Entre frondes i brancatges Els arbres a la literatura infantil i juvenil Selecció de llibres per a infants 33 Biblioteca Rosa Sensat INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA 1 2 Entre Entre frondes frondes ii brancatges brancatges Per a Cosimo Piovasco di Rondò i Gian dei Brughi, en lAny del Llibre i la Lectura.1 Aquest any que celebrem lAny del Llibre i la Lectura hem volgut presentar una exposició i una bibliografia sobre els arbres en la literatura infantil i juvenil, un record per als gegants que fan possible que tinguem llibres entre les mans, en el desig que de moment segueixin sent com són. 1. Personatges literaris sorgits de la ploma dItalo Calvino i, tal com ens recorda Jaume Cela en el llibre Magrada llegir, els més contundents animadors a la lectura i a la vida en els arbres. 3 Presentació Una exposició temàtica Una manera dapropar lectors i lectures és a través de les exposicions temàtiques o dautor o de gènere, tant se val de què, el més important és treure els llibres dels prestatges, on només llueixen el llom, i mostrar les cobertes, buscar les dobles pàgines il·lustrades o aquelles composicions de text, il·lustració, format, tipografia, que els fan tan atractius i, amb lajut de faristols, caixes i altres suports, fer-les ben evidents. Si prèviament hem pensat un criteri, hem seleccionat els llibres amb cura i coneixem bé la tria, serà fàcil trobar un fil conductor que faci de nexe entre un i un altre títol. I així, com aquell qui no vol la cosa, tenim un pretext perfecte per posar a les mans daquell qui ho vulgui un petit tresor que de ben segur portarà a altres llibres. En aquest cas us presentem una exposició temàtica. Tots els llibres tenen un element que es converteix en protagonista o en espai on succeiran esdeveniments importants. Sense ells la literatura infantil i juvenil no seria la mateixa. Nosaltres, de ben segur que tampoc. Els llibres que hi trobareu estan adreçats a nens petits i grans, a joves i a adults. Molts daquests exemplars són novetats editorials; daltres, però, ja tenen molts anys i per això els volem rescatar, recordar i mostrar. Han format part de les lectures daltres generacions, i ara, abans que caiguin en loblit, davant de tanta producció editorial, volem fer-los protagonistes. Damunt aquestes prestatgeries, lany passat vàrem tenir tot un arxipèlag dilles que convidaven a laventura, 1 trossos de terra on nàufrags de tota mena trobaven el seu refugi. Paisatges allunyats de tot i de tots, exòtics o inventats, atraients i inquietants, però també indrets on recloures per retrobar-se. Seguim amb la idea de voler rescatar dels prestatges aquelles constants que es van repetint en la literatura. Constants que en forma despais o elements simbòlics conformen tot un imaginari que ens fascina en la primera descoberta i al qual, un cop adults, retornem empesos potser per la nostàlgia. Paisatges i elements carregats de metàfores, símils i comparacions que ens expliquen, ens recorden i ens mostren. En aquest cas, tot un univers de saba. Aquest any, doncs, va darbres. Aquesta és una exposició oberta, cada lector hi arriba amb un bagatge de lectures que podrà anar afegint a la llista de títols i cites. És un dels propòsits 4 daquests treballs fer que el lector esdevingui un membre actiu i entre tots parlar de llibres, dil·lustracions, de textos i complir així la part més social de la literatura. Lexposició aplega llibres de ficció o narrativa i de coneixements o documentals. En lapartat de narrativa hem fet dos grans blocs: larbre com a espai on succeeixen coses i larbre com a element màgic capaç de transformar-se. Cada un dels apartats aplega uns títols en funció dels criteris que es van explicant i sexemplifiquen en cites extretes del mateixos llibres. Hem volgut que hi hagués una gran varietat de gèneres: contes populars, llegendes, mites, narracions curtes, àlbums, novel·les, poesia, teatre i música, que creiem que hi són representats. En lapartat de llibres de coneixements o documentals citem tots aquells llibres que ens són útils per conèixer millor com són els àrbres i que es poden treballar des de lescola. La bibliografia recull tots els llibres citats a lexposició més altres títols que no figuren en el text, però que són igualment representatius. Biblioteca Infantil i Juvenil de l'Associació de Mestres Rosa Sensat Abril 2005 1. MOLIST, Pep. Catàleg de les illes conegudes a linterior dels llibres. A: Faristol, núm. 46 (juliol 2003), p. 2-7. 5 1. LARBRE COM A ESPAI Plantes de tija alta que ens aparten del món, que ens ofereixen refugi i amagatall: darrere el tronc, a dalt a la capçada, vora la soca. Arbres que permeten allunyar-nos del que ens envolta: construint nius, cabanes. Caus amagats que es convertiran en túnels subterranis per conduir-nos a espais fantàstics. Llocs, habitatges naturals, per compartir amb conills, ocells, gnoms i altres éssers meravellosos: Dins del bosc, en les arrels dun vell pi hi ha una petita casa que és calentona i seca a lhivern, fresca i airejada a lestiu. En ella hi viuen, amb els seus pares, els quatre nens del bosc: en Pau, la Clara, el Nil i la Joana... Protegits per les branques del pi, amb prou feines senten els forts vents de la tardor, si plou, els nens sarreceren sota un bolet per no mullar-se. BESKOW, Elsa. Els nens del bosc. Barcelona: ING, 2003. Pero cuando el Conejo se sacó un reloj del bolsillo del chaleco, lo miró y se alejó a toda prisa, Alicia se levantó de un salto, porque constató de golpe que nunca había visto un conejo con chaleco, no con reloj que sacarse de él, y, ardiendo de curiosidad, echó a correr tras el Conejo por la pradera, y llegó justo a tiempo para ver cómo se precipitaba en una madriguera que se abría al pie del seto. Un momento más tarde, Alicia se metía también en la madriguera, sin pararse a considerar cómo se las arreglaría después para salir. Al principio, la madriguera se extendía en línea recta como un túnel, pero después torció bruscamente hacia abajo, tan bruscamente que Alicia no tuvo siquiera tiempo de pensar en detenerse y se encontró cayendo por lo que parecía un pozo muy profundo. CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Helen Oxenbury (il·l.). Barcelona: Lumen, 2000. Altres títols dins del mateix apartat CARROLL, Lewis. Alícia al país de les meravelles. HUYGEN, Wil. La crida del gnoms. KIPLING, Ruydal. El llibre de la jungla. LAGERLÖF, Selma. El viatge meravellós den Nils Holgersson per Suècia. MILLÁN, José Antonio. El árbol de narices. OLFERS, Sybille von. Els nens de les arrels. També un lloc on portar el nostre millor amic per fer-hi confidències, algú amb qui compartir un espai únic, regit per unes normes diferents, ja que els seus habitants es mostren diferents. Un lloc 6 ideal per explicar històries, secrets del passat, contes, un lloc en què els lligams entre narrador i oïdor seran intensos, gairebé sempre per posar fi a un conflicte. La abuela Lin-Lin cierra los ojos. Bei-Fang-Zhi-Xing ha olvidado su añoranza por Nanjing, desde que comenzó el relato vive suspendida de las palabras, acechando los gestos de Baba anunciando su deseo por sentarse bajo el cerezo: tan solo bajo sus ramas brotaba la remota historia de aquellas antepasadas capaces de inventar un lenguaje sin sonidos para que ni siquiera el viento pudiera escuchar sus secretos. ÁLVAREZ, Blanca. El puente de los cerezos. Federico Delicado (il·l.). Madrid: Anaya, 2003. Y entonces sucedió algo sorprendente. En una gruesa rama lisa que había cerca de donde Billy estaba sentado vio que un pequeño rectángulo de la corteza empezaba a moverse. Era un rectángulo pequeño, del tamaño de un sello, más o menos, y pareció estar rajándose por la mitad y abriéndose lentamente hacia fuera, como un par de contraventanas en una diminuta ventana... ¿De verdad vivís todos dentro de este árbol? preguntó Billy. El anciano mimpin explicó: Todos los árboles de este bosque están huecos. Y dentro viven miles y miles de mimpins... A esta hora salen para recolectar comida. Todos los adultos deben colaborar en el trabajo de recoger comida para la comunidad. Los pobladores de cada árbol se abastecen por su cuenta. Nuestros árboles son como vuestras ciudades y los árboles pequeños son como vuestros pueblos. Los pájaros són nuestros coches. Son mucho más bonitos y nunca chocan. DAHL, Roald. Los mimpins. Patrick Benson (il·l.). Madrid: Altea, 1992. Tenia un tronc bastant gruixut i un fullam dens i voluminós. El tronc era recobert duna rugosa escorça marró, i del terra emergien arrels nuoses. Les fulles eren verdes i abundants. Als peus de larbre hi havia brins dherba, margaridetes, pedretes i, després de la pluja, alguns bolets amb el barret vermell. A les branques hi ha flors i fruits, papallones, abelles, ocellets... Però mirant-lo bé shi descobria una porteta amagada a baix, entre les arrels nuoses. El tronc era buit, i a linterior hi havia una escaleta de cargol que duia a dalt, a les branques plenes de fulles... La Laia tenia vuit anys i vivia a larbre juntament amb la seva amiga Blanca... Larbre original era una alzina i, per tant, els fruits que feia eren aglans. Però amb el primer empelt una de les branques principals shavia convertit en una noguera. Després un altra branca shavia empeltat de castanyer. Més amunt la Blanca havia obtingut branques amb pomes, amb peres; daltres amb albercocs; una de petitona amb cireres i un altre amb préssecs... PITZORNO, Blanca. La casa de larbre. Quetin Blake (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres; 9). 7 Altres títols dins el mateix apartat GRAHAME, Kenneth. El vent entre els salzes. LOBE, Mira. Làvia al pomer. Un lloc on tot es veu duna altra manera. Arbres que ens conviden a observar, des de la branca més obliqua a la més perpendicular, com canvien les perspectives, ens conviden a conèixer altres límits i a adonar-nos de la relativitat, de com són les coses de canviants posant-thi una mica de distància. Cada cosa vista des dallí dalt és diferent, i això ja és una diversió. A vegades, lluny de ser una diversió, marca la distància necessària per prendre decisions importants: Irresistiblement atret per laroma dun pollastre rostit, es va aventurar cap al pati exterior, on un peculiar cavaller georgià shavia acomodat a dalt dun arbre! Mon Dieu, va pensar lInspector, ara ja ho he vist tot! Quina una en porteu de cap, espia de laire? va inquirir. Donant copets impacients en una branca amb la seva sabata de sivella, el cavaller va respondre: No em feu cas, senyor, no em feu cap cas, des del meu arbre estant. La vida arran de terra, per regla general, acaba sent avorrida i pesada. Aquí, al regne de laire, hi ha molt menys enrenou i molta més sensibilitat. Aquí, al costat dels ocells i dels núvols, puc espiar el meu heroi, el cavaller del molí de vent. Cavaller del molí de vent? Confós, lInspector sel va quedar mirant fins que se li va assecar el tabac de la pipa. LEWIS, J. Patrick. La comarca fértil. Mèxic, DF. Fondo de Cultura Económica, 2002 (Los Especiales de a la Orilla del Viento). Ja he dit que ens hi passàvem hores i hores, damunt dels arbres, i no pas per motius utilitaris com fan tants nens, que només shi enfilen per abastar fruita o nius docell, sinó per plaer de superar bonys difícils del tronc i forcalls, i arribar tan amunt com fos possible, i trobar llocs bonics on aturar-nos a mirar el món de baix, a fer bromes i dir coses als qui passaven per sota. CALVINO, Italo. El baró rampant. A: Els nostres avantpassats. Barcelona: Edicions 62, 2000. Justament estava enfilat en un dels arbres que hi ha molt a prop de lentrada principal de la casa quan he sentit el motor del cotxe i lhe vist que satansava lentament per lavinguda de les acàcies: un cotxe enorme, negre i lluent, amb vidres fumats daquells que no deixen veure qui va a dins. El cor mha fet un salt, però mha fet por que, si baixava de larbre, em veurien i mhe quedat com una estàtua, amagat entre les fulles. Des dallà ho he vist i ho he sentit tot. CANELA, Mercè. La casa de les acàcies. Gabriela Rubio (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres. Sèrie Blava; 2). 8 Altres títols dins el mateix apartat SADAT, Mandana. Del otro lado del árbol. VAUGELADE, Anaïs. A en Fabià no li interessa la guerra. Espais que conviden a una narració més intimista, però també al joc, i, si no, penseu en la quantitat de tresors enterrats a la soca dun gran arbre o sota lescorça podrida dun arbre caigut. O en la possibilitat descapolir-se duna habitació tancada amb clau per les branques dun vell om, com ens recorda la literatura daventures americana. Avanzó hasta un tronco caído que estaba allí cerca y empezó a escarbar debajo de uno de sus extremos. Pronto tocó en madera que sonaba a hueco; colocó sobre ella la mano y lanzó solemne este conjuro: Lo que no está aquí, que venga. Lo que esté aquí, que se quede. Después separó la tierra, y se vio una tabla de pino; la retiró y apareció bajo ella una pequeña cavidad construida para guardar tesoros, con el fondo y los costados también de madera. Había allí una canica. TWAIN, Mark. Las aventuras de Tom Sawyer. Claude Lapointe (il·l.). Madrid: SM, 1997 (Clásicos Universales; 5). Altres títols dins el mateix apartat TWAIN, Mark. Les aventures de Huckleberry Finn. Larbre, a diferència del bosc, és un element que implica singularització, significació i identificació. A prop de convertir-se en un element màgic, ha estat utilitzat, tant per la literatura com per cultures primitives, com a santuari on evocar éssers estimats. Pares i mares dels protagonistes que en el darrer moment adoptaran figures diverses per ser més a prop dels qui han deixat. Molts contes i llegendes dorigen popular i de diferents cultures, molt allunyades territorialment, han adoptat aquesta figura per representar un pare, una mare, una àvia... També són moltes les cultures que deixen sentir la veu dels avantpassats a través de lescorça dels arbres. ...i en el camí de retorn, cavalcant a través duna verda arbreda, una branca davellaner el fregà i li llevà el capell. Esqueixà la branca i se lemportà... La Cendrosa el regracià, anà a la tomba de la seva mare i hi plantà la branca, i tant i tant va plorar, que les llàgrimes hi regalaven damunt i larrossaven. Va créixer i es va fer un bell arbre. La Cendrosa hi anava cada dia tres vegades, plorava i pregava, i totes les vegades venia un ocellet blanc damunt larbre i, quan ella expressava un desig, locellet li tirava el que havia desitjat... GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. La Cendrosa. Arthur Rackham (il·l.). A: Rondalles de Grimm. Barcelona: Joventut, 1985, p. 28-34. 9 Un dia de pluja intensa, Hanako va aixoplugar-se sota el castanyer. No va poder evitar dacaronar-ne lescorça i li va semblar sensible com la pell duna persona. Des daquell dia de tempesta, sempre shi aturava una estona. Hanako li explicava el que havia vist pel camí, com li anava la feina, com estava la mare. Així que va prendre aquell castanyer mut i vell com el pare ja gran que havia perdut de ben petita... I, de dins larbre estant, li va semblar que sentia una veu suau que li deia alguna cosa. Es va girar de seguida. Lestrèpit de la tempesta sobre les fulles no li permetia de sentir la veu amb claredat. Es va mirar les branques i les fulles on la pluja crepitava. No, no venia de dalt. Aleshores, Hanako va girar lesguard cap a linterior del tronc vell... I aleshores, aquella veu es va sentir amb tota la suavitat dels bambús quan es gronxen al ritme dun vent suau. DELGADO, Josep-Francesc. El castanyer màgic. A: La flor del cirerer. Barcelona; La Galera, 2003 (Llegendes Japoneses; 1), p. 15-29. Altres títols dins el mateix apartat PARIN DAULAIRE, Ingri; PARIN DAULAIRE, Edgar. Pocahontas. El tresor (conte garawa). A: El llibre dels contes del món: històries i llegendes màgiques que es conten cada nit als cinc continents. 10 2. LARBRE, UN ELEMENT MÀGIC Quan lespai esdevé protagonista i satorga a larbre propietats màgiques. Podria ser levolució de larbre com a santuari propi de cultures religioses. Larbre fidel i protector, savi i ple de bons consells, sempre és allà per fer créixer un infant; per convertir-se en el millor amic sense el qual res no hauria estat mai igual. Desde aquel día, siempre que iba a jugar junto al árbol, Kyusaku se encontraba a la niña esperándole sentada en lo alto. Juntos, examinaban los nidos de las ramas o el agujero que un pájaro carpintero había hecho en el tronco, trepaban a la cima, contemplaban la vista de la aldea con el mar a lo lejos, y a veces, simplemente se recostaban en el árbol y guardaban silencio. HEARN, Lafcadio. El espíritu del árbol. Yuko Saito (ad.), H. Fujikawa (il·l.). [s. l.]: Shinseken, 2001. Cuando Tano nació, su padre plantó en el jardín la semilla de un árbol. És un árbol tropical. Se llama baobab. Crecerá contigo. Será como un hermano tuyo. Tano estaba adormecido en el regazo de su madre y, entonces, no entendió lo que su padre le decía. Aún era muy pequeño. Pero... NEIRA CRUZ, Xosé A. La memoria de los árboles. Kiko Dasilva (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000 (Sondecuento; 1). Llevaba tres años plantando en aquel desierto. Había plantado ya cien mil bellotas. De las cien mil, veinte mil habían germinado. De las veinte mil, contaba con perder la mitad a manos de los roedores y de los impredecibles designios de la Providencia. Así pues, todavía quedaban diez mil robles con vida donde antes nada crecía. GIONO, Jean. El hombre que plantaba árboles. Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 2004 (El Barquero; 31). Altres títols dins el mateix apartat EAST, Helen; MADDERN, Eric. Esperit del bosc: contes darbres darreu del món. GIRONA, Ramon. El maputxe sense ombra. SILVERSTEIN, Shel. Larbre generós. SINGH, Rina. El bosc de contes. Històries darbres màgics de tot el món. TORTAJADA, Anna. A la muntanya de les ametistes. Arbres generosos que fins a lúltima despulla ens obsequiaran amb objectes meravellosos. Des de larbre més fort fins al més escarransit, des del més bell al més humil, qualsevol pot ser portador dallò que ens farà més feliços: 11 Érase una vez un pedazo de madera. No era una madera lujosa, sino un simple leño de los que en invierno se echan en las estufas y en las chimeneas para encender el fuego y calentar las habitaciones. No sé cómo ocurrió, pero el caso es que un buen día este pedazo de madera llegó al taller de un viejo carpintero... COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Roberto Innocenti (il·l). Barcelona: Altea, 1989. Un dia, el vell lutier va fer cap al lloc on anys enrere havia posat a assecar la fusta de larbre. Nenyorava tant la melodia i la verdor... La va trobar al punt just denvelliment. Tot duna va decidir de fabricar, en record del seu company mort, el més perfecte dels violoncels que mai havia sortit dels seus dits de lutier. Lobra el va ocupar totes les estacions que separen luna de laltra primavera. Amb les seves mans, lartesà va palpar, polir i llimar fins la rugositat més ínfima de la fusta del seu instrument, el qual, un any després, era acabat just a lalba del gran carnaval... Aquell instrument era màgic i duna essència mai vista. CLÉMENT, Claude. El lutier de Venècia. Fréderic Climent (il·l.). Barcelona: Aliorna, 1989. I tu, príncep, accepta aquest regal de la nostra reina. És una flauta que va tallar el pare de Pamina, abans de morir, amb fusta dun roure mil·lenari, i que després va recobrir dor pur. La flauta màgica et protegirà de tot mal i et traurà de tot embolic. I, en efecte, el príncep Tamino es va posar a sonar una melodia deliciosa, en un to meravellós que de seguida va començar a encantar tota la natura de lentorn. Els esquirols venien corrents a escoltar-lo, i les mosteles i els toixons i les ratapinyades; i els oriols, les merles, les caderneres, els pinsans, els gaigs i els picots; i les daines, els senglars, les guineus, els óssos, els micos, els llops, els llangardaixos i les serps. Tots es reunien al seu volt, emmagicats per la força de la música de la flauta. ... Tu aniràs sonant la flauta màgica, i ella ens protegirà de tot mal. Has de saber que el meu pare la va tallar del cor dun roure mil·lenari, en una hora màgica, enmig duna furiosa tempesta de llamps i trons. Au, comença-la a sonar, que ella ens portarà a través del camí sembrat de perills. DESCLOT, Miquel. La flauta màgica. Marc Brocal (il·l.), Pep Brocal (il·l.). Barcelona: La Galera, 2003 (Grumets; 158). Después, Joe aprende cosas sobre la plantación de Miguel, cultivada a la manera antigua, bajo la sombra de árboles que ofrecen protección natural a las plantas, filtran el sol y la lluvia, alimentan el suelo y previenen la erosión. Sin mencionar a los pájaros que vienen a trinar sobre las matas. Miguel le cuenta a Joe la historia del café. Cómo, antes de sembrar, la tierra debe prepararse en terrazas con árboles de diferentes alturas que proporcionan diferentes capas de sombra: primero, cedros; después, guamas y guineos. Mientras tanto, Miguel coloca las semillas en los semilleros. Los retoños tardan en brotar unos quince días. Desde los semilleros, los brotes van al vivero y allí deben permanecer ocho meses. Finalmente, cuando son vigorosos y fuertes, Miguel los siembra en las terrazas. ÁLVAREZ, Julia. El cuento del cafecito. Leo Flores (il·l.), Rebeca Luciani (il·l.). Barcelona: Lumen, 2004. 12 Tot i que aquest apartat està dedicat a la màgia dels arbres i potser podria semblar contradictori parlar aquí dun gènere més realista, amb uns valors mediambientals i ecològics rellevants, no volem pas deixar de fer-ho, ja que ¿hi ha res més ple de misteri que ens permeti fer volar la imaginació, que pensar en com es pot convertir la fusta dun arbre en un armari, en un tap de suro, en un full DIN A-4? Només sabent escoltar la natura podrem entendre-la, respectar-la i valorar tot allò que ens ofereix: Aquest arbre sabia, daquella manera vegetal i misteriosa en què els arbres saben les coses, que es convertiria en paper; igual que el seu veí sabia que algun dia seria un magnífic escriptori, o la vella alzina se sabia llenya en la llar i, de vegades, en dies de boira, semblava desprendre fum per la copa. Així doncs, el nostre arbre es va saber des de sempre paper. I potser per això, o pel seu esperit burleta, una primavera, quan va arribar lhora de renovar el vestuari i treure fulles noves, larbre es va vestir de fulles de paper. Concretament, de fulles de paper de grandària DIN A-4. CANO, Carles. Larbre de les fulles DIN A-4. Carlos Ortin (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000. El meu treball: aquesta setmana he estat una guerrera ecològica. Per a ser un guerrer ecològic cal que facis servir paper higiènic reciclat, perquè el paper higiènic es fabrica amb els arbres. Els arbres són importants perquè eviten que la terra es quedi sense aire. Si no tinguéssim arbres, viuríem en bombolles com uns homes de lespai. Els arbres són com unes grans aspiradores que aspiren la contaminació. Daixò se nencarreguen les fulles. I això explica perquè hi ha gent que creu que és important asseures a dalt dun arbre encara que estigui plovent i encara que shagi de fer tard a escola un dia. CHILD. Lauren. De quin planeta ets, Anna Tarambana? Barcelona: Serres, 2001. Altres títols dins el mateix apartat MATILLA, Luis. El árbol de Júlia. A vegades, els arbres no ens obsequien amb cap do ni amb cap objecte, però ens ajuden a entendre i fer entendre allò que sembla incomprensible. Símils, metàfores i comparacions que ens expliquen des de la formació del món fins als cicles de la natura, els de la vida (fàcilment identificables amb els nostres cicles vitals), i donen pas a la mitologia i a larbre com a símbol mitològic que es repeteix en diferents cultures: Lindi els parlava de rius immensos, plens de peixos, i de la selva verge i de la pampa. Tots el cosien a preguntes i lescoltaven amb respecte. Però va passar que un dia no sel volgueren creure per molt que digués. Això va ser quan va explicar que, a les llunyanes terres del nord, de clima més suau, les fulles dels arbres no sempre eren verdes, que en un temps donat deia començaven a esgrogueir-se, venien rogenques i, més tard semblava que algú hagués vessat pel paisatge una immensa gerra de mel. Llavors, no trigava a arribar la neu, o bé començava a ploure i laigua queia i queia 13 sense aturador, fins que dels borrons del arbres en naixien petites fulles, dun verd esclatant. I és que en aquell temps, i en aquell indret, la gent no havia vist mai fulles de color de tardor. ONAS, Mite. Lindi errant que dugué la tardor. A: DURAN, Teresa; VENTURA, Núria. Setzevoltes: recull de contes per narrar. Barcelona: Graó, 1979 (Guix, extra monogràfic; 19), pàg. 77-79. Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se... Aleshores sestira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar créixer com vulgui. Però si és una planta dolenta sha darrencar de seguida, així que la reconeixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. El terra del planeta nestava infestat. I dun baobab, si no hi ets a temps, ja no ten pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el rebenten. SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Salamandra, 2001. A Freddy li agradava molt désser una fulla. Li agradava la seva branca, li agradaven les fulles lleugeres que eren els seus amics, el seu lloc prop del cel, el vent que el bellugava daquí cap allà, els raigs del sol que lesclafaven, la lluna que lembolcallava amb suaus ombres blanques. Aquell estiu hi va haver molta gent al parc. Anaven a seure sota larbre de Freddy molt sovint. Daniel li digué que fer ombra era part de la seva finalitat. Què és una finalitat? Una raó per existir, fer les coses més agradables per als altres és una raó per a existir... BUSCAGLIA, Leo. La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano: Emecé, 1998. Tot dun plegat, en Benet, es fixa en una cosa. A les branques, una mica pertot arreu, petits borrallons, suaus i flonjos, butllofen lescorça. Gratant una mica shi poden veure unes puntetes verdes. Dun verd tendre, trencadís. Tot larbre sembla estar-ne ple. I cada albada sembla inflar els dolços borrallons als mateixos indrets de les fulles caigudes. Deu ser una altra malaltia? No, és massa bonic per ser un mal. Llavors en Benet sen va a veure els arbres del voltant. Té, resulta que tots tenen aquests mateixos borrallons cotonosos escampats per les branques! LEVERT, Claude. En Benet i el seu roure. Miguel Desclot (ad.), Carme Solé (il·l.). Valladolid: Miñón, 1979. ... pero en un rincón todavía seguía instalado el Invierno. Era en el rincón más alejado del jardín, en el que había un niño más pequeño que los otros. Era tan pequeño que no llegaba a alcanzar las ramas del árbol al que quería subir, por lo cual lloraba amargamente. El pobre árbol estaba aún cubierto de hielo y nieve, y el Viento del Norte soplaba y rugía sobre él. ¡Sube, niño, sube! decía el Árbol, y doblaba sus ramas hacia el suelo tanto como podía; pero el niño era demasiado pequeño. 14 Al ver esto el corazón del Gigante se derritió. ¡Qué egoísta que he sido!, se dijo; ahora ya sé por qué la Primavera no vino aquí. Colocaré a ese pobre niño sobre el árbol y luego derribaré el muro, y mi jardín será de ahora en adelante y por siempre el lugar de juego de los niños. WILDE, Oscar. El gigante egoísta. Lisbeth Zwerger (il·l.). Barcelona: Altea, 1985 (Los Álbumes Altea). Altres títols dins el mateix apartat El espíritu del árbol baniano: leyendas del sur de la India. LLADÓ I BADIA, Pilar. Lalzina Caterina. MCCAUGHREAN, Geraldine. Apolo i Dafne. MCCAUGHREAN, Geraldine. Atenea i lolivera. PHILIP, Neil. El mito del árbol del mundo. A: Mitos y Leyendas: Guía ilustrada. RAY, Jane. Adam i Eva i el jardí de lEdèn. SÍS, Peter. Larbre de la vida. USHER, Kerry. La branca dor. A: Mitologia romana. Herois, déus i emperadors. Des del brancatge de les arrels i de la capçada, de lescorça fina o clivellada, de les fulles aspres o punxegudes, larbre és un tot, sarrela a la terra, creix vertical i es tanca en un cercle que encara permet una expansió més gran. Evoca la permanència i la fidelitat de tal manera que el reconeixem com a nostre no només quan és viu, sinó també quan ha caigut. Símbol de cultures, sempre en perill, salça valent. Fins i tot la seva ombra amarada de memòria recordarà a tots els seus orígens. Arbres inquiets que es revolten contra el seu destí menys inexorable que no pas el que sembla, potser per la natura estàtica de la seva figura: Tenia tanta frisança per fer-se gran que no sadonava ni de laire ni del sol, ni tan sols dels nois de les cases de pagès que passaven fent petar la xerrada, quan sen anaven a collir maduixes i gerds... Oh! si jo podia ser tan gran com els altres es dolia el petit avet, podria estendre arreu la verdor de les meves branques i contemplar tot el món des del capdamunt. Els ocells farien el niu a les meves branques i quan fes vent em podria balancejar amb molta gràcia, tal com fan tots els que menvolten. ANDERSEN, Hans Christian. Lavet. Barcelona: Barcanova, 1984 (Compare Gat). Quan va passar sobre lombra del pi blanc, es va aturar en veure que larbre tremolava tot ell. I doncs, Pinot, què ho fa que et veig tan tremolós? És que faig força va dir el pi amb un filet de veu. Força? Per què? lesquirol obria uns ulls com dues pinyes de xiprer. El pi va mirar dexplicar-se: Tots els arbres del bosc estem units els uns als altres per les arrels, de manera que tots 15 som com un sol arbre. Aquest matí, avall del turó, algú prova darrencar una alzina de soca-rel. Jo faig força per tal dimpedir-ho. SIMÓ, Rafel. I doncs, Pinot? Judit Morales (il·l.). Barcelona: Cercle de Lectors: La Galera, 2001. Lavet petitó està molt trist. Té les fulles curtes i punxegudes com agulles. No vull aquestes punxes! Tots els arbres tenen les fulles més boniques que jo. Vull tenir les fulles dor! WILLER, N. El petit avet. Maria Eulàlia Valeri (ad.), Montserrat Brucart (il·l.). Barcelona: La Galera, 1986 (La Sirena; 10). Quan el roure sortia de la terra va veure el Sol per primera vegada. Després veié un altre roure, petit com ell, que sel mirava de lluny, i tots dos van moure les fulles per saludar-se. Entremig hi havia un riu. Quan van créixer, un dels roures va ser un pont i laltre una barca, i per fi es van trobar. XIRINACS, Olga. Sóc un arbre. Asun Balzola (il·l.). Barcelona: Edebé, 2003 (Tren Blau). Sólo cuando la llanura quedó completamente limpia todos pudieron verlo: el gran árbol había desaparecido, pero allí seguía su sombra, como una mancha oscura sobre la pradera... Al año siguiente brotó un tallo joven que crecía con rapidez, justo en el mismo sitio donde estuvo el gran árbol... un árbol joven que crecía deprisa, impaciente. Sabía el árbol que algún día aquella sombra inmensa coincidiría con su propio tamaño y con su propia forma. GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. La sombra del gran árbol. Teo Puebla (il·l.). León: Everest, DL 2000 (Rascacielos). Altres títols dins el mateix apartat BALLAZ ZABALZA, Jesús. Larbre dels ocells. Els arbres, amarats de poesia, ens descriuen paisatges, paisatges que tantes vegades ens determinen i ens expliquen, alhora que es converteixen en elements intrahistòrics que ens transcendeixen. Mon cor estima un arbre: mes vell que lolivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles leterna primavera, i lluita amb ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. COSTA I LLOBERA, Miquel. El pi de Formentor. A: Poesies. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992 (El Tinter dels Clàssics; 30). 16 Altres títols dins el mateix apartat CARNER, Josep. Arbres MACHADO, Antonio. A un olmo seco. A: Antonio Machado para niños. MACHADO, Antonio. Las encinas. A: Antonio Machado para niños. 17 3. ELS ARBRES EN ELS LLIBRES DE CONEIXEMENTS Arbres i llibres ens expliquen les coses tal com són. Il·lustracions, fotografia, text... aquí no shi val a jugar amb el que no és. Composició, mides dels elements..., tot està pensat sota uns altres paràmetres, paràmetres que sacosten més a lexactitud i al realisme, que requereixen una gran qualitat de les imatges i uns textos adequats a les edats lectores als quals van dirigides. Però també impliquen del lector un domini de lespai per tal de seguir les diferents lectures i cerques entre el text pricipal i els conceptes que gradualment es van afegint. Diferents tècniques sinsereixen simultàniament en uns llibres que informen, documenten i exploren sobre on, com, i què sen fa, dels arbres. Jugant amb els formats, tipografies, imatges, distribució de lespai, color, transparències, pestanyes, mòbils, cronologies... i sense deixar de banda altres formats com els electrònics. 18 4. BIBLIOGRAFIA DELS LLIBRES CITATS I ALTRES TÍTOLS Llibres dimaginació o ficció ÁLVAREZ, Julia. El cuento del cafecito. Leo Flores (il·l.), Rebeca Luciani (il·l.). Barcelona: Lumen, 2001. ÁLVAREZ, Blanca. El puente de los cerezos. Federico Delicado (il·l.). Madrid: Anaya, 2003. ANDERSEN, Hans Christian. Bajo el sauce. Javier Sáez Castán (il·l.). A: La pequeña cerillera y otros cuentos. Madrid: Anaya, 2004 (Cuentos Completos; 2). ANDERSEN, Hans Christian. Una hoja del cielo. Javier Sáez Castán (il·l.). A: La pequeña cerillera y otros cuentos. Madrid: Anaya, 2004 (Cuentos Completos; 2). Antologia poètica. Josep Ballester (comp.), Marc Granell (comp.), Lina Vila (il·l.). València: Tàndem, 1999 (La Bicicleta Groga). BALLAZ ZABALZA, Jesús. Larbre dels ocells. Jesús Gabán (il·l.). Barcelona: La Galera, 1995 (La Sirena; 17). BARKLEM, Jill. Conte de tardor. Barcelona: Destino, 1996 (El Clos dels Esbarzers). BESKOW, Elsa. Els nens del bosc. Barcelona: ING, 2003. BUSCAGLIA, Leo. La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano: Emecé, 1988. CALVINO, Italo. El baró rampant. A: Els nostres avantpassats. Barcelona: Edicions 62, 2000. CANELA, Mercè. La casa de les acàcies. Gabriela Rubio (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres. Sèrie Blava; 2). CANO, Carles. Larbre de les fulles DIN A-4. Carlos Ortin (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000. CARNER, Josep. Arbres. Barcelona: Edicions 62, 2004 (Butxaca 62; 171). CARROLL, Lewis. Alícia al país de les meravelles. Barcelona: Empúries, 1996 (Narrativa; 60). CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Helen Oxenbury (il·l.). Barcelona: Lumen, 2000. 19 CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Alicia a través del espejo. La caza del snark. John Tenniel (il·l.), Henry Holiday (il·l.). Barcelona: Edhasa, 2002. CARROLL, Lewis. Les aventures dAlícia. John Tenniel (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1990 (Clàssics Infantils i Juvenils. Nausica). CHILD, Lauren. De quin planeta ets, Anna Tarambana? Barcelona: Serres, 2001. CLÉMENT, Claude. El lutier de Venecia. Fréderic Climent (il·l.). Barcelona: Aliorna, 1989. COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Attilio Mussino (il·l.). Barcelona: Edhasa, 2000 (Los Libros del Tesoro). COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Roberto Innocenti (il·l.). Barcelona: Altea, 1989. COLLODI, Carlo. Les aventures den Pinotxo. Susana Campillo (il·l.). Barcelona: Joventut, 2000. COMOTTO, Agustín. Los viajes del abuelo. Zaragoza: Edelvives, 2004. COSTA I LLOBERA, Miquel. Poesies. Albert Rocarols (il·l.). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992 (El Tinter dels Clàssics; 30). DAHL, Roald. Los mimpins. Patrick Benson (il·l.). Madrid: Altea, 1992. DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. José Narro (il·l.). Barcelona: Juventud, 2004. DELGADO, Josep-Francesc. El castanyer màgic. A: La flor del cirerer. Barcelona: La Galera, 2003 (Llegendes Japoneses; 1), p. 15-29. DESCLOT, Miquel. Aristòtil entre escombraries. Barcelona: La Galera, 2004 (Els Grumets de La Galera. Sèrie Verda; 168). DESCLOT, Miquel. La flauta màgica. Marc Brocal (il·l.), Pep Brocal (il·l.) Barcelona: La Galera, 2003 (Grumets; 158). EAST, Helen; MADDERN, Eric. Esperit del bosc: conte darbres darreu del món. Alan Marks (il·l.). Barcelona: Blume, 2002. El espíritu del árbol baniano: leyendas del sur de la India. Willi Glasauer (il·l.). Madrid: Altea, 1987 (Altea Junior. Leyendas; 120). GIONO, Jean. El hombre que plantaba árboles. Michael McCurdy (il·l.). Barcelona: José J. de Olañeta, 2004 (El Barquero; 31). 20 GIRONA, Ramon. El maputxe sense ombra. Luchini (il·l.). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004 (Contes dArreu; 12). GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. La sombra del gran árbol. Teo Puebla (il·l.). León: Everest, DL 2000 (Rascacielos). GRAHAME, Kenneth. El vent entre els salzes. Barcelona: Edhasa, 1990 (Clàssics Moderns). GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. Contes dels germans Grimm. Nikolaus Heidelbach (il·l.). Barcelona: Círculo de Lectores: Galaxia Gutenberg, 1998. GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. La Cendrosa. Arthur Rackham (il·l.). A: Rondalles de Grimm. Barcelona: Joventut, 1985, p. 28-34. HEARN, Lafcadio. El espíritu del árbol. Yuko Saito (ad.), H. Fujikawa (il·l.). [s. l.]: Shinseken, 2001. HUYGEN, Wil. La crida dels gnoms. Rien Poortvliet (il·l.). Barcelona: Destino, 1987. KIPLING, Rudyard. El llibre de la jungla. Christian Broutin (il·l.). Barcelona: Cruïlla, 1996 (Clàssics Universals Juvenils; 3). LAGERLÖF, Selma. El viatge meravellós den Nils Holgersson. Barcelona: La Magrana, 1992 (LEsparver; 100). LEVERT, Claude. En Benet i el seu roure. Miguel Desclot (ad.). Carme Solé (il·l.). Valladolid: Miñón, 1979. LEWIS, J. Patrick. La comarca fértil. Mèxic, DF: Fondo de Cultura Económica, 2002 (Los Especiales de a la Orilla del Viento). LLADÓ I BADIA, Pilar. Lalzina Caterina. Luchini (il·l.). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003 (Mannà; 4). El llibre dels contes del món: històries i llegendes màgiques que es conten cada nit als cinc continents. Guillermo López (comp.). Barcelona: RBA, 2000. LOBE, Mira. Làvia al pomer. Susi Weigel (il·l.). Barcelona: Joventut, 1992. LOBE, Mira. El manzano. Angelika Kaufmann (il·l.). Salamanca: Lóguez, 2000. MACHADO, Antonio. A un olmo seco. A: Antonio Machado para niños. Madrid: Ediciones de la Torre, 1982. MACHADO, Antonio. Las encinas. A: Antonio Machado para niños. Madrid: Ediciones de la Torre, 1982. 21 MASSÓ I TORRENS, J. El vell que faflorir els arbres morts. A. La flor del cirerer. Barcelona: La Galera, 2003 (Llegendes japoneses; 1) MATILLA, Luis. El árbol de Julia. Irene Fra (il·l.). Madrid: Anaya, 2003 (Sopa de Libros. Teatro; 1). MCCAUGHREAN, Geraldine. Atena i lolivera. El judici de Paris. La maledicció de Cassandra. Tony Ross (il·l.). Barcelona: Cruïlla, 2002 (Mites; 9). MCCAUGHREAN, Geraldine. Teseu i el minotaure. Orfeu i Eurídice. Apol·lo i Dafne. Tony Ross (il·l.). Barcelona: Cruïlla, 2001 (Mites; 4). Mil anys de contes de la natura. Jean-Louis Henriot (il·l.). Barcelona: Baula, 1998. MILLÁN, José Antonio. El árbol de narices. Perico Pastor (il·l.). Barcelona: Destino, 2002 (Milcuentos; 2). MOZART, Wolfgang Amadeus. La flauta màgica: conte (òpera) en dos actes. Josep Maria Rius (il·l.), Joan de Déu Prats (ad.). Barcelona: Hipòtesi, 2000 (Opera Prima). NEIRA CRUZ, Xosé A. La memoria de los árboles. Kiko Dasilva (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000 (Sondecuento; 1). ONAS, Mite. Lindi errant que dugué la tardor. A: DURAN, Teresa; VENTURA, Núria. Setzevoltes: recull de contes per narrar. Barcelona: Graó, 1979 (Guix, extra monogràfic; 19) OLFERS, Sybille von. Els nens de les arrels. Barcelona: ING, 2003 (Tusitala; 3). PARIN DAULAIRE, Ingrid; PARIN DAULAIRE, Edgar. Pocahontas. Palma de Mallorca: J. J. de Olañeta, 1995 (Àlbums). PITZORNO, Blanca. La casa de larbre. Quentin Blake (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres; 9). RASPALL, Joana. Com el plomissol: poemes i faules. Glòria Garcia (il·l.). Barcelona: La Galera, 1998 (Grumets. Sèrie Vermella; 101). RAY, Jane. Adam i Eva i el jardí de lEdèn. Barcelona: Blume, 2004. REED-JONES, Carol. El árbol del viejo bosque. Christopher Canyon (il·l.). Barcelona: Obelisco, 2000. SADAT, Mandana. Del otro lado del árbol. Mèxic, DF: Fondo de Cultura Económica, 1998 (Los Especiales de a la Orilla del Viento). 22 SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Empúries: Emecé, 2000 (LOdissea; 100). SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Salamandra, 2001. SILVERSTEIN, Shel. Larbre generós. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 2000. SINGH, Rina. El bosc de contes: històries darbres màgics de tot el món. Helen Cann (il·l.). Barcelona: Intermón Oxfam, 2003. SÍS, Meter. Larbre de la vida: un llibre que il·lustra la vida de Charles Darwin naturalista, geòleg i pensador. Barcelona: RqueR, 2004. TAN, Shaun. El árbol rojo. Cádiz: Barbara Fiore Editora, 2005. TORTAJADA, Anna. A la muntanya de les ametistes. Rebeca Luciani (il·l.). Barcelona: Barcanova, 2004. TWAIN, Mark. Las aventuras de Tom Sawyer. Claude Lapointe (il·l.). Madrid: SM, 1997 (Clásicos Universales; 5). TWAIN, Mark. Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona: Barcanova, 1992 (Els Argonautes; 11). VAUGELADE, Anaïs. A en Fabià no li interessa la guerra. Barcelona: Corimbo, 2000. WILDE, Oscar. El gigante egoísta. Lisbeth Zwerger (il·l.). Barcelona: Altea, 1985 (Los Álbumes Altea). WILLER, N. El petit avet. Maria Eulàlia Valeri (ad.), Montserrat Brucart (il·l.). Barcelona: La Galera, 1986 (La Sirena; 10). XIRINACS, Olga. Sóc un arbre. Asun Balzola (il·l.). Barcelona: Edebé, 2003 (Tren Blau). Llibres de coneixements ALLAIRE, Caroline. El roble. Héliadore (il·l.). Madrid: SM, 2004 (Yo Exploro; 4). ANZILOTTI, Alessandro; GUIDOTTI, Simona; INNOCENTI, Andrea. El roure. Ferruccio Cucchiarini (il·l.). Barcelona: Aura, 1992. BOULTON, Carolyn. Árboles. Madrid: Anaya, 1985. BURNIE, David. El árbol. Madrid: Altea, 1989 (Biblioteca Virtual Altea). 23 CAMARGO, Rosina; QUERALT, Montserrat. Arbres de Barcelona. Barcelona: Kapel: Ajuntament de Barcelona, 1983. FERRÉS, Lluís. El bosc mandrós. Barcelona: Onda, 1988 (LEspiell). GREENAWAY, Theresa. Arbres. Barcelona: Molino, 1995 (Miniguía; 2). GREENAWAY, Theresa. La vida als arbres. Barcelona: Barcanova, 1992 (Vida Visió; 6). JENNINGS, Ferry. Els arbres. Barcelona: Cruïlla, 1985 (El Jove Investigador; 2). Lherbari: arbres i arbustos al natural. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, 3 v. (Història Natural dels Països Catalans). La historia más bella de las plantas: las raíces de nuestra vida. JeanMarie Pelt, Marcel Mazoyer, Théodore Monod, Jacques Girardon. Barcelona: Anagrama, 2001 (Argumentos; 264). LUCHT, Irmgard. El rellotge dels arbres: lany dels arbres. Barcelona: Blume, 1982. MARI, Iela. Larbre, le loir et les oiseaux. Paris: LÉcole des Loisirs, 1973. MASCLANS I GIRVÉS, Francesc. Guía para conocer los árboles (recurs electrònic). Barcelona: Barcelona Multimedia, 1997. Mon cor estima un arbre. Barcelona: La Galera, 1994 (Cavall Fort; 10). PHILIP, Neil. Apolo y Dafne. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid: Celeste: Raíces, 1999. PHILIP, Neil. Los trabajos de Heracles. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid: Celeste: Raíces, 1999. PHILIP, Neil. El mito del árbol del mundo. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid: Celeste: Raíces, 1999. PORTELL, Joan; ARÀNEGA, Susanna. Els arbres. Barcelona: La Galera, 1999 (Descobrim; 4). STREETER, David. La historia natural de los robles. Richard Lewington (il·l.). Barcelona: Ediciones B, 1993. USHER, Kerry. La branca dor. A: Mitologia romana: herois, déus i emperadors. John Sibbick (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1984. WATTS, Barrie. La castanya. Barcelona: Edebé, 1992 (Cicles Vitals). WATTS, Barrie. La pomera. Barcelona: Edebé, 1992 (Cicles Vitals). 24 COL·LECCIÓ INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. Llibres infantils i juvenils sobre interculturalisme (juliol 1993) Educació intercultural (juny 1994) Lavaluació (juliol 1994) Educar per viure en el planeta Terra (juny 1995) Medi ambient, ecologia i protecció de la natura en la literatura infantil i juvenil (juny 1995) Tutoria (novembre 1995) Valors i educació (gener 1996) La pau, la tolerància, lamistat... en la literatura infantil i juvenil (juny 1996) Educar per a la pau (juny 1996) Coeducació (gener 1997) Escola, mestres i alumnes en la literatura infantil i juvenil (juny 1997) Comunicar i ensenyar (juny 1997) Grup Pikler-Lóczy (desembre 1997) Educació intercultural (gener 1998) Literatura infantil i juvenil per a leducació intercultural (març 1998) Coeducació (gener 1998) Multimèdia en leducació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 1998) Coeducació 3 (novembre 1999) Multimèdia en leducació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (2) (gener 2000) Educació en valors. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2000) La biblioteca escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2000) La lletra, el llibre, la lectura i la biblioteca en la lectura infantil i juvenil. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2000) Educació intercultural. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2001) Som únics, però ens assemblem molt!! Literatura infantil i juvenil per a leducació intercultural (juliol 2001) Art, Artistes, Il·lustració. Descobrim l'art en la literatura infantil i juvenil (juliol 2002) Educació artística. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2002) Lexperiència de Lóczy. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (abril 2003) «Creuant fronteres». Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (setembre 2003) La biblioteca escolar Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (novembre 2003) Mediació escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2004) Diversitat cultural, desenvolupament sostenible i cultura de la pau. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2004) La pau, la diversitat i la sostenibilitat. Selecció de llibres per a infants (juliol 2004) 25 La il·lustració de la coberta pertany al llibre: SIMÓ, Rafel. I doncs, Pinot? Judit Morales (il·l.). Barcelona: Cercle de Lectors: La Galera, 2001 Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3 08001 Barcelona Tel.: 934 817 373 Fax: 933 017 550 E-mail: [email protected] http://www.rosasensat.org 26