Nosferatu y Drácula

NOSFERATU, EL VAMPIR
Nosferatu, Eine symphony des Grauens (Nosferatu, Una sinfonía d'horror)
Fitxa tècnica:
Títol original: Nosferatu, Eine symphonie des Grauens
Director: Friedrich Wilhem Murnau
Companyia: Prana Film
Adaptació: Henrik Galeen
Adaptació de la novel.la de Bram Stoker: Dràcula
Fotografia: Fritz Arno Wagner
Gunter Krampf
Any: 1922
Actors/actrius: Max Schreck (Comte Orlock)
John Gottowt (Professor Bulwer)
Georg H. Schnell (Westrenca)
Gustav Von Wangenheim (Thomas Hutter)
Greta Schroeder (Ellen Hutter)
Durada: 65 minuts
País: Alemanya
1
Estructura:
Argument: El comte Orlock que viu als Càrpats, decideix anar−se'n a viure a Londres i per això contracte a un
jove comptable que l'ajudarà en la mudança i en el contractes. Poc després s'enamorarà de la promesa del
comptable i la seva ombra la visitarà cada nit per poder xuclar−li la sang i així fer−la seva. Quan la família de
la jove comencen a veure coses estranyes en el seu comportament, avisen al professor Bulwer que descobrirà
tot el que està passant. Finalment la noia es sacrifica i passa tota una nit amb el vampir i el reté fins que el
primer raig del sol li toca al cos i aquest es vaporitza(En la novel·la de Bram Stoker no diu res de que el
vampir mori d'aquesta manera).
Aspectes tècnics, detalls i curiositats
Aquesta pel·lícula és una de les pioneres en el gènere del terror, tot i que a la nostra època ja es podria
considerar fins i tot d'humor, ja que els recursos utilitzats per Murnau queden desfasats en el temps, a causa de
le messiva producció del gènere de terror, i dels avenços tecnològics en l'actualitat .No cal dir que tant l'equip
de rodatge, com el de producció i direcció i els actors, van fer servir uns mitjans extraordinàriament simples,
la qual cosa dóna més mèrit a l'obra.
En aquest film, podem veure molt destacadament com Murnau treballa molt amb la llum i les ombres
(característic de l'expressionisme alemany de l'època), i abusa dels angles de càmara picats i contrapicats que
com ja sabem, són uns clàssics en el cine de terror, tot i que el film es desenvolupa principalment en exteriors
i no en interiors, com era costum en l'expressionisme. També cal fixar−se en que el director mai mou la
càmara, i si ha de seguir algun personatge ho fa per travelling.
Per si no fós poc, aquesta pel·lícula també va tenir la seva polèmica fora de la gran pantalla, ja que si ens hi
fixem, el nom de Bram Stoker (escriptor de l'obra Dràcula), no surt en cap moment ni als títols de crèdit (que
com a anècdota, estan abans de que comenci la història).Al 1922, la viuda de l'escriptor, va recòrrer a la
justícia perquè no es va complir cap dels drets d'autor, i per que s'havía utilitzat el seu nom sense autorització.
Al 1925 les corts alemanyes van sentenciar la destrucció de totes les cintes existents de Nosferatu, però al
final no es va fer.
Aquesta pel·lícula té de tot i per tant no li podia faltar tampoc el misteri, però de nou, fora de la gran pantalla.
Perquè, qui és Max Schreck? Tot el que en sabem és que va néixer a Berlín (Alemanya) el 1879, que se'l
recorda pel seu paper en aquest film i que va morir al 1936 possiblement al mateix lloc on va néixer. Però aquí
no acaba la cosa Corre el rumor de que aquest tal Max Schreck no va participar mai i que va ser el mateix
director de la pel·lícula F.W. Murnau que va interpretar el paper del comte Orlock. Abans ens hem preguntat
qui era Max Shreck, i ara també plantegem una segona pregunta: Max Schreck va arribar a existir?
Pel que fa a Murnau, desprès de produir altres garns films com Fausto. 1926 o Sunrise, 1927, es va instalar a
Hollywood, aj que s'havía creat un respecte i un lloc en la indústria americana, on va morir d'un accident de
trànsit al 1931.
DRÀCULA, DE BRAM STOKER
Bram Stoker's Dracula
2
Fitxa tècnica:
Títol original: Bram Stoker's Dracula
Director: Francis Ford Coppola
Companyía: Columbia Pictures / American Zoetrope / Osiris Films
Adaptació: James V. Hart
Any: 1992
Actors/actrius: Gary Oldman (Dràcula)
Wynona Ryder (Mina Murray)
Keanu Reeves (Jonathan Harker)
Anthony Hopkins (Van Helsing)
Richard E. Grant (Jack Seward)
País: EEUU
Argument:
El comte Drácula que viu a Transilvania, decideix comprar deu edificis situats estratègicament a Londres i per
això contracte a un jove comptable que l'ajudarà en la mudança i en el contractes. Poc després s'enamorarà de
la promesa del comptable i de la seva amiga. Després de que el malvat Dràcula ho aconsegueixi amb la
segona i que el comptable torni del castell per casar−se amb la seva noia, la família de la promesa i els amics,
truquen a un professor que ha estat investigant aquest cas tota la vida (Anthony Hopkins), i aconseguirà
eliminar al monstre per sempre gràcies a la llum del sol.
Comparativa:Nosferatu, el vampir i Dràcula de Bram Stoker, aspectes tècnics, detalls i curiositats:
A l'inici del film de Murnau no s'explica d'on prové Nosferatu, ni com es crea. En canvi al film de
F.F.Coppola s'explica detalladament tot el procés pel qual Dràcula renuncía a Déu i quins són el fets que
desencadenen tot el procés, com el fet de que el Comte Dràcula, quan encara és huma, s'envarca en una croada
contra el musulmans on es produeix una gran matança. En aquest mateix film, els aconteixement transcorrren
a Londres, i no a Bremen com a la historia original.
3
Al film Nosferatu, el vampir Nosferatu compra una sola casa a Bremen, en canvi a Dràcula, aquest en compra
deu de diferents, repartides per una determinada zona de la ciutat de Londres.
Comentari:
Aquesta pel.lícula, al estrenar−se va crear una gran polèmica i discussió. La crítica es va dividir en dos parts
contràries entre si, uns deien que era una pel.lícula dolenta, i que l'èxit era degut al gran renom del director, i
d'altres que la qualificaven d'obra mestre.
La polèmica es va crear entorn del títol Dràcula, de Bram Stoker, ja que el personatge de Jonathan Harker, que
F.F.Coppola el crea molt més romàntic i apassionat del que realment és en la novel´la de Bram Stoker. I el
mateix succeeix amb el personatge de Nosferatu (Dràcula en el segon cas), ja que en la obra original és malvat
i gens romànti, en canvi en la pel.lícula de Coppola és malvat però alhora molt romàntic i apassionat.
S'ha de reconèixer que Coppola també té gran habilitat en excusar la figura del comte per que estigui al castell
i a Anglaterra alhora fent servir diferents figures d'aspecte humà i no humà que fa que jugui diferents papers
alhora, fins i tot juga amb el paper de la ombra, cosa que ja havia fet Murnau amb Nosferatu. El problema que
té aquest fet, és que com hem dit abans, el títol del film ens diu que és el mateix que la novel·la, i en aquesta
no diu res del poder de canvis físics del vampir.
BIBLIOGRAFIA
http://www.cinefantastico.com/nosferat.htm
http://www.personal.redestb.es/arale/nosfe.htm
http://www.todocine.com/dir/0029316/.htm
http://www.rock.com.mx/nosferatu.html
http://www.todocine.com/mov/0015145/.htm
http://www.cinefantastico.com/dracula3.htm
http://www.cinefantastico.com/murnau.htm
VVAA. Encarta1998. Microsoft Corporation
Amb la col.laboració de xxxxx xxxxxx, director de curtmetratges.
Dídac
1r batxillerat A
4