Piden que se les devuelva lo invertido en unos pisos que no se

Núm. 344 - Gener de 2013
Exemplar gratuït
Salen las
cuentas
El Ayuntamiento, pese a algunos recortes, aumentará el gasto
social e invertirá en obras como el mercado en este año 2013
ACTUALIDAD
La estafa
de las
preferentes
afecta a
más de cien
adrianenses
P. 7
ACTUALIDAD
Piden que se
les devuelva
lo invertido
en unos
pisos que no
se harán
P. 8
ESPORTS - HANDBOL P. 12
Ricard
Franch,
tècnic de
l’Adrianenc,
campió del
món
2
Núm. 344
Gener de 2013
Reportatge
Redacció - [email protected]
Más gasto social para un 2
El Ayuntamiento no prevé cerrar ningún servicio municipal ni despedir empleados. Además, y pese a recortes
Suceso o cosa rara, extraordinaria y
maravillosa. Así es como define la Real
Academia Española, en su segunda
acepción, la palabra ‘milagro’. Y partiendo de esta idea, y salvando las distancias, quizá tenga razón Pedro Rivero
(PSC), regidor de Hacienda del Ayuntamiento de Sant Adrià, cuando en parte
se refiere de esta manera a las cuentas
municipales para este año 2013 que hoy
jueves (19h) se llevan a votación en el
pleno ordinario correspondiente al mes
de enero. Y es que en un contexto económico tan complejo y crítico como en
el que nos encontramos, al que ninguna
administración de este país es ajeno,
resulta raro, extraño y –por qué no decirlo- maravilloso, que un ayuntamiento
resista los envites de la crisis con unas
perspectivas de gasto y de inversión
similares o incluso superiores a las del
año anterior, al menos en cuanto a las
áreas de mayor urgencia social se refiere. Pero vayamos por partes.
Sin despidos y con mismos servicios
En primer lugar, y en lo que supone la
primera gran cifra del balance con el que
el Ayuntamiento prevé afrontar un 2013
incierto, el presupuesto se incrementa
en algo más de un millón de euros respecto a las cuentas del 2012, pasando
de los 36,2 millones previstos entonces
a los actuales 37,4. Concretamente,
37.462.094 euros es lo que pretende
gastar el consistorio en estos doce meses. De éstos, 14 millones se destinarán a gastos de personal, mientras que
11,5 corresponden a bienes corrientes y
servicios, 2,8 a transferencias corrientes
y 314.000 euros a gastos financieros.
En lo que se refiere a gastos de personal, esta partida se mantiene en cifras
casi idénticas a las del año pasado…,
gracias al mantenimiento de medidas
como por ejemplo no cubrir puestos de
personas que se jubilan, congelar –por
sexto año consecutivo- los sueldos de
los ediles y mantener toda la plantilla municipal, sin que ningún despido
afecte a personal interino o laboral. Para
premiar el “esfuerzo” de unos trabajadores municipales que “harán más pese a
ser menos”, el consistorio prevé gastar
en ellos 150.000 euros en concepto de
complementos de productividad. Rivero,
que defiende el blindaje del personal
municipal y de sus salarios, añade que
en los últimos 4 años se ha consegui-
do reducir en 1,2 millones la partida de
personal. Junto a éste como uno de los
objetivos del presente presupuesto, el
responsable de la caja municipal añade la previsión que no se vaya a cerrar
ni a alterar significativamente ningún
servicio municipal de los que ahora se
prestan, así como ninguna instalación
que dependa del Ayuntamiento. En este
sentido, y aunque en esta línea se piense
gastar 700.000 euros menos –un 5%-,
esta disminución se explica en parte por
la renegociación a la baja que el Ayuntamiento ha aplicado en los contratos de
algunos servicios que ya o pronto llegaban a su fin, como es el caso de la contrata de limpieza viaria o de basuras. “Se
hará casi lo mismo, pero de forma más
barata”, apunta Rivero antes de manifestar su agradecimiento a las empresas
de dichas contratas, las cuales también
han entendido que, en estos tiempos,
más vale cobrar menos pero cobrar, que
no pretender seguir cobrando lo mismo
que otros años y acabar perdiendo a
un cliente. En cuanto a otros servicios,
como los de luz o agua, la imposibilidad de negociar precios ha obligado al
Ayuntamiento a seguir aplicando, otro
año más, una política de ahorro espartana. Solo de esta manera, con renegociaciones a la baja y con contención en
el gasto ordinario, se explica pues que
el Ayuntamiento, tal y como explica
Rivero, haya conseguido aumentar de
nuevo el gasto social, aquel relacionado
con ámbitos de salud, de educación y de
empleo, “que en estos tiempos críticos,
y en los que pueden llegar, es básico,
imprescindible y urgente asegurar”.
Las cuentas
ascienden a 37,4
millones, uno
más que las del
ejercicio anterior
El gasto en
personal se
mantiene en
14 millones y
el social llega a
los 3 millones,
priorizándose
programas de
depenendencia,
de salud, de
educación y de
ocupación laboral
Núm. 344
Gener de 2013
Reportatge
3
Redacció - [email protected]
2013 más crítico
s en partidas menores, seguirá pagando la obra del mercado
Una deuda de
122 euros por
adrianense
Fiestas, cultura,
cooperación y
“Nuestro nivel de endeudamiento es
subvenciones a
ejemplar”, dice el edil de Hacienda
entidades son
Uno de los elementos que, para Pe- gasto social se antepone a la inversión
dro Rivero, explican el “milagro” de las ‘en piedra’, el presupuesto contempla
algunas de las
cuentas de la caja municipal adrianense gastar un total 5,7 millones en obras. La
es el hecho de pagar muy poco en cuan- mayor parte de esta cantidad se irá en seáreas que se
to a intereses bancarios se refiere, algo guir construyendo el ya citado proyecto
verán recortadas que lastra a muchísimas administracio- del mercado municipal, mientras que los
El bajo nivel de
endeudamiento és
una clave esencial
del porqué de la
buena salud de la
caja municipal
Obras en calles
de Sant Adrià Nord
dependerán de
que la Generalitat
invierta lo pactado
Así, y a grandes rasgos, las partidas sociales aumentan hasta rondar, en total,
los 3 millones de euros. Por ejemplo,
las ayudas de atención a la discapacidad crecen un 17% y las de drogodependencia un 15%, mientras que las de
atención domiciliaria se mantienen en
120.000 euros. En lo que se refiere a
las ayudas a la dependencia –como por
ejemplo la tele asistencia- se gastará un
8,7% más –unos 763.000 euros-, pese
a que el Ayuntamiento tenga que aportar de su bolsillo las ayudas que en este
sentido daba hasta ahora el Estado. En
materia educativa, el descenso de las
aportaciones de otras administraciones
en cuanto a becas comedor se refiere se
verá compensada con una dotación propia municipal que sube un 21% y que
ha de servir para cubrir los casos “más
graves”. De la misma manera, la incertidumbre en la aportación de otras administraciones en cuanto a nuevos planes
de ocupación laboral se refiere se prevé
compensar con una bolsa municipal que
crece un 28% y que supone un gasto de
204.000 euros.
“Todo gasto no social se recorta”
Sin embargo, y para no hacer creer que
todo en las cuentas municipales es de
color de rosa, Rivero admite que la
priorización de este gasto llevará implícitos otros sacrificios. “Todo lo que no
sea gasto social se recorta”, reconoce.
Y cuando habla de “todo”, se refiere a
gasto en temas culturales, festivos –
como la Festa Major-, de propaganda,
de mantenimiento, de protocolo, de
coperación, de solidaridad y de subvenciones a entidades, entre otros. En este
sentido, y pese a reconocer que ha sido
un presupuesto difícil de cerrar, Rivero
agradece la “implicación” de muchas de
estas áreas del Ayuntamiento, que en los
próximos once meses deberán trabajar
de similar forma que hasta ahora pero
con algunos recursos menos.
nes locales del resto de Catalunya y de
España. En este sentido, el presupuesto
para 2013 reserva 314.000 euros en este
tipo de gastos, menos del 1% de todo el
presupuesto. “Cifras de deuda como ésta
casi ni se ven en otras ciudades catalanas
de dimensiones parecidas a la nuestra, y
son pocas en el resto de España”, asegura
Rivero como clave positiva de las cuentas
para este 2013. De hecho, y si no se tiene
en cuenta el crédito puente por valor de
3,7 millones que pedirá el Ayuntamiento para pagar el certificado de obra del
futuro mercado municipal -parte de los
cuales posteriormente se recuperaran
cuando Mercadona pague por el supermercado que situará en el piso superior
del equipamiento-, la deuda consistorial
asciende a unos 4 millones de euros, lo
que equivale a unos 122 euros por cada
habitante. Por último, y aunque cada vez
menos importantes en épocas en que el
otros dos millones restantes se gastarán
si la Generalitat invierte otros dos millones en una serie de actuaciones incluídas
en la ley de barrios y que están pendientes de realizar, en un cajón, hace algunos
ejercicios. Hablamos, por ejemplo, de la
reforma de calles como Onze de Setembre, Bogatell o Andreu Soler, así como la
rehabilitación de la masia de Can Rigalt
o la reforma del puente de la Nacional II
y de su entorno. “Hacer un presupuesto
así, sin despedir empleados, aumentando
el gasto social y aún teniendo recursos
para gastar en obras importantes para la
ciudadanía, es para estar satisfechos”,
concluye Rivero antes de remarcar que,
pese a que algunos analistas prevén una
mejora de la economía en el segundo
semestre del año, es preferible “ser cauteloso y esperar que este año tengamos
un descenso generalizado de nuestros
ingresos”.
4
Núm. 344
Gener de 2013
Opinió
Redacció - [email protected]
Editorial
LA COLUMNA - Salva Aragall
La justicia social
Deberíamos encontrarla en cualquier rincón de
cualquier sociedad. En cualquier Estado que se
precie de ser de derecho. En cualquier ámbito.
Pero, por lo visto en estos últimos años, tras
una retahila inacabable de casos de corrupción política y económica, a la que casi ningun
partido parece escapar, parece que la justicia
social brilla por su ausencia en nuestros días.
El concepto, justicia social, va más alla de un
concepto, de una palabra que pueda quedar bien
en cualquier titular o en cualquier discurso o
míting. Justicia social, en la práctica, es elaborar unos presupuestos municipales que, pese a
no ser muy boyantes, sí suponen un balón de
oxígeno para aquellos que menos tienen y que
más servicios de primera necesidad requieren
para salir a flote. Justicia social, en la práctica,
también es que 40 familias que invirtieron con
ilusión todos sus ahorros en unos pisos que ya
Àngel Sánchez,
una vida dedicada al
teatre i a Sant Adrià
Té mil històries per explicar, de la seva vida i del
teatre, a Sant Adrià i arreu. Ara deixa l’Ateneu
Adrianenc amb un llegat increïble.
no disfrutarán, puedan recuperar aquello que
pusieron de sus bolsillos, para no hipotecar
mucho más su futuro. Y justicia social, en la
práctica, también es que el centenar -muchasde familias de Sant Adrià que han sido estafadas
con el ‘negocio’ de las participaciones preferentes puedan recuperar, como en el caso anterior,
lo que es suyo. Lo que les pertenece a ellos y a
nadie más. Justicia social, por tanto, no debe ser
una palabra hueca, sino una hoja de ruta para
todos aquellos -políticos o mercados, de aquí y
de allá- que gobiernan nuestros designios. Aún
a riesgo de parecer ésta una petición demasiado
inocente en los tiempos que corren, todos estamos de acuerdo que se trata de un ruego de lo
más lógico y ético. El no hacerlo, en un contexto
cada vez más crítico, y con la paciencia de mucho ciudadanos ya casi agotada, puede conllevar graves consecuencias.
El polvorín
del PP de Sant Adrià
Sin la experiencia de Joan Martí,
sin la de Alsina y sin la de Marjalizo, el PP de
Sant Adrià pierde enteros. Todos ellos merecían
un trato mejor que el recibido.
Partitocràcia
El funcionament dels partits polítics no admet la
discrepància de vot i la considera una deslleialtat. Es difícil canviar-ho perquè els que ho han
d’aprovar son les cúpules dels partits i això no
els interessa. Ni això ni altres privilegis que tenen i que gaudeixen en el nostre nom, emparats
en que són els nostres representants. La voluntat
general o la recerca del be comú està segrestada pels partits polítics. La desitjada democràcia
s’ha convertit en una “partitocràcia”. És com una
obra teatral en què els ciutadans només som
espectadors. Si al cap d’un temps canvien el
guió i els actors... l’obra és igual de dolenta o
pitjor. El guió tampoc s’ajusta al que ens havien
promès i els actors són cada cop més dolents i
incapaços. En d’altres democràcies, tot i que no
són perfectes, els càrrecs polítics responen davant dels ciutadans o dels tribunals, no segons
l’obediència al seu partit. Tenen llibertat de vot i
actuen en benefici dels seus electors. Quin sentit democràtic té que tots els diputats del mateix
grup votin sempre el mateix? Disciplina de partit
li diuen!... Com si fossin tots robots! Els que desafien aquesta regla són multats i pateixen represàlies. Les llistes electorals tancades provoquen la mediocritat, incentiven “el piloteig” i la
submissió als capitans del partit. Els partits elegeixen prèviament quines persones representaran a la ciutadania, en lloc de ser la ciutadania la
que elegeix directament als seus representants.
La conseqüència de tot això és que els ciutadans
i la classe política estan cada cop més allunyats.
Desitgem que el futur ens porti a una democràcia
més participativa, on les xarxes socials, internet,
les consultes i els referèndums siguin eines importants que permetin un apropament entre els
ciutadans i els polítics, entre els electors i els
elegits. Falta molta feina per fer però el temps és
el capital més important del que disposa la gent
jove per corregir els errors passats. Lamentablement l’espectacle que donen avui molts dirigents
polítics és esperpèntic!
Els tuits més destacats a: @DiariStAdria
@manel1978
@rarenaga
Més de dues hores a urgències pediàtriques del cap #santadrià.. a més no hi ha
suplents pels metges jubilats.. #prou
#prouretallades..
Potser per curiositat, m’agradaria saber
que pensa l’alcalde de #SantAdrià al
respecte de la situació del PSC i de la
declaració de sobirania
Núm. 344
Gener de 2013
Publicitat
Eduard Monterde - [email protected]
LA COLUMNA
LA COLUMNA
5
6
Publicitat
Eduard Monterde - [email protected]
Núm. 344
Gener de 2013
Núm. 344
Gener de 2013
Actualitat
7
Redacció - [email protected]
Acusan al PP local de hacer
mobbing a una compañera
La vieja guardia del PP de Sant Adrià ha
dado un paso más para desvincularse de
la formación popular. Un paso definitivo,
pues los exregidores Joan Martí y Josep
Oriol Alsina, y militantes destacados como
Oscar Marjalizo se han dado de baja del
partido aduciendo “discrepancias graves”
con tres de los cuatro miembros del actual
grupo municipal del PP en el Ayuntamiento: Chuso García Bragado, Laura Rodera
y Desireé Aguilar. “Desde que llegaron,
puestos a dedo por la dirección del partido en Barcelona y sin saber apenas nada
de Sant Adrià, nos han arrinconado y nos
han ignorado. Sencillamente, nos menosprecian y esta situación es insostenible”,
ha explicado Marjalizo. Tan insostenible
como lo parece la continuidad en el PP de
la cuarta edil popular y esposa de Martí,
María Franco. “Está siendo víctima de
mobbing. No tiene acceso al despacho
del grupo municipal y no le consultan casi
nada. Está estudiando abandonar el PP y
marcharse al grupo mixto”, añade Martí.
Éste, sin embargo, no descarta volver a la
arena política, pues ya habría contactado
con algún otro partido. “Son ellos los que
se desvincularon desde el principio y no
paran de hacernos mala prensa. Se les ve
el plumero. La pela es la pela”, ha respondido la formación popular adrianense en
su perfil de twitter.
Les preferents estafen
un centenar de famílies
La quantitat
compromesa per
veïns de Sant Adrià
ascendeix a 3,3
milions d’euros
La mitjana
d’edat dels
afectats, 64 anys
El registre que ha elaborat el Servei
d’Orientació de l’Ajuntament per als ciutadans i ciutadanes adrianencs afectats
per participacions preferents ha conclòs els següents resultats: hi ha105
famílies afectades, 64,5 anys és l’edat
mitjana dels afectats i uns 3,3 milions
d’euros ha estat la quantitat compromesa
en productes de risc. D’altra banda, 40
afectats ho són d’entitats intervingudes,
34 de no intervingudes i 31 per altres
productes. Aquest servei gratuït, fruit del
conveni entre l’ Ajuntament i el Col·legi
d’Advocats de Barcelona, va estar funcionant durant els mesos de juliol i setembre amb una doble fita: oferir suport
a les persones per saber quin tipus de
producte tenen i quina és la situació legal en la que es troben, i recollir dades
sobre el nombre de gent afectada per les
participacions preferents en el municipi, amb l’objectiu de traslladar-les a les
institucions que tinguin competències
per poder defensar els interessos de les
persones afectades. A banda, la moció
aprovada conjuntament per les forces
polítiques del consistori en el ple de
desembre va acordar, entre altres qüestions, reclamar a les entitats financeres
de la ciutat que recomprin les participacions preferents i altres productes com
el deute subordinat i quotes participatives que van col·locar als consumidors
com si fossin dipòsits a termini fix,
sense informar degudament del risc que
comportaven. D’altra banda, també es va
acordar traslladar a la fiscalia el registre
de les persones afectades perquè actuï,
entenent que s’ha produït un presumpte
delicte d’estafa.
Critican la adjudicación de la
gestión de un casal de Via Trajana
La Confederació Empresarial de
l’Economia Social de Catalunya y el regidor adrianense de Via Trajana, Gregorio
Camacho, han cuestionado la adjudicación, a la multinacional Eulen, de la gestión del casal infantil El Drac. La confederación asegura que el Ayuntamiento de
Barcelona no debe permitir que la gestión
de un servicio público como este recaiga
sobre una empresa que “no ha demostrado capacidad técnica suficiente” para
llevarla a cabo. Por su parte, Camacho se
ha mostrado preocupado porque una firma especializada en limpieza y seguridad
“tenga más puntuación en un concurso
de gestión y dinamización de un casal
infantil y juvenil que empresas dedicadas
desde siempre al ocio”.
Ganó la oferta
más económica,
pero no la mejor
técnicamente
“La calidad
se resentirá si
solo se atiende
a lo ecónomico”,
advierte Camacho
8
Núm. 344
Gener de 2013
Reportatge social
Jose G. Navarro - [email protected]
Sin piso... ¿y sin dinero?
40 familias de Sant Adrià luchan por recuperar lo invertido en una ‘promoción fantasma’ en La Catalana
Esta es la historia de un sueño truncado.
De una ilusión que se ha ido convirtiendo en una pesadilla de la que sus protagonistas quieren despertar definitivamente. Pero no a cualquier precio, sino
reclamando justicia por algo que han
pagado y que, finalmente, no existirá.
Hablamos de las cerca de 40 familias de
Sant Adrià que hace pocos años, cuando aún los precios de los pisos estaban
por las nubes y aún era rentable comprar
uno nuevo en régimen de cooperativa,
confiaron sus ahorros en una promoción inmobiliaria a construir en el nuevo
barrio de la Catalana. Lo hicieron después que el Ayuntamiento, propietario
del terreno, confiara en la Confederació
d’Associacions de Veïns de Catalunya
(CONFAVC) como promotora del proyecto, llegando a firmar entre ellos un
convenio de colaboración a tal efecto,
con sus preceptivos derechos y deberes.
Las familias adjudicatarias de los inmuebles fueron pagando religiosamente
las cuotas que les fueron requiriendo…
sin sospechar que a mediados del año
pasado, la cooperativa les iba a comunicar la peor de las noticias: el crédito
bancario con el que la CONFAVC contaba dejó de correr y, consecuentemente,
la cooperativa concluía que no podía
seguir adelante con el proyecto por falta
de financiación. O, lo que es lo mismo,
que las cerca de 40 familias que esperaban estrenar este año las viviendas –un
plazo casi imposible de cumplir, pues no
Pagaron 40.000
euros por unos
pisos que ni se
han construído
ni se construirán
por falta de
financiación de la
cooperativa que
los promovía
El Ayuntamiento
les devolverá lo
que ha cobrado
por la operación,
unos 20.000 euros
por familia
se ha puesto ni una piedra de la obra-,
se quedaban sin piso… y muy probablemente sin el dinero aportado.
Las negociaciones entre las partes no
llegaron a buen puerto y los hechos se
precipitaron tras las fiestas navideñas.
La incorporación, en el orden del día del
pleno de diciembre, de una resolución
sobre el tema, llevó a las familias afectadas a presentarse en el edificio consistorial para exigir “justicia”. O, lo que es
“Dentro del drama vivido, hemos
avanzado. Pero no es suficiente”
Tras la reunión, el Ayuntamiento se
ha comprometido con los afectados
a devolverles en breve unos 15.000
euros por familia en concepto de la
venta del solar donde se tenía que
levantar la promoción. Además, el
consistorio también preveé devolverles otros 4.000 euros más en concepto de urbanización del entorno
del solar... aunque esta devolución
puede tardar meses o incluso años,
pues en gran parte dependerá de la
venta del solar por parte del Ayunta-
miento a algún otro inversor privado interesado en adquirir el terreno para reactivar la promoción. En líneas generales,
los vecinos afectados se han mostrado
relativamente satisfechos por este principio de acuerdo. “Dentro del drama que
estamos viviendo, hemos avanzado algo
ahora respecto hace un mes, cuando no
se nos garantizaba ni un euro por unos
pisos que no ibamos a disfrutar”, aseguraba a este diario uno de los afectados.
Sin embargo, y pese a este acuerdo, la
suma de las cantidades que pretende
devolver el Ayuntamiento -que así devolvería todo lo cobrado y saldaria su
‘deuda’- aún dista mucho de los 40.000
euros que los afectados reclaman en su
totalidad. De hecho, la mitad lo tendrán
que reclamar a la propia CONFAVC, y en
este sentido los afectados aseguran que
mantendrán su presión por cobrar hasta el último céntimo que pusieron para
hacer realidad uno de los sueños de su
vida: un piso que ya no tendrán.
lo mismo, que les fueran devueltas las
cantidades aportadas para la cristalización de un proyecto que ni se ha hecho
ni se hará. En total, y de media, unos
40.000 euros por familia, a devolver por
el consistorio y por la propia CONFAVC.
Horas antes, sin embargo, el Ayuntamiento optó por retirar del orden del día
el punto en cuestión, hasta el punto que
el alcalde, Sito Canga, inició la sesión
con un compromiso hacia las familias
afectadas, que llenaron con su presencia
una sala de plenos habitualmente vacía
en sesiones ordinarias de este tipo. En
este sentido, y en nombre del equipo de
gobierno, Canga se comprometió a devolver a los vecinos todo el dinero cobrado por el Ayuntamiento en esta ‘promoción fantasma’. El alcalde explicó que
el convenio que rige la operación apunta
que en caso de resolución de la misma
-tal y como ha sucedido y como se había
previsto en el orden del día del pleno- el
Ayuntamiento está obligado legalmente a
devolver el dinero con una excepción: lo
destinado a la urbanización del entorno
del solar no sería devuelto... aunque no
se haya movido ni una piedra del mismo.
Sin embargo, Canga aseguró que el consistorio trataría de encontrar “el mecanismo legal” que haga posible retornar
este dinero. Además, y tras recordarles
que el Ayuntamiento no es culpable que
la operación no haya frutificado, Canga
cargó contra la CONFAVC, de la que se
siente “engañado y ofendido” por haber
confiado en recibir un dinero que, finalmente, la cooperativa no ha acabado
aportando. Por último, el consistorio
emplazó a los afectados a reunirse semanas más tarde para consensuar una
resolución al conflicto.
Núm. 344
Gener de 2013
Publicitat
Eduard Monterde - [email protected]
9
10 Entrevista
Núm. 344
Gener de 2013
Jose G. Navarro - [email protected]
“El teatre, l’Ateneu i Sant Adrià
són bona part de la meva vida”
Àngel Sánchez, fins ara i durant molts anys, director teatral de l’Ateneu Adrianenc
“Marxo amb
pena i emoció.
Espero no trobar
a faltar gaire el
teatre”
Deixa la direcció teatral de l’Ateneu
Adrianenc després de molts anys de
dedicació… Què sent?
Molta emoció i, a la vegada, molta pena.
El teatre ha estat gairebé la meva vida però
ara, amb 82 anys, l’esforç ja em pesa una
mica. A més, tenia la dona una mica abandonada i ja és hora de tornar-li les moltes
nits d’assaig que he dedicat durant tants
anys al teatre. Potser el trovaré a faltar,
però espero que no.
“A banda
d’Els Pastorets,
hem fet un munt
d’obres: comèdies,
musicals...”
Va tastar el teatre de ben jovenet...
I em va encantar per sempre. Jo vivia a
l’actual zona d’Artigues i feia vida a Sant
Adrià: hi anava a l’escola, jugava amb
els amics... era el meu poble. Amb 10
anys, amb els capellans del Sant Gabriel,
com ara l’estimable rector Antolí o amb
l’entranyable mossèn ‘Pegadolça’, vaig
començar a treure el cap en alguna representació, com ara Els Pastorets. Era
petit i espabilat, i el senyor García ‘Dels
Quadros’, conegut a Sant Adrià i que feia
el paper de Dimoni, m’escollia en alguna
escena important. I jo, encantat!
I ja es mirava de reüll el teatre que es
feia a l’Ateneu...
Sí! Llavors ja hi actuava bona gent, veterans per a un Ateneu que era força antic,
però que feia obres amb qualitat. En Joan
Puig, el senyor Lloveras, el Fernando García... n’eren alguns d’aquests artistes que,
després de sopar, per afició o gust, però
no pas per ofici, venien al teatre a assajar.
Fes fred o calor...a més, llavors no hi havia
televisió... Llavors, anar a l’Ateneu significava per a mi anar a un teatre de primera.
I el somni d’aquell nen es va fer realitat...
Fent de fill d’un de “Los dos sargentos
franceses”. Els vaig agradar, em van agafar
i vaig poder aprendre d’aquells actors veterans. Volia ser com ells, o com el director, el senyor Fuentes, que en sabia molt,
perquè va treballar amb actors d’època de
renom. A partir d’aquí, vaig fer sarsueles,
molts papers còmics, o altres gèneres
“Els bons actors
i actrius surten,
del teatre, no pas
del cinema”
teatrals. Jove com era, veure com la gent
t’aplaudia una i altra vegada en acabar era
magnífic.
No tot va ser un camí de roses...
Vam passar anys difícils a l’Ateneu a finals dels anys 40. S’estava abandonant i
deixant, vam intentar revifar-lo amb Vicente Gimeno, però després d’un èxit inicial,
van seguir els mals temps. No va ser fins a
finals dels 70 que, amb un equip liderat per
l’Arcadi Augé, es va aconseguir redreçar
l’activitat teatral de l’entitat. Llavors, jo ja
era director teatral i actor al Círcol Catòlic
de Badalona i no em vaig poder negar a
l’oferta de l’Arcadi de col·laborar amb
l’Ateneu a finals dels 80.
Fent un munt d’obres...
A banda d’Els Pastorets, hem fet un munt...
Abans, jo havia sigut el primer en fer un
musical a Badalona: ‘Jesucristo Superstar’,
amb 65 persones a l’escenari, i després
“Los Miserables”. A Sant Adrià també vam
fer altres obres, tot i menys espectaculars,
com “La tercera vegada”, “El penúltim sospir” o “La casa de Bernarda Alba”. Comèdies, musicals, de tot...
Què ha estat el millor d’aquests anys
a l’Ateneu?
Els amics que he fet, el teatre, la gent, el
públic volent que sortís en acabar les obres
per aplaudir... tot això ha estat meravellós,
tot i no haver aconseguit fer-me un professional de la interpretació.
Per què?
Vaig estar molt a prop, amb grups molt
bons com el de Maria Guerrero, però al
final no va dependre de mi. El grup el formaven actors i actrius amateurs, de bona
família i amb molts recursos, que feien teatre per gust. Jo en canvi, no n’era pas, de
ric. Vam aconseguir guanyar un concurs
teatral de Barcelona, vam triomfar amb una
obra al teatre Calderón de Barcelona i ens
van voler contractar com a professionals.
Però tots els companys del grup, que ja es
guanyaven bé la vida amb els seus oficis i
negocis, van rebutjar l’oferta... i jo, pobre,
no en vaig poder fer res! Va ser una de les
grans desil·lusions de la meva vida...
Ha canviat molt el teatre en tot
aquest temps?
Sí, són èpoques. Ara, per dir-ho d’una manera, és més tècnic. Ara s’actua d’una altra
manera, fins i tot. Ara bé, sempre n’hi ha
hagut, i sempre n’hi haurà, actors i actors,
actrius i actrius. A la televisió, o al cinema,
n’estic tip de veure males interpretacions,
de gent que no vocalitza, que no subratlla
les paraules.
Quins són els seus actors favorits?
M’agrada molt en Josep Maria Pou, en
Jordi Boixaderas, en Guardiola... Són
actors que omplen, que fan bé qualsevol
paper que els dones. Els gestos, la veu, la
naturalitat amb que actuen. I no és casualitat que s’hagin format al teatre abans que
al cinema. S’ha d’entrar dins del personatge i fer-ho amb tranquil·litat, matisant les
paraules, sense mirar d’arribar però sense
arribar a passar-se en la interpretació. S’ha
de trobar el punt exacte i no tothom ho sap
fer.
I quines obres recorda, per bones,
com a espectador?
Recentment, “El mètode Gronholm”. També “Muerte de un viajante” i “Todo en el
jardín”, d’en Guillén Cuervo. Concha Velasco també ha fet coses bones, tot i que
determinades, i tot i que s’entesta en fer
musicals quan no és el seu fort.
En els últims anys sembla que hi ha
una dèria pels musicals, a Espanya...
Per què?
Perquè és una còpia del que passa a Estats
Units i al Regne Unit. Ara bé, no és el mateix un musical d’aquí i un d’allà. Els d’allà,
no se que tenen: potser pels teatres que hi
ha, et posen la pell de gallina.
I amb la crisi, com ho està passant
el teatre?
Els bons actors han sortit del teatre. I la
gent els disfrutarà molt més, en carn i òs,
al teatre que no pas a una pantalla de cinema. I amb els preus que hi ha ara als cinemes, potser pel mateix preu augmentarà el
nombre de públic a les platees. El cinema
ha baixat molt la seva qualitat, i cada cop
més es fa per al “populatxo’: crits, sorolls,
trets, això és el que ara agrada. Els bons
arguments s’estan acabant, però com que
el interessa és fer quartos ràpidament...
Núm. 344
Gener de 2013
Publicitat
Eduard Monterde - [email protected]
11
12
Esports
Núm.284
344
Núm.
Gener
de2010
2013
Del 19/11 al
25/11
Redacció - [email protected]
El Sant Gabriel hace la goma
Las de Taka se acercan a la zona Copa pero vuelven a alejarse tras la derrota en casa (0-2) ante el Barça
En el argot del ciclismo se llama ‘hacer la goma’ a aquellos ciclistas que,
sufren para no perder comba respecto
al pelotón o respecto al grupo de escapados, al que se acercan y se alejan
constantemente según las fuerzas que
les quede. De alguna manera, esto es
lo que está experimentando el Sant Gabriel en estas primeras jornadas de liga
de 2013. En este caso, el sueño o el
objetivo de las adrianenses es alcanzar
el octavo puesto de la tabla clasificatoria, el que las permitiría disputar la
Copa de la Reina. Y las de Taka, en
apenas tres jornadas, han estado muy
cerca y ahora algo más lejos de este
reto clasificatorio. Y todo ello está causado por los resultados, para todos los
gustos, que ha obtenido el equipo en
el mes de enero. Así, el octavo puesto
se puso a tiro tras vencer, en la reanudación de la competición tras el parón
navideño, al Valencia en casa (1-0).
Fue en un partido muy sufrido por las
gabrielistas, que fueron mucho más
efectivas ante un Valencia que cobró
cara su derrota. Siete días más tarde, y
en un mejor partido de las adrianenses,
el premio final fue menor y algo immerecido, pues el 1-1 final no hizo méritos a un mejor juego gabrielista, que se
había adelantado en el marcador. Este
‘tropiezo’ en tierras guipuzcoanas alejó
algo a las de Taka de la zona Copa...
algo que acabó de confirmarse tras la
derrota del pasado domingo (0-2) en
la visita al Ruiz Casado que hizo el FC
Barcelona. El Sangra aguantó el dominio azulgrana hasta el último cuarto de
hora, y pudo marcar a la contra en la
primera mitad, pero la insistencia barcelonista acabó por derribar el muro
gabrielista y las adrianenses claudicaron con una derrota que ahora las deja
a 5 puntos de la zona Copa. El calendario, sin embargo, permitirá a priori
que las adrianenses se quiten la espina
de la derrota este fin de semana, en su
Jose Carrera
visita a un Lagunak que solo tiene un
punto.
La Catalana amenaza al liderato
Tras una impresionante racha de resultados en los dos últimos meses del año
pasado -con seis triunfos seguidos-, la
Catalana ha vuelto por sus fueros en su
grupo 11 de la Tercera Regional y está
continuando esta gran racha de puntos
en este 2013. Comenzó el año con una
victoria contra el Arrabal Calaf Gramenet (2-1) y luego logró llevarse un punto del campo del líder, un Pastrana que
ya solo aventaja a los adrianenses por
una sola victòria. El pasado domingo,
el equipo cerró un buen mes de enero
venciendo (1-2) en el campo de la Esquerra de l’Eixample. Chacarita, Poble
Sec y Sant Just serán los próximos rivales de la Catalana.
Próxima Jornada
El equipo
viajará a Navarra
para jugar este fin
de semana ante
el Lagunak, que
solo ha obtenido
un punto en lo que
llevamos de liga
La Catalana
no pierde desde
finales de octubre
Clasificación 1ª división
Equip PTS
GF
GC
1. Athletic Bilbao
50
62
13
2. Atlético Madrid
47
45
9
3. FC Barcelona
43
52
10
4. Levante
41
34
15
5. Rayo Vallecano
35
54
28
6. Espanyol
30
26
19
7. P. Zaragoza
30
42
50
8. Huelva
28
31
29
9. Sant Gabriel
23
23
32
Huelva - Real Sociedad
10. Levante Las Planas
22
26
32
Valencia - FC Barcelona
11. Sevilla
19
20
31
12. Valencia
18
18
31
13. Real Sociedad
17
24
28
Rayo Vallecano - Sevilla
14. Collerense
15
28
51
Espanyol - Collerense
15. L.Olivenza
8
16
47
16. Lagunak
1
4
80
Lagunak - Sant Gabriel
Real Sociedad - Valencia
FC Barcelona - Atlético de Madrid
Praínsa Zaragoza - Llanos Olivenza
Levante Las Planas - Rayo Vallecano
Sevilla - Espanyol
Collerense - Athletic Bilbao
Levante - Huelva
La otra (17/2/2013)
Sant Gabriel - Praínsa Zaragoza
Atlético Madrid - Lagunak
Llanos Olivenza - Levante Las Planas
Athletic Bilbao - Levante
Núm.
Núm.344
284
Gener
de 2013
Del 19/11
al 25/11 2010
Esports 13
Redacció - [email protected]
L’UBSA accelera el pas i es consolida i
el Femení acaba un gener per oblidar
De no ser per una derrota molt ajustada en la pròrroga (70-68) davant el
líder, el Santa Coloma, l’UBSA estaria
ara mateix signant una de les millors
ratxes de tota la Copa Catalunya. I és
que després de les victòries amb que
va acomiadar l’any 2012, el 2013 ha
anat acompanyat d’altres dues victòries
més per als de Xavi Castillo. Fa quinze
dies, el conjunt adrianenc va oferir una
imatge molt sòlida a casa i va vèncer
al Sant Cugat (76-64), mentre que el
passat cap de setmana va tenir un matx
força plàcid a la pista del Blanes, a qui
va derrotar per 69-81. Amb aquesta
brillant trajectòria, l’UBSA està aconseguint allunyar la zona de la promoció
de descens i, posats a somiar, només
està ara a dues victòries dels quatre primers classificats. D’apropar-se
més dependrà dels resultats que obtingui al proper mes de febrer contra
Els de Xavi
Castillo allunyen
la zona calenta i
jugaran un febrer
clau per aproparse a la zona alta
tres rivals directes en aquesta zona: el
Montgat -a casa aquest cap de setmana- el Salt -també a casa- i el Mollet
B -a fora-. Entremig, s’haurà de visitar
el Sant Josep de Badalona. Per la seva
banda, el Femení Sant Adrià no pot dir
que el gener, o la represa de la competició després del Nadal, hagi estat
força profitosa. I és que d’ençà, les de
Jordi Vizcaíno han guanyat un partit...
però n’han perdut dos més. La primera
derrota va ser a casa contra el Terrassa (71-86), i la segona, set dies més
tard i molt més dura (74-58), a la pista
de l’Igualada. Per sort, el triomf, a la
pròrroga, del passat cap de setmana a
casa contra l’UniGirona (83-76) podrà
animar l’equip de cara a la segona fase,
amb els millors equips, i si no hi ha
imprevistos en les dues properes jornades: primer a casa rebent el Reus i,
finalment, a la pista del Tarragona.
Les de Vizcaíno
estan a un pas
d’assegurar-se la
segona fase, en
què jugaran contra
els rivals més forts
El tècnic de l’Handbol
Els Hockey Tucans acullen
una exitosa fase de lliga Plata Adrianenc, Ricard
L’homologació de la pista de La Pau
per part de la federació fa uns mesos
ha permès que l’Associació Hockey Línia Tucans hagi estat l’amfitriona d’una
fase de la lliga Plata masculina, on juga
un dels equips sènior del club. Va ser
el passat cap de setmana i va ser tot un
èxit d’organització i de resultats per als
nois adrianencs, que van guanyar tots
els seus partits: contra el Lugo (7-2),
contra l’Alcorcón (8-4) i contra el Jujol
(5-1). Amb aquest ple de victòries, els
nois del Tucans són segons a la taula,
ara ja a només 3 punts del Fénix Madrid,
candidat a jugar l’ascens a la Liga Oro.
Per la seva banda, el sènior femení ha
aconseguit dos empats consecutius en la
lliga Élite Femenina. Primer, 2-2 a casa
contra el Walkyrias; després 1-1 també a
casa contra el Rubí, un dels grans equips
de la categoria.
El sènior
masculí és a
només tres
punts del Fénix
Madrid, candidat a
l’ascens a lliga Oro
Joan Rabell
Les noies han
empatat 2 partits
jugats al gener
Franch, campió del món
El primer entrenador del Sant Martí
Adrianenc d’handbol, Ricard Franch,
s’ha proclamat campió del món com a
integrant del cos tècnic de la sel·lecció
espanyola absoluta, guanyadora del
mundial d’aquest esport que s’ha disputat al gener a Espanya. Franch, que ha
exercit tàsques de preparació física en
aquest cos tècnic estatal, ha estat una
peça més del conjunt tècnic que ha liderat l’entrenador Valero Rivera per aconseguir el segon mundial per a Espanya.
Tot i aquesta alegria, ara és moment ja
que Franch torni a la competició dirigint
el Sant Martí Adrianenc, que no ha jugat cap partit des de festes a causa de
la disputa d’aquest mundial absolut. El
Sant Martí Adrianenc, recordem-ho, és
tercer a la classificació del grup III de la
1a Estatal i lluita amb Bordils i Granollers B per ser líder d’aquest grup. Durant el mes de febrer, el calendari dels
adrianencs serà el següent: primer ju-
garà aquest cap de setmana a casa contra el Florida; després viatjarà a la pista
de l’OAR Gràcia Sabadell; seguidament
rebrà a casa el Granollers B, en un matx
clau per a la lluita pel liderat; per últim,
visitarà el Sant Esteve Sesrovires.
14 Publicitat
Eduard Monterde - [email protected]
Núm. 344
Gener de 2013
Núm. 344
Gener de 2013
Cultura 15
Redacció - [email protected]
#racons930 és el nou
hashtag per compartir
fotos de racons
preferits de Sant Adrià
La web juvenil de la regidoria de Joventut
de l’Ajuntament -www.sabjove.cat- està
impulsant una iniciativa socialmèdia per
a retratar i compartir els racons preferits
de Sant Adrià. I proposa retratar Sant
Adrià amb l’aplicació Instagram, disponible per dispositius Android i iOS. A l’hora
de publicar la fotografia , si s’identifica
amb l’etiqueta #racons930, (doncs el codi
postal adrianenc és 08930) passarà a
formar part de la col·lecció de fotografies
que amb la mateixa etiqueta publicarà la
resta de gent que participi de la iniciativa. I així, de forma col·lectiva s’obtindrà
una galeria d’imatges de la ciutat, una
col·lecció de fotografies de racons “preferits”, triats per qui fa la fotografia. “A
Instagram tens prou amb uns centímetres quadrats de pantalla per ensenyar i
explicar d’una manera creativa el que ens
envolta en un simple obrir i tancar d’ulls”,
recull el web de la regidoria.
Nutrició, xarxes socials
meditació i autodefensa,
cursos de dones per dones
Agustí Clua,
mestre de
l’institut
Fòrum,
presenta
llibre al barri
de la Mina
Dijous 31 de gener, a partir de les
18h, tindrà lloc a la biblioteca del
barri de la Mina la presentació del
llibre “Un sol de veritat”, escrit per
Agustí Clua, professor del I’institut
Forum 2004, situat al mateix barri
adrianenc. “Un sol de veritat” és
un llibre emmarcat a les Terres de
l’Ebre i es podrà comprar a la sortida de la presentació, gràcies a la
col·laboració de la llibreria Ect. del
Poblenou. Amb aquesta obra, Clua
va ser guardonat amb el Premi de
Narrativa Ciutat d’Eivissa 2011.
Salut, ioga, creixement personal,
presència i consciència, meditació activa, escriptura vivencial i creativa, família, la nova llei de la custòdia compartida, creixement personal en temps de
crisi, imatge personal i taller de nutrició,
relacions afectives, estrès i entrenament
de la memòria, noves tecnologies i xarxes socials són algunes temàtiques de
les activitats que el Centre d’Informació
i Orientació de la Dona (CIOD) de Sant
Adrià ha preparat per a aquest quadrimestre, fins el maig. Les activitats tindràn lloc pels matins i per les tardes de
dilluns a dijous al local del CIOD (carrer
de les Escoles, 10, baixos) i el termini
per a inscriure’s ja està obert. El nombre
de sessions de l’activitat varia segons
cada activitat, així com el preu per a cada
una d’elles. N’hi ha força, però, que són
gratuïtes i la més cara no supera els 32
euros.
I si desaparegués
L’Esplai Gadgetosplai
l’últim parlant català? se’n va a la neu
La biblioteca de Sant Adrià proposa
aquest dijous 31 a les 19h una tertúlia
literària entorn al llibre “L’últim home
que parlava català”, de Carles Casajuana.
L’obra narra un cas de setge o mobbing
immobiliari que -en ser la víctima un
escriptor- es converteix en un setge a la
literatura. Una història sobre la vida que
fan dos novel·listes catalans, un que escriu en castellà i l’altre en català, i que defensen l’opció que han triat. En definitiva,
una reflexió sobre el bilingüisme, sobre
l’estat de la nostra llengua i de la nostra
identitat.
L’Esplai Gadgetosplai, que enguany celebra
el seu 25à aniversari, organitza una excursió
d’un dia a la neu a l’estació d’esqui del Port
del Comte el proper dissabte 16 de Febrer.
L’excursió tindrà un cost de 20€ que inclou
el transport en autocar i el lloguer de trineus
o tubbies per disfrutar de la neu en un espai destinat a infants i joves. L’esmorzar i
el dinar el portarà cadascú de casa, ja que
l’estació compta amb un espai de pic-nic.
Les plaçes són limitades i el termini per a
l’inscripció i pagament serà el dia 1 de febrer. Si vols venir truca al 661 832 998 o via
mail a [email protected].
Edita: Enter Gestió Comunicativa, S.L Direcció: Ivan Rodríguez, [email protected] · Cap de redacció: José G.Navarro · Fotografia: Charly
Mula · Maquetació: Marc Gasau · Publicitat: Eduard Monterde, [email protected] · www.diaridesantadria.com · Contacte Redacció:
[email protected] · 93.383.94.93 · Impressió: ‘Gràficas de prensa diaria S.A.’ · Dipòsit legal: B.14598-2011. La publicació no es fa responsable
de les opinions i els articles dels seus col·laboradors.
membre de: