Festa Major: espectadors o protagonistes?

Festa Major:
espectadors o
protagonistes?
núm. 3
Setembre 2016
Pag. 2
Dinar de la Festa Major Alternativa del 2015. En primer pla a la dreta, Joan Camarasa, que morí el passat 1 d’abril. Camarasa
va ser un dels fundadors del Casal de Cuba i un militant del Partit Comunista del Poble de Catalunya. Fou un home senzill,
un lluitador infatigable i un gran company en totes les edicions de les festes alternatives.
Índex
Dojo Can Peixauet, un proyecto que
cambia vidas
1
Festa Major: espectadors o
protagonistes?2
SOM Gramenet: Balanç d’un any
com a primera força de l’oposició
3
Agenda3
Tardor de bon teatre
3
Fotodenúncia4
Agenda4
Sabies que...
4
Un cafè amb... Miguel Ordóñez
4
Contacta amb SOM
4
Dojo Can Peixauet, un proyecto
que cambia vidas
Nació en la biblioteca de Can Peixauet,
barrio del Raval, en el año 2004, de la
mano de José Luis Redondo (Lee).
Eran 6 jóvenes y hoy ya son más de
140, de 12 nacionalidades distintas, los
que participan en este proyecto de
kárate, un proyecto que cambia vidas,
según explican los propios protagonistas. Algunos de los 6 chicos que
empezaron tenían comportamientos
conflictivos y unas vidas sin demasiadas esperanzas de futuro. De la
mano del Senpai Lee han aprendido
conocimientos y valores que les han
inculcado disciplina y respeto hacia
ellos mismos y hacia los demás. Han
aprendido a formarse como personas.
A la vez que practicaban kárate, han
encontrado su lugar en un mundo que
les era inhóspito, un puesto de trabajo
que desempeñan con la máxima responsabilidad y una motivación por los
estudios y por labrarse un futuro que
les sea favorable. Una gran labor la
que sigue desempeñando el maestro
Lee, por la cual han recibido numerosas menciones por parte de organismos que les prestan su apoyo. Recientemente, la Diputación de Barcelona
ha elegido al Dojo Can Peixauet para
pertenecer a una plataforma de buenas prácticas. ¡Enhorabuena, Lee! ¡Te
felicitamos por tu labor y te animamos a seguir acompañando y ayudando a crecer a los niños y jóvenes del
Raval de Santa Coloma!
| # 3 | Setembre 2016
A fons
Festa Major: espectadors
o protagonistes?
¿Ens conformem a ser simples espectadors d’actuacions
decidides pels polítics i tècnics de l’Ajuntament, o bé volem
poder participar en la confecció de la programació, i fins i tot tenir
l’oportunitat de col·laborar en la seva preparació o execució?
La Festa Major d‘estiu és una de les cites
anuals més importants de la ciutat. Santa
Coloma té dues festes majors, la d’hivern,
que cau el dia de Santa Coloma, 31 de desembre, i és històricament la festa major de
la localitat, i la d’estiu, sorgida el 1895 quan
la burgesia barcelonina que estiuejava en
el poblet rural que fa cent anys era Santa
Coloma, va començar a muntar una festa
per acomiadar les vacances abans de tornar-se’n a Barcelona.
Deixant de banda un agost que ha estat
un desert a la ciutat, sense cap activitat cultural ni de lleure, als mesos de juny i juliol es
van celebrar tot un seguit de festes als barris i districtes que van escalfar els motors
per a la Festa Major d’ara.
Quan la festa major era del poble
Dieciséis años de Fiesta Mayor
Alternativa
riqueza que tiene una ciudad multicultural como Santa Coloma, una realidad
que, si se reflejara en actividades musicales y culturales durante la fiesta, sería de
enorme interés para todos.
Pero esos grupos no sólo critican,
sino que montan ininterrumpidamente
en estos dieciséis años propuestas festivas interesantes y variadas durante
todos los días de la fiesta mayor, desde
rock duro hasta slams poéticos, desde
teatro de calle criticando la especulación
inmobiliaria hasta el correbares, desde
marionetas hasta batucadas, desde música bereber hasta grupos locales que la
fiesta oficial ignora. Y todo ello sin subvenciones, a base de trabajo voluntario y
sorteando los obstáculos que a menudo
les pone el Ayuntamiento.
Con el paso del tiempo y los cambios
de ubicación —de la Glorieta del Parque
Europa a la calle Victor Hugo, y cada vez
más cerca de Can Zam—, la Fiesta Mayor
Alternativa gana asistentes año tras año.
Basadas en la autogestión, es decir, decidiendo las actividades, la música, los precios del bar, el destino de las ganancias o
el reparto de las pérdidas, todo de manera
democrática, abierta y participativa. Su
lema es “Fiesta sí, lucha también”.
Con la desaparición de los populares
chiringuitos, la Fiesta Mayor quedaba
huérfana. Ante esto, el año 2000 un grupo de entidades de la ciudad que abrirían al año siguiente, en 2001, el Ateneo
Popular Julia Romera, organizaron la
primera Fiesta Mayor Alternativa en la
glorieta del parque Europa. Al cabo de algunas ediciones más, se irían añadiendo
a la organización de la fiesta alternativa
muchas otras entidades como el Krida,
l’Assemblea de Joves de Gramenet del
Besòs, el Casal de Amistad con Cuba, y
actualmente Ca La Sisqueta, etc.
Estas entidades critican la evolución
seguida por la Fiesta Mayor. Consideran
que se ha vuelto oficialista, que ya no
es participativa, que la planifican técnicos y políticos a golpe de talonario, que
promueve un ocio consumista, donde los
vecinos sólo hacen de espectadores de
actuaciones exclusivamente comerciales,
donde no hay actividades que combinen
la diversión con la reflexión y la reivindicación, con casi nula presencia de música
catalana ni de grupos de cultura popular,
sin saber aprovechar tampoco la enorme
Actualment, la Festa Major d’estiu és un
pàl·lid reflex del que era als anys vuitanta.
Avui la festa l’organitza tota pràcticament
l’Ajuntament, però és important recordar o
saber que sempre no ha estat així. A finals
dels setanta i els vuitanta, sent alcalde Lluís
Hernández, l’Ajuntament va demanar a les
associacions de veïns i altres entitats que
organitzessin la Festa Major. Va ser l’època
daurada de la Festa, on literalment eren riuades de gent les que feien seus els carrers
de la ciutat, mentre una pila d’entitats muntaven activitats.
Tot això va anar decaient a mesura que
l’Ajuntament es va anar encarregant de la
programació, i ja va canviar del tot quan va
suprimir la fira d’entitats, tancant l’espai
dels anomenats “xiringuitos”.
“La ciutadania i les
entitats han d’encetar
un debat profund sobre
quina festa major volen.”
Cap al 1997, amb Manuela de Madre
com a alcaldessa, el protagonisme de la
Festa Major passa dels ciutadans i les en-
per oferir el correfoc, la diada castellera, la
cercavila de colles, la trobada gegantera…
Debat sobre el model de festa
Des de fa tres anys, l’Ajuntament ha tornat
a organitzar la Fira d’entitats al Parc de Can
Zam, intentant imitar els antics ”xiringuitos”. És una bona notícia, ja que permet a
les associacions de la ciutat mostrar el que
fan, compartir un punt de trobada i guanyar uns diners que els ajuden a finançar
les seves activitats al llarg de l’any. Ara bé,
és l’Ajuntament qui segueix decidint-ho tot.
Algú es podria pensar que les coses s’arreglaran aviat, perquè el govern de Núria
Parlon ha presentat un nou projecte de reglament de la Comissió Municipal de Festes
que comportaria una certa renovació. Tinguem present que fins ara els membres de
la comissió eren nomenats a dit.
Per desgràcia, tot fa pensar que no
serà així. El projecte de reglament, que
està en fase d’al·legacions, concedeix a la
nova Comissió de Festes una funció purament consultiva, una limitació que SOM
Gramenet ha criticat demanant en una
al·legació al reglament que la seva funció
sigui decisòria.
La ciutadania i les entitats han d’encetar un debat profund sobre quina festa
major volen. ¿Ens conformem a ser simples
espectadors d’actuacions decidides pels polítics i tècnics de l’Ajuntament, o bé volem
poder participar en la confecció de la pro-
El teatre social i de denúncia ha estat un element habitual en el programa de les festes alternatives.
titats a l’Ajuntament. Mentre els tècnics
municipals programen la majoria d’actes,
l’Ajuntament nomena una comissió de festes més decorativa que decisòria, però que
permet al govern socialista fer veure que
la festa segueix sent participativa. Pura
façana.
Afortunadament, Santa Coloma segueix
sent una ciutat viva i activa, encara que hi
hagi gent a l’Ajuntament que li dolgui. Una
mostra ho són les activitats realitzades per
les colles de cultura popular i tradicional catalanes, les quals dediquen molts esforços,
ja que cada vegada reben menys recursos,
gramació, i tenir l’oportunitat de col·laborar
en la seva preparació o execució?
La Comissió de Festes ha d’estar oberta
a totes les persones i entitats que hi vulguin
participar, i s’ha de promoure que, novament,
la major part de les activitats les muntin
aquestes persones i entitats, amb el suport,
això sí, dels tècnics i dels recursos municipals
que, no ho oblidem, paguem tots els colomencs i colomenques.
La millor garantia perquè la gent s’ho passi bé en una festa és que la munti ella mateixa. Ho fan, per exemple, a Gràcia o a Sants. A
Gramenet encara ho tenim pendent.
Setembre 2016 | # 3 |
SOM Gramenet:
Balanç d’un any
com a primera força
de l’oposició
A les passades eleccions municipals, 7.852 persones, el
18,52% dels vots, van confiar en SOM Gramenet i ens
van atorgar sis regidors i regidores, convertint-nos en la
primera força de l’oposició.
Transcorregut ja el primer any de mandat (juny de
2015 - maig de 2016), toca fer balanç de la nostra actuació i exposar-lo als veïns i veïnes de Santa Coloma, als
quals ens devem.
La nostra impressió general és agradolça: no hem
parat ni un moment, hem aconseguit algunes millores;
però no hem pogut aportar ni de lluny tot el que hauríem volgut, senzillament perquè la majoria absolutis-
ta del PSC no ens ha deixat. Una dada il·lustra molt bé
aquesta situació: hem fet 17 precs i 78 preguntes al Ple,
però fins i tot a moltes d’aquestes preguntes ni ens han
contestat.
En qualsevol cas, això sí, hem intentat comportar-nos en tot moment com una veu honesta, crítica i
contundent amb moltes de les coses que ha fet, o que ha
deixat de fer, el govern de Núria Parlon en aquest primer any de mandat, però al mateix temps hem procurat
en cada tema aportar propostes i alternatives.
Tot seguit us sintetitzem la nostra feina en aquestes
15 accions.
Agenda
setembre
Divendres, 2
Diada nacional de Catalunya.
18 h Correbancs de la PAHV,
sortida de l’Ateneu Popular
Julia Romera, C/ Sant Ramon 51.
Inauguració de l’Exposició
“Mujeres libres”. Ateneu Popular Julia Romera. Informació:
[email protected]
Dimecres, 21
Dissabte, 3
18 h Xerrada sobre la situació de les persones refugiades. Festa Major Alternativa.
C/ Victor Hugo.
HEM DEFENSAT UNA CIUTAT MÉS HABITABLE
1
9
2
10
Hem renunciat a un assessor i a un sou de regidor
com a caps de la oposició, que ens haurien reportat 80.000 € anuals, perquè no volem tenir privilegis.
No hem col·locat ningú a dit: la persona que havia de fer d’administrativa del nostre grup municipal la vam seleccionar a través de la borsa d’administratius de l’Ajuntament en un procés transparent
on es va poder presentar tothom.
3
Hem decidit com ens posicionàvem en els assumptes que es tracten cada mes al Ple d’una
manera oberta, en reunions a places públiques on podia participar tothom. Els anomenem “Plens oberts,
plens al carrer”.
HEM DEFENSAT LES PERSONES
TREBALLADORES I MÉS VULNERABLES
4
Hem fet esmenes al Pressupost municipal 2016 i
a les ordenances fiscals, unes esmenes dirigides
sempre a dedicar més recursos per a les persones de
la ciutat que ho estan passant pitjor.
5
Hem aconseguit que s’aprovés una moció per
aprofitar els excedents de menjar a les escoles
que, si no, es llençarien, i ara vetllem perquè l’acord
es dugui a terme. 6
Ens hem reunit amb les entitats que treballen
contra els desnonaments, la pobresa i l’exclusió
social per fer un diagnòstic de la situació de pobresa
a la nostra ciutat i, a partir d’aquí, poder pressionar
perquè l’Ajuntament s’impliqui més a eradicar-la.
7
Hem batallat contínuament a favor de millores
laborals per a les persones que treballen a l’Ajuntament i ens hem solidaritzat amb altres col·lectius
de treballadors en lluita com els de Valeo, Eulen, Siresa-Tersa, etc.
8
Hem denunciat la precarietat laboral que pateixen les treballadores i els treballadors d’empreses de serveis públics que l’Ajuntament va externalitzar i, a més, hem batallat per la municipalització del
servei a cada nova licitació de contracte. Fins ara la
resposta que el govern de Núria Parlon ens ha donat
ha estat que “està en estudi”.
Hem donat suport i participat en les al·legacions
presentades per la Plataforma per a la defensa de
la Serra de Marina i Can Zam al projecte anomenat
Pinta Verda, que té més pinta especulativa que verda.
Hem iniciat una campanya perquè els equipaments públics, pisos, locals i solars buits que
hi ha a la ciutat serveixin per resoldre les necessitats
comercials, d’habitatge, culturals i d’oci a través d’un
pla d’activació. A més, conjuntament amb entitats
que no tenen local, estem pressionant l’Ajuntament
perquè els cedeixi un espai digne, dels molts que té
abandonats, on poder fer les seves activitats.
11
Hem presentat al·legacions al Pla de Millora
de la Qualitat de l’Aire, per fixar objectius més
ambiciosos i actuacions concretes que millorin l’aire
que respirem.
12
Hem fet esmenes al projecte de moneda local,
una part de les quals han estat acceptades,
per tal que sigui una moneda més assequible per a la
ciutadania i més social, de manera que promogui el
consum responsable, les finances ètiques i la participació ciutadana.
13
Hem denunciat el tancament durant el mes
d’agost de tots els centres socials i culturals,
la dràstica reducció de l’horari de les biblioteques i
l’absència absoluta d’activitats, així com el lamentable estat d’algunes fonts, que no tenien aigua en plena
canícula, les quals van tornar a rajar al cap de pocs
dies de fer la denúncia.
HEM DEFENSAT LA TRANSPARÈNCIA I LA
DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
14
Hem exigit més transparència dintre de
l’Ajuntament i hem qüestionat i denunciat la
gestió de Gramepark, que segueix sent un forat negre
per a les arques municipals.
15
Hem demanat processos de participació ciutadana que no siguin meres operacions de màrqueting que acaben beneint les propostes del govern
municipal, sinó on els veïns i les veïnes de la ciutat debatin i decideixin realment la Santa Coloma que volen.
19 h Ple al carrer. Organitza:
SOM Gramenet a la plaça Pau
Casals.
Dilluns, 26
19 h Ple de l’Ajuntament.
Dijous, 29
20 h Xerrada sobre les persones
refugiades. Organitza: Club de
debats. Lloc: Biblioteca Central.
Diumenge, 4
22 h Actuació castellera i espectacle de foc. Festa Major
Alternativa. C/ Victor Hugo.
HEM DONAT EXEMPLE
Diumenge, 11
Dies 2, 3 i 4
Festa Major d’Estiu per diferents punts de la ciutat i Festa
Major Alternativa amb el lema
“Acollim. Fem Festes Populars” al carrer Víctor Hugo.
Informació a: facebook Festa
Major Alternativa Gramenet.
Dimecres, 7
20 h Coordinadora de SOM
Gramenet, a Ca la Sisqueta.
Dissabte, 10
OCTUBRE
Dissabte, 1
Escola de tardor de candidatures Barcelonès Nord: SOM
Gramenet, Guanyem Badalona en Comú i Sant Adrià en
Comú.
Diumenge, 9
12 h Acte inaugural del Correllengua. Lectura del manifest a
càrrec de la periodista Odei AEtxearte. Espectacle literari:
Pinzellades de Roig. A càrrec
de Jaume Calatayud i Vicente Morera. Auditori Can Roig
i Torras Organitza: Comissió
del Correllengua.
20 h Marxa de torxes amb
ofrena al monument de Celestí Boada. Organitza: ANC. Cal
inscripció: Plaça de la Vila, 7.
Tardor de bon
teatre
A partir de la Festa Major, comença una programació interessant de teatre a la ciutat,
amb espais de referència com el Teatre
Sagarra i també La Colmena, Carro de
Baco, l’Excèntrica o Ca la Sisqueta. Al
setembre l’Excèntrica inaugurarà un
nou local, Carro de Baco lliurarà la tercera edició dels Premis de Teatre Breus
i la Colmena estrena l’espectacle poeticomusical Corall romput dels colomencs Albert Fabà i Josep Pascual. Al mes d’octubre, el Teatre Sagarra acull una gala de Pallassos
sense Fronteres, un projecte solidari amb les persones refugiades.
Però aquestes bones notícies no ens poden fer oblidar el tancament, des de fa més de cinc anys, de La Central Escènica (avinguda
Francesc Macià, 41) per motius desconeguts. La Regidoria de Cultura encara no ha presentat cap projecte per a aquest espai de creació
artística avui abandonat.
Sabies que...
Fotodenúncia
El PSC ha portat al Parlament de
Catalunya la proposta que va fer
SOM Gramenet per aprofitar els
aliments que sobren als menjadors
escolars, quan aquí, al Ple de Santa
Coloma, dos mesos abans el mateix
PSC no va voler votar a favor sinó
que s’hi va abstenir?
Todavía quedan en nuestra ciudad calles estrechas
donde, encima, han plantado en medio un poste de la
luz. Aquí vemos por ejemplo dos postes en la acera
de la calle América, entre Prat de la Riba y Avenida de
la Pallaresa. Pasar es complicado, si vas en silla de
ruedas o con carrito, entonces ya resulta imposible.
¿Cuándo se dignará el Ayuntamiento de arreglarlo?
Fes la teva foto! Envia’ns la teva fotodenúncia a
[email protected]
SOM Gramenet és un moviment ciutadà
obert a tothom, fruit de molts veïns i veïnes
vinculades a les entitats de la ciutat, que té
com a objectiu fer una Santa Coloma més
justa, habitable, participativa i solidària, per
mitjà de la vida associativa, la mobilització
al carrer i la presència a l’Ajuntament, avui
com a primera força de l’oposició.
SOM Gramenet va portar una moció al Ple
municipal de gener passat per crear un programa
de reaprofitament dels aliments que sobren dels
menjadors de les escoles de la ciutat, juntament
amb una campanya per sensibilitzar contra el
malbaratament alimentari. A la votació, el PSC es
va abstenir. Per sort es va aprovar gràcies als vots
dels altres grups. Ara bé, dos mesos després, al
març, el PSC va presentar una proposta de llei molt
similar al Parlament català. Com s’entén, això?
T’agradaria rebre el
butlletí electrònic de SOM
Gramenet?
Resposta: el tema és el de menys, el que importa
al PSC és tenir protagonisme. Aquí, com que no
van presentar la proposta ells, encara que hi puguin
estar d’acord no la voten; en canvi, veuen l’ocasió
de presentar-la al Parlament i de penjar-se la
medalla, i llavors van i la presenten. Trist, molt trist.
T’agradaria ser afegit
al canal de WhatsApp
o Telegram SOM
Gramenet?
Envia’ns un correu amb
el teu nom i email (i el mòbil
si vols afegir-te als canals)
a [email protected]
Un cafè amb...
Miguel Ordóñez, de Gramenet Acció Solidària - GAS
“La sociedad civil debe ser solidaria sin
perder de vista que no habrá solución
mientras no se paren las guerras”
Miguel es voluntario de GAS, una ONG de nuestra ciudad creada hace poco más de
un año que intenta mitigar el padecimiento de las personas refugiadas en ruta.
GAS surge de la sociedad civil, de un
grupo de personas voluntarias. Las
subvenciones oficiales que reciben estas ONG las hacen ser pasivas, no denunciar las causas de esta situación.
Cuando los gobiernos incumplen sus
propias leyes, los derechos humanos,
la Carta del Refugiado, etc., la sociedad
civil se tiene que movilizar, denunciar y
solidarizarse con las personas que padecen. Los refugiados no son los causantes del conflicto, sino sus víctimas.
La ayuda humanitaria no
resolverá el problema…
Todos sabemos que es un problema
político que se ha de solucionar políticamente. Pero mientras haya seres
humanos que pasen frío y hambre, tenemos que ayudarles. No podemos mirar para otro lado ni ser indiferentes.
¿Qué acciones ha realizado GAS?
En octubre de 2015 llamamos por primera vez a la ciudadanía para que nos
trajera material. No sabíamos cuál sería la respuesta. Al tercer día tuvimos
que pedir que dejaran de traer porque
las aportaciones habían sobrepasado
nuestra capacidad de gestión y almacenamiento. ¡Habíamos recogido
para llenar 8 tráileres! Lo repartimos
nosotros mismos por campos de refugiados en Europa: Eslovenia, Calais,
Grecia, Rhodas. En Rhodas, la ONG
Oasis nos pidió ropa interior y enviamos 1.800 prendas en avión.
“Mientras haya seres
humanos que pasen frío
y hambre, tenemos que
ayudarles, no podemos
mirar para otro lado”
¿Os coordináis con otras ONG?
Colaboramos con Stop Mare Mortum.
Formamos parte desde hace poco del
Consejo de Solidaridad y Cooperación
de Santa Coloma. Participamos en la
preparación de las Jornadas de octubre sobre este tema. Además colaboramos con asociaciones y grupos de la
ciudad.
¿Qué apoyo recibís del
Ayuntamiento?
El Ayuntamiento conoce el trabajo de
GAS. Hemos enviado a la alcaldesa
toda la información, incluso el vídeo,
pero no hemos sido convocados a ninguna reunión para hablar sobre ello.
Tampoco disponemos de ningún local
municipal para almacenar el material
que recogemos.
On ens reunim?
Espai obert Ca La Sisqueta
Avinguda Santa Coloma 104
Dimecres a les 20 h, quinzenalment
Grup municipal de SOM Gramenet
Ajuntament de dilluns a divendres
de 8.30 a 14.30 h i, a més, dilluns i
dimecres de 16.30 a 19 h.
¿Cómo sensibilizáis a la
ciudadanía?
GAS realizó un vídeo del reparto del
material por los campamentos. Lo
hemos proyectado más de 20 veces
en institutos y entidades de Santa
Coloma. Hemos realizado más de
400 pancartas que hemos facilitado
a vecinos y vecinas para que las cuelguen en ventanas. Las aportaciones
voluntarias nos permiten conseguir
fondos.
Per a més informació:
Cada dilluns, a es 19 h, a l’Ateneu Popular Julia Romera, C/ Sant Ramon 51
gramenetasiosolidaria.blogspot.com.es
618 17 37 34
[email protected]
somgramenet.cat
Som Gramenet
@somgramenet
B10161-2016
¿Por qué se forma GAS si
otras ONG internacionales ya
trabajan en ayuda humanitaria?