descarregar - Companyia Ignífuga

DE | Peer Wittenbols
DIRECCIÓ | Pau Masaló
HELENA | Júlia Rodón
ULENSPIEGEL | Aleix Melé
FELIP II | David Teixidó
COR | Gal Soler
ESPAI, LLUM I FIGURINS | Laia Alberich, Mireia Cardús, Irene Dobón, Laila Rosato
AGRAÏMENTS | Pere Sais, Roberto Romei, Maxisalt
Sinopsi 4
Sobre l’autor 6
Sobre l’obra 8
Sobre el text 10
Personatges 12
Equip 14
Imatges 18
Tràiler i enregistrament 18
Contacte 20
Arribada l’evidència de la vellesa, Helena, esposa
d’Ulenspiegel (que en altres temps fou un heroi
nacional que s’enfrontà a la tirania de Felip II) necessita
que el seu marit es relacioni amb ella d’igual manera
que quan eren adolescents. Aquesta necessitat de la
dona gran per sentir-se jove i apassionada sobrepassa a
Ulenspigel que tan sols vol descansar i passar els
darrers dies tranquil·lament.
A la casa del matrimoni hi arriba un ancià Felip II amb
la intenció d’enfrontar-se a Ulenspiegel en un combat
final que l’ajudaria a recuperar la idea de l’heroïcitat
perduda que li permetria morir tranquil. Ulenspiegel,
però, es nega a lluitar; és massa vell.
Helena queda fascinada per l’aparent força i decisió de
Felip II i decideix canviar l’apatia del seu marit per la
joventut d’esperit del seu rival. Felip II s’emporta la
dona al seu palau amb l’esperança que Ulenspiegel la
vagi a rescatar i poder lliurar així la darrera batalla amb
ell. Ulenspiegel finalment hi va tot i no semblar disposat
a lluitar. Les circumstàncies, però, el forçaran a fer-ho i
tant ell com Felip II acabaran morint. Helena es
quedarà sola veient com el seu desig per recuperar una
joventut perduda l’ha portada a la més gran de les
soledats.
Fam oculta | MED | Necessitat fisiològica de les persones
alimentades insuficientment, sense traducció sensorial.
Peer Wittenbols va néixer a Holanda el 1965. Va estudiar
a l’escola d’art dramàtic de Maastricht. Ha escrit més de
vint obres que ha portat a l’escena el seu col·laborador
Rob Ligthert amb la companyia De Federatie i
Oostpool. Moltes de les seves obres estan inspirades en
relats antics (Persèfone, Alcestis, Atalanta, Set –tercer
fill d’Adam i Eva-...). A més d’autor teatral Wittenbols
també és poeta, fet que queda clarament plasmat a les
seves obres per a teatre ja que l’autor juga constantment
amb els límits de la llengua utilitzant frases elíptiques,
jocs basats en la sonoritat de les paraules, ús constant de
poesies o cançons, etc. Generalment escriu textos d’una
gran humanitat i amb molts tocs d’humor tot i que
formalment provoquen cert distanciament de
l’espectador respecte de l’acció. A més, incorpora sovint
elements naïf a les seves obres.
Fam Oculta fou estrenada a un parc públic d’Arnhem
l’any 2001 amb direcció de Rob Ligthert del grup teatral
Oostpool.
Fam Oculta reflexiona sobre com afecta al present dels
seus protagonistes el fet d’haver construït la seva
identitat sobre la matèria fràgil del record. La imatge
glorificada del passat actua com una llosa per als
personatges i n’inhabilita la vivència en present. Aquest
present no és sinó un estat de letargia producte de la
por davant la pèrdua de la glòria passada. Sembla que a
l’inici de l’obra els personatges, tret d’Helena, no
busquen aferrar-se al present sinó que es deixen portar
per aquest passat tirànic. Però Helena busca la manera
de despertar el desig, l’impuls, que tornaria la vida als
protagonistes. La dona no vol tant recrear la glòria
passada com renéixer de les cendres d’aquest passat per
assolir la glòria personal ara i aquí.
L’obra fa patent la necessitat de lluitar contra el model
socialment acceptat i (auto)imposat del que és la vellesa
a través de la consecució dels impulsos i els desitjos
personals. En una gradació causal podríem dir que es
tracta de no rebutjar l’impuls que ens posa en
moviment i que ens acosta poc a poc a nosaltres
mateixos i que, per tant, ens fa lliures. Tal i com exposa
l’obra, alguns condicionants inherents a la vellesa
(condició física deteriorada, temps limitat, indiferència
a causa d’una llarga convivència amb tu mateix però
també amb els altres) converteixen aquesta tasca en un
objectiu difícil però encara més necessari. En aquest
sentit, podríem dir que a Fam Oculta la vellesa actua
com a catalitzadora dels desitjos dels personatges.
Aquests el que busquen és, en definitiva, no resignar-se;
comportar-se segons la seva pròpia naturalesa.
Però el sentit de Fam Oculta no és en absolut
unidireccional i cada espectador podrà veure-hi
exposats aquells temes que més l’interessin. També s’hi
pot llegir, per exemple, una reflexió velada a la situació
personal de l’heroi envellit amb l’aparició d’un cert
neguit vital davant la certesa que la pròpia identitat ha
estat construïda sobre una imatge de joventut que ja ha
desaparegut.
A Fam Oculta Peer Wittenbols combina situacions
familiars quotidianes amb d’altres basades en històries
populars més arquetípiques i a més hi afegeix passatges
lírics amb poesies o cançons que reforcen el caràcter
popular de la peça. Aquest aiguabarreig genera una
atmosfera que resulta especialment atractiva; és un
interessant equilibri entre allò entranyable i allò patètic.
A més, l’autor és capaç de treballar l’humor fins i tot en
el tram final de l’obra, quan una lluita llargament
anunciada acaba amb la tràgica autodestrucció i mort
dels herois protagonistes. A més, Wittenbols introdueix
la figura d’un Cor com a punt de vista extern que tan
pot realitzar les funcions de conseller amic per als
personatges com de narrador d’atrocitats impossibles
de representar a l’escenari segons el decòrum de la
tragèdia clàssica.
El text neix del desig de Peer Wittenbols d’escriure una
obra sobre herois que ja han deixat enrere els seus anys
de glòria, avis que amb prou feines són una ombra del
que foren temps enrere i que veuen com el final s’acosta
de manera inexorable. Partint d’aquesta premissa
Wittenbols va buscar un heroi d’infància que pogués
protagonitzar la peça. El personatge escollit fou
Ulenspiegel, heroi popular amb gran tradició als països
germànics especialment des que el 1867 Charles de
Coster edità el seu conegut La llegenda i les aventures
heròiques, alegres i glorioses d’Ulenspiegel i Lamme
Goedzak al país de Flandes i més enllà. Aquest títol sorgí
de la tendència romàntica que recuperava tradicions
populars. De Coster perseguia amb el seu llibre la
instauració d’un heroi nacional per a Bèlgica, país que
acabava de néixer. El seu Ulenspiegel és, per tant, una
reafirmació nacional flamenca. De fet, però, una edició
de 1515 situa les aventures d’Ulenspiegel prop de
Brunswick, a Alemanya. El títol d’aquesta edició és La
divertida història de Tyl Ulenspiegel, nascut en terres de
Brunswick. Sobre tot allò que va fer en vida. 96 de les seves
històries i l’autor fou Hermann Bote.
El que feu De Coster fou situar les aventures
d’Ulenspiegel a Flandes durant la revolta contra els
espanyols, fent coincidir el dia del naixement de l’heroi
popular amb el del rei Felip II. De Coster oposa a una
figura història una de llegendària. A més, l’autor altera
part de la faula d’Ulenspiegel ja que descriu la mort del
pare de l’heroi en mans de les forces del rei Felip. Les
gracioses aventures d’Ulenspiegel, que originalment es
derivaven dels seus fracassos a l’hora de portar a terme
diferents oficis, es converteixen en una història de
venjança per la injusticia rebuda pel seu pare i un crit a
la lluita per la llibertat dels Països Baixos.
El filòleg Marc Quaghebeur contextualitza aquesta
glorificació del passat i la demonització de la figura de
Felip de la següent manera: “El segle XVI és el Segle
d’Or dels antics Països Baixos, una autèntica Xauxa. Uns
malvats estrangers (així funcionen generalment els
mites nacionals, sempre fa falta un malvat estranger) es
mostren disposats a destruir aquest paradís terrenal. No
comprenen allò que constitueix l’essència mateixa
d’aquest país assadegat de tot menys de dominació: el
plaer de viure i de ser lliure. El principal autor d’aquest
comportament detestable és el fill d’un excels
compatriota, ni més ni menys que Carles V, que coneix
bé la mentalitat de la seva terra natal. El fill en canvi no
s’educa allí i es mostra sempre reticent davant les seves
costums i les seves llengües, pel que, a diferència del seu
pare, es comporta de manera absolutista, estrangera i
brutal. D’aquesta manera, la llegenda negra troba sobre
què articular-se i enmarcar-se sense cap problema.”
Aquesta base històrica la barreja Wittenbols amb la
llegenda del País de Cucanya, un paradís fet
d’arquitectura comestible on no existeixen les malalties
ni les preocupacions. L’autor recull aquests temes per
construir una faula sobre la retrobada a la vellesa
d’aquests dos personatges.
La imatge d’un sopar abundós la va voler traslladar a la
pròpia textualitat de la peça i a la seva “poesia greixosa”,
tot combinant la cruesa amb la tendresa.
Sovint s’ha dit que el text de Wittenbols és deudor
també de Michel de Ghelderode, que va escriure
nombroses fantasies sobre Carles V i Felip II i que
també té una obra titulada Mort d’Ulenspiegel que va
escriure per a la ràdio el 1941.
HELENA
És una dona de setanta anys que no accepta la
decadència física que acompanya a la vellesa. Està
profundament aterrada davant la idea de la mort i per
això intenta desesperadament que el seu marit es
comporti amb ella de la mateixa manera que cinquanta
anys enrere. És emocionalment inestable, apassionada,
exagerada en tots els seus aspectes, impulsiva. Però bé
podríem dir que totes aquestes característiques no són
sinó producte de la seva por a la mort. Necessita
desesperadament que algú faci una gran gesta per a ella,
que algú se sacrifici en nom seu per a poder-se sentir
important i saber que la vida no haurà estat en va. Té un
desig sexual que sovint sembla irrefrenable. Necessita
acció, violència, moviment, per a sentir-se activa i viva
(“Què us passa a les dones com tu? Humides en temps
de guerra. Seques, pensides i desconfiades en la pau.”,
li diu el cor).
ULENSPIEGEL
Durant la seva etapa de joventut havia estat un heroi
rebel, apassionat i capaç de fer front a la tirania del rei
Felip II (“Cavaller i captaire enfrontats; espasa contra
garrot”, dirà Helena). Felip II havia matat i cremat al seu
pare en públic i ell havia recuperat les restes del
progenitor d’entre les brases fet que l’havia convertit en
un referent per a tots els ciutadans que s’oposaven al
despotisme del monarca. Actualment, però, Ulenspiegel
ha perdut tota la vigorositat que el caracteritzava de
jove. Només desitja passar els seus darrers dies en pau i
tranquil·litat. És plenament conscient de la seva vellesa
i finitud i la degradació del cos l’entén com un factor
inherent a l’home. Tot i això considera que aquesta
decadència és depriment i per això no li agrada fer-ne
bandera. És enormement sincer, afable però no
condescendent. Aparentment disposa d’una gran
autonomia i llibertat però ben aviat s’adona ell mateix
que té una gran dependència emocional de la seva dona:
és una meitat absolutament necessària per a la seva
supervivència. És un home just, raonable i difícilment
impressionable o manipulable. Davant de la certesa de
la seva mort creu que la millor manera de combatre la
por és parlant (la paraula evitarà la seva desaparició),
més que no pas recuperant l’acció que el definia de jove
(la lluita heròica). Li agrada menjar i beure (de fet es
podria dir que és gairebé un borratxo). És amant, per
tant, dels plaers més materialistes de la vida (però que
generalment són l’única certesa).
FELIP II
És un home vell, cansat que tothom el tracti amb un
protocol que elimina qualsevol possibilitat d’un
contacte realment humà. Està fart de la vida monòtona
i protectora del palau. Necessita recuperar l’acció del
camp de batalla que ha abandonat a causa de la seva
vellesa. És un home d’idees clares, molt segur de si
mateix, amb una alta capacitat oratòria i persuasiva,
refinat i intel·ligent. És cínic però molt honest a la
vegada. Es considera un cavaller. Està més interessat en
les armes que en les dones. Sent una gran necessitat
que aquells qui l’han estimat o odiat el recordin com un
heroi valent, vigorós, i no pas com un avi decadent.
Necessita posar-se a prova a si mateix per
autoconvèncer-se de la seva valentia. Però el que
necessita, sobretot, és que algú l'estimi...
Autor: Peer Wittenbols
Direcció: Pau Masaló
Helena: Júlia Rodón
Ulenspiegel: Aleix Melé
Felip II: David Teixidó
Cor: Gal Soler
Espai, llum i figurins: Laia Alberich, Mireia Cardús,
Irene Dobón i Laila Rosato
Assessor de moviment: Pere Sais
Durada: 85 minuts
PAU MASALÓ
Pau Masaló és llicenciat en Comunicació Audiovisual
per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona on també
ha impartit els cursos del Doctorat en Teoria, Anàlisi i
Documentació Cinematogàrfica. Ha estudiat també a la
Universidad del Cine de Buenos Aires i ha participat en
diferents cursos d’escriptura i direcció amb professors
com Vicente Molina-Foix. Actualment estudia el quart
curs de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de
Barcelona. En el camp professional ha treballat com a
coordinador, tutor i professor ajudant al Màster en
Innovació i Qualitat Televisives de TV3. Durant més de
sis anys ha format part del Departament d’Audiovisuals
del Gran Teatre del Liceu realitzant tasques de
muntatge i post-producció. A més, té experiència com a
ajudant de direcció en publicitat i curtmetratges i com a
responsable de la imatge de diferents produccions
audiovisuals i festivals. Recentment ha treballat com a
assistent de direcció al film Caracremada de Lluís Galter
(premiada com a millor òpera prima als Premis Sant
Jordi i amb participació als festivals de Venècia, Sant
Sebastià, Linz, Nova York, Tessalònica, Götteborg,
Praga) i com a director artístic i responsable de vestuari
de la pel·lícula Sleepless Knights (seleccionada al Festival
Internacional de Cinema de Berlín, al BAFICI de
Buenos Aires, al festival de Sant Sebastià i al Festival de
Cinema d’Autor de Barcelona). Com a director en el
camp audiovisual ha realitzat els curtmetartges ¿Cuánto
pesa una cabeza?, Después de todo i Jonás, el documental
Fer present la memòria i diferents vídeos promocionals.
En teatre ha dirigit els textos El preu de la gespa de
Jaume Melendres, El facinerós és al replà de Joe Orton,
Perversitat sexual a Xicago de David Mamet i Fam oculta
de Peer Wittenbols. També en teatre ha treballat com a
ajudant de direcció a l’obra De poble en poble de Peter
Handke amb direcció de Joan Ollé, com a assistent de
direcció a l’obra Coriolà dirigida per Àlex Rigola, com a
responsable del muntatge de les projeccions
audiovisuals de l’òpera Woyzzeck dirigida per Calixto
Bieito al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i com a
videocreador a l’espectacle Òbit de la companyia La
Fura dels Baus. Actualment està preparant els seu nou
projecte teatral: Interior, basat lliurement en el text
homònim de Maurice Maeterlinck. A més, està ultimant
els diàlegs del guió cinematogràfic Camposanto.
JÚLIA RODÓN
Actualment cursant 4t curs d’Art Dramàtic en
l'especialitat d’interpretació, en l'opció de text, a
l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona (Institut
del teatre). Rep formació de Biomecànica teatral a
l’escola internacional Prima del teatro de Sant Miniato,
becada per l’Institut del teatre, amb Nikolaj Karpov i
Maria Shmaevich. Anteriorment, s’ha format en
interpretació, mim corporal, trapezi fix i dansa clàssica i
contemporània a les escoles: Estudis escènics el Timbal,
Rogelio Rivel i Laura Esteve. Ha rebut formació de
clown de la mà de Merche Ochoa i Pepa Plana.
Integrant de la companyia Adàlids, amb la qual ha
actuat a Pervertits (basada en Perversitat sexual a Xicago,
de David Mamet) sota la direcció de Pau Masaló, i
actualment codirigeix i actua en l’espectacle de
commedia dell’arte Villasolterone. Actua en diversos
espectacles de creació pròpia com Florrita ces’t moi. Ha
treballat en els espectacles de la companyia Metromàtic
teatre: Les virtuts del fotre i Diabòlic pyrocirkus. És
cofundadora i professora de Tallers de teatre Sílvia
Servan des de 2009.
ALEIX MELÉ
Va néixer a Barcelona i té 23 anys. Des de petit ha fet
extraescolars d'esport i teatre. Quan va acabar el
batxillerat va estudiar un any de teatre musical a l'escola
Eòlia i actualment està cursant el 4t curs d'interprtació
d'art dramàtic a l'Institut del Teatre. Ha realitzat cursos
d'acrobàcia,
mim
i
dansa
contemporànea.
Professionalment, ha col·laborat en diferents projectes
d'alumnes de l'escola ESCAC, en la darrera pel·lícula
de Ventura Pons Any de gràcia i va ser un dels
personatges presentadors del canal 3XL de TVC.
Encara no té experiència professional sobre els
escenaris tot i que desitja que projectes en els que ha
participat, com aquest, puguin arribar a alguna sala i a
persones que vulguin gaudir d'un bon espectacle.
DAVID TEIXIDÓ
Actualment cursant el tercer curs d'Art Dramàtic en
l'especialitat d'interpretació, opció de text, a l'Escola
Superior d'Art Dramàtic (Institut del Teatre). Realitzat
un curs especial al Instituto Superior de Arte de La
Habana (ISA) en l'especialitat de teatre físic durant un
any. Anteriorment format al Col·legi del Teatre.
Paral·lelament, format en ball flamenc a les escoles
Especiedespacio i amb la companyia Ecos. Integrant i
cofundador de la companyia CITSAUG, treballant com
a actor i co-guionista de El teu, el meu, un caos previst/
Sobre la família moderna i Proyecto COSMOS, En el eje
norte/sur. Anteriorment component de la Companyia
Art contra la Barbàrie, actuant a Un par de botas.
Actualment cofundador de l'Associació cultural
MEJUNJE. També ha realitzat diversos treballs
audiovisuals.
GAL SOLER
Actor amb una llarga trajectòria, Gal Soler ha participat
en les següents produccions televisives: KMM (TV3), El
secreto de Puente Viejo (Antena 3), Isabel (TVE), Gran
Reserva (TVE), Águila Roja (TVE), La Riera (TV3),
Hospital Central (Tele 5), El comisario (Tele 5), Divinos
(Antena 3), Ambiciones (Antena 3), De Moda (Antena 3),
Mi gemela es hija única (Antena 3), Los misterios de Laura
(TVE), Nissaga de poder (TV3), El cor de la ciutat (TV3),
Porca Misèria (TV3), Secrets de família (TV3). En cinema
ha participat a les produccions La ciutat cremada i
Victòria (direcció d’Antoni Ribas), Dos pillos y pico
(direcció d’Ignacio F. Iquino), Viaje al más allá (direcció
de Sebastián d’Arbó), Cuidado con esos tres (direcció de
Rossella Izzo), Garum (direcció de Tomás Muñoz), Quía
(direcció de Sílvia Munt), Rhesus (direcció de Carlos
Torrents), Salvador (direcció de Manuel Huerga),
Estigmas (direcció d’Adam Aliaga), L’amic i l’estrany
(curtmetratge, direcció de M. M. Ribot i T. Sole), El
extranjero (curtmetratge, direcció de Carles Cambres),
Once hijos, Kafka (curtmetratge, direcció de Rafael
Gómez), Última voluntad (curtmetratge, direcció d’Albert
Camps), Últimas voluntades (curtmetratge, direcció
d’Elena Frez). En teatre destaquen els seus treballs a
Yerma i Divinas palabras amb direcció de Víctor García;
Canigó, Los hijos del sol, Fedra i Poema de Nadal amb
direcció d’Esteve Polls; Ronda de mort amb direcció de
Ricard Salvat; La bojiganga amb direcció d’Àngel
Alonso; Medea amb direcció de Lluís Pasqual; Antígona
amb direcció de Joan M. Gual; Pigmalió i Allò que tal
vegada esdevingué amb direcció de Montserrat Julió; El
cafè de la Marina amb direcció de J. J. Schroeder; Ondina
amb direcció de Santiago Sans; Filomena Marturano
amb direcció de Frederic Roda; Migracions i Els
antiquaris amb direcció d’Ever Blanchet; Marathon amb
direcció de Rafael Nofal; Edmond amb direcció de Tony
Kitlinsky i Tornar a casa amb direcció de Salvador
Esplugues.
MIREIA CARDÚS
Llicenciada en arquitectura per l’Escola Superior
d’Arquitectura de Barcelona l’any 2006. Durant els
següents cinc anys en el món laboral i en diferents
despatxos, va realitzar tasques pròpies de la professió
fins a cofundar, l’any 2005, Aquellos Arquitectos. Ha
completat la seva formació artística amb el Postgrau en
Disseny Expositiu impartit per la Universitat
Politècnica de Catalunya i el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. L’any 2009, comença una
nova etapa a l’Institut del Teatre de Barcelona en
l’especialitat d’escenografia i vestuari, realitzant
pràctiques escenogràfiques al programa Polònia, de la
productora Minoria Absoluta, emès per TV3. Ha
treballat en la direcció d’art de l’imatge del nou disc del
grup Steven Munar & The Miracle Band. Ha realitzat el
disseny i el muntatge expositiu de projectes com
Airbook 1104 al Mirador-CCCB dins el marc del festival
de lectura infantil Món Llibre 2011 o L’Auca (recorregut
expositiu per Bellprat, Vila del Llibre 2012), Splash!,
muntatge expositiu en motiu del Centenari de L’Institut
del Teatre (Hall Teatre Estudi, Institut del Teatre). També
ha participat en el disseny i el muntatge de La Màquina
de Salabror mostrat a la Quatrienal de Praga
(International Competitive Exhibition of Scenography).
Com a figurinista, ha dissenyat i confeccionat el vestuari
de l’espectacle de dansa Connection, del jove coreògraf
Roger Fernández (Teatre El Jardi de Figueres) i la
figuració i el vestuari de l’espectacle Boquitas Pintadas,
de Manuel Puig amb direcció de Juan Pablo Miranda
(Espai Scanner, Institut del Teatre). Com a escenògrafa
ha dissenyat i construït l’escenografia de Fam Oculta
dirigida per Pau Massaló (Espai Scanner, Institut del
Teatre), Una Pluja Irlandesa de Pere Peyró amb direcció
de Laura Batllori (Taller IT) i Cadira, Coma, Diari, Punt
(creació col·lectiva Taller IT).
IRENE DOBÓN
Irene Martín Dobón està cursant el quart curs d'Estudis
Superiors
d'Art
Dramàtic
en
l'especialitat
d'Escenografia i Vestuari a l'Institut del Teatre de
Barcelona. Anteriorment ha realitzat el Màster en
Direcció Artística Cinematogràfica a l'Escola de
Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), i és
diplomada en Enginyeria en Disseny Industrial a
l'Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona
(ELISAVA). Actualment està cursant un Erasmus en
estudis d'Escenografia al Theatre Faculty of the
Academy of Performing Arts de Praga (DAMU). En
teatre ha treballat com a escenògrafa, figurinista i
dissenyadora de llums a les obres Fam oculta Dir. Pau
Masaló, De poble en poble Dir. Joan Ollé, Què va passar
quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats
Dir. Montserrat González, El despertar de la primavera
Dir. Jorge Vera,Catàstrofe Dir. Felipe Amaya, Merkatu
Eguna Dir. Ekaitz Unai González, Domestica Dir. David
Pérez i Heidi per la companyia Magatzem d'Ars. Ha
participat també en el disseny i muntatge de La màquina
de salabror, mostrat a la Quatrienal de Praga
(International Competitive Exhibition of Scenography).
Com a assistent d'escenografia ha treballat a les obres
Zoom Dir. Xavier Albertí i amb escenografia de Quim
Roy, Boquitas Pintadas Dir. Juan Pablo Miranda i Neu
negra Dir. Pere Planella. En el camp audiovisual ha
treballat en la direcció d'art del videoclip Secrets del
grup Menaix a Truà i als curtmetratges Stop & go Dir.
Marc Redondo, Cortocircuito Dir. Alan Fàbregas, Eclipse
Dir. Alan Fàbregas, Mila Dir. Emanuele Tiziani,
Ermyntrude i Esmeralda, projecte final del Màster a
l'ESCAC, Moritz Dir. Iván Gómez, Rosa Dir. Antonio
Bértolo i Sonido Dir. Roberto Baena. Com a assistent de
direcció artística ha treballat als curtmetratges El
espacio vital, Vincent's wave Dir. Rea Philispheta, Iuündín
Dir. Francisco E. Duque, De cómo curar el hipo Dir. Diana
Artunduaga, Experimentos Dir. Aurelio Higuera i Ophret
Dir. Andreas Petrakis. Actualment està treballant com a
directora d'art al curtmetratge The landlady must die Dir.
Ernesto Anaya Adalid.
LAILA ROSATO
Llicenciada en Escenografia per l'ESAD (Institut del
Teatre) i participant de la Quadriennale de Praga 2007.
Ajudant en diverses produccions des de 2006 a
Barcelona i més tard a Alemanya, entre les quals
destaquen les ajudanties als escenògrafs Jean-Guy
Lecat al TNC, Andrea Schmidt Futterer a l’Òpera de
Colònia, Ben Baur al Maxim Gorki Theater, Stephan
Dietrich al Deutsches Theater Göttingen, Matthias
Langhoff al Berliner Ensemble i Carsten Nicolai al
Staatschauspiel Dresden i al Maxim Gorki Theater. Ha
dissenyat espais i vestuaris per a produccions de Carme
Portacelli, Xicu Masó, Francesc Amaro i Pau Masaló. Ha
fet la direcció d’art i vestuari per a les pel·lícules
Caracremada de Lluís Galter (Mostra de Venècia,
Festival de Sant Sebastià 2010) i Sleepless Knights de
Cristina Diz i Stefan Butzmühlen (Berlinale, BAFICI,
Festival de San Sebastià 2012).
Trobareu una selecció de fotografies del muntatge i de
l’equip de Fam Oculta a la següent direcció web:
http://www.famoculta.com
Trobareu el tràiler de Fam Oculta a la següent direcció
web:
https://vimeo.com/64586991
Trobareu l’enregistrament sencer de l’espectacle a la
següent direcció web:
https://vimeo.com/64748987
PASSWORD: gueldres
Si voleu rebre una còpia de l’enregistrament amb més
qualitat podeu demanar-la a [email protected].
Companyia Ignífuga
C/ Muntaner 93, 4t 1ª
08036, Barcelona
Espanya
Telèfon: (+34) 619 986 401
E-mail: [email protected]
Web: www.famoculta.com
© Companyia Ignífuga, 2013
C/ Muntaner 93, 4t 1a
08036 Barcelona
Tel: 619986401
Mail: [email protected]
www.famoculta.com