JOSEP JOAQUIM MARTÍ, UN MILITAR CATALÀ OBLIDAT?

JOSEP JOAQUIM MARTÍ, UN MILITAR CATALÀ OBLIDAT?
Gustau Adzerias i Causi
Buscant informació, per aprofundir més sobre l’important batalla de Valls del 26 de febrer de 1809, he
trobat un interessant manuscrit dipositat al “Archivo Histórico Nacional – Depósito de la Guerra”, que
porta com a títol “MEMORIAL DEL MARISCAL DE CAMPO JOAQUÍN MARTÍ SOBRE LA
BATALLA DE VALLS Y SU ACTUACIÓN EN ELLA”.
La seva lectura resulta molt interessant i ens dona una visió, encara que personal, de les situacions i
fets ocorreguts en el Principat de Catalunya entre les derrotes espanyoles de Cardedeu (16/12/1808) i
de Molins de Rei (21/12/1808), i la mort de Reding el 23/04/1809.
Fins el 2 de novembre de 1808, el mariscal de camp Josep Joaquim Martí, havia estat Inspector
General de Infanteria, nomenat per Carlos IV i confirmat per Fernando VII, i aquell dia fou destinat a
incorporar-se al “Ejército de la Derecha” que operava a Catalunya.
El 29 de desembre de 1808, s’incorporà a la Plaça de Tarragona, i quedà sota les ordres
directes del nou capità general de Catalunya, el suís Theodor Reding de Biberegg, que l’hi
encarregà la Comandància General del Terços de Miquelets.
En aquells moments la situació en el Principat era caòtica, dues derrotes tant contundent
separades per tants pocs dies havia desorganitzat completament al exèrcit espanyol de “la
Derecha”, situació agreujada per la destitució fulminant del tinent general Joan Miquel Vives
i Feliu com a càpita general del Principat, i el nomenament per aquest càrrec de Reding.
La població, temorosa de les conseqüències, entrà en un estat de xoc incontrolable. Però
deixem que siguin les seves pròpies paraules les que expliquin la situació, diu:
“..., conmovidos los naturales contra el soldado, lo desarmaban o detenian para servirse de su
fusil o persona
en la invasion que todos temian proxima; sembrado el espanto en los
corregimientos colindantes al de Villafranca de que se habia apoderado una division de 16.000
a 18.000 franceses al mando del General St. Cyr, despues de haber derrotado a nuestro
Exército en las expresadas acciones; se abandonaban los Pueblos; se conbocava el Somaten de
todos a toque de los mismo, se armaban segun podian sus vecinos sin orden, direccion ni
concierto, y se entregaban a la libertad y desenfreno consiguiente a la ausencia de las
autoridades constituidas, debastavan el terreno que recorrian, aumentando el terror y males
que causaba el enemigo, a quien si de algun modo molestaban no le impedian el logro de su
intento; todos vociferaban un mismo deseo de repeler la injusta agresion de exterminar al
contrario y de sacrificar sus vidas y haciendolo por la Religion, la Patria y el Rey para lograr
su libertat, e independencia pero sobresaltados con un mal que lo creyeron remoto y
desprevenidos para precaverlo, se entregaban a la desesperacion anexa a quien ve perder
1
Gustau Adzerias i Causi
infructuosamente quanto posée; se agitaban tumultuosamente, acusaban de traïdores a los
Generales, a cuantos no conocian, y aun aquellos que ellos mismos habian nombrado para que
los gobernasen, y por mero instinto para conservar sus vidas se alejaban despavoridos de sus
ogares a abrigarse en las montañas mas espesas en que la miseria y angustia de sus espiritus
debia forzosamente producir el germen de la epidemia que despues asoláse gran parte de
aquella fertil Provincia.”
També diu sobra la reacció del govern revolucionari del Principat:
“En este estado logro evadirse de la Plaza la Junta Superior, dirigiendose sus vocales segun
cada uno pudo a reunirse en la de Tortosa, excepto dos que quedaron para representarla en la
Corregimental.”
La dispersió de les unitats militars fou casi total, molts soldats arribaren fins a Lleida i inclús
fins a Tortosa, sense armament i amb un estat llastimós. En quan als miquelets, el seu fervor
“patriòtic” s’havia esvaït, nomes tenim que llegir la seguen ordre de Reding:
"De resultas de las acciones del 16 y 21 de este mes, han desaparecido del Exército los
mas migueletes de los tercios, quedando estos sin fuerza, sin oficiales y de algunos no
comparece siquiera un individuo en esta Plaza á donde se reune todo el Exército y se
rehace vivamente. Los tercios deben conocer su deber de acudir á la defensa de la
Patria para lo que han sido levantados y mantenidos hasta aquí; y los auxilios que
pudieren haberles faltado, por no haber medios, no faltarán en lo sucesivo. Es preciso
recobrar la gloria de nuestras armas y la causa de la Nacion hasta donde alcancen
nuestras vidas, la mia la primera. Encargado del mando en Gefe del Exército y de las
Provincias, prevengo á V.S. que inmediatamente ocupe todos sus recursos para
conseguir que los migueletes de ese Partido, que se hubieren retirado de él y á sus
casas, acudan al instante, con sus Oficiales y Gefes, á Valls, bajo las penas impuestas
para la deserción en campaña; en Valls hallarán sus destinos. V.S. publicará órdenes
llamando á todos á la reunión, y asegurándoles de que acudiendo, recibirán premios,
ascensos y estímulos de gloria. El Mariscal de Campo Don José Joaquín de Martí,
Comandante General de los Tercios de Migueletes que reside en esta Plaza, es á quien
deben dirigirse en todo lo concerniente al servicio y recibir sus órdenes, lo que hará
V.S. notorio igualmente.
"Lo traslado á V.S. para que disponga, que los naturales de los Pueblos de este
distrito, que hallándose sirviendo en los Tercios de Migueletes de otros Partidos,
hubieren vuelto á sus casas, se incorporen inmediatamente en Valls, á tenor de la
antecedente prevención.
"Dios guarde á V.S. muchos años. Tarragona 30 de Diciembre de 1808.-- Theodoro
Reding.-- A la Junta de Gobierno del Corregimiento de Gerona y Figueras".
El mariscal de camp Joaquim Martí, tenia un gran prestigi com a organitzador i estrateg, per això,
Reding el nomenà el seu “quartelmestre”, avui dia seria un cap d’estat major.
Ell mateix deixà escrit:
“...y se quiso saber mi dictamen sobre el sistema de guerra que debia adoptarse; este se redujo
entonces, y en quantas juntas y consejos se celebraron en la subcesivo: Poner en execucion lo
2
Gustau Adzerias i Causi
mandado por la superioridad para la formacion de las Milicias Urbanas1, en apoyo de las
autoridades para la conservacion del orden y publica tranquilidad. Prolongar la guerra al
abrigo de las Plazas, poniendolas en estado de defensa, y fortificando las avenidas principales:
reunir, aumentar y proveer al Exercito de lo necesario para obrar, cimentar su instruccion y
disciplina, organizar los distinto ramos que lo constituyen: crear en Catalunya un cuerpo
nacional sujetandolo a una rigurosa disciplina militar, molestar de continuo a los enemigos en
sus comunicaciones y destacamentos con partidas sueltas de Miqueletes sotenidas por alguna
tropa de linea; aumentar pogresivamente estas partidas con proporcion a la fuerza y estado del
Exercito presentando las acciones, y de probable buen exito para reanimar al Soldado
reduciendo asi el sistema de la guerra principal al de montaña por ser mas analogo al genio de
los naturales, mas adecuado al terreno, y asi mas conforme al estado de instruccion de nuestro
Exercito, con respecto á la poseian los enemigos; y por ultimo evitar cuidadosamente toda
accion general.”
Reding no fa cas dels dictàmens del seu cap d’estat major i decideix dur a terme una
campanya contra l’exèrcit imperial, pretén aïllar el cos d’exèrcit de Saint-Cyr de la ciutat de
Barcelona i derrotar-lo. Vol repetir el seu èxit de Bailen, i així recuperar el seu malmès
prestigi perdut a Cardedeu i a Molins de Rei.
Iniciada la campanya2 a primers de febrer, sota el comandament directa de Reding i sortint de
Tarragona, la maniobra fou neutralitzada per Saint-Cyr el 17 de febrer en la batalla de
Capellades, obligant a Reding a retirar-se cap a Tarragona. El mariscal de camp Martí, que
l’acompanyava, dissenyà un pla que defugiria un enfrontament amb l’exèrcit imperial, evitant
així més pèrdues, tant amb homes com en material. Reding no vol ser taxat de covard, i
decideix una ruta de retirada que segurament no evitaria topar amb Saint-Cyr. L’encontra dels
dos exèrcits va tenir lloc el 25 de febrer de 1809 a les rodalies de Valls. Reding no seguí els
consells del seu “quartelmestre” d’evitar la confrontació, que ocasionà la contundent derrota de
l’exèrcit espanyol. La transcendència de la victòria de Saint-Cyr, motivà que el nom de Valls quedés
gravat a l’Arc de Triomf de Paris, al costat de la resta de victòries napoleòniques.
Ferit Reding en la batalla, i en arribar a Tarragona, ordenà al mariscal de camp Josep Joaquim
Martí que assumís interinament la capitania general del Principat. El dia 26 Martí assumí el
càrrec durant 11 dies, fins el restabliment de Reding. El propi general suís elogià i ratificà
totes les disposicions presses per Martí, i proposà el seu ascens. Les qualitats demostrades per
Martí foren motiu d’enveges i reticències per part dels militars de major graduació i dels
membres de la “Suprema Junta” catalana. En el seu curt mandat, dictà ordres per reorganitzar
1
Sobre les Milícies Urbanes de Tarragona, veure l’aportació feta per Robert Vallverdú i Martí. “Guerra napoleònica a Catalunya
(1808-1814). Estudis i documents. Publicacions de l’abadia de Montserrat. 1996.
3
Gustau Adzerias i Causi
las restes del desmoralitzat exèrcit, per sanejar la hisenda, i posà en evidencia la manca de
“patriotisme” de molts. Resultà extremadament perillós per la majoria. A la mort de Reding,
el 23 d’abril d’aquell mateix anys, i en perdre l’únic suport que tenia, fou exiliat a Granada a
on va viure en el major ostracisme, reclamant fos escoltat o inclús en consell de guerra, fins
que el 20 de setembre 1809, escriví el seu Memorial de greuges, que envià al propi rei
Fernando.
En no tenir cap resposta, desenganyat, desertà i oferí el seus serveis al rei Josep.
Però, qui era aquest mariscal de camp?.
Perquè el seu nom no apareix en el llistat oficial de capitans generals del principat?.
Si en aquesta llista també hi surten els interins.
Fins el moment, poques dades he obtingut. Podria ser que fos en Josep Joaquim Martí i Bessarrate,
nascut a La Riera de Gaia (o a Tamarit, o a Ardenya), no queda clar, però si en aquella zona, prop del
Vendrell.
Si fos aquest personatge, seria fill de Francesc de Martí i Gatell, tinent coronel i capità de
granaders del regiment de infanteria de Valladolid, cavaller de l’ordre de Santiago des de
1777, que finançà la creació dels Batallons d’Infanteria Lleugera de Tarragona i Girona (1791
i 1792), durant la Guerra Gran, i que el seu fill Josep Joaquim Martí i Bessarrate, organitzà.
Una altre pista possible, seria el llibre, no sé si novel·la o biografia, escrita per la Pilar Feijóo
Caballero, i que porta per títol “Un afrancesado”, que estic intentant localitzar.
Continuarem investigant aquest personatge.
Mirat amb la perspectiva del segle XXI, una pregunta resulta immediata.
Que àuria passat amb el tàndem format pel tinent general Joan Miquel Vives i Feliu i a Josep
Joaquim Martí, com el seu cap d’estat major?.
Possiblement en aquell moment crucial per Catalunya, el seu final podria haver resultat
diferent.
Arenys de Munt, setembre 2009.
2
Per més detalls d’aquesta campanya, veure els meus articles sobre la “Campanya de Sanit-Cyr”
4
Gustau Adzerias i Causi