Moviment humá # Movimiento humano

Índex
Índex ......................................................................................... Pàg. 1
Introducció (Què és el moviment) ................................................ Pàg. 2
Com es produeix el moviment humà? ........................................... Pàg. 3 i 4
L'aparell locomotor ..................................................................... Pàgs. 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11
Regions corporals ...................................................................... Pàg. 12 i 13
Conclusions del treball ................................................................ Pàg. 14
Bibliografia ................................................................................ Pàg. 15
Introducció: què és el moviment.
1. Posició: repòs o moviment.
On és el triangle? Podem respondre dient És a la dreta de la roda, o bé: Sobre la fletxa. Per definir la posició
d'un objecte cal un punt o sistema de referència. Quan la posició d'un objecte varia respecte al punt o sistema
de referència, es diu que l'objecte està en moviment. Per contra, quan la seva posició no varia, es diu que està
en repòs. Com que a l'hora d'estudiar el moviment d'un cos ho hem de fer necessàriament amb relació a un
sistema de referència, diem que tot moviment és relatiu.
2. Trajectòria.
Les empremtes que un esquiador deixa a la neu o el rastre que es produeix en el llançament d'un coet espacial
donen una idea del camí recorregut per aquests mòbils. La línia que indica el recorregut seguit per un cos en el
seu desplaçament s'anomena trajectòria. En la majoria dels moviments, com ara el de les pales d'una hèlice
d'helicòpter o l'ascendent i descendent d'un ascensor, les trajectòries no queden marcades, sinó que s'han
d'imaginar.
3. Classificació dels moviments segons la seva trajectòria.
Quan la trajectòria d'un mòbil és una línia recta, diem que aquest té un moviment rectilini. Per contra, el seu
moviment és curvilini quan la representació de la trajectòria que descriu és una línia corba. Dins els
moviments curvilinis ens referim al moviment circular, al parabòlic o a l'el·líptic, quan la trajectòria
corresponent sigui una circumferència, una paràbola o una el·lipse, respectivament. A més dels anteriors,
també hi ha moviments amb trajectòries molt complexes, on alternen trams rectilinis i curvilinis. Aquest és el
cas, per exemple, del vol d'una mosca o un estel, o d'una moto en una cursa.
4. Classificació dels moviments segons la seva velocitat.
Un moviment uniforme és aquell en què el valor de la velocitat no varia. Per contra, el moviment variat és
aquell en què la velocitat sofreix alguna variació. Aquest moviment es divideix, al seu torn, en dos tipus,
segons que la variació sigui uniforme o no.
1
Com es produeix el moviment humà.
El cos humà és, en molts aspectes una màquina. Per a descriure'n el funcionament, podríem comparar−lo amb
un cotxe. El cos utilitza l'aliment com a combustible, de la mateixa manera que el cotxe utilitza la benzina.
Tots dos disposen de bombes, líquids en circulació, mecanismes de refrigeració, sistemes elèctrics, dispositius
d'eliminació de residus, filtres, articulacions i frontisses.
I el motor? Són els nostres músculs. En el motor d'explosió del cotxe, l'energia química produïda en l'explosió
(bugia−benzina), gràcies al moviment del pistó, es transforma en energia mecànica. En el nostre cos, els
músculs fan de motor perquè transformen l'energia química de l'aliment en energia mecànica: moviment.
En general, la contracció del múscul consisteix en l'escurçament de les cèl·lules del teixit muscular, la qual
cosa es tradueix en una disminució de la seva longitud, proporcional al grau de tensió desenvolupat. Aquest
escurçament provocarà que el tendó del múscul tibi de l'os on està inserit i mobilitzi aquella part del cos.
Què necessita el múscul per moure's?
Tenim milers de cèl·lules que conformen els ossos, músculs, pell sang, òrgans i teixits corporals i compleixen
una determinada missió, Les parts principals dels cos, anomenades òrgans, tenen una o diverses classes de
teixit. Un grup d'òrgans que treballen junts per a desenvolupar una determinada funció rep el nom de sistema
corporal.
Per mantenir−se viu, el cos humà necessita una aportació constant d'energia. Els aparells digestiu i respiratori
passen combustible i oxigen a la sang; el sistema circulatori els condueix a les cèl·lules i recull els productes
residuals per a ser eliminats per l'aparell excretor. Cada acció està controlada pel sistema nerviós.
Encara que cada sistema faci una funció diferent, cap no és independent dels altres. Treballen tots junts, com
un equip, perquè tot el cos humà funcioni amb regularitat i eficàcia. Concretament, els sistemes corporals
implicats en el funcionament de l'aparell locomotor són els següents: (posant com a exemple un corredor
d'atletisme)
1− El sistema nerviós
Primerament, el múscul necessitarà una ordre del sistema nerviós. Aquesta serà captada pel sentit
corresponent; en aquest cas, l'oïda captarà un tret del jutge de sortida i, a través del nervi auditiu, anirà al
cervell que determinarà com i quan el múscul s'ha de moure, tot enviant l'ordre elèctrica pel sistema nerviós
(medul·la espinal i nervis motors perifèrics) fins al múscul. Aleshores les fibres musculars lliscaran les unes
sobre les altres; tibaran de l'os mitjançant el tendó i s'iniciarà el moviment.
Per exemple, quan es flexiona l'articulació del colze, es perquè el bíceps es contrau, el seu tendó tira de l'os
radi. Però a la vegada, el sistema nerviós ha d'enviar una ordre al múscul tríceps perquè es relaxi i es pugui
estirar. Així portarem el palmell de la mà amb el pes cap a l'articulació del muscle i, a l'inrevés, quan fem
l'extensió de l'articulació del colze es contrau el múscul tríceps que tira de l'os cúbit i el múscul bíceps es
relaxa per estirar−se.
2−Aparells respiratori, circulatori i digestiu: treball en equip.
El múscul necessitarà oxigen per transformar el combustible en energia i poder contraure's. En els pulmons es
produeix l'intercanvi de gasos que serveix per eliminar el diòxid de carboni (CO2) i captar l'oxigen (O2).
Aquest gas és transportat fins al múscul a través de la sang per l'aparell circulatori: funció de transport.
El combustible que utilitza el múscul és la glucosa i els àcids greixos que, uns vegada transformats a partir de
2
l'aliment per l'aparell digestiu passen a la sang per ser transportats fins al múscul.
La sang la bomba el cor i, surt de la vena aorta des del ventricle esquerre. Aquesta sang, rica en oxigen,
glucosa, àcids i greixos, va a les arterioles i després als vasos capil·lars (molt més petits) fins que arriba als
músculs, on aporta el combustible i l'oxigen. Les deixalles de les reaccions produïdes dins dels músculs, com
el diòxid de carboni, són recollides i retornades al cor per l'aurícula dreta i el ventricle dret. El cor les impulsa,
a través de l'artèria pulmonar, cap als pulmons per deixar el diòxid de carboni i recollir l'oxigen: respiració.
L'aparell locomotor
L'aparell locomotor s'encarrega del moviment del cos humà, i està format pels ossos de l'esquelet i els músculs
que s'hi insereixen.
Els músculs són els òrgans actius del moviment: es contreuen com a resposta a un impuls nerviós i en moure's
arrosseguen els ossos.
Els ossos estan units entre ells mitjançant les articulacions, que en molts casos els permeten una certa llibertat
de moviment.
Els lligaments reforcen la unió de les peces articulars, mentre que els tendons són el mitja pel qual els músculs
s'insereixen a les peces òssies.
La locomoció
Tots els vertebrats se serveixen, bàsicament, del mateix sistema per realitzar els seus moviments. Els impulsos
nerviosos que provenen de l'escorça cerebral es dirigeixen a un múscul esquelètic, que en ser excitat, es
contreu i en contreure's arrossega en el seu moviment l'os al que està unit. Així doncs, els músculs esquelètics,
com a òrgans actius, i els ossos, com a òrgans passius, són determinants de la locomoció; el conjunt d'ambdós
forma l'aparell locomotor. D'aquest aparell depèn així mateix el manteniment de la postura, ja que la
contracció muscular té també aquesta funció, encara que no es desenvolupi moviment.
El moviment d'una part del cos no acostuma a ser el resultat de l'acció d'un sol múscul, per tal com en la major
part dels casos n'intervenen un nombre determinat. La coordinació de tots els moviments que es produeixen en
la locomoció o en la postura és obra dels sistema nerviós, sobretot del cerebel, on es localitza el control de
l'equilibri.
Els músculs.
Qualsevol moviment que fem, tant els moviments interns com els externs, és realitzat per l'acció dels músculs.
Els músculs es poden dividir, segons la seva funció en esquelètics o estriats, llisos o viscerals, i cardíac.
Aquestes tres classes de músculs es diferencien pel tipus de cèl·lules que els formen. Tots els músculs, estan
formats per fibres de teixit muscular agrupades per beines de teixit conjuntiu. Cada fibra s'uneix a la seva
mitjançant una capa molt fina, l'endomisi. Grups d'aquestes fibres són envoltades per una altra beina, el
perimisi, de manera que formen fascicles.
Tots els fascicles s'agrupen i són envoltats per l'epimisi, embolcall extern del múscul. Pel perimisi arriben els
vasos sanguinis que nodreixen els múscul i les terminacions nervioses que controlen la seva contracció.
Totes aquestes beines es reuneixen al final del múscul, on es fan més riques en col·lagen i formen una
estructura molt resistent que li serveix per unir−se a l'os, el tendó.
3
Els músculs esquelètics o estriats
En el cos humà hi ha uns sis−cents músculs esquelètics. Gairebé tots ells estan units a dos o més ossos, bé que
n'hi ha alguns que no ho estan a cap, com l'orbicular dels llavis.
Les cèl·lules que els formen són molt grans, poden arribar a fer 1 cm, i tenen més d'un nucli.
Aquestes cèl·lules presenten alternativament, bandes fosques i bandes clares; per això aquests músculs es
diuen músculs estriats. Aquestes bandes són produïdes per la concentració de dues maneres diferents de
proteïnes, que són les responsables de la contracció d'aquestes cèl·lules.
Es classifiquen segons la seva forma i la seva funció. Segons la seva forma hi ha músculs llargs, plans,
circulars, orbiculars, de dos o tres capes, curts, plomosos, etc.
Segons el moviment que realitzen n'hi ha que són flexors i extensors, adductors i abductotrs, elevadors i
depressors, pronadors i supinadors, esfínters i dilatadors, etc.
Gairebé tots ells funcionen d'acord amb una sinergia antagònica: quan es contreu, el seu antagonista es relaxa.
Per exemple, el bíceps es contreu en flexionar el colze, mentre que el tríceps es relaxa; en estendre'l, l'acció
d'aquests músculs s'inverteix.
Els músculs esquelètics són de contracció ràpida i presenten el fenomen de la fatiga: quan reben impulsos
nerviosos continus, totes les seves fibres musculars queden contretes de manera permanent i el múscul
s'engarrota. Si la fibra muscular no rep oxigen suficient durant la seva contracció, elabora àcid làctic, que
acumula al citoplasma, la qual cosa dóna llocs als adoloriments.
Músculs llisos o viscerals
Estan formats per cèl·lules allargades que tenen només un nucli, i formen estructures laminars planes i
elàstiques.
La contracció d'aquestes cèl·lules no es produeix de manera voluntària, i és molt més lenta que la de les
cèl·lules del teixit muscular estriat.
Els músculs formats per fibres llises formen part de les parets de les vísceres:
Múscul de les parets dels vasos sanguinis.
Múscul de l'aparell digestiu.
Múscul respiratori.
Músculs de l'aparell genital.
Músculs de l'aparell urinari.
Músculs de la pell.
Músculs de l'ull.
Múscul cardíac.
4
Els músculs que formen el cor estan constituïts per cèl·lules semblants a les del teixit muscular esquelètic,
però es contreuen involuntàriament.
Aquestes cèl·lules tenen més d'un nucli, localitzats al centre, i la diferència entre les bandes clares i les
fosques no és tan pronunciada.
Durant tota la vida, el cor no deixa de funcionar ni un moment, a causa de l'activitat contínua de teixit
muscular cardíac. Les concentracions de cèl·lules nervioses del cor són les que produeixen les seves
contraccions rítmiques.
L'esquelet
A més de sostenir i col·laborar en la locomoció, l'esquelet protegeix parts delicades del cos i allotja la
medul·la òssia, que produeix cèl·lules sanguínies.
Els ossos estan formats per cèl·lules molt especialitzades que formen el teixit ossi. A més, tots els ossos estan
envoltats d'una capa de teixit conjuntiu
Quan naixem, els ossos tenen una composició una mica diferent a la que tindran després. A mesura que anem
creixent, es van endurint i es tornen més resistents.
Les cèl·lules que constitueixen els ossos són les cèl·lules òssies; tenen forma estrellada i es troben dins d'una
substància intercel·lular. Aquests cèl·lules estan relacionades entre elles per uns conductes molt fins, per on
passa l'aliment i l'oxigen que necessiten.
L'os està recobert per capes de teixit connectiu a través de les quals arriben els vasos sanguinis per nodrir les
cèl·lules òssies: l'endosti per dins, i el periosti per fora. Aquestes estructures tenen capacitat osteògena, és a
dir, poden formar teixit ossi nou, bé per reparar una fractura, bé per augmentar el gruix de l'os. En el periosti
s'insereixen els tendons. Els extrems dels ossos són recoberts per cartílag, el qual proporciona una superfície
de recolzament suau perquè els ossos es posin en contacte a través de diverses menes d'articulacions.
Als ossos s'emmagatzema calci i fòsfor en forma de sals (carbonat i càlcic). aquestes sals confereixen a l'os
rigidesa i duresa i poden ser alliberades i vessades a la sang, si l'organisme en necessita en un moment
determinat. Cal reposar aquestes sals amb una dieta adequada i amb la pràctica d'algun exercici.
L'esquelet consta de més de dos−cents ossos, bé que alguns no hi pertanyen pròpiament, com la cadena
d'ossets de l'orella.
Els ossos s'uneixen entre ells per mitjà d'articulacions que permeten el moviment relatiu entre ells.
Les articulacions
Els ossos s'uneixen entre ells mitjançant les articulacions. N'hi ha unes dues−centes, diferenciades pel grau
de moviment que permeten.
En aquestes articulacions hi ha una cambra que conté un líquid, el líquid sinovial, que serveix per esmorteir
el fregament entre els dos ossos i facilitar−ne la mobilitat. Uns altres ossos, com els del crani, presenten
unions estretes, anomenades sutures, que no en permeten el moviment.
Les articulacions es diferencien segons el seu grau de mobilitat.
Les articulacions mòbils, com l'espatlla fan possible una àmplia gamma de moviments; entre els ossos que
5
s'articulen hi ha una càpsula fibrosa que envolta l'articulació i que s'adhereix fermament a ambdós. La unió
dels ossos en aquestes articulacions és reforçada pels
lligaments articulars, que poden ser intra o
extraarticulars.
Les semimòbils permeten un moviment limitat; els ossos que les formen són units
per cartílag fibrós; en són exemples les articulacions invertebrals.
Les articulacions fixes no permeten cap tipus de moviment, com les dels ossos que formen la caixa del crani, i
la unió és reforçada per la forma dentada de la superfície dels ossos que s'articulen.
Quadre de relacions entre ossos i músculs.
Tot seguit hi ha una taula amb les diferents regions corporals, en les que de cada regió es destaquen dos
músculs, quina articulació mobilitza cada múscul, quin és el seu os d'origen i el d' inserció, i quin múscul és el
seu antagonista.
Regió
Cap
Músculs
Occipital
Frontal
Articulacions
Cap (ninguna)
Cap (ninguna)
Os origen
Occipital
Frontal
Os inserció
Occipital
Frontal
Tronc
Serrat anterior
Cap
Costelles
Omòplat
Braç
Trapezi
Bíceps
Muscle
Colze
Omòplat
Omòplat
Columna
Radi
Coracobraquial Colze
Omòplat
Cúbit−Radi
Supinador llarg Canell
Cubital posterior Canell
Articulació
Oponent del
metacarpo−
polze
falàngica
Articulació
Oponent del dit
metacarpo−
petit
falàngica
Quadríceps
Genoll
Vast intern
Maluc
Soli
Genoll
Radi
Cúbit
Carp
Carp
Antagonista
Cap
Cap
Serrat mitjà
inferior
Deltoide
Tríceps
Braquial
anterior
Palmar major
Cubital anterior
Radi
Primer
metacarpià
Adductor del
polze
Cúbit
5è metacarpià
Adductor del dit
petit
Fèmur
Fèmur
Còndil extern
Còndil extern i
intern
Tíbia
Tíbia
Calcani
Bíceps crural
Vast extern
Tibial anterior
Calcani
Tibial anterior
Tíbia
Metatarsià
Tíbia
1r metatarsià
Avantbraç
Mà
Cuixa
Cama
Peu
Bessons
Genoll
Extensor curt
dels dits del peu
Extensor curt
del dit gros
Articulació
interfalàngica
Articulació
Interfalàngica
Flexor llarg dels
dits del peu
Adductor del dit
gros
6
Conclusions del treball
• Què és el moviment?
L'aigua que davalla per un riu, un ciclista pedalejant per una carretera, un ocell en ple vol, el mar quan oneja,
tots aquests elements tenen una cosa en comú: es mouen. El moviment és el canvi de posició que experimenta
un cos en el transcurs del temps.
• Com es produeix el moviment humà?
Encara que cada sistema faci una funció diferent, cap no és independent dels altres. Treballen tots junts, com
un equip, perquè el teu cos funcioni amb regularitat i eficiència. Concretament, els sistemes corporals
implicats en el funcionament de l'aparell locomotor són els següents:
Sistema nerviós: el múscul necessitarà una ordre una ordre del sistema nerviós per posar−se en moviment.
Aparell respiratori: el múscul necessita oxigen per transformar el combustible en energia i poder contraure's.
Aparell circulatori: la sang és l'element i el vehicle que transporta tot el necessari per als nostres músculs.
Aparell digestiu: el combustible que utilitza el múscul és la glucosa que, una vegada transformat a partir de
l'aliment per l'aparell digestiu, passen a la sang.
• L'aparell locomotor.
L'aparell locomotor, el podem resumir en un mapa conceptual com aquest:
Bibliografia
• CASTELLS, MANEL; ESTARELLAS, CARME; SANTAMARIA, HELENA; TRULLEN;
MONTSERRAT. Educació Física 3 Edicions Castellnou, Barcelona 1995.
• ACTIVA MULTIMEDIA. Volum III. Editorial Plaza & Janés. Barcelona 1996.
• NOVA ENCICLOPÈDIA TEMÀTICA PLANETA. Volum I. Editorial Planeta. Barcelona 1996.
• VALERO, CARLOS i VALERO, AMÁLIA. El cos humà 2. Ed. Bruño. Madrid 1991.
• DICCIONARI VISUAL. Editorial Oxford. Madrid 1996.
Pàg. 1
•
7