A la atención de: Fulgencio

Anuncio
SOJOURNE TRUTH (1797 – 1883)
"I potser no sóc jo una dona?",
Primera feminista afroamericana, antiga esclava, que va lluitar pels drets civils i
polítics de les dones negres
Sojourne Truth és el nom que aquesta dona afroamericana es va donar a si
mateixa en 1827, moment en què va ser alliberada, comptava aproximadament
30 anys. Va néixer esclava i com a tal no tenia nom propi ni tampoc una data
oficial de naixement, se sap que va néixer entre 1797 i 1800 al comtat d'Ulster,
Nova York. La seva mare i el seu pare eren propietat d'un coronel, quan l'amo
va morir Sojourne i la resta d'esclaus van passar com a herència al seu fill. Se
sap que va tenir molts germans i germanes, però la majoria van ser venuts / es
i no els va conèixer. Se sap, també, que va tenir més de deu fills/es, però la
majoria van ser venuts/es i penes els va conèixer.
Quan el seu propietari va morir (el fill del Coronel), els seus esclaus i esclaves
van ser subhastats i Sojourne va passar a les mans d'un altre propietari, un tal
Sr Dupont. Quan va ser alliberada va passar un temps convivint amb una
família quàquera que li va donar l'única "educació" que va rebre en la seva
vida. Isabela, com sembla que l'anomenaven col·loquialment quan era esclava,
es va convertir amb la llibertat en una important predicadora religiosa
(quàquera), una magnífica oradora, una líder del moviment abolicionista i la
primera feminista negra. Un dels moviments socials amb més força, als Estats
Units, en la dècada de 1840 era el moviment abolicionista, sorgit dins del
corrent de reformes religioses del protestantisme evangèlic. Per les seves
arrels religioses, l'abolicionisme americà és un espai on es permet la presència
i l'activitat de les dones. A mesura que va passar el temps el moviment
abolicionista es va anar polititzant i alliberant de la tutela clerical. En 1840, es
va celebrar a Londres la "Convenció contra l'Esclavitud", a la qual van intentar
assistir com a delegades dos activistes americanes (blanques) del moviment
abolicionista. Un cop a Londres, es va prohibir intervenir en la convecció per
ser dones i van haver de sentir les intervencions darrere d'unes cortines,
perquè ningú pogués veure. Aquesta profunda decepció va portar a les dues
delegades a plantejar-se la qüestió dels seus drets polítics i civils i vuit anys
més tard, en 1848 es van congregar més de tres-centes dones a Seneca Falls,
en el que es coneix com la primera trobada del moviment feminista americà.
Per primera vegada en la història d'aquest país, no es tracta ja de figures
aïllades sinó de tot un moviment social.
En aquest punt tornem a trobar a Sojourne, que va participar en la trobada de
Seneca Falls i que va introduir un tema nou a l'agenda feminista. A la qüestió
pendent de l'abolició de l'esclavitud i a les reivindicacions dels drets polítics de
les dones, va aportar la crítica per la qüestió racial. En aquella ocasió Sojourne
manifestar la seva inquietud pel que considerava una triple discriminació per a
les dones negres i va dir que un cop abolida definitivament l'esclavitud si les
dones negres no aconseguien els seus drets polítics, elles serien els esclaus
dels homes negres. Sojourne passar la resta de vida "predicant" i exposant la
seva manera de pensar pels diferents Estats de la Unió i intentant ajudar els
esclaus i esclaves negres / es que fugien del Sud.
El que li va donar definitivament la notorietat i pel que més se la coneix, és per
la frase "I potser no sóc jo una dona?", Que forma part d'un cèlebre discurs
que va pronunciar a Ohio en 1856, del que val la pena citar uns pocs paràgrafs.
"Aquell home diu que a les dones cal ajudar-les a entrar en els seus
carros, obrir-los les portes i assegurar els millors llocs on vulgui que
sigui. Mai algun em va ajudar a entrar en un carruatge, ni sortir d'un gorg
de fang, o em va oferir un lloc millor. ¿I potser no sóc jo una dona?.
Vegin els meus braços!. He arat i plantat, he emmagatzemat collites en
graners i cap home em va ajudar! . ¿I potser no sóc jo una dona?.
Puc treballar i menjar igual que un home. Vaig parir tretze fills, vaig veure
la majoria d'ells ser venuts com a esclaus i, quan vaig plorar sobre la
tomba de la meva mare, ¡cap més que Jesús em va escoltar! . ¿I potser no
sóc jo una dona?.
D'aquesta manera, li feia veure el moviment feminista americà, compost de
manera (gairebé exclusiva) per dones anglosaxones (blanques) educades i de
classe mitjana que estaven excloent de les seves lluites polítiques a les dones
negres i pobres. Truth, en anglès es tradueix per "veritat" en castellà, en una
traducció lliure hi ha qui tradueix Sojourne Truth per "a la recerca de la
veritat".En honor a aquesta dona, la primera feminista afroamericana, antiga
esclava, que va lluitar pels drets civils i polítics de les dones negres, el 1995 la
NASA va batejar amb el nom de Sojourne una sonda espacial destinada a
Mart.
SOJOURNE TRUTH (1797 – 1883)
“La esclava feminista”
Sojourne Truth, es el nombre que esta mujer afroamericana se dio a
sí misma en 1827, momento en el que fue liberada, contaba
aproximadamente 30 años.
Nació esclava y como tal no tenía nombre propio ni tampoco una
fecha oficial de nacimiento, se sabe que nació entre 1797 y 1800 en
el condado de Ulster, Nueva York. Su madre y su padre eran
propiedad de un coronel, cuando el amo murió Sojourne y el resto de
esclavos pasaron como herencia a su hijo.
Se sabe que tuvo muchos hermanos y hermanas, pero la mayoría
fueron vendidos/as y no los conoció. Se sabe, también, que tuvo más
de diez hijos/as, pero la mayoría fueron vendidos/as y apenas los
conoció.
Cuando su propietario murió (el hijo del Coronel), sus esclavos y
esclavas fueron subastados y Sojourne pasó a las manos de otro
propietario, un tal Sr. Dupont. Cuando fue liberada pasó un tiempo
conviviendo con una familia quáquera que le dio la única “educación”
que recibió en su vida1.
1
Aunque nunca pudo aprender a leer y a escribir.
Isabela, como parece que la llamaban coloquialmente cuando era
esclava, se convirtió con la libertad en una importante predicadora
religiosa (quáquera), una magnífica oradora, una líder del
movimiento abolicionista y la primera feminista negra.
Uno de los movimientos sociales con mayor fuerza, en Estados
Unidos, en la década de 1840 era el movimiento abolicionista, surgido
dentro de la corriente de reformas religiosas del protestantismo
evangélico2. Por sus raíces religiosas, el abolicionismo americano es
un espacio donde se permite la presencia y la actividad de las
mujeres. A medida que pasó el tiempo el movimiento abolicionista se
fue politizando y liberando de la tutela clerical.
En 1840, se celebró en Londres la “Convención contra la Esclavitud”,
a la que intentaron asistir como delegadas dos activistas americanas3
(blancas) del movimiento abolicionista. Una vez en Londres, se les
prohibió intervenir en la convección por ser mujeres y tuvieron que
escuchar las intervenciones detrás de unas cortinas, para que nadie
pudiera verlas.
Esta profunda decepción llevó a las dos delegadas a plantearse la
cuestión de sus derechos políticos y civiles y ocho años más tarde,
en 18484 se congregaron más de trescientas mujeres en Seneca
Falls, en lo que se conoce como el primer encuentro del
movimiento feminista americano5. Por primera vez en la historia
de ese país, no se trata ya de figuras aisladas sino de todo un
movimiento social. En este punto volvemos a encontrar a Sojourne,
que participó en el encuentro de Seneca Falls y que introdujo un
tema nuevo en la agenda feminista. A la cuestión pendiente de la
abolición de la esclavitud y a las reivindicaciones de los derechos
políticos de las mujeres, aportó la crítica por la cuestión racial. En
aquella ocasión Sojourne manifestó su inquietud por lo que
consideraba una triple discriminación para las mujeres negras y dijo
que una vez abolida definitivamente la esclavitud si las mujeres
negras no conseguían sus derechos políticos, ellas serían las esclavas
de los hombres negros.
Sojourne pasó el resto de vida “predicando” y exponiendo su manera
de pensar por los diferentes Estados de la Unión e intentando ayudar
2
Cabe recordar que las diversas oleadas de emigrantes que llegan USA, procedentes del
mundo anglosajón, son en una proporción importante disidentes religiosos del protestantismo,
en ese sentido son los más radicales.
3
Lucrecia Mott y Elizabeth Candy Stanton
4
Es el mismo año de la publicación del Manifiesto de Marx.
5
En Seneca Falls, las mujeres consensuaron un manifiesto donde exigían sus derechos
siguiendo los mismos argumentos que habían sido utilizados para elaborar la “Declaración de
Independencia”.
a los esclavos y esclavas negros/as que huían del Sur. Lo que le dio
definitivamente la notoriedad y por lo que más se la conoce, es por la
frase “¿Y acaso no soy yo una mujer?”, que forma parte de un
célebre discurso que pronunció en Ohio en 1856, del que vale la pena
citar unos pocos párrafos.
“Aquel hombre dice que a las mujeres hay que ayudarlas a
entrar en sus carros, abrirles las puertas y asegurarles los
mejores lugares donde quiera que sea. Jamás alguno me
ayudó a entrar en un carruaje, ni salir de una poza de barro, o
me ofreció un mejor lugar. ¿Y acaso no soy yo una mujer?.
¡Vean mis brazos!. ¡He arado y plantado, he almacenado
cosechas en graneros y ningún hombre me ayudó6! .¿Y acaso
no soy yo una mujer?. Puedo trabajar y comer igual que un
hombre. Parí trece hijos, vi a la mayoría de ellos ser vendidos
como esclavos y, cuando lloré sobre la tumba de mi madre,
¡ninguno más que Jesús me escuchó! .¿Y acaso no soy yo una
mujer?.
De esta manera, le hacía ver al movimiento feminista americano,
compuesto de manera (casi exclusiva) por mujeres anglosajonas
(blancas) educadas7 y de clase media que estaban excluyendo de sus
luchas políticas a las mujeres negras y pobres.
Truth, en inglés se traduce por “verdad” en castellano, en una
traducción libre hay quien traduce Sojourne Truth por “en busca de la
verdad”.
En honor a esta mujer; la primera feminista afroamericana, antigua
esclava, que luchó por los derechos civiles y políticos de las mujeres
negras, en 1995 la NASA bautizó con el nombre de Sojourne una
sonda espacial destinada a Marte.
http://pfimbiyangu.wordpress.com/tag/sojourner-truth/
http://www.historiasdemujeres.com/2009/11/sojourner-truth-17971886.html
6
Los esclavos son considerados bestias de carga y tratados como tales, las esclavas tienen la
misma consideración, pero además se ven sometidas a todo tipo de abusos sexuales por parte
de sus amos.
7
En la religión protestante, todas las personas hombres y mujeres deben leer la Biblia para
interpretarla, por este motivo las niñas aprenden pronto a leer y también muy pronto tienen
escuelas de grado medio y superior, mientras que por las mismas fechas – mediados del siglo
XIX - en los países católicos la inmensa mayoría de mujeres son analfabetas.
Descargar