Basat en el poder absolut amb que va sorgir de la guerra civil, el

PRÀCTICA 4
INTERPRETACIONS SOBRE EL FRANQUISME
"Basat en el poder absolut amb que va sorgir de la guerra civil, el general Franco va
configurar el seu propi règim polític, sempre entre les coordenades amb que a l'Espanya
tradicional es va delimitar el poder d'un cap d'Estat: exèrcit, esglésies i mitjans
econòmics. És clar que a la construcció econòmica i social així alçada va haver de donar
el corresponent vernís populista i "social", per a això va servir la Falange (gradualment
transformada en Moviment Nacional), amb tot un seguit de dispositius complementaris:
seguretat social, sindicats i difusió de l'ensenyament ... La gran habilitat de Franco va
radicar precisament a garantir l'equilibri entre els diversos grups que li van promoure i
recolzar, apartant en cada moment els possibles escapçadures de figures polítiques que
poguessin amenaçar amb trencar l'equilibri d'aquesta constel·lació. "
RAMÓN TAMAMES, "La República. L'era de Franco ", Madrid, 1980.
"La ironia de la història no deixa de ser flagrant: fet i fet, el règim de Franco va ser
víctima del mateix procés de canvi social que havia impulsat. La qüestió transcendeix
fins i tot l'àmbit nacional, el cas espanyol dels anys seixanta replanteja un cop més el
problema de la relació entre sistema polític i realitat social i econòmica. L'experiència
espanyola sembla reforçar la tesi que la dictadura no és compatible amb una societat
dinàmica, desenvolupada i moderna. I viceversa: que l'estabilitat de la democràcia
requereix un determinat nivell de desenvolupament econòmic i de modernització
social."
Juan Pablo Fusi, "Franco i el franquisme", Madrid, 1999.
INTERPRETACIONES SOBRE EL FRANQUISMO
“Basado en el poder absoluto con que surgió de la guerra civil, el general Franco fue
configurando su propio régimen político, siempre entre las coordenadas con que en la
España tradicional se acotó el poderío de un jefe de Estado: ejército, iglesias y medios
económicos. Claro es que a la construcción económico-social así levantada hubo de
dársele el correspondiente barniz populista y "social", para lo cual sirvió la Falange
(paulatinamente transformada en Movimiento Nacional), con toda una serie de
dispositivos complementarios: seguridad social, sindicatos y difusión de la enseñanza...
La gran habilidad de Franco radicó precisamente en garantizar el equilibrio entre los
diversos grupos que le promovieron y apoyaron, apartando en cada momento los
posibles despuntes de figuras políticas que pudieran amenazar con romper el equilibrio
de tal constelación.”
RAMÓN TAMAMES, “La República. La era de Franco”, Madrid, 1980.
“La ironía de la historia no deja de ser flagrante: a la postre, el régimen de Franco fue
víctima del mismo proceso de cambio social que había impulsado. La cuestión
trasciende incluso el ámbito nacional; el caso español de los años sesenta replantea una
vez más el problema de la relación entre sistema político y realidad social y económica.
La experiencia española parece reforzar la tesis de que la dictadura no es compatible
con una sociedad dinámica, desarrollada y moderna. Y viceversa: que la estabilidad de
la democracia requiere un determinado nivel de desarrollo económico y de
modernización social.”
JUAN PABLO FUSI, “Franco y el franquismo”, Madrid, 1999.