M2: Grans temes en Història de la Ciència

M2: Grans temes en Història de la Ciència
Mòdul obligatori per a l’orientació de recerca
1er Semestre
Curs 2012-2013
15 ECTS
Dimarts i dijous de 15:00 a 18:00
Coordinadors: Jesús Maria Galech (UAB, [email protected])
Agustí Nieto Galan (UAB, [email protected])
Professors:
Jon Arrizabalaga, Antoni Beltrán, Emilia Calvo, Daniele Cozzoli, Oliver Hochadel, Mª Rosa Massa,
Antoni Malet, Jorge Molero, Annette Mulberger Agustí Nieto Galan, Pepe Pardo, Albert Presas,
Carles Puig Pla, Antoni Roca Rosell, José Romo, Xavier Roqué, Alfons Zarzoso.
Objectius
Com escriure la Història de la Ciència al inici del segle XXI? Per a poder respondre a aquesta pregunta
complexa, el mòdul proporciona a l’estudiant una aproximació crítica a diferents escoles, temes i
problemes dels que s’ha ocupat la història de la ciència al llarg del segle XX (des de les seves arrels al
segle XIX fins a temes actuals de la cultura científica del nostre present), i ens invita a treure’n
conclusions útils avui per a la formació de l’historiador/a de la ciència. Es tracta d’un mòdul
historiogràfic, on les mirades plurals i sovint controvertides en relació a un determinat esdeveniment
del passat tenen prioritat sobre els consensos sobre aquestes temes – més propis del mòdul M1-.
El mòdul M2 capacita i prepara a l’estudiant per a la realització, al segon semestre, dels mòduls de
recerca (M5 + M9), amb garanties d’èxit.
Programa
El curs està organitzat en tres grans blocs. El bloc A introdueix a l’estudiant en la metodologia de
recerca bibliogràfica en història de la ciència; el bloc B fa una introducció històrica de la disciplina al
llarg del segle XX tot presentant les diferents escoles i enfocaments; el bloc C introdueix a l’estudiant
amb més detall en diversos temes i problemes de la història de la ciència, analitzats des de
perspectives plurals, en la major part dels casos lligades a la pròpia trajectòria investigadora i docent
dels professors.
Es demana també a l’estudiant l’assistència i la ressenya d’un número mínim de 4 seminaris de
recerca del programa de seminaris d’Història de la Ciència del curs 2012- 2013.
A. METODOLOGIA DE RECERCA EN HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA
1.
4.
Sessió
1
Data
09-10-2012
2
11-10-2012
Tema
2.
Presentació del mòdul
5.
Fonts, bibliografia i bases de dades (I)
Recerca bibliogràfica
Fonts, bibliografia i bases de dades (II):
Recerca bibliogràfica
1
Professor
3.
Agustí Nieto- 6.
Galan (UAB) 7.
Espai
Jorge Molero, 8.
Alfons Zarzoso
(UAB)
Aula 3 del Servei
d’Informàtica
Distribuïda (SID) (m3318.3).
Facultat de Medicina
(UAB)
Seminari CEHIC
Facultat de Ciències
UAB Bellaterra
B.
LA “HISTÒRIA” DE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA
Sessió
3
Data
Tema
16-10-201211. La tradició positivista i el paper
fundacional de Georges Sarton
4
18-10-2012
La història de les idees i la influència 15.
d’Alexander Koyré
5
18. 23-10-2012
El marxisme i la primera sociologia: 19.
Robert K. Merton
6
22. 25-10-2012
Entre la ciència, la història i filosofia: 23.
Thomas S. Kuhn
7
26. 30-10-2012
Després de Kuhn: El gir sociològic (I) 27.
8
30. 06-11-2012
El gir sociològic (II)
14.
C.
9.
Professor
Emília Calvo
(UB)
10. Espai
35. Professor
Emília Calvo
(UB)
36. Espai
31.
12. Seminari CEHIC
13. Facultat de Ciències
UAB , Bellaterra
José Romo (UB)16. Seminari CEHIC
17. Facultat de Ciències
UAB, Bellaterra
Agustí Nieto- 20. Seminari CEHIC
Galan (UAB) 21. Facultat de Ciències
UAB, Bellaterra
Xavier Roqué 24. Seminari CEHIC
25. Facultat de Ciències
(UAB)
UAB, Bellaterra
Agustí Nieto- 28. Seminari CEHIC
Galan (UAB) 29. Facultat de Ciències
UAB, Bellaterra
Xavier Roqué 32. Seminari CEHIC
33. Facultat de Ciències
(UAB)
34. UAB, Bellaterra
TEMES I PROBLEMES EN HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA
Sessió
37. 9
Data
Tema
08-11-201238. Ciència i religió (I)
10
39. 13-11-2012
Ciència i religió (II)
11
41. 20-11-2012
Ciència i art (I)
Antoni Malet
(UPF)
12
42. 22-11-2012
Ciència i art (II)
Antoni Malet
(UPF)
43. 13
14
40.
27-11-201244. Ciència i literatura
45.
46. 29-11-2012
Antoni Beltrán
(UB), José Romo
(UB)
Antoni Malet
(UPF)
Instruments científics i poder
2
47.
Antoni Malet
(UPF)
Aula 402
(4ª planta)
Facultat de Filosofia
(UB)
Montalegre,6
Barcelona
Aula 411
(4ª planta)
Facultat de Filosofia
(UB)
Montalegre,6
Barcelona
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
48. 15
16
51. 17
04-12-201249. Teologia natural i filosofia natural
50. 11-12-2012
Ciència i màgia
Antoni Malet
(UPF)
Antoni Malet
(UPF)
13-12-201252. Ciència i medicina
53.
54.
Jon Arrizabalaga
(CSIC), Jorge
Molero (UAB)
18
55. 14-12-2012
56.
57.
Ciències humanes
Annette
Mulberger,
(UAB)
19
58. 18-12-2012
Ciència i Tecnologia (I)
Antoni Roca,
Carles Puig
(UPC)
20
59. 20-12-2012
Ciència i Matemàtiques
Mª Rosa Massa
(UPC)
21
60. 08-01-2013
Ciència i tecnologia (II)
Antoni Roca,
Carles Puig
(UPC)
22
61. 10-01-2013
Ciència i enginyeria
Antoni Roca, Mª
Rosa Massa
(UPC)
23
62. 15-01-2013
Ciència i públics (I)
Pepe Pardo,
Oliver Hochadel
(CSIC)
24
63. 17-01-2013
Ciència i públics (II)
Pepe Pardo,
Oliver Hochadel
(CSIC)
3
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
UPF, Facultat
d'Humanitats
Edifici Jaume I,
primer pis
Aula 20.183
Ramon Trias Fargas,
25-27. Barcelona
Aula 402 (4ª planta)
Facultat de Filosofia
(UB)
Montalegre,6
Barcelona
Aula 402 (4ª planta)
Facultat de Filosofia
(UB)
Montalegre,6
Barcelona
Aula 28.8 (planta de
direcció)
Escola Técnica
Superior
d’Enginyeria
Industrial de
Barcelona (ETSEIB);
planta 6, Diagonal
647, Barcelona
Aula 28.8 (planta de
direcció)
Escola Técnica
Superior
d’Enginyeria
Industrial de
Barcelona (ETSEIB);
planta 6, Diagonal
647, Barcelona
Aula 28.8 (planta de
direcció)
Escola Técnica
Superior
d’Enginyeria
Industrial de
Barcelona (ETSEIB);
planta 6, Diagonal
647, Barcelona
Aula 28.8 (planta de
direcció)
Escola Técnica
Superior
d’Enginyeria
Industrial de
Barcelona (ETSEIB);
planta 6, Diagonal
647, Barcelona
Institució Milà i
Fontanals (CSIC),
Egipcíaques, 15
Barcelona
Institució Milà i
Fontanals (CSIC),
Egipcíaques, 15
Barcelona
25
64. 22-01-2013
Noves tendències en història de la
ciència (I)
Albert Presas 65. Seminari CEHIC
66. Facultat de Ciències
(UPF)
26
67. 24-01-2013
Noves tendències en història de la
ciència (II)
Xavier Roqué 68. Seminari CEHIC
69. Facultat de Ciències
(UAB)
27
70. 29-01-2013
Noves tendències en història de la
ciència (III)
Agustí Nieto- 71. Seminari CEHIC
Galan (UAB) 72. Facultat de Ciències
28
73. 31-01-2013
Sessió de síntesi
Agustí Nieto- 74. Seminari CEHIC
Galan, UAB) 75. Facultat de Ciències
UAB Bellaterra
UAB Bellaterra
UAB Bellaterra
76. UAB Bellaterra
Avaluació
L’avaluació es realitzarà a partir de les activitats següents:
Activitat
Bloc A: Recerca bibliogràfica de literatura primària i secundària sobre un determinat
tema (Supervisors: diversos professors i els coordinadors del mòdul)
Lliurament de la recerca bibliogràfica: 10-02-2013
Bloc B: Redacció d’un assaig historiogràfic d’una extensió màxima de 3000 paraules.
L’assaig es centrarà en l’anàlisi d’una obra d’un determinat autor i en la seva
contribució a la historiografia de la ciència, inicialment en funció de les escoles i
enfocaments que s’ha presentat en el bloc B, i amb la incorporació posterior
d’algunes idees i exemples del Bloc C.
A l’apèndix es proposa una primera llista d’autors i d’obres.
(Supervisors: els diferents professors del mòdul en funció de l’autor triat per cada
alumne)
Lliurament de l’assaig historiogràfic: 10-02-2013
Bloc C: Avaluació continuada. Cada professor del bloc avaluarà individualment als
alumnes a partir de assaigs curts, participació en les sessions, comentari de textos,
etc. Cal obtenir com a mínim 4 notes.
Tres ressenyes de seminaris de recerca de 300 paraules cadascuna
Assistència obligatòria a un mínim de 4 seminaris de recerca al llarg del semestre. Cal
consultar programa de seminaris.
(Supervisor: Agustí Nieto-Galan)
Lliurament de les ressenyes: 10-02-2013
Percentatge
de la nota
20%
30%
40%
10%
Bibliografia
Les lectures obligatòries es troben al Campus Virtual, on es proporcionen també bibliografies
específiques sobre el tema de cada sessió. Com lectures de referència general, cal tenir en compte
les següents:
Diccionaris i guies
BYNUM, William F.; Roy PORTER (eds.) (1993). Companion encyclopedia of the history of medicine.
London: Routledge, 2 vols.
GILLESPIE, Charles, ed. (1970/90). Dictionary of Scientific Biography. New York: Charles Scribner's
Sons.
HEILBRON, John L. , ed. (2003). The Oxford Companion to the History of Modern Science. Oxford:
Univ. Press.
4
HESSENBRUCH, Arne, ed. (2000). Reader’s Guide to the History of Science. London: Fitzroy Dearbour.
KRIGE, John; PESTRE, Dominique, eds. Companion to Science in the Twentieth Century (Amsterdam:
Harwood, 2003).
OLBY, Robert; Geoffrey CANTOR; John CHRISTIE; Jonathan HODGE, eds. (1990) Companion to the
History of Modern Science. Londres: Routledge.
Historiografia
BARONA, Josep Lluís (1994) Ciencia e Historia. Debates y tendencias en la historiografía de la ciencia.
València: SEC/Universitat de València.
BURKE, Peter (2006) ¿Qué es la historia cultural? Barcelona: Paidós.
COLLINS, Harry M.; PINCH, Trevor (1993). El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la
ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.
FOX KELLER, Evelyn (1985). Reflexiones sobre género y ciencia. València: Edicions d’Alfons el
Magnànim, 1991.
GAVROGLU, Kostas (2007). O Passado das Ciências como História. Porto: Porto Editora.
GAVROGLU, Kostas et al. eds. (1994). Trends in the Historiography of Science. Dordrecht: Kluwer.
GOLINSKI, Jan (1998). Making Natural Knowledge. Constructivism and the History of Science.
Cambridge University Press.
GOODING, David; PINCH, Trevor; SCHAFFER, Simon (1989). The Uses of Experiment. Studies in the
Natural Sciences. Cambridge University Press.
KRAGH, Helge (1989; 2007) Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica.
KUHN, Thomas S. (1982). La Tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el
ámbito de la ciencia. Madrid: Fondo de Cultura Económica
LATOUR, Bruno y WOOLGAR, Steve (1986) Laboratory Life: The Construction of Scientific Facts.
Princeton, New Jersey: Princeton University Press.
PESTRE, Dominique, (1995) "Pour une histoire sociale et culturelle des sciences. Nouvelles
définitions, nouveaux objets, nouvelles pratiques", Annales. Histoire, Sciences Sociales: 487-522
PICKSTONE, John V. (2000). Ways of Knowing. A New History of Science, Technology and Medicine.
Manchester: Manchester University Press.
ROSSI, Paolo (1986). Las arañas y las hormigas. Una apología de la historia de la ciencia. Barcelona:
Crítica, 1990.
SHAPIN, Steven (1992). «Discipline and bounding: the history and sociology of science as seen
through the externalism-internalism debate». History of Science, 30, p. 333–369.
SÖDERQVIST, Thomas, ed. (1997). The Historiography of Contemporary Science and Technology.
Harwood.
5
SOLÍS, Carlos, ed. (1994). Razones e intereses. La historia de la ciencia después de Kuhn. Barcelona:
Paidós.
SOLÍS, Carlos, ed. (1998). Alta tensión: historia, filosofía y sociología de la ciencia. Ensayos en honor
de Thomas S. Kuhn. Barcelona: Paidós
Apèndix
Autors i obres per a l’assaig escrit
George BASALLA
BASALLA, George. 1967, “The Spread of Western Science”, Science, 5 May, Vol. 156 no. 3775 pp. 611622. DOI: 10.1126/science.156.3775.611
BASALLA, George. 1991. La Evolución de la tecnología, Barcelona : Crítica.
Henk J.M. BOS
BOS, Henk J.M. 2001, Redefining geometrical exactness. Descartes’ Transformation of Early Modern
Concept of Construction, New York/Berlin/Heildeberg, Springer-Verlag.
Donald CARDWELL
CARDWELL, Donald S. L. 1971, From Watt to Clausius : the rise of thermodynamics in the early
industrial age, Ithaca (N.Y.) : Cornell University Press.
CARDWELL, Donald. 1996. Historia de la tecnología. Madrid : Alianza Editorial.
Alistair C. CROMBIE
CROMBIE, Alistair, ed. Scientific Change. Historical Studies in the Intellectual, Social and Technical
conditions for Scientific Discovery and Technical Invention, from Antiquity to the Present.
New York: Heinemann, 1963. (Proceedings of the History of Science Symposium. Oxford, 915 July 1961)
CROMBIE, A.C. Historia de la ciencia: de San Agustín a Galileo. Alianza. Madrid 1974. 2 vols.
GERALD L. GEISON
GEISON, GERALD L. , The Private science of Louis Pasteur. Princeton : Princeton University Press, 1995.
FARLEY, J.; GEISON, G. L. «Ciencia, política y generación espontánea en la Francia del siglo diecinueve:
el debate Pasteur-Pouchet». A: SOLÍS (1994), p. 219–263. Publicat originalment a Bulletin of
the History of Medicine 48 (1974), p. 161–198.
Paul FORMAN
FORMAN, Paul. “Weimar Culture, Causality, and Quantum Theory, 1918–1927: Adaptation by
German Physicists and Mathematicians to a Hostile Intellectual Environment”. Historical Studies in
the Physical Sciences 3 (1971): 1–115. Ed. cast. de José Manuel Sánchez Ron, Cultura en Weimar,
6
causalidad y teoría cuántica, 1918–1927: Adaptación de los físicos y matemáticos alemanes a
un ambiente intelectual hostil (Madrid: Alianza 1984).
TRISCHLER, HELMUTH, Cathryn CARSON and Alexei KOJEVNIKOV, “Beyond Weimar Culture – The
Significance of the Forman Thesis for a Cultural Approach to the History of Science,” special issue
of Berichte zur Wissenschaftsgeschichte 31, no. 4 (2008).
Peter GALISON
GALISON, Peter, Einsteinś clocks, Poincaré's maps : empires of time. London : Hodder and Stoughton,
2003
GALISON, Peter, Lorraine Daston, Objectivity. New York. Zone Books, 2007
Niccolo GUICCIARDINI
GUICCIARDINI, Niccolo. 1989, The development of newtonian calculus in Britain 1700-1800, Cambridge
[etc.], Cambridge University Press.
GUICCIARDINI, Niccolo. 1999, Reading the Principia: the debate on Newton's mathematical methods for
natural philosophy from 1687 to 1736, Cambridge [etc.], Cambridge University Press.
GUICCIARDINI, Niccolo. 2009, Isaac Newton on mathematical certainty and method
Cambridge, MIT Press.
Ivor GRATTAN-GUINNESS
GRATTAN-GUINNESS, I. (ed.). 2000, From the calculus to set theory, 1630-1910: an introductory history
Princeton, Princeton University Press [The other contributors to this volume are H. J. M.
Bos, R. Bunn, J. W. Dauben, T. W. Hawkins, and K. Møller-Pedersen].
John L. HEILBRON
HEILBRON, John L. Elements of Early Modern Physics (Berkeley: University of California Press, 1982).
Conferències de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica.
Frederic L. HOLMES
HOLMES, Frederic L. and LEVERE, Trevor H. (eds.) Instruments and Experimentation in the History of
Chemistry. Cambridge, MA: MIT Press, 2000.
HOLMES, Frederic L., Eighteenth-Century Chemistry as an Investigative Enterpirse. Berkeley: University
of California Press, 1989.
Thomas HUGHES
HUGHES, Thomas Parke, 1983. Networks of power : electrification in Western society, 1880-1930,
Baltimore : Johns Hopkins University Press.
1987, The social construction of technological systems : new directions in the sociology and history of
technology / edited by Wiebe E. Bijker, Thomas P. Hughes, and Trevor J. Pinch, Cambridge,
Mass.[etc.] : MIT Press.
Eberhard KNOBLOCH
7
KNOBLOCH, Eberhard, 1993 De quadratura arithmetica circuli ellipseos et hyperbolae cujus [cuius]
corollarium est trigonometria sine tabulis / Gottfried Wilhelm Leibniz. Kritisch hrsg. und
kommentiert von Eberhard Knobloch [traducció francesa , Mathesis Vrin, 2004].
Melvin KRANZBERG
KRANZBERG, Melvin, «One last word- Technology and History- 'Kranzberg Laws», in CUTCLIFFE, S.H.,
POST, R.C., eds. In Context. History and History of Technology. Essays in honour of Melvin
Kranzberg. London i Toronto: Leligh Universy Press, 1989, p. 244-258.
KRANZBERG, Melvin; PURSELL, Carrol, eds. Historia de la tecnología Barcelona: Gustavo Gili, 1981. (2
vols.) (1a edició en anglès 1972)
Alfons LABISCH
LABISCH, Alfons (1985). «Doctors, Workers and the Scientific Cosmology of the Industrial World: The
Social Construction of “Health” and the “Homo Hygienicus”». Journal of Contemporary
History, 20, p. 599–615.
LABISCH, Alfons (1993). «La salud y la medicina en la época moderna. Características y condiciones de
la actividad médica en la Modernidad». En: José Pedro Barran et al. La medicalización de la
sociedad (Montevideo: Nordan-Comunidad), p. 229–251.
LABISCH, Alfons (1992). Homo Hygienicus. Gesundheit und Medizin in der Neuzeit. Frankfurt: Campus
Verlag.
Pedro LAÍN ENTRALGO
LAÍN ENTRALGO, Pedro (1961). Enfermedad y pecado. Barcelona: Ediciones Toray, 1961.
José María LÓPEZ PIÑERO
LÓPEZ PIÑERO, José María. Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII. Barcelona:
Labor, 1979.
Josep Maria MILLÀS VALLICROSA
MILLÀS Vallicrosa, J. M. (1931). Assaig sobre les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval
(Barcelona: Institut Patxot).
GLICK, Thomas F. (1977). “Éloge. José María Millás Vallicrosa (1897–1970) and the founding of the
history of science in Spain”. Isis, 68, p. 276–283.
____ (1990). George Sarton i la història de la ciència a Espanya. Traducció catalana de Mercè
Viladrich. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Thomas MISA
MISA, Thomas J., 2004. Leonardo to the Internet : technology & culture from the renaissance to the
present, Baltimore ; London : Johns Hopkins University Press.
8
Michael MAHONEY
MAHONEY, M. S., 1980. The beginnings of algebraic thought in the seventeenth century .In: Descartes'
philosophy, mathematics and phisics,.Gaukroger, S. (ed.), Totowa, Barnes and Noble/ Harvester,
Brighton, pp. 141-156.
Paolo MANCOSU
MANCOSU, P., 1996 . Philosophy of Mathematics and Mathematical Practice in the Seventeenth Century.
Oxford University Press, Oxford.
Jack B. MORRELL
MORRELL, J. B. «The chemist breeders: The research schools of Liebig and Thomson». Ambix, 19
(1972), p. 1–46.
SERVOS, John W. «Research schools and their histories». A: GEISON, Gerald L.; HOLMES, Frederic L., eds.
(1993), Research Schools. Historical Reappraisals. Número monogràfic d’Osiris, 8, p. 3–15.
John V. PICKSTONE
PICKSTONE, John V. (2000). Ways of Knowing. A New History of Science, Technology and Medicine.
Manchester: Manchester University Press. [C (09) 5/6 Pic / C-H 5/6(091) Pic]
Paolo ROSSI
ROSSI, Paolo, Los Filósofos y las máquinas, 1400-1700, Barcelona : Labor, 1965
ROSSI, Paolo, Las Arañas y las hormigas: una apologia de la historia de la ciencia
Barcelona : Crítica, 1990
Martin J. S. RUDWICK
RUDWICK, Martin J. S. The Great Devonian Controversy. The Shaping of Scientific Knowledge among
Gentlemanly Specialists. Chicago: University of Chicago Press, 1985. El capítol introductori us
permetrà situar l’autor i l’obra.
Simon S. SCHAFFER
SCHAFFER, S. «Glass works: Newton’s prisms and the uses of experiment». A: GOODING, PINCH i SCHAFFER
eds. (1989), p. 67–104. Vegeu la introducció al mateix volum.
SCHAFFER, Simon. Trabajos de cristal. Ensayos de historia de la ciencia, 1650–1900. Ed. de
Juan Pimentel, Madrid: Marcial Pons, 2010. [Inclou presentació dels treballs per l'autor,
pròleg de Pimental, i l'article sobre els prismes de Newton ben traduït]
James SECORD
9
SECORD, James. Victorian Sensation: The Extraordinary Publication, Reception, and Secret Authorship
of “Vestiges of the Natural History of Creation”. Chicago: University of Chicago Press, 2001.
Impreso.
SECORD, James. “Knowledge in Transit.” Isis, 95.4 (2004): 654-672.
Steven SHAPIN
SHAPIN, Steven. 1988b. “The house of experiment in seventeenth-century England” Isis, 79: 373-404.
SHAPIN, Steven. 1990b. “Science and the public”, en Olby, RC., G.N.Cantor, J.R.R. Christie. M.J.S.
Hodge (eds), Companion of the History of Modern Science. Londres, Routledge: 990-107
SHAPIN,Steven. 1994. A social history of truth: civility and science in seventeenth-century England.
Chicago, University of Chicago Press.
SHAPIN, Steven, y SHAFFER, Simon. 1985. Leviathan and the air-pump: Hobbes, Boyle and the
Experimental Life. Princeton: Princeton University Press.
Henry E. SIGERIST
SIGERIST, Henry E. (1987). Civilización y enfermedad. México: Instituto Nacional de Salud Pública,
Fondo de Cultura Económica. [M 61:301 Sig]
Leo MARX
Merritt Roe Smith; Leo Marx, eds, 1996. Historia y determinismo tecnológico Madrid : Alianza.
Joan VERNET
VERNET, Juan, 1975, Historia de la ciencia española, Madrid : Instituto de España.
VERNET, Juan, 1978, La Cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, Barcelona: Ariel.
Paul WEINDLING
WEINDLING, P. (1989). Health, Race and German Politics Between National Unification and Nazism,
1870-1945. Cambridge: Cambridge University Press.
1
0