Veure nota - Associació Catalana d`Assessors Fiscals, Comptables i

NOTA SOBRE LA REFORMA DE LA LLEI DE REFORMA PARCIAL DE LA
LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA.
Barcelona, 22 de setembre de 2015
Benvolguts associats/ades
Com a conseqüència de la publicació de la Llei 34/2015, de 21 de setembre, de
modificació parcial de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària s'han
produït una sèrie de modificacions de la LGT, els aspectes més rellevants de la qual ja
vàrem anunciar en la nota d'interès del 22 de setembre passat.
En aquesta nota comentarem certs aspectes de les reformes que considerem
rellevants així com adjuntar-vos un quadre comparatiu molt detallat de la reforma
integral que ha sofert la LGT.
En relació amb el Títol I de la Llei, s'han introduït modificacions que tenen per finalitat
crear nous mecanismes per generar criteri administratiu vinculant per a l'Administració
tributària, a través de les denominades resolucions interpretatives o aclaridores, que
podran ser emeses per la Direcció general de Tributs, deixant de ser una competència
exclusiva del Ministre.
Es configura un nou tipus infractor en la Llei, en el qual s'integren els possibles
resultats materials de la conducta de l'obligat així com la desatenció per part del
mateix dels criteris administratius preexistents que haguessin determinat el caràcter
abusiu d'actes o negocis substantivament iguals, la qual cosa es coneix com a
clàusula anti-abús.
A partir de l'entrada en vigor del Reial decret 335/2010, de 19 de març, pel qual es
regula el dret a efectuar declaracions en duana i la figura del representant duaner, tot
representant duaner, no solament els agents i comissionistes de duanes, pot actuar
com a tal davant la Duana en la modalitat de representació directa, la qual cosa motiva
que s'ampliï la possibilitat d'incórrer en responsabilitat subsidiària a tots ells.
En relació amb el Títol II, s'aprofundeix en la utilització dels mitjans electrònics,
informàtics i telemàtics, en aquest cas des del seu vessant relacionat amb el
compliment de les obligacions tributàries, i molt concretament amb les de caràcter
formal, per regular la el compliment dels llibres registres per aquests mitjans.
La norma, d'altra banda, adequa la seva redacció per recollir una realitat jurídica ja
contrastada pels Tribunals de Justícia: la separació conceptual que existeix entre dues
activitats desenvolupades per l'Administració Tributària, les de comprovació i de
liquidació, de manera que la primera d'elles no es veu afectada per limitacions
temporals més enllà de les quals la pròpia llei assenyalarà a partir d'ara, incorporantACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
se, a més, una relació molt més precisa respecte a les potestats que l'Administració té
quant a la seva activitat estrictament comprovadora.
El Títol III del text legal també evoluciona, destacant les següents modificacions.
En primer lloc s'incorpora una excepció al principi general de reserva de dades
establert en la norma mitjançant la incorporació de la possibilitat que l'Administració
tributària faci públics llistats de persones i entitats que haguessin incomplert, de forma
rellevant, amb les seves obligacions tributàries.
De la mateixa forma es produeix una evolució, una adaptació, de la regulació dels
procediments de comprovació que es desenvolupen per part de l'Administració,
resultant afectats diversos procediments, destacant en aquesta línia la nova
configuració dels terminis del procediment d'inspecció, que es veu simplificada,
incrementant-se, com a conseqüència del nou esquema, la seguretat jurídica, en
objectivar-se de forma evident la regla de còmput, regla en la qual juguen un paper
destacat les conseqüències de la falta de col·laboració per part dels obligats. En
l'àmbit del procediment d'inspecció també ha de ser esmentada l'evolució que
experimenta la regulació dels mitjans per a la realització de l'estimació indirecta,
situació aquesta ocasionada, essencialment, per la manca d'elements probatoris com
a conseqüència de l'incompliment d'obligacions essencialment formals.
El Títol IV de la llei, que té per objecte la regulació del sistema d'infraccions i sancions
també és objecte de modificació amb diversos objectius.
En primer lloc s'adapta al nou esquema d'actuació de l'Administració tributària en
supòsits de delicte contra la Hisenda Pública.
De nou com a conseqüència de la utilització de mitjans electrònics en el compliment de
les obligacions tributàries, es modifica el règim d'infraccions i sancions amb un doble
objectiu: contemplar nous incompliments i rebaixar la intensitat de les sancions a
imposar.
Com més amunt s’ha indicat, s'incorpora a més una nova infracció vinculada a la
utilització de la clàusula anti-abús conformada per la figura del conflicte en l'aplicació
de la norma.
En l'àmbit de la revisió, Títol V de la llei, les modificacions són diverses i de diferent
calat, ja que, amén d'alguns canvis que afecten a l'àmbit competencial i d'estructura
dels Tribunals Econòmic-administratius, es produeixen alguns altres de major
rellevància, entre els quals destaca, sens dubte, la incorporació del procediment
econòmic-administratiu, amb plenitud, a l'àmbit de l'ús de mitjans electrònics,
informàtics i telemàtics, establint la norma l'obligació d'interposar i tramitar les
reclamacions per aquests mitjans, a través dels quals també es produirà la notificació
de les corresponents resolucions. La transcendència del canvi radica que el mateix
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
afecta directament a tots aquells obligats que ja avui dia estan obligats a rebre
notificacions electròniques procedents de l'Administració tributària.
Des del punt de vista més tècnic, i buscant perfeccionar els mecanismes impugnatoris
en poder dels obligats, es modifiquen entre altres aspectes les regles d'acumulació de
les reclamacions de cara a la seva resolució conjunta, incorporant-se en la norma amb
entitat pròpia un nou recurs d'anul·lació i elevant-se el rang del que fins ara era un
simple incident d'execució, escurçant-se, a més, els terminis de determinats recursos
preexistents, simplificant-se, finalment, el procediment abreujat.
Com a novetat absoluta en el text legal s'incorpora un nou Títol VI, dedicat a la
regulació del procediment que haurà de seguir l'Administració Tributària en els
supòsits en els quals s'incorri en presumpte delicte contra la Hisenda Pública,
desenvolupant des d'un punt de vista estrictament procedimental la regulació
continguda en l'article 305 del Codi Penal, reformat a la fi de l'any 2012 amb tal
finalitat.
El text incorpora la regulació d'una sèrie de procediments que tenen per objectiu
complir amb el mandat derivat del dret de la Unió Europea quan s'ordena la
recuperació d'ajudes d'Estat de naturalesa fiscal. A aquests efectes s'introdueix un nou
Títol VII en la llei.
Tot l'anterior es veu completat amb la modificació de la regulació de diversos aspectes
objecto de disposició addicional, destacant la nova regulació de les conseqüències de
la revocació de Nombre d'Identificació Fiscal i la nova obligació d'informació de les
entitats financeres en relació amb la identificació de la residència de les persones
titulars o que tinguin el control de determinades comptes bancaris, en compliment, de
nou, de normativa internacional.
La llei que comentem també afecta a altres cossos normatius, destacant la modificació
que s'introdueix en la Llei d'Enjudiciament Criminal per *mor del nou Títol VI, que
també determina una modificació de la Llei Reguladora de la Jurisdicció ContenciósAdministrativa, si ben també són focus de la reforma la Llei Orgànica de Repressió del
Contraban o la Llei de l'Impost de societats, entre unes altres.
Recordar que la nova obligació de complimentar els llibres registres a través de la seu
electrònica de la AEAT té prevista la seva entrada en vigor per a l'exercici fiscal 2017.
S'aprofundeix en el reconeixement de la labor exercida pels professionals de
l'assessoria fiscal mitjançant la incorporació d'una referència a la necessitat
d'instrumentar noves línies de col·laboració per fomentar el compliment cooperatiu de
les obligacions tributàries.
Tenint en compte la doctrina del Tribunal Econòmic-Administratiu Central segons la
qual les liquidacions de l'IVA solament poden referir-se, segons el cas, a períodes
mensuals o trimestrals de liquidació, es permet distribuir linealment entre aquests
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
períodes les quotes de l'impost descobertes per l'Administració en còmput anual, quan
l'obligat tributari no justifiqui que les quotes corresponen a un altre període d'acord
amb la normativa de l'impost.
Es modifica el règim jurídic de la comprovació limitada a fi de facilitar la protecció dels
drets de l'obligat tributari en permetre-li que, voluntàriament i sense requeriment previ,
pugui aportar en el curs d'un procediment de comprovació limitada la seva
comptabilitat mercantil per a la simple constatació de determinats dades que disposa
l'Administració, sense que aquesta aportació voluntària tingui efectes preclusius.
En relació amb les quotes suportades de l'Impost sobre el Valor Afegit, s'admet el seu
deduibilitat en aquest sistema encara que no es disposi de les factures o documents
que, amb caràcter general exigeix la normativa de l'Impost, sempre que l'Administració
obtingui dades o indicis que demostressin que l'obligat tributari ha suportat
efectivament l'impost corresponent.
Per a qualsevol dubte o aclariment contactar amb: [email protected]
Josep M Paños Pascual
President ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
NOTA SOBRE LA REFORMA DE LA LEY DE REFORMA PARCIAL DE LA
LEY GENERAL TRIBUTARIA
Barcelona, 22 de septiembre de 2015
Apreciados asociados/adas
Como consecuencia de la publicación de la Ley 34/2015, de 21 de septiembre, de
modificación parcial de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria se han
producido una serie de modificaciones de la LGT cuyos aspectos más relevantes ya
anunciamos en la nota de interés del 22 de septiembre pasado.
En esta nota comentaremos ciertos aspectos de las reformas que consideramos
relevantes así como adjuntaros un cuadro comparativo muy detallado de la reforma
integral que ha sufrido la LGT.
En relación con el Título I de la Ley, se han introducido modificaciones que tienen por
finalidad crear nuevos mecanismos para generar criterio administrativo vinculante para
la Administración tributaria, a través de las denominadas resoluciones interpretativas o
aclaratorias, que podrán ser emitidas por la Dirección General de Tributos, dejando de
ser una competencia exclusiva del Ministro.
Se configura un nuevo tipo infractor en la Ley, en el que se integran los posibles
resultados materiales de la conducta del obligado así como la desatención por parte
del mismo de los criterios administrativos preexistentes que hubiesen determinado el
carácter abusivo de actos o negocios sustantivamente iguales, lo que se conoce como
cláusula anti-abuso.
A partir de la entrada en vigor del Real Decreto 335/2010, de 19 de marzo, por el que
se regula el derecho a efectuar declaraciones en aduana y la figura del representante
aduanero, todo representante aduanero, no solo los agentes y comisionistas de
aduanas, puede actuar como tal ante la Aduana en la modalidad de representación
directa, lo que motiva que se amplíe la posibilidad de incurrir en responsabilidad
subsidiaria a todos ellos.
En relación con el Título II, se profundiza en la utilización de los medios electrónicos,
informáticos y telemáticos, en este caso desde su vertiente relacionada con el
cumplimiento de las obligaciones tributarias, y muy concretamente con las de carácter
formal, para regular la llevanza de los libros registros por dichos medios.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
La norma, por otra parte, adecúa su redacción para recoger una realidad jurídica ya
contrastada por los Tribunales de Justicia: la separación conceptual que existe entre
dos actividades desarrolladas por la Administración Tributaria, las de comprobación y
de liquidación, de forma que la primera de ellas no se ve afectada por limitaciones
temporales más allá de las que la propia ley señalará a partir de ahora,
incorporándose, además, una relación mucho más precisa en lo atinente a las
potestades que la Administración tiene en cuanto a su actividad estrictamente
comprobadora.
El Título III del texto legal también evoluciona, destacando los siguientes hitos.
En primer lugar se incorpora una excepción al principio general de reserva de datos
establecido en la norma mediante la incorporación de la posibilidad de que la
Administración tributaria haga públicos listados de personas y entidades que hubiesen
incumplido, de forma relevante, con sus obligaciones tributarias.
De la misma forma se produce una evolución, una adaptación, de la regulación de los
procedimientos de comprobación que se desarrollan por parte de la Administración,
resultando afectados varios procedimientos, destacando en esa línea la nueva
configuración de los plazos del procedimiento de inspección, que se ve simplificada,
incrementándose, como consecuencia del nuevo esquema, la seguridad jurídica, al
objetivarse de forma evidente la regla de cómputo, regla en la que juegan un papel
destacado las consecuencias de la falta de colaboración por parte de los obligados. En
el ámbito del procedimiento de inspección también debe ser mencionada la evolución
que experimenta la regulación de los medios para la realización de la estimación
indirecta, situación ésta ocasionada, esencialmente, por la carencia de elementos
probatorios como consecuencia del incumplimiento de obligaciones esencialmente
formales.
El Título IV de la ley, que tiene por objeto la regulación del sistema de infracciones y
sanciones también es objeto de modificación con varios objetivos.
En primer lugar se adapta al nuevo esquema de actuación de la Administración
tributaria en supuestos de delito contra la Hacienda Pública.
De nuevo como consecuencia de la utilización de medios electrónicos en el
cumplimiento de las obligaciones tributarias, se modifica el régimen de infracciones y
sanciones con un doble objetivo: contemplar nuevos incumplimientos y, a la par,
rebajar la intensidad de las sanciones a imponer.
Como más arriba se indicó, se incorpora además una nueva infracción vinculada a la
utilización de la cláusula antiabuso conformada por la figura del conflicto en la
aplicación de la norma.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
En el ámbito de la revisión, Título V de la ley, las modificaciones son diversas y de
distinto calado, ya que, amén de algunos cambios que afectan al ámbito competencial
y de estructura de los Tribunales Económico-administrativos, se producen algunos
otros de mayor relevancia, entre los que destaca, sin duda, la incorporación del
procedimiento económico-administrativo, con plenitud, al ámbito del uso de medios
electrónicos, informáticos y telemáticos, estableciendo la norma la obligación de
interponer y tramitar las reclamaciones por esos medios, a través de los cuales
también se producirá la notificación de las correspondientes resoluciones. La
trascendencia del cambio radica en que el mismo afecta directamente a todos
aquellos obligados que ya hoy día están obligados a recibir notificaciones electrónicas
procedentes de la Administración tributaria.
Desde el punto de vista más técnico, y buscando perfeccionar los mecanismos
impugnatorios en poder de los obligados, se modifican entre otros aspectos las reglas
de acumulación de las reclamaciones de cara a su resolución conjunta,
incorporándose en la norma con entidad propia un nuevo recurso de anulación y
elevándose el rango de lo que hasta ahora era un simple incidente de ejecución,
acortándose, además, los plazos de determinados recursos preexistentes,
simplificándose, por último, el procedimiento abreviado.
Como novedad absoluta en el texto legal se incorpora un nuevo Título VI, dedicado a
la regulación del procedimiento que deberá seguir la Administración Tributaria en los
supuestos en los que se incurra en presunto delito contra la Hacienda Pública,
desarrollando desde un punto de vista estrictamente procedimental la regulación
contenida en el artículo 305 del Código Penal, reformado a finales del año 2012 con tal
finalidad.
El texto incorpora la regulación de una serie de procedimientos que tienen por objetivo
cumplir con el mandato derivado del derecho de la Unión Europea cuando se ordena
la recuperación de ayudas de Estado de naturaleza fiscal. A estos efectos se introduce
un nuevo Título VII en la ley.
Todo lo anterior se ve completado con la modificación de la regulación de varios
aspectos objeto de disposición adicional, destacando la nueva regulación de las
consecuencias de la revocación de Número de Identificación Fiscal y la nueva
obligación de información de las entidades financieras en relación con la identificación
de la residencia de las personas titulares o que tengan el control de determinadas
cuentas bancarias, en cumplimiento, de nuevo, de normativa internacional.
La ley que comentamos también afecta a otros cuerpos normativos, destacando la
modificación que se introduce en la Ley de Enjuiciamiento Criminal por mor del nuevo
Título VI, que también determina una modificación de la Ley Reguladora de la
Jurisdicción Contencioso-Administrativa, si bien también son foco de la reforma la Ley
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
Orgánica de Represión del Contrabando o la Ley del Impuesto sobre Sociedades,
entre otras.
Recordar que la nueva obligación de llevanza de los libros registros a través de la
sede electrónica de la AEAT tiene prevista su entrada en vigor para el ejercicio fiscal
2017.
Se profundiza en el reconocimiento de la labor desempeñada por los profesionales de
la asesoría fiscal mediante la incorporación de una referencia a la necesidad de
instrumentar nuevas líneas de colaboración para fomentar el cumplimiento cooperativo
de las obligaciones tributarias.
Teniendo en cuenta la doctrina del Tribunal Económico-Administrativo Central según la
cual las liquidaciones del IVA solo pueden referirse, según el caso, a periodos
mensuales o trimestrales de liquidación, se permite distribuir linealmente entre dichos
periodos las cuotas del impuesto descubiertas por la Administración en cómputo anual,
cuando el obligado tributario no justifique que las cuotas corresponden a otro periodo
de acuerdo con la normativa del impuesto.
Se modifica el régimen jurídico de la comprobación limitada al objeto de facilitar la
protección de los derechos del obligado tributario al permitirle que, voluntariamente y
sin requerimiento previo, pueda aportar en el curso de un procedimiento de
comprobación limitada su contabilidad mercantil para la simple constatación de
determinados datos de que dispone la Administración, sin que dicha aportación
voluntaria tenga efectos preclusivos.
En relación con las cuotas soportadas del Impuesto sobre el Valor Añadido, se admite
su deducibilidad en este sistema aunque no se disponga de las facturas o documentos
que, con carácter general exige la normativa del Impuesto, siempre y cuando la
Administración obtenga datos o indicios que demostraran que el obligado tributario ha
soportado efectivamente el impuesto correspondiente.
Para cualquier duda o aclaración [email protected]
Josep M Paños Pascual
Presidente ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals