Allò de què parlem roman inexplorat

Foto: Sepp Dreissinger
Allò de què parlem roman inexplorat
Un espectacle de Pep Tosar basat en el llibre
Els meus premis, de Thomas Bernhard
Teatre Lliure
Espai Lliure
Del 25 al 28 de juliol
El darrer Bernhard contra el món
Una ironia brillant i una desesperança profunda són els elements essencials en
l’escriptura del novel·∙lista i dramaturg Thomas Bernhard, l’última obra del qual, Els
meus premis, inspira aquest muntatge.
El seu és un món fascinador on no hi falta l’humor, però darrere d’aquest humor
s’amaga sempre una mirada fosca i desesperada sobre la cultura i, en definitiva, sobre
l’existència mateixa. Thomas Bernhard no va vacil·∙lar mai a furgar en les ferides
humanes per tal d’estudiar-ne l’abast, tant en peces teatrals tan dures com Ritter,
Dene, Voss com en novel·les com Correcció, per esmentar algunes de les seves
creacions.
La darrera obra que va deixar llesta per publicar és Els meus premis, nou relats on la
creació literària i la vida de l’autor troben sovint punts de connexió. D’aquestes històries parteix Pep Tosar per parlar de l’obra i l’existència mateixa d’un escriptor que,
curiosament, odiava els premis i que, tot i no refusar-los ni negar-se a rebre’n la
dotació, sovint irritava els qui li havien concedit amb els seus àcids discursos
d’acceptació.
Foto: Evelyn Arévalo
1
Fitxa artística
Dramatúrgia:
Evelyn Arévalo i Pep Tosar
Direcció:
Pep Tosar
Traducció:
Clara Formosa
Intèrprets:
Imma Colomer, Pep Tosar i Òscar Intente
Espai escènic i vestuari:
Evelyn Arévalo i Pep Tosar
Disseny de la il·luminació:
Pep Tosar
Producció:
Marina Marcos
Ajudant de direcció:
Evelyn Arévalo
Fotografia:
Sepp Dreissinger
Una producció del Grec 2013 Festival de Barcelona i Círcol Maldà.
Teatre Lliure
Espai Lliure
Del 25 al 28 de juliol
Horari: 21 h
Durada aproximada: 80 minuts
Espectacle en català
Preu: 20 €
2
«És una qüestió de si seguir, seguir sense miraments, o de detenir-se, de deixar-ho
estar. És una qüestió del dubte, de la desconfiança i de la impaciència. Gràcies a
l’acadèmia, i gràcies per la seva atenció.»
Fragment del discurs de Thomas Bernhard a l’entrega de premis Georg Büchner.
Pep Tosar s’aproxima en aquest espectacle a la figura i l’obra d’un autor clau en la
història de la literatura europea contemporània per proposar-nos la seva mirada
particular a través de les paraules del mateix Bernhard.
Foto: Evelyn Arévalo
3
Nota del director
El 1994, Xavier Albertí em va proposar de formar part del repartiment d’A la meta,
l’obra de Thomas Bernhard que ell havia de dirigir a la sala petita de l’antic Institut del
Teatre, anomenada La cuina. Lurdes Barba, la protagonista, interpretava la vídua
propietària d’una casa d’estiueig on transcorre l’acció de l’obra. Cesca Piñón era la
seva filla. I jo havia d’interpretar l’escriptor dramàtic que les acompanya: un personatge
de ressonàncies autobiogràfiques, com sol ocórrer en la majoria de les seves obres.
Un temps després, l’any 1997 crec recordar, Carlota Subirós em va proposar participar
en la seva adaptació d’El malaguanyat. Lamentablement estava compromès amb una
altra companyia i vaig haver de refusar la oferta.
Fa uns anys, quan vaig escriure Molts records per a Ivanov vaig incloure a l’obra un
petit fragment procedent del discurs que Bernhard va pronunciar davant l’acadèmia el
dia que li entregaven el premi Georg Büchner. Un discurs inclòs a l’epíleg del llibre de
publicació recent, Els meus premis, del qual parteix la nostra dramatúrgia.
Bernhard, com deu saber qualsevol dels seus lectors, té la condició d’addictiu. I això
que la seva no és una obra breu. Hi deu haver més d’una manera d’explicar aquesta
força addictiva. Per mi, una de segura és el sentit de l’humor. L’ús que Thomas
Bernhard fa del sentit de l’humor. D’una banda, les seves narracions, i també el seu
teatre, contenen personatges posseïts per una profunda desesperació, infelicitat i
desesperança. Sovint hi trobem reflexions que proporcionen una mirada cap a allò
més íntim de nosaltres mateixos, terroríficament demolidora. Només cal fer un cop d’ull
als seus títols: Formigó, Tala, Trasbals, El malaguanyat, Extinció... Però crec que el
que fa aquesta fosca narrativa bernhardiana tan addictiva és la ironia amb què
l’expressa l’autor. Segurament aquesta mirada críptica i desesperançada sobre la
cultura i sobre el fet d’existir, en definitiva, es converteix, per increïble que pugui
semblar, en “optimista” quan Bernhard la dispara de manera brillant des del seu sentit
de l’humor.
Em queden encara alguns títols per llegir de l’obra de Bernhard. En la vida que em
veig obligat a portar, cada vegada em queda menys temps per llegir només pel plaer
de fer-ho. I ja que des d’aquell llunyà 1994, en què Xavier Albertí em va fer entrar en
contacte amb l’obra de Bernhard, sempre he volgut fer el meu viatge personal a través
de l’autor, tornaré a convocar el teatre per acabar d’obrir la porta a aquesta sana i
divertidíssima addicció que Thomas Bernhard també provoca en mi.
Pep Tosar
4
Currículums
Pep Tosar
Dramatúrgia, direcció i interpretació
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre
l’any 1985.
Inicia la seva carrera al Teatre Lliure a finals dels
80 en muntatges de Pere Planella, Josep
Muntanyès o Fabià Puigserver com Maria Stuard,
Paraula de Poeta: Blai Bonet, El manuscrit d’Ali Bei, Titànic 92, D’Arenys a Sinera...
Després, als 90, amb Calixto Bieito, Teresa
Vilardell, Tamzin Townsend o John Strassberg.
Al Mercat de les Flors, en muntatges com La
noche de El Dorado, La Gavina, La tempestat,
Macbeth o Galileo Galilei.
Treballa com a ajudant de direcció al teatre Maria
Guerrero de Madrid en l’espectacle Comedia sin
título, de García Lorca, dirigit per Lluís Pasqual
(1988).
Amb Lluís Massanet i Xicu Masó funda la companyia Teatre de Ciutat, amb la qual
produeix i protagonitza: Sa història des senyor Sommer de Patrick Süskind (Premi
especial de la crítica 1994); Rèquiem (Grec 1997), Revés, a partir dels contes del llibre
del mateix títol de l’escriptor italià Antonio Tabucchi (Teatre Lliure i Teatro de la
Abadía, 2002); El Mestre i Margarita (Teatre Lliure, 2003. Premi de la crítica i Premi
Butaca al millor espectacle i finalista en els premis Max al millor espectacle revelació),
i, finalment, Al vostre gust de William Shakespeare (espectacle inaugural del Grec
2005).
Per una altra banda, ja en solitari, escriu, produeix, dirigeix i protagonitza els següents
espectacles: La casa en obres, a partir de la vida i l’obra del poeta mallorquí Blai Bonet
(Grec 1998. Romea 1999, Premi especial de la crítica); Esquena de ganivet (Grec
2004. Sala Muntaner, 2004. Premi de la crítica Serra d’Or al millor espectacle. Finalista
en els premis Max al millor espectacle revelació); Somnis de somnis, a partir del llibre
de relats del mateix nom d’Antonio Tabucchi (Sala Muntaner, 2006); Molts records per
a Ivanov, una peça original inspirada en l’Ivanov d’Anton Txèkhov (Círcol Maldà, 2009.
Premi de la crítica a la millor direcció); Nocturn, una dramatúrgia a partir dels llibres
d’Antonio Tabucchi Rèquiem, Els volàtils del beat angèlic, Petits equívocs sense
importància, L’àngel negre i S’està fent cada cop més tard (Círcol Maldà, 2009).
En cinema, ha treballat com a actor en més de 30 pel·lícules. Participa també en
diverses sèries de televisió a TV3, Tele 5 i TVE.
5
Imma Colomer
Actriu
Llicenciada en Art Dramàtic per l´Institut del
Teatre de Barcelona (1970-1973).
Co-fundadora de la Companyia Els Comediants
(1973, 3 anys).
Co-fundadora del Teatre Lliure (1976-1986).
Interpretacions teatrals:
Entre moltes d’altres: Una vella, coneguda olor de
Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. TNCCAET. 2011; Els cal·lígrafs de Núria Perpinyà.
Dir. Oscar Sánchez. 2010; Vida privada de J.M.
de Sagarra. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure.
2010; La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
Adaptació de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Toni
Casares. TNC. 2007; La finestra tancada d’Agustí Vila. Dir. Carme Portaceli. Tetare
Lliure. 2005; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 1998; Càndid de
Leonard Berstein. Dir. Xavier Albertí. 1996; No havies d’haver vingut de Feliu Formosa.
1991.
Direcció teatral:
La paraula a la boca, evoca. 2013; Afterplay de Brian Friel. 2013; Un estiu amb les
amigues de Rosa-Victòria Gras. 2012; José Matias de Luísa Costa Gomes. 2011;
Pandemònium de Màrius Sampere. 2011; Poemusa-1. 2011; Contaminació de Josefa
Contijoch. 2009; 1908, punt de partida. Creació pròpia. 2008; Sargit. Poesia. 2007; La
màgia d’en Calders. 2005; Poesia per als vianants. 2005; El parxís màgic. 2002; De la
cadira al bressol. 1996; Persistència. 1995.
Televisió:
Entre moltes d’altres: Vendelplà. Dir. Lluís M. Guëll. 2005-2011; Crematorio. Dir. Jorge
Sánchez Cabezudo. 2010; Hospital central. Dir. Jacobo Rispa. 2005; Comisario. Dir.
Paino. 2005.
Cinema:
Entre moltes d’altres: Frágil. Dir. Juanma Bajo Ulloa; La memoria y el perdón. Dir.
Giorgo Catani; Nosotras. Dir. Judith Colell.
http://immacolomer.aadpc.cat
6
Òscar Intente
Actor
Actor llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del
Teatre de Barcelona.
En teatre ha treballat amb directors com Carme
Portaceli, Jordi Prat i Coll, Rafel Duran, Adolfo
Marsillach o Toni Casares.
Espectacles més recents com actor:
Hem escollit. Versos de poetes catalans. Dir.
Òscar Intente. Jazz Cava, Terrassa. Gira. 2013;
Somnis de somnis d’Antonio Tabucchi. Dir. Pep
Tosar. Círcol Maldà. 2012; Oblideu-vos de
nosaltres de Tadeusz Rózewicz. Dir. Evelyn Arévalo. Círcol Maldà. 2012; Teoria de
catàstrofes de Toni Cabré. Dir. Moisès Maicas. Teatre Gaudí Barcelona. 2011; La
presa de Conor McPherson. Dir. Ferran Utzet. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya.
2011; La idea d’Europa de George Steiner. Dir. Òscar Intente. Inútils Mots-CAET.
2010; Angelus novus de Juan Mayorga. Dir. Miquel Àngel Fernàndez. CAER. 2010; La
conquesta del pol sud de Manfred Karge. Dir. Carles F. Giua. Temporada Alta-Sala
Beckett. 2010; El rei Lear de William Shakespeare. Dir. Oriol Broggi. La Perla 29.
Biblioteca de Catalunya. 2009; Cartones de Manel Veiga. Dir. Víctor Álvaro. Teatre de
Ponent-Teatre del Raval. 2008; K.l.Reicht de Joaquim Amat-Piniella. Dir. Frederic
Roda. Teatre de Ponent-Teatre del Raval. 2008; Quid pro quo de Gerard Vàzquez. Dir.
G. Vàzquez. Versus Teatre. 2008; Poema de Nadal de J.M. de Sagarra. Dir. Esteve
Polls. TNC. 2007; Una nevera no és un armari de M. Argüelles. Dir. Jordi Valls. Teatre
de Ponent-CAER. 2007; La indiana d’Àngels Aymar. Dir. Julio Alvarez. Teatre
Tantarantana-TNC. 2007.
En el camp de la direcció escènica, ha dirigit una adaptació pròpia d’El Petit Príncep
d’Antoine de Saint Exúpery titulada Léon al desert dels prínceps, una posada en
escena del Conte de Babar amb la música de Francis Poulenc i l’espectacle poètic Ca
lluny, reDéu...! on també hi fa d’actor i la dramatúrgia. La idea d’Europa de George
Steiner i Hem escollit, recull de diversos poetes catalans, són les darreres creacions
en gira.
En televisió ha participat a les sèries Ermessenda, La Riera, Kubala, Moreno i
Manchón, Vendelplà, Històries del zoo i Setze dobles de TV3. A TVE intervé a la sèrie
Cuéntame. També en diversos documentals com a doblador: Explica`ns la teva vida,
30 minuts, El Tractat dels Pirineus i ràdio-teatre a Catalunya Ràdio.
En cinema, participa en l’opera prima de Mar Coll, Tres dies amb la família, i a Any de
Gràcia i Un berenar a Ginebra de Ventura Pons. També a L’orquestra de les estrelles
d’Eduard Cortès i La compasión del diablo de Francisco G. Siurana.
7
Oficina de premsa Grec 2013
Institut de Cultura de Barcelona
La Rambla, 99
08002 Barcelona
Telèfon 933 161 069
Correu electrònic: [email protected]
Enllaç amb imatges, dossiers,
notes de premsa i convocatòries:
https://eicub.net/?grup=Grec2013
www.bcn.cat/grec
@grecfestivalbcn #grec2013
www.facebook.com/grec.festival.barcelona
www.youtube.com/user/grecfestivalbcn
www.flickr.com/photos/grecfestivaldebarcelona
8