Libreto exposición Onda.indd

Anuncio
En nom propi i en el de la corporació municipal que presidisc
és una satisfacció presentar aquesta senzilla publicació sobre la
magnífica exposició: “El llegat Nolla 1865-2015. 150 anys de la
fàbrica de mosaics”, que acull el Museu del Taulell i que ha sigut
produïda pel Centre d’investigació i difusió de la ceràmica Nolla.
Certament, la Fàbrica de Mosaics Nolla va ser una empresa
important pionera en el panorama de la indústria ceràmica
valenciana i la seua influència directa o indirecta va ser notable
en el desenvolupament tauleller de la nostra terra durant els
segles XIX i XX.
Per això, el nostre Museu, específic i monogràfic sobre taulells,
no podia deixar passar aquesta oportunitat de mostrar l’enorme
llegat d’aquella empresa productora de mosaics ceràmics.
El nostre reconeixement al Museu Nacional de Ceràmica pel
préstec d’algunes peces presents en la mostra i per haver
inicialment acollit i col•laborat en el desenvolupament d’aquesta
exposició, així com cap als particulars que han col•laborat en la
cessió d’obres i documentació.
Sols em resta agrair als comisaris i experts en l’empresa Nolla, D.
Xavier Laumain i Dª Àngela López Sabater, responsable d’ARAE
Patrimoni i Restauració, per l’organització d’esta exposició i
pel seu treball i dedicació en la posada en valor d’una part tan
important del nostre patrimoni ceràmic.
Ximo Huguet Lecha
Alcalde d’Onda
30 de juny de 2016
En nombre propio y en el de la corporación municipal que presido
es una satisfacción presentar esta sencilla publicación sobre la
magnífica exposición: “El Legado Nolla 1865-2015. 150 años de
la fábrica de mosaicos“, que acoge el Museo del Azulejo y que
ha sido producida por el Centro de investigación y difusión de la
cerámica Nolla.
Ciertamente, la Fábrica de Mosaicos Nolla fue una empresa
importante y pionera en el panorama de la industria cerámica
valenciana y su influencia directa o indirecta fue notable en el
desarrollo azulejero de nuestra tierra durante los siglos XIX y XX.
Por ello, nuestro Museo, específico y monográfico sobre azulejos,
no podía dejar pasar esta oportunidad demostrar el enorme
legado de aquella empresa productora de mosaicos cerámicos.
Nuestro reconocimiento al Museo Nacional de Cerámica por
el préstamo de algunas piezas presentes en la muestra y por
haber inicialmente acogido y colaborado en el desarrollo de esta
exposición, así como hacia los particulares que han colaborado
en la cesión de obras y documentación.
Solo me restar agradecer a los comisarios y expertos en la
empresa Nolla, D. Xavier Laumain y Dª Angela López Sabater,
responsable de ARAE Patrimonio y Restauración, por la
organización de esta exposición y por su trabajo y dedicación en
la puesta en valor una parte tan importante de nuestro patrimonio
cerámico.
Ximo Huguet Lecha
Alcalde de Onda
30 de junio de 2016
LA INDÚSTRIA TAULELLERA VALENCIANA EN LA 2ª MEITAT DEL SEGLE XIX.
Vicent Estall i Poles
Director del Museu del Taulell “Manolo Safont”
Quan en 1865 inicia la seua activitat la Fàbrica de
Mosaics Nolla, a Meliana (València), tant a la província de
València com a la de Castelló ja existeix una destacable
tradició taulellera.
Certament, la taulelleria decimonònica valenciana, que
va ser la més important d’Espanya, va tindre a València
i Onda els seus dos grans centres productors. Estos dos
centres es constituiran com els eixos principals d’ambdós
nuclis productors: València-Manises, amb Quart de
Poblet, Meliana i Burjassot, en la comarca de L’Horta de
València, i Onda i Castelló, amb L’Alcora, en la província
de Castelló. Estos dos centres presenten grans afinitats
tècniques i estilístiques, que els diferencien d’altres zones
espanyoles i que ens permeten parlar de forma global de
taulelleria valenciana.
La ciutat de València va ser durant el segle XVIII el major
centre tauleller espanyol (Pérez Guillén, 1996, 9-13) i
les Reials Fàbriques de Taulells de Disdier, així com la
fàbrica de Royo, marcaren les pautes en tots els sentits
durant la primera meitat del segle XIX. A mitjans de la
centúria es destaca l’empresari Rafael González Valls
que contava amb 4 fàbriques de taulells, 3 a València i
una a Manises, i va ser l’únic fabricant que va concórrer
a la Great Exhibition of All Nations de 1851 a Londres
(encara es conserven taulells al V&A Museum).
Fora de València ciutat destaquem, en primer lloc, el
centre de Manises, que malgrat el seu esplendor en el
passat, no serà passada la segona meitat del segle XIX
i sobretot a finals d’aquest segle i durant el primer terç
del segle XX quan es desenvolupe la indústria taulellera
(Pérez Camps, 1987). De fet, durant la segona meitat
del segle XIX van disminuint les fàbriques en València
i augmentant en Manises, que durant aquest període
va arribar a comptabilitzar 16 factories ceràmiques que
combinaven la taulelleria amb la producció de pisa.
En l’entorn de l’Horta de València, en la població de Meliana
en 1862 es va establir la fàbrica de mosaics de gres, La
Industrial Valenciana, de Miguel Nolla i Luis Sagrera, clar
exponent de l’impuls de la indústria ceràmica valenciana
durant el segle XIX. També dedicada a la producció de
mosaics ceràmics, en Alcúdia de Crespins es va instal•lar
la fàbrica La Alcudiana (1865-1893), dirigida a partir de
1870 per l’oriünd onder Manuel Piñón Canelles (Onda,
1836- L’Alcúdia de Crespins, 1915).
En altres poblacions properes a la ciutat van sorgir
fàbriques ceràmiques. A Burjassot van arrelar dos de
les fàbriques més importants del nucli valencià durant
finals del segle XIX i principis del XX; 1885, La Ceramo,
fàbrica de maiòliques hispano-morisques, i, ja al segle
XX, la fàbrica de taulells Valencia Industrial dels Germans
Bayarri. A Quart de Poblet destaquem la fàbrica d’Onofre
Valldecabres, cap a 1860. I altres llocs de L’Horta on
tenim documentada l’existència de fàbriques de taulells
són Castelló de Rugat en 1868 c., i en Catarroja, així
com, ja en la comarca de la Safor, la Fàbrica de taulells
del Pilar en la Font d’En Carròs (1860-1886), encara que
d’efímera existència (Gregori Escrivà, 2011).
Pel que fa al nucli de la província de Castelló, Onda, que
va tindre una incipient arrencada a finals del segle XVIII,
va ser el centre més important durant tota la centúria.
Suficientment il•lustratives són les nombroses fàbriques
de ceràmica, i especialment de taulells, constatades
a Onda al llarg de la centúria (Estall, 1997, 14-32) i la
diversitat de models produïts per aquelles presents en els
fons del Museu del Taulell d’Onda.
Al 1857, quan s’instal•la a Onda la fàbrica de taulells La
Valenciana (per part de la societat valenciana-ondera
“Novella, Garcés i Cia”), ja existeixen documentades
dos fàbriques de taulells vidriats: la de Peris (1827) i La
Glorieta (1848).
La Valenciana va ser una empresa fonamental en el
desenvolupament de la indústria taulellera ondera i
valenciana durant la segona meitat del segle XIX per les
seues innovacions, invents i introduccions en el procés
global de fabricació. Cap a 1875 la societat Novella
i Garcés va adquirir la fàbrica San Carlos de Juan
Bautista White i Bonelli, passant a regentar dos de les
més importants fàbriques de taulells valencians durant la
segona meitat del segle XIX.
Per la seua part, a la ciutat de Castelló es citen diverses
fàbriques de taulells durant la segona meitat del segle
XIX, alguna amb els seus inicis en 1820. A partir d’un
desenvolupament, pausat però sostingut, la capital de
Castelló, va aconseguir en 1910, un total de set fàbriques
de taulells.
Amb aquestes fàbriques de taulells de mitjans de
segle es van posar les bases, tècniques i estilístiques,
d’una imparable evolució en les dècades posteriors. El
desenvolupament tècnic i les necessitats d’una major
i més ràpida producció van motivar la incorporació del
sistema de conformació en semisec a partir de l’argila
lleugerament humitejada. Aquest nou sistema, que ja
apareix constat en 1860 a les fàbriques de San Carlos de
Juan Bautista White i Bonelli (València) i de Miguel Nolla
(Meliana, València), no va haver de tardar en ser introduït
a Onda en un moment de plena expansió industrial i de
forta competència entre les empreses.
Amb l’inici del segle XX el nucli de Castelló, amb Onda
al capdavant, supera al valencià (València i Manises), i el
centre productor d’Onda ja es destaca clarament dins del
panorama espanyol. La major part de la producció es va
destinar a les ciutats en creixement i a l’exportació.
Donat que la falta d’espai impedeix desenvolupar el tema
oferim, a continuació, una bibliografia bàsica al respecte
per a qui desitgen aprofundir en la matèria.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
COLL CONESA J. (2011): La Cerámica Valenciana
(Apuntes para una síntesis), capítulo 17, AVEC, Manises
ESTALL i POLES, V.J.(1997): La industria cerámica en
Onda. Las fábricas, 1778-1997,
Ajuntament d’Onda,
Onda.
ESTALL i POLES, V.J. (2000b): Catálogo de la colección
de Azulejos del siglo XIX. Museo del Azulejo.Onda, de.
Faenza Editrice Ibérica.
ESTALL, V; PORCAR, J. L. (2000): “El desarrollo industrial
y tecnológico durante el siglo XIX hasta el primer tercio
del siglo XX en la industria del azulejo”. En La Ruta de la
Cerámica, catálogo ASCER y ALICER, Castellón, 2000,
ESTEVE GÁLVEZ, F. (1993): Ceràmica d’Onda, Diputació
de Castelló
GOMIS, J.Mª (1990): Evolució històrica del taulellet,
Diputació de Castelló.
PERÉZ CAMPS, J. y REQUENA DÍEZ,R.(1987): “Taulells
de Manises 1900-1936”, en Quaderns del Museu de
Ceràmica de Manises /1, Ajuntament de Manises.
PÉREZ CAMPS, J. (2000): “La evolución de la azulejería
valenciana entre 1860 y 1936”, en Catálogo de La Ruta
de la Cerámica, Castellón
PÉREZ GUILLÉN, I (1996); Cerámica Arquitectónica
valenciana. Los azulejos de serie (Ss. XVI-XVIII),
Diputació de Castelló, Consell Valencià de Cultura.
PÉREZ GUILLÉN, I (2000); “La azulejería valenciana de
los siglos XVII, XVIII y XIX” en Catálogo de La Ruta de la
Cerámica, Castellón
PÉREZ GUILLÉN, I (2000b): Cerámica arquitectónica.
Azulejos valencianos de serie. El siglo XIX. Instituto de
Promoción Cerámica. Diputación de Castellón.
PITARCH, J y DALMASES, N. de (1982): Arte e Industria
en España, 1774-1907, Ed. Blume, Barcelona
SOLER FERRER, Mª Paz, PÉREZ CAMPS, J (1989):
Historia de la Cerámica Valenciana, T.IV , Vicent García
Editores Valencia
RAY, A. (2000): Spanish Pottery, 1248-1898, Victoria and
Albert Museum
LA INDUSTRIA AZULEJERA VALENCIANA EN LA 2ª MITAD DEL SIGLO XIX.
Vicent Estall i Poles
Director del Museo del Azulejo “Manolo Safont”
Cuando en 1865 inicia su actividad la Fábrica de
Mosaicos Nolla, en Meliana (Valencia), tanto en la
provincia de Valencia como en la de Castellón ya existe
una destacable tradición azulejera.
Ciertamente, la azulejería decimonónica valenciana, que
fue la más importante de España, tuvo en Valencia y
Onda sus dos grandes centros productores. Estos dos
centros se constituirán como los ejes principales de
sendos núcleos productores: Valencia-Manises, con
Quart de Poblet, Meliana y Burjasot, en la comarca de
L’Horta de Valencia, y Onda-Castellón, con L’Alcora, en la
provincia de Castellón. Estos centros presentan grandes
afinidades técnicas y estilísticas, que los diferencian
de otras zonas españolas y que nos permiten hablar de
forma global de azulejería valenciana.
La ciudad de Valencia fue durante el siglo XVIII el
mayor centro azulejero español (Pérez Guillén, 1996,
9-13) y las Reales Fábricas de Azulejos de Disdier, así
como la fábrica de Royo, marcaron las pautas en todos
los sentidos durante la primera mitad del siglo XIX. A
mediados de la centuria se destaca el empresario Rafael
González Valls que contaba con 4 fábricas de azulejos,
3 en Valencia y una en Manises, y fue el único fabricante
que concurrió a la Great Exhibition of All Nations de 1851
en Londres (todavía se conservan sus azulejos en V&A
Museum).
Fuera de Valencia ciudad destacamos, en primer lugar, el
centro de Manises, que pese a su esplendor pasado, no
será pasada la segunda mitad del siglo XIX y sobretodo
a finales de este siglo y durante el primer tercio del siglo
XX cuando se desarrolle la industria azulejera (Pérez
Camps,1987). De hecho, durante la segunda mitad del
siglo XIX van disminuyendo las fábricas en Valencia y
aumentando en Manises, que durante ese período llego
a contabilizar 16 factorías cerámicas que combinaban la
azulejería con la producción de loza.
En el entorno de la Huerta de Valencia, en la población
de Meliana, en 1862 se estableció la fábrica de mosaicos
de gres, La Industrial Valenciana, de Miguel Nolla y Luis
Sagrera, claro exponente del empuje de la industria
cerámica valenciana durante el siglo XIX. También
dedicada a la producción de mosaicos cerámicos, en
Alcudia de Crespins se instaló la fábrica La Alcudiana
(1865-1893), dirigida a partir de 1870 por el oriundo
ondense Manuel Piñón Canelles (Onda, 1836-l’Alcudia
de Crespins, 1915).
En otras poblaciones cercanas a la ciudad surgieron
fábricas cerámicas. En Burjassot arraigaron dos de
las fábricas más importantes del núcleo valenciano
durante finales del siglo XIX y principios del XX; 1885, La
Ceramo, fábrica de mayólicas hispano-moriscas, y, ya en
el siglo XX, la fábrica de azulejos Valencia Industrial de
los Hermanos Bayarri. En Quart de Poblet destacamos
la fábrica de Onofre Valldecabres, hacia 1860. Y otros
lugares de L’Horta donde tenemos documentada la
existencia de fábricas de azulejos son Castelló de Rugat,
en 1868 c., y en Catarroja, así como, ya en la comarca
de la Safor, la Fábrica de azulejos del Pilar en la Font
d’En Carròs (1860-1886), aunque de efímera existencia
(Gregori Escrivà, 2011).
Por lo que respecta al núcleo a la provincia de Castellón,
Onda, que tuvo un incipiente arranque a finales del
siglo XVIII, fue el centro más importante durante toda la
centuria. Suficientemente ilustrativas son las numerosas
fábricas de cerámica, y especialmente de azulejos,
constatadas en Onda a lo largo de centuria (Estall,
1997, 14-32) y la diversidad de modelos producidos por
aquellas presentes en los fondos del Museo del Azulejo
de Onda.
En 1857, cuando se instala en Onda la fábrica de
azulejos La Valenciana (por parte de la sociedad
valenciano-ondense “Novella, Garcés y Cía”), ya existen
documentadas dos fabricas de azulejos vidriados: la de
Peris (1827) y La Glorieta (1848) .
La Valenciana fue un empresa fundamental en el
desarrollo de la industria azulejera ondense y valenciana
durante la segunda mitad del siglo XIX por sus
innovaciones, inventos e introducciones en el proceso
global de fabricación. Hacia 1875 la sociedad Novella y
Garcés adquirió la fábrica San Carlos de Juan Bautista
White y Bonelli, pasando a regentar dos de las más
importantes fábricas de azulejos valencianos durante la
segunda mitad del siglo XIX.
Por su parte, en la ciudad de Castellón se citan diversas
fábricas de azulejos durante la segunda mitad del
siglo XIX, alguna con sus inicios en 1820. A partir de
un desarrollo, pausado pero sostenido, la capital de
Castellón, alcanzó en 1910, un total de siete fábricas de
azulejos.
Con estas fábricas de azulejos de mediados de siglo
se sentaron las bases, técnicas y estilísticas, de una
imparable evolución en las décadas posteriores. El
desarrollo técnico y las necesidades de una mayor y más
rápida producción motivaron la incorporación del sistema
de conformación en semiseco a partir de la arcilla
ligeramente humedecida. Este nuevo sistema, que ya
aparece constado en 1860 en las fábricas de San Carlos
de Juan Bautista White y Bonelli (Valencia) y de Miguel
Nolla (Meliana, Valencia), no debió de tardar en ser
introducido en Onda en un momento de plena expansión
industrial y de fuerte competencia entre las empresas.
Con el inicio del siglo XX el núcleo de Castellón, con
Onda a la cabeza, supera al valenciano (Valencia y
Manises), y el centro productor de Onda ya se destaca
claramente dentro del panorama español. La mayor parte
de la producción se destinó a las ciudades en crecimiento
y a la exportación.
Dado que la falta de espacio impide desarrollar el tema
ofrecemos, a continuación, una bibliografía básica al
respecto para quienes deseen profundizar esta materia.
BIBLIOGRAFÍA BÁSICA
COLL CONESA J. (2011): La Cerámica Valenciana
(Apuntes para una síntesis), capítulo 17, AVEC, Manises
ESTALL i POLES, V.J.(1997): La industria cerámica en
Onda. Las fábricas, 1778-1997,
Ajuntament d’Onda,
Onda.
ESTALL i POLES, V.J. (2000b): Catálogo de la colección
de Azulejos del siglo XIX. Museo del Azulejo.Onda, de.
Faenza Editrice Ibérica.
ESTALL, V; PORCAR, J. L. (2000): “El desarrollo industrial
y tecnológico durante el siglo XIX hasta el primer tercio
del siglo XX en la industria del azulejo”. En La Ruta de la
Cerámica, catálogo ASCER y ALICER, Castellón, 2000,
ESTEVE GÁLVEZ, F. (1993): Ceràmica d’Onda, Diputació
de Castelló
GOMIS, J.Mª (1990): Evolució històrica del taulellet,
Diputació de Castelló.
PERÉZ CAMPS, J. y REQUENA DÍEZ,R.(1987): “Taulells
de Manises 1900-1936”, en Quaderns del Museu de
Ceràmica de Manises /1, Ajuntament de Manises.
PÉREZ CAMPS, J. (2000): “La evolución de la azulejería
valenciana entre 1860 y 1936”, en Catálogo de La Ruta
de la Cerámica, Castellón
PÉREZ GUILLÉN, I (1996); Cerámica Arquitectónica
valenciana. Los azulejos de serie (Ss. XVI-XVIII),
Diputació de Castelló, Consell Valencià de Cultura.
PÉREZ GUILLÉN, I (2000); “La azulejería valenciana de
los siglos XVII, XVIII y XIX” en Catálogo de La Ruta de la
Cerámica, Castellón
PÉREZ GUILLÉN, I (2000b): Cerámica arquitectónica.
Azulejos valencianos de serie. El siglo XIX. Instituto de
Promoción Cerámica. Diputación de Castellón.
PITARCH, J y DALMASES, N. de (1982): Arte e Industria
en España, 1774-1907, Ed. Blume, Barcelona
SOLER FERRER, Mª Paz, PÉREZ CAMPS, J (1989):
Historia de la Cerámica Valenciana, T.IV , Vicent García
Editores Valencia
RAY, A. (2000): Spanish Pottery, 1248-1898, Victoria and
Albert Museum
L’EMPRESA
La fàbrica de mosaics Nolla és el resultat de l’agut
sentit de Miquel Nolla per als negocis. L’empresa
Nolla tingué un impacte extraordinari sobre el seu
entorn geogràfic immediat. Així mateix, el seu
paper en la modernització productiva espanyola fou
igualment destacable, considerant-se el veritable
catalitzador de la segona revolució industrial.
El canvi generat per la construcció de semblant
projecte en aquest lloc no impactà solament per
aspectes estètics. El mode de vida es veuria
profundament modificat, i per consegüent el teixit
social. Fins i tot la pròpia vivència de l’horta conegué
una profunda ruptura, passant d’una activitat
limitada a un important rebombori: moviments
constants de persones i vehicles, sorolls deguts a
l’ús de màquines i xemeneies altes desprenent un
fum dens, crearen un ambient molt distint a tot allò
conegut fins a la data. La sorpresa de la població
fou indiscutible.
El màxim valor de l’empresa de mosaics Nolla
rau, sens dubte, en el savoir-faire dels seus
treballadors. Malgrat disposar dels mitjans tècnics
més moderns de l’època, la tecnologia era encara
primitiva si considerem la complexitat del sistema
de producció. Ho demostra el fet que, en l’actualitat,
i malgrat els avanços, continue resultant un procés
d’alta tecnicitat.
La ceràmica Nolla és un material d’altes
prestacions, inspirat en productes i tecnologies
angleses de la segona meitat del segle XIX. Fou
el primer, d’aquestes característiques, introduït en
Espanya. La seua composició, així com la cocció
a altes temperatures (entre 1250ºC-1300ºC) la
converteixen en precursora del gres porcelànic
actual àmpliament emprat des dels anys 1980.
LA EMPRESA
La fábrica de mosaicos Nolla es el resultado del
agudo sentido de Miguel Nolla por los negocios.
La empresa Nolla tuvo un impacto extraordinario
sobre su entorno geográfico inmediato. Asimismo,
su papel en la modernización productiva española
fue igualmente destacable, pudiéndose considerar
un verdadero catalizador de la segunda revolución
industrial. El cambio generado por la construcción
de semejante proyecto en este lugar no impactó
solamente por aspectos estéticos. El modo de
vida se vería profundamente modificado, y por
consecuente el tejido social. Incluso la propia
vivencia de la huerta conoció una profunda ruptura,
pasando de una actividad limitada a un importante
ajetreo: movimientos constantes de personas y
vehículos, ruidos debidos al uso de máquinas y altas
chimeneas desprendiendo un humo denso, crearon
un ambiente muy distinto a todo lo conocido hasta la
fecha. El asombro de la población fue indiscutible.
El máximo valor de la empresa de mosaicos Nolla
reside, sin lugar a duda, en el savoir-faire de sus
trabajadores. A pesar de disponer de los medios
técnicos más modernos de la época, la tecnología
era todavía primitiva si consideramos la complejidad
del sistema de producción. Lo demuestra el hecho
de que, en la actualidad, y a pesar de los avances,
siga resultando un proceso de alta tecnicidad.
La cerámica Nolla es un material de altas
prestaciones, inspirado en productos y tecnologías
inglesas de la segunda mitad del siglo XIX. Fue
el primero, de estas características introducido
en España. Su composición, así como la cocción
a altas temperaturas (entre 1250ºC y 1300ºC) la
convierten en la precursora del gres porcelánico
actual, ampliamente utilizado desde los años 1980.
ELS MOSAICS
La bellesa no fou l’únic atractiu d’aquesta
ceràmica. La seua resistència i duresa foren també
característiques sempre destacades, tant en les
exposicions i fires a les que es presentà, com en la
premsa. El mosaic Nolla constitueix així un material
versàtil, els usos del qual poden ser múltiples. La
seua resistència, així com la varietat de formes
i mesures de tessel•les, li permeten adaptar-se
a quasi totes les superfícies. D’aquesta manera,
s’emprà en distintes configuracions i situacions, de
les que es pot distingir tres categories principals:
solar, parietal i aïllat.
L’èxit del producte fou immediat i a gran escala,
tant que el mosaic Nolla es convertí en un autèntic
símbol de bon gust i de poder adquisitiu en la
societat de finals del segle XIX. Posseir un mosaic
Nolla era, aleshores, un privilegi. Aquesta moda
fou, tanmateix, la raó del desenvolupament dels
mosaics hidràulics, permetent a gent de condició
més humil “accedir” a aquesta decoració de moda.
Per tal d’escometre la posada en obra es
requereixen mans expertes i aleshores es recorre
als mosaiquers. Vertaders especialistes de la
col•locació dels milers de diminutes tessel•les. No
són únicament uns hàbils artesans, són igualment
artistes.
LOS MOSAICOS
La belleza no fue el único atractivo de esta
cerámica. Su resistencia y dureza fueron también
características siempre destacadas, tanto en las
exposiciones y ferias a la que se presentó, como
en la prensa. El mosaico Nolla constituye así un
material versátil, cuyos usos pueden ser múltiples.
Su resistencia, así como la variedad de formas y
tamaños de teselas, le permiten adaptarse a casi
todas las superficies. De esta forma, se utilizó en
distintas configuraciones y situaciones, de las que
se pueden distinguir tres categorías principales:
solar, parietal y aislado.
El éxito del producto fue inmediato y a gran
escala, tanto que el mosaico Nolla se convirtió en
un verdadero símbolo de buen gusto y de poder
adquisitivo en la sociedad de finales del siglo
XIX. Poseer un mosaico Nolla era, entonces, un
privilegio. Esta moda fue, asimismo, la razón del
desarrollo de los mosaicos hidráulicos, permitiendo
a gente de condición más humilde “acceder” a esta
decoración de moda.
Para acometer la puesta en obra se requieren manos
expertas, y entonces se recurre a los mosaiqueros.
Verdaderos especialistas de la colocación de las
miles de diminutas teselas. No son únicamente
unos hábiles artesanos, son igualmente artistas.
EL PALAUET NOLLA
El Palauet Nolla és un dels edificis més emblemàtics
de l’horta valenciana. També conegut com a “Villa
Yvonne” –del nom de la darrera propietària- la
seua imponent silueta, amb la seua torre Miramar
rematada amb la coneguda cúpula, marca fortament
el paisatge horitzontal de l’horta on s’enclava.
Els més de tres segles d’història del monument
es poden dividir en cinc grans etapes principals.
Aquesta seqüència correspon amb profunds
canvis d’ús: de l’agrícola al de vivenda ocasional,
posteriorment a l’ús “comercial” i finalment al
residencial. Les darreres quatre dècades han estat
de complet abandonament, fins a dates recents, i
on s’ha procedit a l’inici de la seua recuperació i
rehabilitació.
A més de posseir un incontestable atractiu estètic,
l’edifici comptava amb tots els espais necessaris
per a una correcta vida social, segons els criteris de
l’època: uns grans salons, un ampli menjador, una
sala de billar, fins i tot una capella.
Es pot dir que, en certa mesura, Miquel Nolla
teatralitzà l’edifici, creà un exquisit escenari, sense
buscar la longevitat de la seua intervenció, donat
que podia veure’s modificada per l’evolució dels
gustos i la demanda del mercat. En aquest aspecte,
és el primer showroom modern.
EL PALAUET NOLLA
El Palauet Nolla es uno de los edificios más
emblemáticos de la huerta valenciana. También
conocido como “Villa Yvonne” -del nombre de la
última propietaria- su imponente silueta, con su
torre miramar rematada con la conocida cúpula,
marca fuertemente el paisaje horizontal de la huerta
en el que se enclava.
Los más de tres siglos de historia del monumento se
pueden dividir en cinco grandes etapas principales.
Esta secuencia corresponde con profundos cambios
de uso: del agrícola al de vivienda ocasional,
posteriormente al uso “comercial” y finalmente al
residencial. Las últimas cuatro décadas han sido
de completo abandono, hasta fechas recientes, y
donde se ha procedido al inicio de su recuperación
y rehabilitación.
Además de poseer un incontestable atractivo
estético, el edificio contaba con todos los espacios
necesarios para una correcta vida social, según
los criterios de la época: unos grandes salones,
un amplio comedor, una sala de billar, incluso una
capilla.
Se puede decir que, en cierto modo, Miguel Nolla
teatralizó el edificio, creó un exquisito escenario,
sin buscar la longevidad de su intervención, dado
que podía verse modificada según la evolución de
los gustos y de la demanda del mercado. En este
aspecto, es el primer showroom moderno.
“El Llegat Nolla. 1865-2015. 150 anys de la fàbrica
de mosaics” és la primera exposició monogràfica
i exhaustiva sobre aquest gran patrimoni valencià
com és la ceràmica Nolla. La mostra ofereix un
recorregut per la història de l’empresa de Meliana.
Per a açò s’ha organitzat en tres parts, cadascuna
d’elles corresponent a una faceta fonamental per
a aprehendre la complexitat i el valor d’aquest
producte ceràmic, ancestre del gres porcelànic
que, avui dia, és el màxim símbol de la indústria
valenciana.
“El Legado Nolla. 1865-2015. 150 años de la fábrica
de mosaicos” es la primera exposición monográfica
y exhaustiva sobre este gran patrimonio valenciano
como lo es la cerámica Nolla. La muestra ofrece un
recorrido por la historia de la empresa de Meliana.
Para ello se ha organizado en tres partes, cada una
de ellas correspondiente a una faceta fundamental
para aprehender la complejidad y el valor de este
producto cerámico, ancestro del gres porcelánico
que, hoy en día, es el máximo símbolo de la
industria valenciana.
Així, durant la visita, podem descobrir l’origen de la
fàbrica, la vida que en ella es desenvolupava, les
magnífiques composicions que es creaven gràcies
a aquestes diminutes tessel•les acolorides, així com
endinsar-nos en el Palauet Nolla, edifici emblemàtic
de l’horta nord.
Así, durante la visita, podemos descubrir el origen
de la fábrica, la vida que en ella se desarrollaba,
las magníficas composiciones que se creaban
gracias a estas diminutas teselas coloreadas, así
como adentrarnos en el Palauet Nolla, edificio
emblemático de la huerta norte.
El recorregut, on se succeeixen fotografies, peces,
explicacions i documentals, dóna una visió clara i
concisa del que va representar aquesta ceràmica
per a Meliana, València i fins i tot Espanya. Però així
mateix ens porta a reflexionar sobre l’incomprensible
oblit en el qual els mosaics Nolla es van veure sumits
durant dècades, i sobre la necessària recuperació
d’aquest inestimable patrimoni.
El recorrido, donde se suceden fotografías, piezas,
explicaciones y documentales, da una visión clara
y concisa de lo que representó esta cerámica para
Meliana, Valencia e incluso España. Pero asimismo
nos lleva a reflexionar sobre el incomprensible
olvido en el que los mosaicos Nolla se vieron
sumidos durante décadas, y sobre la necesaria
recuperación de este inestimable patrimonio.
Xavier Laumain / Angela López Sabater
Comisaris de l’exposició
Comisarios de la exposición
Descargar