programa municipal pera les famílies 2006- 2010

MESURA DE GOVERN
PROGRAMA MUNICIPAL PERA LES FAMÍLIES 20062010
Des de finals deis anys seixanta en els pa'isos del nord d'Europa es donen un
seguit de canvis en els comportaments demogratics que tan que alguns autors
parlin d'una Segona Transició Demogratica: davallada i endarreriment de la
natalitat com de la fecunditat; ajornament i perdua de protagonisme del
matrimoni; augment de la cohabitació i creixement deis fills de mare no
casada; increment de les ruptures (divorcis i separacions); creixement de
!'expectativa de vida.
Una de les caracteristiques de l'evolució de la segona transició demogratica
als pa'isos mediterranis ha estat que s'ha produrt de manera tardana , peró amb
molta celeritat i intensitat.
A Espanya, ha coincidit amb la transició
democratica, amb tot el que aixó va signficar: un marc legal opressor, absencia
de polítiques de suport a la familia, importancia de la institució familiar
tradicional i poca presencia de les dones en el mercat laboral remunerat, ates
es dedicaven basicament a la cura de la familia .
Els canvis en la dinamica de població estan relacionats amb les noves maneres
de formar i dissoldre les llars, i en les noves formes de residencia i convivencia.
En aquest sentit, la Segona Transició Demografica és, fonamentalment, una
transició familiar on ha quedat enrera !'estructura monolítica i unilinial del cicle
de vida familiar tradicional: emancipació a partir del matrimoni, naixement i
crian9a deis fills en el seu marc, emancipació deis fills i manteniment de la llar
de niu buit fins que un deis cónjuges moria.
Actualment, la situació és molt diversa i entre altres elements de canvi
destaquen el reconeixement de la convivencia en parella, fills tora del
matrimoni, possibilitat de unions homosexuals, la incidencia de les noves
tecnologies biomediques aplicades a la reproducció humana o l'augment de
les adopcions internacionals.
En aquest context, Barcelona presenta elements específics en la seva
estructura de les llars, degut a la confluencia de certs factors:
L'envelliment de la població: majoritariament dones vidues més grans de
65 anys.
La recuperació de la natalitat, encara que sigui de manera moderada i
tenint en compte que el 20% deis naixements del 2005 són de mare
estrangera ( 1.06 fills per dona el 19911 1. 17 fills per dona el 2004 ).
La dinamica migratoria: es deixen de formar llars familiars i es formen llars
no familiars fruit de la immigració.
La davallada de la nupcialitat, peró, també, la davallada deis matrimonis
religiosos en front deis civils.
El conjunt de noves realitats en l'ambit de les famílies fa necessari adequar les
polítiques que els hi donen suport; entenent com a polítiques familiars: les
accions públiques destinades a aportar recursos, serveis o temps a les
persones que tenen, o volen assumir, responsabilitats familiars , a fi que
desenvolupin en condicions dignes les tasques quotidianes que se'n deriven;
entenent, també, que, malgrat que el món de la familia ha deixat de tenir uns
sól model, continua sent valid el mínim comú denominador conceptual del que
entenem per família : el conjunt de persones unides per vincles de parentiu o
convivencia que constitueixen una xarxa de relacions afectives, de cura i
económiques.
L'alentiment de la formació de noves famílies per la tardana emancipació deis
joves, com a conseqüencia de l'elevat preu de l'habitatge i la precarització
laboral; la incorporació generalitzada de les dones al mercat de treball
remunerat, i la no incorporació generalitzada deis homes al treball domestic i
familiar; les dificultats de conciliació per l'extensió de la jornada laboral; la poca
valoració de la importancia deis afectes, la cura i la crianc;a en l'organització i la
cohesió socials; l'increment de la inestabilitat i les ruptures convivencials, i el
seu efecte pel que fa a l'augment de la monoparentalitat; l'emergencia de
famílies socialment vulnerables (com ara, nouvingudes o en procés de
reagrupament); l'envelliment i l'increment de les situacions de dependencia de
la gent gran, que ja no poden ser ateses en base als parametres tradicionals,
són alguns deis exemples del conjunt de noves realitats que es donen a
Europa i a casa nostra.
Així dones, les polítiques públiques de suport a les famílies han d'adequar-se a
les noves realitats familiars i han de tenir en compte, alhora, el biaix de
genere que encara avui persisteix en el món de la familia , ates que continuen
sent les dones la base del seu sosteniment quotidiá
Tradicionalment, la justificació normativa de les polítiques familiars s'ha basat
en tres grans idees:
Generar les condicions que facilitin la maternitat i la paternitat desitjada.
Generar una dinamica de redistribució de la renda a favor de les famílies
amb fills menors a carrec.
Millorar la conciliació laboral/familiar, a ti d'incrementar la presencia de la
dona al mercat de treball i deis homes en les tasques domestiques.
Sobre la base d'aquestes idees, les polítiques familiars han descansat en tres
instruments classics:
Les transferencies monetaries, en forma d'ajuts directes o desgravacions
fiscals.
Els serveis d'atenció als infants o membres en situació de dependencia.
Els temps extraordinaris que fan possible la dedicació familiar (permisos,
reduccions jornada)
2
Aquestes tres justificacions i instruments d'acció, amb menor grau o
combinació, han arrelat en els diferents models d'estat del benestar europeus i
ara es veuen alterades o complementades per aquestes noves realitats
familiars . D'altra banda , la major presencia deis governs locals coma actors i
impulsors de polítiques familiars de proximitat ha incorporat noves
perspectives.
1 Programa
municipal pera les Famílies 2006-201 O
El Programa Municipal per a les Famílies 2006-201 O té com a objectiu encertar
en la lectura i interpretació deis canvis socials i familiars i dissenyar les
respostes adequades des de l'ambit local:
Parteix de la base que tenim uns límits competencials i fiscals, peró també
un gran ventall de possibilitats pel que fa a noves polítiques familiars de
proximitat que es poden portar a terme.
Posa en evidencia el rol proactiu del qual ha fet gal.la I'Ajuntament des de fa
anys en relació a la resta d'administracions: escoles bressol, formació
d'adults, polítiques actives d'ocupació, formació ocupacional, atenció
domiciliaria, serveis residencials o acolliment temporal, per posar alguns
exemples.
Certifica que els governs locals són els pilars basics en l'articulació del
sistema catala de benestar, perqué coneixen de primera ma quines són les
necessitats de les persones i les famílies.
El marc de referencia on operen els principis rectors, les línies de treball, els
objectius i les accions del Programa Municipal per a les Famílies 2006-201 O,
ve determinat per tres components: el llegat de !'anterior Programa Municipal
pera les Famílies 2001-2004; el Programa d'Actuació Municipal 2004-2007, i
les propostes del Grup de Treball de Famílies del Consell Municipal de
Benestar Social, com espai participatiu de referencia d'ambit de ciutat vinculat
al món de les famílies de Barcelona.
Esta concebut
participació de
cadascun deis
ambits i sectors
des d'una visió global de ciutat. S'ha constru"it amb la
diferents taules técniques, tant d'ambits centrals com de
Districtes. Les seves línies estratégiques impliquen diferents
de la ciutat que treballen amb les persones.
És, alhora, un programa transversal perqué intervé bona part de l'organització
municipal: Benestar Social, Dona i Drets Civils, Joventut, lnstitut Municipal de
Persones amb Discapacitat, lnstitut Municipal d'Educació, lnstitut Municipal de
Cultura, Agencia de Salut Pública, Barcelona Activa, Patronat Municipal
d'Habitatge, lnstitut Municipal d'Hisenda.
El Programa Municipal per a les Famílies ha tingut en compte en la seva
elaboració l'estudi Evolució i Tendencies de les Llars, les Famílies i les
persones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algunes perspectives
de les polítiques de suport a les famílies, elaborat per la Dra. Cristina López
Villanueva, de la Facultat de Ciéncies Económiques i Empresarials de la
Universitat de Barcelona, per encarrec de la regidoria de Benestar Social.
3
L'objectiu d'aquest analisi ha estat aportar elements de coneixement que
fonamentin pautes d'enfortiment i d'innovació en les polítiques municipals de
suport a les families.
Els principis i conceptes en que es basa el Programa Municipal per a les
Families 2006-201 O són:
El grup familiar.
El desenvolupament familiar.
La diversitat estructural.
La diversitat cultural.
La vida quotidiana.
Les transicions familiars.
Les interaccions, crisi i conflictes familiars.
Les funcions i capacitats parentals.
La vulnerabilitat familiar.
Aquest programa esta enfocat en una direcció clarament preventiva. Té com a
finalitat posar en marxa mesures que tinguin en compte les tendéncies
especifiques de les noves formes de familia que s'estan consolidant a
Barcelona i fonamentar-les sobre la base d'uns principis que afavoreixin el
creixement integral de la persona.
El Programa Municipal per a les Families 2006-201 O presenta: 5 línies
estratégiques, 16 objectius operatius i 52 accions.
1
Línies estratégiques del P
__ro....!g"-r_a_m_a_ _ __ __ __ _ __ __ _ _ __ ____,
1. Diversitat estructural i cultural/ Canvis Socials: Té com a objectiu promoure el
coneixement i el reconeixement social de la diversitat d'estructures i cultures
familiars que, com a resultat de les dinamiques de canvi social, conviuen a
Barcelona. També, atendre de forma adequada la diversitat de les seves
necessitats.
2. Desenvolupament personai/Dificultats i Transicions Familiars: Té com a
objectiu oferir suport integral i de caracter universal a les famílies en tant que
espais de desenvolupament personal deis seus membres. També, atendre de
forma prioritaria a les famílies en aquelles funcions, situacions i fases del cicle
familiar de major vulnerabilitat, sobrecarrega o crisi.
3. Capacitats/Funcions Parentals: Té com a objectiu atendre i donar suport a les
necessitats de les famílies en les seves tasques i funcions parentals de crian<;:a,
cura, socialització i educació deis seus fills i filies.
4. Conciliació de tempsNida quotidiana: Té com a objectiu afavorir que totes les
persones que integren els diversos grups familiars puguin conciliar els seus temps i
rols familiars amb la resta d'espais i activitats de la vida quotidiana: personals,
laborals i de participació en la comunitat.
5. Vulnerabilitat/Exclusió social: Té com a objectiu prevenir, detectar i atendre
situacions i famílies d'elevada vulnerabilitat: infants en alt risc social, dinamiques
de violencia intrafamiliar i famílies en situació d'exclusió severa.
4