Difret - Associació Cultural de Granollers

Associació Cultural Granollers
Divendres 1 d’abril / 19 i 22 hores
Diumenge 3 d’abril / 19 hores
Centre Cultural de Granollers
2016
Difret
de Zeresenay Berhane Mehari
Versió original en amhàric subtitulada
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Zeresenay Berhane Mehari / Música: David
Schommer, David Eggar / Fotografia: Monika Lenczewska
País: Etiòpia / Any: 2014 / Durada: 99 minuts
Fitxa tècnica
Meron Getnet, Tizita Hagere, Haregewine Assefa, Brook
Sheferaw, Mekonen Laeake, Meaza Tekle
SINOPSI. En un lloc a tres hores d’Addis Abeba, una adolescent de 14 anys anomenada Hirut torna de l’escola caminant
quan un grup d’homes a cavall l’envolten en un intent de segrestar-la. Al seu poble, raptar una jove per casar-se amb ella
és una pràctica habitual i, també, una antiga tradició a tot Etiòpia. Basada en una història real.
EL DIRECTOR. Zeresenay Berhane Mehari és un guionista i realitzador amb més de deu anys d’experiència. Va néixer i
va créixer a Adis Abeba (Etiòpia) i es va traslladar als Estats Units per estudiar cinema. Va fundar Haile Addis Pictures per
produir el seu primer llargmetratge, Difret. Es va llicenciar a l’Escola d’Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de
Califòrnia.
NOTES DEL DIRECTOR. He volgut fer una pel·lícula que plasmés aquesta evolució i que traduís la lluita que representa
passar d’una antiga Etiòpia a una de moderna. Difret és aquesta pel·lícula, i va néixer plantejant una pregunta aparentment
senzilla: Què passa quan s’interrompen les tradicions que passen de generació en generació? Responc a la pregunta explicant la història de Meaza Ashenafi, la fundadora d’una organització d’assistència legal que es va oposar a una de les tradicions més ancestrals d’Etiòpia, el “telefa” o el costum de raptar nenes o adolescents per casar-s’hi. Aquesta tradició es dóna
per fet en extenses zones del país i afecta el quaranta per cent de les adolescents. Però enfrontar-se a les velles tradicions
no és fàcil. Costa abandonar l’antic pel nou, sempre és incòmode i inquietant. A través d’aquesta pel·lícula espero mostrar
que no és tan difícil i que hi ha formes en què els éssers humans som capaços de transcendir els esdeveniments, fins i tot,
quan tot un sistema de creences s’enfonsa. El dia a dia i la reacció a les tradicions construiran l’Etiòpia del demà.
NOTES DE PRODUCCIÓ
Zeresenay Berhane Mehari va néixer i va créixer a només tres hores del poblet on transcorre Difret. No obstant això, només havia sentit parlar del “telefa”, el rapte per casament en idioma amhàric, en documentals o en les notícies. Ell mateix
ens ho explica: “Vaig créixer allunyat del que passava cada dia a les zones rurals. A casa hi havia electricitat, aigua corrent.
Vèiem la televisió, anàvem al cinema. La vida tradicional descrita en els drames etíops quedava lluny”. Però tot va canviar
quan el realitzador va conèixer a l’advocada Meaza Ashenafi, fundadora d’una innovadora organització d’assistència legal
per a les dones, que va defensar l’adolescent Hirut Assefa, acusada d’assassinar l’home que la va raptar i violar. El director
va trigar tres anys a documentar-se i a escriure el guió de Difret. Va entrevistar nombroses persones que van participar
en el judici i va anar al poble on tot va tenir lloc. Poc temps després que acabés el guió, un productor va dir que estava
disposat a finançar el projecte, però amb la crisi econòmica de 2008, els fons van desaparèixer i Zeresenay Berhane Mehari va haver de tornar a començar des de zero. El 2009 va conèixer la metgessa i antropòloga etíop americana Mehret
Mandefro, presidenta de Truth Aid, una productora de programes etnogràfics. A través de Truth Aid es van llançar dues
campanyes Kickstarter que van servir per recaptar desenes de milers de dòlars donats per més de 200 persones. A finals
de 2010, l’artista etíop americana Julie Mehretu i l’artista australiana Jessica Rànquing van donar fons addicionals. Per
reunir el repartiment es van trigar vuit mesos. Les productores i el cineasta van entrevistar unes quatre-centes actrius fins
que van escollir Meron Getnet, una de les estrelles de cinema i televisió més populars d’Etiòpia, per interpretar a Meaza
Ashenafi, l’advocada i activista. Però encara va ser més difícil trobar l’adolescent que donaria vida a Hirut, la noia de catorze anys al voltant de la qual gira la història. Després de mesos de recerca sense èxit, Zeresenay Berhane Mehari va trobar
Tizita Hagere en un taller d’interpretació a Addis Abeba. Diu el director: “No havia treballat davant d’una càmera. És més,
no havia fet res professionalment, és una noia sorprenent”. Quan va escollir Tizita Hagere, el realitzador no sabia que la
vida de la jove s’assemblava estranyament a la del seu personatge: “Volíem parlar amb els seus pares perquè l’autoritzessin
a treballar, però ens vam assabentar que vivia en un orfenat amb altres noranta nens. El seu pare havia mort i la seva mare
vivia en un centre d’acollida perquè era seropositiva”.
CRÍTICA
Gracias a la belleza exótica de flores silvestres como Yaaba o Yeelen, el cine “de la negritud” se incorporó a la rotonda del
circuito VO europeo. Muchos años y mucho recorrido después, incluyendo la reciente e histórica nominación al Oscar
de Timbuktu, he aquí un filme que entronca con el propósito de Idrissa Ouedraogo de hacer evolucionar el africanismo
de forma desacomplejada pero sin llegar al neocolonialismo. Y qué mejor manera que con una denuncia de la barbarie
más atávica y arraigada (el secuestro de una niña etíope con fines matrimoniales a las bravas) a través de un subgénero
tan universal como el jurídico, al asesinar la víctima a uno de sus captores en defensa propia. Proyecto “amamantado”
por Angelina Jolie —a la que incluso es fácil imaginar en el lucido y lúcido papel de la batalladora abogada de la pobre
muchacha—, Difret absorbe los estándares hollywoodienses de rigor (los periodistas arremolinados ante la expectación
del caso, la letrada ahogando sus penas en un bar…) adaptándolos mañosamente a la peculiaridad del lugar, dando como
resultado un híbrido curioso, bien narrado, mejor fotografiado y con momentos potentes como la escena del rapto o
el consejo de ancianos. Lástima que el conjunto arroje una visión algo “amable” y acomodada a los ojos occidentales,
seguramente curados de espanto ante cualquier salvajada de Boko Haram vista en los telediarios. Pese a todo, un filme
valiente, convincente y, perdón por la boutade, necesario. Cinemania / Javier Cortijo
El margen de maniobra para abordar desde una perspectiva crítica una obra como Difret es exiguo. Producción etíope
realizada con ahínco, a la que tras su filmación se une una estrella relacionada con el activismo, Angelina Jolie, para colaborar en la posproducción, distribución y venta, dejando libertad creativa al autor, el novel Zeresenay Mehari, nacido
y crecido en Etiopía, la película narra un hecho real clave en la historia de los derechos de la mujer en el país, un caso
que a la desgracia y a la barbarie contrapone la valentía. Si además el relato se articula de un modo tan didáctico como
reivindicativo, y se acaban consiguiendo premios del público en sendos festivales internacionales —Sundance y la sección
Panorama de Berlín—, los resquicios negativos casi adquirirían la condición de aguafiestas. Y, sin embargo, aunque esté
claro que Difret es irreprochable desde el ámbito más humano y solidario, lo es bastante menos desde el punto de vista
cinematográfico. Eso sí, resulta imposible dudar sobre lo que va a ocurrir en el desenlace, y sobre los personajes (santos
y demonios), porque además es justo que sea así. Lo que es más dudoso es que el cine únicamente necesario, didáctico,
justo y solidario sea interesante más allá de ciertos eventos. Javier Ocaña / El País
PROPERES SESSIONS
Dimarts Singulars. 5 d’abril: Jaume Arnella, el joglar (2016), d’Agustí Corominas
8 i 10 d’abril: While We’re Young (Mientras seamos jóvenes, 2014), de Noah Baumbach
15 i 17 d’abril: Clouds of Sils Maria (2014), d’Olivier Assayas
Associació Cultural Granollers
Almogàvers, 5
08401 Granollers
T93 861 55 98
F93 844 30 28
[email protected]
www.acgranollers.cat
@ACGranollers
AC Granollers
EN CONVENI AMB: