Què li sembla que el cable ja arribi a L`Hospitalet? L`OPINIÓ

Anuncio
L’OPINIÓ
4
L’HOSPITALET
2 DE NOVEMBRE DE 1998
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
EDITORIAL
LA FIRMA
PASADO Y FUTURO
DEL TREN EN L’H
Después de años de reivindicación, el
trazado del Tren de Alta Velocidad en Catalunya hará posible la desaparición de un tramo de la red ferroviaria a su paso por L’Hospitalet. El proyecto del Ministerio de Fomento para que el AVE llegue a la estación barcelonesa de Sants obligará a eliminar parte de las vías que constituyen una auténtica barrera que mantiene separados del resto del tejido urbano barrios como la Torrassa
o Bellvitge-Gornal y que dificulta la ejecución de proyectos urbanísticos para mejorar estas zonas.
No deja de ser curioso que la adaptación del trazado ferroviario español a las
nuevas tecnologías que nos transportan al
siglo XXI permita por fin que la ciudad se
vea libre de infraestructuras propias del siglo XIX, cuando el desarrollo urbanístico de
nuestra ciudad distaba años luz del actual
y el tren como medio de comunicación ayudaba a unir más que a dividir, como ocurre
ahora en algunas zonas de L’Hospitalet.
Sin embargo, no podemos olvidar que
el trazado del AVE en Catalunya está aun
en fase de proyecto y que su ejecución a
largo plazo podría estar sujeta a variaciones. Por ese motivo, no puede darse el tema
por zanjado. L’Hospitalet debe seguir reivindicando desde todos los ámbitos y en un
frente común que se eliminen, al menos de
la superficie, las vías que impiden ordenar
el territorio, vertebrarlo y desarrollarlo desde el punto de vista urbanístico. Esa es una
necesidad para el municipio, antes y después del AVE, tanto si el Tren de Alta Velocidad pasa por L’Hospitalet como si no, para afrontar el futuro y entrar en el siglo XXI
con el nivel de calidad de vida que merece
la ciudad.
VOLUNTAT D’HOSPITALITAT
Joan Gaspart i Solves
Vicepresident del Futbol Club Barcelona
Aparèixer en aquesta finestra del Diari L’HOSPITALET és
per a mi un gran orgull i una sincera satisfacció. L’Hospitalet,
entre d’altres moltes coses, és l’exponent de la vitalitat esportiva vertebrada a l’entorn d’un club.
Així mateix, és coneguda i reconeguda la vinculació
d’aquesta ciutat amb el FC Barcelona. Es compten per milers de milers els socis que el Barça té a L’Hospitalet. Les
seves penyes són de les més entusiastes i els seguidors
omplen diumenge sí, diumenge no moltes rengleres de butaques a l’emblemàtic Camp Nou. Ja és sabut, però solament cal contemplar el cel de L’Hospitalet les nits de les
grans victòries blaugranes per constatar l’apropament i la
identificació dels ciutadans d’aquesta vila amb el Barça.
L’Hospitalet aplega al seu darrere una gran massa de simpatitzants que no estalvien cap esforç perquè el seu equip
vagi de victòria en victòria esportiva.
Però les meves relacions amb aquesta ciutat no sola-
ment les contemplo des d’una vessant esportiva, sinó que
també em sento molt vinculat a ella per ser la seu del nou
projecte de Fira de Barcelona. Estic segur que la Cambra
de Comerç i la pròpia ciutat van encertar plenament en decidir-se pel polígon Pedrosa i en posar en marxa el projecte
del nou recinte firal. Malgrat la seva continuïtat viària de
Barcelona, L’Hospitalet té una personalitat pròpia amb una
creixent importància en l’àmbit dels serveis i de la indústria.
Em sembla, ben segur, que la nova Fira impulsarà l’activitat econòmica de la ciutat, no solament amb la creació
de nous llocs de treball sinó també possibilitant la instal·lació,
en el seu terme municipal, de noves unitats de negoci.
A l’adreçar-me avui des del Diari L’HOSPITALET a les
ciutadanes i ciutadans d’aquesta vila, els vull fer palès el
meu reconeixement pel seu gran esperit cívic, la voluntat
de millora quotidiana i, sobretot, la seva tradicional i reconeguda voluntat d’hospitalitat.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PERSONAL E INTRANSFERIBLE
FUTBOLISTAS DE USAR Y TIRAR
Josep Pernau
Periodista
Pueden montar los futbolistas españoles las protestas que
quieran. La invasión de jugadores extranjeros es imparable. En España siempre se ha preferido invertir con y en los
pies que antes que con y en la cabeza. Aquí todavía existe
la idea de que si la cabeza sirve para algo es para marcar
goles.
En 1956, Hungría intentó la primera experiencia de un
comunismo de rostro humano y ocurrió lo inevitable: la Unión
Soviética descargó su furia contra renovadores tan osados, y los tanques arrasaron aquellas ilusiones. Miles de
personas de gran valía escaparon por la frontera con Austria. Eran científicos, profesores, músicos y también futbolistas. En la frontera había agentes de reclutamiento de
aquellos hombres sin patria. Países como Estados Unidos,
Canadá o Australia se quedaron con los intelectuales. A
España vinieron los futbolistas. Fueron los Kocsis, Czibor,
Puskas y tantos otros que no llegaron a sobresalir, pero
que también eran magiares, como si haber nacido a orillas
del Danubio fuera una garantía de calidad futbolística.
La apuesta por el fútbol sigue plenamente vigente, sin
que ello signifique la inversión en la formación de valores
propios. Incluso en equipos de Segunda B interesa más un
chico eslavo o latinoamericano de usar y tirar, si no da el
resultado que se esperaba, que la siembra y el cultivo de
planteles autóctonos.
Se les cierran así muchas esperanzas a jóvenes que
veían en el fútbol una posibilidad de promoción social. No
van a confiar ahora en la ciencia, después que este verano
investigadores un poco mayores que ellos, contratados por
el Instituto Superior de Investigaciones Científicas, denunciaran al estilo full monty su desesperada situación. En 1998
estamos como en 1956.
¿En qué van a creer los jóvenes si ya no pueden ni
confiar en el fútbol?
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
CIUTADANS
Diari Informatiu de la Ciutat
Edita: La Farga GEMSA
Adreça: c/ Barcelona, 2
Tel. 93 261 53 30 Fax 93 338 43 97
E-mail: [email protected]
Direcció: Cristina Sánchez
Redacció: Rosa Salguero, Pilar
Gonzalo, Marga Solé; esports:
Enrique Gil; disseny i maquetació: E. Ortiz; fotografia: Juan Valgañón; infografia: Julià Giménez;
disseny capçalera: Comunicació
i Imatge.
Publicitat: Tel. 93 261 52 00
Imprimeix: C. G. Canigó S.L.
Tiratge: 100.000 exemplars
D.L. 36444-94
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Aquesta publicació no s’identifica
necessàriament amb les opinions
expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
L’HOSPITALET publica a
cada número l’opinió d’alguns dels nostres conciutadans a l’entorn de temes diversos. Els entrevistats, als
quals agraïm la seva col·laboració, són triats a l’atzar.
Què li
sembla que
el cable ja
arribi a
L’Hospitalet?
Fernando Serra
Belén Malagón
metal·lúrgic
mestressa de casa
Joan March
jubilat
En tecnologia no pots quedar desfasat. Segur que m’hi connectaré encara que quasi no veig televisió. Tenia Canal Plus i em vaig donar de
baixa. En el tema del cable també
s’hi abonarà qui vulgui. No crec que
sigui com l’Euro, que ens obliguen.
M’agrada que L’Hospitalet sigui una
de les primeres ciutats de Catalunya que ho tingui.
He sentit alguna cosa d’aquest tema però no m’interessa molt perquè quasi no veig televisió, encara que, segons diuen, també servirà per rebre serveis a domicili. Això, li interessarà al meu marit que
és qui hi entén i qui veu la tele a
casa. Ja paguem per veure el canal digital i penso que a qui li interessi es connectarà i pagarà.
Serà molt important per evitar la
imatge degradada dels terrats i les
façanes, amb tants cables i antenes. M’agrada que la ciutat sigui
una de les primeres; això demostra que estem avançats en molts
aspectes. Jo miro bastant la televisió i m’hi connectaré segons el que
costi, depén de l’oferta. És el mateix que per canviar de cotxe.
Descargar