Estructura lírica:
- Forma estròfica binària (copla i tornada)
- Copla: cuartets octosílabs
- Tornada: elements vinculats a la copla
- Üs idiomàtic castellà
- Temàtica: amorosa i gitanista
- Trets estilístics i retòrics: metáfores e hipérboles
Estructura melòdica:
Textura monodia amb acompanayment instrumental
- Homofonia amb alternancia copla i tornada
- Frases musicals amb intervals simples (2ª)
- Procediments formals: repetició de les frases melòdiques i contrast entre copla i
tornada
- Ús recursos vocals d’ornamentacions
Estructura harmònica:
- Tonalitat: Mode flamenc
- Alternància de inici-intermedi-resolutiu-tònica (funcions del mode flamenc)
Estructura rítmica-mètrica:
- Ritme simple en compàs binari (2/4) de subdivisió binaria i amb accent de
compàs fort-dèbil
Acompanyament rítmic-melòdic:
- Guitarra: ús de diferents combinacions de rasgueos
- Acompanyament rítmic amb les palmes accentuant el compàs i sense
contratemps
- Acompanyament instrumental de baix elèctric
© María Jesús Castro, 2012
7
AUDICIÓ nº3
“Caminando” de Camarón de la Isla
Caminando, caminando
caminando voy solito
a buscar a mi gitana
que lavando está en el río
No puede vivir sin mí
No puedo vivir sin ella
yo soy el sol de la luna
ella para mí las estrellas
ay, ay, las estrellas
la que alumbra mi senda
Caminando, caminando
caminando voy solito
a buscar a mi gitana
que lavando está en el río
Ella es mi alegría
cuando su pelo
acaricia mi cara
y entra .........
yo me pierdo mirando
sus ojos negros
y yo me vuelvo loco
© María Jesús Castro, 2012
8
SIMILITUT
ESTRUCTURA
FORMAL
MODIFICACIÓ
ESTRUCTURA
FORMAL
SIMILITUT
CONTEXTE
SOCIOCULTURAL
MODIFICACIÓ
CONTEXTE
SOCIOCULTURAL
Modo flamenco
Patró binari rítmic
(2/4)
RUMBA
FLAMENCA
Acompanyament
rítmic
instrumental
guitarrístic
Estructura melòdica
binaria modificació
caràcter
responsorial
Ús exclusivo
castellà (andaluz)
Música per a
ballar en un
contexte social
festiu: els
tablaos
flamencos
Rumba lúdica
Tècniques vocals de
caràcter melismàtic
RUMBA
CATALANA
Acompanyament
rítmic
instrumental
guitarrístic
Estructura melòdica
binaria responsorial Música per a
ballar:
discoteques
Ús catalá-castellà
Cants tonals
tècniques vocals de
caràcter silàbic
Ús del ventilador
© María Jesús Castro, 2012
Interpretació
professional
Repertori
guitarra de
concert
Focus català
cançons origen
afroamericà
Mode Major i
menor
Patró binari
rítmic (2/4)
Focus gadità
cantes d’origen
afroamericà
Rumba lúdica
Ejecució
manifestacions
musicals
comunitarias
kalós catalans.
Interpretació
semiprofessional i
professional
9
I. BREU APROXIMACIÓ HISTÒRICA DE LA RUMBA
CATALANA
-
Definició de la rumba: música popular urbana fortament influenciada pels patrons
mercantils i mediàtics
Localització: Barcelona urbana
Dècada 50 → Etapa “protorumba” → participació de guitarristes flamencs: Paco
Aguilera, Andrés Batista, Paquito Simón i Antonio Arenas
Orígens:
Barri barcelonés del carrer de la Cera al Portal → Bar “El Salchichón” →
guitarristes L’0relles, el Toqui i el Gitanet → Pere Pubill “Peret”
Barri de Gràcia de Barcelona → dinastia dels “Pescaíllas”, Antonio González
“Pescaílla” i els seus fills Antonio “Pescaílla” i Joan “Onclo Polla”
-
DÈCADA 60 i 70 → inicis rumba “catalana” → rumba emergent com a signe de
relevància social pel col·lectiu gitano català → hibridació musical com a referente
principal → Peret, El Noi, Dolores Vargas “La Terremoto”, Rumba Tres, Los
Amaya.
-
Nova tecnologia instrumental → conjunt instrumental i processos de grabació →
expansió internacional de la industria musical:
Música de consum per a nous espais lúdics (discoteques) → rumba pop → fusió
de flamenc, pop, rock, soul, disco, jazz i funk.
Caràcter identitari diferencial dels colectius marginals → funció contestatària de
protesta social → rumba rock → major ús de guitarres elèctriques
-
DÈCADA 80 → reconeixement identitari dels gitanos catalans → Javier Patricio
Pérez “Gato Pérez”:
Denominació a la técnica guitarrística del rasgueo como “ventilador”
Introducció d’elementos afrocaribenys a la rumba del barri de Gràcia de Barcelona
→ rumba salsa → incorporació d’instrumentació afroamericana, percussió i
seccions de vent-metall
Categorizació identitària de la rumba mitjançant una conceptualizació gitana
catalana i barcelonesa.
Reconeixement institucional
DÈCADA 90 → heterogeneitat de les músiques urbanes → hibridació transcultural
→ rumba mestissa → Manu Chao, Ojos de Brujo, Dusminguet.
© María Jesús Castro, 2012
10
BIBLIOGRAFIA
AGUIRRE FELIPE, Javier:
2006
Historia de las itinerancias gitanas. De la India a Andalucía. Zaragoza:
Institución “Fernando el Católico”.
ÀLVAREZ, Albert, IGLÉSIAS, David, SÀNCHEZ, Joan Anton:
1995
Sabor de rumba. Identitat social i cultural dels gitanos catalans. Lleida:
Editors Pagès.
ANTONIETTO, Alain:
1992
“Musiques”, Etudes Tsiganes nº1/1992, pp. 41-60.
BORROW, George :
1979 (1873) Vocabulario gitano, en The Zincali : An Account of the Gypsies of
Spain (1803-1881). London: John Murray.
CASTRO, María Jesús:
2001
“El flamenc a Catalunya, València i Balears” en Història de la música
Catalana, Valenciana i Balear, Vol. VII, pp. 143-171. Barcelona: Edicions 62.
2007
Historia musical del flamenco. Barcelona: Editorial Casa Beethoven.
2010
La rumba catalana y el flamenco como marcadores culturales de los
kalós catalanes de Barcelona. Tesis doctoral presentada a la
Universitat de Barcelona.
2012
El repertorio flamenco. Vol. 1, Análisis del cante. Madrid: RGB Artevisual.
(en premsa).
CLÉBERT, Jean-Paul:
1986 (1965) Los gitanos. Barcelona: Aymá Editora.
DAVID, Michel, ANTONIETTO, Alain:
1987
“Musiques vivantes”, Etudes Tsiganes nº2/1987, pp. 31-40.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
ESCUDERO, Jean-Paul:
2000
“Algunes dades sobre els gitanos de Catalunya i la seva antiga llengua”
en Treballs de sociolingüística catalana 14/15. pp. 53-58. València: Ed.
1982.
2003
Le livre des gitans de Perpignan (junto a otros autores: Guy Bertrand,
Daniel Elzière, Bernard Leblon, Jean Paul Salles). Paris: L’Harmattan.
2004
Les gitans catalans et leur langue. Une étude réalisée à Perpignan.
Montpellier: Éditions de la Tour Gile. Collection catalane nº6.
ESCUDERO, Jean-Paul y GUY, Bertrand:
1994
“Musiciens gitans de Perpignan” en Etudes Tsiganes nº3 1/1994, pp. 44-55.
FÀBREGAS, Bernat:
2006
La rumba catalana: panoràmica etno-històrica i recerca arxivística i
documental dels seus origens. Barcelona: Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana.
FONSECA, Isabel:
1997
Enterradme de pie. El camino de los gitanos. Barcelona: Ediciones Península.
FORMENTOR:
1988
“El guadiana de la rumba catalana”. (URL: http://www. calarumba.com )
FRASER, Angus:
2005
Los gitanos. Barcelona: Ariel.
GARRIGA, Carme:
2000
Els gitanos de Barcelona. Una aproximació sociològica. Barcelona:
Diputació de Barcelona.
GRANADOS, Manuel:
2004
Armonía del flamenco. Aplicado a la guitarra flamenca. Barcelona: Casa
Beethoven Publicacions.
GUILLAMET, Joan:
1970
Els gitanos. Aproximació a un racisme. Barcelona: Editorial Pòrtic.
© María Jesús Castro, 2012
11
HIDALGO GÓMEZ, Francisco:
2000
Como en pocos lugares. Noticias sobre el flamenco en Barcelona.
Barcelona: Ediciones Carena.
LAGUNAS Arias, David:
2000
Dentro de “dentro”: Estudio antropológico y social de una comunidad
de calós catalanes. Tesis de Doctorado, Universidad de Jaén.
2001
“La presencia en el mundo. Alianza y reproducción social entre los
‘calós’ catalanes”, Gazeta de Antropología nº17, pp. 17-29.
LEBLON, Bernard:
1964
“Les gitans dans la péninsule ibérique”, Etudes Tsiganes nº1-2/1964, pp.1-24.
1982
Les gitans dans la littérature espagnole. Toulouse: Université de
Toulouse Le Mirail (II).
1991
El cante flamenco. Entre las músicas gitanas y las tradiciones
andaluzas. Madrid: Editorial Cinterco.
2001
Los gitanos de España. Barcelona: Editorial Gedisa.
LIÉGEOIS, Jean-Pierre:
1986
Gypsies: an illustrated history. London: Al Saqi Books.
LÓPEZ DE MENESES, Amada:
1968
“La inmigración gitana en España en el siglo XV” en Ferrando Martínez
(ed.), Miscelánea de Estudios. pp. 239-263.
MANGADO ARTIGAS, Josep María:
1998
La guitarra en Cataluña, 1769-1939. Londres: Tecla.
MARFÀ I CASTÁN, Martí:
2007
El Pentecostalisme entre els gitanos catalans: pràctiques religioses i
construccions d’identitats en una congregació evangèlica gitana del
barri d’Hostafrancs de Barcelona. Barcelona: Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana.
2008
“¿Muerta o de parranda? Auge, caída y nuevo esplendor de la Rumba
catalana”, (URL:
http://www.calarumba.com/castellano/articulos.asp?id=21)
ORDOÑEZ, Marcos:
1987
Gato Pérez. Barcelona: Júcar. Los Juglares.
PABANÓ, F.M.
1915
Historia y costumbres de los gitanos. Madrid: Ediciones Giner.
PAUNER, Miquel:
2005
“Historia de la rumba catalana”, (URL:
http://www.calarumba.com/castellano/Articulos.asp?id=7)
SÁNCHEZ, Mª Helena:
1977
Los gitanos españoles. Madrid: Castellote editor.
SAN ROMÁN, Teresa :
1976
Vecinos gitanos. Madrid: Akal.
1986
Entre la marginación y el racismo. Madrid: Alianza Universidad.
1990
Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturación y
etnicidad. Barcelona: Publicacions d´Antropologia cultural UAB.
1994
La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals dels gitanos.
Barcelona: Altafulla.
VALLMITJANA, Juli:
2004
Sota Montjuïc. Criminalitat típica local. Tarragona: Arola Editors.
VAUX DE FOLETIER, François de:
1977
Mil años de historia de los gitanos. Barcelona: Plaza & Janés.
WILLIAMS, Patrick:
1987
“Musiques tsiganes: identité, tradition, création, communication” en
“Musiques vivantes” de Antonietto, A. y David, M., Etudes Tsiganes
nº2/1987, pp.31-40.
1993
“Chanter la séparation, musique et identité” en Ethnies nº15 pp. 139-145.
© María Jesús Castro, 2012
12
AUDICIONS
AUDICIÓ Nº1.
“Szelem, szelem” ESMA REDZEPOVA & ENSEMBLE THEODOSIEVSKY
(Macedonia)
Road of the gypsies, CD 1. 04. Network. 1996
AUDICIÓ Nº 2:
“El Muerto vivo” de Peret
Versió de l’original llatinoamericà de Rolando Laserie “El guapachoso”
AUDICIÓ Nº 3:
“Caminando” Calle Real (1983), Polygram, Ricardo Pachón
Camarón con Paco de Lucía y Tomatito
Bajo electrico: Carles Benavent
Percusión: Rubén Dantas y Raimundo Amador
AUDICIÓ Nº 4:
“Extraños en la noche”, Antonio González “El Pescaílla”
AUDICIÓ Nº 5:
“Qué mala suerte la mía”, Los Amaya, Barcelona: Emi-Regal, 1971
© María Jesús Castro, 2012
13