Narrativa posterior a 1936

LA
NARRATIVA
DESPRÉS
DE
LA
GUERRA
CIVIL
1º BACHILLERATO CH−11
ÍNDEX
1.− CONTEX HISTÒRIC............................................................. PAG.3
1.1.− L´EXILI
1.1.1.− L´EXILI EXTERIOR
1.1.2.− L´EXILI INTERIOR
2.− LA NARRATIVA................................................................... PAG.4
2.1.− PERE CALDERS
2.2.− ENRIC VALOR
2.3.− MANUEL DE PEDROLO................................................ PAG.5
3.− LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA
3.1.−MERCÈ RODOREDA
3.1.1.− ELS ANYS D´APRENENTATGE
3.1.2.− LA REPRESA I EL TOMB DECISIU
3.1.3.− LA VELLESA I EL MITE
3.1.4.− EL SIMBOLISME D´UNA GRAN OBRA
3.2.−LLORENÇ VILLALONGA
3.2.1.− NOVEL·LA
1
3.2.2.− LA NARRATIVA CURTA
3.2.3.− TEATRE................................................................ PAG.6
3.2.4.−QUATRE CICLES
1.− CONTEXT HISTÓRIC
El final de la guerra amb la derrota de la Republica suposà un tall en el progrés que s´estava donant
anteriorment en els àmbits polítics i culturals,això produia un efecte de pesimisme pel que feia a la continuïtat
històrica.La societat valenciana eixí molt mal parada:empobrida,els quadres dels dirigents eliminats pels
empresonaments,la mort,l´exili i el silenci.La cultura catalana morí.La cultura valenciana sofrí una gran crisi
que va donar a la proscripció de la llengua catalana als àmbits familiars i la prohibició d´organismes culturals i
literaris.
El primer llibre en català no es va publicar fins el 1939,que va ser editat sols al País Valencià i que va obtindre
molt poc valor literari.L´únic camí d´acció es centrà en temes folklòrics,lórganització del Jocs Florals.Enfront
de Lo rat penat es situa un grup de joves que eren dirigits per Xavier Casp i Miquel Adlert que es centraren en
la creació d´uns nous intruments culturals i un restabliment amb les relacions literàries amb Catalunya i amb
les Illes.
Segons Enric Ferrer l´efecte de la postguerra va suposar la desaparició de persones i institucions molt
importants en els àmbits polítics i culturals.La nostra cultura va ser sotmesa a un procés de folklorització.
El predomini del conreu de la poesia fou molt important,però sols es permitien edicions de llibres
folklòrics−religiosos o poètics.La censura va prohibir els llibres en prosa.Encara totes aquestes prohibicions,
la normalització començava a donar signes de vida.Miquel
1.1.− L´EXILI
Els critícs van parlar d´un doble exili:l´exterior (geogràfic) i interior (personal).Tots dos explicats a
continuació.
1.1.1.−L´EXILI EXTERIOR
Amb la posada en acció de la dictadura del general Franco molta de la població es veu obligada a l´exili.Els
exiliats es trasladen a França o Amèrica.França es va convertir en la primera residència pers als exiliats,però
prompte van ser enviats a uns altres llocs segons la situació legal de cadascun.Tots aquells que es van refugiar
a França i que no tenien documentació van ser traslladats a camps de concentració amb alguns soldats.Tots els
exiliats ,tant els que es quedaren a Europa com els que es van anar cap a Amèrica,van haver d´adaptar−se a les
noves estructures socials i culturals dels països que els acollien.
La cultura catalana va permaneixer durant 15 anys desplaçada,però,mantenida pels exiliats,que celebraren
activitats que van desde la celebració dels Jocs Florals i la creació de institucions,editorials,revistes i
premis,fins les representacions teatrals,recitals de poèsia i de cançons,etc.Els crítics han presentat alguns trets
distintius de la literatua en aquest moment:
−− Recull l´experiència i la converteix en literatura amb una projecció mítica
i moral.
−−Conté notes exòtiques.
2
−−Incorpora el tema de l´enyorament.
−−Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí
−−Invalida l´experiència individual.
−−Denúncia la guerra i les seues consequències.
1.1.2.− L´EXILI INTERIOR
Una literatura troba el seu sentit en relació a tota la societat i a la sèrie d´interessos que es debaten .La cultura
catalana ja no existia i el nou objectiu polític era la reespanyolització de les altres cultures de l´Estat.Els
nostres autors i la nostra població s´adaptaven i començaven a escriure en castellà i integrar−se als ideals del
règim feixista.Passaren per moltes pressions la que implicava desfer−se de la nostra literatura,ja morta,i
d´escriure en una llengua "local"
Panorama hitòrico−cultural
Existeixen tres etapes per les que va pasar el nostre País Valencià i Català,en el qual van haver distints canvis
en quasi tots els àmbits.
1939−1946
Acabada la guerra civil es van donar característiques diferents que es posaven en contra de la cultura
catalana.Es van donar una serie de campanyes en contra de la nostra llengua,i en poc de temps,es prodeix una
difució de la seua propia cultura.Aquesta situació afecta a la literatura d´aquest periode.
1947−1959
Son concedits els primers permisos per a publicar en català.Això suposà el començament de la recuperació de
la nostra cultura..Però,trovaren moltes restriccions,la prohibició de publicar traduccions.S´intentava convertir
la literatura catalana en folklòrica,per això,al principi,el llibre destinat al gran públic era frenat.Però,la lluita
entre l´escriptor i el públic i els premis literaris jugaren un important paper en la recuperació de la nostra
cultura i literatura.
1960−1968
Durant els anys seixanta es produeix l´expansió i consolidació del procés de represa cultural.Aquest moviment
va relacionat amb el creixement econòmic que obligà els polítics franquistes a introduir una certa
"liberalització" en alguns aspectes públics.D´això surten afavorides la cultura i la literatura.
2.− LA NARRATIVA
Després de la guerra,tots el autors que es van donar a coneixer abans del 1939 varen ser sotmesos a un olvidi
temporal.Les seues obres no es seguiren publicant ni formaren part de cap editorial.Varen crear un objectiu,el
de crear i reconstruir el mercat literari i el retrobament amb el públic.Tot això eren les principals
preocupacions de la producció narrativa..A finals dels anys 40 es troben signes de un recobrament de la
narrativa catalana,encara,això si,una mica fluix.L´espenta la va donar el premi Joanot Martorell que suposarà
una base segura per a la nostra literatura.Les obres que comencen a produir−se a la primera meitat dels 50
recull l´herència de la pre−guerra,però,també,es comença a notar una nova etapa.Comencen a publicar−se
obres d´autors exiliats i s´introdueixen les primeres mostres del realisme.
3
Al País Valencià domina la poèsia i la majoria dels llibres que son publicats ho son en vers,encara que també
s´editaran algunes poques novel·les com:Procés en carn , I la pau , El salze a la sendera .
Però les coses no cambiaran gaire fins el 1962.
2.1.− PERE CALDERS
La literatura de Peres Calders s´entén com la transformació de la realitat en una explicació superior donant−li
altres sentits alternatius.En les seues obres tot és posible:situacions extraordinàries i meravelloses ,
contradiccions a coseqüencia del progrés científic,esdeveniments gens freqüents,etc.La realitat és el punt de
partida per a la recreació i la seua presència és sempre present.Existeix una reflexió sobre la condició de
l´home.El primer arlequí és un llibre de formació que arriba al seu procés de culminació amb Croniques de la
veritat oculta amb el qual rep el premi Victor Ctalà..La seua narració es breu, però també escriu novel·les
com: L´ombra de l´atzavara(premi Sant Jordi),Ronda naval sota la boira i Aquí descansa Nevares.
Això podria ser el més significatiu de la narrativa de Pere Calders:
−−Presència del motiu meravellós i fantàstic.
−−Aquest element meravellós va precisant−se en l´absurd i en l´inhabitual.
−−Porta dosis d´ambigüitat.
−−Un contrast que provoca l´humor,lésperpent o escepticisme respecte a la realitat
quotidiana.
Els aspectes tècnics en els quals es fonamenta són :
−−El llenguatge es planer , senzill , col·loquial , estilitzat i subtil.
−−El punt de vista narratiu que és distanciat.
2.2.− ENRIC VALOR
Enric Valor és un escriptor molt important i és conegut,principalment,per la publicació de Rondalles.Les
Rondalles s´utilitzen per Enric Valor, principalment, per manifestació cultural d´un determinat territori i
lligada a aquest, no com a estudi de tradició narrativa ni com a repercució científica.Enric Valor fa de la
rondalla un conte escrit i no es transmet oralment, fa d´ella una peça literària i res tradicional.La rondalla
l´utilitza com finalitat per arribar a la tradició narrativa valenciana.Enric Valor és un dels majors artesans del
valencià : coneix els dialectes, la llengua popular , lèxic...
L´any 1985 rebré el Premi de les Letres Valencianes i en 1987 elPremi d´Honor de les Letres Catalanes.
2.3.− MANUEL DE PEDROLO
Aquest autor ve escriure en tots el gèneres:narrativa,poèsia i teatre,que te un plantejament realista.Li ha estat
concedit el Premi d´Honor de les lletres Catalanes i el premi Joanot Martorell amb Estrictament Personal.Ha
utilitzat diverses tècniques narratives i el seu realisme és modificat per l´assumpció explícita i l´aplicació de
les grans aportacions tècniques de la novel·lística del segle xx.Assaja les possibilats d´aproximació a la realitat
i a la literatura que cada tècnica li permet.
4
Pedrolo en l´actualitat té més d´un centenar de novel·les publicades.Alguns títols més representatius són:Totes
les bèsties de càrrega,Introducció a l´ombra...
3.− LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA
3.1.− MERCÈ RODOREDA
L´obra esta dividida en tres grans periodes
3.1.1.−ELS ANYS D´APRENENTATGE
En el primer periode encontrem les primeres novel·les que publicà.Sóc una dona honrada i Del que hom no
pot fugir,són obres molt importants perque anuncien algunes de les constants de la seua narrativa
posterior,com ,per exemple,la condició de la dona i una relació d´opossició entre els dos sexes.
D´aquesta primera etapa podem destacar Aloma que fou premi Crexells.Rodoreda domina els recursos
narratius com els registres d´una prosa que esdevè densa i suggeridora.
3.1.2.− LA REPRESA I EL TOMB DECISIU
Vint−i−dos contes,llibre que enllança les obres d´abans de la guerra i la de després.Els contes reflecteixen
pessimisme.
La novel·la més important d´esta segona etapa,La plaça del Diamant,fou una novel·la fonamental de la
postguerra.És una novel·la psicològica.Rodoreda,usa el llenguatge viu amb la normativa gramatical.L´ús de
tota una sèrie de tècniques lingüístiques confereix a la novel·la un alé poètic.
Carrer de les Carmèlies guanya el premi Sant Jordi i Ramon Llull.
3.1.3.− LA VELLESA I EL MITE
La meua Cristina i altres contes,assenyala un nou gir en la seua producció amb què la prosa esdevé més densa
i es carrega de ressonàncies misterioses.Les últimes aportacions de Rodoreda són el recull de contes Viatges i
flors,que sembla anunciar la novel·la següent:Quanta,quanta guerra.I el seu darrer llibre:La mort i la
primavera.
3.1.4.− EL SIMBOLISME D´UNA GRAN OBRA
L´obra de Mercè Rodoreda tendeix a la confifuració d´un univers mític,que té com a base la infantesa.Els
personatges de les seues novel·les els coneixem intimimament i lluitan contra els seus propis enemics(interiors
i espirituals),descobreixen el significat de la vida i la seua pròpia identitat.
En Aloma els símbols dominants són:la flor i el jardí i per altra banda el gat.La flor representa la pèrdua de la
infantesa,que la virginitat o la puresa representa.
De La Plaça del Diamant podem destacar també dos símbols:el colom perquè representa el estat de tancament
de la protagonista.L´arbre representa un món del qual la mort és exclosa.Els escenaris de les narracions,són un
món obert,vegetal,presidit per la lluna ,símbol de la mort,però,també de renaixement.
3.2.− LLORENÇ DE VILLALONGA
3.2.1.− NOVEL·LA
5
Llorenç de Villalonga narra la possible resposta a la situació històrica an la que viu. La narrativa de Villalonga
s´explica des d´un origen en particular,Mallorca,el seu origen social...
La seua primera novel·la en català és Mort de dama.
L´any 1973 guanyà el premi Josep Pla amb Andrea Víctrix.
3.2.2.− LA NARRATIVA CURTA
En la major part del contes, aquests tenen resposta per a unes preocupacions comunes, preocupacions
temàtiques i del mateix estil que les novel·les.Dels primers anys destaquen alguns contes lligats a l´aventura
avantguardista. Altres són sateritzats algunes de les realitats més cruels de la postguerra.
3.2.3.− TEATRE
El tatre en Villalonga depén de la seua narrativa, de la qual apareixen molts motius.
3.2.4.−QUATRE CICLES
− Cicle de Fedra:Villalonga trenca amb el tradicionalisme i l´estaticisme, i
descobreix ambients intel·lectuals,renovadors.
−Cicle de Bearn:Després de la Guerra Civil en Espanya.
−Cilcle de la Raó i els seus dominis:Es manifesten l´enfrontament entre
Mallorca i la societat de consum i
l´acceptació crítica.
−Cicle elegíac de les etapes vitals:Per la recuperació del temps perdut, les
tres novel·les d´aquest cicle configuren
el temps retrobat.
6