Optatives lliures no lligades a perfils

Facultat de Traducció i Interpretació
Matrícula 2012 -2013
Grau en Traducció i Interpretació – Grau en Llengües Aplicades
Assignatures optatives lliures, no lligades a perfils formatius (3r i 4t curs)
CURS
1r trimestre
2n trimestre
20261 Seminari d’Idioma (EN)
20194 Seminari de Llengua (ES)
20299 Pràctica i Deontologia de la
Traducció
3r
4t
3r trimestre
20260 Seminari d’Idioma
(FR)
20300 Lingüística de la
LSC
20302 Seminari d’Idioma
(DE)
20301 Seminari de
Llengua (CA)
20303 Seminari de Traducció
20300 Lingüística de LSC. Prof. Josep Quer
L’assignatura es proposa capacitar l’alumne perquè, tot utilitzant els coneixements de lingüística
adquirits prèviament per a l’anàlisi de llengües orals, entengui els reptes centrals que les gramàtiques
de les llengües signes ―i en particular de la LSC― plantegen tant en les tasques de descripció com
pel que fa als plantejaments teòrics sobre les llengües naturals. A partir de fenòmens concrets
intentarem identificar els efectes de la modalitat signada sobre l’estructura lingüística, o bé la seva
absència. Amb el mateix objectiu avaluarem breument alguns resultats rellevants de la recerca sobre
l’adquisició infantil i el processament neurocognitiu de les llengües de signes. No cal tenir
coneixements previs de LSC per cursar l’assignatura
20260 Seminari d’Idioma (francès). Prof. Clara Ubaldina Lorda
El Seminari d’Idioma (francès) s’adreça a estudiants de francès de nivell avançat i té un doble
objectiu: d’una banda, perfeccionar l’ús de la llengua i, d’altra banda, iniciar-se en l’estudi de la
literatura francesa. Els textos literaris exploren les potencialitats de les llengües i permeten per tant
apropar-se, des d’una perspectiva didàctica, a la diversitat i la variació dels sistemes oberts i
complexos d’aquestes llengües. Mitjançant l’estudi actiu i productiu de textos de Ronsard, Molière,
Voltaire, Rimbaud, Sand, Flaubert, Céline, Camus i Modiano, es revisaran i aprofundiran en aquest
seminari diversos fenòmens fonètics, semàntics i enunciatius de la llengua francesa, tant des del punt
de vista de la comprensió com des de l’expressió.
20302 Seminari d’Idioma (alemany). Prof. Jenny Brumme
L’assignatura Seminari d’Idioma (alemany) és una assignatura optativa dedicada el curs 2012-13 a
l’estudi de la fraseologia. Les frases fetes presenten una dificultat important en la comprensió d’un text
per part d’un parlant no nadiu. De cara a la traducció, aquest obstacle es converteix en un element
capaç de generar greus errors de traducció. Les causes en poden ser diverses. D’una banda, se
situen les que tenen la seva explicació en l’aprenent mateix, com ara el coneixement deficient de la
llengua estrangera i els seus registres o la manca d’estratègies per recuperar les frases fetes
mitjançant els recursos lexicogràfics existents. D’altra banda, hi intervenen factors objectius com, per
exemple, la descripció insuficient de les frases fetes, la falta d’estudis de comparació i la creació de
noves unitats que no es troben recollides en els diccionaris. Des d’aquesta perspectiva, el seminari
ofereix la possibilitat d’apropar-se a la fraseologia en alemany valent-se d’exercicis (de comprensió i
producció) i textos triats al propòsit (escrits i orals). L’assignatura s’imparteix en alemany.
Facultat de Traducció i Interpretació
Matrícula 2012 -2013
20261 Seminari d’Idioma (anglès). Prof. M. Teresa Turell
Anàlisi textual, gramatical i lèxica de textos anglesos forenses i no forenses
Aquest seminari està bàsicament orientat a l’aplicació pràctica de la comparació de textos anglesos
escrits, forenses i no forenses, en les tres àrees fonamentals en què s'estructura la lingüística
forense: el llenguatge jurídic, el llenguatge judicial i el llenguatge probatori o evidencial. El curs
escomet també una breu introducció a la metodologia i als protocols basats en l’ús de corpus
lingüístics i altres tècniques i mètodes d'anàlisi textual, gramatical i lèxica.
20301 Seminari de Llengua (CA). Prof. Judit Freixa
El seminari es titula “Els manlleus en llengua catalana” i té com a objectiu l’anàlisi i la pràctica del
tractament dels manlleus en diferents escenaris relacionats amb la mediació lingüística: traducció,
correcció, redacció, lexicografia i normalització lingüística (manlleus generals i especialitzats).
L’assignatura té una introducció a l’estudi dels manlleus des d’una perspectiva sociolingüística.
20194 Seminari de Llengua (ES). Prof. Helena Calsamiglia
El sujeto ante su interlocutor: subjetividad/objetividad, posición y relación interpersonal.
La identificación del propósito, la identidad y la posición del enunciador respecto de sus enunciados
es importante tanto para la producción como para la interpretación del sentido de los textos. Los
recientes desarrollos del análisis del discurso abordan y explican los diferentes grados y modos de
involucración del sujeto con lo que expresa ante sus destinatarios. Se tratan aspectos como la
construcción de las identidades en el discurso; el tratamiento temático según la relación entre los
protagonistas de la enunciación; las particularidades de la cortesía pragmática- especialmente el
modo de decir o de callar- , así como la elección de modalizadores tanto epistémicos como
expresivos. Todos ellos tienen su expresión lingüística en la interlocución oral y escrita y se
manifiestan en todo tipo de textos (políticos, cotidianos, científicos, académicos, periodísticos). En
este seminario se pretende que los futuros profesionales de las lenguas y de la comunicación se
doten de las herramientas necesarias para el análisis, para la toma de conciencia del papel
fundamental de las personas en el discurso según el género textual y la finalidad comunicativa y para
el análisis crítico de los discursos públicos.
20303 Seminari de Traducció. Prof. Amalia Rodríguez
Entre culturas: el texto cultural y el traductor ‘autor-izado’
El buen hacer de un traductor tiene su fundamento en el conocimiento de los textos maestros, de
esos textos que configuran el entramado simbólico (discursivo) de una sociedad, más allá del lugar y
momento histórico en que surgen. Textos cuya particular relación con la verdad va más allá del saber
que el texto produce. Si el texto de cultura es aquél en que el nombre de autor adquiere un peso
central, el traductor habrá de situarse ante el texto en el lugar de esa ‘autor-idad’. Y habrá de hacerlo
desde una responsabilidad ética que pueda hacerse cargo de las resistencias del texto a dejarse
traducir. Ahondaremos en la noción de autor y de texto a través de tres maestros de la cultura
occidental: Platón, Shakespeare y Joyce, los grandes artífices de la trama simbólica en que se apoya
la civilización. Abordar la tensión entre el sujeto y el Otro sitúa los textos entre la destrucción y el
amor. Analizaremos versiones fílmicas de la obra de Shakespeare — Hamlet, Otelo, El rey Lear— y
Joyce (Ulises) haciendo hincapié en la resistencia, el conflicto que marca lo más indecible de la
experiencia humana. Ese subtexto que el traductor ha de confrontar en la práctica.
Facultat de Traducció i Interpretació
Matrícula 2012 -2013
20299 Deontologia i Pràctica de la Traducció.
Aspectes deontològics: la traducció com a compromís del traductor envers el text, el client i el
destinatari; el traductor (jurat o no) com a fedatari. Assessorament professional: les associacions de
traductors. Les opcions professionals i el CV (1). Treballar per compte d’altri i per compte propi:
situació del mercat laboral, règim general de la Seguretat Social. Creació d'una empresa. Les
obligacions administratives (1) (règim d'autònoms de la Seguretat Social). (2) (obligacions fiscals). La
remuneració del traductor: els pressupostos i el problema de les tarifes. Les factures i el control de
facturació i tresoreria. La Llei de la propietat intel·lectual i els traductors: concepte d’obra derivada,
transformació, drets inalienables i drets d’explotació. Anàlisi i comentari de contractes de traducció. La
formació continuada i els entorns informàtics per a la pràctica de la traducció. El control de la qualitat
de la traducció: coordinació de projectes i en relació amb el client.