Medalles 2004 - Ajuntament de Barcelona

MEDALLES
20
04
D’H O N O R D E
B ARCELONA
Saló de Cent
•
10 de març de 2005
ORGANITZACIÓ
Direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals
EDITA
Ajuntament de Barcelona. Imatge i Producció Editorial
DISSENY GRÀFIC
Ramon Martínez
Dipòsit Legal: B© Ajuntament de Barcelona
ÍNDEX
Presentació de l’alcalde .....................................................................5
Medalles d’Honor de Barcelona .........................................................7
Relació de persones i d’entitats guardonades
amb la Medalla d’Honor de Barcelona en anys anteriors .....................35
El lliurament de les Medalles d’Honor de Barcelona ha esdevingut un
dels actes més importants i emotius que se celebren a l’Ajuntament de
Barcelona al llarg de l’any. Per a l’ocasió, el Saló de Cent llueix tot els seu
esplendor com a casa de la ciutat per distingir les institucions i els ciutadans i les ciutadanes que s’han destacat per la seva trajectòria.
Parlem, però, d’una trajectòria que se sustenta en un exercici actiu de la
ciutadania, de servei a la comunitat, de treball que l’únic que espera és
saber que val la pena comprometre’s pels altres. Això no és més que fer
ciutat, que fer valer els valors que donen sentit a viure plegats.
Podem dir sense cap mena de timidesa que a Barcelona hi ha moltes
persones i moltes entitats que s’identifiquen plenament amb els principis que l’any 1997 van fer que instituíssim aquesta distinció. No les acabarem, i cada any tindrem noves propostes del Consell Plenari i els deu
Consells de Districte.
Us convido a compartir amb els guardonats l’alegria d’un reconeixement merescut per la seva contribució a fer de Barcelona un bon lloc per
viure i conviure.
JOAN CLOS
Alcalde de Barcelona
20
04
MEDALLES
20
04
D’H O N O R D E
B ARCELONA
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva labor en favor de la difusió de l’ideal de la pau.
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA
Amics de la UNESCO de Barcelona és una associació creada l’any 1959 amb l’objectiu principal de difondre els ideals de la UNESCO, en especial la difusió de la pau
per mitjà de l’educació, la ciència i la cultura.
El grup que va impulsar la seva creació també comptava que a través de l’associació es podria obrir una escletxa dins del sistema opressiu i tancat que havia creat la
dictadura franquista. Aquesta entitat va ser una de les precursores d’aquests tipus
d’associacions.
L’any 1960, gràcies a la insistència del grup fundacional i a la pressió de la mateixa
UNESCO, es va aconseguir l’aprovació de l’associació i, alhora, el primer contacte
directe de Catalunya amb la UNESCO.
En els seus estatuts, l’associació estableix també un doble objectiu, que consisteix
a donar a conèixer a Catalunya les cultures del món i donar a conèixer al món la
cultura catalana. La realització d’aquest doble objectiu es porta a terme a través de
diferents departaments i activitats, mitjançant la participació d’un grup nombrós i
obert de voluntàries i voluntaris.
9
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva trajectòria de ciutadà compromès, cívic, solidari, valent davant del poder
i en favor dels marginats.
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
FRANCESC CANDEL I TORTAJADA
Francesc Candel i Tortajada, més conegut com a Paco Candel, va néixer a Casas Altas (València) l’any 1925. És escriptor, però inicialment havia volgut ser pintor.
Mentre no va poder viure de la literatura, va treballar com a comptable.
Quan era infant, la seva família es va traslladar a Barcelona per cercar feina i va anar
a viure a les barraques de Montjuïc. Des de llavors sempre ha viscut a la Zona Franca, on ha estat molt a prop dels problemes de la immigració a Catalunya, dels quals
és un expert. Durant els anys cinquanta, seixanta i setanta, aquests problemes es
troben en la base de bona part de la seva producció literària, que té un clar esperit
de denúncia. Ha recorregut any rere any tots els suburbis, el que ell anomena «els
pobles de les ciutats». Diu que ha pres partit per la gent desvalguda, pels últims de
la fila, i malgrat que la seva obra és sobretot coneguda per aquesta temàtica, no
sempre ens parla del mateix. El que és persistent en la seva producció literària és
l’escenari on passa l’acció: la Zona Franca.
És col·laborador habitual de la premsa diària. Ha publicat més de cinquanta obres,
entre les quals destaquem novel·les: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959) i Los que
nunca opinan (1971); contes: Trenta mil pessetes per un home (1968); obres entre l’assaig
i el reportatge: Els altres catalans (1964); de caràcter polític: Un charnego en el Senado
(1979) i Un Ayuntamiento llamado ellos (1994); autobiogràfiques: Aquella infància esvaïda (1987), Les meves escoles (1998) i Memòries d’un burgès i d’un proletari: de la República
al 23-F (1931-1981) (1996); i de ficció: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Petit món (1999) i El sant de la mare Margarida (2001).
Va ser elegit senador per l’Entesa dels Catalans en la legislatura constituent (19771979) i regidor de cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat pel PSUC
(1979-1983). Ha tingut la satisfacció de veure que una biblioteca, una sala de lectures, una escola d’adults i un certamen literari porten el seu nom.
10
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva trajectòria, en la qual la solidaritat i el civisme han estat alguns
dels trets principals.
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
ANDREU CLARET I CASADESSÚS
Andreu Claret i Casadessús va néixer el 1908 a Súria. El 1931 va participar en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Malgrat que va rebutjar l’oferta del
president Companys per formar part de l’administració de la Generalitat, va acceptar, en canvi, l’encàrrec del president de restaurar l’ordre republicà a la Fatarella
després de les col·lectivitzacions de la FAI. Com a responsable dels hospitals de la
República, va ajudar molts republicans a sortir del país. Ja a França, sota l’ocupació alemanya, va col·laborar amb la resistència i va ajudar i acollir exiliats republicans, entre altres Pau Casals i Pompeu Fabra. Detingut per la Gestapo, va aconseguir escapar de l’hospital on l’havien traslladat.
Acabada la guerra es va convertir en la persona de confiança de Pau Casals i va crear
l’Associació Pau Casals d’ajuda als exiliats. El 1949 es va instal·lar a Andorra. Al llarg
de tot aquest temps va treballar en oficis molt diversos (ebenista, gerent de circ, explotador forestal, decorador), però finalment va poder encarrilar la seva energia cap
al camp per al qual des de petit mostrava un interès extraordinari: les carreteres i les
comunicacions. Va aconseguir canviar la vida d’Andorra obrint el port d’Envalira —el
més alt d’Europa i l’única comunicació d’Andorra amb França—, que fins aleshores
romania tancat tot l’hivern a causa de la neu. El seu prestigi com a especialista en comunicacions d’alta muntanya va anar creixent cada vegada més. Fou també un del
màxims impulsors del túnel del Cadí.
El desembre de 1962, arran de la gran nevada de Barcelona, l’alcalde Porcioles li va
demanar que vingués a Barcelona per tal de restablir les comunicacions de la ciutat. Malgrat que el règim franquista mantenia una ordre de detenció en contra seu,
va ser rebut per milers de barcelonins a la plaça de Sant Jaume. A partir de llavors,
se’l va conèixer com el «Príncep de les Neus».
L’amistat, la tolerància, la fraternitat i el progrés han estat els valors en els quals s’ha
basat la seva trajectòria.
11
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva important labor de suport, informació i rehabilitació de les dones afectades
de càncer de mama i els seus familiars.
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
GRUP ÀGATA - ASSOCIACIÓ CATALANA DE DONES AFECTADES
DE CÀNCER DE MAMA
El Grup Àgata, Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama, neix
el 1998 arran de la necessitat d’agrupar, a Catalunya, les dones afectades de càncer de mama —i també els seus familiars— per tal de contribuir a la informació, el
suport i la rehabilitació de les persones afectades. L’objectiu principal és l’ajuda
mútua per superar els problemes que van més enllà del camp estrictament mèdic i
aconseguir una plena integració a la vida quotidiana.
L’augment que malauradament hi ha d’aquesta malaltia i la desorientació i el patiment que comporta s’atenuen en poder recórrer a l’ajuda mútua i als recursos que
es faciliten: informació; assessorament individual i en grup; suport psicològic; documentació i biblioteca; activitats diverses de recuperació física, com ara sessions
de fisioteràpia o ioga; activitats de formació i treballs en grup; xerrades; conferències; col·loquis, i també festes i activitats culturals.
L’atenció individual a la persona que s’adreça per primera vegada a l’associació va
a càrrec d’un grup de sòcies que han patit la malaltia fa temps i que ja han superat
els problemes que comporta. Aquest grup està coordinat per una psicòloga.
El grup Àgata és una associació no lucrativa i va ser el primer grup d’aquestes característiques que es va fundar a Catalunya.
12
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
pel conjunt de la seva obra, una important aportació intel·lectual
al moviment feminista.
PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
VICTÒRIA SAU I SÁNCHEZ
Victòria Sau va néixer el 1930 a Barcelona. És llicenciada en Història Contemporània i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va ser professora de psicologia diferencial de la Secció de Psicologia de la facultat de Filosofia i Ciències de
l’Educació de la Universitat de Barcelona, i exerceix com a psicòloga. Fou mentora
del I Congrés de les Dones de Barcelona (1999) i actualment és membre del Consell de Ciutat, nomenada pel Consell de les Dones, i vicepresidenta del Consell de
les Dones de Barcelona.
Victòria Sau és una de les figures més rellevants del feminisme del nostre país, pensadora lúcida i referent. Les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la
maternitat, el cicle menstrual, el patriarcat i la guerra han estat molt importants.
Ha dedicat la seva activitat a qüestionar les bases del sistema patriarcal i a crear fonaments nous que sustentin una anàlisi més global i més innovadora. Té una àmplia obra publicada, entre la qual trobem el Diccionario ideológico feminista (1981),
una de les obres més importants per al feminisme del nostre país. A la seva faceta
d’investigadora i d’escriptora, s’afegeix la de conferenciant i ensenyant amb un llenguatge directe, senzill i brillant.
Tal com va dir en la seva intervenció com a mentora del I Congrés de Dones de Barcelona: «Em defineixo des de fa temps com “una minoria activa constituïda per una
persona sola, immersa en una minoria activa més gran composta per les dones en
moviment, les dones en acció, el feminisme”. Ser una minoria activa […] és tenir les
idees clares […] i tenir capacitat d’influència i de transformació política i social. […]
Jo veig el col·lectiu de les dones així, i així em sento.»
La seva labor, les seves aportacions, són un gran llegat del que va desitjar per al I Congrés de Dones: «Anar recreant el model de societat que volem per a Barcelona i arreu.»
13
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva obra social i de promoció i defensa de la cultura catalana, sempre compromesa
amb el barri i amb les persones més desfavorides.
CIUTAT VELLA
CAPUTXINS DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L’AJUDA
El santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda es va confiar en custòdia als frares menors caputxins el 4 de desembre de 1884. El santuari, situat al número 18 del carrer de Sant
Pere més Baix des de la construcció de la primera capella, que data del 1546, ha estat
al llarg dels segles fermament unit i compromès amb la realitat del barri i de la gent que
l’envolta. Les iniciatives espirituals del santuari han servit per unificar esforços i grups
diversos en favor de les necessitats del barri de Sant Pere. Els membres de les diferents
associacions de l’Ajuda han treballat per assolir la conjunció entre la pregària i l’acció.
La comunitat actual resta oberta al servei de la gent del barri, els malalts, els moribunds, els ancians, els infants, la gent que demana consol, la gent que vol solucions a
problemes laborals i familiars, i els que necessiten roba o menjar. Aquesta obra benèfica ha treballat des dels inicis de manera intensa per estendre’s pel barri, en la línia de
creació d’un front comú entre diferents esforços individuals i col·lectius per tal d’assegurar l’eficàcia i la continuïtat de les accions. És el cas històric de les escoles dominicals per a noies obreres, l’atenció als malalts pobres de l’Hospital de la Santa Creu i,
actualment, el servei als ancians per mitjà de la Fundació Assís, una obra en favor de
la gent gran que es va fundar fa 25 anys i de la qual la fundació és promotora. La fundació també treballa en el repartiment d’aliments a persones necessitades del barri i de
joguines per Nadal, i fa aportacions econòmiques a famílies amb pocs recursos (amb
una atenció especial a la gent gran). L’agermanament amb una missió a Angola ha fet
que es col·labori també en projectes amb el Tercer Món. La seva obertura a les necessitats del barri fa que sigui un lloc de trobada per a diferents entitats que necessiten espais, i que diferents entitats de caràcter cultural català tinguin la seva seu al santuari.
A l’obra social cal afegir el vessant cultural. El petit santuari de l’Ajuda s’ha distingit
com a focus d’irradiació de la llengua i la cultura catalanes envers els diferents sectors de la barriada. S’han fet excursions i jornades de convivència a diversos indrets
de Catalunya, i s’ha col·laborat i treballat en l’ensenyament del català a col·legis,
comunitats castellanoparlants i particulars, fins i tot en l’època de la dictadura.
14
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva trajectòria de treball i dedicació a la regeneració
de la Rambla, el Raval i Ciutat Vella.
CIUTAT VELLA
ENRIC PANTALEONI I ANDREU
Enric Pantaleoni i Andreu va néixer el 1934 a Barcelona. De ben jove es va incorporar a l’empresa familiar, la sastreria Modelo, fundada el 1860 pel seu besavi d’origen
italià. D’aquesta manera va començar el seu vincle amb la Rambla i Ciutat Vella.
Als 24 anys va substituir el seu pare en la direcció de l’establiment Modelo, dedicat
a la moda masculina. Des d’aquest càrrec, va desenvolupar les tendències de moda
més avantguardistes en nous establiments a la ciutat (Leoni i MacQuinn) i anualment visitava Itàlia i Londres per tal de posar les seves botigues en l’ona de la moda més puntera del moment.
Els lligams amb la Rambla es van fer més estrets quan va substituir el seu pare a la junta de comerciants i veïns que presidia el joier Amadeu Bagués. Els anys de la transició
van ser molt durs a causa de la gravíssima degradació que va patir Ciutat Vella. Amb la
democràcia, les noves autoritats municipals van comptar amb el suport d’un moviment
ciutadà de veïns i comerciants que va fer possible la millora de la situació. Per recuperar
la bona imatge del barri, es van fer diverses campanyes amb el suport municipal.
Advocat de formació i comerciant per vocació, Enric Pantaleoni va dedicar gairebé una
dècada a presidir l’Associació d’Amics de la Rambla, des de la qual va batallar molt
durament per regenerar la part baixa de la Rambla. Una mostra d’això és la ubicació
de la Universitat Pompeu Fabra i la del Poliesportiu Colón, que actualment presideix.
Ha estat un dels fundadors de l’Associació de Comerciants Barna Centre. També va
participar en la recuperació del carrer de Pelai i en el projecte que posteriorment fou
el Triangle d’Or, i es va implicar en la reconstrucció del Liceu després de l’incendi de
1994. Ha col·laborat activament amb els regidors del districte de Ciutat Vella i actualment és membre fundador de la Fundació Tot Raval, dedicada a la dinamització del barri del Raval.
15
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva dedicació a la millora de la qualitat de vida del seu barri i com a reconeixement
a la labor que ha portat a terme el moviment veïnal al barri de la Sagrada Família.
EIXAMPLE
MARINA COMELLAS I FERNÁNDEZ
Marina Comellas i Fernández va néixer el 1947 a Barcelona i ha viscut tota la vida al
barri de la Sagrada Família. La seva infantesa va estar marcada per l’empresonament
del seu pare, lluitador antifranquista, al penal de Santoña quan ella tenia 6 anys. La
Marina va créixer envoltada d’aquest esperit de lluita i de solidaritat. Va començar a
treballar als 14 anys i des d’aleshores ha treballat sense descans al llarg de 40 anys.
La seva joventut va lligada a la vida quotidiana del barri, amb els balls del passatge
de Gaiolà o les festes del carrer de Còrsega. Va quedar viuda molt jove i va tenir cura dels seus pares fins fa molt pocs anys.
La Marina va entrar a formar part de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família el gener de 1976. L’Associació va néixer el 1975 i va participar amb força en
les reivindicacions polítiques de la transició, com l’estatut d’autonomia i la llibertat
d’expressió, i també en les reivindicacions socials, per exemple els drets de les dones. Ara se celebraran 30 anys d’història de l’associació de veïns, que va començar
demanant semàfors al barri i que al llarg del temps ha treballat per una avinguda
de Gaudí per als veïns i les veïnes, per recuperar la SAFA, per la plaça de Gaudí, per
la Sedeta, per la plaça de la Hispanitat, pels equipaments pel barri, etc.
La Marina ha estat, des de l’inici de la seva vida associativa, una d’aquelles persones clau en l’organització, però que, com moltes dones que estan en entitats, ha fet
una labor cabdal molts cops invisible. Des del principi va ser secretària de la Junta
i, a partir del 1995, n’ha estat la tresorera.
L’any 2000, la Marina, conjuntament amb la Vocalia de Dones de l’associació de
veïns, va iniciar un debat sobre la violència de gènere al districte i, posteriorment,
un projecte conjunt entre entitats i associacions i l’Ajuntament que, amb el nom
«La violència de gènere, un problema de la comunitat», va comportar formació i
sensibilització a tots els barris de l’Eixample. Això va permetre que l’Eixample esdevingués el primer districte amb un punt d’atenció i informació per a les dones.
16
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva dedicació a la millora de la qualitat de vida dels seus conciutadans
i en reconeixement a la labor que ha portat a terme el moviment veïnal
de l’Esquerra de l’Eixample.
EIXAMPLE
COSME SALÓ I IBARS
Cosme Saló i Ibars va néixer el 1935 a Alpicat, ben a prop de Lleida. Hereu d’una
família pagesa, no es va voler dedicar a la feina del camp i va estudiar Magisteri. Es
traslladà a Barcelona, on va estudiar la carrera d’Econòmiques. L’any 1962 va ser
detingut en una manifestació d’estudiants i empresonat. Acabada la carrera va iniciar la seva vida laboral com a economista.
Vinculat al Centre Comarcal Lleidatà des de la seva arribada a Barcelona, va participar en l’extensió i la promoció de la cultura a través de diverses iniciatives.
Es va incorporar a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, des de la qual
va participar en les mobilitzacions i les lluites dels veïns. També des de l’associació
va impulsar diversos projectes, com ara l’Intercanvi de Feines i Serveis, un dels primers bancs del temps i referent de moltes altres experiències similars.
17
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per les activitats que duen a terme per a la inserció sociolaboral
de les persones amb disminució i per la labor d’atenció
continuada a aquest col·lectiu.
SANTS-MONTJUÏC
ASSOCIACIÓ DE PARES TREBALLADORS DE SEAT
AMB FILLS DISMINUÏTS
L’any 1976, els treballadors de l’empresa SEAT amb fills disminuïts es van reunir informalment per crear la Comissió de Pares Treballadors de Seat amb Fills Disminuïts. No va ser, però, fins a l’any 1979, que es van constituir com a associació.
L’associació té com a finalitat dur a terme activitats adreçades a la promoció, l’atenció i la integració social de persones amb discapacitat.
Ofereix serveis residencials per a persones amb disminució psíquica que tenen una
certa autonomia per fer les activitats pròpies de la vida diària, però que malgrat això difícilment poden residir a la llar, ja sigui per problemes derivats de la seva discapacitat, per manca de familiars o per l’edat avançada dels familiars. Atén un total de 24 usuaris.
Disposa també del servei Respir d’atenció temporal, adreçat als pares que, en un
moment donat, el necessitin.
Entre els seus serveis també destaquen dos centres ocupacionals, denominats «Centre Ocupacional 1981», que ofereixen serveis de teràpia ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usuaris una atenció diürna de tipus rehabilitador d’acord amb les
possibilitats de cada persona, mitjançant un programa individualitzat que els permeti aconseguir una màxima integració social. Hi participen 105 usuaris.
L’Associació també gestiona un centre especial de treball on actualment treballen
94 persones, tot i que està previst que, en el termini de dos anys, arribi a la màxima
capacitat de treballadors: 130 persones.
18
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la labor que duen a terme en la recuperació i difusió de la dansa
popular, com també pel vessant formatiu envers els nois
i les noies del barri i de la ciutat.
SANTS-MONTJUÏC
ESBART CIUTAT COMTAL
L’Esbart Ciutat Comtal va ser fundat l’any 1959 per Josep M. Morana i un grup de joves.
Des dels inicis ha treballat en l’àmbit de la dansa popular i tradicional de Catalunya.
Disposa d’una escola de dansa adreçada a nois i noies, a través de la qual es pretén fer-los coneixedors de les danses populars tradicionals tan fidelment al seu origen com sigui possible.
L’escola està estructurada en quatre nivells, que van des dels més petits fins als preaspirants al cos de dansa. Paral·lelament a les activitats de dansa popular i tradicional,
l’escola té cura d’oferir una iniciació a la formació musical dels nois i les noies, com
també de fer incidència en les festes populars que se succeeixen durant l’any, tot complementant la informació que d’aquestes festes populars els nois i noies ja reben a l’escola dins l’ensenyament reglat.
L’esbart, a partir de la partitura datada al voltant del segle XIX i recollida per Joan
Amades amb la transcripció musical del mestre Joan Tomàs, ha recuperat el Ball de
Rams d’Hostafrancs. Atès que les dades conservades no permetien fer-ne una reconstrucció exacta, l’esbart va donar-li forma partint de les dades anteriors i introduinthi elements del ball característics de l’època.
L’esbart ha actuat amb èxit tant a Catalunya com a diversos països europeus. Ha
participat en diferents festivals internacionals de dansa a Catalunya, França, Itàlia,
Suïssa i Polònia.
Al llarg del temps, l’activitat de l’esbart ha anat evolucionant cap a l’espectacle teatral, respectant, però, l’essència de les danses. És per això que els espectacles de l’esbart contenen danses tradicionals, arranjaments coreogràfics i noves creacions fruit
de la inspiració dels coreògrafs que, en diverses èpoques, l’han dirigit.
19
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució a l’avenç en el tractament
i la prevenció de les malalties mentals.
LES CORTS
CENTRE D’HIGIENE MENTAL DE LES CORTS
El Centre d’Higiene Mental va néixer el 1975 com a proposta alternativa que oferia una
atenció comunitària, preventiva, assistencial i rehabilitadora. Va ser una associació pionera en l’atenció de les malalties psiquiàtriques, amb un nou tarannà assistencial, i va
introduir aire fresc en un àmbit sanitari afectat pel desfasament i la saturació.
«El nostre objectiu va ser oferir una bona atenció i, alhora, difondre un nou model,
activar un procés de reforma», afirma el doctor Lalucat, metge psiquiatre i coordinador general del centre. La resposta global i multidisciplinària defineix la filosofia d’aquesta institució, que atén més de 4.000 pacients anuals dels districtes de Les Corts i
Sarrià-Sant Gervasi i que compta amb un equip de 50 professionals procedents d’un
ampli camp formatiu, integrat per psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials, educadors socials i administratius implicats en la consolidació d’una nova manera d’entendre el benestar psicològic o l’anomenada higiene mental, una perspectiva
relacionada amb la promoció de la salut, la prevenció, la detecció precoç, la millora
de la qualitat de vida i la integració de les persones afectades en el seu entorn.
L’associació té cinc dispositius assistencials integrats en la xarxa de salut mental
d’utilització pública del Catsalut: un centre dirigit a infants i adolescents, dos equipaments centrats en la població adulta i dos espais més especialitzats en la rehabilitació i la integració social, organitzats en tres àmbits o camps d’actuació. En el primer s’intenta evitar la malaltia i promoure la salut mental, per tal que la persona
gaudeixi de nivells més alts de benestar psicològic. En el segon es procura portar a
terme una detecció precoç que eviti les evolucions més negatives. En un tercer àmbit, els professionals implicats intenten frenar l’evolució crònica de la patologia. Les
reunions d’equip i les sessions clíniques, com també les activitats formatives habituals i les celebracions puntuals on participen experts de renom internacional,
completen l’exigència d’una preparació competent.
20
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució altruista a fer de la nostra ciutat
un lloc millor per a la convivència.
LES CORTS
MERCÈ DE LA TORRE I GALEAS
Mercè de la Torre i Galeas va néixer el 1948 a Màlaga. És la petita de cinc germans.
Quan tenia 7 anys, amb els seus pares es va traslladar a Vilafranca del Penedès buscant una millor situació econòmica. Al cap d’un any, la família va venir a Barcelona i
va ser aleshores quan realment, segons ella, «es va iniciar la nostra vida: l’escolarització, la recerca d’habitatge, etc., i tot era possible perquè el pare havia trobat feina».
Molt jove, va entendre que havia de treballar i aportar el que pogués per ajudar a casa. La directora del col·legi Avinyó, on estudiava, la va recomanar a uns amics seus,
els senyors Vidal i Portabella, propietaris de la Central de l’Estilogràfica, situada al
carrer de Portaferrissa. Aquí va ser on va començar a aprendre a parlar en català.
Des de fa tretze anys és voluntària de la Fundació Amics de la Gent Gran, on fa de
coordinadora dels barris de Sants i Les Corts. És membre del Col·lectiu de Dones
en l’Església. L’any 1994 es va crear l’associació Per l’Altre Cor Cremat de Barcelona - Ajut al Quart Món. Des d’aleshores dedica el seu temps a fer possible els seus
objectius: «Pretenem contribuir a la conscienciació de la realitat de la marginació.
Mitjançant el cicle de concerts recaptem fons que destinem a entitats benèfiques
que tenen com a objectiu projectes de promoció, educació i habitatge per a les famílies més necessitades del barri del Raval.»
En aquests últims anys ha col·laborat de manera voluntària en tots els projectes que
el districte de Les Corts li ha proposat.
21
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva labor de foment de la participació dels comerciants de Sant Gervasi
en la vida del barri, i pel seu compromís amb la ciutat de Barcelona.
SARRIÀ-SANT GERVASI
SALVADOR ALBUIXECH I MAÑAS
Salvador Albuixech i Mañas va néixer el 1946 a Barcelona. Va viure la seva infantesa al barri de la Sagrada Família, però fa més de 30 anys que es va traslladar a Sarrià-Sant Gervasi, on resideix.
És president de l’Associació de Comerciants de Sant Gervasi, Barnavasi i Galvany Comerç des de fa sis anys, i en fa divuit que n’és membre. Aquesta entitat es va constituir el 1984 i actualment té més de 600 comerços associats. L’associació ha aconseguit dinamitzar el barri a través del seu teixit comercial. El comerç de Sant Gervasi es
caracteritza per la diversificació, amb petits establiments, absència de grans magatzems i oferta de nous serveis. El 52% dels veïns de Sant Gervasi compra al barri.
En aquesta dinamització hi ha tingut un paper destacat el contacte amable i fluid
que Salvador Albuixech manté amb l’Ajuntament a través del Consell del Districte, i
que ha permès donar resposta a les necessitats de millora del teixit comercial i crear
formes de col·laboració dels comerciants amb els veïns del barri, com ara la Mostra
d’Entitats i Comerços.
Forma part, en representació de Barnavasi, del Fòrum Ciutat i Comerç, presidit per l’alcalde. També és autor de diferents obres i de col·laboracions amb publicacions sobre
la ciutat de Barcelona, de les quals destaquem la darrera: Un passeig pel Gòtic (2003).
22
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva important labor de foment de l’excursionisme
i com a referent cultural i social del barri.
SARRIÀ-SANT GERVASI
CENTRE EXCURSIONISTA ELS BLAUS
El Centre Excursionista Els Blaus es va fundar el 1920. El nom d’Els Blaus té el seu
origen en el color de la roba de treball dels seus fundadors, propi dels oficis d’aquella època. És una entitat a la qual els fundadors van atorgar caràcter excursionista, però entre les seves activitats també sobresurten les culturals. El centre ha tingut una estreta relació amb gent de la cultura, com Apel·les Mestres, Lola Anglada,
Josep Carner, Joan Maragall, Ventura Gassol i Josep Vicenç Foix, que va utilitzar les
pàgines del butlletí de l’entitat per donar a conèixer una part de la seva obra.
Les comissions de treball dels socis es divideixen en una branca específicament esportiva i una altra que acull totes les seves activitats culturals.
En el camp esportiu destaca la participació en escalades juntament amb els qui després
han assolit l’Everest, curses de muntanya, ascensions al Montblanc i recorreguts amb
esquís pels Alps. S’han obtingut medalles d’or a ral·lis d’alta muntanya al Pirineu, d’esquí alpí a Salzburg i de natació a Glasgow, per citar-ne algunes. L’any 1996 es va inaugurar el circuit esportiu Interfuni, que el centre va instal·lar a la carretera de les Aigües.
Un grup de professionals de la construcció, membres de l’entitat, contribueixen a
l’arranjament i el manteniment de la xarxa de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, com també a la construcció dels aixoplucs metàl·lics i a
la instal·lació que en fan els helicòpters del cos de Bombers de la Generalitat.
El gran arxiu de l’entitat s’ha nodrit de dues fonts diferents: l’arxiu corresponent a Sarrià i el del mateix centre, amb documents que van des del segle XII fins a l’època actual. Des de l’any 2001, per mitjà de la col·lecció de llibres «Històries de Sarrià», es treballa en la difusió del fons de l’arxiu. El centre també disposa d’una biblioteca, amb
nombrosos volums d’època i un fons de llibres de muntanya i monografies històriques.
Entre les seves activitats, destaquen també la restauració de l’església de Santa Creu
d’Olorda, el descobriment i l’excavació d’unes sitges ibèriques i una vil·la romana a
Sarrià, i l’excavació del poblat ibèric del Putxet.
23
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva aportació a la comprensió i l’estima mútues de les cultures catalana
i iraquiana mitjançant la seva activitat com a restaurador i lingüista.
GRÀCIA
PIUS ALIBEK HERMEZ
Pius Alibek Hermez va néixer el 1955 a Ainkawa (Iraq). Va estudiar Filologia Anglesa a Bagdad i després va continuar estudiant a Londres. Ha enfocat la seva carrera
cap a la lingüística històrica comparada i l’origen i l’evolució de les llengües. Va
arribar a Barcelona l’any 1981. Es va dedicar a l’ensenyament d’idiomes —va fer
classes a diverses escoles i també a la universitat—, a les traduccions i també al programa de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni
manuscrit de la Mediterrània oriental.
Des de 1997 regenta el popular restaurant Mesopotàmia, especialitzat en cuina de
l’Iraq, al carrer de Verdi. Col·labora en el programa Els viatgers de la Gran Anaconda, de
Catalunya Ràdio, on porta l’espai «Paraules viatgeres», en el qual busca com van néixer i quina ha estat l’evolució de les paraules, sobretot les provinents d’Orient. Per a
ell, la llengua i la cuina formen part de la cultura, la qual entén com un gran arbre
d’on surten nombroses branques que tenen un mateix origen. D’aquesta manera,
tant a la cuina com a les lletres, intenta buscar sempre els elements originals comuns
a la seva cultura d’origen i a l’actual, compaginant-les, respectant-les i estimant-les.
Durant les mobilitzacions contra la guerra de l’any 2003, Pius Alibek Hermez i el seu
restaurant Mesopotàmia es van convertir en un referent de la lluita per la pau. Pius
Alibek Hermez és un defensor de la democràcia i el civisme com a formes i valors essencials per viure en societat.
24
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
en commemoració del centenari del primer Matagalls-Montserrat i per
la seva labor en la difusió dels valors i la pràctica de l’excursionisme.
GRÀCIA
CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA
El Club Excursionista de Gràcia es va fundar l’any 1922 i avui encara conserva una
vitalitat important que li permet organitzar moltes i variades activitats i mantenir un
notable arrelament al barri.
L’entitat ha treballat al llarg de la història per la difusió dels valors de l’excursionisme. La transmissió de coneixements i experiències de l’àmbit cultural i esportiu ha
dut l’entitat a una situació capdavantera, tal com ho demostra el fet d’haver estat
precursora de l’actual Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i d’haver tirat endavant altres iniciatives com ara l’Arxiu de Gràcia, el Curs de medicina i socors de muntanya (un dels més prestigiosos de l’Estat), els cursos periòdics sobre
alta i baixa muntanya i espeleologia que organitza l’EMGRA (Escola de Muntanya
de Gràcia), la formació continuada en activitats a la natura, i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló (un dels més actius de la ciutat), sense oblidar la marxa MatagallsMontserrat, amb 100 anys d’història i 25 edicions, que ha estat reconeguda com la
«festa de l’excursionisme català».
Actualment, el club té més de 900 socis repartits en diferents seccions, i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló agrupa un centenar de nens i nenes.
Enguany, el club ha editat en disc compacte uns mapes excursionistes en tres dimensions, una eina que representa un salt qualitatiu importantíssim per a l’organització,
la promoció i la seguretat en les sortides de muntanya. Aquesta col·lecció de mapes
són una novetat mundial que identifica els grans i petits recorreguts; els hotels, els albergs i els refugis, i tota la informació d’interès que necessita un excursionista.
25
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva labor en defensa del drets i les necessitats de la gent gran.
HORTA-GUINARDÓ
ASSOCIACIÓ NOU HORITZÓ
L’Associació Nou Horitzó va néixer el 1978 al districte d’Horta-Guinardó. Els seus
principals objectius són, d’una banda, estudiar les necessitats de la gent gran del
barri i planificar la seva solució tot col·laborant amb els organismes oficials que corresponguin en cada moment i, de l’altra, col·laborar amb totes les entitats —tot
mantenint la personalitat pròpia—, que, tant en l’àmbit de Barcelona com de Catalunya, tinguin com a missió afrontar i resoldre la problemàtica de la vellesa.
L’entitat va néixer a partir de les mobilitzacions que es van fer al barri del Guinardó
el 1975 per denunciar l’estat en què es trobava l’actual Residència Municipal Parc
del Guinardó. Al llarg dels anys, Nou Horitzó ha anat ampliant les seves activitats i
la seva presència al districte d’Horta-Guinardó, amb grups d’acolliment, ajut a domicili, colònies, escola de vida, etc. Organitza el concurs «Les àvies i els avis escriuen
contes i els infants els dibuixen», amb un gran seguiment per part de les escoles del
districte i un gran ressò social i mediàtic. Enguany, l’Ajuntament de Barcelona ha
seleccionat aquest projecte per presentar-lo al proper Congrés de Ciutats Educadores de Gènova.
Aquesta entitat participa molt activament en tota la dinàmica associativa del districte: Consell de la Gent Gran, Taula de Casals, comissions diverses de projectes relacionats amb la Primavera de la Gent Gran del districte, etc. A més de treballar en
la defensa de la gent gran, també du a terme tota una tasca per ajudar a aprendre
a viure i envellir.
26
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva labor en favor de la participació i la promoció de les dones
i contra la violència de gènere.
HORTA-GUINARDÓ
MARISA ORDÓÑEZ I BERNARDO
Marisa Ordóñez i Bernardo va néixer el 1949 a Ciñera de Gordón (Lleó). Escultora.
De petita va venir a viure a Barcelona, al barri d’Horta. Els seus inicis artístics van
ser en el món de la pintura, però a partir que es va matricular a l’Escola d’Arts i Oficis es va vincular més a l’escultura.
L’any 1992 va fer la seva primera exposició d’escultures al Centre Cívic Matas i Ramis. Arran d’aquest primer contacte amb el centre i fruit de la seva vàlua artística,
com també de la singularitat de la seva obra, en la qual les figures de dones són
molt presents, se li va demanar que il·lustrés diversos cicles de conferències adreçats
a informar i sensibilitzar des d’una perspectiva de gènere: «Dona i Salut» (1992),
«Dona i Família» (1993), «El Temps de les Dones» (1993), «Carnaval» (1994), etc.
Però la veritable implicació que l’escultora té amb el districte d’Horta-Guinardó es
produeix arran de la seva participació en l’entitat Dones d’Horta. L’associació va
emprendre un seguit de projectes de col·laboració amb el Centre Cívic i el Consell
de les Dones del Districte, que, des de la perspectiva de gènere, volien incidir en una
major participació i promoció de les dones en l’àmbit social, cultural i artístic.
Ha estat representant de la seva associació al Consell de Dones del Districte, coincidint amb el moment en què s’iniciaven un seguit d’accions contra la violència vers
les dones. L’any 2000, també de manera desinteressada, va participar com a il·lustradora de les guies El malson de la Ventafocs i Violència domèstica: quaderns per a professionals. La seva última exposició, el novembre de 2003, va tractar aquest problema.
Ha fet donació al districte de l’escultura El malson de la Ventafocs, que serà ubicada a
la biblioteca de Can Mariner.
27
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució a la difusió de la cultura andalusa al districte
de Nou Barris i pel seu esperit integrador de les tradicions
i els costums diversos que hi conviuen.
NOU BARRIS
CENTRO CULTURAL ANDALUZ Y ARTÍSTICO MANUEL DE FALLA
El Centro Cultural Andaluz y Artístico Manuel de Falla es va fundar el 1986 i va inaugurar la seva primera seu social l’any següent. L’objectiu de l’entitat és el manteniment
dels vincles culturals i socials amb el poble andalús, i la difusió de les expressions culturals andaluses a Catalunya.
L’entitat ha organitzat una gran quantitat d’activitats des de la seva fundació: conferències, exposicions, obres de teatre, concerts, cant coral, cante flamenc, dansa,
excursions, gastronomia, trobades culturals, etc. Els grups estables de l’entitat han
actuat, entre altres escenaris, a la Fira d’Abril de Catalunya, al Parc de Montjuïc, al
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a certàmens internacionals i als Jocs
Olímpics del 1992, sota la direcció de Cristina Hoyos.
El Centro Cultural Manuel de Falla, gràcies a les seves activitats formatives en diferents camps artístics, s’ha convertit en el planter de diversos artistes joves que actualment treballen com a professionals a les millors companyies. Durant els últims
anys hem pogut gaudir d’aquests nous valors culturals del districte tant al festival
Flamenco a Nou Barris com en altres espais escènics de la ciutat.
Finalment, cal destacar la participació activa del Centro Cultural Manuel de Falla
dins de la comissió per a la instal·lació en el Parc de la Guineueta d’una estàtua de
Blas Infante. També destaquen les diverses activitats de caràcter social que ha portat a terme l’entitat: concerts i actuacions a benefici de Sarajevo, col·laboracions
amb la Creu Roja, col·laboracions amb col·lectius de treballadors, activitats benèfiques de Nadal, etc.
28
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució a la difusió del cant coral al districte
de Nou Barris i per la seva participació activa
en la vida cultural i lúdica del districte.
NOU BARRIS
SOCIETAT CORAL L’IDEAL D’EN CLAVÉ
L’any 2005 se celebrarà el 75 aniversari de la Societat Coral l’Ideal d’en Clavé, l’entitat més veterana del districte de Nou Barris i una de les que tenen més presència
en la vida cultural d’aquesta zona de la ciutat.
Corria l’any 1930 quan aquest grup es va constituir. Llavors, el terme Nou Barris no
existia i els espais que actualment ocupa el districte eren, en realitat, un conjunt de
barriades acabades d’aparèixer on van sorgir diverses societats recreatives, esportives i culturals, com ara el Casinet de Vilapiscina, l’Ateneu Familiar Artístic i Cultural, o el Cor de l’Ideal d’en Clavé, aquesta última una de les poques que encara existeixen i, per tant, testimoni únic de l’esdevenir històric d’aquests barris durant gairebé un segle.
Nascuda amb el nom d’Agrupació Verdunenca l’Ideal d’en Clavé, l’entitat va trobar
ràpidament un nombre important de veus desitjoses de participar en aquesta iniciativa cultural, que va fer la primera cantada sota la direcció del mestre Josep Donat el
7 de juny de 1930. Des de llavors, la societat s’ha anat consolidant fins a arribar als
nostres dies, en què té un reconeixement molt elevat dins de l’àmbit del cant coral.
Però la Societat Coral l’Ideal d’en Clavé no tan sols és una de les associacions més
veteranes del districte i de tota la ciutat, sinó que també constitueix, avui en dia,
una de les entitats de Nou Barris que més treballa en favor de la difusió de la cultura, tant al districte com arreu de Catalunya. La seva participació en nombrosos
actes populars, com ara la Festa Major de Nou Barris i altres esdeveniments de caràcter lúdic i cultural, l’han convertit, sens dubte, en un dels punts de referència
dins l’àmbit de la participació a Nou Barris.
29
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva trajectòria de dedicació a l’escola pública, especialment vinculada a l’Escola
Pegaso, i el seu compromís amb la comunitat educativa del barri de la Sagrera.
SANT ANDREU
CARME BAZÁN I LÁZARO
Carme Bazán i Lázaro va néixer el 1944 a Barcelona, és filla d’aragonesos i és mestra
d’escola pública des dels divuit. L’any 1978 va arribar al CP Príncep de Viana I — un dels
quatre centres en què s’havia dividit l’antiga Escola Pegaso per tal de facilitar la complexa organització de 1.200 alumnes i 62 mestres— amb la idea que l’escola pública era
clau per democratitzar el país. Va ocupar la direcció d’aquest centre durant vuit anys.
Del desenvolupament de la seva tasca pedagògica destaquen les seves aportacions
a l’ensenyament de les matemàtiques i al tractament de la imatge i la informàtica,
i el treball didàctic L’habitatge de Sant Andreu a través del temps.
A partir de l’any 1988, arran de la trobada amb J. M. Serra i Martí, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona (una trobada que es recull al llibre Josep M. Serra i
Martí), la seva labor compromesa amb l’escola pública va prendre una nova dimensió, com ara la construcció d’un nou gimnàs l’any 1992, la transformació d’un
espai molt degradat en sala d’actes —que és utilitzada per diferents entitats del barri— i la humanització dels voltants del centre.
Entendre l’escola com quelcom més que un recinte on s’ensenyen matèries als alumnes,
tot posant-la en relació amb el seu entorn i amb les dinàmiques del barri, ha estat també la seva gran aportació. En aquest sentit, va motivar el professorat a conèixer i aplicar
un projecte de competència social amb l’ànim de preveure i solucionar conflictes entre
els alumnes, i va promoure l’ajut i el suport a totes les famílies autòctones i immigrants
que pateixen problemes d’integració per mitjà de la creació d’un grup de relació d’ajuda i acompanyament de les famílies autòctones envers les famílies immigrants.
En la celebració del vintè aniversari del centre, el Departament d’Educació i el districte van permetre el canvi de nom de l’escola. A partir d’aleshores el nom oficial,
Pegaso, recordarà per sempre la lluita veïnal que la va fer néixer.
30
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva labor social al capdavant d’un local comercial
que va convertir en referent d’un barri.
SANT ANDREU
PERE HEREDERO I MAYOL
Pere Heredero i Mayol va néixer el 1936 a Sant Andreu de Palomar i és el petit de
sis germans. Els seus pares, l’Eduard i la Carme, des de 1928 tiraven endavant el Petit Versailles com a negoci familiar, en el qual van col·laborar tots els germans. Després de la guerra i obligat pel nou règim, l’establiment va canviar el nom pel de «bar
Versalles».
Amb la mort del pare, l’any 1974, el Pere va assumir la responsabilitat de l’establiment i el va convertir en un autèntic local social des d’on impulsà iniciatives esportives, cafès teatre o tertúlies literàries. Tant és així que aquell any 1974 i davant de
la possibilitat de tancament del bar, el barri es mobilitzà amb els crits de «Caixa,
no; Versalles, sí».
Durant els anys de transició, la labor social que el Pere realitzava en el seu bar va
arribar fins al punt que ell mateix pactava amb el sereno del barri els recorreguts del
grup de joves que sortien a fer pintades contra la dictadura per tal que el sereno no
se’ls trobés durant les rondes. Un altre bon exemple, i ja una tradició a Sant Andreu,
és la celebració de «les avançades» com a festa de Cap d’Any anticipada perquè els
amics que el dia 31 tenien compromisos familiars poguessin celebrar-ho junts. Fins
a la seva jubilació, el Versalles ha estat l’exemple d’una manera molt especial d’entendre l’activitat comercial.
31
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució a la millora de la qualitat de vida dels barris,
en especial del barri de la Via Trajan.
SANT MARTÍ
FELICIDAD GRACIA I ALCONCHEL
Felicidad Gracia i Alconchel va néixer el 1937 a Barcelona, al carrer de l’Est del barri del Raval. El 1953, amb 16 anys, es va traslladar al barri de la Via Trajana. Va estudiar Peritatge Mercantil, però no va exercir, sinó que va dedicar la seva vida laboral a treballar de modista.
Un any després de la seva arribada al barri, el 1954, es va constituir l’Associació de
Veïns de la Via Trajana. La Felicidad sempre ha estat estretament lligada a l’associació, bé com a sòcia activa o bé com a presidenta de la comunitat, impulsant i
promovent un ampli ventall d’accions reivindicatives per aconseguir la millora de la
qualitat de vida dels habitants del barri. El 1991 va ser elegida vicepresidenta i, l’any
1992, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Via Trajana.
La seva implicació i participació activa en tots els projectes de millora del barri, tant
en qualitat urbanística com en cohesió social, han contribuït a potenciar i dinamitzar la vida associativa de la Via Trajana. Actualment, l’Associació de Veïns i Veïnes
de Via Trajana forma part de la Coordinadora d’Entitats Eix Prim.
32
MEDALLA D’HONOR DE BARCELONA
per la seva contribució a la integració escolar
i social de l’alumnat de l’escola.
SANT MARTÍ
JOSÉ MANUEL RODRÍGUEZ I MÉNDEZ
José Manuel Rodríguez i Méndez va néixer el 1945 al municipi de La Caridad, al
Principat d’Astúries. És diplomat en Magisteri i llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona.
Fou mestre i funcionari del Ministeri de Justícia al llarg dels anys 1968, 1969 i 1970.
Posteriorment va exercir com a professor en diverses escoles públiques de l’àrea metropolitana —Graduada San Pedro, de Monistrol de Montserrat, i Jacinto Verdaguer, de Cornellà de Llobregat— i de la ciutat de Barcelona —Príncep de Viana I i
Antoni Brusi—.
El mes de setembre de 1979 es va incorporar com a professor i membre de l’equip
directiu del CEIP Catalònia, que es va inaugurar aquell mateix any. Ha estat director del CEIP Catalònia, per reeleccions consecutives, des del curs escolar 1979-1980
fins a l’actual curs 2004-2005.
Durant tots aquests anys ha destacat pel seu esforç i dedicació en favor de la integració de l’alumnat estranger i d’ètnies minoritàries mitjançant un programa pilot,
aplicat en col·laboració amb els Serveis Socials del districte de Sant Andreu, d’utilització dels recursos de l’escola en l’atenció preferent a les necessitats primàries de
les famílies d’aquests alumnes.
També ha destacat com a actiu defensor dels hàbits i les actituds cíviques i ha
col·laborat en la cohesió social del barri, generant una cultura de participació de la
comunitat educativa i del veïnat en tota mena de celebracions, esdeveniments i actes promoguts pel centre.
33
MEDALLES
20
04
D’H O N O R D E
B ARCELONA
R e l a c i ó d e p e r s o n e s i e n t i t a t s g u a rd o n a d e s
amb la Medalla d'Honor de Barcelona
e n a ny s a n t e r i o r s
RELACIÓ DE PERSONES GUARDONADES AMB LA MEDALLA D’HONOR
DE BARCELONA EN ANYS ANTERIORS
DATA DE LLIURAMENT
Abad i Abad, Francisco ...............................................................................................14
Agelet i Gomà, Adela ..................................................................................................05
Alemany i Esteve, Mossèn Joan ....................................................................................01
Alòs i Martínez, Josep M. ............................................................................................14
Altisent i Balmàs, Aurora.............................................................................................07
Andrés i González, José ...............................................................................................05
Angelats i Sayols, Joaquima .........................................................................................16
Argemí i d’Abadal, Roser.............................................................................................22
Arias Zimerman, Jaime ................................................................................................01
Ausensi, Manuel .........................................................................................................05
Baiget i Masip, Josep...................................................................................................07
Balcells i Segalà, Carme...............................................................................................16
Batlle i Piera, Bonaventura ..........................................................................................16
Bigordà i Montmany, Josep .........................................................................................03
Blanch i Moya, Francesc..............................................................................................05
Boadas i Ribas, Dolors................................................................................................16
Boix i Torres, Francesc.................................................................................................01
Bonal i de Falgàs, M. Dolors .......................................................................................05
Borrell i Mas, Francesc ................................................................................................03
Bota i Prat, Josep ........................................................................................................03
Botia i Rodríguez, Josep ..............................................................................................22
Brengaret i Framis, Antoni...........................................................................................14
Caballé i Abella, Joan ..................................................................................................07
Calderó i Calopa, Josep...............................................................................................03
Campo i Tolosana, Manuel .........................................................................................07
Cánovas i Lapuente, Alfons .........................................................................................03
Carbó i Masllorens, Joaquim .......................................................................................14
Carbonell i Barberà, Francesc ......................................................................................16
Carbonell i de Ballester, Jordi ......................................................................................22
Cartañà i Gómez, Anselm............................................................................................16
Casas i Bosch, Josep ...................................................................................................03
Casaus i de la Fuente, Nicolau.....................................................................................16
Castaño i Reolid, Sor Inocencia ...................................................................................03
Clement i Sangüesa, Joana ..........................................................................................14
Clop i Urpí, Salvador...................................................................................................07
Company i González, Mercè ........................................................................................07
Corachán i Camps, Josep ............................................................................................05
Cortadellas i Baltasar, Salvador ...................................................................................16
Datzira i Cervera, Maria ..............................................................................................01
Delgado Cruz, Rafael ..................................................................................................22
Diez i Quijano, Desideri...............................................................................................05
Escamilla i Gómez, Salvador........................................................................................01
36
02
03
03
02
03
03
01
01
03
03
03
01
01
02
03
01
03
03
02
02
01
02
03
02
03
02
02
01
01
01
02
01
02
02
03
03
03
01
03
01
03
03
2002
2001
2004
2002
2000
2001
1998
2003
2004
2001
2000
1998
1998
1999
2001
1998
2004
2001
1999
1999
2003
2002
2000
1999
2000
1999
2002
1998
2003
1998
1999
1998
1999
2002
2000
2000
2001
1998
2004
2003
2001
2004
DATA DE LLIURAMENT
Espar i Ticó, Josep ......................................................................................................14
Estrany i Garí, Maria ...................................................................................................07
Faro i Canet, Antonio..................................................................................................07
Farreras i Valentí, Elvira ...............................................................................................03
Ferreres i Torre, Teresa ................................................................................................05
Gallinat i Roman, Enriqueta ........................................................................................14
Garcia i Cartanyà, Andreu ...........................................................................................03
Garriga i Osca, Teodor ................................................................................................05
Gimeno i Capilla, Josep ...............................................................................................01
Gras i Mateu, Jordi .....................................................................................................22
Huertas i Claveria, Josep M .........................................................................................16
Ibáñez Calle, M. Eugenia .............................................................................................22
Jolis/Simó, Agustí i Maria Antònia ...............................................................................14
Jordà i Barreras, Cristòfol ............................................................................................16
Juncadella i Urpinas, Rafael.........................................................................................01
Llimona i Barret, Jordi .................................................................................................07
Llongueras i Campañà, Miquel ....................................................................................07
López Raimundo, Gregorio..........................................................................................14
Macià i Gómez, Antònia..............................................................................................16
Macías i Macías, José ..................................................................................................07
Marçal, M Mercè ........................................................................................................03
Martinell i Taxonera, Maria .........................................................................................03
Martínez i Arcos, Manuel ............................................................................................01
Martínez de Foix, Josep ...............................................................................................16
Martínez i Martínez, Manuel .......................................................................................07
Mas i Canals, Maria ....................................................................................................01
Mateu i Bullich, Jaume “Tortell Poltrona” ....................................................................22
Mora i Navarro, Dídac ................................................................................................16
Moran i Ocerinjàuregui, Josep .....................................................................................03
Moratalla i Martínez, Josep .........................................................................................14
Morros i Canalda, Teresa ............................................................................................22
Múrria i Boada, Joan...................................................................................................14
Núnez i González, Miquel............................................................................................03
Oliveda i Puig, M. Lluïsa..............................................................................................07
Olivella i Valls, Montserrat...........................................................................................14
Oller i Montia, Roser...................................................................................................16
Padrosa i Cervera, Tomàs............................................................................................05
Pàmies i Bertran, Teresa ..............................................................................................16
Perelló i Picchi, Francesc .............................................................................................16
Pérez i Moreno, Ángel .................................................................................................05
Pérez i Sánchez, Eugeni ...............................................................................................22
Petit Jordi ...................................................................................................................22
Piqueras i Carrasco, Mercè ..........................................................................................01
Planas i Monclús, Joaquim ..........................................................................................05
Pous i Serra, Martí ......................................................................................................16
02
03
03
02
03
02
02
03
03
01
01
01
02
01
03
03
03
02
01
03
02
02
03
01
03
03
01
01
02
02
01
02
02
03
02
01
03
01
01
03
01
01
03
03
01
2002
2000
2000
1999
2001
2002
1999
2001
2004
2003
1998
2003
2002
1998
2004
2000
2000
2002
1998
2000
1999
1999
2004
1998
2000
2004
2003
1998
1999
2002
2003
2002
1999
2000
2002
1998
2001
1998
1998
2001
2003
2003
2004
2001
1998
37
DATA DE LLIURAMENT
Puig i Giménez, Anna ..................................................................................................03
Raventós i Arquer, Vicenç ............................................................................................14
Rebollo i Calleja, Diosdado .........................................................................................14
Roca i Vilarroya, Antoni ..............................................................................................03
Rodríguez i Ocaña, Fernando ......................................................................................07
Rodríguez Rodelas, Ana ..............................................................................................22
Roig i Salas, Alícia.......................................................................................................22
Romeu i Barrera, Jordi ................................................................................................01
Sabaté i Dausà, Joaquim .............................................................................................22
Salvat i Gras, Jorge......................................................................................................03
Salvo i Iborra, Maria ...................................................................................................01
Sardà i Domènech, Joan..............................................................................................07
Semir i Rovira, Agustí de .............................................................................................01
Sentís i Anfruns, Carles................................................................................................14
Serrano i Vidal, Jaume .................................................................................................16
Soliguer i Valls, Roser ..................................................................................................22
Soto i García, Francesc................................................................................................22
Tejada Girón, Miquel ..................................................................................................05
Tena, Mossèn Francesc................................................................................................03
Torrens i Gost, Antoni.................................................................................................16
Torres i Marquès, Paulina............................................................................................01
Torres i Romeu, Mossèn Salvador ................................................................................01
Trullà i Forcada, Antoni ..............................................................................................03
Ulloa, Alejandro..........................................................................................................07
Vallhonesta i Molins, Roser .........................................................................................14
Velasco i García, Juan Manuel .....................................................................................05
Verdaguer i Coma, Josep .............................................................................................14
Verdura i Tenas, Josep .................................................................................................16
Vidal i Puiggrós, Rosa..................................................................................................05
Vila i Amorós, Josep ....................................................................................................14
Vilaplana i Tarradas, Francesc .....................................................................................14
Vilar i Brasó, Josep ......................................................................................................01
Vilas i Siches, Montserrat ............................................................................................01
Villagrasa i Alcaide, Genaro .........................................................................................05
Vital i Velo, Manuel .....................................................................................................16
Vives i Sicília, Joan Enric ..............................................................................................07
38
02
02
02
02
03
01
01
03
01
02
03
03
03
02
01
01
01
03
02
01
03
03
02
03
02
03
02
01
03
02
02
03
03
03
01
03
1999
2002
2002
1999
2000
2003
2003
2004
2003
1999
2004
2000
2004
2002
1998
2003
2003
2001
1999
1998
2004
2004
1999
2000
2002
2001
2002
1998
2001
2002
2002
2004
2004
2001
1998
2000
RELACIÓ D’ENTITATS GUARDONADES AMB LA MEDALLA D’HONOR
DE BARCELONA EN ANYS ANTERIORS
DATA DE LLIURAMENT
Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Agrupament Escolta Ramon Llull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Aldees Infantils SOS de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Amnistia Internacional Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Associació Amical de Mauthausen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Associació Catalana d’Ex-presos Polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
Associació Cultural Tram . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Associació d’Amics del Barri de Sant Just . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Associació d’Amics dels Gegants del Pi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
Associació d’Artesans de Gràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Associació d’Entitats per al Pla Integral del Casc Antic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Associació de Veïns de Torre Baró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Ateneu Cultural Hortenc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 01 1998
Banc Solidari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Biblioteca Popular de Montbau "Albert Pérez Baró" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Carolines de La Rambla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Casal dels Infants del Raval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Castellers de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
CEIP Municipal Patronat Domènech . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Centre de Cultura Popular Montserrat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) Pere Barnils . . . . . . .07 03 2000
Centro Cultural García Lorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
Col·legi Lestonnac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Colla de Castellers de la Vila de Gràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Colla de Sant Medir "Unió Gracienca" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Colles de Cultura Popular de Gràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Comité d’Empresa de La Maquinista Terrestre i Marítima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Comunitat de Sant Egidi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Consell de la Joventut de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Cooperativa Cultural Rocaguinarda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 01 1998
Coordinadora d’Associacions de Veins i Veïnes i Entitats de Nou Barris . . . . . . . . . . . .07 03 2000
Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb Discapacitat "Les Corts" . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
39
DATA DE LLIURAMENT
Coordinadora de Grups Corals de la Barceloneta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
Coral Canticorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Discos Castelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Escoles Públiques de Primària del districte de Sarrià-Sant Gervasi . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Fed. d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Federació de Cors de Clavé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .05 03 2001
Foment Excursionista de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Fundació Engrunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
Fundació Prisba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Gràcia Territori Sonor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 01 1998
IES Vila de Gràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .01 03 2004
Orfeó de les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 01 2003
Secció Esportiva Santa Eulàlia (SESE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .03 02 1999
Societat Coral L’Espiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 02 2002
40