SOJOURNE TRUTH (1797 – 1883) "I potser no sóc jo una dona?", Primera feminista afroamericana, antiga esclava, que va lluitar pels drets civils i polítics de les dones negres Sojourne Truth és el nom que aquesta dona afroamericana es va donar a si mateixa en 1827, moment en què va ser alliberada, comptava aproximadament 30 anys. Va néixer esclava i com a tal no tenia nom propi ni tampoc una data oficial de naixement, se sap que va néixer entre 1797 i 1800 al comtat d'Ulster, Nova York. La seva mare i el seu pare eren propietat d'un coronel, quan l'amo va morir Sojourne i la resta d'esclaus van passar com a herència al seu fill. Se sap que va tenir molts germans i germanes, però la majoria van ser venuts / es i no els va conèixer. Se sap, també, que va tenir més de deu fills/es, però la majoria van ser venuts/es i penes els va conèixer. Quan el seu propietari va morir (el fill del Coronel), els seus esclaus i esclaves van ser subhastats i Sojourne va passar a les mans d'un altre propietari, un tal Sr Dupont. Quan va ser alliberada va passar un temps convivint amb una família quàquera que li va donar l'única "educació" que va rebre en la seva vida. Isabela, com sembla que l'anomenaven col·loquialment quan era esclava, es va convertir amb la llibertat en una important predicadora religiosa (quàquera), una magnífica oradora, una líder del moviment abolicionista i la primera feminista negra. Un dels moviments socials amb més força, als Estats Units, en la dècada de 1840 era el moviment abolicionista, sorgit dins del corrent de reformes religioses del protestantisme evangèlic. Per les seves arrels religioses, l'abolicionisme americà és un espai on es permet la presència i l'activitat de les dones. A mesura que va passar el temps el moviment abolicionista es va anar polititzant i alliberant de la tutela clerical. En 1840, es va celebrar a Londres la "Convenció contra l'Esclavitud", a la qual van intentar assistir com a delegades dos activistes americanes (blanques) del moviment abolicionista. Un cop a Londres, es va prohibir intervenir en la convecció per ser dones i van haver de sentir les intervencions darrere d'unes cortines, perquè ningú pogués veure. Aquesta profunda decepció va portar a les dues delegades a plantejar-se la qüestió dels seus drets polítics i civils i vuit anys més tard, en 1848 es van congregar més de tres-centes dones a Seneca Falls, en el que es coneix com la primera trobada del moviment feminista americà. Per primera vegada en la història d'aquest país, no es tracta ja de figures aïllades sinó de tot un moviment social. En aquest punt tornem a trobar a Sojourne, que va participar en la trobada de Seneca Falls i que va introduir un tema nou a l'agenda feminista. A la qüestió pendent de l'abolició de l'esclavitud i a les reivindicacions dels drets polítics de les dones, va aportar la crítica per la qüestió racial. En aquella ocasió Sojourne manifestar la seva inquietud pel que considerava una triple discriminació per a les dones negres i va dir que un cop abolida definitivament l'esclavitud si les dones negres no aconseguien els seus drets polítics, elles serien els esclaus dels homes negres. Sojourne passar la resta de vida "predicant" i exposant la seva manera de pensar pels diferents Estats de la Unió i intentant ajudar els esclaus i esclaves negres / es que fugien del Sud. El que li va donar definitivament la notorietat i pel que més se la coneix, és per la frase "I potser no sóc jo una dona?", Que forma part d'un cèlebre discurs que va pronunciar a Ohio en 1856, del que val la pena citar uns pocs paràgrafs. "Aquell home diu que a les dones cal ajudar-les a entrar en els seus carros, obrir-los les portes i assegurar els millors llocs on vulgui que sigui. Mai algun em va ajudar a entrar en un carruatge, ni sortir d'un gorg de fang, o em va oferir un lloc millor. ¿I potser no sóc jo una dona?. Vegin els meus braços!. He arat i plantat, he emmagatzemat collites en graners i cap home em va ajudar! . ¿I potser no sóc jo una dona?. Puc treballar i menjar igual que un home. Vaig parir tretze fills, vaig veure la majoria d'ells ser venuts com a esclaus i, quan vaig plorar sobre la tomba de la meva mare, ¡cap més que Jesús em va escoltar! . ¿I potser no sóc jo una dona?. D'aquesta manera, li feia veure el moviment feminista americà, compost de manera (gairebé exclusiva) per dones anglosaxones (blanques) educades i de classe mitjana que estaven excloent de les seves lluites polítiques a les dones negres i pobres. Truth, en anglès es tradueix per "veritat" en castellà, en una traducció lliure hi ha qui tradueix Sojourne Truth per "a la recerca de la veritat".En honor a aquesta dona, la primera feminista afroamericana, antiga esclava, que va lluitar pels drets civils i polítics de les dones negres, el 1995 la NASA va batejar amb el nom de Sojourne una sonda espacial destinada a Mart. SOJOURNE TRUTH (1797 – 1883) “La esclava feminista” Sojourne Truth, es el nombre que esta mujer afroamericana se dio a sí misma en 1827, momento en el que fue liberada, contaba aproximadamente 30 años. Nació esclava y como tal no tenía nombre propio ni tampoco una fecha oficial de nacimiento, se sabe que nació entre 1797 y 1800 en el condado de Ulster, Nueva York. Su madre y su padre eran propiedad de un coronel, cuando el amo murió Sojourne y el resto de esclavos pasaron como herencia a su hijo. Se sabe que tuvo muchos hermanos y hermanas, pero la mayoría fueron vendidos/as y no los conoció. Se sabe, también, que tuvo más de diez hijos/as, pero la mayoría fueron vendidos/as y apenas los conoció. Cuando su propietario murió (el hijo del Coronel), sus esclavos y esclavas fueron subastados y Sojourne pasó a las manos de otro propietario, un tal Sr. Dupont. Cuando fue liberada pasó un tiempo conviviendo con una familia quáquera que le dio la única “educación” que recibió en su vida1. 1 Aunque nunca pudo aprender a leer y a escribir. Isabela, como parece que la llamaban coloquialmente cuando era esclava, se convirtió con la libertad en una importante predicadora religiosa (quáquera), una magnífica oradora, una líder del movimiento abolicionista y la primera feminista negra. Uno de los movimientos sociales con mayor fuerza, en Estados Unidos, en la década de 1840 era el movimiento abolicionista, surgido dentro de la corriente de reformas religiosas del protestantismo evangélico2. Por sus raíces religiosas, el abolicionismo americano es un espacio donde se permite la presencia y la actividad de las mujeres. A medida que pasó el tiempo el movimiento abolicionista se fue politizando y liberando de la tutela clerical. En 1840, se celebró en Londres la “Convención contra la Esclavitud”, a la que intentaron asistir como delegadas dos activistas americanas3 (blancas) del movimiento abolicionista. Una vez en Londres, se les prohibió intervenir en la convección por ser mujeres y tuvieron que escuchar las intervenciones detrás de unas cortinas, para que nadie pudiera verlas. Esta profunda decepción llevó a las dos delegadas a plantearse la cuestión de sus derechos políticos y civiles y ocho años más tarde, en 18484 se congregaron más de trescientas mujeres en Seneca Falls, en lo que se conoce como el primer encuentro del movimiento feminista americano5. Por primera vez en la historia de ese país, no se trata ya de figuras aisladas sino de todo un movimiento social. En este punto volvemos a encontrar a Sojourne, que participó en el encuentro de Seneca Falls y que introdujo un tema nuevo en la agenda feminista. A la cuestión pendiente de la abolición de la esclavitud y a las reivindicaciones de los derechos políticos de las mujeres, aportó la crítica por la cuestión racial. En aquella ocasión Sojourne manifestó su inquietud por lo que consideraba una triple discriminación para las mujeres negras y dijo que una vez abolida definitivamente la esclavitud si las mujeres negras no conseguían sus derechos políticos, ellas serían las esclavas de los hombres negros. Sojourne pasó el resto de vida “predicando” y exponiendo su manera de pensar por los diferentes Estados de la Unión e intentando ayudar 2 Cabe recordar que las diversas oleadas de emigrantes que llegan USA, procedentes del mundo anglosajón, son en una proporción importante disidentes religiosos del protestantismo, en ese sentido son los más radicales. 3 Lucrecia Mott y Elizabeth Candy Stanton 4 Es el mismo año de la publicación del Manifiesto de Marx. 5 En Seneca Falls, las mujeres consensuaron un manifiesto donde exigían sus derechos siguiendo los mismos argumentos que habían sido utilizados para elaborar la “Declaración de Independencia”. a los esclavos y esclavas negros/as que huían del Sur. Lo que le dio definitivamente la notoriedad y por lo que más se la conoce, es por la frase “¿Y acaso no soy yo una mujer?”, que forma parte de un célebre discurso que pronunció en Ohio en 1856, del que vale la pena citar unos pocos párrafos. “Aquel hombre dice que a las mujeres hay que ayudarlas a entrar en sus carros, abrirles las puertas y asegurarles los mejores lugares donde quiera que sea. Jamás alguno me ayudó a entrar en un carruaje, ni salir de una poza de barro, o me ofreció un mejor lugar. ¿Y acaso no soy yo una mujer?. ¡Vean mis brazos!. ¡He arado y plantado, he almacenado cosechas en graneros y ningún hombre me ayudó6! .¿Y acaso no soy yo una mujer?. Puedo trabajar y comer igual que un hombre. Parí trece hijos, vi a la mayoría de ellos ser vendidos como esclavos y, cuando lloré sobre la tumba de mi madre, ¡ninguno más que Jesús me escuchó! .¿Y acaso no soy yo una mujer?. De esta manera, le hacía ver al movimiento feminista americano, compuesto de manera (casi exclusiva) por mujeres anglosajonas (blancas) educadas7 y de clase media que estaban excluyendo de sus luchas políticas a las mujeres negras y pobres. Truth, en inglés se traduce por “verdad” en castellano, en una traducción libre hay quien traduce Sojourne Truth por “en busca de la verdad”. En honor a esta mujer; la primera feminista afroamericana, antigua esclava, que luchó por los derechos civiles y políticos de las mujeres negras, en 1995 la NASA bautizó con el nombre de Sojourne una sonda espacial destinada a Marte. http://pfimbiyangu.wordpress.com/tag/sojourner-truth/ http://www.historiasdemujeres.com/2009/11/sojourner-truth-17971886.html 6 Los esclavos son considerados bestias de carga y tratados como tales, las esclavas tienen la misma consideración, pero además se ven sometidas a todo tipo de abusos sexuales por parte de sus amos. 7 En la religión protestante, todas las personas hombres y mujeres deben leer la Biblia para interpretarla, por este motivo las niñas aprenden pronto a leer y también muy pronto tienen escuelas de grado medio y superior, mientras que por las mismas fechas – mediados del siglo XIX - en los países católicos la inmensa mayoría de mujeres son analfabetas.