monstres - Temporada alta

DOSSIER DE L’ESPECTACLE
XAVIER
BOBÉS
MONSTRES
Foto: PLAYGROUND
Teatre de Salt
Divendres 21 de novembre a les 21 h
www.temporada-alta.net
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
FITXA
Creació, direcció i interpretació: Xavier Bobés / cia de teatre d’objectes Playground
Assessorament de creació: Eric de Sarria
Espai sonor: Pablo Rega
Atrezzo i construcció escenogràfica: Pep Aymerich
Vídeo i artefactes: Santi Vilanova i Eloi Maduell (PLAYMODES) i David Sarsanedas
I·luminació: Jordi Vilà
Producció: Playground, Festival TNT - Terrassa Noves Tendències / CAET, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya i el Festival MIMA de Mirepoix
Col·laboració en la producció: KREAS 2014 - OSIC / ICEC Departament d eCultura de la Generalitat de Catalunya - El centre de creació L’Animal a l’Esquena - El
Teatre Principal d’Olot - El Centre d’Arts Escèniques Can Gassol de Mataró - La
Sala Planeta de Girona - Iberescena 2012 - INAEM / Ministerio de Cultura - Teatre
Ca l’Estruch de Sabadell - Institut Ramon Llull - L’Antiga Casa Ballesté - I la companyia de Teatre La Rendija de Mérida, Méjico.
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Teatre de Salt
Lloc:Divendres 21 de novembre a les 21 h
Preu: 18,15 €
Durada: 50 min
Teatre d’objectes, sense gairebé text
Amb la col·laboració de:
02
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
PRESENTACIÓ
Teatre mínim. Amb un peu i una mà en el territori
que els delimita n’hi ha prou per al conflicte teatral.
Des del teatre d’objectes, l’espectacle aborda la
monstruositat. Què sobrepassa la línia de demarcació entre la bellesa i el monstre? El cos com a
text i les textures del món tèxtil de la costura presenten una realitat estripada. Aquí el cos és un personatge i els objectes una part més del cos. Bobés
torna després de triomfar al Temporada Alta 2011
amb el seu meravellós Insomni.
Tornem-hi!
Miembros y objetos crean un teatro de sombras que es
pura magia. Bobés se plantea qué es monstruoso, cuándo
la belleza deviene excesiva. Con añadidos de costura,
Monstres tiene algo de herida abierta.
03
Des membres de corps humains et des objets créent un
théâtre d’ombres magique. Bobés se questionne sur ce qui
est monstrueux et sur quand la beauté devient excessive.
Avec ses raccommodements, Monstres a un quelque chose
de plaie ouverte.
Limbs and objects create a magical shadow theatre. Bobés
suggests that when beauty becomes excessive, it is monstrous.
With the addition of stitches, Monstres resembles an
open wound.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Afilats zooms contemporanis
Per Quim Noguero
La creació contemporània no és l’excepció que confirma la regla. Fruit d’avui, reflex del que ens envolta,
eco de la nostra veu, hauria de ser la norma, l’horitzó
habitual. Aleshores, què caracteriza la mirada escènica
allunyada del mainstream comercial i per què hi ha qui
li té por? Per entendre-ho sols cal recordar la interpretació extrema del monòleg de Marc Antoni dins el
fragmentari i ico· noclasta Juli Cèsar de Romeo Castellucci: l’escena contemporània aplica un zoom extrem
sobre la realitat; és una càmera, real o metafòrica, que
ens revela mera fisiologia, completament vulnerables
en tant que cruament orgànics i mortals.
La crueltat que Castellucci troba en els clàssics no
ens és aliena, doncs. I per deixar-nos fora de joc, per
moure’ns del que sabem, descobrir-nos amb el peu
canviat i convidar-nos a entendre, aquí es trenquen les
convencions, s’hibriden llenguatges, s’estiren les disciplines, es postil·la el text des del risc i es possibilita la
sorpresa. L’objectiu és remoure’ns per arribar a moure
de lloc (a canviar fent tremolar de la seva base) tot punt
de vista convencional, gastat, covard i inútil. La creació
contemporània ens carrega de dards la canana i ens fa
empàtics amb la debilitat. No deixa indiferent. Per això
performances com les de Castellucci són una provocació, i no ho desmentirà la versió comprimida del
clàssic de Shakespeare que duu a l’església de Sant
Domènec.
Però una mostra tant o més radical d’aquest plantejament la tindrem a El Canal amb Tandy, d’Angélica Liddell, peça que parteix dels relats sobre l’Amèrica profunda de l’escriptor Sherwood Anderson per mirar de
saber, atenció!, “si Déu i l’amor són la mateixa cosa”.
Sembla que Liddell ha tingut en compte el film Com en
un mirall d’Ingmar Bergman de l’any 1961 per posar-se
en el que, coneixent-la, combinarà vulnerabilitat i ràbia,
biologia i reflexió. En una peça anterior, ens deia que
la societat actual converteix en pur xou cridat l’opinió
dels tertulians perquè “la opinión entretiene y la reflexión es un coñazo”, però ella ja fa temps que va prendre
04
partit i així ens té enconyats. Un partit amb què també
s’ha compromès la majoria d’obres contemporànies
que el festival senyala com a tals a la guia i que, per
l’atractiu que pot tenir ajuntar-les, es concentren en
quatre dies, del 20 al 23 de novembre. Són propostes
tan diferents com, al costat de Liddell i Castellucci, el
dol pel pare mort d’Attends, attends, attends... (pour
mon père) de Jan Fabre, el duel pelat amb el so flamenc de Fla.Co.Men d’Israel Galvan, el duet amb Los
esqueiters del pop postmodern de Nao Albet i Marcel
Borràs, la ferida oberta dels Monstres de Xavier Bobés
i el seu teatre d’objectes, o el paquetet autòcton amb
ecos internacionals de la dansa dels #FF80.
A part, amb aquest tu a tu atrevit i sense complexos,
també ens interpel·len espectacles com la poderosa
fusió multicultural de Coup fatal del coreògraf belga
Alain Platel i el director musical Fabrizio Cassol, l’expressionisme visual i l’humor tenyit de malenconia d’El
grito en el cielo de la companyia andalusa La Zaranda o
les convencions del món de Strindberg convertides en
reflexió teatral a A-creedores de Claudia Faci.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
SINOPSI
“Monstres / objecte d’objecte” és un espectacle
de teatre objectual. La maquinària dramatúrgica
parteix dels següents principis d’estudi: l’hipnotisme i la màgia, la rutina i l’ensinistrament, la
voluntat i l’ambició. A partir d’aquesta mescla
el poder es nodreix pas a pas, lentament però
incansable, a la recerca de la perfecció, de la
bellesa crua del sup home. I a mesura que la
missió transforma l’ésser en monstre, el ressó
dels actes també canvien la mirada dels que
presencien l’experiment, creant una complicitat de la qual tots són partíceps, espectadors i
manipulador.
Monstres: Monstres reflexiona sobre l’essència dels actes de la naturalesa humana: tot allò
que trascendeix l’experiència individual i que
roman al llarg de la història, com un monstre
final sense rostre. Una creació entre el teatre
sagrat i el ritual dansat, entre la vida i la mort.
Aquest projecte es porta a terme mitjançant
dues bases d’estudi en l’univers manipulatiu:
Objecte d’objecte: L’objecte d’estudi és el subjecte: les seves extemitats, les seves decisions,
les seves accions i les seves conseqüències.
2/ La investigació de nous materials, la majoria
pertanyents al món de la costura.
05
1/ La investigació de l’expressivitat de mans i
braços com a element clau en l’art de la manipulació. El cos com un objecte més, la seva
aparença inanimada, propera a la mort.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
SOBRE L’ESPECTACLE...
Monstres objecte d’objecte és un espectacle
de teatre objectual. La maquinària dramatúrgica parteix dels següents principis d’estudi:
l’hipnotisme i la màgia, la rutina i l’ensinistrament, la voluntat i l’ambició. A partir d’aquesta
mescla el poder es nodreix pas a pas, lentament però incansable, a la recerca de la perfecció, de la bellesa crua del superhome. I a
mesura que la missió transforma l’ésser en
monstre, el ressó dels actes també canvien la
mirada dels que presencien l’experiment, creant una complicitat de la qual tots són partíceps, espectadors i manipulador.
OBJECTE D’OBJECTES
L’objecte d’estudi és el subjecte: les seves
extemitats, les seves decisions, les seves accions i les seves conseqüències.
MONSTRES:
Monstres reflexiona sobre l’essència dels
actes de la naturalesa humana: tot allò que
trascendeix l’experiència individual i que ro-
06
man al llarg de la història, com un monstre final
sense rostre.Una creació entre el teatre sagrat i
el ritual dansat, entre la vida i la mort.
Aquest projecte es porta a terme mitjançant
dues bases d’estudi en l’univers manipulatiu:
La investigació de l’expressivitat de mans i
braços com a element clau en l’art de la manipulació. El cos com un objecte més, la seva
aparença inanimada, propera a la mort.
La investigació de nous materials, la majoria
pertanyents al món de la costura. La singularitat d’aquest projecte escènic recau en el fet
que tant el procés artístic de recerca com el de
creació, s’enfronten a la tasca d’aprofundir en
el contingut simbòlic del gest teatral vinculat a
l’objecte triat per manipular. La primera via s’hi
acosta des de l’estudi i l’escriptura analítica, la
segona ho fa mitjançant l’ús de la metàfora: la
confrontació d’un personatge amb la seva part
més fosca, monstruosa pel fet de ser desconeguda, sorprenent i alhora, inherent.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
LA COMPANYIA
PLAYGROUND
Companyia de teatre d’objectes creada l’any
2003 per Xavier Bobés.
PLAYGROUND és també un joc escènic, un
metode de treball i recerca de l’univers de l’objecte quotidià, dotant-lo de nous discursos en
contextos sorprenents que són possibles en
mons imaginaris.
El pla de treball sempre ha consistit en un
procés llarg, artesanal, íntim i solitari, al principi, amb l’objecte escollit per manipular. A
aquest procés li acompanya una segona fase
en forma de diàleg creatiu amb la resta de
l’equip artístic, el qual aporta una visió completament fresca, verge i crítica de les possibles
lectures de la proposta representada. El diàleg
entre l’un i l’altre, és imprescindible.
07
Des de la seva creació, ha estrenat 5 espectacles teatrals:
2011: Insomni. Espectacle estrenat en el Festival Temporada Alta 2011 de Girona.
2008/09: A taula. Espectacle estrenat en el
Teatre Lliure, Barcelona, i en el Teatre Die
Schaubude, Berlín.
2006/07: El rei de la soledat. 6è Premi de “Projectes d’Arts Escèniques”, Lleida 2005. Estrenat en el Festival Neo novembre del 2006,
Barcelona. I en el Centre Cultural la Mercè juliol
del 2007, Girona.
2005/07: Duet. Estrenat en el Festival Escena
Abierta de Burgos, gener del 2006.
2003/04: El cap als núvols. Becat per Krtu 2003.
Premi FAD Sebastià Gasch 2005 – 2006 com
la millor aportació de l’any Estrenat a ÀreaTangent, maig 2004. Representat per Europa, Orient Mitjà i Sudamèrica.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
EQUIP ARTÍSTIC
DIRECCIÓ, INTERPRETACIÓ I PRODUCCIÓ XAVIER BOBÉS
Festival Temporada Alta 2011, Celrà, Girona.
2008-2009: A taula. Espectacle estrenat al
Teatre Lliure i al Teatre Die Schaubude, Berlín.
2006-2007: El rei de la Soledat. 6è. Premi de
Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2005. Estrenat al Festival Neo 2006, Barcelona i al Centre Cultural la Mercè 2007, Girona.
2005-2006: Duet. Estrenat al Festival Escena
Abierta de Burgos, gener 2006.
2003-2004: El cap als núvols. Becat pel Krtu
2003. Premi FAD Sebastià Gasch 2005 – 2006
com la millor aportació de l’any. Estrenat a
AreaTangent, maig 2004.
Actor/ Manipulador i creador escènic. Es defineix com autodidacta. Apassionat de la poètica
dels objectes, investiga des de fa més de deu
anys amb tot tipus d’objectes quotidians.
Col·labora amb altres creadors tant com intèrpret com manipulador. Aprofundeix en la
recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment banal. I això ho
fa mitjançant la creació, l’assaig i la docència.
ARTS ESCÈNIQUES
L’any 2003 crea la companyia de teatre d’objectes - visual “PLAYGROUND”. Des de llavors
ha escrit, dirigit i interpretat aquests cinc espectacles teatrals:
2012-2013: Monstres. Espectacle en procés de
recerca i creació, presentat en format work-inprogress al festival TNT de Terrassa, octubre
2012. Residència artística a Mèxic, Brasil, Argentina, Terrassa, i durant tot el 2013 al Mas
Espolla del centre de creació L’Animal a
l’Esquena, Celrà, Girona.
2010-2011: Insomni. Espectacle estrenat al
08
Actualment en procés de creació i producció
del sisè espectacle de la companyia:
2012-13-14: Monstres. Espectacle en procés
de recerca, creació i direcció. Estrena agost del
2014. Residència artística a Mèxic, Brasil, Argentina, Mataró, Olot, Girona, Terrassa, i durant
tot el 2013-2014 al Mas Espolla del centre de
creació L’Animal a l’Esquena, Celrà.
2011: Col·laboració en el cicle A pas de poetes
amb el recital A pas de Neruda estrenat al Centre Cultural la Mercè, Girona.
2010: Participació en la proposta artística Entre
cel i terra de Jordi Galí pel BHUM! 2010, L’Animal a l’Esquena, Celrà, Girona.
2007: Col·laboració en l’espectacle Un Goût de
millefeuille d’Eric de Sarria estrenat al Forum
d’Arts Escèniques d’Alexandria, Egipte.
2006: Col·laboració en l’espectacle Viatge a la
felicitat d’Iban Beltran estrenat al Festival Temporada Alta 2007.
2005: Escriptura del projecte de recerca “El
món a fora” com artista resident d’AreaTangent.
Presenta tres peces breus de teatre visual: Nen,
Circus i Pallasso. Col·laboració amb el col·lectiu “Kulturprozent” en l’espectacle Dianoia estrenat al Festival Panorama 2005 d’Olot.
Amb la companyia teatral “LaVuelta”:
2002: Estamos un poco perplejos estrenat al
Festival Internacional de Sitges 2002.
2001/02: K.O.S (fer-se el mort) estrenat al Festival Internacional de Sitges 2001. Programat a
la sala Conservas, a l´Espai Escènic Joan
Brossa, i als festivals: “Temporada Alta” de
Girona, “REVERS” del CCCB, “Escena Contemporánea” de la Comunidad de Madrid, Bilbao i Santiago de Compostela, “Mira!” de Tolousse i “Situaciones” de Cuenca.
2000: Desvínculos, estrenat a la sala Conservas.
1999: Lu blanc de lu groc, estrenat als cafès El
Món Obert i El Foro.
DOCÈNCIA
2013-2014: Creador resident a l’Institut Maragall, Barcelona (Projecte “Creadors en Residència”- ICUB).
2013: -Taller de teatre d’objectes a l’Auditori Es
Baluard, Palma de Mallorca, setembre.
-Taller de teatre d’objectes al Café de las Artes
Teatro, Santander, maig.
-Taller de teatre d’objectes a l’escola Timbre4
de Buenos Aires, Argentina, febrer.
-Taller de teatre d’objectes a l’Institut d’Art
Teràpia ISPA, Barcelona, febrer.
-Taller de teatre d’objectes al LAV-Teatro Leal,
Tenerife, gener 2013.
2012: -Taller de teatre d’objectes al Teatro Sobrevento de Sao Paulo, Brasil, novembre.
-Tallers de teatre d’objecte pel Festival La
Rendija de Mérida, Mèxic, setembre.
-Taller de teatre d’objectes al Teatro La Chacarita de Córdoba, Argentina, maig.
-Diversos seminaris de teatre d’objectes al International Independent Theatre
Festival Crossings a Maribor, Eslovènia, del 15
al 17 de maig 2012 per nens de 12 a
14 anys i divendres 18 de maig 2012, taller de
teatre d’objectes en familia.
2011: -Taller de teatre d’objectes per famílies
organitzat per Dansa en Familia, de la
Marató de l’Espectacle, Barcelona juny 2011.
-Seminari de teatre d’Objectes al Festival Imaginaria a Salònica, Grècia, abril.
-Taller de teatre i stop-motion per nens de 5 a
12 anys a l’Escola Municipal
d’Expressió d’Olot, març 2011.
2010: -Taller de teatre d’objectes durant el 7è.
Festival MAPA 2010.Setembre-octubre.
-Xerrada al voltant del procés de creació en els
espectacles de teatre d’objectes a la Universitat de Lleida. Maig 2010.
-Curs intensiu de cap de setmana a TragantDansa, Barcelona. Abril 2010.
09-10: Curs annual de teatre d’objectes- teatre
de creació a l’Aula de Teatre de Figueres.
Octubre 2009- Juny 2010.
2008: Workshop intensiu de 4 dies dirigit a professionals al voltant de la creació poètica
amb els objectes al Festival BAD, Bilbao. Octubre del 2008.
AUDIO-VISUALS I EXPOSICIONS
2012: Realització de la càpsula Retrat de Xavier
Bobés, programa Ànima, Canal 33.
2011: Instal·lació Radiografia, Sala 15, Museu
Comarcal de la Garrotxa, Olot.
2010: Participació en el programa Redes 56:
Mentes conectadas sin brujería mitjançant la
creació i interpretació de dos curtmetratges de
ficció basats en la manipulació d’objectes i el
cinema mut.
2009: Instal·lació interactiva La memòria dels
objectes a l’exposició de nous formats escènics
“8 Parell de botes” comisariada por AreaTangent a la Sala Bòlit d’Art Contemporani, dins el
marc del Festival Temporada Alta 2009, Girona.
2004: Camps de combat: Vídeo-instal.lació de
joguines de “PLAYGROUND” presentada a la
1a. mostra d’art comtemporani “A-Vent” de
Figueres. Del 16 al 31 de juliol.
2002: Col·laboració des del col·lectiu teatral
“LaVuelta” en el documental cinematogràfic
De nens dirigit per Joaquim Jordà i estrenat
en el Festival de cine de San Sebastián 2003
i als Cinemes Verdi de Barcelona, març 2004.
Personalment m’encarrego de la creació i interpretació d’un número de titelles
COMPOSICIÓ MUSICAL PABLO REGA
Guitarrista y músic electrònic, ha participat en projectes teatrals com a músic / compositor i intèrpret en companyies com Ladanaus (León), Chevere (Santiago de Compostela) Societat Doctor Alonso, Los Corderos sc. i Antigua i Barbuda (Barcelona). Dirigeix l’orquesta d’improvisació
O.M.E.GA. formada por 23 músics gallegs, i la formació BIB (banda d’improvisadors de Barcelona)
formada por 14 músics.Treballa en la construcció d’instruments acústics i elecrònics pels seus
projectes personals d’electro-acústica, centrats en la construcció de dispositius electrònics sonors, peces per electrònica i programació, i ha realitzat tallers d’art sonor. Viu i treballa a Barcelona.
MÚSICA DAVID SARSANEDAS
Practicant de medicina tradicional xinesa de formació, durant la seva adolescència entra en contacte amb el món de la música i passa a formar part de diversos grups (Orchestra Fireluche,
etc). Més endavant, i de forma autodidacta, s’endinsa en el món de l’electrònica i la programació
creatives, sobretot de la mà de col·lectius com Telenoika i Luthiers Drapaires, que li serveixen de
trampolí per tirar endavant diversos projectes propis i molts d’altres en col·laboració amb diferents
companyies.
IL·LUMINACIÓ ELOY MADUELL
Enginyer Informàtic especialista en la creació audiovisual en directe. Des de fa més de 14 anys
explora i investiga les possibilitats de la creació digital en directe.
Membre fundador de l’Associació Cultural Telenoika dins el camp de les arts audiovisuals i les
noves tecnologies de la comunicació.
Des de fa uns anys enrere, dóna cursos d’introducció a l’audiovisual en directe i cursos de creació
audiovisual de videomapping.
Co-responsable amb Santi Vilanova de l’estudi de recerca audiovisual Playmodes, realitzador i
programador d’aplicacions audiovisuals interactives. Especialista en noves tecnologies orientades
cap a la creació artística.
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
D’ALTRES OBRES DE PLAYGROUND
LA CRÍTICA N’HA DIT...
SOBRE “INSOMNI”
“[...] Insomni és una obra extraordinària por los climas, las texturas y las atmósferas que proponen a partir de la puesta en escena de este magnífico artista en
interacción con sus objetos”
Maximiliano De La Puente
crítica teatral
“[...] Insomni es una maravillosa propuesta, que plantea hacer desconocido
lo conocdio, que intercambia (falsamente) los roles manipulador/manipulado,
que asalta por sorpresa desde lo sonoro y lo lumínico. Un verdadero viaje al
país de la belleza”
Mónica Berman
Crítica Teatral
“[...] El espacio y los objetos son un intérprete más, creando paisajes y perspectivas sugerentes que nos sitúan en el filo de la navaja [...]”
Adolfo Simón
QRLA
SOBRE “EL REI DE LA SOLEDAD”
“[...] Pero lo mejor de la pieza no es el disfrute de Bobés con su personal y poético lenguaje. Es que nosotros, desde el patio de butacas también sentimos
que podemos entrar en ese mundo, algo melancólico y amarillento, que se presenta ante nuestros ojos y, tras admirar su preciosismo gastado, siguiendo el
hilo de nuestros pensamientos, llenarlo de recuerdos y significados. ”
Rosalía Gómez
Diario de Sevilla
“[...] Bobés dota a los objetos de un sentido que colma de magia la escena ”
Dolores Guerrero
El correo
011
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
SOBRE PLAYGROUND LA PREMSA HA DIT...
Maximiliano de la Puente
Crítica teatral
Insomni
Una suerte de realidad aumentada
Obra con dramaturgia y dirección de Xavier Bobés
Un hombre, un manipulador técnica y literalmente hablando, y sus objetos: un plato, una cuchara, una botella. A partir
de allí las posibilidades, las variantes en cuanto a tensión, intensidad, ritmo, velocidad, actuación y espesor dramático,
se multiplican. La banda sonora y la iluminación amplían, magnifican y completan a su manera, cada gesto y acción
por mínima que sea. Las imágenes en video establecen un interesantísimo contrapunto en relación a lo que sucede con
ese cuerpo vivo, presente en la escena. Es maravilloso contemplar los movimientos del actor, Xavier Bobés, de espaldas
a público, maniobrando con suma pericia sus objetos, por un lado, y las imágenes resultantes en la pared que funciona
a modo de pantalla, por el otro, que generan otro tipo de percepción de esos mismos elementos: una suerte de realidad
aumentada, en macro, de los objetos cotidianos con los que interactuamos todos los días, pero de los que no entrevemos las múltiples poéticas que los conforman. Insomni es una obra extraordinaria por los climas, las texturas y las
atmósferas que proponen a partir de la puesta en escena de este magnífico artista en interacción con sus objetos. Esta
obra logra el milagro de generar la ilusión, tan o más real que la propia materialidad de la escena, de que los objetos
cobren vida. Así el carácter figurativo y tangible inherente a la actividad teatral, que puede en muchos casos tornarse
muy limitante en cuanto a las posibilidades de expresión poética, asume aquí una improntaFfuertemente abstracta.
El mundo ficcional construido es enorme, potente y multívoco. Diversas opciones narrativas acompañan la sensación
de magia y de asombro que recorren al espectador, en el viaje sin red que supone esta obra intensamente lúdica de la
Compañía PLAYGROUND. Es realmente un gran acierto de la sala Timbre 4 haber programado esta semana catalana
en Buenos Aires, en el marco de la cual se ha
presentado esta obra hasta el día de ayer. Un esfuerzo sostenido del equipo comandado por Claudio Tolcachir que esperamos siga repitiéndose en el futuro, no sólo para continuar enriqueciendo la calidad de la cartelera teatral porteña,
sino también para posibilitar que los espectadores y los creadores locales tengan acceso a espectáculos de alta gama
como éste.
Maximiliano De La Puente
ELENCO:
Xavier Bobés
FICHA TÉCNICA:
Espacio sonoro: Pablo Rega
Escenografía: Pep Aymerich
Iluminación: Oriol Blanch
Construcción, efectos y asesoramiento técnico: Juliá Carboneras
Gestión del proyecto: Imma Bové
Management y distribución: Marta Oliveres / MoM – EL VIVERO
Asesoramiento en la dirección: Eric de Sarria
Dirección: Xavier Bobés
Esta obra formó parte de la programación del Festival Temporada
Alta en Buenos Aires / Semana Catalana en Timbre 4. Del 11 al 17
de febrero de 2013
012
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Mónica Berman
Crítica teatral
Insomni
Hacer desconocido lo conocido
Obra escrita y dirigida por Xavier Bobés
Lo que aparece en primer plano es la materialidad; algo de la organización, de la postura que adoptan los objetos en
la semi penumbra, los cruces. También surge el tiempo que les ha pasado por encima hasta dejarlos en lo que son. Un
hombre sentado frente a una mesa. Hay, allí, elementos cotidianos, una cuchara, un plato ¿quién puede sostener que no
los reconoce? Sin embargo, prontamente, dejará de hacerlo. La primera zona de la propuesta se empecina por cambiar
el punto de vista, el foco se inscribe en otro lugar. Se mira en simultáneo al hombre que manipula y a la pared, impr
visada pantalla con todas las marcas de una pared posible. Y los gestos que se repiten, se reinscribe el acto, se modifica
el ritmo. La mano, portadora de la cámara, juega con extrañas focalizaciones. Las dos manos manipulan pero con distintas estrategias, una visibiliza forma y tamaño “reales” (ay, qué palabra inadecuada pero económica) la otra, los hace
devenir imagen en la pared y, de tal modo, que los utensilios cotidianos mutan hasta hacerse desconocidos.
La oscuridad propone un cambio de espacio. Un corrimiento en la escena, ahora, es el centro. De techo, el elástico de
una cama, sus restos, enredados entre tantos otros irreconocibles y pasados elementos. El sonido nos envuelve y ¿qué
nos revela? ¿de qué es signo? ¿narra, acaso? Roturas, temblores. ¿Cuál es su fuente?
Con la luz posterior (las luces, azarosas, inesperadas) se prestará otra instancia del juego. Esta vez el hombre no parece
manipular sino ser manipulado por los objetos: la cuchara lo lleva, la botella intercepta su boca. Nuevamente el ritmo
que se modifica, establece el pulso, la reiteración; lo mecánico es producido por las cosas y no por el hombre.
Ése parece ser el juego. La mesa que se abre y muestra de sí, otros rincones.
Insomni es una maravillosa propuesta, que plantea hacer desconocido lo conocido, que intercambia (falsamente) los
roles manipulador/manipulado, que asalta por sorpresa desde lo sonoro y lo lumínico. Un verdadero viaje al país de la
belleza.
Mónica Berman
ELENCO:
Xavier Bobés
FICHA TÉCNICA:
Espacio sonoro: Pablo Rega
Escenografía: Pep Aymerich
Iluminación: Oriol Blanch
Construcción, efectos y asesoramiento técnico: Juliá Carboneras
Gestión del proyecto: Imma Bové
Management y distribución: Marta Oliveres / MoM – EL VIVERO
Asesoramiento en la dirección: Eric de Sarria
Dirección: Xavier Bobés
Esta obra formó parte de la programación del Festival Temporada
Alta en Buenos Aires / Semana Catalana en Timbre 4. Del 11 al 17
de febrero de 2013
013
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Adolfo Simón
QRLA
“Insomnio”
Compañía: Playground/Xavier Bobés.
FESTIVAL DE OTOÑO EN PRIMAVERA
SALA PRADILLO
Poe y Kafka habrían disfrutado mucho viendo la propuesta escénica de Insomnio…En este viaje a la mente perturbada de un hombre en ese espacio muerto que es el insomnio, hay muchos elementos de los que se nutrían los autores
nombrados al principio cuando creaban sus obras…La locura como material dramatúrgico, los efectos que aparecen
trasgredidos en la realidad porque uno cree ver y oír lo que no ocurre…Al punto de observar la materialización de
todo ello ante la mirada horrorizada de la persona a la que le ocurre. Hay muchas experiencias audiovisuales en las que
se ha trabajado sobre estos trastornos, gracias a todos los efectos técnicos que se pueden realizar hoy en día, podemos
llegar a ver, en una grabación, mil y un efectos paranormales como si estuvieran ocurriendo de verdad…En teatro es
otra cosa…La caja mágica de la escena no siempre permite crear una atmósfera opresiva, obsesiva y tortuosa donde,
además, los elementos cobran vida; solo se consigue a veces gracias a pequeños trucos o al manejo preciso de quién los
manipula.Insomnio es un viaje espeluznante a una mente enferma en la que habitan sonidos fantasmagóricos y visiones
internas y externas que cree percibir ese cerebro perturbado. Hay momentos en que estamos frente a ese ser, otras nos
sentimos detrás de él y en algún momento, a oscuras, perdemos la noción de lugar y no sabemos si estamos fuera o
nos hemos sumergido por un momento en su cabeza. Es un trabajo de manipulación de objetos pero no de manera
tradicional, aquí el trabajo del actor, de una precisión exquisita, transita del teatro a la danza de un momento a otro…
El espacio y los objetos son un intérprete más, creando paisajes y perspectivas sugerentes que nos sitúan en el filo de la
navaja.
ADOLFO SIMÓN
014
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Patricia Garma
Diario de Yucatán
015
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
María Jesús Ramos
016
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Manuela Villa
El País
29 de decembre de 2006
017
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Ester Catoira
La Netro
19 de gener de 2007
018
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Rosalía Gómez
Diario de Sevilla
29 de maig de 2008
019
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Dolores Guerrero
El Correo
31 de maig de 2008
020
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Juan María Rodríguez
El Mundo
2 de juny de 2008
021
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ
D’ESPECTACLES
022
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
VENDA PREFERENT
VENDA ANTICIPADA
A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE
AVANTATGES I DESCOMPTES
023
XAVIERMONSTRES
BOBÉS
Els mitjans oficials:
024