LA POLITICA DEL PAL I LA PASTANAGA

Anuncio
La política del pal i la pastanaga.
El Consell General del Poder Judicial, i com darrerament moltes actuacions de
l’Executiu, aquest cop tampoc ens ha defraudat gens ni mica. El seu President ja
ens va avançar, en una declaració a la prensa sense cap precedent, que la
política que es portaría a terme, en aquesta institució sería la del “pal i la
pastanaga”. A día d’avui encara no consta cap rectificació. La sanció que se li ha
imposat al magistrat Santi Vidal, demostra que no va ser cap error de
comunicació, sino una clarísima declaració d’intencions, que lluny d’amparar la
independència del Poder Judicial, i la libertat intel.lectual i ideològica de
cadascun dels magistrats, el que fa es sotmetre-la a base de “pals” i de sancions
injustes i desproporcionades. La corretja de transmissió de pensaments i de
càrrecs segueix el seu endogàmic i particular moviment. No esperàvem cap
sorpresa agradable, ni tant sols justa, en l’expedient disciplinari que se li va obrir
al magistrat i així ha estat. La prepotència s’ha tornat a aliar, un cop més, amb el
descrèdit cavalcant. L’única evidència que transcendeix, de nou, d'aquest afer,
es que la balança de la Justícia no es que no funciona com hauria de ser, es que
anem cap enrere. O millor dit, per tal de ser més escrupolosos, la Justícia no
funciona com ens agradaria a la majoria de la població que funcionés. Amb el
pas del temps, els mals usos i especialment amb uns descarats abusos, els plats
d’aquesta balança estan molt i molt rovellats, i l’òxid incrustat ja afecta a la seva
mateixa essència. La indigerible sanció disciplinària que ha rebut aquest
company, un professional impecable des del punt de vista jurídic, des de la
vessant democràtica, humana i ètica, ha estat una barroera garrotada, no tant
sols dirigida als seus drets personals, sinó que, per extensió, també a un
extensíssim col·lectiu ciutadà que no ha parat de rebre fuetades i totes elles
provinents de la mateixa direcció. La balança de la Justícia, allà on precisament
s’hauria d’impartir més exemple d’independència, d’equilibri i d’equitat, naufraga
novament i constitueix un exemple que molt aviat s'estudiarà a les classes
d'Història com un paradigma del que no hauria de ser. És més, quan el que
s’intenta és comprovar el pes actual d’alguns drets socials, aquesta balança
dona “error” o es queda en standby per falta d’identificació de l’objecte. Així
doncs, l’anatema que el passat dijous, 26 de febrer al capvespre, se li va
notificar al Jutge Santiago Vidal, ben segur que haurà de tenir conseqüències
més enllà de les burdes intencionalitats escarmentadores que conté aquesta
sanció. I la primera d’elles, la de fer obrir els ulls de moltes d’aquelles persones
que encara naveguen en els indefinits ambients de l’ambigüitat permanent o de
les justificacions injustificables a aquestes alçades de la pel·lícula.
Comissió Portaveu i de Drets Humans d’Ajudicat (COPDEDEHU)
...///...
La política del palo y la zanahoria.
El Consejo General del Poder Judicial, como últimamente muchas actuaciones
del Ejecutivo, esta vez tampoco nos ha defraudado lo más mínimo. Su
Presidente ya nos avanzó, en una declaración a la prensa sin ningún
precedente, que la política que se portaría a término en esta institución sería la
del “palo y la zanahoria”. A día de hoy todavía no consta ninguna rectificación.
La sanción que se le ha impuesto al magistrado Santi Vidal, demuestra que no
fue ningún error de comunicación, sino una clarísima declaración de intenciones,
que lejos de amparar la independencia del Poder Judicial, y la libertad intelectual
e ideológica de cada uno de los magistrados, lo que se hace es someterla a
base de “palos” y de sanciones injustas y desproporcionadas. La correa de
transmisión de pensamientos y de cargos sigue su endogámico y particular
movimiento. No esperábamos ninguna sorpresa agradable, ni tanto sólo justa,
en el expediente disciplinario que se le abrió al magistrado y así ha sido. La
prepotencia se ha vuelto a aliar, una vez más, con el descrédito. La única
evidencia que trasciende, de nuevo, de este asunto, es que la balanza de la
Justicia no funciona como tendría que ser, que vamos marcha atrás. O mejor
dicho, para ser más escrupulosos, la Justicia no funciona como nos gustaría a la
mayoría de la población que funcionara. Con el paso del tiempo, los malos usos
y especialmente, con unos descarados abusos, los platos de esta balanza están
muy enmohecidos, y el óxido incrustado ya afecta a su misma esencia. La
indigerible sanción disciplinaria que ha recibido este compañero, un profesional
impecable desde el punto de vista jurídico, desde la vertiente democrática,
humana y ética, ha sido un varapalo, no tanto sólo dirigido a sus derechos
personales, sino que, por extensión, también a un extensísimo colectivo
ciudadano que no ha parado de recibir latigazos y todas ellas provenientes de la
misma dirección. La balanza de la Justicia, allá donde precisamente se tendría
que impartir más ejemplo de independencia, de equilibrio y de equidad, naufraga
nuevamente y constituye un ejemplo que muy pronto se estudiará en las clases
de Historia como un paradigma del que no tendría que ser. Es más, cuando lo
que se intenta es comprobar el peso actual de algunos derechos sociales, esta
balanza mujer “error” o se queda en standby por falta de identificación del objeto.
Así pues, la anatema que el pasado jueves, 26 de febrero al atardecer, se le
notificó al Juez Santiago Vidal, muy seguro que tendrá que tener consecuencias
más allá de las burdas intencionalidades escarmentadoras que contiene esta
sanción. Y la primera de ellas, la de hacer abrir los ojos de muchas de aquellas
personas que todavía navegan en los indefinidos ambientes de la ambigüedad
permanente o de las justificaciones injustificables a estas alturas de la película.
Comissió Portaveu i de Drets Humans d’Ajudicat (COPDEDEHU)
Descargar