Català - Departament de Teoria i Història de l`Arquitectura i

ARQUITECTURA, CIÈNCIA,
TÈCNICA
___
Ramon Graus
Pau Pedragosa
Ramon Faura
Maribel Rosselló
El polígon residencial de Trinitat Nova de Barcelona, 1953-1963.
Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona.
Segle XX: temes de tècnica i arquitectura.
R. Graus, P. Pedragosa, R. Faura.
L’arquitectura i la construcció de l’habitatge als segles XIX i
XX: Barcelona com a estudi de cas. M.Rosselló.
Com a idea i com a ofici, la tècnica va jugar un paper nuclear en el naixement i en la formulació de l’arquitectura
del Moviment Modern i el seu desenvolupament posterior. Durant el curs, es tractarà de desvetllar allò que la
tècnica té de representació i de fet real. A partir d’una
aproximació historiogràfica, s’oferiran els instruments
adequats per a una interpretació històrica de la tècnica
que estigui plenament embrancada dins el debat arquitectònic del segle XX.
El teixit residencial defineix i estructura la ciutat contemporània i constitueix el seu element més representatiu.
L’assignatura que presentem aborda des d’una aproximació
històrica, prenent Barcelona com a estudi de cas, l’anàlisi
de l’habitatge des de diferents nivells, a manera d’estrats,
des de l’anàlisi de la conformació de la ciutat a partir de la
interrelació amb les grans operacions d’habitatge, fins a
l’estudi dels valors que s’associen a l’habitatge. Un recorregut que alhora recull els recursos formals i tècnics que el
defineixen.
Qüestions historiogràfiques.
La tècnica a les històries del Moviment Modern.
Poètiques de la construcció I.
Racionalisme estructural francès.
Tectònica alemanya.
Maquinismes.
Arquitectura, habitatge i tecnocràcia.
Bases del taylorisme i del fordisme.
Racionalització a les Siedlungen alemanyes.
Le Corbusier taylorista.
Ciència, tècnica i mite.
Heidegger: “Construir, habitar, pensar” (1951),
“La pregunta per la tècnica” (1953) .
Habitatge massiu a la França de postguerra .
Poètiques de la construcció II
Le Corbusier i el gir cap a l’arcaisme
Brutalismes i realismes
Megaestructures
Límits del high tech
Light Construction
El teixit residencial en la conformació de la ciutat contemporània.
De la ciutat existent al creixement expansiu.
La configuració de les xarxes tècniques.
Aigua, sanejament, gas i electricitat.
L’edifici d’habitatges: cap a la racionalització constructiva.
De la casa artesana a la casa de veïns.
Tècniques per a la valoració de la façana.
El bloc aïllat com a alternativa.
De la paret de càrrega a l’estructura reticulada.
Habitatge.
De l’espai narratiu a l’espai de la intimitat.
Organització dels espais.
Tècniques i recursos per als interiors.
Mecanització i tecnificació dels espais de consum.
Racionalització i sistematització dels espais per a la higiene.
Bibliografia general
Bibliografia general
Banham, R., “1960—Stocktaking” (1960). A: M. Banham et al., ed., A
Critic Writes: Essays by Reyner Banham. Berkeley, CA: University of
California Press, 1999, p. 49-63
Blasco, B., ed., La casa: evolución del espacio doméstico en España. Madrid:
El Viso, 2006
Banham, R., The New Brutalism: Ethic or Aesthetic?, 1966 (tr.cast.: El
brutalismo en arquitectura: ¿Ética o Estética?. Barcelona: Gustavo Gili,
1967)
Banham, R., The Architecture of the Well-Tempered Environment,
1969 (tr.cast.: La Arquitectura del entorno bien climatizado. Buenos
Aires: Infinito, 1975)
Banham, R., Megastructure: Urban futures of the recent past, 1976 (tr.
cast.: Megaestructuras: Futuro urbano del pasado reciente. Barcelona:
Gustavo Gili, 2001)
Colquhoun, A., “Aspectos simbólicos y literales de la tecnología” (1962).
A: Arquitectura moderna y cambio histórico: Ensayos, 1962-1976.
Barcelona: Gustavo Gili, 1978, p. 28-33
Delemontey, Y., “Le béton assemblé: Formes et figures de la préfabrication en France, 1947-1952”, Histoire urbaine, 2007, núm. 20, p. 15-38
Frampton, K., Studies in tectonic culture: the poetics of construction in
nineteenth and twentieth century architecture, 1995. (tr.cast.: Estudios
sobre cultura tectónica: Poéticas de la construcción en la arquitectura
de los siglos XIX y XX. Tres Cantos: Akal, 1999)
Busquets, J., Barcelona: Evolución urbanística de una capital compacta.
Madrid: Mapfre, 1992
Di Biagi, P.; Marchigiani, E.; Marin, A., ed., Trieste ‘900: Edilizia sociale,
urbanística, architettura. Un secolo dalla fondazione dell’Ater. Trieste:
Silvana, 2002
Ferrer, A., Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de
l’àrea metropolitana. Barcelona: Edicions UPC, 1996
Guàrdia, M., Monclús, J.F., Oyón, J.L., Atlas histórico de ciudades europeas: Península ibérica. Barcelona: Centro de Cultura Contemporània de
Barcelona, Salvat, 1994
Guàrdia, M., ed., La revolució de l’aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna: 1867-1967. Barcelona: Museu d’Història de
Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2011
Rosselló, M., ed.: El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona (1840-1936). Barcelona: Universitat Politècnica
de Catalunya, Iniciativa Digital Politècnica, 2013-2015 [Vol.1 http://hdl.
handle.net/2117/20599, Vol.2 http://hdl.handle.net/2099.3/36862, Vol.3
http://hdl.handle.net/2099.3/36867]
Rybczynski, W., La casa: historia de una idea. Madrid: Nerea, 1989
Gargiani, R. y Rosellini, A., Le Corbusier: Béton Brut and Ineffable
Space, 1940-1965: Surface, Materials and Psychophysiology of Vision.
Lausanne: EPFL Press, Routledge, 2011
Heidegger, M., Bauen, Wohnen, Denken, 1951 (tr.cast.: “Construir,
habitar, pensar”. A: Conferencias y artículos. Barcelona: Ediciones del
Serbal, 2001, p. 107-119)
Heidegger, M., Die Frage nach dem Technik, 1953 (tr.cast.: “La pregunta
por la técnica”. A: Conferencias y artículos. Barcelona: Ediciones del
Serbal, 2001, p. 9-32)
Sambricio, C., ed., Un siglo de vivienda social: 1903-2003. Hondarribia:
Nerea, 2003
Sambricio, C., Madrid, vivienda y urbanismo: 1900-1960. Madrid: Akal,
2004
Sagarra, F., ed., De les cases barates als grans polígons: el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona entre 1929 i 1979. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona, Patronat Municipal de l’Habitatge, 2003
Lucan, J., “La costruzione è il mezzo; l’architettura, il risultato = Construction Is the Means; Architecture, the End”, Lotus International,
1993, núm. 79, p. 60-69
Mengin, C., Guerre du toit et modernité architecturale: loger l’employé
sous la république de Weimar. Paris: Publications de la Sorbonne, 2007
Mitchell, W.J., “Antitectonics: The Poetics of Virtuality”. A: J. Beckmann, ed., The Virtual Dimension: Architecture, Representation,
and Crash Culture. New York: Princeton Architectural Press, 1998, p.
205-217
Pedragosa, P., Habitar, construir, pensar en el mundo tecnológico. Investigaciones fenomenológicas, 2011, vol. 3, p. 361-378
Picon, A., “Architecture, science, technology, and the virtual realm”.
A: A. Picon i A. Ponte, ed., Architecture and the sciences: exchanging
metaphors. New York: Princeton Architectural Press, 2003, p. 292-313
Picon, A., “Architecture and the virtual: Towards a new materiality”.
Praxis: journal of writing + building, 2004, núm. 6, p. 114-121
Riley, T., Light construction. New York: The Museum of Modern Art,
1995
Sbriglio, J., ed., Le Corbusier et la question du brutalisme. Marseille:
Parenthèses, 2013
Solà-Morales, I. de, “High tech: funcionalismo o retórica” (1991). A:
Diferencias: Topografía de la arquitectura contemporánea. Barcelona:
Gustavo Gili, 2003, p. 129-146
Tournikiotis, P., The Historiography of Modern Architecture, 1999
(tr.cast.: La historiografía de la arquitectura moderna. Madrid: Mairea,
Celeste, 2001)
Assignatura optativa de la
fase d’especialització.
Universitat Politècnica de
Catalunya UPC
Especialització en Teoria, història i cultura del
MBArch : Màster Universitari en Estudis Avançats en
Arquitectura - Barcelona.
Departament de Teoria i
Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació.
5 ECTS (2,5 ECTS cada bloc)
ETSAB
Av. Diagonal, 649, Edifici A.
08028
Barcelona.
Més informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
thtac ETSAB
Tel. 93 401 64 20