COMENTARIS DE TEXT FETS PER ALUMNES 1. Expliqueu

COMENTARIS DE TEXT FETS PER ALUMNES
"-Veges-ho ara des d'aquest altre punt de vista. Quan l'ànima i el cos estan plegats,
la natura disposa que l'un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l'altra mani i
faci d'amo. Si parteixes d'aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que
és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la
capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la de d'ésser manat i servir com un
esclau?
-A mi, sí.
-¿A quin dels dos s'assembla l'ànima?
-Evidentment, Sòcrates, l'ànima s'assembla al que és diví i el cos al que és mortal.
-Examina, ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta
conclusió: allò que més s'assembla al diví, a l'immortal, a l'intel!ligible, al que té
una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell
mateix és l'ànima; en canvi, allò que més s'assembla a l'humà, al mortal, al que té
forma múltiple i és inintel!ligible, al que pot descompondre’s i mai no resta idèntic a
ell mateix és el cos. ¿Tenim, estimat Cebes, alguna altra raó que demostri que no
és com diem?
-No la tenim.
-¿Què, doncs? Si les coses són com diem ¿no escau al cos de disgregar-se
ràpidament i a l'ànima, en canvi, de no disgregar-se gens o gairebé gens?
-¿Com no seria així? (Plató, Fedó 79e-80c)
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.
En este fragmento del Fedón hay dos ideas principales: la primera, que
también es la premisa del texto, afirma que en un humano, es decir,
que cuando el alma y el cuerpo están juntos, uno es esclavo del otro. La
segunda idea, basada en que lo divino prevalece por encima de lo
mortal, es que ya que el alma se asemeja más a lo divino y el cuerpo a
lo mortal, es el alma quien manda y el cuerpo su esclavo.
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les
expressions següents: intel•ligible, forma única.
Inteligible: se utiliza esta palabra para hacer referencia a algo que ni se
puede tocar con las manos, ni se puede percibir con cualquier otro de
los cinco sentidos, más que a través de la razón.
Forma única: con esto, se hace referencia a una idea simple, que no
cambia. Lo cual nos recuerda el “argumento de la simplicidad” para
demostrar la inmortalidad del alma, es decir, que también es un atributo
divino.
3. Expliqueu el sentit de la següent frase del text: “allò que més
s’assembla a l’humà, al mortal, al que té forma múltiple i és
inintel•ligible, al que pot descompondre i mai no resta idèntic a ell
mateix és el cos”. Feu referència als aspectes del pensament de
Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el text.
Platón muestra una visión dualista en muchos aspectos de su filosofía, en
este caso nos interesa su dual percepción de la realidad: el mundo
sensible y el mundo inteligible.
En el primer mundo Platón coloca las cosas y todo aquello que podemos
percibir con los sentidos físicos, y lo describe como a una mera copia,
imperfecta e imitadora, de la verdadera realidad que resta en el
segundo mundo nombrado, el mundo inteligible. Siguiendo estos
parámetros, y dándonos cuenta de la clara superioridad del mundo
inteligible sobre el sensible, para Platón, vemos que, si por algún casual,
estos dos llegasen a relacionarse, unirse, y, por naturaleza, uno tuviese
que ser esclavo del otro, sería el mundo inteligible quien gobernaría
sobre el sensible.
Bien, ahora, relacionando todo lo que hemos dicho con el texto, nos
damos cuenta de que Platón intenta demostrar esta superioridad del
alma (mundo intangible) sobre el cuerpo (mundo sensible), y que para
ello les da a cada uno atributos de sus respectivos mundos.
Otro aspecto para tener en cuenta sobre Platón es que, para él, lo
cambiante es falso, tan sólo lo que no se inmuta, que siempre
permanece igual es auténtico, pues no se corrompe con cambios.
Entonces, cuando Platón, por boca de Sócrates, se ve obligado a
relacionar alma con divinidad y cuerpo con mortalidad, le da al cuerpo
adjetivos indiscutibles como mortal, de formas múltiples –y aquí
encontramos ese cambio que muestra que se es una copia y no lo real_,
ininteligible –se puede percibir perfectamente con los sentidos-, se
puede descomponer –por tanto no es simple y puede morir. Según
Platón cuenta en su “argumento de la simplicidad del alma”, tan sólo
aquello simple, que no se pueda descomponer, no va a morir y, por
tanto, es inmortal y divino.
4. Compareu la concepció de Plató que de l’ésser humà (cos i
ànima) amb una altra concepció de l’ànima (o del jo) que es pugui
trobar en la història del pensament.
Para Platón, que tiene una visión dualista del ser humano, éste está
formado por cuerpo y alma. El cuerpo es aquello físico, mientras que el
alma es algo de origen divino que aporta el conocimiento dado que,
gracias a su inmortalidad, antes de restar atrapada en un cuerpo, vivió
libremente en el mundo de las Ideas, observándolas, y ahora, en el
mundo sensible, a través de la dialéctica y de la reminiscencia, recuerda
esas Ideas y, por tanto, aporta todo el conocimiento que el cuerpo tiene.
Comparando esta visión platónica del ser humano con la visión
aristotélica del mismo tema, vemos que el alumno criticó al maestro en
más de dos y de tres aspectos.
Para empezar, Aristóteles no cree que el alma sea inmortal, de hecho,
habla de que el alma, al igual que el cuerpo, se corrompe y muere, y de
que, claramente no es el alma quien aporta el conocimiento al cuerpo,
sino que el conocimiento depende por completo del aprendizaje de
cada uno. En contraposición a la teoría de “conocer es recordar” de
Platón, Aristóteles se atreve a defender todo lo contrario; no tan sólo que
el alma no aporta conocimientos, sino que todo conocimiento racional
debe pasar antes por la sensaciones, es decir, que el conocimiento,
antes de llegar al alma, debe pasar obligatoriamente por el cuerpo y,
por tanto, sin este no hay conocimiento.
Otro punto muy diferenciado entre Platón y Aristóteles, es que al otorgar
el conocimiento al alma, Platón debe defender que todo acto humano de
maldad es cometido por ignorancia, puesto que sino defendiera eso
rompería ese esquema del alma como divina, como poseedora del
conocimiento, como incorruptible y como buena. En cambio, Aristóteles,
afirma que todos los humanos tenemos perfecta conciencia del bien y
del mal, y que cuando cometemos un acto de maldad es porque
queremos; que ese acto parte de nuestra libre elección.
5. Creieu que Plató te raó quan defensa que es pot justificar
racionalment que l’ànima és immortal? Raoneu la resposta.
Creo que no. Y creo que no porque de la misma manera que Platón
demuestra que ésta es inmortal, Aristóteles demuestra lo contrario,
entonces ¿no es aquello tan ambiguo como esto algo indemostrable?
La razón humana, siempre según mi criterio, no está capacitada para
razonar algo no razonable, es decir, algo ilógico e improbable, y la
inmortalidad del alma se asemeja más a un deseo desesperado que a
algo que podamos probar.
Platón intenta demostrar la inmortalidad del alma con falacias y
argumentos circulares que dependen por completo los unos de los otros;
no son argumentos sólidos e independientes. Y siguiendo la propia
mentalidad de Platón, si lo simple es verdadero y lo compuesto mortal y
falso, y los argumentos de Platón sobre la inmortalidad del alma hemos
dicho que no son independientes, ni por tanto simples, ¿no defiende él
mismo unos argumentos que, por otro lado, afirma que deben ser
falsos?
"-Ben dit, Símmies –respongué Cebes-. Perquè sembla que
hem aconseguit com la meitat de la demostració que calia:
hem demostrat que la nostra ànima existia abans que
naixéssim, però cal demostrar encara que quan hem mort no
existeix pas menys que abans de néixer. Això seria la
demostració completa.
-Ja està demostrat, Símmies i Cebes –féu Sòcrates-, només
que tingueu voluntat d’ajuntar l’argument present amb el
que hem admès abans, que deia que tot vivent neix del que
és mort. Perquè, si l’ànima ja existia abans, i necessàriament
ella mateixa no ha pogut venir a l’existència a partir de cap
altra cosa que no sigui el que és mort i està mort, ¿no és
necessari que, encara que hagi mort, continuï existint, si és
que realment ella ha de tornar a néixer? El que dèieu, doncs,
queda demostrat”.
(Plató, Fedó)
1. Expliqueu breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del
text i com hi apareixen relacionades (2 punts).
2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules) el significat, en el text, de
l’expressió “i necessàriament ella mateixa no ha pogut venir a
l’existència a partir de cap altra cosa que no sigui el que és mort
i està mort”. (1 punt)
3. Per què diu Plató que “cal demostrar encara que quan hem mort no
existeix pas menys que abans de néixer. Això seria la demostració
completa.” Feu referència als aspectes del pensament de Plató que
siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. (3
punts)
4. Compareu la concepció de l’ésser humà de Plató amb la de un altre
filòsof. (2 punts)
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els contraris neixen un de
l’altre? (2 punts)
1.- Aquest fragment de text és un diàleg entre Símmies, Cebes i Sócrates, en
que Sócrates està demostrant l’eternitat de l’ànima i la seva existència abans
del nostre naixement i després de la nostra mort a Símmies i Cebes. Al principi,
Cebes ens mostra que està d’acord amb els arguments anteriors de Sócrates,
on demostra l’existéncia de l’ànima abans del nostre naixement, i li diu a
Sócrates que encara queda per demostrar la seva existència després de la
mort. En el segon paràgraf, Sócrates mostra a Símmies i Cebes que el que
demana Cebes ja està demostrat ajuntant l’argument present amb l’anterior,
l’argument dels contraris.
2.- Aquesta expressió vol dir que l’ànima ha d’haver nascut d’alguna cosa que
està morta.
3.- Aquest fragment del diàleg de Plató “Fedó“ és un diàleg entre Cebes,
Símmies i Sócrates abans de la mort d’aquest últim. Cebes i Símmies estan
demanant a Sócrates la demostració completa de que l’ànima existeixi abans
del nostre naixement i després de la nostra mort. Aixó és un pensament
platónic que diu que l’ànima és eterna i va de cos en cos; quan el cos que té
assignada actualment mor, ella no deixa ‘dexistir, sinó que és transportada a un
altre cos.
Al fragment de text, Sócrates ja ha demostrat l’existència de l’ànima abans del
nostre naixement amb la teoria platónica de la reminisència. Aquetsa teoria diu
que cóneixer és recordar, és a dir, tot el que nosaltres sabem no ho aprenem,
sinó que la nostra ànima ho recorda. Així, la nostra ànima ha d’haver existit
abans del nostre naixement per poguer haver aprés totes les coses que
recorda al llarg de la nostra vida.
Per aixó Cebes diu que “cal demostrar encara que quan hem mort no existeix
pas menys que abans de néixer”. Està demanant a Sócrates que demostri que
l’ànima no desapareix quan mor el cos en que està, sinó que continua existint
per després anar a un altre cos; així la demostració sería completa. Sócrates
respon dient que, tenint en compte la teoria de la reminisència i l’argument dels
contraris, ja està demostrat. L’argument dels contraris ens diu que tota cosa
neix del seu contrari: una cosa gran surt d’una petita, una ràpida d’una lenta,
etc. Així, podem deduir que les coses vives neixen de les mortes, i les mortes
neixen dels vius.
Tenint aixó en compte, Sócrates demostra que l’ànima necessàriament
continua existint després de la mort del cos, ja que ha d’existir per tornar a
estar viva amb un cos i completar el cicle.
Així, un cop demostrat aixó, ja queda la demostració completada: l’ànima
existeix abans del nostre naixement i continua existint després de la nostra
mort.
4.- Segons Plató, l’ésser humà està format per un cos, que és mortal, finit i
pertany al món de les coses, i per una ànima, que és immortal, infinita i pertany
al món de les idees, però que està amb el cos, i aquesta li fa de “presó”.
Aquesta idea és semblant a la d’Aristòtil, que diu que l’ésser humà està format
per dues parts: una invariable i racional, que s’anomena esséncia, i una
sensible i variable, la materia. L’esséncia s’assembla al concepte d’ànima de
Plató, i la materia s’assembla al concepte de cos de Plató. La principal
diferència és que Aristòtil diu que la esséncia mor amb nosaltres, no es
immortal ni va a un altre cos com diu Plató. Aritsòtil també diu que l’ésser humà
té altres aspectes, com són l’acte (el que sóm en un moment determinat) i la
poténcia (el que podem arribar a ser en un futur), i una substància (alló de
nosaltres que no canvia mai al llarg de tota la nostra vida) i uns accidents (les
coses que sí canvien: aspecte, altura, pes, roba, etc.).
5.- No crec que neixin els uns dels altres, però sí que crec que per haver uns
han d’haver els altres. Així, perquè una cosa sigui gran, han d’haver altres
petites, sinó aquella no es podria classificar de gran ni petita. Per considerar
una cosa morta, han d’haver-hi altres que estiguin vives, per poder-ho
comparar i saber les diferències, però no crec que les unes neixen de les altres
i viceversa. Una cosa ràpida no necessàriament neix d’una lenta, ni sorgeix
d’ella: potser sempre ha sigut ràpida i sempre ho serà, mai és lenta; però ens
cal que hi hagui coses lentes per comparar-ho i veure que la cosa ràpida és, de
veritat, ràpida.
DESCARTES
“Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic
convençut que mai no ha existit res de tot el que la meva
memòria plena d’enganys em presenta. Penso que estic mancat
de sentits. Crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el
lloc no són altra cosa que ficcions del meu esperit. Què podré
considerar, doncs, com a vertader? Potser, només, que al món no
hi ha res de cert. El fet de dubtar prova que jo, que dubto,
existeixo. La meva existència és la primera veritat indubtable.
Però, jo què sé si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que
acabo de considerar incertes de la qual no es pugui tenir el més
mínim dubte. No hi ha algun Déu, o algun altre poder, que faci
concebre aquests pensaments al meu esperit? Això no és
necessari, perquè, tal vegada, sóc capaç de produir-los per mi
mateix. I jo, almenys, no sóc alguna cosa? Però, ja he negat que
tingués cap sentit i cap cos; dubto, tanmateix, i què en resulta
d’això? Sóc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no
podria ser? Però, m’he convençut que no hi havia res de res en el
món: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. No estic, doncs,
convençut que jo tampoc no existeixo? Tant se val, si estic
convençut d’alguna cosa o si només penso alguna cosa,
indubtablement sóc. Però, hi ha no sé quin enganyador molt
poderós i astut que utilitza tot el seu enginy per enganyar-me
sempre. No hi ha, doncs, cap dubte que si m’enganya és perquè
sóc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podrà fer
que jo no sigui res, mentre jo pensi que sóc alguna cosa. De
manera que, després de pensar-ho bé i examinar-ho tot amb
molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que la
proposició jo sóc, jo existeixo és necessàriament vertadera, cada
vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit.
(Descartes, Meditacions metafísiques, 2ª meditació)
1.Explicar breument el contingut del text. (2 punts)
2.Explicar el significat, en el text, de “extensió” i de “esperit” (1 punt)
3.Per què diu Descartes que “si estic convençut d'alguna cosa o només
si penso alguna cosa, indubtablement sóc”? (3 punts)
4.Comparar les idees de Descartes amb les dʼalgun algun altre filòsof (2
punts)
5.Creus que el fet de poder dubtar de tot és un bon argument per demostrar
la pròpia existència? (2 punts)
!
!
!
!"!"#$%&'"#(#)*+#%(,)"('+'(%--.(,)"(/")(0#(1%-#(2(-3452$%($"&'"#%(,)"('06(%(*%&'2&(7"-(
7)8'"6(0#(,)"(#2(7)8'%(/+-(72&(,)"("92#'"29:(;-%/+&#("#(*-%5'"<%(-3"92#'=5$2%(73)5(!0)(
,)"("-(1%$2($+5$"8&"(%,)"#'#(*"5#%>"5'#(*"&.(?+(7"#$%&'%(%-(%12&>%&(,)"(*+'#"&(0#(
"--(>%'"29(,)"(#"-3#($&"%:(
!3%-'&%(8%57%6(%12&>%(,)"(0#(25721"&"5'(#2("#'@($+5/"5A)'(+(5+(7"(-"#($+#"#(*"&,)=("--(
0#:(;-%/+&#(*-%5'"<%(7"(5+)(-3"92#'=5$2%(73)5(0##"&(,)"("-(1%$2("5B%5C%&D#"(*"&.(%12&>%(
,)"(>%2(%$+5#"B)2&@(,)"("--(7"292(7"(*"5#%&(,)"("--(0#(%-B)5%($+#%:(
#"$
%&'()*+,E(%'&28)'(,)"(7F5%(%-($+#(2(,)"("#(&"1"&"29(%-(--+$(,)"(+$)*%(%(-3"#*%2:(
%*-(.+'E(-%(#"/%(@52>%(,)"(0#(#)8#'@5$2%(*"5#%5'(G&"#($+B2'%5#H(
(
/"(I-('"9'(0#()5%(1&%B>"5'(7"(-"#(!"#$%&'$()*+!"%&,-*$./"*6(+8&%(+5(-3%)'+&("9*-+&%("-(
#")(*"5#%>"5'(%>8(-%(25'"5$2F(7"(#"*%&%&(-%(/"&2'%'(7"(-%(1%-#"'%':(J&"'056(%*-2$%5'(
)5( >='+7"( 12-+#.12$6( &"/2#%&( "-#( $+5"29">"5'#( ,)"( '0( *"&( #"*%&%&( "-#( 1+5%>"5'%'#(
7"-#( ,)"( 5+( ?+( "#'2B)25:( J"&.( "5( )5( *&25$2*2( -%( #"/%( &"/2#2F( 0#( '%5( "#'&2$'%( ,)"( "#(
,)"7%( 5+>0#( %>8( )5%( 27"%( /"&'%7"&%( ,)"( #"&@( #+8&"( -%( ,)"( $+5#'&)2&@( '+'( "-(
$+5"29">"5':(
I5( "-( '"9'6( !"#$%&'"#( 72)( K#2( "#'2$( $+5/"5A)'( 73%-B)%( $+#%( +( 5+>0#( #2( *"5#+( %-B)5%(
$+#%6( 257)8'%8-">"5'( #F$:L( M,)"#'%( %12&>%$2F( "#( &"1"&"29( %( -%( *&2>"&%( /"&2'%'(
257)8'%8-"( *"&( %( "--( ,)"( 0#( K*"5#+6( "92#'"29+L:( !"#$%&'"#( %&&28%( %( ,)"#'%( /"&2'%'( %(
*%&'2&(7"(-3%*-2$%$2F(7"-(7)8'"(>"'.72$:(M>8(%,)"'#(>='+7"("#(*&+*+#%("-2>25%&('+'#(
%,)"--#(*"5#%>"5'(7"-#(,)%-#(*)B)2(7)8'%&(2("-(*&2>"&(,)"("-2>25%(0#('+'(%--.(,)"(&"*(
%('&%/0#(7"-#(#"5'2'#(*"&,)=(%-B)5($+*(/2#'(,)"(-%(251+&>%$2F(,)"(-2(*&+/0(7"-#(#"5'2'#(
0#( 1%-#%( 2( #2( -3?%5( "5B%5C%'( %-B)5( $+*( *+7"5( '+&5%&( %( 1"&D?+:( !"#*&0#( "-2>25%( -"#(
"9*"&2=5$2"#(*"&#+5%-#(<%(,)"(5+(5+>0#(#"(*+'(7)8'%&(7"-($+5"29">"5'(7"(-"#($+#"#(
#25F('%>80(7"(-%(#"/%("92#'=5$2%6(<%(,)"(0#(721N$2-(721"&"5$2%&(-%(/"'--%(7"-(#+>52:(J"&(
4-'2>( '%>80( 7"$27"29( "-2>25%&( -"#( /"&2'%'#( >%'">@'2,)"#6( $+>( ,)"( 7+#( >0#( 7+#(
#2B)25( ,)%'&"6( ( <%( ,)"( %-B)5( "#*"&2'( >%-2B5"( *+'( 1"&D-2( $&")&"( ,)"( #F5( /"&%'7"&"#(
#"5#"(,)"(?+(#2B)25:(O5($+*("-2>25%'('+'(%29.6(#"(53%7+5%(,)"(7"(-3452$%($+#%(,)"(5+(
*+'(7)8'%&(0#(7"(,)"(7)8'%:(!)8'%&(1+&>%(*%&'(7"-(*"5#%&(2(*"&(%29.(7"1"5#%(,)"(*"&(
*"5#%&($%-("92#'2&:(
P#( *"&( %29.( ,)"( -3%)'+&( 7"1"5#%( -%( #"/%( *&2>"&%( /"&2'%'( 257)8'%8-"( K*"5#+6( 7+5$#(
"92#'"29+L:(Q(0#(%,)"#'("-(>+>"5'(,)"("#(/")(&"1-"$'2'("5("-('"9':(
0"(!"#$%&'"#(2(J-%'F(721"&"5$R"5("5'&"($+#"#(2(27""#(*"&.('"5"5()5($+5$"*'"(721"&"5'(
73L27"%L:( J"&( J-%'F( -"#( Q7""#( '"5"5( )5%( "92#'=5$2%( *&.*2%( 2( -3@52>%( -"#( $+5"29( %8%5#(
73)52&D#"(%-($+#(G*"&('%5'6(#F5(255%'"#H:(I5($%5/2(*"&(%(!"#$%&'"#("92#'2"#"5('&"#('2*)#(
7327""#E(-"#(%7/"5'N$2"#(G"#(*"&$"8"29"5(*"-#(#"5'2'#H6(-"#(1N$'2$2"#(G,)"($+5#'&)R">(%(
*%&'2&(7327""#(%7/"5'N$2"#H(2(-"#(255%'"#(G,)"(#F5(-"#(Q7""#(7"(J-%'FH:(
I--#(7+#($+25$27"29"5("5(7"1"5#%&(-%(7)%-2'%'(7"(-3?+>"(,)"("#'@(1+&>%'(*"&(@52>%(2(
$+#:(J"&.6(*"&(J-%'F(-3@52>%(0#(25>+&'%-(2(*"&1"$'"(2(*"&(%("--%("-($+#(0#()5%(*&"#F:(J"&(
!"#$%&'"#6("5($%5/26('%5'(-3@52>%($+>("-($+#(#F5($&"%'#(*"&(!0):(J"&(%("--(-3@52>%(0#(
#)8#'@5$2%(*"5#%5'(2(7"$27"296(2("-($+#(0#(#)8#'@5$2%("9'"5#%(2("9"$)'%:(J"&(%(%>87+#(
%)'+&#(-3)52F("5'&"(@52>%(2($+#(0#(%$$27"5'%-(*"&.(!"#$%&'"#(72)(,)"("#(*&+7)"29(%(-%(
B-@57)-%(*25"%-:(
S"#*"$'"(%-($+5"29">"5'6('%>80('+'#(7+#(7"1"5#"5(,)"(#3%7,)2&"29(%>8(-%(&%F(2(5+(
*%#(%>8("-#(#"5'2'#:(J"&.(*"&(J-%'F6(-3@52>%($+5"29(-"#(Q7""#(7"#(73%8%5#(73)52&D#"(%-(
$+#(2(*"&(%("--%6($+5=29"&(0#(&"$+&7%&(G'"+&2%(7"(-%(&">252#$=5$2%HT("9*-2$%("-(*&+$=#(7"(
$+5"29">"5'(*"&(%(-3@52>%(%>8()5(#"B)2'(7"('"+&2"#($+>(%&%("-(#N>2-(7"(-%(-252%(2("-(
>2'"(7"-('2&(%-%':(I5($%5/26(*"&(%(!"#$%&'"#("-($+5"29">"5'(#3%7,)2&"29(&%$2+5%->"5'(%(
*%&'2&(7"(-3%*-2$%$2F(7"-(>='+7":(
1"(!"#$%&'"#()'22'U%("-(7)8'"(*"&(%&&28%&(%(-%(*&2>"&%(/"&2'%'(257)8'%8-"(,)"(0#(,)"("--(
"92#'"92:(I5(-%(>"/%(+*252F6("-(*+7"&(7)8'%&(7"('+'(0#()5%(8+5%(+*$2F(*"&,)=(2>*-2$%(
5+($&")&"3#('+'("-(,)"("5#(72)"5:(V+>("--6(*"5#+(,)"(7)8'%&(0#()5%(8+5%(1+&>%(7"(
7">+#'&%&(-%(>"/%("92#'=5$2%6(,)"(*)$(2>%B25%&D-%6($+>("--(1%6(#"*%&%7%(7"-($+#(*"&.(
5+(#"*%&%7%(7"(-%(>"5':(J"&(%-'&%(8%57%6("5($%5/26(*"5#+(,)"("-(1"'(7325$+&*+&%&("-(
B"52(>%-2B5"("5(-"#(#"/"#(>"72'%$2+5#(*"&('%-(73"-2>25%&(-"#(/"&2'%'#(>%'">@'2,)"#6(
5+(">(#">8-%(7"-('+'(-.B2$6(#25F(,)"(>0#(80(0#()5%(>%52+8&%(*"&(*+7"&(7)8'%&(7"(
'+'(2(*"&('&+8%&()5%(/"&2'%'(,)"(5+(#2B)2(>%'">@'2$%(+5(1+5%>"5'%&(-%(#"/%(12-+#+12%:(
I5(%,)"#'($%#6(*"&('%5'6($&"$(,)"(5+("#'@(#"5'(127"-(%-(#")(>='+7"(&%$2+5%-2#'%:((
WOXIE(M8#'&%'(
“Així doncs, hauria estat necessari que Adam hagués tingut una experiència
de l’efecte que seguia a l’impuls d’una d’aquestes boles. Hauria d’haver vist,
nombroses vegades, que quan una de les boles topava amb una altra,
aquesta segona sempre es movia. Si ho hagués vist prou vegades, sempre
que veiés moure’s una bola cap a una altra hauria tret indefectiblement la
conclusió que la segona sempre es posaria en moviment. El seu enteniment
s’anticiparia a la visió i formaria una conclusió d’acord amb la seva
experiència passada. D’això es desprèn que tots els raonaments referents a
causa i efecte es fonamenten en el supòsit que el curs de la naturalesa
continuarà sent uniformement el mateix. Concloem que causes semblants,
en circumstàncies semblants, produeixen sempre efectes semblants. Però
ara potser val la pena de deternir-se a considerar què és allò que ens
determina a treure una conseqüència de tanta importància. És evident que
Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar
que el curs de la natura ha de continuar sent uniformement el mateix i que
el futur ha de ser conforme al passat.”
D. HUME. Resum del Tractat sobre la naturalesa humana (Abstract)
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de:
a) experiència
b) causa i efecte
3. Per què diu Hume que «si ho hagués vist prou vegades, sempre que veiés moureʼs una
bola cap a una altra hauria tret indefectiblement la conclusió que la segona sempre es
posaria en moviment»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del
pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el
text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric amb una altra concepció que es
pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que els sentits són la única font de coneixement tot i
que només ens aportin veritats probables. Raoneu la resposta. [2 punts]
!
!
!
!
!
!"I5( %,)"#'( '"9'( W)>"( %12&>%( ,)"( -%( &"-%$2F( $%)#%D"1"$'"( #)*+#%( ,)"( $%)#"#(
#">8-%5'#( "5( $2&$)>#'@5$2"#( #">8-%5'#( *&+/+,)"5( $+5#",Y=5$2"#( #">8-%5'#( 0#(
1+5%>"5'%(2(,)"(%29.("#(8%#%("5("5("-(#)*.##2'(,)"(-%(5%')&%(1)5$2+5%(#">*&"(7"(-%(
>%'"29%( >%5"&%:( J"&( "9*-2$%&D?+( "5#( *+#%( -3"9">*-"( 73M7%56( "-( *&2>"&( ?+>"6( 2( -"#(
8+-"#(7"(82--%&:(M7%5(5+(?%)&2%('25B)'(>%2(-3"9*"&2=5$2%(7"(-3"1"$'"(73)5%(8+-%(#+8&"(
-3%-'&"(G,)%5()5%('+*%(-3%-'&%6(-%(#"B+5%("#(>+)('%>80H(*"&(%29.(5+(*+'(#)*+#%&(,)"(
%,)"#'(1"'(*%##%&@:(I-(#")("5'"52>"5'6(*"&(%5'2$2*%&D#"(%(%,)"#'%(/2#2F(?%)&@(73?%/&"(
/2#'(>+-'"#(/"B%7"#(%,)"#'(1"'(*"&("#'%8-2&(-%(&"-%$2F($%)#%D("1"$'":(M>8(%29.("-('"9'((
"#(72)(,)"(%,)"#'%(&"-%$2F("#(8%#%("5(-3"9*"&2=5$2%(2572/27)%-:(
Z:((
%&-(.+2)3+45( "5( "-( '"9'( "#( &"1"&"29( %-( 1"'( 73?%/"&( /2#'( 5+>8&+#"#( /"B%7"#( 7)"#(
2>*&"##2+5#("5'&"(-"#(,)%-#(1+&>">(-%(&"-%$2F($%)#%D"1"$'":(
647*4$ +$ (8(3'(5( %##+$2%$2F( "5'&"( 27""#( ,)"( "#( 1+5%>"5'%( "5( -3"9*"&2=5$2%( 2( "5( "-(
#)*.##2'( ,)"( -%( 5%')&%( #">*&"( %$')%( 2B)%-( ,)"( >%5"&%( ,)"( $+5$-)">( ,)"( $%)#"#(
#">8-%5'#6("5($2&$)>#'@5$2"#(#">8-%5'#(*&+/+,)"5("1"$'"#(#">8-%5'#:(
(
/"( ;%( 1&%#"6( %29N( $+>( "-( 1&%B>"5'( 7"( '"9'6( "#'%( "#'&"'( 7"( -3M8#'&%'( +( &"#)>( ,)"( "-(
>%'"29(%)'+&(/%(1"&(73)5(--28&"(#"):(I5("--(25'"5'%(7"#$&2)&"("-#(>"$%52>"#(7"-(5+#'&"(
*"5#%>"5'6(7"-(5+#'&"("5'"52>"5'(2(7"(-%(5+#'&%(2>%B25%$2F:(W)>"($+>%(">*2&2#'%(
*%&'"29(7"(-%(27"%(,)"('+'($+5"29">"5'(,)"(?2(0#("5(-%(5+#'&%(>"5'('0("-(#")(+&2B"5(
"5(-3"9*"&2=5$2%(2(0#(7"#(7"(-3"9*"&2=5$2%(,)"("--(?+(%5%-2'U%&('+':(;%(5+#'&%(>">.&2%(
&"$+&7%("9*"&2=5$2"#(7"(1+&>%(+&7"5%7%(*"&.(-%(5+#'&%(2>%B25%$2F(8%&&"<%("-">"5'#:(
O5(&"#)-'%'(73%,)"#'%(8%&&"<%(#F5("-(,)"(%-'&"#(12-.#+1#(%5+>"5"5(*&25$2*2#($+>("-(7"(
$%)#%-2'%'(,)"6(*"&("--(5+(0#(&"#(>0#(,)"()5(?@82'(7"(-%(5+#'&%(>"5':(
W)>"( 72)( ,)"( -%( 2>%B25%$2F( "#'@( &"B27%( *"&( )5"#( --"2#( 73%##+$2%$2F( 7327""#( 2( "5(
%,)"#'%(1&%#"(7"-('"9'(1%(&"1"&=5$2%(%()5%(73"--"#E(-%(--"2(7"(-%(&"-%$2F($%)#%D"1"$'":(J"&(
%( *+7"&( "#'%8-2&( %,)"#'( &"-%$2F( #3?%5( 7"( 7+5%&( '&"#( $2&$)>#'@5$2"#( "5'&"( -%( $%)#%( 2(
-3"1"$'"E( -%( $+5'2BY2'%'( "#*%2D'">*#6( 0#( %( 72&( ,)"( -%( $%)#%( 2( -3"1"$'"( #2B)25( *&+*"&#(
G$+>( *"&( "9">*-"( -"#( 8+-"#( 7"( 82--%&HT( -%( *&2+&2'%'( '">*+&%-( 73)5%( 73"--"#6( *&2>"&(
#)$$""29("-(,)"(%5+>"5">($%)#%(2(7"#*&0#(-3"1"$'"(G-32>*%$'"(7"(-%(*&2>"&%(8+-%(0#(
%5'"&2+&(%-(>+/2>"5'(7"(-%(#"B+5%HT(2(*"&(4-'2>6(-%($+55"92F(5"$"##@&2%(G,)%5(*%##%(-%(
$%)#%( 5"$"##@&2%>"5'( *%##%( -3"1"$'"H:( W)>"( 72)( ,)"( -"#( 7)"#( *&2>"&"#( #F5(
$2&$)>#'@5$2"#( ,)"( *+7">( *"&$"8&"( *"-#( #"5'2'#6( *"&.( -34-'2>%( 5+:( ;%( $+55"92F(
5"$"##@&2%( -%( 251"&"29( -%( >"5'( #"5#"( )5%( 2>*&"##2F( $+5$&"'%( 7"#*&0#( 7"( >+-'"#(
"9*"&2=5$2"#:( I-( ,)"( -2( *%##%( %( M7%>( "5( %,)"#'( '"9'( 0#( ,)"6( $+>( ,)"( 5+( '0( $%*(
"9*"&2=5$2%(*&=/2%(#+8&"(%,)"#'(1"'6(5+("#'%8-"29()5%(&"-%$2F($%)#%D("1"$'"("5'&"(-"#(
8+-"#:(J"&(%(,)"("#'%8-"92(%,)"#'%(&"-%$2F(?%)&@(?%/"&(/2#'(5+>8&+#"#(/"B%7"#($+>(
-%( *&2>"&%( 8+-%( '+$%( -%( #"B+5%( 2( $+>( %,)"#'%( "#( >+):( O5%( /"B%7%( ?">( "#'%8-"&'(
%,)"#'%(&"-%$2F("5(-%(5+#'&%(>"5'6("5(/")&"("-(82--%&("-(5+#'&"("5'"52>"5'(#3%5'2$2*%&@(
2("#*"&%&@(,)"(-%(8+-%("#(>+B)2:(
M>8( %,)"#'( &%+5%>"5'6( W)>"( 25'"5'%( >+#'&%&( ,)"( -%( $%)#%-2'%'6( 2( "-( *&25$2*2( 7"(
$%)#%-2'%'(,)"('%5'#(12-.#+1#(7"1"5#@/"5($+>(%(&%$2+5%-6(5+(0#(>0#(,)"()5%('"57=5$2%(
7"( -%( >"5'( ?)>%5%( ,)"( "#( 8%#%( "5( "-( ?@82'( +( $+#')>( 2( ,)"6( *"&( '%5'6( 5+( '0( )5%(
1+5%>"5'%$2F(%5'"&2+&(%(-3"9*"&2=5$2%:(
(
[:(W)>"($+>(%(12-.#+1(">*2&2#'%(5+('0(-%(>%'"29%($+5$"*$2F(7"-($+5"29">"5'(,)"("-#(
&%$2+5%-2#'"#:(X"5'&"(,)"("--(*"5#%(,)"('+'("-($+5"29">"5'(7"&2/%(7"(-3"9*"&2=5$2%6(
0#( %( 72&6( ,)"( '+'%( 27"%( "5( -%( 5+#'&%( >"5'( *&+/0( 7"( )5%( 2>*&"##2F( #"5#28-"6( "-#(
&%$2+5%-2#'"#($&")"5(,)"(?2(?%(27""#(,)"(#F5(255%'"#(2(,)"6(*"&('%5'6(5+(7"*"5"5(7"(
-3"9*"&2=5$2%( G$+>( ( -"#( #)8#'@5$2"#( >F56( <+( 2( !0)H:( W)>"( 7"#>"5'"29( -3"92#'=5$2%(
73%,)"#'"#( #)8#'@5$2"#( %( *%&'2&( 7"-( #")( $&2'"&2( ">*2&2#'%6( "-( *&25$2*2( 7"( $.*2%6( ,)"(
$+5#2#'"29("5($+>*&+/%&(#2(-"#(27""#(*&+/"5"5(73%-B)5%(*+##28-"(2>*&"##2F:(V+>(,)"(
5+(0#("-($%#(*"&(%,)"#'"#(27""#($2'%7"#6(W)>"(7"1"5#%(,)"(#F5(27""#(*"&.(1%-#"#(+(
&"#)-'%'( 7"( -%( 2>%B25%$2F( ?)>%5%:( J"-#( &%$2+5%-2#'"#( "5( $%5/2( %,)"#'"#( 27""#(
&"*&"#"5'"5( "-#( '&"#( '2*)#( 7"( #)8#'@5$2"#E( -%( "9'"5#%( G"-( >F5H6( -%( *"5#%5'( G"-( <+( +(
"#*"&2'H6(2(-%(251252'%(G!0)H:(J"&("--#()5%(#)8#'@5$2%(0#(,)"-$+>(,)"(5+(5"$"##2'%(>0#(
,)"(7"(#2(>%'"29(G2(7"(!0)H(*"&("92#'2&:(J"&(W)>"6("5($%5/26(-%(#)8#'@5$2%(5+(0#(>0#(
,)"( )5%( $+-\-"$2F( 7327""#( )527"#( *"&( -%( 2>%B25%$2F( %( -"#( ,)%-#( -2( ?">( *+#%'( %,)"#'(
5+>:( M>8( %29.( W)>"( 7"29%( $-%&( ,)"( 5+>0#( *+7">( $+5=29"&( %--.( ,)"( *+7">(
*"&$"8&"6( '+'( 2( ,)"( -3"5'"52>"5'( ?)>@( 7"#*&0#( $+>8252( %,)"#'"#( 251+&>%$2+5#( *"&(
$&"%&D5"( 73%-'&"#:( J"&.( "-( ,)"( 7"29%( $-%&( W)>"( 0#( ,)"( "#'&2$'%>"5'( *%&-%5'6( 5+>0#(
*+7">( $+5=29"&( $+>( %( &"%-( "-( ,)"( *&+/0( 72&"$'%>"5'( 7"( -3"9*"&2=5$2%:( I-( #")(
">*2&2#>"("-(*+&'%(%-(1"5+>"52#>"6(5+>0#(0#(&"%-(%--.(,)"(*"&$"*("-(#)8<"$'":(
(
]:(I#'2$(73%$+&7(%>8(W)>"("5(,)"("-#(#"5'2'#(#F5(1+5'(7"($+5"29">"5'(*"&.(5+($&"$((
,)"(#2B)25(-3452$%(1+5'(<%(,)"(?2(?%($+#"#(,)"(*+7">(*"&$"8&"(>2'<%5A%5'(-%(&%F6($+>(
*"&("9">*-"(-%($+55"92F(5"$"##@&2%("5'&"($%)#%(2("1"$'"E(,)%5(-%(*&2>"&%(8+-%('+$%(%(
-%(#"B+5%(,)"("#(>+)6(-%(1+&A%(,)"(-%(2>*)-#%(0#(&"%-('+'(2(,)"(5+(-%(*)B)2(*"&$"8&":(
;%(*+7">("5'"57&"(*"&(>2'<@(7"(-%(&%F(%('&%/0#(7"-($+5"29">"5'($2"5'N12$6($+>("-(,)"(
"5#(%*+&'%(-%(1N#2$%:(Q(%29.(7">+#'&%(,)"(-%(&%F(*+'(#"&('%>80(1+5'(7"($+5"29">"5':(
J"-( ,)"( 1%( %( -"#( K/"&2'%'#( *&+8%8-"#L( $&"$( ,)"( #2( -3"9*"&2=5$2%( "5#( 72)( ,)"( -%( $%)#%(
*&+/+$%()5("1"$'"6(5+(/"2B(*"&(,)=(#3?%(7"($&")&"(,)"(5+(0#(#"B)&(,)"(#">*&"(#"&@(
%29N6(,)"(5+>0#(#2B)2(*&+8%8-":(I-(1"'(,)"6(*"&("9">*-"6($%7%(>%'N(#)&'2("-(#+-(0#('%5(
"/27"5'( ,)"( ,)%#2( "#( *+7&2%( 72&( ,)"( 0#( #"B)&( ,)"( 7">@( ?+( '+&52( %( 1"&:( ^+( $%-(
7"#$+512%&(7"(-%()521+&>2'%'(7"(-%(5%')&%(,)"(#"B)"29(#">*&"()5(>%'"29($)&#:(
HUME: Investigació sobre els principis de la moral!
“Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i
el gust. La primera ens dóna el coneixement de la veritat i la falsetat; el
segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut.
L’una descobreix els objectes com realment es troben en la naturalesa, sense
afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseix una facultat productiva que,
embellint o embrutant, els objectes naturals amb colors manllevats del
sentiment intern, d’alguna manera crea un nou objecte. La raó, freda i
indiferent, no ens indueix a actuar i solament dirigeix l’impuls que rep de
l’apetit o la inclinació monstrant-nos el camí per arribar a la felicitat o per
evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la
causa de la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort o
impuls del desig i la volició. La primera, a partir de les circumstàncies i
relacions conegudes o suposades, ens guia per descobrir allò que està
amagat i és desconegut; l’altre, un cop conegudes totes les circumstàncies i
relacions, suscita un sentiment nou de blasme o d’aprovació. La norma de la
primera es basa en la naturalesa de les coses i és eterna i invariable, fins i tot
per a la voluntat de l’Ésser Suprem; la norma de l’altre sorgeix de l’estructura
i constitució internes dels éssers animats i deriva en últim terme d’aquesta
Voluntat Suprema que confereix a cada ésser la seva naturalesa pròpia i
estableix les diferents classes i ordres d’existència.”
D. HUME. Investigació sobre els principis de la moral
1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de: [1 punts]
a) raó
b) gust
3. Per què diu Hume que «la norma de lʼaltre sorgeix de lʼestructura i constitució internes dels
éssers animats»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament
de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del paper de la raó en la moral amb una altra concepció
que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que les decisions morals es prenen basant-se en
els sentiments? Raoneu la resposta. [2 punts]
!
(
(
(
!:I5(%,)"#'(1&%B>"5'(7"('"9'6(W)>"("5#(*%&-%(7"(-"#(721"&=5$2"#("5'&"(-%(&%F(2("-(B)#':(
I5#( "9*-2$%( ,)"( -%( &%F( 0#( +8<"$'2/%( 2( 25721"&"5'( 2( "5#( *+'( 1"&( %&&28%&( %( $+#"#(
7"#$+5"B)7"#( %( *%&'2&( 73%--.( $+5"B)'6( >"5'&"( ,)"( "-( B)#'( 0#( #)8<"$'2)6( "5#(
*&+*+&$2+5%( #"5'2>"5'#( ,)"( *+7"5( #"&( 7"( 8"--"#%( --"'<+&6( /2$2( +( /2&')'6( %*&+/%$2F( +(
8-%#>":(J"&(%29.6(-%(&%F("#(1%(#"&/2&(*"&(%5%-2'U%&(-"#(#2')%$2+5#(2(>+#'&%&($+>(%&&28%&(%(
-%(1"-2$2'%'(+("/2'%&(-%(251"-2$2'%'6(>"5'&"(,)"("-(B)#'6(%-(*&+*+&$2+5%&(*-%"&(+(7+-+&6("5#(
2572$%($+>(?">(73%$')%&(2(,)25"#(7"$2#2+5#(?">(7"(*&"57&":(
#"$
.4,E(1%$)-'%'(,)"('"52>(*"&(%&&28%&(%($+5$-)#2+5#(%(*%&'2&(73)5#(1"'#6(>2'<%5A%5'()5%(
%5@-2#2#(7"7)$'2):(
97*'E(1%$)-'%'(,)"('"52>(,)"("5#(1%(#"5'2&(-"#(">+$2+5#(2(-"#(#"5#%$2+5#(2(,)"(%1"B"29(
"5(-"#($+#"#("-(/%-+&(8+_7+-"5':(
(
/"(I5(%,)"#'(1&%B>"5'(7"(-"#(KQ5/"#'2B%$2+5#(#+8&"("-#(*&25$2*2#(7"(-%(>+&%-L(W)>"(
"5#(*%&-%(7"(-"#(721"&=5$2"#("5'&"(B)#'(2(&%F:(J"&("--6("-(B)#'(2(-"#(">+$2+5#(#F5(-%(8%#"(
7"( -"#( 5+#'&"#( 7"$2#2+5#( >+&%-#6( <%( ,)"( W)>"( 0#( ">+'2/2#'%:( ;3">+'2/2#>"( "5#( 72)(
,)"6('+'(2(,)"(-%(&%F("5#(%<)7%(%(%5%-2'U%&(2(%(&"1-"92+5%&(#+8&"(#2')%$2+5#6("-(,)"("5#(
1%(7"$272&(#2()5(%$'"(0#(8+(+(7+-"5'(#F5(-"#(">+$2+5#(2("-#(#"5'2>"5'#:(J"&('%5'6(#2()5%(
$+#%("5#(*&+*+&$2+5%(*-%"&(2(0#(B&%'%6(#"&@(8+5%(2(#2("5#(*&+7)"29(&"8)2B(2(7+-+&6(#"&@(
7+-"5'%:((
W)>"( %&&28%( %( %,)"#'%( $+5$-)#2F( >2'<%5A%5'( -%( #"/%( >%5"&%( 7"( $-%##212$%&( "-#(
"5)5$2%'#( ,)"( *&+/"5"5( 7"( -%( &%F:( `"B+5#( "--6( '&+8">( 7+#( '2*)#( 73"5)5$2%'#E( -"#(
K&"-%$2+5#( 7327""#L( 2( -"#( K,Y"#'2+5#( 7"( 1"'L:( ;"#( K&"-%$2+5#( 7"( 7327""#L( #F5( %,)"--#(
"5)5$2%'#(%-#(,)"(#3%&&28%(%('&%/0#(7"(-%(-.B2$%(25'"&5%(7"(-%(&%FT(#F5(%12&>%$2+5#(,)"(
5+( "#( 7"&2/"5( 7"( -3"9*"&2=5$2%( 2( ,)"( 5"B%&D-"#( #)*+#%&2%( $+5'&%72$$2F( -.B2$%:( O5(
"9">*-"( #"&2"5( "-#( "5)5$2%'#( 7"( -"#( >%'">@'2,)"#:( ;"#( K,Y"#'2+5#( 7"( 1"'L( #F5(
%,)"--#( "5)5$2%'#( ,)"( *&+/"5"5( 7"( -3"9*"&2=5$2%( 2( ,)"6( *"&( '%5'6( 5"$"##2'"5( 7"(
-3"9*"&2=5$2%( *"&( #"&( $+>*&+/%'#:( ^"B%&( %,)"#'#( "5)5$2%'#( 5+( #)*+#%( $+5'&%72$$2F(
-.B2$%6( <%( ,)"( 125#( ,)"( 5+( #3"9*"&2>"5'%( 5+( "#( *+7"5( $+>*&+/%&:( `"B+5#( W)>"6(
%,)"#'#(#F5(&"#)-'%'(7"(-3%##+$2%$2F(7"(27""#(,)"(*%&'"29"5(732>*&"##2+5#:(
I-#("5)5$2%'#(>+&%-#6($+>(*"&("9">*-"(K>%'%&(0#(7+-"5'L6(5+("#(*+7"5($-%##212$%&("5(
$%*(73%,)"#'(7+#('2*)#E(5+(#F5()5%(K&"-%$2F(7327""#L6(<%(,)"(5+(#3%&&28%(%('&%/0#(7"(-%(
-.B2$%( 2( -%( #"/%( 5"B%$2F( 5+( 0#( $+5'&%72$'.&2%6( 52( #F5( K,Y"#'2+5#( 7"( 1"'L6( *"&,)=(
-3"9*"&2=5$2%( 5+( ">( *"&>"'( /")&"( -%( 8+57%'( +( >%-7%'( 73)5( %$'"6( <%( ,)"( *"&$"8">(
5+>0#(-3%$$2F:(`2(5+("#(*+7">($-%##212$%&(725'&"(7"(-"#(+*"&%$2+5#(,)"(&"%-2'U%(-%(&%F(
0#6(#"B+5#(W)>"6(*"&,)=("-#("5)5$2%'#(>+&%-#(5+(*&+/"5"5(73"--%:(
`2( "-#( "5)5$2%'#( >+&%-#( 5+( *&+/"5"5( 7"( -%( &%F6( --%/+&#( 5+>0#( ?2( ?%( )5( $&2'"&2( *"&(
7"$272&(#2()5%($+#%(0#(8+5%(+(7+-"5'%E("-#(#"5'2>"5'#:(^+#%-'&"#(*&"5">(7"$2#2+5#(7"-(
,)"(0#(8+(2(7"-(,)"(0#(7+-"5'("5(1)5$2F(7"(-"#(#"5#%$2+5#(,)"("5#(1%5(#"5'2&(*-%"&(+(
7+-+&6(%*&+/%$2F(+(&"8)2B:(M29.(*+7&2%(1"&D5+#(*"5#%&(,)"(W)>"(7"1"5#%()5%(*+#')&%(
&"-%'2/2#'%("5(='2$%6(#"B+5#(-%(,)%-(8+(2(7+-"5'(7"*"5(7"($%7%#$4:(J"&.(5+(0#(%29N6(<%(
,)"( *"5#%( ,)"( '+'#( "-#( ?)>%5#( $+>*%&'2>( )5( >%'"29( #"5'2>"5'( >+&%-( ,)"( "5#( 1%(
#"5'2&( 7"#%*&+/%$2F( B"5"&%-( 7%/%5'( -3%##%#25%'6( *"&( "9">*-":( P#( *"&( %29.( ,)"( "5( "-(
'"9'(72)(,)"(K-%(5+&>%(>+&%-(#+&B"29(7"(-3"#'&)$')&%(2($+5#'2')$2F(25'"&5%(7"-#(0##"&#(
%52>%'#L:(P#(%(72&(,)"(-%(5+&>%(>+&%-(#+&B"29(7"(-%($%*%$2'%'(25'"&5%(7"-#(?)>%5#(7"(
#"5'2&6( '"525'( "5( $+>*'"( ,)"6( '+'( 2( #"&( 2572/27)%-6( -%( $+>*%&'2>6( <%( ,)"( 7%/%5'( -"#(
B&%5#(,Y"#'2+5#(>+&%-#('+'#(?2($+25$272>:(P#(*"&(%29.(,)"("5("-($%>*(#+$2%-($%-(8)#$%&(
"-(,)"(0#(8+(*"&(-%(>%<+&2%6(#"B)25'()5($&2'"&2()'2-2'%&2#'%:(
0"`"B+5#( W)>"6( -%( &%F( "5#( #"&/"29( *"&( %5%-2'U%&( -"#( #2')%$2+5#( 2( -"#( $2&$)>#'@5$2"#( 2(
*"&(&"1-"92+5%&(#+8&"("--"#6(*"&.(5+(*"&(7"$272&(,)=("#(8+(2(,)=(0#(7+-"5'E(%29.(?+(1%5(
-"#(">+$2+5#:(!2)(%29.(<%(,)"6($+>(%(12-.#+1(">+'2/2#'%6($&")(,)"(-"#(">+$2+5#(2("-#(
#"5'2>"5'#(#F5("-(,)"("5#(1%5(7"$272&(#+8&"(-%(8+57%'(2(-%(>%-7%'6(#+8&"(-%(8"--"#%(2(-%(
--"'<+&6(7"(1+&>%(,)"(7+-"5'(0#(2B)%-(%(7"#%B&%7%8-"(2(8+(2B)%-(%(%B&%7%8-":(
a%5'(0#()5(12-.#+1(,)"(5+("#'%&2%(73%$+&7(%>8(%,)"#'%(*+#')&%:(`"B+5#("--6(-%(&%F(0#(-%(
,)"( "5#( 1%( *&"57&"( -"#( 7"$2#2+5#( >+&%-#6( >"5'&"( ,)"( -"#( ">+$2+5#6( ,)"( *+7"5(
",)2/+$%&D#"6(#3?%5(7"(#+'>"'&"(%(-%(&%F:(J+7">('&+8%&D5+#("5(#2')%$2+5#(,)"6('+'(2(
,)"( "5#( %B&%7256( 5+( #2B)25( 8+5"#( +( #2')%$2+5#( ,)"( "5#( 7"#%B&%725( ,)"( #2B)25(
$+5/"52"5'#(*"&(5+#%-'&"#:(;%(7"$272F(5+(*+'(#"&(452$%>"5'(*&"##%(*"&(-32572/2)(2(-"#(
#"/"#(">+$2+5"#:(W%(73?%/"&D?2()5%(1+&>%(>0#()52/"&#%-(7"(*&"57&"(7"$2#2+5#6(>0#(
+8<"$'2/%:(J"&(%29.6($&")(,)"(%(-3?+&%(7"(*&"57&"(7"$2#2+5#(>+&%-#(?">(7"('"52&("5(
$+>*'"( 5+>0#( -%( &%F6( #"B)25'( -%( #"/%( 1+&>4-%( %5+>"5%7%( K2>*"&%'2)( $%'"B.&2$L:(
M,)"#'%( $+5#2#'"29( "5( *"5#%&( #2( /+-7&N">( ,)"( '+'?+>( "5( -%( 5+#'&%( >%'"29%( #2')%$2F(
1"#("-(>%'"29(,)"(5+#%-'&"#:(M29.(0#("-(,)"(?%(7"(7"'"&>25%&(,)"("#'@(80(+(>%-%>"5':(
`2(?+(1">6(*"5#%(a%5'(,)"(#+>(>0#(--2)&"#6(<%(,)"(%$')">(#"B)25'("-#(72$'%'#(7"(-%(
&%F:(
1"(b+($&"$(,)"(0#($"&'(,)"(-"#(7"$2#2+5#(>+&%-#("#(*&"5"5(*%&'25'(7"-(#"5'2>"5'6('+'(2(
,)"( '%>80( 25'"&/0( -%( &%F:( M>8( %,)"#'%( *"5#">( 2( &"1-"92+5">( #+8&"( )5%( #2')%$2F6(
/"R">(-"#(*+##282-2'%'#(,)"('"52>6(-"#(+*$2+5#(,)"(#"35#(*&"#"5'"56("'$:(J"&.("-(,)"(
125%->"5'( "5#( 1%( "#$+--2&( )5%( 73%,)"#'"#( +*$2+5#6( "-( ,)"( "5#( 1%( 7"$272&6( #F5( -"#(
">+$2+5#:(J+7">($+5#27"&%&(%-B)5"#(*+#')&"#(,)"(?+(,Y"#'2+5"56($+>(*"&("9">*-"6(
*%&'25'( 7"( a%5'6( "-#( ,)"( 72)"5( ,)"( ?2( ?%( #2')%$2+5#( "5( ,)"( )5%( $+#%( 8+5%( "5#(
7"#%B&%7%(2(/2$"/"&#%6(*"&.(%,)"#'(5+(0#()5(%&B)>"5'(&%+5%8-"6(<%(,)"("5(,)%-#"/+-(
$%#( #">*&"( '&2"#( "5( 1)5$2F( 7"( -"#( ">+$2+5#:( J"&( "9">*-"6( #2( "5#( '&+8">( "5( )5%(
#2')%$2F("5(-%(,)"(?">(7"('&2%&("5'&"(1"&()5%($+#%(,)"("5#(%B&%72(>+-'(G#+&'2&(%>8("-#(
%>2$#H( 2( )5%( %-'&%( ,)"( 5+( G$)27%&( 73)5( 1%>2-2%&H6( #2( 125%->"5'( 7"$272##2>( ,)"7%&D5+#(
%>8("-(>%-%-'(*+7&N">(72&(,)"("5("-(1+5#(0#(*"&,)=("5#(%B&%7%(G#"5'2>"5'H(1"&(%--.(
,)"($%-(257"*"57"5'>"5'(7"-(>")(B)#'(>+>"5'%52:(
(
STUART MILL
“Lʼobjecte dʼaquest assaig és lʼestabliment dʼun principi molt simple que
pugui regular absolutament els tractes de la societat amb lʼindividu per la
via de la compulsió i el control, ja siguin els mitjans usats: la força física en
forma de sancions jurídiques o el constrenyiment moral de lʼopinió pública.
Aquest principi és que la sola finalitat per la qual els homes estan
justificats a limitar, ja sigui individualment o col·lectiva, la llibertat dʼacció
dʼun dʼells és la pròpia protecció. Que lʼúnic propòsit pel qual hom pot
exercir legítimament el poder sobre qualsevol membre dʼuna comunitat
civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany als altres. El seu
propi bé, ja sigui físic o moral, no és una justificació suficient. No pot ser
legítimament obligat a fer o a estar-se de fer quelcom perquè fora millor
per a ell, perquè el fes més benaurat, perquè, en les opinions dels altres,
fer-ho així fora més assenyat o fins i tot més encertat. Aquestes són
bones raons per a reconvenir-lo, per a enraonar-hi, per a persuadir-lo o
per a suplicar-lo, però no per a obligar-lo o fer-li caure al damunt tots els
mals, en cas que obri contràriament. Per tal que això sigui justificat hom
ha de preveure que la conducta que es desitja evitar ha de causar mal a
algú altre. Lʼúnica demarcació de la conducta de qualsevol persona per la
que al aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els
altres. En la part que només lʼafecta personalment, la seva independència
és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el
seu esperit, lʼindividu és sobirà.”
Sobre la llibertat, IV
1. Expliqueu breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen
relacionades (2 punts).
2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules) el significat, en el text, de les expressions següents:
(1 punt)
a) constrenyiment moral
b) llibertat dʼacció
3. Per què diu Mill que sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà?
Feu referència als aspectes del pensament de l’autor que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text. (3 punts)
4. Compareu la concepció de Mill de la relació individu-societat amb una altra de la història del
pensament. (2 punts)
5. Creieu que Mill té raó quan defensa que, si ningú més surt afectat per una decisió meva, la
societat no ha d’intervenir? (2 punts)
!
1. En primer lugar, Mill afirma que es necesario un principio a través del cual
la sociedad controle a los individuos, mediante las sanciones jurídicas o la
opinión pública. Con la segunda idea el filósofo dicta que la sociedad debe
controlar al individuo mediante el principio de daño y, por tanto, siempre
que lo delimite y reprima debe ser para impedir que éste dañe a alguien. La
tercera y cuarta ideas plantean el principio de la libertad individual. La
tercera parte del texto defiende que, a pesar de que a la sociedad no le
parezcan bien nuestros actos, no puede impedirlos a no ser que, con eso,
dañamos a alguien (principio de daño). En la cuarta idea se presenta el
principio de la libertad individual, que dicta que el individuo puede actuar
con plena libertad, siempre y cuando no transgreda el principio de daño.
2. Apremio moral: presión que ejerce la sociedad sobre el individuo para
llevarle a actuar como se cree que es mejor.
Libertad de acción: posibilidad que tiene el individuo para actuar con plena
libertad siempre que no transgreda el principio de daño.
3. Cuando Mill escribe que sobre sí mismo, sobre su cuerpo y sobre su
espíritu, el individuo es soberano, está haciendo referencia a uno de los
principios más importantes de su filosofía, el principio de la libertad
individual. Con este principio, Mill defiende que el individuo es libre –o
debería serlo- para actuar como quiera, con plena libertad, siempre y
cuando sea mayor de edad y cuente con unas capacidades intelectuales
normales.
No obstante, según el propio Mill este principio se debe limitar en
situaciones específicas (principio de las circunstancias específicas del caso),
y siempre debe hacerlo la sociedad, ya sea a través de las leyes, ya sea a
través de la opinión pública. Los motivos por los que se ve limitada la
libertad del individuo pueden son dos. El primero es el principio de daño, es
decir, que un individuo puede actuar con plena libertad siempre que no
dañe a los demás o a la sociedad, en este caso se debe intervenir e
impedirlo. El segundo motivo es para aumentar la libertad del propio
individuo obligándole a ciertas cosas como, por ejemplo, a la educación. Es
decir, que aunque el individuo se muestre reticente a ir a la escuela, la
sociedad tiene el deber de obligarle, ya que en un futuro eso le
proporcionará mayor libertad, puesto que, según Mill, a cuanta más
educación más posibilidades tenemos para elegir y, por extensión, mayor
libertad.
Con todo esto, topamos con el Estado ideal para Mill, aquél en que las leyes
se limiten al principio de daño y donde el Estado mismo es el que potencia
la libertad individual. Si bien, y como ya hemos dicho y ejemplificado, el
Estado tiene ciertas jurisdicciones sobre las personas que lo forman, y éstas,
como escribió el inglés, son seis: el Estado puede obligar a los individuos a
tener una mínima educación, como ya hemos dicho; el Estado debe
proporcionar igualdad de oportunidades para los individuos de una misma
sociedad; el Estado debe dar libre acción respecto a la economía; debe
haber libertad política, siempre basada en la democracia; la quinta
jurisdicción trata la coordinación de los intereses individuales; y por último,
el Estado debe ayudar en la emancipación de la mujer.
Todo esto se podría encasillar en la libertad según Mill, pero para el filósofo
es todavía más importante la felicidad que la libertad. Así vemos que, por
felicidad, Mill entiende la presencia de placeres y la ausencia del dolor, y
respecto a los placeres que nos la proporcionan, defiende que es más
importante la cualidad que la cantidad. A partir de aquí, Mill establece una
jerarquía de placeres con la que da a entender cuáles son de mayor cualidad
y cuáles de menos.
Dentro del mismo concepto de felicidad, Mill hace una división: los placeres
privados de cada individuo y los que aportan algo al bien común de la
sociedad. Para Mill, la realidad ideal a la que debemos llegar, no
diferenciaría entre unos y otros, es decir, que el bien privado y el público
estarían plenamente unidos, pero el filósofo es consciente de la realidad en
la que vive y propone que, mientras intentamos llegar a esa realidad ideal,
consideremos el sacrificio del individuo por el bien público como la virtud
más alta. Esto, en otras palabras, es el utilitarismo altruista de Mill, que
defiende que todo lo útil para la sociedad es bueno, y que un bien social
está por encima de un bien individual.
Para acabar, y volviendo a la cita inicial de Mill (sobre sí mismo, sobre su
cuerpo y sobre su espíritu, el individuo es soberano), vemos que ésta –que
hace referencia al principio de la libertad individual- es una de las grandes
bases del Estado ideal del filósofo, juntamente con todas las demás citadas.
4. La relación ideal entre individuo y sociedad para Mill, se fundamenta,
primeramente, en la democracia. Es decir, en la visión de Mill deberían
gobernar la mayoría –o si bien, que los gobernantes fuesen elegidos por la
mayoría de la población. Esta primera idea contrasta drásticamente con el
gobierno ideal para el filósofo griego Platón, que defendía la aristocracia.
Para Platón, recordemos, el alma estaba dividida en tres partes (la
concupiscible, la irascible y la racional) y cada una de ellas se correspondía
con una virtud (la moderación, la fortaleza y la prudencia,
consecutivamente). A partir de aquí, el gobierno de la polis ideal para Platón
debería estar formado solamente por unos pocos, los gobernantes, que
serían esos hombres con la parte racional más desarrollada, dado que
consideraba la prudencia esencial para un buen gobierno.
Siguiendo con las tres partes del alma según Platón, podemos decir que,
para el filósofo griego, las personas estamos condicionadas a través de la
parte del alma que más desarrollada tengamos. Es decir, para aquellas
personas que su virtud sea la moderación (y por tanto tengan más
desarrollada la parte concupiscible), se les reserva la parte productiva de la
polis: ellos serán los nombrados productores, y se les permitirá tener familia
e hijos, dado que no deben estar plenamente concentrados en su trabajo. Si
la parte que más se desarrolla es la irascible y, en consecuencia, se tiene la
virtud de la fortaleza, estos hombres serán los guardianes, encargados de
proteger la polis. Por último, y como ya hemos dicho, la parte racional, la
prudencia, será de la que gocen los gobernantes, aquellos hombres que
lideraran la polis. En los dos últimos casos, Platón proponía que no se
tuviese familia, ya que su trabajo era importantísimo y debían estar
concentrados solamente en eso. Lo que se desprende de todo esto y se
contrapone a la visión de Mill, es que, para Platón, el individuo no tenía una
libertad plena, si no que estaba condicionado des de su nacimiento a causa
de la virtud que mejor desarrollara. En cambio, para Mill, vemos que la
libertad del individuo siempre es plena, que cada uno puede actuar como
mejor le parezca (siempre que no transgreda el principio de daño), lo cual
vemos perfectamente reflectado en el principio de la libertad individual.
No obstante esta diferencia en lo que a la libertad personal se refiere, para
ambos filósofos la educación era algo básico en la sociedad. Para Platón,
quien también defendía una educación obligatoria, pensaba que sería a
partir de la educación que los hombres se definirían como gobernantes,
guardianes o productores, ya que en la escuela se mostraría qué parte del
alma habían desarrollado mejor. Para Mill la educación también era algo
clave y obligado, pero con una finalidad distinta. Mill creía que al estar
instruidos los individuos gozarían de mayor libertad puesto que conocerían
más posibilidades entre las que elegir.
5. Según mi parecer Mill defiende una postura muy acertada con su principio
de libertad individual. Creo, y creo que es obvio, que la razón es algo
fundamental en el ser humano, no solamente porque nos diferencie de los
demás mamíferos, sino también porque nos hace llegar a lugares donde no
podríamos llegar sin ella (la imaginación, por ejemplo, y con ella los siete
artes). Aceptando, por tanto, que la razón es básica en el ser humano y en
su felicidad, creo que la libertad de los individuos es una gran base en la
que potenciar la razón. La libertad para actuar, la libertad para elegir, la
libertad para errar…, todas ellas, a la larga, ayudan de una forma u otra a la
razón.
En conclusión, si la razón ayuda a nuestra felicidad, y la libertad ayuda a la
razón, por lógica, la libertad es causa de la felicidad, y ese es el fin máximo
que todos buscamos, y bajo ningún concepto debe trabarse el camino hacia
esta meta. No obstante, y como bien puntualiza Mill, cuando esta libertad
afecta negativamente a los demás, coincido en que debe ser limitada, dado
que el bien de la mayoría siempre debe pasar por encima del bien
individual.
!