Réseau routier Xarxa viària

38
Réseau
routier
Xarxa
viària
Exploitation
En France, la propriété du réseau routier est répartie entre l'Etat (autoroutes et routes nationales), les Conseils
Généraux (routes départementales) et
les communes (routes communales).
Explotació
A França, la titularitat de la xarxa viària es reparteix entre l'Estat (autopistes i carreteres nacionals), els
Consells Generals (carreteres departamentals) i els ajuntaments (carreteres municipals).
Ustiapena
Frantzianbide-sarearen titulartasuna
hiru erakunderen artean banatuta
dago; estatuari autobide eta errepide
nazionalak
dagozkio,
Kontseilu
Nagusiei departamentuko errepideak,
eta udalei herri-bideak.
Explotación
En Francia, la titularidad de la red
viaria se reparte entre el Estado
(autopistas y carreteras nacionales),
los Consejos Generales (carreteras
departamentales) y los ayuntamientos
(carreteras municipales).
En Espagne, les transferts d'une partie
des routes de l'Etat vers les
Communautés autonomes ont été
effectués après l'approbation des
Statuts d'autonomie, entre 1980 et
1984. Ainsi, le réseau routier a été distribué en quatre niveaux : national,
autonomique, provincial (sauf dans les
Communautés uniprovinciales, comme
la Navarre) et communal. Chaque
administration est chargée des investissements et de la conservation de
ses propres infrastructures.
A Espanya, els traspassos d'una part de
les carreteres de l'Estat cap a les
Comunitats autònomes van tenir lloc
desprès de l'aprovació dels Estatuts
d'autonomia, entre 1980 i 1984. Així, la
xarxa viària ha quedat repartida en quatre nivells: estatal, autonòmic, provincial (excepte en Comunitats uniprovincials, com Navarra) i municipal. Cada
administració s’encarrega de les inversions i del manteniment de les seves
pròpies infraestructures.
Espainian estatuaren errepideen zati
bat autonomia erkidegoei eskualdatu
zitzaizkien autonomia erkidegoen estatutuak onartu eta gero, hau da, 1980
eta 1984 artean. Horrela, bada, bidesarean lau maila bereiz daitezke: estatalak, autonomikoak, probintzialak
(probintzia bakarreko erkidegoetan
izan ezik, esate baterako, Nafarroan),
eta udalarenak. Administrazio bakoitza
arduratzen da bere azpiegituretan egin
beharreko inbertsio eta mantenimendu-lanez.
En España, los traspasos de una parte
de las carreteras del Estado hacia las
Comunidades autónomas tuvieron
lugar después de la aprobación de los
Estatutos de autonomía, entre 1980 y
1984. Así, la red viaria ha quedado
repartida en cuatro niveles: estatal,
autonómico, provincial (excepto en
Comunidades uniprovinciales, como
Navarra) y municipal. Cada administración se encarga de las inversiones y
del mantenimiento de sus propias
infraestructuras.
Aussi bien en France qu’en Espagne la
plupart des autoroutes et tunnels longs
est construite et exploitée par des
sociétés concessionnaires, qui en
perçoivent un péage pour l’usage. Il en
est de même pour les autoroutes et
grands itinéraires qui traversent et
contournent les Pyrénées.
Tant a França com a Espanya la major
part d’autopistes i túnels llargs són
construïts i explotats per part de societats concessionàries, que en perceben
un peatge per l’ús. Les autopistes
i grans itineraris que travessen i
envolten els Pirineus no en són pas
l’excepció.
Bai Frantzian, bai Espainian, autobide
eta tunel luze gehienak sozietate
emakidadunek eraiki eta ustiatzen
dituzte, eta bide-sari bat kobratzen
dute horiek erabiltzeagatik. Eta, jakina,
gauza bera gertatzen da Pirinioak
zeharkatzen eta inguratzen dituzten
autobide eta ibilbide handiekin.
Tanto en Francia como en España la
mayor parte de autopistas y túneles
largos están construidos y explotados
por parte de sociedades concesionarias, que perciben un peaje por su uso.
Lo mismo ocurre con las autopistas y
grandes itinerarios que atraviesan y
circundan los Pirineos.
Planification et définition
des nouvelles infrastructures
routières
Le processus de définition et d’exécution d’une nouvelle infrastructure
nécessite pas moins de 10 ans entre le
stade de proposition et sa mise en service. Sont cités ci-dessous les instruments de planification actuellement en
vigueur en Espagne et en France et
plus loin est décrit le processus de
définition d’une nouvelle infrastructure
routière dans les deux Etats.
Planificació i definició de
les noves infraestructures viàries
El procés de definició i execució d’una
nova infraestructura necessita no
menys de 10 anys entre l’estadi de
proposta i la seva posada en servei.
Tot seguit s’esmenten els instruments
de planificació actualment en vigor a
Espanya i França i, més endavant, es
descriu el procés de definició d’una
nova infraestructura viària en ambdós
Estats.
Bide-azpiegitura berrien
plangintza eta definizioa
Azpiegitura berri bat definitu eta egiteko prozesuak gutxienez 10 urte behar
ditu, proposamenetik hasi eta azpiegitura zerbitzuan jarri arte. Jarraian
Espainian eta Frantzian indarrean dauden plangintza-tresnek berri emango
dugu, eta aurrerago bi estatuetan
bide-azpiegitura berri bat definitzeko
prozesua azalduko dugu.
Planificación y definición de las
nuevas infraestructuras viarias
El proceso de definición y ejecución de
una nueva infraestructura necesita no
menos de 10 años entre el estadio de
propuesta y su puesta en servicio. A
continuación se citan los instrumentos
de planificación actualmente en vigor
en España y Francia y, más adelante,
se describe el proceso de definición de
una nueva infraestructura viaria en
ambos Estados.
En France, les Schémas de Services
Collectifs, approuvés en 2002, donnent
pour les transports de voyageurs et de
marchandises les lignes générales à
suivre jusqu’en 2020.
A França, els Esquemes de Serveis
Col·lectius, aprovats el 2002, donen
per als transports de viatgers i de
mercaderies les línies generals a
seguir fins al 2020.
Frantzian, 2002ean onartu ziren
Zerbitzu Kolektiboen Eskemek 2020.
Urtera bitartean bidaiarien eta salgaien garraioan jarraitu beharreko
urrats nagusiak jasotzen dituzte.
En Francia, los Esquemas de Servicios
Colectivos, aprobados en 2002, dan
para los transportes de viajeros y de
mercancías las líneas generales a
seguir hasta 2020.
Les plans routiers sont les instruments
pour la planification du réseau routier
en Espagne, réalisés et approuvés par
l’Etat et par les Communautés autonomes sur les routes de leur compétence.
Els plans de carreteres són els instruments per a la planificació de la xarxa
viària a Espanya, realitzats i aprovats
per l’Estat i per les Comunitats autònomes sobre les carreteres de la seva
competència.
Espainian errepide planak dira bidesarearen gaineko plangintza egiteko
baliatzen diren tresnak. Plan horiek,
errepideen gaineko eskumenaren arabera, estatuak edo autonomia erkidegoak egin eta onartzen ditu.
Los planes de carreteras son los
instrumentos para la planificación de
la red viaria en España, realizados y
aprobados por el Estado y por las
Comunidades autónomas sobre las
carreteras de su competencia.
39
Bide-sarea
Red
viaria
Plans routiers Plans de carreteres Errepideen planak Planes de carreteras
Territoire
Espagne
Aragon
Catalogne
Pays Basque
Navarre
Document
Plan de Infraestructuras 2000-2007
Plan General de Carreteras de Aragón
Pla de Carreteres de Catalunya
Plan General de Carreteras del País Vasco
Plan Director de Carreteras de Navarra
Approbation
2000
1994
1985
1999
1997
Année horizon
2010
2003
2001 prolongé
2010
2005
Territori
Espanya
Aragó
Catalunya
País Basc
Navarra
Document
Plan de infraestructuras 2000-2007
Plan general de carreteras de Aragón
Pla de carreteres de Catalunya
Plan general de carreteras del País Vasco
Plan director de carreteras de Navarra
Aprovació
2000
1994
1985
1999
1997
Vigència
2010
2003
2001 prorrogat
2010
2005
Lurraldea
Espainia
Aragoi
Kataluni
EAE
Nafarroa
Agiria
2000-2007rako azpiegitura plana
Aragoiko errepideen plan orokorra
Kataluniako errepideen plana
Euskal Autonomi Erkidegoko errepideen plan orokorra
Nafarroako errepideen gidaplana
Onespena
2000
1994
1985
1999
1997
Indarraldia
2010
2003
2001 luzatua
2010
2005
Territorio
España
Aragón
Cataluña
País Vasco
Navarra
Documento
Plan de infraestructuras 2000-2007
Plan general de carreteras de Aragón
Plan de carreteras de Cataluña
Plan general de carreteras del País Vasco
Plan director de carreteras de Navarra
Aprobación
2000
1994
1985
1999
1997
Vigencia
2010
2003
2001 prorrogado
2010
2005
Etapes d’un projet routier
en France
Etapes d’un projecte
viari a França
40
Réseau
routier
Xarxa
viària
Bide-projektu
baden etapa
Etapes de un proyecto
viario en Francia
Processus en vue de la définition d’une nouvelle infrastructure routière en Espagne.
Procés de definició d’una nova
infraestructura viària a Espanya.
Bide-azpiegitura berri bat
egiteko prozesua, Espainian.
Proceso de definición de una
nueva infraestructura viaria en
España.
Ce modèle simplifié est semblable pour
l’Etat et les Communautés autonomes,
selon leurs lois routières respectives,
et appliqué aux opérations de leur
compétence.
Aquest model simplificat és semblant
per a l’Estat i les Comunitats autònomes, segons les respectives lleis de
carreteres, i s’aplica a les actuacions
de la seva competència.
Eredu sinpletu hau antzekoa da estaturako eta autonomia erkidegoetarako,
eta bakoitzak bere eskumeneko jarduketetan aplikatzen du.
Este modelo simplificado es parecido
para el Estado y las Comunidades autónomas, según las respectivas leyes de
carreteras, y se aplica a las actuaciones de su competencia.
Étude informative
> Le service rédacteur lance les études préalables conduisant à la définition d’une carte des zones d’accueil et
d’exclusion de la nouvelle infrastructure. Les collectivités publiques concernées, ainsi que d’autres organismes et
associations, sont consultées.
Estudi informatiu
> L’òrgan redactor prepara els estudis previs que porten a la definició d’un
mapa de les zones d’acollida i d’exclusió de la nova infraestructura. En
aquesta etapa es consulten les institucions públiques implicades, així com
altres entitats públiques i privades.
Azterlan informatiboa
> Proiektua erredaktatu behar duen
organoak aurretiazko azterlanak prestatzen ditu, eta hori abiaburu hartuta,
azpiegitura berriak hartzen dituen eta
kanpoan uzten dituen eremuen mapa
bat egiten da. Etapa honetan ukitutako
erakuden publikoei eta bestelako entitate publiko nahiz pribatuei proiektuari
buruzko kontsulta egiten zaie.
Estudio informativo
> El órgano redactor prepara los estudios previos que conducen a la definición de un mapa de las zonas de acogida y de exclusión de la nueva infraestructura. En esta etapa se consulta a
las instituciones públicas implicadas,
así como a otras entidades públicas y
privadas.
> Analyse d’alternatives, moyennant
des études coût-bénéfice, géologique,
géotechnique et d’impact sur l’environnement. Le service rédacteur recommande un ou deux tracés.
> Anàlisi d’alternatives, mitjançant
estudis cost-benefici, geològic, geotècnic i d’impacte ambiental. L’òrgan
redactor recomana un o dos traçats.
> Alternatiben analisia: kostua eta
onuradunen gaineko azterlana, azterlan geologikoa, geoteknikoa eta ingurugiroaren gainekoa. Proiektu erredaktatu duen organoak trazadura bat
edo bi aholkatzen ditu.
> Análisis de alternativas, mediante
estudios coste-beneficio, geológico,
geotécnico y de impacto ambiental. El
órgano redactor recomienda uno o dos
trazados.
41
Bide-sarea
Red
viaria
Information publique
> Procédure ouverte aux personnes
et aux institutions publiques. Durée :
de 1 à 2 mois, selon que la nouvelle
voie est prévue ou non dans les documents de planification urbaine.
Informació pública
> Procediment obert a les persones i
institucions públiques. Durada: d’1 a
2 mesos, depenent si la nova via està
prevista o no al planejament urbanístic.
Jendaurreko erakustaldia
> Pertsona eta erakunde publikoentzako prozedura irekia. Hilabete bat edo
bi irauten du, bide berria hirigintzaplangintza aurreikusita dagoen ala ez.
Información pública
> Procedimiento abierto a las personas e instituciones públicas. Duración:
de 1 a 2 meses, dependiendo si la
nueva vía está prevista o no en la planificación urbanística.
> Le service rédacteur, dans les
2 mois qui suivent la période d’information publique, doit analyser les
réactions et proposer un tracé.
> L’òrgan redactor, dins del termini
de 2 mesos comptadors de l’acabament del període d’informació pública,
ha d’analitzar les al·legacions i proposar un traçat.
> Proiektua erredaktatu behar duen
organoak, jendaurreko erakustaldia
amaitu eta hurrengo bi hilabeteko
epean, alegazioak aztertu eta trazadura bat proposatu behar du.
> El órgano redactor, en los 2 meses
siguientes al final del periodo de información pública, debe analizar las alegaciones y proponer un trazado.
Déclaration d’impact sur l’environnement (DIA)
Declaració d’impacte ambiental (DIA)
Ingurumen-eraginaren deklarazioa
(IED)
Declaración de impacto ambiental
(DIA)
> Le tracé choisi est soumis au
Ministère ou Département de la
Communauté autonome chargé de
l’Environnement, qui formule la déclaration d’impact sur l’environnement
(DIA).
> El traçat escollit es sotmet al
Ministeri o Departament de la
Comunitat autònoma encarregat del
medi ambient, que formula la declaració d’impacte ambiental (DIA).
> Aukeratutako trazadura ingurumenaz arduratzen den ministerio edo
erkidegoko sailari igortzen zaio, eta
horrek ingurumen-eraginaren deklarazioa egin behar du.
> El trazado escogido se somete al
Ministerio o Departamento de la
Comunidad autónoma encargado del
medio ambiente, que formula la declaración de impacto ambiental (DIA).
> L’approbation définitive du tracé par
le Ministère ou Département de la
Communauté autonome chargé des
Travaux Publics doit tenir compte des
contraintes imposées par la DIA.
> L’aprovació definitiva del traçat pel
Ministeri o Departament de la
Comunitat autònoma encarregat d’obres públiques ha de tenir en compte
els condicionaments imposats per la
DIA.
> Herri lanez arduratzen den ministerio edo erkidegoko sailak ingurumeneraginaren deklarazioan ezarritako
baldintzak kontuan hartu behar ditu.
> La aprobación definitiva del trazado
por el Ministerio o Departamento de la
Comunidad autónoma encargado de
obras públicas debe tener en cuenta
los condicionamientos impuestos por
la DIA.
Projet de construction
> Sur la base du tracé approuvé on
élabore le projet de construction.
Projecte de construcció
> Sobre la base del traçat aprovat
s’elabora el projecte constructiu.
Eraikuntza proiektua
> Onartutako trazadura kontuan izanik, eraikuntza proiektua erredaktatzen da.
Proyecto de construcción
> Sobre la base del trazado aprobado
se elabora el proyecto constructivo.
Acquisitions foncières
Travaux
Expropiacions
Obres
Desjabetzak
Obrak
Expropiaciones
Obras
42
routier
Xarxa
Procédure des grands travaux publics
en Espagne
Appel d’Offres
Etude
Informative
Information
Publique
Exécution
Attribution
du Marché
Projets
Mise en
Service
Aquisitions
Foncières
DIA
4 années
2 années
1 année
Bide-sarea
Red
viaria
Tramitació de grans obres públiques
a Espanya
Estudi
Informatiu
Informació
Pública
Licitació
Projectes
Adjudicació
Execució
Expropiació
Posada
en Servei
1 any
2-4 anys
DIA
2-4 années
4 anys
2 anys
10 années
10 anys
Herri lan handien Izapideak
Espainian
Tramitación de grandes obras públicas
en España
Azterlan
Informatiboa
Jendaurreko
Erakustaldia
Lititazioa
Esleipena
Proiektuak
Desjabetza
Obrak
Zerbitzuan
Jartzea
IED
4 urte
viària
Estudio
Informativo
Información
Pública
Licitación
Proyectos
Adjudicación
Ejecución
Expropiación
Puesta
en Servicio
1 año
2-4 años
DIA
2 urte
1 urte
10 urte
2-4 urte
4 años
2 años
10 años
Source Font Iturria Fuente : Ministerio de Fomento
Réseau