1 MASTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS: PLA DOCENT

MASTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS: PLA DOCENT
DADES DE L’ASSIGNATURA
Nom de l’assignatura
Any acadèmic
Ensenyament
Codi
Tipus d’assignatura
Impartició
Semestre/Curs
Horari
Lloc
Coordinador/Responsable
Departament
Nom del professor
Llengua docència
Grup
Línies d’anàlisi de la literatura
llatinoamericana
2009/2010
Master en Estudis Llatinoamericans
562513
Obligatòria
Quatrimestral
1er
Dijous de 17:30 a 19:30
Fac. Geografia i Història, Aula 221
Ferrús Antón, Beatriz
Departament de Filologia Espanyola UAB
Beatriz Ferrús Antón
Castellà
Nombre actual de crèdits assignats : 5c. ECTS. (1c./25h. Total 125 h. alumne)
Hores de treball activitat presencial
Hores de treball dirigides
Hores de treball aprenentatge autònom
Avaluació
26 hores
34 hores
60 hores
4 hores
DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS
Aquesta assignatura tracta d'endinsar l'alumne en les diferents problemàtiques des de
les que s'han format la història i la crítica de la literatura hispanoamericana i en els seus
debats més recents: els problemes historiogràfics, les lectures que analitzen la relació i /
o un altre, oralitat / escriptura , centre / perifèria etc. Per a això es abordarà amb detall
el comentari de tota una sèrie de lectures crítiques que poden servir com a eines per
l'anàlisi de textos literaris, però també culturals en sentit ampli.
CONEIXEMENTS QUE HA D’ASSOLIR L’ALUMNE
Competències a desenvolupar per l'alumne:
-Pensar la realitat llatinoamericana com un espai cultural complex
1
-Identificar els principals problemes crítics des dels quals s'ha abordat l'estudi de la
seva literatura
-Detallar el debat al voltant de la historiografia de la literatura hispanoamericana
-Explicar la importància de conceptes com "transculturació", "mestissatge", "hibridez"
etc.
-Sintetitzar les idees fonamentals dels diferents debats teòrics (estudis culturals, estudis
postcolonials, feminisme ...) que han tingut lloc en les últimes dècades en la crítica
llatinoamericana
-Entendre la història literària com una construcció ideològica que pot ser qüestionada
-Aplicar les eines teòriques estudiades a l'anàlisi de textos literaris.
-Pensar críticament l'objecte literari en el seu conjunt
-Redactar una ressenya crítica
L'extensió hauria d'estar entre 1000 i 1500 caracters amb espais
MODEL D’AVALUACIÓ
Com l'objectiu final del curs és ensenyar l'estudiant a pensar críticament al voltant de
la literatura, l'avaluació consistirà en la redacció de dues pràctiques crítiques
(comentaris guiats d'un text canònic de la liteartura hispanoamericana) i un treball de
reflexió més extens sobre un tema dels comentats a classe.
Cada pràctica tindrà un valor de 2,5 punts
El treball final valdrà 5 punts
BLOCS TEMÀTICS
1. Problemes historiogràfics de la literatura hispanoamericana
2. La literatura hispanoamericana com a realitat complexa: el fetitxisme de la lletra i el
problema de la transculturació
3. Història literària i ideologia: Ficció i figuració d'Amèrica
4. Literatura i debats de la identitat (feminisme, postcolonialisme)
5. Últimes tendències de la crítica hispanoamericana
MATERIALS DE SUPORT A LA DOCÈNCIA
L'assignatura comptarà amb un ampli dossier de fotocòpies i power points explicatius
penjats al campus virtual
METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
L'assignatura està pensada de manera teoricopràctica, alternant classes magistrals amb
pràctiques a l'aula de comentari de textos.
BIBLIOGRAFIA
Bloque I
-Abellán, José Luis (1972): La idea de América Latina: origen y evolución, Madrid:
2
Istmo.
-Campra, Rosalba (1987): América Latina: la identidad y la máscara, México: Siglo
XXI.
-Cándido, Antonio (1987): “Literatura nacional, regional y latinoamericana” en
Pizarro, Ana (coord.): Hacia una historia de la literatura hispanoamericana, México:
El Colegio de México.
-Henríquez Ureña, Pedro (1947): Historia de la cultura de la América hispánica,
México: FCE.
-(1949): Las corrientes literarias en América la América hispánica, México: FCE.
-Pizarro, Ana, ed. (1985): La literatura latinoamericana como proceso, Buenos Aires:
Centro Editor de América Latina.
-(1987): Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de
México.
Bloque II
-Campa, Román de (1994): Hibridez posmoderna y transculturación: políticas de
montaje en torno a Latinoamérica, Hispamérica: Revista de Literatura, nº 64.
-Campos, Haroldo de (1987): “Tradición, traducción, transculturación: historiografía y
excentricidad”, Filología, Buenos Aires, tomo XXII, nº 2.
-Rama, Ángel (1975): “Sistema literario y sistema social en Hispanoamérica” en
VVAA: Literatura y praxis social en América Latina, Caracas: Monte Ávila.
-(1982): Transculturación narrativa en América Latina, México: Siglo XXI.
-(1984): La ciudad letrada, Hanover: Ediciones del Norte.
Bloque III
-Ainsa, Fernando (1977): Los buscadores de utopía, Caracas: Monte Ávila.
- (1984): “Tensión utópica e imaginario subversivo en Hispanoamérica”, ALHA, nº13.
-Blonch, Ernst (1980): El principio de esperanza, Madrid: Aguilar.
-(1992): Historia, utopía y ficción en la ciudad de los Césares. Metamorfosis de un
mito, Madrid: Alianza.
-(1992): De la Edad de Oro al Dorado. Génesis del discurso utópico americano,
México: FCE.
-Ferrús, Beatriz (2008): La Monja de Ágreda, historia y leyenda de la dama azul en
Norteamérica, Valencia: PUV.
-Fuentes, Carlos (1990): Valiente Mundo Nuevo. Épica, utopía y mito en la novela
hispanoamericana, Madrid: Mondadori.
-Gruzinski, Serge (1990): La guerra de las imágenes. De Cristóbal Colón a Blade
Runner (1492-1992), México: FCE
-(2007): El pensamiento mestizo. Cultura amerindia y civilización del Renacimiento,
Barcelona: Paidós
-O’Gorman, Edmundo (1937): Santo Tomás y la Utopía de Tomás Moro en la Nueva
España, México: Alcancía.
-(1958): La invención de América, México: FCE.
-(1976): La idea del descubrimiento de América, México: UNAM.
-Pastor, Beatriz (1993): Discurso narrativo de la conquista de América, Cuba: Casa de
las Américas.
-(1996): El jardín y el peregrino: Ensayos sobre el pensamiento utópico
latinoamericano (1492-1695), Amsterdam: Rodopi.
-Rosenblant, Ángel (1965): La primera visión de América y otros estudios, Caracas:
Ministerio de Educación.
-Todorov, Tzvetan (1987): La conquista de América. El problema del otro, México:
Siglo XXI.
3
Bloque IV
-Ferrús Antón, Beatriz(2007): Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres,
València: Tirant lo Blanch.
-Jordán, Pilar y Dalla-Corte, Gabriela (2006): “Mujeres y sociabilidad en la
construcción de los Estados Nacionales” en Morant, Isabel (dir.): Historia de las
mujeres en España y América Latina. Del siglo XIX a los umbrales del XX, Madrid:
Càtedra.
-Masiello, Francine (1997): Entre civilización y barbarie. Mujeres, Nación y Cultura
literaria en la Argentina moderna, Argentina: Beatriz Viterbo.
-Moi, Toril (1991): Teoría literaria feminista, Madrid: Cátedra.
-Pratt, Mary Louise (1997):Ojos imperiales, Buenos Aires: Universidad Nacional de
Quilme.
-Salvatore, Ricardo (2002): Culturas imperiales, Buenos Aires: Beatriz Viterbo.
-Schmidt-Welle, Friedhelm (ed.): “Introducción: ficciones y silencios fundacionales”
en Ficciones y silencios fundacionales. Literaturas y culturas poscoloniales en
América Latina (siglo XIX), Madrid: Iberoamericana-Vervuet, 2003.
Bloque V
-Anderson, Benedict: Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la
difusión del nacionalismo, México: FCE, 2006.
-Ramos, Julio: Desencuentros de la modernidad en América Latina. Literatura y
política en el siglo XIX, México, FCE, 1989.
-“Genealogías de la moral latinoamericanista: el cuerpo y la deuda de Flora Tristán”,
en Revista de crítica literaria latinoamericana, XXIV/47, 1998.
-Rodríguez, Ileana (ed.), (2001): Convergencia de tiempos. Estudios
subalternos/contextos latinoamericanos estado, cultura, subalternidad, Amsterdam:
Rodopi.
-Sarlo, Beatriz: Una modernidad periférica: Buenos Aires, 1920-1930, Buenos Aires:
Nueva Visión, 1988.
4