2 BARCELONA DISTRICTES DIJOUS 22 DE GENER DEL 2015 EIXAMPLE EIXAMPLE SANT MARTÍ GRÀCIA SANT MARTÍ El Quílez es queda a Rambla Catalunya. El Nou mural al pati de l’Escola Mallorca. L’Esco- Programa de ‘Coaching’ en el 22@. 22@Network Itinerari per la Gràcia industrial. El Taller d’Història Millor metro que tren a l’aeroport. L’entitat Pro- Colmado Quílez va signar ahir un acord amb el propietari del local que ocupen al número 65 de la Rambla de Catalunya per mantenir-se en aquesta ubicació. la Massana i els alumnes de cinquè de primària de l’Escola Mallorca han pintat conjuntament el mural Vistes al mar, en homenatge al poeta Joan Maragall. BCN organitza el programa 22@ en Coaching per a la innovació i el futur de les organitzacions, que proposa una anticipació als nous escenaris empresarials. de Gràcia organitza un nou recorregut cultural per la Gràcia industrial, obrera i gitana que transita pel nucli més antic del districte. La primera sortida és el dia 31. moció del Transport Públic (PTP) creu que un tren llançadora entre la T1 i l’estació del Clot solaparia infraestructures i sobrecarregaria la xarxa d’Adif. La Urbana nega haver certificat que un test ferís un agent el 4-F SEGUNDOS Los jubilados plantan a Núñez El gerent de Seguretat de l’Ajuntament creu que l’exalcalde Joan Clos es va precipitar en parlar dels aldarulls. El suposat autor de l’informe policial nega que l’escrivís i estar relacionat amb el cas M. P. Denúncia d’un exsergent [email protected] / twitter: @20m 20 minutos El gerent de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Delort, va negar ahir que existeixi un informe contrari a la versió oficial del què va passar el 4 de febrer del 2006, com s’afirma en el documental Ciutat morta, en què es fa referència a un suposat document on s’afirmaria que l’agent que va resultar greument ferit va rebre l’impacte d’un test i no d’una pedra, recolzant així la versió de tres dels condemnats pel cas 4-F. El documental, que el cinema Texas projectarà cada nit des demà i fins dijous, recollia les declaracions de l’aleshores «No vaig tenir cap participació amb el 4-F, ni abans ni durant ni després» Víctor Gabinel, excap d’Informació de la Guàrdia Urbana alcalde de la ciutat, Joan Clos, qui va assegurar que l’agent havia resultat ferit en rebre l’impacte d’un test llançat des de l’edifici okupat del carrer Sant Pere Més Baix, segons un L’exsergent de la Guàrdia Urbana José Martínez Díaz acusa als antidisturbis de la policia local de torturar en dependències policials a tres joves a Gràcia el 2005. Segons explica en un vídeo a Youtube, la unitat té «una trajectòria farcida de ferits, denúncies, maltractaments, persecucions i episodis molt foscos. Ho diu Amnistia Internacional». El consistori va recordar-li que, si tenia constància d’aquestes pràctiques, tenia l’«obligació» de denunciar-les. «En no fer-ho, i en cas que fossin certes, estaria cometent un delicte», van apuntar fonts municipals. suposat informe que li havien fet arribar. Delort va culpabilitzar Clos de la confusió. «De forma precipitada, es van dir coses que no tocaven. Aquest comentari va generar un gran embolic a nivell intern», va asseverar l’exsecretari de Seguretat de la conselleria d’Interior, qui va instar a portar davant la Fiscalia el testimoni que hauria vist la persona llançant el test. Per la seva banda, qui era responsable d’Informació de la Guàrdia Urbana el 2006, Víctor Gabinel, va comparèixer davant dels mitjans per negar qualsevol relació amb el cas i va assegurar que, per la seva condició de sotsinspector, «no tenia accés directe a l’alcalde de Barcelona» i no podia facilitar- li els informes. És per això que l’actual cap de la Policia Local de Gavà –municipi que ahir va ratificar la seva confiança en ell– va criticar que es donés per fet la seva implicació en el cas. Gabinel també va criticar que els directors de Ciutat morta titllin de censura la no emissió de cinc minuts del documental, doncs, segons va dir, van arribar a un acord per no emetre aquest tros, tot i que la jutgessa va prohibir-ne tres. Així, no es van emetre les declaracions d’un periodista i una gravació d’una declaració judicial per un altre cas «filtrada irregularment», a canvi de retirar la demanda per vulneració del dret a l’honor. La productora, però, va negar tal acord. que todo aquel ciudadano que tenga «evidencias» de que alguno de los arrestados no es culpable, como por ejemplo «vídeos», las «aporte». Franquesa afirmó, asimismo, que «con frecuencia» se dan «vulneraciones de derechos», como los que muestra el documental Ciutat Morta, que «servirá para que muchas personas vean las cosas que suceden». Nuria González, representante de la Xarxa Anti-repressió de Familiars de Detingudes, que agrupa madres de los detenidos, se mostró convencida de que sus hijos «han sido agredidos injustamente por su compromisos social», y criticó que los métodos policiales «no son propios de un Estado que se considera democrático». El domingo se celebrará una jornada solidaria para pedir la absolución, con pasacalles, paellada y conciertos, y la semana que viene están previstas concentraciones frente a los juzgados. CARLA MERCADER Asesoramiento a los parados El Ajuntament puso ayer en marcha un servicio de asesoramiento a los parados en oficinas de atención al ciudadano de seis distritos. La iniciativa quiere acercar los servicios de Barcelona Activa a las personas que buscan trabajo y a las que quieren formarse para aumentar las posibilidades de colocación. Piden de 2 a 5 años de cárcel para los 84 detenidos en las protestas por Can Vies Denuncian malos tratos policiales. Las 84 personas detenidas durante los actos de protesta que siguieron al desalojo de Can Vies en mayo de 2014 se enfrentan a penas que van «desde los dos años y nueve meses hasta los cinco años y 10 meses de prisión». Así lo afirmó ayer la Assemblea d’Encausades i Solidàries amb les Represaliades per l’Efecte Can Vies, que consideró estas condenas «desorbitadas» y reclamó «su absolución inmediata» en los juicios –están previstos ocho la semana que viene, para juzgar a 11 personas–. Asimismo, denunció «agresiones policiales» durante las detenciones y «malos tratos en los calabozos». Anaïs Franquesa, abogada de tres de los acusados, aseguró que se llegan a pedir «penas de cinco años de cárcel por el lanzamiento de una lata» y que «en muchas ocasiones la versión policial es la única prueba de cargo». Por este motivo, apuntó que «es importante» Los 20 jubilados denunciados por Núñez y Navarro por plantar huertos en una parcela de su propiedad en el barrio de Porta no se presentaron al juicio que debía celebrarse ayer en la Ciutat de la Justícia. La empresa de la compañía del expresidente del FC Barcelona Josep Lluís Núñez, condenado por sobornar a inspectores de Hacienda, les reclama una compensación por los daños causados en una parcela donde hace años que plantan verduras para evitar que se convirtiera en un vertedero. Discapacidad intelectual Las entidades Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat), Actas, Down Catalunya y Ammfeina Salut Mental Catalunya advierten que el recorte del 50% en recursos de la Generalitat las aboca a la desaparición. Tratamiento de la hepatitis C El conseller de Salut, Boi Ruiz, garantizó ayer que el «criterio clínico» será el único para el tratamiento de la hepatitis C en Catalunya, aunque Sanidad ponga restricciones. La asamblea que defiende a los detenidos hizo sus reclamaciones ayer desde el edificio de Can Vies. C. M.