Untitled - Pescando en Mallorca

Text:
S. Martino
F. Riera (els peixos verinosos).
Direcció General de Pesca, Conselleria d’Agricultura i Pesca.
Govern de les Illes Balears.
Fotografies:
Direcció General de Pesca
1ª edició: juny 2004. Tiratge: 44.000 exemplars.
2ª edició: maig 2005. Tiratge: 25.000 exemplars.
3ª edició: juliol 2006. Tiratge: 5.000 exemplars.
4ª edició: març 2007. Tiratge: 30.000 exemplars.
D.L.:
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓN
Un any més, tinc l’ocasió de dirigir-me als
practicants de la pesca recreativa a les aigües de
les Illes Balears per presentar el fulletó amb les
normes que regulen aquesta activitat i que tot
aficionat a la pesca ha de conèixer. La pesca
recreativa viu un procés de renovació constant i
aquest fulletó n’és un bon reflex, en incorporar,
com veureu, les darreres novetats de l’any 2006:
noves talles mínimes europees, llicència
d’embarcació, canvis a les reserves marines, etc.
Un año mas, tengo la ocasión de dirigirme a los
practicantes de la pesca recreativa en las aguas
de las Illes Balears para presentar el folleto con
las normas que regulan esta actividad y que
todo aficionado a la pesca ha de conocer. La
pesca recreativa vive un proceso de renovación
constante y este folleto es un buen reflejo de
ello, al incorporar, como veréis, las últimas
novedades del año 2006: nuevas tallas mínimas
europeas, licencia de embarcación, cambios en
las reservas marinas, etc.
Els que, quan tenim ocasió, ens agrada desafiar
els peixos amb les nostres línies, som gent que
estima la mar; d’això no en tinc cap dubte. No
obstant, hem de ser conscients que la nostra
activitat incideix en un recurs natural que és lluny
de ser inesgotable i que la sostenibilitat de la
pesca recreativa passa, per tant, per la
conservació d’aquest recurs.
Los que, cuando tenemos ocasión, nos gusta
desafiar a los peces con nuestros sedales,
somos gente que ama la mar; de esto no tengo
ninguna duda. No obstante, hemos de ser
conscientes de que nuestra actividad incide
sobre un recurso natural que está lejos de ser
inagotable y que la sostenibilidad de la pesca
recreativa pasa, per tanto, por la conservación
de este recurso.
Por un lado, el sentido común y el respeto al
medio, en el sentido más amplio de la palabra,
y por otro, la actividad de las administraciones
públicas, a través de la elaboración de
normativa y la inspección de su cumplimiento,
han de conseguir que la pesca tenga
continuidad en el tiempo con un nivel de
calidad aceptable, sin agotar el recurso.
Dentro de este marco, la Conselleria
d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes
Balears desarrolla una normativa basada en el
concepto de la sostenibilidad y de la pesca
responsable, pero es fundamental que los
pescadores conozcan e, incluso, sean cómplices
de esta filosofía. Es en este ámbito donde este
folleto tiene cabida: hacer llegar a los
practicantes las reglas del juego de su actividad,
la pesca recreativa.
Per una banda, el sentit comú i el respecte al
medi, en el sentit més ampli de la paraula, i per
una altra, l’activitat de les administracions
públiques, a través de l’elaboració de normativa
i la inspecció del compliment d’aquesta, han
d’aconseguir que la pesca tingui continuïtat en el
temps amb un nivell de qualitat acceptable,
sense exhaurir el recurs.
Dins d’aquest marc, la Conselleria d’Agricultura
i Pesca del Govern de les Illes Balears desplega
una normativa basada en el concepte de la
sostenibilitat i de la pesca responsable, però és
fonamental que els pescadors coneguin i, fins i
tot, siguin còmplices d’aquesta filosofia. És en
aquest àmbit on aquest fullet té cabuda: fer
arribar als practicants les regles del joc de la seva
activitat, la pesca recreativa.
Margalida Moner Tugores
Consellera d’Agricultura i Pesca
3
QUÈ SÓN LES
¿QUÉ SON LAS
AIGÜES INTERIORS
AGUAS INTERIORES
I EXTERIORS?
Y EXTERIORES?
És una delimitació espacial de les aigües marines
per establir la competència de les diferents
administracions públiques implicades. Les
aigües interiors són competència de
l’Administració autonòmica (Govern de les Illes
Balears, en el nostre cas) i les aigües exteriors
són competència de l’Administració de l’Estat.
Es una delimitación espacial de las aguas marinas
para establecer la competencia de las distintas
administraciones públicas implicadas. Las aguas
interiores son competencia de la Administración
autonómica (Govern de les Illes Balears, en
nuestro caso), mientras que las aguas exteriores
son competencia de la Administración del
Estado.
La línia divisòria entre ambdós tipus d’aigua no
està situada a una distància constant des de
terra. És una línia que uneix diferents punts de
costa segons uns criteris preestablerts. En
essència, la normativa bàsica és igual en totes les
aigües, però en aigües interiors hi ha
autoritzades una sèrie de particularitats de les
Illes Balears.
La línea divisoria entre los dos tipos de agua no
está situada a una distancia constante desde
tierra. Es una línea que une distintos puntos de
costa según unos criterios preestablecidos. En
esencia, la normativa básica es igual en todas las
aguas, pero en aguas interiores están autorizadas
una serie de particularidades de las Islas Baleares.
Aiguës interiors / Aguas interiores
4
QUÈ NECESSIT PER
¿QUÉ NECESITO PARA
ANAR A PESCAR?
IR A PESCAR?
A més dels ormeigs propis per a la captura de les
espècies, hem d’estar en possessió de la
corresponent llicència. Hi ha cinc tipus de llicència de
pesca marítima recreativa:
Además de los aparejos propios para la captura de
las especies, tenemos que poseer la
correspondiente licencia. Hay cinco tipos de
licencia de pesca marítima recreativa:
· individual (des de terra o embarcació, per a
majors de 14 anys)
· individual (desde tierra o embarcación, para
mayores de 14 años)
· col·lectiva (des d’embarcació de llista 6a, per a
un màxim de 12 persones)
· colectiva (desde embarcación de lista 6ª, para
un máximo de 12 personas)
· de pesca submarina (per a majors de 16 anys en
possessió de llicència federativa)
· de pesca submarina (para mayores de 16 años
en posesión de licencia federativa)
· esportiva (per participar en competicions oficials
i entrenaments)
· deportiva (para participar en competiciones
oficiales y entrenamientos)
· d’embarcació (per embarcacions de llista 7ª i un
màxim de 5 persones)
· de embarcación (para embarcaciones de lista 7ª
y un máximo de cinco personas)
La llicència individual es vàlida per dos anys, la
d’embarcació per tres anys i les altres per un any. Els
menors de 14 anys poden practicar la pesca des de
terra o embarcació sense necessitat de la llicència
individual.
La licencia individual es válida para dos años, la de
embarcación para tres años y las otras para un año.
Los menores de 14 años pueden practicar la pesca
desde tierra o embarcación sin necesidad de
licencia individual.
Les embarcacions que es dediquin a la pesca
d’altura (tonyines, bacores, emperadors, agulles i
marlins) han de disposar d’una autorització especial
de la Secretaria General de Pesca Marítima (Ministeri
d’Agricultura, Pesca i Alimentació), que han de dur a
bord. A més, han de dur un registre acurat de les
captures, que han de comunicar regularment al
Ministeri.
Las embarcaciones que se dedican a la pesca de
altura (atunes, albacoras, peces espada, agujas y
marlines) tienen que disponer de una autorización
especial de la Secretaría General de Pesca Marítima
(Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación)
que han de llevar a bordo. Además, tienen que
llevar un registro detallado de las capturas, que hay
que comunicar regularmente al Ministerio.
5
On puc obtenir aquesta llicència?
¿Dónde puedo obtener esta licencia?
A la Direcció General de Pesca del Govern de
les Illes Balears, al carrer dels Foners, núm. 10
de Palma, a les delegacions de la Conselleria
d’Agricultura i Pesca de Campos, Felanitx,
Manacor, Inca, sa Pobla i Sóller, i als consells
insulars d’Eivissa i Formentera i de Menorca.
També es pot fer el tràmit a través d’internet a
http:\\dgpesca.caib.es. També són vàlides les
llicències de les altres comunitats autònomes
de l’Estat espanyol per poder pescar a les Illes
Balears.
En la Dirección General de Pesca del Govern de
les Illes Balears, en la calle Foners, núm. 10 de
Palma, en las delegaciones de la Conselleria de
Agricultura y Pesca de Campos, Felanitx,
Manacor, Inca, Sa Pobla y Sóller, y en los consells
insulars d’ Eivissa i Formentera y de Menorca.
También se puede hacer el trámite a través de
internet en http:\\dgpesca.caib.es. También son
válidas las licencias de las otras comunidades
autónomas del Estado español para poder
pescar en las Islas Baleares.
Què he de presentar per obtenir
la corresponent llicència?
¿Qué tengo que presentar para
obtener la correspondiente licencia?
· Fotocòpia del DNI o passaport en el cas
d’estrangers, o llicència caducada en cas de
renovació.
· Fotocopia del DNI o pasaporte en el caso de
extranjeros, o licencia caducada en caso de
renovación.
· Resguard del pagament de la taxa
corresponent (12,71 € per la llicència individual,
14,94 € per la de pesca submarina, 55,17 € per
la llicència d’embarcació d’eslora superior a
6m. i 30 € per embarcació d’eslora inferior a
6m.). Els jubilats estan exempts d’aquest
pagament, excepte per a la llicència
d’embarcació. Els impresos es poden obtenir al
mateix lloc on es pot obtenir la llicència.
· Resguardo del pago de la tasa correspondiente
(12,71 € por la licencia individual, 14,94 € por
la de pesca submarina, 55,17 € por la licencia
de embarcación de eslora superior a 6 m. y 30
€ para embarcación de eslora inferior a 6 m.).
Los jubilados están exentos de este pago,
excepto para la licencia de embarcación. Los
impresos se pueden obtener en el mismo punto
donde se puede obtener la licencia.
· Per a la llicència de pesca submarina i
esportiva, s’ha de presentar a més la
corresponent llicència federativa en vigor. La
llicència esportiva és gratuïta.
· Para la licencia de pesca submarina y
deportiva, se tiene que presentar además la
correspondiente licencia federativa en vigor. La
licencia deportiva es gratuita.
· Per a la llicència d’embarcació, s’ha de
presentar fotocòpia acarada del rol/llicència de
navegació actualitzada i fotocòpia del DNI o
passaport de armador.
· Para la licencia de embarcación, se debe
presentar fotocopia compulsada del rol/licencia
de navegación actualizada y fotocopia del DNI o
pasaporte del armador.
· Per a la llicència col·lectiva hi ha, a més, uns
requisits especials, i s’ha de presentar:
· Para la licencia colectiva existen, además, unos
requisitos especiales, y hay que presentar:
- Sol·licitud en imprès oficial.
- Solicitud en impreso oficial.
- Fotocòpia acarada del rol/llicència de
navegació, actualitzat, on constin les dades de
l’embarcació, l’armador, el patró i el tècnic
esportiu especialitzat en pesca o el professional
de pesca.
- Fotocopia compulsada de rol/licencia de
navegación, actualizada, donde consten los
datos de la embarcación, el armador, el patrón y
el técnico deportivo especializado en pesca o el
profesional de pesca.
6
- Autorització de la Conselleria d’Obres
Públiques, Habitatge i Transport per al lloguer
d’embarcacions d’esplai de la UE.
- Autorización de la Conselleria de Obras Públicas,
Vivienda y Transporte para el alquiler de
embarcaciones de recreo de la UE.
- Títol del curs de formació de tècnic esportiu
especialitzat en pesca expedit per l’Administració
pública, o acreditació d’embarcament a un vaixell
de llista 3a durant un mínim de 5 anys.
- Título del curso de formación de técnico
deportivo especializado en pesca expedido por la
Administración pública, o acreditación de embarque
en un buque de lista 3ª durante un mínimo de 5 años.
Recomanacions:
Recomendaciones:
· Tenir uns coneixements mínims de la mar i de
les espècies d’interès pesquer.
· Tener unos conocimientos mínimos del mar y
de las especies de interés pesquero.
· Dur un equip adequat per a la modalitat de
pesca que es vol practicar.
· Llevar un equipo adecuado para la modalidad
de pesca que se quiere practicar.
· Tenir la titulació nàutica corresponent si es va
en vaixell.
· Tener la titulación náutica correspondiente si se
va en barco.
· Dur algun sistema de comunicació (telèfon
mòbil, radiotelèfon, etc.), especialment si es va
amb embarcació.
· Llevar algún sistema de comunicación (teléfono
móvil, radioteléfono, etc.), especialmente si se va
en embarcación.
· Deixar dit on anem a pescar.
· Informar sobre el lugar donde vamos a pescar.
· Consultar la informació metereològica abans
de partir.
· Consular la información metereológica antes
de salir.
· Ser titular d’una assegurança de responsabilitat civil.
· Ser titular de un seguro de responsabilidad civil.
7
QUÈ PUC PESCAR?
¿QUÉ PUEDO PESCAR?
· Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops,
sípies i calamars), bogamarins i puu. No podem
pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols
marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les
llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes
d’esca, gambes, etc.
· Podemos pescar peces, cefalópodos (pulpos,
sepias y calamares), erizos y “puu”. No podemos
pescar corales ni similares, gusanos, titas,
caracoles marinos, lapas, bivalvos ni crustáceos
como las langostas, cangrejos, centollos,
cigarras de mar, gambas de cebo, gambas, etc.
· Com a regla general, podem pescar fins a 5
kg més una peça per llicència i dia.
· Como regla general, podemos pescar hasta
5 Kg más una pieza por licencia y día.
· Si som més de 5 persones amb llicència
col·lectiva o d’embarcació, no podem superar
els 25 kg en total.
· Si somos más de 5 personas con licencia
colectiva o de embarcación, no podemos
superar los 25 Kg en total.
· Hi ha algunes espècies que tenen una talla
mínima de captura atesa la seva situació
poblacional.
· Hay algunas especies que tiene una talla
mínima de captura, dada su situación
poblacional.
Talles mínimes:
Verat i Bis .................18 cm
Tonyina........80 cm ó 10 kg
Sorells .......................15 cm
Sardina......................11 cm
Salpa.........................15 cm
Rap ...........................30 cm
Pelaia ........................20 cm
Pàmpol rascàs ..........45 cm
Pàguera ....................18 cm
Pagell........................15 cm
Orada .......................20 cm
Morruda ...................18 cm
Molls .........................11 cm
Maire ........................15 cm
Lluç ...........................20 cm
Llises .........................16 cm
Tallas mínimas:
Caballa y Estornino..18 cm
Atún............80 cm ó 10 Kg
Jureles ......................15 cm
Sardina......................11 cm
Salema......................15 cm
Rapes........................30 cm
Lenguado .................20 cm
Cherna......................45 cm
Pargo ........................18 cm
Breca.........................15 cm
Dorada......................20 cm
Picuda.......................18 cm
Salmonetes...............11 cm
Bacaladilla ................15 cm
Merluza.....................20 cm
Lisas ..........................16 cm
Llop...........................25 cm
Goràs ........................33 cm
Gerrets i Xucles........11 cm
Castanyola................16 cm
Capellà .....................11 cm
Bruixa........................15 cm
Boga .........................11 cm
Besuc ........................17 cm
Anfossos i Xerna ......45 cm
Aladroc .......................9 cm
Agulla .......................25 cm
Esparrall....................12 cm
Sard / Sarg ...............23 cm
Variada......................18 cm
Mabre .......................20 cm
· Si capturem algun exemplar que no
compleixi la talla mínima establerta, l’hem de
retornar a la mar, i si és possible, viu.
Lubina.......................25 cm
Besugo .....................33 cm
Carameles y chuclas..11 cm
Japuta.......................16 cm
Capellán ...................11 cm
Gallo .........................15 cm
Boga .........................11 cm
Aligote......................17 cm
Meros .......................45 cm
Boquerón ...................9 cm
Aguja ........................25 cm
Raspallón..................12 cm
Sargo .........................23cm
Mojarra ......................18cm
Herrera ......................20cm
· Si capturamos algún ejemplar que no cumpla
la talla mínima establecida, lo tenemos que
retornar al mar, y si es posible, vivo.
8
Raors i verderols
De raors, podem capturar-ne un màxim de 50
peces per llicència i dia, sempre sense
sobrepassar els 5 kg de captura màxima.
Existeixen vedes temporals pel raor i el verderol:
· període de veda del verderol (cirviola de
menys de 30 cm); d’1 de juliol fins al 15 de
setembre (a Eivissa i Formentera, a aigües interiors i
fins a 6 milles nàutiques de les aigües exteriors, el
període de veda s’estén fins el 30 de setembre).
· període de veda del raor; d’1 d’abril fins al 15
d’agost (a Eivissa i Formentera, a aigües interiors i fins
a 6 milles nàutiques de les aigües exteriors, i a la reserva
marina del Nord de Menorca, el període de veda
s’estén fins el 31 d’agost).
Raors y juveniles de pez de limón
Pops, calamars i sípies
En cuanto a los raors, podemos capturar hasta
un máximo de 50 piezas por licencia y día,
siempre sin sobrepasar los 5 kg de captura
máxima.
De cefalòpodes (pops, sípies i calamars), només
podem capturar-ne 10 peces, sense sobrepassar
els 5 kg de captura màxima total (cefalòpodes +
peixos) per llicència i dia.
Existen vedas temporales para el raor y el
juvenil de pez de limón.
No podem utilitzar la llum com a medi per
atreure els cefalòpodes.
· período de veda del juvenil de pez de limón
(serviola de menos de 30 cm); del 1 de julio al
15 de septiembre (en Eivissa y Formentera, en
aguas interiores y hasta 6 millas náuticas de las aguas
exteriores, el período de veda se extiende hasta el 30
de septiembre).
· período de veda del raor; del 1 de abril
hasta el 15 de agosto (en Eivissa y Formentera, en
aguas interiores y hasta 6 millas náuticas de las aguas
exteriores, en la reserva marina del Nord de Menorca,
el período de veda se extiende hasta el 31 de
agosto).
Pulpos, calamares y sepias
En cuanto a los cefalópodos (pulpos, sepias y
calamares), sólo podemos capturar 10 piezas, sin
sobrepasar los 5 kgs. de captura máxima total
(cefalópodos + peces) por licencia y día.
No podemos utilizar la luz como medio para
atraer a los cefalópodos.
9
Túnids i afins
Túnidos y afines
Per tonyines, emperadors, agulles, marlins i
bacores hi ha unes quotes màximes de captura
específiques.
En lo referido a atunes, peces espada, agujas,
marlines y albacoras, hay unas cuotas máximas
de captura específicas.
· Tonyines:
Pes mitjà (kg)
més de 80
entre 80 i 30
entre 30 i 10
· Atunes:
Peso medio (kg) Peces/ Licencia-día Peces/ embarcación
más de 80
1
3
entre 80 y 30
2
6
entre 30 y 10
4
12
Peces/llicència-dia Peces/embarcació
1
3
2
6
4
12
· Emperadors, agulles i marlins; un màxim d’1
peça per llicència i dia, i un màxim de 4 peces
per embarcació i dia.
· Peces espada, agujas y marlines; un máximo
de 1 pieza por licencia y día, y un máximo de 4
piezas por embarcación y día.
· Bacores; podem capturar un màxim de 5
peces per llicència i dia i un màxim de 20 peces
per embarcació i dia.
· Albacoras; podemos capturar un máximo de
5 piezas por licencia y día, y un máximo de 20
piezas por embarcación y día.
Recomanació:
En tractar-se d’espècies amb problemes de
conservació, es recomanable practicar la pesca
sense mort.
Recomendación:
Al tratarse de especies con problemas de
conservación, es recomendable practicar la
pesca sin muerte.
Puu
Puu
Només es pot pescar el puu amb salabre,
baveró, bou, corda i estaca.
Sólo se puede pescar el “puu” con salabre,
“baveró”, “bou”, cuerda y estaca
Limitacions: 2 cordes i 2 bous per recol·lector.
Quan es clavin estaques no es podran utilitzar ni
cordes ni bous, i amb un màxim de 30 baverons.
Limitaciones: 2 cuerdas y 2 “bous” por recolector.
Cuando se claven estacas no se podrán utilizar ni
cuerdas ni “bous”, y con un máximo de 30
“baverons”.
Captura màxima diaria: 5Kg. per recol·lector.
Captura máxima diaria: 5kg. por recolector.
Dates permeses: des de l’1 d’octubre fins al 31
de juliol.
Fechas permitidas: del 1 de octubre al 31 de julio.
10
ON PUC PESCAR?
A tot el litoral i aigües obertes, excepte:
· A l’interior d’instal·lacions portuàries.
· A menys de 100 m de llocs freqüentats per
banyistes.
· A menys de 250 m de qualsevol ormeig
professional, incloent-hi els capcers per a la
llampuga.
· A les zones de protecció especial (reserva
integral) i zones de veda de les reserves marines.
· Al Parc Nacional Marítimoterrestre de
l’Arxipèlag de Cabrera.
¿DÓNDE
PUEDO PESCAR?
· Al litoral des de terra del Parc Natural de Sa
Dragonera.
· Al litoral de les reserves naturals dels illots des
Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).
En todo el litoral y en aguas abiertas, excepto:
· En el interior de instalaciones portuarias.
· A menos de 100 m de lugares frecuentados
por bañistas.
· A menos de 250 m de cualquier aparejo
profesional, incluyendo los “capcers” para el
dorado.
· En las zonas de protección especial (reserva
integral) y zonas de veda de las reservas marinas.
· En el Parque Nacional Marítimo-terrestre del
Archipiélago de Cabrera.
· En el litoral desde tierra del Parque Natural
de Sa Dragonera.
· En el litoral de las reservas naturales de los
islotes de Es Vedrà y Es Vedranell y de los islotes
de Ponent (Ibiza).
11
COM PUC PESCAR?
¿CÓMO PUEDO PESCAR?
· Podem pescar amb canya amb i sense rodet,
volantí (un màxim de 6 hams), fluixa, curricà,
potera, fitora, rall i salabre. Podem utilitzar un
màxim de 2 canyes i 2 poteres. Per a la fluixa i el
curricà d’altura, un màxim de 6 canyes per
llicència, amb una única esca artificial per canya.
· Podemos pescar con caña con y sin carrete,
volantín (un máximo de 6 anzuelos), curricán de
superficie, curricán, potera, fisga, esparavel y
salabre. Podemos utilizar un máximo de 2 cañas
y 2 poteras. Para el curricán de superficie y el
curricán de altura, un máximo de 6 cañas por
licencia, con un sólo cebo artificial por caña.
· No podemos pescar con artes o artilugios de
la pesca profesional, tales como palangres, nasas
o redes.
· No podemos utilizar sistemas de atracción de
las especies a capturar, como la luz, a excepción
del grumeo.
· Podemos llevar a bordo un máximo de dos
carretes eléctricos sin que superen los 300 W de
potencia máxima conjunta, para utilizar
exclusivamente en aguas exteriores.
· No podem pescar amb arts o estris de la
pesca professional com poden ser palangres,
nanses o xarxes.
· No podem utilitzar sistemes d’atracció de les
espècies a capturar com és la llum, a excepció
del grumeig.
· No podemos utilizar ni tener a bordo equipos
de submarinismo o torpedos hidrodeslizantes
juntamente con fusiles o utensilios de pesca
submarina.
· Podem dur a bord un màxim de dos rodets
elèctrics sense que superin els 300 W de
potencia màxima conjunta, per utilitzar
exclusivament en aigües exteriors.
· En el caso de la pesca submarina, el fusil tiene
que ser de tracción mecánica. El uso de aparatos
luminosos para poder ver en los agujeros -no
para atraer a la captura- está permitido.
· No podem utilitzar ni tenir a bord equips de
submarinisme o torpedes hidrolliscants
juntament amb fusells o aparells de pesca
submarina.
· En el cas de la pesca submarina, el fusell ha
de ser de tracció mecànica. L’ús d’aparells
lluminosos per poder veure en els forats, no per
atreure la captura, estan permesos.
· A la pesca submarina és obligatori l’ús d’una
boia de senyalització.
· En la pesca submarina es obligatorio el uso
de una boya de señalización.
· No podem vendre la captura obtinguda.
· No podemos vender la captura obtenida.
12
ORMEIGS
APAREJOS
TRADICIONALS
TRADICIONALES
Es pot sol·licitar la utilització de 1 rall, 2
morenells i 3 llencetes per persona i llicència a la
Direcció General de Pesca, al Consell Insular de
Menorca i al d’Eivissa i Formentera. Els
morenells i les llencetes es podran utilitzar a les
zones establertes com a aptes. El rall està
permès a totes les aigües interiors on està
permesa la pesca recreativa. Les llencetes s’han
d’utilitzar sempre des de la costa.
Se puede solicitar la utilización de 1 esparavel, 2
nasas y 3 “llencetes” por persona y licencia en la
Dirección General de Pesca, en el Consell Insular
de Menorca y en el de Eivissa i Formentera. Las
nasas y las “llencetes” se podrán utilizar en las
zonas establecidas como aptas. El esparavel está
permitido en todas la aguas interiores donde está
permitida la pesca recreativa. Las “llencetes” se
tienen que utilizar siempre desde la costa.
¿CUÁNDO
QUAN PUC PESCAR?
PUEDO PESCAR?
· Tots els dies de la setmana, excepte el que
s’estableixi en cada reserva marina i el que
estableixin les vedes per a cada espècie.
· Cada día de la semana, excepto lo que se
establezca en cada reserva marina y lo que
establezcan las vedas para cada especie.
· A qualsevol hora del dia excepte la pesca
submarina, que està prohibida entre la posta i la
sortida del sol.
· A cualquier hora del día excepto la pesca
submarina, que está prohibida entre el ocaso y
el alba.
13
COMPETICIONS
COMPETICIONES
· Es requereix autorització expressa de la
Conselleria d’Agricultura i Pesca, fent constar la
modalitat de pesca, la zona on es farà, el tipus
de campionat, l’horari d’aquest i si es pretenen
o no ultrapassar les quotes de captures
establertes. S’ha de pagar la taxa corresponent.
· Se requiere autorización expresa de la Conselleria
d’Agricultura i Pesca, haciendo constar la modalidad
de pesca, la zona donde se realizará, el tipo de
campeonato, el horario del mismo y si se pretende o
no sobrepasar las cuotas de capturas establecidas. Se
debe pagar la tasa correspondiente.
· Si es vol realitzar en aigües exteriors i es vol
ultrapassar les quotes establertes, es requereix
l’autorització expressa de la Secretaria General
de Pesca Marítima.
· Si se quiere realizar en aguas exteriores y se
quiere sobrepasar las cuotas establecidas, se
requiere la autorización expresa de la Secretaría
General de Pesca Marítima.
· Els organitzadors de la competició i/o la
federació corresponent hauran de comunicar els
resultats de la competició en el termini dels 15
dies següents a la data en que tingué lloc.
· Los organizadores de la competición y/o la
federación correspondiente tendrán que comunicar
los resultados de la competición en el plazo de los
15 días siguientes a la fecha en que tuvo lugar.
· Les captures aconseguides no pertanyen als
participants, i l’entitat organitzadora està
obligada a lliurar no menys del 50% del pes a
una entitat benèfica. La resta no pot ser venuda.
· Las capturas conseguidas no pertenecen a los
participantes, y la entidad organizadora está obligada
a entregar no menos del 50% del peso a una entidad
benéfica. El resto no puede ser vendido.
· Les limitacions anteriors no són aplicables si
les captures no ultrapassen les quotes generals
de captura.
· Las limitaciones anteriores no son aplicables si
las capturas no sobrepasan las cuotas generales
de captura.
· Per participar en competicions oficials i
entrenaments s’ha d’estar en possessió de la
llicència de pesca marítima esportiva.
· Para participar en competiciones oficiales y
entrenamientos se tiene que estar en posesión de
la licencia de pesca marítima deportiva.
14
ElS PEIXOS
LOS PECES
VERINOSOS
VENENOSOS
Les aranyes.
Las arañas.
Són peixos que viuen als
fons arenosos i de
captura freqüent pels
practicants de la pesca
recreativa. S’agafen en totes les modalitats de volantí i
també, de vegades, a la fluixa. S’ha d’anar molt en
compte amb elles, tenen les espines de l’opercle i les
de la primera dorsal que són verinoses, fet que ja era
conegut antigament. El verí de les aranyes és neuro i
hemotòxic, molt semblant al de les serps. A més del
fort dolor, pot causar febre, vòmits, enlentiment
cardíac, dificultats respiratòries i, fins i tot, la mort.
Son peces que viven en
fondos arenosos, y de
captura frecuente por los
practicantes de la pesca
recreativa. Se capturan en todas las modalidades de
volantín y también, a veces, al curricán. Se tiene que ir con
sumo cuidado con ellas. Tienen las espinas del opérculo y
las de la primera dorsal venenosas, hecho ya conocido
antiguamente. El veneno de las arañas es neurotóxico y
hemotóxico, muy parecido al de las serpientes. Además de
fuerte dolor, puede causar fiebre, vómitos, ralentización
cardíaca, dificultades respiratorias e incluso la muerte.
Les escórpores i els caproigs
Las escórporas y los cabrachos.
Les escórpores viuen
sobre tot en fons de
posidònia, vaires o pedra,
mentre que els caproigs
viuen en aquests mateixos indrets però també en els fons
coral·lígens. Són peixos rarament capturats pels
pescadors recreatius, excepció feta dels caproigs, que
s’agafen en la pesca de volantí, sobre tot en anar als
serrans grossos o a la fonera. També els pescadors
submarins els solen agafar. Les espines del cap així com
les de la dorsal d’aquests peixos estan proveïdes de verí,
i poden provocar picadures extremadament doloroses.
Las escórporas viven sobre
todo en fondos de posidonia
o piedra, mientras que los
cabrachos viven también en
estos puntos, pero además lo hacen en los fondos coralígenos.
Son peces raramente capturados por los pescadores recreativos,
excepción hecha de los cabrachos, que se capturan en la pesca
de volantín, sobre todo al ir a los serranos de plataforma o al talud
continental. También los pescadores submarinos los suelen
pescar. Las espinas de la cabeza y las de la dorsal de estos peces
están dotadas de veneno, y pueden provocar picaduras
extremadamente dolorosas.
Ferrasses, bonjesusos i afins.
Pastinacas, águilas marinas y afines.
Les ferrases i els bonjesusos són
peixos semblants a rajades i són
comuns en aigües litorals, sobre tot
en fons arenosos. Són espècies poc
capturades pels pescadors recreatius, encara que en
la modalitat de pesca submarina se’n solen agafar
algunes, i també amb canya al vespre. Van proveïts
d’una, dues o, fins i tot, tres pues verinoses a la cua,
amb les quals poden produir doloroses picades, a
més de ferides considerables. El seu verí, termolàbil,
es desactiva amb la calor.
Las pastinacas y las águilas marinas son
peces parecidos a las rayas, y son
comunes en aguas litorales,
básicamente en fondos arenosos. Son
especies poco capturadas por los pescadores recreativos,
aunque en la modalidad de pesca submarina se suelen
capturar algunos especímenes, y también con caña y de
noche. Van provistos de una, dos y hasta tres púas
venenosas en la cola, con las que pueden producir
dolorosas picaduras, amén de heridas considerables. Su
veneno, termolábil, se desactiva con el calor.
15
Quissones.
Mielgas y galludos.
Aquests
petits
taurons es troben
a la plataforma
continental però també al tal·lús o fonera.
Existeixen dues espècies similars en les nostres
aigües, que són capturades al volantí de
serrans grossos o, més freqüentment, fent
volantí a la fonera. Presenten dos agullons
verinosos, un davant de cada dorsal, que
poden produir doloroses ferides.
Estos
pequeños
tiburones
se
encuentran en la
plataforma continental, pero también en el talud
continental o “fonera”. Existen dos especies similares
en nuestras aguas, que son capturadas al volantín de
serranos de plataforma o, con mayor frecuencia,
practicando volantín en el talud. Presentan dos
aguijones venenosos, uno delante de cada dorsal,
que pueden producir heridas dolorosas.
Recomanacions
Recomendaciones
· No agafeu ni toqueu mai els peixos que
sospiteu que tenen perill. Convé portar armolles
per poder-los desempescar de l’ham sense
problemes, o bé deixar morir l’animal per
manipular-lo després amb cura.
· No coger ni tocar nunca aquellos peces de los
que sospechamos puedan tener peligro. Conviene
llevar pinzas adecuadas para poderlos despescar
del anzuelo sin problemas, o dejar morir al animal
para manipularlo después con cuidado.
· A zones de bany arenoses s’ha d’anar amb
compte, podeu trepitjar una aranya o una ferrassa
i sofrir una picada.
· En zonas de baño arenosas, conviene estar
alerta: se puede pisar una araña o una pastinaca y
sufrir una picadura.
· Quan, bussejant, observem una aranya fent
moviments sinuosos amb els opercles estufats i la
dorsal
ben
estirada,
hem
de
fugir
immediatament: estam rebent l’avís d’un possible
i sobtat atac d’una aranya fragata.
· Cuando, buceando, observemos una araña
haciendo movimientos sinuosos con los opérculos
abiertos y la dorsal bien desplegada, debemos
alejarnos inmediatamente: estamos recibiendo el aviso
de un posible y repentino ataque de una araña fragata.
· Teniu en compte que el verí d’alguns peixos
morts, i fins i tot congelats, encara pot ser actiu.
· Hay que tener en cuenta que el veneno de
algunos peces muertos, incluso congelados, puede
ser activo aún.
· Convé que talleu la coa de les ferrasses i
bonjesusos per sobre de la inserció dels agullons
per evitar accidents.
· Es conveniente cortar la cola de las pastinacas y
de las águilas marinas por encima de la inserción de
los aguijones para evitar accidentes.
· En el cas de les aranyes, una vegada mortes
convé que talleu les espines de la primera dorsal
i les de l’opercle per evitar picades en manipular
el peix.
· En el caso de las arañas, una vez muertas
conviene cortar las espinas de la primera dorsal y las
del opérculo para evitar picaduras al manipularlas.
Tractament en cas d’una picada d’un peix verinós.
Tratamiento en caso de una picadura de un pez venenoso.
· Acudiu al més aviat possible a un centre de
salut o al metge, mentrestant utilitzau pomades o
escumes adients d’ús tòpic.
· Acudir con la mayor rapidez posible a un centro
de salud o al médico; mientras tanto se utilizarán
pomadas o espumas adecuadas de uso tópico.
· Atès el caràcter termolàbil d’alguns verins,
també es pot aplicar calor (50º C) a la zona
afectada.
· Dado el carácter termolábil de algunos venenos,
también se puede aplicar calor (50º C) a la zona
afectada.
16
RESERVES MARINES
RESERVAS MARINAS
RESERVES MARINES
RESERVAS MARINAS
Les reserves marines són figures de protecció
pesquera amb les quals es regulen els usos i
l’explotació del medi marí, amb l’objectiu
d’incrementar la regeneració natural dels recursos i
conservar els ecosistemes més representatius.
Las reservas marinas son figuras de protección
pesquera con las que se regulan los usos y la
explotación del medio marino, al objeto de
incrementar la regeneración natural de los recursos y
conservar los ecosistemas más representativos.
Les reserves marines existents a les Illes Balears són
la de la Badia de Palma, compresa entre el Club
Nàutic de s’Arenal i el Cap de Regana, la del Nord
de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera, la
del Migjorn de Mallorca, al sud de l’illa, la de l’illa
del Toro i la de les illes Malgrats, arribant a les
43.687 hectàrees d’espai marí protegit.
Las reservas marinas existentes en las Illes Balears son
la de la Badia de Palma, comprendida entre el Club
Náutico de s’Arenal y el Cap de Regana, la del Nord de
Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera y la del
Migjorn de Mallorca, en el sur de la isla, la de la Illa del
Toro y la de Les illes Malgrats, llegando a las 43.687
hectáreas de espacio marino protegido.
18
Espècies protegides a les reserves
Especies protegidas en las reservas
Dins l’àmbit de les reserves marines hi ha una
sèrie d’espècies la captura de les quals és
prohibida a causa de la seva situació delicada de
conservació. Aquestes espècies són les
següents:
En el ámbito de las reservas marinas hay una
serie de especies cuya captura está prohibida a
causa de su delicada situación de conservación.
Estas especies son las siguientes:
Espècie / Especie
Squatina spp. (totes les spp.)
Scyliorhinus stellaris
Dasyatis pastinaca
Dasyatis centroura
Torpedo torpedo
Mustelus spp. (totes les spp.)
Sphyrna spp.
Prionace glauca
Apterichtus anguiformis
Apterichtus caecus
Hippocampus hippocampus
Hippocampus ramulosus
Nerophis ophidion
Syngnathus abaster
Syngnathus acus
Syngnathus typhle
Umbrina cirrosa
Argyrosomus regius
Octopus macropus
Nom popular / Nombre popular
Pm
Escats / Angelotes
X
Gatvaire / Alitán
X
Ferrassa / Pastinaca
X
Romeguera, escorçana / Pastinaca espinosa X
Tremolor ocelat / Tembladera
X
Mussoles / Musola
X
Peixos martell / Peces martillo X
Tintorera / Tintorera
X
Moreneta, muré / Moreneta
-/Cavallet de la mar / Caballito de mar
X
Cavallet de la mar / Caballito de mar
X
Agulleta / Aguja
X
Agulleta / Aguja de río
X
Agulleta / Aguja
X
Peix bada / Aguja mula
X
Reig / Verrugato
Corbina / Corvina
X
Pop trobiguera / Pulpo moteado
X
Me
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
Ei
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
Mig
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
-
To
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Ma Cat.
X
CR
X EN
X CA
X
VU
X
CR
X EN
EN
VU
X
VU
X
VU
X CA
X
CR
X
X
X EN
X
CR
X
X: Captura prohibida.
Pm: reserva marina de la Badia de Palma.
Me: reserva marina del Nord de Menorca.
Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.
Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca.
To: reserva marina de l’illa del Toro.
Ma: reserva marina de les illes Malgrats.
Cat.: categoría de amenaza según la Lista roja
de los peces de las Baleares (2000).
CR: En peligro crítico.
EN: En peligro.
VU: Vulnerable.
CA: Casi amenazada.
X: Captura prohibida.
Pm: reserva marina de la Badia de Palma.
Me: reserva marina del Nord de Menorca.
Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.
Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca.
To: reserva marina de l’illa del Toro.
Ma: reserva marina de les illes Malgrats.
Cat.: categoria d’amenaça segons la Llista
vermella dels peixos de les Balears (2000).
CR: En perill crític.
EN: En perill.
VU: Vulnerable.
CA: Quasi amenaçada.
19
Reserva marina de la Badia de Palma
Reserva marina de la Badia de Palma
- Pesca des de terra i embarcació: s’hi pot
practicar els dimarts, divendres, dissabtes,
diumenges i festius a tota la reserva amb
l’excepció de la zona de protecció especial del
cap Enderrocat.
La potera i la fluixa es poden utilitzar tots els dies
de la setmana.
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar los martes, viernes, sábados, domingos
y festivos en toda la reserva, con la excepción de
la zona de protección especial del cap
Enderrocat.
La potera y la fluixa se pueden utilizar todos los
días de la semana.
- Regulació d’ormeigs:
· Volantí i canya: màxim d’1 linia per
pescador i mida mínima dels hams de 7mm
d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.
· Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7
mm d’amplària interior, que durant l’època
hàbil per a la pesca del raor podran també
utilitzarse per capturar altres espècies,
típiques de fons arenosos, associades a
aquest.
· Fitora: només pesca diürna.
· Rall: amb autorització especial de la
DGPesca.
- Regulación de aparejos:
· Volantín y caña: máximo de 1 línea por pescador
y medida mínima de los anzuelos de 7 mm de
anchura interior, excepto para la pesca del raor.
· Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos
de 5,7 mm de ancho interior, que durante la
época hábil para la pesca del raor podrán
también utilizarse para capturar otras
especies, típicas de fondos arenosos,
asociadas a éste.
· Fisga: sólo pesca diurna.
· Esparavel: con autorización especial de la
DGPesca.
- Pesca Submarina: s’hi pot practicar fora de la
zona de protecció especial, els dilluns, dimarts,
dissabtes, diumenges i festius.
- Pesca Submarina: se puede practicar fuera de
la zona de protección especial, los lunes, martes,
sábados, domingos y festivos.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas.
Pesca des de terra o embarcació
Pesca desde tierra o embarcación
DLL
DM
X
DJ
DV
DS
DM1
Pesca submarina
Pesca submarina
DLL
DM
X
DJ
DV
DS
DM1
1: i festius
dies permesos.
1: y festivos
20
días permitidos
Hi ha limitació de talla per a la captura amb
pesca submarina de les espècies següents:
Existe limitación de talla para la captura con
pesca submarina de las siguientes especies:
Espècie
Talla mínima (cm)
Escorball (Sciaena umbra) 1
34.5
Anfós (Epinephelus marginatus) 1
50.0
Anfós llis ( Epinephelus alexandrinus) 1 53.0
Anfós bord (Mycteroperca rubra) 1
53.0
Orada (Sparus aurata)
37.5
Llop (Dicentrarchus labrax)
42.5
Tord massot (Labrus merula)
31.5
Tord grívia (Labrus viridis)
35.0
Reig (Umbrina cirrosa) 1
35.0
Morena (Muraena helena)
95.0
Congre (Conger conger)
Prohibit
Sard reial (Diplodus cervinus)
Prohibit
Rajades (Raja spp.)
Prohibit
Ferrasa (Dasyatis pastinaca)
Prohibit
1: màxim d’1 exemplar/dia.
Especie
Talla mínima (cm)
Corvallo (Sciaena umbra) 1
34.5
Mero (Epinephelus marginatus) 1
50.0
Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 53.0
Gitano (Mycteroperca rubra) 1
53.0
Dorada (Sparus aurata)
37.5
Lubina (Dicentrarchus labrax)
42.5
Merlo (Labrus merula)
31.5
Tordo (Labrus viridis)
35.0
Verrugato (Umbrina cirrosa) 1
35.0
Morena (Muraena helena)
95.0
Congrio (Conger conger)
Prohibido
Sargo breado (Diplodus cervinus) Prohibido
Rayas (Raja spp.)
Prohibido
Pastinaca (Dasyatis pastinaca)
Prohibido
1: máximo de 1 ejemplar/día.
21
Reserva marina del Nord de Menorca
Reserva marina del Nord de Menorca
- Pesca des de terra i embarcació: es pot
practicar dins la reserva, amb l’excepció de les
zones de protecció especial i de veda per a
aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha els
períodes de veda següents a tota la reserva:
· Fluixa i curricà de fons:
de l’1 d’abril al 30 de setembre.
· Pesca del raor (Xyrichthys novacula):
de l’1 d’abril al 31 d’agost.
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar dentro de la reserva, con excepción de las
zonas de protección especial y de veda para estas
modalidades de pesca. Además, existen los
siguientes períodos de veda en toda la reserva.
- Curricán de superficie y curricán de fondo:
del 1 de abril al 30 de septiembre.
- Pesca del raor (Xyrichthys novacula):
del 1 de abril al 31 de agosto.
- Regulació d’ormeigs:
· Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de 6
hams per pescador.
· Fitora: només pesca diürna.
· Rall: amb autorització especial del Consell
Insular de Menorca.
· Pesca de puu: 1 corda i 2 bous per recol·lector.
- Regulación de aparejos:
· Volantín y caña: 1 caña con un máximo de 6
anzuelos por pescador.
· Fisga: sólo pesca diurna.
· Esparavel: con autorización especial del
Consell Insular de Menorca.
· Pesca de “puu”: 1 “corda” y 2 “bous” por recolector.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas.
22
Reserva Marina
Reserva Marina
Zona de protecció especial (ZPE)
Zona de protección especial (ZPE)
Zona de Veda
Zona de Veda
C
Illa dels
Porros
B
c
b
d
A Cap Gros
D
Cap de Cavalleria
E
Punta des
morter
Illa Bledes
a
Cala
Tirant
g h
Fornells
f
e
23
Reserva marina dels
Freus d’Eivissa i Formentera
Reserva marina dels
Freus d’Eivissa i Formentera
- Pesca des de terra i embarcació: es pot
practicar dins la reserva, amb l’excepció de les
zones de protecció especial i de veda per a
aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha
establert un període de veda per a la pesca amb
fluixa i curricà de fons i de superfície que va des
del 30 d’octubre al 31 de març.
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicarr en la reserva con la excepción de las
zonas de protección especial y de veda para
estas modalidades de pesca. Además, está
establecido un período de veda para la pesca
con curricán de superficie y curricán de fondo,
que va desde el 30 de octubre al 31 de marzo.
- Regulació d’ormeigs:
· Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de 6
hams per pescador.
· Fitora: només pesca diürna.
· Rall: amb autorització especial del Consell
Insular d’Eivissa i Formentera.
- Regulación de aparejos:
· Volantín y caña: 1 caña con un máximo de 6
anzuelos por pescador.
· Fisga: sólo pesca diurna.
· Esparavel: con autorización especial del
Consell Insular d’Eivissa i Formentera.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Competicions: no s’hi permeten.
- Competiciones: no están permitidas.
24
EIVISSA
B
C
Punta de Sa Mata
Punta des Jondal
A
L
Punta de Sa Torre de ses Portes
Cap des
Falcó
Illes Negres
D
Es Penjats
a
b
e
s’Espardell
d
c
s’Espalmador
Reserva Marina
Reserva Marina
Zona de protecció especial (ZPE)
Zona de protección especial (ZPE)
E
K
Zona de veda
Zona de veda
F
Parc Natural
Parque Natural
La Savina
J
I
Estany
des Peix
FORMENTERA
25
Sa Punta Prima
Estany Pudent
H
G
Reserva marina del
Migjorn de Mallorca
Reserva marina del
Migjorn de Mallorca
- Pesca des de terra i embarcació: es pot
practicar tots els dies a la reserva, excepte a la
zona de protecció especial de Cala Figuereta.
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar todos los días en la reserva, excepto en
la zona de protección especial de Cala Figuereta.
- Regulació d’ormeigs:
· Volantí i canya: màxim d’1 linia per
pescador i mida mínima dels hams de 7mm
d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.
· Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7
mm d’amplària interior, que durant l’època
hàbil per a la pesca del raor podran també
utilitzarse per capturar altres espècies,
típiques de fons arenosos, associades a
aquest.
- Regulación de aparejos:
· Volantín y caña: máximo de 1 línea por
pescador y medida mínima de los anzuelos de
7 mm de anchura interior, excepto para la
pesca del raor.
· Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos
de 5,7 mm de ancho interior, que durante la
época hábil para la pesca del raor podrán
también utilizarse para capturar otras especies,
típicas de fondos arenosos, asociadas a éste.
- Pesca recreativa col·lectiva: s’ha de sol·licitar
autorització especial a la DGPesca.
- Pesca recreativa colectiva: se tiene que
solicitar autorización especial a la DGPesca.
- Pesca submarina: es prohibeix el seu exercici els
dimarts i els divendres no festius. S’ha de demanar
anualment una llicència específica individual a
la DGPesca.
- Pesca submarina: se prohíbe su ejercicio los
martes y viernes no festivos. Debe solicitarse
anualmente una licencia específica individual en
la DGPesca.
26
· S’estableix una limitació de talla per
a la captura de les espècies següents:
· Se establece una limitación de talla para
la captura de las siguientes especies:
Espècie
Talla mínima (cm)
Escorball (Sciaena umbra) 1
34.5
Anfós (Epinephelus marginatus) 1
50.0
Anfós llis (Epinephelus alexandrinus) 1 53.0
Anfós bord (Mycteroperca rubra) 1
53.0
Orada (Sparus aurata)
37.5
Llop (Dicentrarchus labrax)
42.5
Tord massot (Labrus merula)
31.5
Tord grívia (Labrus viridis)
35.0
Reig (Umbrina cirrosa) 1
35.0
Congre (Conger conger)
95.0
Morena (Muraena helena)
95.0
Sard reial (Diplodus cervinus)
Prohibit
Rajades (Raja spp.)
Prohibit
Ferrasa (Dasyatis pastinaca)
Prohibit
Especie
Talla mínima (cm)
Corvallo (Sciaena umbra) 1
34.5
Mero (Epinephelus marginatus) 1
50.0
Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 53.0
Gitano (Mycteroperca rubra) 1
53.0
Dorada (Sparus aurata)
37.5
Lubina (Dicentrarchus labrax)
42.5
Merlo (Labrus merula)
31.5
Tordo (Labrus viridis)
35.0
Verrugato (Umbrina cirrosa) 1
35.0
Congrio (Conger conger)
95.0
Morena (Muraena helena)
95.0
Sargo breado (Diplodus cervinus) Prohibido
Rayas (Raja spp.)
Prohibido
Pastinaca (Dasyatis pastinaca)
Prohibido
1: màxim d’1 exemplar/dia.
1: máximo de 1 ejemplar/día.
27
Reserva marina de l’illa del Toro i
Reserva marina de les illes Malgrats
Reserva marina de l’illa del Toro y
Reserva marina de les illes Malgrats
- Pesca des d’embarcació: està permesa només
entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril.
- Pesca desde embarcación: está permitida sólo
entre el 1 de octubre y el 30 de abril.
- Pesca des de terra amb canya: està permesa
amb un màxim de 3 hams i una canya per
pescador, excepte als illots, on no està
permesa.
- Pesca desde tierra con caña: está permitida
con un máximo de 3 anzuelos y una caña por
pescador, excepto en los islotes, donde no está
permitida.
- Pesca submarina: no està permesa.
- Pesca submarina: no está permitida.
- Límits oriental i occidental de les reserves: es
poden delimitar per enfilacions a terra.
- Límites oriental y occidental de las reservas: se
pueden delimitar por enfilaciones en tierra.
28
ANEI
A
Es Clot
des Moro
Reserva Marina
Fites enfilades = límits reserva
Hitos enfilados = límites reserva
D
Cala
Refeubeitx
Es Pans
s’Ílla del Toro
B
C
A
ANEI
Reserva Marina
Na
Foradada
Fites enfilades = límits reserva
Hitos enfilados = límites reserva
Illa dels
Conills
l’Olla
Cap Negret
D
Es Malgrat
Es Racó
de s’Almadrava
B
C
29
Reserva marina del Llevant de
Mallorca (en projecte)
Reserva marina del Levante de
Mallorca (en proyecto)
Pesca des de terra i embarcació: es pot
practicar els dissabtes, diumenges i festius i
dos dies hàbils (pendents d’establir), amb
l’excepció de la zona de protecció especial.
- Pesca desde tierra y embarcación: se puede
practicar los sábados, domingos y festivos y dos
días hábiles (pendientes de establecer), con
escepción de la zona de protección especial.
-Els ormeigs permesos són: fluixa i curricà
(amb un màxim de dues línies per embarcació),
potera, rall, salabre, corda, bou i baveró per a
la recollida de puu.
- Los aparejos permitidos son; fluixa y curricà (con
un másximo de dos líneas por embarcación),
potera, rall, salabre, cuerda, bou y baveró para la
captura del puu.
Regulació d’ormeigs:
-Volantí, canya i potera: màxim d’1 línia per
pescador i 3 hams o 2 poteres per línia. La
mida mínima de l’ham ha de ser de 7 mm
d’amplària interior (sinus), excepte per a la
pesca del raor i espècies associades, que serà
de 5,7 mm. Per a la pesca de volantí amb
l’embarcació ancorada o a profunditats
superiors a 35 m s’han d’utilitzar hams amb
una amplitud interior mínima de 8,5 mm.
- Regulación de aparejos:
· Volantín y caña: máximo de 1 línea por
pescador y 3 anzuelos o dos poteras por línea. La
medida mínima del anzuelo debe ser de 7 mm de
anchura interior (sinus), excepto para la pesca del
raor y especies asociadas, que será de 5,7 mm. Per
a la pesca de volantí con la embarcación acordada
o a profundidades superiores a 35 m se deben
utilizar anzuelos con un ancho interior mínimo de
8,5 mm.
Pesca recreativa col·lectiva: s´ha de sol·licitar
autorització especial a la DGPesca.
- Pesca recreativa colectiva: se tiene que
solicitar autorización especial a la DGPesca.
Pesca submarina: es pot practicar els
dissabtes, diumenges i festius i dos dies hàbils
(pendents d’establir), amb l’excepció de la
zona de protecció especial.
- Pesca submarina: se puede practicar los
sábados, domingos y festivos y dos días hábiles
(pendientes de establecer), con la excepción de
la zona de protección especial.
30
Hi ha limitació de talla per a la captura amb
pesca submarina de les espècies següents:
Hay limitación de talla para la captura con
pesca submarina de la especies siguientes:
Espècie
Talla mínima (cm)
Sard reial (Diplodus cervinus)
30
Sard (Diplodus sargus)
25
Variada (Diplodus vulgaris)
20
Llobarro (Dicentrarchus labrax)
43
Anfós blanc (Epinephelus aeneus)
53
Xerna (Epinephelus caninus)
53
Anfós llis (Epinephelus costae)
53
Anfós (Epinephelus marginatus)
53
Tord massot (Labrus merula)
28
Grívia (Labrus viridis)
30
Morena (Muraena helena)
95
Anfós bord (Mycteroperca rubra)
53
Escorball (Sciaena umbra)
35
Orada (Sparus aurata)
37
Especie
Talla mínima (cm)
Sargo breado (Diplodus cervinus)
30
Sargo (Diplodus sargus)
25
Mojarra (Diplodus vulgaris)
20
Lubina (Dicentrarchus labrax)
43
Mero blanco (Epinephelus aeneus)
53
Mero dentón (Epinephelus caninus)
53
Falso abadejo (Epinephelus costae)
53
Mero (Epinephelus marginatus)
53
Merlo (Labrus merula)
28
Bodión (Labrus viridis)
30
Morena (Muraena helena)
95
Gitano (Mycteroperca rubra)
53
Corvallo (Sciaena umbra)
35
Dorada (Sparus aurata)
37
Totes les espècies de la llista tenen un límit de
captura d’un individu per pescador i dia, excepte
l’escorball, que es de dos individus, i la morena,
variada i sard, que no en tenen.
Els pescadors submarins han d’estar en possessió
d’una llicència específica lliurada per la DGPesca.
Todas las especies de la lista tienen un límite de
captura de un individuo por pescador y día, excepto
el corvallo, que es de dos individuos, y la morena,
mojarra y sargo, que no tienen.
Los pescadores submarinos deben estar en posesión
de una licencia específica por la DGPesca.
En tot cas, serà obligatori comunicar la captura a
la DGPesca.
En todo caso, será obligatorio comunicar la captura
a la DGPesca.
31
NORMATIVA
NORMATIVA
NORMATIVA
NORMATIVA
Pesca recreativa
Pesca recreativa
· Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca
esportiva i recreativa a les aigües interiors de l’arxipèlag balear
(BOCAIB núm.80), modificat pel Decret 61/2002, de 19 d’abril.
· Decreto 69/1999, de 4 de junio, por el que se regula la pesca
deportiva y recreativa en las aguas interiores del archipiélago balear
(BOCAIB núm. 80), modificado por el Decreto 61/2002, de 19 de
abril.
· Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de dia
15 de juny de 1999, per la qual es desenvolupa el Decret
69/1999 del 4 de juny, sobre l’ús d’aparells tradicionals per a la
pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears,
modificada per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 14
de juny de 2001.
· Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de día
15 de junio de 1999, por el cual se desarrolla el Decreto 69/1999, de
4 de junio, sobre el uso de aparejos tradicionales para la pesca
recreativa en las aguas interiores de les Islas Baleares, modificada por
la Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 14 de junio de 2001.
· Resolució del director general de Pesca de 24 de gener de
2002, per la qual s’estableix la relació de zones aptes per a l’ús
d’ormeigs tradicionals de pesca recreativa (BOIB núm. 28, d’1
de març).
· Resolución del director general de Pesca, de 24 de enero de
2002, por la cual se establece la relación de zonas aptas para el uso
de aparejos tradicionales de pesca recreativa (BOIB núm. 28, de 1 de
marzo).
· Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca, d'11 d'abril de
2000, per la qual es declaren períodes de veda per a la pesca
del raor i del verderol en aigües interiors de les Illes Balears
(BOCAIB núm. 52), modificat per l'Ordre del conseller
d'Agricultura i Pesca de 4 de juny de 2001 (BOIB núm. 75, de
23 de juny) i per Ordre de la Consellera d’Agricultura i Pesca de
19 d’abril de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 d’abril).
· Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 11 d'abril de
2000, por la que se declaran periodos de veda para la pesca del raor
i del juvenil de serviola en aguas interiores de las Illes Balears
(BOCAIB núm. 52), modificado por la Orden del conseller de
Agricultura y Pesca de 4 de junio de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de
juny) y por Orden de la Consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de abril
de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 de abril).
· Decret 68/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula la
recollida de puu a les aigües interiors de les illes Balears.
· Decreto 68/2006, de 21 de julio, por el cual se regula la recogida
de puu en las aguas interiores de las Islas Baleares.
· Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es
modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d'abril, pel qual
s'estableixen les talles mínimes de determinades espècies
pesqueres. (BOE núm. 16)
· Real Decreto 1615/2005, de 30 de diciembre, por el que se
modifica el Real Decreto 560/1995, de 7 de abril, por el que se
establecen las tallas mínimas de determinadas especies pesqueras.
(BOE núm. 16)
· Pesca recreativa en aigües exteriors: Ordre de 26 de febrer
de 1999, per la que s’estableixen les normes que regulen la
pesca marítima recreativa (BOE núm. 53, de 3 de març) i Ordre
de 24 de juliol de 2000, que la modifica (BOE núm 180, de 28
de juliol)
· Pesca recreativa en aguas exteriores: Orden de 26 de febrero de
1999, por la que se establecen las normas que regulan la pesca
marítima recreativa (BOE núm. 53, de 3 de marzo) y Orden de 24 de
julio de 2000, que la modifica (BOE núm. 180, de 28 de julio).
· Ordre de 12 d’abril de 2000, per la que s’estableixen vedes
temporals per a la pesca del raor i el verderol en aigües
exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 99, de 25 d’abril) i
Ordre de 18 d’octubre de 2001, que la modifica (BOE núm. 265,
de 5 de novembre)
· Orden de 12 de abril de 2000, por la que se establecen vedas
temporales para la pesca del raor y el juvenil de pez de limón en
aguas exteriores de las Islas Baleares (BOE núm. 99, de 25 de abril) y
Orden de 18 de octubre de 2001, que la modifica (BOE núm. 265, de
5 de noviembre).
· Reglament (CE) núm. 27/2005 del Consell de 22 de
desembre de 2004 (DO L12, 14.01.2005), annex III, part g,
article 19, que regula la talla mínima de la tonyina.
· Reglamento (CE) núm. 27/2005 del Consejo de 22 de diciembre
de 2004 (DO L12, 14.01.2005), anexo III, parte g, artículo 19, que
regula la talla mínima del atún.
34
· Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una
veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aigües
exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril).
· Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una
veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aigües
exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril).
· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la
llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació.
· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la
llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació.
· Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de
desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a
l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mar
Mediterrània i pel qual es modifica el Reglament (CEE)
núm. 284/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94.
· Reglamento (CE) nº 1967/2006 del Consejo, de 21 de
diciembre de 2006, relativo a las medidas de gestión para la
explotación sostenible de los recursos pesqueros en el Mar
Mediterráneo y por el que se modifica el Reglamento (CEE)
nº 284/93 y se deroga el Reglamento (CE) nº 1626/94.
Reserva marina de la Badia de Palma
Reserva marina de la Badia de Palma
· Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca d’1 de desembre
de 2006, per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins
la reserva marina de la Badia de Palma, compresa entre el Club
Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de
setembre de 2006).
· Orden de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 1 de diciembre
de 2006, para la cual se regulan las actividades a desarrolar dentro
de la reserva marina de la Bahía de Palma, comprendida entre el
Club Náutico del Arenal y el cabo de Regana. (BOIB núm. 128, de
12 de septiembre de 2006).
Reserva marina del Nord de Menorca
Reserva marina del Nord de Menorca
· Creació, zonificació i regulació d’activitats: Ordre del
conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de
1999, per la qual s’estableix la reserva marina del Nord de
Menorca, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi (BOCAIB
núm. 81, de 24 de juny), modificada per l’Ordre de 18 de
desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre).
· Creación, zonificación y regulación de actividades: Orden
del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de 15 de junio
de 1999, por la que se establece la reserva marina del Nord de
Menorca, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma
(BOCAIB núm. 81, de 24 de junio), modificada por la Orden de
18 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de diciembre).
· Veda per a la pesca recreativa: Resolució del director general
de Pesca de 12 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de
desembre).
· Veda para la pesca recreativa: Resolución del director
general de Pesca, de 12 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156,
de 28 de diciembre).
· Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos:
Resolució del director general de Pesca de 16 de març de 2005
(BOIB núm. 49, de 29 de març de 2005).
· Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos:
Resolución del director general de Pesca, de 16 de marzo de
2005 (BOIB núm. 49, de 29 de marzo de 2005).
· Creació de la Comissió de Seguiment: Ordre de 5 d’octubre
de 1999 (BOIB núm. 128, de 12 d’octubre), modificada per
l’Ordre de 6 d’abril de 2001 (BOIB núm. 49, de 24 d’abril).
· Creación de la Comisión de Seguimiento: Orden de 5 de
octubre de 1999 (BOIB núm. 128, de 12 de octubre), modificada
por la Orden de 6 de abril de 2001 (BOIB núm. 49, de 24 de abril).
Reserva marina dels
Freus d’Eivissa i Formentera
Reserva marina dels
Freus d’Eivissa i Formentera
· Creació i zonificació de la reserva: Decret 63/1999, de 28 de
maig (BOCAIB núm. 74, de 8 de juny), i correcció d’errades
(BOCAIB núm. 87, de 8 de juliol de 1999).
· Creación y zonificación de la reserva: Decreto 63/1999, de
28 de mayo (BOCAIB núm. 74, de 8 de junio), y corrección de
errores (BOCAIB núm. 87, de 8 de julio de 1999).
· Creació de la Comissió de Seguiment: Ordre del conseller
d’Economia, Agricultura, Comerç i Indústria de 5 d’octubre de
1999 (BOCAIB núm. 128, de 12 d’octubre).
· Creación de la Comisión de Seguimiento: Orden del
conseller de Economía, Agricultura, Comercio e Industria, de 5
de octubre de 1999 (BOCAIB núm. 128, de 12 de octubre).
35
· Declaració d’una zona de veda per a la pesca esportiva:
Resolució del director general de Pesca de 6 de maig de 2003
(BOIB núm. 75, de 27 de maig)
· Declaración de una zona de veda para la pesca deportiva:
Resolución del director general de Pesca, de 6 de mayo de 2003
(BOIB núm. 75, de 27 de mayo).
· Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos:
Resolució del director general de Pesca de 9 de maig de 2003
(BOIB núm. 86, de 19 de juny).
· Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos:
Resolución del director general de Pesca, de 9 de mayo de 2003
(BOIB núm. 86, de 19 de junio).
Reserva marina del
Migjorn de Mallorca
Reserva marina del
Migjorn de Mallorca
· Creació de la reserva: Ordre del conseller d’Agricultura i
Pesca de 3 de maig de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de maig),
modificada per l’Ordre de 21 de maig de 2003 (BOIB núm.
80, de 7 de juny)
· Creación de la reserva: Orden del conseller de
Agricultura y Pesca, de 3 de mayo de 2002 (BOIB núm. 56,
de 9 de mayo), modificada por la Orden de 21 de mayo de
2003 (BOIB núm. 80, de 7 de junio).
· Creació de la Comissió de Seguiment: Ordre del
conseller d’Agricultura i Pesca de 29 d’octubre de 2002, per
la qual es crea la Comissió de Seguiment de la reserva marina
(BOIB núm. 135, de 9 de novembre)
· Creación de la Comisión de Seguimiento: Orden del
conseller de Agricultura y Pesca, de 29 de octubre de 2002,
por la que se crea la Comisión de Seguimiento de la reserva
marina (BOIB núm. 135, de 9 de noviembre).
· Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca per la qual
es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina
del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de agost de
2006).
· Orden de la Conselleria d’Agricultura i Pesca por la que
se regulan las actividades a desarrollar dentro de la reserva
marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de
agosto de 2006).
Ordre de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 d’abril de
2005, per la qual s’estableix una àrea de protecció especial a
la reserva marina de Migjorn de Mallorca.
Orden de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 de abril
de 2005, por la cual se establece una área de protección
especial en la reserva marina de Migjorn de Mallorca.
Reserva marina de les illes Malgrats
Reserva marina de les illes Malgrats
· Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de
juny de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de les
illes Malgrats, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi.
(BOIB núm. 89, de 24 de juny)
· Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de
junio de 2004, por la cual se establece la reserva marina de
les illes Malgrats, y se regulan las actividades a llevar a cabo
en la misma. (BOIB núm. 89, de 24 de junio)
Reserva marina de l’illa del Toro
Reserva marina de l’illa del Toro
· Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de
maig de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de l’illa
del Toro, compresa entre el Clot des Moro, l’illa del Toro i cala
Refeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB
núm. 78, de 3 de juny).
· Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de
mayo de 2004, por la cual se establece la reserva marina de
l’illa del Toro, comprendida entre el Clot des Moro, l’illa del
Toro y cala Refeubetx, y se regulan las actividades a llevar a
cabo en la misma. (BOIB núm. 78, de 3 de junio).
36
Adreces i telèfons d’interès
Direcciones y teléfonos de interés
Direcció General de Pesca
Conselleria d’Agricultura i Pesca
del Govern de les Illes Balears
C/ Foners, 10
07006 Palma
Tel: 971 17 61 04
Fax: 971 17 61 57
web: http://dgpesca.caib.es
Dirección General de Pesca
Conselleria de Agricultura y Pesca
del Govern de les Illes Balears
C/ Foners, 10
07006-Palma
Tel: 971 17 61 04
Fax: 971 17 61 57
web: http://dgpesca.caib.es
Consell Insular de Menorca
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó
Tel: 902 35 60 50
Consell Insular de Menorca
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó
Tel: 902 35 60 50
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Avinguda Espanya, 49
07800 Eivissa.
Tel: 971 19 59 00
Fax: 971 19 59 13
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Avinguda Espanya, 49
07800 Eivissa.
Tel: 971 19 59 00
Fax: 971 19 59 13
Parc natural de Ses Salines
d’Eivissa i Formentera
C/ de Murcia, 6
07800 Eivissa.
Tel: 971 30 14 60
Parque natural de Ses Salines
d’Eivissa i Formentera
C/ de Murcia, 6
07800 Eivissa.
Tel: 971 30 14 60
Parc nacional maritimoterrestre de
l’arxipèlag de Cabrera
Pça. d' Espanya, 8 1r.
07012 Palma
Tel: 971 72 50 10
Fax: 971 40 46 26
Parque nacional marítimo-terrestre
del archipiélago de Cabrera
Pça. d' Espanya, 8 1r.
07012 Palma
Tel: 971 72 50 10
Fax: 971 40 46 26
Servei de Pesca de l’Administració
perifèrica de l’Estat a Balears
C/de Tous i Maroto, 3
07007 Palma.
Tel: 971 98 94 21
Fax: 971 98 94 14
Servicio de Pesca de la Administración
periférica del Estado en Balears
C/de Tous i Maroto, 3
07007 Palma.
Tel: 971 98 94 21
Fax: 971 98 94 14
Guàrdia Civil
Tel: 062
Guardia Civil
Tel: 062
Emergències
Tel: 112
Emergencias
Tel: 112
37
Projectes de marcatge i recaptura
Proyectos de marcaje y recaptura.
Què són?
Son projectes en els que es marquen peixos i
posteriorment s’alliberen a la mar. La recuperació
d’un individu marcat ens pot donar informació sobre
els seus rangs de moviment, creixement, número
d’individus i altres paràmetres biològics.
¿Qué son?
Son proyectos en los que se marcan peces y
posteriormente se liberan a la mar. La recuperación
de un individuo marcado nos puede dar información
sobre sus rangos de movimiento, crecimiento,
número de individuos y otros parámetros biológicos.
Com ens afecta?
La participació del pescador recreatiu es fonamental,
ja que serà el que possiblement capturi el peix
marcat. La seva actuació a partir de la seva captura es
de vital importància per l’èxit del projecte.
¿Como nos afecta?
La participación del pescador recreativo es fundamental,
puesto que será el que posiblemente capture el pez
marcado. Su actuación a partir de su captura es de vital
importancia para el éxito del proyecto.
Què s’ha de fer si es pesca qualque individu
marcat?
S’ha de guardar l’exemplar i notificar la captura a la
Direcció General de Pesca. Responsables de l’estudi
passaran a recollir-lo. A més, és fonamental anotar la
posició i ormeig de captura, profunditat, data i hora,
i si és possible, el tipus de fons. Els pescadors que
aportin aquesta informació rebran un petit obsequi.
¿Qué se debe hacer si se pesca algún individuo
marcado?
Se debe guardar el ejemplar y notificar la captura a la
Dirección General de Pesca. Responsables del estudio
pasarán a recogerlo. Además, es fundamental anotar la
posición y arte de pesca utilizado, profundidad, fecha y
hora, y si es posible, el tipo de fondo. Los pescadores que
aporten esta información recibirán un pequeño obsequio.
Projectes actualment en marxa:
Proyectos actualmente en marcha:
Avaluació de la dinàmica de poblacions de la
ferrassa, Dasyatis pastinaca.
Tot i que la principal espècie objectiu de l’estudi és la
ferrassa, els investigadors també marquen altres
espècies com el bon jesús (Myliobatis aquila), el
tremolor (Torpedo marmorata), la mantellina
(Gymnura altavela) i la rajada peluda (Raja radula).
Cada individu porta dues marques a la part superior
del cos, que inclouen un número de referència per
identificar-lo i un número de teléfon on contactar en
cas de recaptura.
Evaluación de la dinámica de poblaciones del
chucho, Dasyatis pastinaca.
A pesar de que la principal especie objetivo del
estudio es el chucho, los investigadores también
marcan otras especies como el àguila marina
(Myliobatis aquila), el torpedo (Torpedo marmorata),
la mantelina (Gymnura altavela) y la raya áspera
(Mana radula). Cada individuo trae dos marcas en la
parte superior del cuerpo, que incluyen un número
de referencia para identificarlo y un número de
teléfono dónde contactar en caso de recaptura.
Zona d’estudi: entre cala Millor i cap Ferrutx (Mallorca).
Zona de estudio: entre cala Millor y cabo Ferrutx (Mallorca).
Roquer.
En col.laboració amb l’IMEDEA, s’han marcat
espècies diana de la pesca recreativa, com són la
doncella (Coris julis), la vaca (Serranus scriba) i
l’esparrall (Diplodus annularis). Es tracta de conèixer
el rang de desplaçament d’aquestes espècies i el seu
estat poblacional.
Roquer.
En colaboración con el IMEDEA, se han marcado
especies diana de la pesca recreativa, como son la
doncella (Coris julis), la vaca (Serranus scriba) y el
raspallón(Diplodus annularis). Se trata de conocer el
rango de desplazamiento de estas especies y su
estado poblacional.
Zona d’estudi: badia de Palma (Mallorca).
Zona de estudio: bahía de Palma (Mallorca).