Obrir entrevista - PP de Catalunya

DIUMENGE, 19 DE FEBRER DE 2012 | Diari de Girona
Enric Millo Rocher
Portaveu del PP al Parlament de Catalunya. El diputat per Girona ha estat l’home clau com a coordinador de l’equip de negociació que va portar el
Partit Popular a pactar amb CiU els pressupostos de la Generalitat. La mà dreta d’Alícia Sánchez-Camacho admet que no ha estat fàcil però es mostra
sastifet per l’ajornament de la taxa turística i l’exempció del tribut sobre els medicaments a diversos grups.
«No és el pressupost que nosaltres faríem
però no volíem eleccions anticipades»
Jesús Badenes
GIRONA
Des que va sortir escollit diputat
al Parlament per Girona, el portaveu del PP, Josep Enric Millo, ha
anat agafant més protagonisme
en la política catalana. En les últimes setmanes, sota les directrius
de Sánchez-Camacho, el president del PPC a Girona ha estat el
principal negociador dels populars
amb el Govern de CiU per aconseguir tirar endavant els pressupostos. Admet que estaven disposats a pactar perquè no volen un
govern inestable a la Generalitat.
P Què sent algú quan a les tres de
la matinada de l’últim dia acaba
i dóna per bo un document que és
el pressupost de la Generalitat?
R S’ha de tenir en compte que era
de matinada quan es va donar per
tancat l’acord, però el document es
va acabar de perfilar el matí del dia
següent. És cert que el tram final de
la negociació es va fer a altes hores,
però s’havien fet moltes hores i
moltes reunions. En el cas del PP
teníem un equip de sis persones
treballant i hi portàvem molts dies.
Però al final vam agilitzar-ho amb
la voluntat expressa d’acabar abans
de dimecres, que era el dia en què
es produïen les votacions. Això va
obligar que l’últim dia s’allargués
més. Per això, he dormit poc. Pel
que fa a la sensació, he de dir que
estem satisfets. Cal recordar que
quan el Govern de CiU va presentar el projecte de llei va dir que no
es mouria i que no faria modificacions importants. Després de la negociació hem aconseguit que el
Govern es mogui.
P Doni’m una prova que realment hi ha hagut estira-i-arronsa entre PP i CiU i no han estat dos
mesos de teatre?
R La prova és que no hem estat l’únic grup amb què s’han reunit. El
Govern ha estat intentant durant el
procés de negociació fer pactes
amb diversos grups. Fins i tot el
PSC va constituir una comissió
bilateral per reunir-se, també ens
consta que s’ha reunit amb ERC. Va
ser en aquell moment que nosaltres vam deixar de reunir-nos. Va
ser gairebé al final que CiU va demanar reiniciar les converses amb
nosaltres. Veia difícil establir acords
amb altres grups. Però nosaltres no
hem mogut les nostres posicions.
P En quin punt va veure que les
negociacions serien dures?
R En molts aspectes. Però hi ha alguns casos en què CiU s’havia enrocat. Ens ha arribat que el sector
turístic està molt content amb la
decisió d’ajornar la taxa turística.
També sé que s’ha rebut bé el canvi amb la taxa de medicaments, sobretot els col·lectius que n’han
quedat exempts. Eren dos elements en els quals CiU es va enrocar i que van ser difícils de negociar. Nosaltres no hem cedit. Es
van superar quan el Govern va
acceptar fer marxa enrere. Però he
MARC MARTÍ
Josep Enric Millo.
d’admetre que la taxa turística i la
taxa sobre els medicaments han estat dos del punts més complicats.
P Encara que la foto hagi estat per
a la presidenta del PPC, Alícia
Sánchez-Camacho, i el president
de la Generalitat, Artur Mas, de
qui és el mèrit de l’acord?
R És un mèrit compartit. Sempre
que entre dues parts s’arriba a un
acord s’ha hagut de cedir per la voluntat d’arribar a pactar. Un Govern
que no tenia majoria absoluta s’ha
vist obligat a arribar a un acord i ha
triat de soci al PP. I un PP a Catalunya, determinant en la política
catalana, que pot indicir en la llei
de pressupostos, llei de mesures
d’impuls polític que compormeten
el Govern al 2012. En definitiva és
un mèrit compartit.
P De quin punt de l’acord es sent
més orgullós personalment?
R Crec que hi ha molts punts importants, parlem de l’austeritat,
d’ajustar el pressupost, de responsabilitat. Però n’hi ha un que
em deixa especialment satisfet
perquè es el més positiu. Estic satisfet de totes les mesures d’impuls
a l’economia productiva i a la reactivació econòmica. I hi ha un
apartat, en el qual es dediquen
dues pàgines de la llei de suport als
emprenedors. És una prova que l’acord no és només buscar l’equilibri pressupostari i la prova és
aquest capítol molt important que
ajudarà en la lluita contra l’atur i en
favor de la recuperació econòmica.
P CiU parla de responsabilitat i
vostès, de sortir de la crisi. Per a
l’any vinent s’haurà acabat la història d’amor entre CiU i PP?
R Jo no parlaria d’amor. És un
acte de responsabilitat. I no és
amor, perquè no és el pressupost
que nosaltres faríem. Per això ens
hem abstingut, si fos el nostre,
hauríem votat a favor. Però hem actuat amb responsabilitat perquè si
sabíem que el que no volíem és
abocar el Govern a un escenari d’eleccions anticipades. Per això, ens
hem assegut a negociar el pressupost. I per això, el nostre objectiu
era rectificar-lo i reorientar-lo.
Com ha passat amb el sector del turisme, que hem aconseguit replantejar la taxa turística. Això sí, és
un pacte de futur. Esperem que al
2013 la situacuió sigui més favorable, però encara quedarà molta
feina per fer. El que espero és que
CiU no radicalitzi les seves posicions i desitjaria que no anés a postures maximalistes. L’important
és la cerca d’equlibri pressupostari, fomentar les mesures per generar ocupació i evitar les retallades d’educació i sanitat, que era
també una de les nostres condicions per a l’acord.
P Veient el seu paper en la negociació de pressupostos es confirma que no hi feia res a Madrid
com a diputat per Girona. Farà ara
vostè de garant que el pressupost es compleixi?
R Com a portaveu del PP el meu
paper és el de dirigir i coordinar el
grup en la nova etapa que viu Catalunya, que també està marcada
per un PSC desorientat i que no
juga cap paper. A davant, per contra, estem nosaltres, el PP amb un
paper determinant i decisiu. Nosaltres volem que aquesta situació
sigui el presagi d’un futur en el qual
el PP es dibuixi com l’alternativa
real de govern a Catalunya. I a mi,
el que em toca és ajudar a coordinar aquest projecte juntament
amb la presidenta, Alícia Sánchez-Camacho. I he d’admetre que
és una responsabilitat que m’il·lusiona.