FILIPINIANA Art, història i realitat social a les Filipines

CURS: FILIPINIANA
Art, història i realitat social a les Filipines
16, 17 i 18 de maig de 2006
Aquest curs s’organitza amb motiu de l’exposició “FILIPINIANA”,
que es presenta al Centre Cultural Conde Duque de Madrid de
l’11 de maig al 24 de setembre de 2006. El curs planteja, de la
mateixa manera que la mostra, un recorregut històric pel passat
“colonial” i el present “global” de les Filipines. El mateix títol
del curs Filipiniana, pren el nom del terme que es fa servir a
les biblioteques i als arxius de les Filipines per classificar i
identificar tota la documentació relativa a les illes, tant la
generada per autors filipins com la produïda a l’exterior però
que fa referència al país. L’origen de la paraula es troba als
religiosos i als il·lustrats espanyols que van començar al segle
XVIII a preservar llibres i artefactes culturals filipins a biblioteques
i ar xius, principalment amb una finalitat investigadora però
també per un interès motivat per la curiositat de la “raresa”
exòtica. Malgrat que el primer ús del terme és producte de la
mentalitat colonial, amb el pas del temps va servir per conferir
valor i singularitat a la producció cultural filipina fins a l’extrem
de convertir-se en sinònim d’identitat nacional.
CURS:
FILIPINIANA
Art, història i
realitat social
a les Filipines
16, 17 i 18 de maig de 2006
20
06
A partir d’aquest leitmotiv, es planteja un recorregut històric pel
passat “colonial” i el present “global” de les Filipines, que pretén
realitzar una crítica dels mecanismes de control, poder i repressió
esdevinguts al país durant el segle XX. Mitjançant l’estudi d’obres
d’art, de textos literaris, d’objectes documentals, de materials
d’arxiu i de propostes artístiques contemporànies es procedeix
a una anàlisi de la realitat social a les Filipines, al mateix temps
que es reflexiona al voltant del concepte d’arxiu. És a dir, la
Filipiniana com a dispositiu per a interrogar-nos sobre l’ordre
del coneixement que comprèn qualsevol producció de document
i història, ja que l’arxiu, com a receptacle d’una memòria
susceptible de desaparèixer, s’ha convertit en una època globalitzada i mediatitzada en un possible mètode per tornar a definir
el sentit del que és local en referència a allò que és global.
L’exposició “FILIPINIANA” realitza una mirada crítica sobre
l’art, la història i la realitat social a les Filipines, i serveix també
de fil conductor per en aquest curs que es divideix en quatre
ponències, precedides per una introducció sobre la gènesi de
la seva independència, a finals del segle XIX, i finalitza amb una
taula rodona sobre les pràctiques artístiques a les Filipines
contemporània.
Dimarts, 16 de maig de 2006
19.00 h “Filipines: la llarga marxa cap a la independència”, a
càrrec de Josep Maria Fradera, catedràtic d’història per la Universitat Pompeu Fabra i especialista en colonialisme espanyol a
Amèrica i a les Filipines.
Les Filipines va ser durant més de tres segles colònia espanyola,
després ho seria dels Estats Units i, finalment, va passar per un llarg
procés de descolonització que es prolonga de fet fins a la dècada
de1980. Els seus avatars com a nació i com a societat distintiva a
Àsia són un reflex de molts dels greus problemes del segle XX.
20.00 h “Fotografia filipina al segle XIX i principis del XX”, a
càrrec de John L. Sylva, escriptor, investigador, col·leccionista de
fotografia i consultor sènior del Museu Nacional de Filipines.
La fotografia constitueix la dimensió visual de les narracions del
colonialisme espanyol i nord-americà a les Filipines. Sustenta
també una exploració de la reacció nativa a la càmera, de la visió
colonial dels seus habitants i l’exposició d’una identitat incipient
i ben definida. A través d’una presentació en Powerpoint, el ponent
utilitza fotografies de la seva pròpia col·lecció i de col·leccions de
museus situats als Estats Units, a França, al Regne Unit, a Espanya
i a les Filipines per mostrar la història filipina en el context de la
fotografia. La ponència analitza les biografies de cèlebres fotògrafs
i els seus temes. Grans calamitats, troballes antropològiques, vida
quotidiana i esdeveniments històrics captats per la càmera aportaran
una dimensió significativa a la nostra comprensió de la història
del país. John L. Sylva se centra en Félix Laureano, fotògraf
espanyol i propietari d’un estudi fotogràfic a Barcelona que va
viatjar a les Filipines a finals del segle XIX i va publicar un llibre
titulat Recuerdos de Filipinas. El seu interès pel país va sorgir a
través de la seva amistat amb Juan Luna, pintor i filipí radical que,
juntament amb altres radicals, va viure i treballar a Barcelona. La
conferència de fotografia tracta la revolució filipina contra Espanya
i la guerra filipinoamericana. Aquesta darrera té un interès històric,
ja que és una “guerra oblidada” per la consciència americana, i
artístic, ja que la guerra, unida a la introducció de la càmera Kodak,
va afavorir l’aparició d’una diversitat de representacions pictòriques
filipines.
Dimecres, 17 de maig de 2006
19.00 h “Postguerra, situació prèvia a la llei marcial: el neorealisme
i l’abstracció tardana”, a càrrec de Patrick Flores, professor d’història
de l’art a la Universitat de Filipines i conservador de la secció d’art
del Museu Nacional de Filipines.
Aquesta ponència versa sobre dues dècades d’art filipí, des de la
reconstrucció de la república filipina després de la Guerra del
Pacífic, fins a l’arribada al poder de Ferdinand Marcos a mitjan
dècada dels seixanta. Tot i que aquesta demarcació temporal no
deriva de la història de l’art, es correspon de manera tangencial
amb una sèrie de transformacions en l’esfera artística, des de la
reconceptualització de la realitat als anys cinquanta, quan s’allunyava
del postimpressionisme de la primera modernitat filipina, fins al
punt àlgid del formalisme passat pel neorealisme i l’abstracció
geomètrica i gestual una dècada més tard. Aquest procés pot estar
relacionat amb l’aparició d’un estat-nació democràtic sota la tutela
nord-americana i amb una economia tercermundista en vies de
desenvolupament dins un ordre mundial internacionalista, respectivament. Per representar aquests canvis, la conferència se
centra en els moments decisius de les tendències de tres importants
artistes filipins: H. R. Ocampo, Nena Saguil i David Cortez Medalla.
20.00 h “Els anys 1965-1986”, a càrrec de Corazón Alvina, directora
del Museu Nacional de Filipines, institució que acollirà la Galeria
Nacional de l’Art, per a la qual codirigeix la instal·lació i exposició
de sales.
La ponència introdueix l’ambient polític i social d’aquells anys,
i explica com l’art i l’entorn es van moldejar mútuament. Durant
aquestes dues dècades (1965-1986) es va crear l’Associació Filipina
d’Educadors Artístics, es va inaugurar el Centre Cultural de les
Filipines, que va instituir els Premis a Tretze Artistes. També es
van crear els Premis d’Artistes Nacionals, es va construir el Centre
Nacional de les Arts a Makiling i es van inaugurar el Teatre de les
Arts Populars, el Museu Metropolità de Manila i el Museu d’Art
Filipí. Aquests anys s’han caracteritzat per eloqüents crítiques i
actuacions socials i polítiques portades a terme mitjançant accions
i iniciatives artístiques esperançadores i sensibles que, posteriorment,
a la segona meitat dels vuitanta, assumirien un paper més crític.
20.00 h “Pràctiques artístiques a les Filipines: de la història local
a la realitat global” Taula rodona, amb crítics i artistes espanyols,
moderada per Menene Gras Balaguer, directora de Cultura i
Exposicions de Casa Àsia.
Hi participen:
Ramón Lerma, director i conservador de la Galeria d’Art Ateneo,
analitza l’important paper del museu com a emplaçament per a
la pràctica artística contemporània filipina. Introdueix la col·lecció
d’Ateneo, creada als anys cinquanta pel difunt artista visual i
educador Fernando Zóbel, i del seu paper com a recurs cultural
i inspirador d’un programa d’exposicions públic organitzat per
atreure la riquesa i la diversitat de l’art dels nostres dies.
Miguel Trillo comenta el seu projecte Madrileños, mostrat a
l’exposició “FILIPINIANA” sobre la vida urbana juvenil en tres
capitals significatives: l’Havana, San Juan de Puerto Rico i Manila.
Els seus retrats parlen d’una cultura adolescent totalment contemporània i immersa en una estètica sense fronteres on l’element
racial o lingüístic no són entrebancs per construir una identitat
generacional. Skaters, rapers, rockers... tots, en resum, militants
dels seus referents internacionals i dels seus cossos en creixement.
Dijous, 18 de maig de 2006
19.00 h “La dictadura de Marcos i la resistència del poble a través
de l’art”, a càrrec d’Alice Guillermo, doctora en estudis filipins i
professora emèrita a la Universitat de Filipines.
Aquesta ponència se centra en l’art revolucionari i de protesta a
les Filipines, especialment durant l’era Marcos i fins al final del
segle XX. Comença amb una anàlisi de les condicions nacionals
per després passar a concentrar-se en l’art de protesta o el realisme
social. S’analitza el desenvolupament de l’estètica de l’art de
protesta, les seves formes, els seus mitjans, estils i ingredients
principals, com el nacionalisme. Dins aquesta categoria s’estudien
diversos tipus, que inclouen el nacionalisme burgés i il·lustrat, el
nacionalisme de caire socialista, etc. A més, es debaten els nombrosos temes sobre els quals ha versat l’art de protesta, com el
feudalisme, l’imperialisme nord-americà, la corrupció governamental, la submissió cega de la dona, la destrucció mediambiental,
etc., i s’estudien les diverses lluites protagonitzades per la gent del
país representades en les arts visuals.
Auditori Tagore, Casa Àsia
Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona
Entrada lliure · Aforament limitat
www.casaasia.es
Obra portada: Interaction, 1935. Victor C. Edades, Carlos “Botong” V.
Francisco, Galo B.Ocampo
CURSO: FILIPINIANA
Arte, historia y realidad social en Filipinas
16, 17 y 18 de mayo de 2006
Este curso se organiza con motivo de la exposición “FILIPINIANA”,
que se presenta en el Centro Cultural Conde Duque de Madrid
del 11 de mayo al 24 de septiembre de 2006. El curso, al igual
que la muestra, plantea un recorrido histórico por el pasado
“colonial” y el presente “global” de Filipinas. El mismo título
del curso Filipiniana, toma su nombre del término que se emplea
en las bibliotecas y archivos de Filipinas para clasificar e identificar
toda la documentación relativa a las islas, tanto la generada por
autores filipinos como la producida en el exterior pero relativa
al país. El origen de la palabra se encuentra en los religiosos e
ilustrados españoles que comenzaron en el siglo XVIII a preservar
libros y artefactos culturales filipinos en bibliotecas y archivos,
principalmente con un fin investigador pero también por un
interés motivado por la curiosidad de la “rareza” exótica. Aunque
el primer uso del término es producto de la mentalidad colonial,
con el tiempo sirvió para conferir valor y singularidad a la
producción cultural filipina hasta el extremo de convertirse en
sinónimo de identidad nacional.
CURSO:
FILIPINIANA
Arte, historia y
realidad social
en Filipinas
16, 17 y 18 de mayo de 2006
20
06
A partir de este leitmotiv, se plantea un recorrido histórico por
el pasado “colonial” y el presente “global” de Filipinas, que
pretende realizar una crítica de los mecanismos de control,
poder y represión acaecidos en dicho país durante el siglo XX.
Mediante el estudio de obras de arte, textos literarios, objetos
documentales, materiales de archivo y propuestas artísticas
contemporáneas se procede a un análisis de la realidad social
en Filipinas, al mismo tiempo que se reflexiona en torno al
concepto de “archivo”. Es decir, la Filipiniana como dispositivo
para interrogarnos sobre el orden del conocimiento que comprende toda producción de “documento” e “historia”, ya que
el archivo, como receptáculo de una memoria susceptible de
desaparecer, se ha convertido en una época globalizada y
mediatizada en un posible método para redefinir el sentido de
lo local en relación a lo global.
La exposición “FILIPINIANA” realiza una mirada crítica sobre
el arte, la historia y la realidad social en Filipinas, y sirve a la vez
de hilo conductor a este curso que se divide en cuatro ponencias,
precedidas por una introducción sobre la génesis de su independencia, a finales del siglo XIX, y finaliza con una mesa
redonda sobre las prácticas artísticas en las Filipinas contemporánea.
Martes, 16 de mayo de 2006
19.00 h “Filipinas: la larga marcha hacia la independencia”, a
cargo de Josep María Fradera, catedrático de Historia por la
Universidad Pompeu Fabra y especialista en colonialismo español
en América y Filipinas.
Filipinas fue durante más de tres siglos colonia española, después
lo sería de los Estados Unidos, para pasar finalmente por un largo
proceso de descolonización que se prolonga de hecho hasta la
década de 1980. Sus avatares como nación y como sociedad
distintiva en Asia reflejan muchos de los graves problemas del siglo
XX.
20.00 h “Fotografía filipina en el siglo XIX y principios del XX”,
a cargo de John L. Sylva, escritor, investigador, coleccionista de
fotografía filipina y consultor sénior del Museo Nacional de Filipinas.
La fotografía constituye la dimensión visual de las narraciones del
colonialismo español y norteamericano en Filipinas. Sustenta
también una exploración de la reacción nativa a la cámara, de la
visión colonial de sus habitantes y la exposición de una identidad
incipiente y bien definida. A través de una presentación en Powerpoint, el ponente utiliza fotografías de su propia colección y de
colecciones de museos situados en los Estados Unidos, Francia, el
Reino Unido, España y Filipinas para mostrar la historia filipina
en el contexto de la fotografía. La ponencia analiza las biografías
de célebres fotógrafos y sus temas. Grandes calamidades, hallazgos
antropológicos, vida cotidiana y acontecimientos históricos captados
por la cámara aportarán una dimensión significativa a nuestra
comprensión de la historia del país. John L. Sylva se centra en
Félix Laureano, fotógrafo español y propietario de un estudio
fotográfico en Barcelona que viajó a Filipinas a finales del siglo
diecinueve y publicó un libro titulado Recuerdos de Filipinas. Su
interés por el país surgió a través de su amistad con Juan Luna,
pintor y radical filipino que, junto con otros radicales, vivió y
trabajó en Barcelona. La conferencia de fotografía trata la revolución filipina contra España y la guerra filipino-americana. Esta
última tiene un interés histórico, pues es una “guerra olvidada”
por la conciencia americana, y artístico, ya que la guerra, unida
a la introducción de la cámara Kodak, propició la aparición de
una diversidad de representaciones pictóricas filipinas.
Miércoles, 17 de mayo de 2006
19.00 h “Posguerra, situación previa a la ley marcial: El neorrealismo y la abstracción tardía”, a cargo de Patrick Flores, profesor
de Historia del Arte, Universidad de Filipinas y conservador de la
sección de arte del Museo Nacional de Filipinas.
Esta ponencia versa sobre dos décadas de arte filipino, desde la
reconstrucción de la república filipina tras la Guerra del Pacífico,
hasta la llegada al poder de Ferdinand Marcos mediada la década
de los sesenta. Aunque esta demarcación temporal no deriva de
la historia del arte, se corresponde de manera tangencial con una
serie de transformaciones en la esfera artística, desde la reconceptualización de la realidad en los años cincuenta, cuando se alejaba
del postimpresionismo de la primera modernidad filipina, hasta
el punto álgido del formalismo pasando por el neorrealismo y la
abstracción geométrica y gestual una década después. Este proceso
pudo estar relacionado con la aparición de un estado-nación
democrático bajo tutela norteamericana y con una economía
tercermundista en vías de desarrollo dentro de un orden mundial
internacionalista, respectivamente. Para representar estos cambios,
la conferencia se centra en los momentos decisivos en las tendencias
de tres importantes artistas filipinos: H. R. Ocampo, Nena Saguil
y David Cortez Medalla.
20.00 h “Prácticas artísticas en Filipinas: de la historia local a la
realidad global” Mesa redonda, con críticos y artistas españoles,
moderada por Menene Gras Balaguer, directora de Cultura y
Exposiciones de Casa Asia.
20.00 h “Los años 1965-1986”, a cargo de Corazón Alvina,
directora del Museo Nacional de Filipinas, institución que albergará
la Galería Nacional de Arte, para la que codirige la instalación y
exposición de salas.
Miguel Trillo comenta su proyecto Madrileños, mostrado en la
exposición “FILIPINIANA” y que forma parte de la trilogía fotográfica que inició en 1999 sobre la vida urbana juvenil en tres
capitales significativas: La Habana, San Juan de Puerto Rico y
Manila. Sus retratos hablan de una cultura adolescente totalmente
contemporánea e inmersa en una estética sin fronteras donde el
elemento racial o lingüístico no son trabas para construir una
identidad generacional. Skaters, raperos, rockeros… todos en
suma militantes de sus referentes internacionales y de sus cuerpos
en crecimiento.
La ponencia introduce el ambiente político y social de aquellos
años, y explica cómo el arte y el entorno se moldearon mutuamente.
Durante esas dos décadas (1965-1986) se creó la Asociación Filipina
de Educadores Artísticos, se inauguró el Centro Cultural de las
Filipinas, que instituyó los Premios a Trece Artistas. Se crearon
también los Premios de Artistas Nacionales, se construyó el Centro
Nacional de las Artes en Makiling y se inauguraron el Teatro de
las Artes Populares, el Museo Metropolitano de Manila y el Museo
de Arte Filipino. Estos años se caracterizaron por elocuentes críticas
y actuaciones sociales y políticas llevadas a cabo mediante acciones
e iniciativas artísticas esperanzadoras y sensibles, que posteriormente,
en la segunda mitad de los ochenta, asumirían un papel más crítico.
Participan:
Ramón Lerma, director y conservador de la Galería de Arte Ateneo,
analiza el importante papel del museo como emplazamiento para
la práctica artística contemporánea filipina. Introduce la colección
de Ateneo, creada por el difunto artista visual y educador Fernando
Zóbel en los años cincuenta, y del papel de ésta como recurso cultural
e inspirador de un programa de exposiciones público organizado
para atraer la riqueza y diversidad del arte de nuestros días.
Jueves, 18 de mayo de 2006
19.00 h “La dictadura de Marcos y la resistencia del pueblo a
través del arte”, a cargo de Alice Guillermo, doctora en Estudios
Filipinos y profesora emérita en la Universidad de Filipinas.
Esta ponencia se centra en el arte revolucionario y de protesta en
Filipinas, especialmente durante la era Marcos y hasta el final del
siglo veinte. Empieza por analizar las condiciones nacionales para
pasar a concentrarse en el arte de protesta o el realismo social. Se
analiza el desarrollo de la estética del arte de protesta, sus formas,
medios, estilos e ingredientes principales, como el nacionalismo.
Dentro de esta categoría se estudian varios tipos, incluyendo el
nacionalismo burgués e ilustrado, el nacionalismo de cariz socialista,
etc. Asimismo, se debaten los numerosos temas sobre los que ha
versado el arte de protesta, como el feudalismo, el imperialismo
norteamericano, la corrupción gubernamental, la sumisión ciega
de la mujer, la destrucción medioambiental, etc., y se estudian las
diversas luchas protagonizadas por la gente del país representadas
en las artes visuales.
Auditorio Tagore, Casa Asia
Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona
Entrada libre · Aforo limitado
www.casaasia.es
Obra portada: Interaction, 1935. Victor C. Edades, Carlos “Botong” V.
Francisco, Galo B.Ocampo