catàleg d`antonio i pedro j. hormigo

ua
IGO
n
M
ro J
Antonio i Ped
HOR
Quan parlam d’escultura a Eivissa no podem evitar que ens véngui a la memòria de seguida la família Hormigo.
La seua història començà amb Antoni Hormigo Josefa que, sense tenir-ho previst, s’acabà dedicant a la talla de
petites escultures i bastons destinats a un turisme que començava a agafar forma a les nostres illes. Dos dels seus
quatre fills n’aprendran i treballaran amb ell però només un, Antonio Hormigo Escandell, la convertirà en professió
i vocació. Anys després i una generació més tard el seu nebot Pedro Hormigo es dedicarà també a l’escultura, però
sempre amb el seu estil personal i amb un ventall més ampli de materials i formats.
Antonio Hormigo Escandell és un escultor que ha estat sempre inspirat en la natura, en les figures humanes,
en la matèria orgànica i en el món de la mitologia. Les seues escultures són molt més que fusta modelada, les
seues escultures són història, són emocions, són narracions, i de vegades són fins i tot un crit d’atenció contra la
destrucció de la natura i la pèrdua de l’espiritualitat. Les seues escultures van més enllà de l’estètica, perquè tenen
un significat i un missatge. Hi haurà qui només vegi una peca magníficament treballada, però la veritat és que per
a aquells qui mirin a través del que queda a simple vista, la contemplació d’aquestes obres serà una experiència
completa i molt enriquidora.
Organitza: Consell d’Eivissa
Direcció: Lina Sansano
Coordinació i textos: Goretti Costa
Equip de muntatge: Fabià Gómez, Sonia Contreras, Julio García i José Rodríguez
Fotos: Foto Raymar, S.L.
Disseny i maquetació: Estudi Jazzbo (www.estudijazzbo.com)
Impressió: Print Art Eivissa
Dipòsit legal: DLI 1-2011
Pedro J. Hormigo, per la seua banda, s’ha format i ha treballat en diferents disciplines, materials i estils, a més
va passar vuit anys a Nova York aprenent, treballant i exposant amb diversos escultors d’aquella ciutat. El seu
material més característic és el bronze, però mes enllà de l’aparent fredor del bronze Pedro Hormigo també carrega
de significat cada una de les seues creacions. No es deixa res a l’atzar, encara que a primera vista ho pot parèixer.
Només cal veure les seues escultures dobles, en les quals convergeixen dos i fins i tot tres figures diferents.
Eivissa i tots els eivissencs podem estar orgullosos de tenir entre nosaltres escultors de tanta qualitat i reputació
com Antonio i Pedro Hormigo. Des del Consell d’Eivissa us convidam a gaudir de les escultures dels Hormigo,
i per això s’ha organitzat aquesta exposició com un reconeixement a la seua feina i com agraïment a la tasca de
promoció de la nostra illa i la nostra cultura que, conscientment o inconscientment, fan ells i la seva obra arreu
del món.
Marià Torres Torres
Conseller de Política Educativa i Cultural
ANTONIO HORMIGO ESCANDELL
Sant Antoni de Portmany, 1933
Antonio Hormigo s’inicià en el món de l’escultura de mans del seu pare, Antonio Hormigo
Josefa qui, per circumstàncies de la vida, s’acaba dedicant a realitzar petites peces
i bastons de fusta amb formes naturals i mitològiques per vendre als turistes de Sant
Antoni. Va aprendre ràpidament l’ofici i ben prompte varen ser més que evidents les
seues aptituds per treballar la fusta. El seu segon mestre va ser Rafael Vargas, un
soldat ebenista de professió que va ensenyar als Hormigo a utilitzar eines més
professionals i a perfilar la seua tècnica.
A banda dels coneixements i l’experiència de treballar amb el seu pare i amb
Rafael Vargas, Hormigo sempre ha estat un escultor molt autodidacte, fidel al seu
instint i aliè a les exigències del mercat i a les modes de cada època.
A partir de l’any 1956 realitza diverses obres de gran mesura per encàrrec, un
bon exemple és “Matèria i Esperit”, una peça realitzada amb una olivera de quasi
quatre metres que es va col·locar a la zona del l’altar de sa Capella, un restaurant
instal·lat a un antic edifici que havia de ser una església. Aquesta obra és molt
representativa d’Antonio Hormigo, no només per ser de les primeres de gran format
sinó perquè inicia el leit-motiv de la seua obra: la recerca de l’espiritualitat a través
de la matèria.
L’any 1964 va fer la seua primera exposició com a participant en el “Premi Illa
d’Eivissa”, a partir d’aquell moment hi hagué tot un rosari d’exposicions, bona
part d’elles col·lectives. Si bé la majoria varen ser a l’illa d’Eivissa també participà
a exposicions a altres ciutats d’Espanya com Mallorca, Barcelona, Madrid, Còrdova,
Sevilla (a l’Expo-92), Granada i Saragossa. A més, han pogut conèixer les seues
escultures en diferents ocasions a ciutats de Noruega, Alemanya i França.
És evident que Antonio Hormigo Escandell en la seua faceta d’artista compta amb
una trajectòria molt llarga i consolidada, així com amb una evident reputació de gran
escultor a nivell internacional. Però el seu caràcter de treballador inesgotable fa que
avui dia Hormigo continuï treballant tots els dies al seu taller, amb la mateixa mirada
segura, amb una curiositat infinita i sense deixar mai de buscar l’espiritualitat en la
matèria.
Eivissa, febrer de 2011
Bibliografia:
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Volum 7. Veu “Hormigo Escandell, Antonio”. (SRT)
Antonio Hormigo. Matèria i Esperit. González, Miguel Ángel. Editorial Mediterrània Eivissa. 2008
Tanit. Cabeza. Fusta d’alzina.
Paloma de la paz. Trofeo de caza. Fusta d’olivera.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Mujer con serpiente. Fusta de garrover
Saturación demográfica. Manos. Fusta de pi.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Núcleo familiar. Fusta de pi.
Fecundidad pitiusa. Fusta de pi.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Autorretrato con musa. Fusta d’olivera.
Trofeo de caza. Fusta d’olivera.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Pulpo. Fusta de pi.
Reclamo nutricional. Fusta de pi.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
PEDRO JUAN HORMIGO ESCANDELL
Sant Antoni de Portmany, 1971
Pedro Juan Hormigo és avui dia també un reconegut escultor, i encara que la
tradició familiar ha estat més vinculada al treball amb fusta, ell es caracteritza
per utilitzar sobretot el bronze i per estar en constant aprenentatge de noves
tècniques, materials i formats. Tot i la seua formació té un caràcter molt autodidacte
i les seues obres estan generalment carregades de significat, cada detall té un sentit
de ser, i aquesta condició la porta a l’extrem en les seues figures dobles.
Va iniciar la seua formació en diferents escoles taller de restauració i arqueologia.
L’any 1994 es va iniciar com a aprenent de ceramista al taller de Julio Bauzá.
El 1995 organitza i participa en l’exposició “Món púnic”, de l’Escola d’Arts i Oficis
d’Eivissa. A partir de 1996 passarà vuit anys a Nova York, on perfeccionarà els seus
coneixements i experiència com a escultor. Allí va treballar com a retratista en fang al
Taller d’Aurelian, i va estar també vinculat a l’Sculpture Center, on primer estudià la
tècnica dels motlles i la fosa en bronze i més endavant exercí de monitor de fosa de
bronze per a Robert Smith i Tristan Wolsky. Va participar en el workshop de soldadura
realitzat pel Johnson Atelier i treballà també amb l’artista Lynda Lee en la fabricació
de motlles i en el muntatge de la seua instal·lació “Circle route”.
Una vegada fixada la residència de nou a Eivissa, començà a treballar com
a ceramista al Taller de Julio Bauzá, amb qui després dirigí la Galeria Es Molí, a Sant
Rafel. Però no deixà mai de banda la seua formació i, tot i el seu esperit autodidacte
continuà ampliant els seus coneixements amb un curs d’escultura realitzat per Taller
BDN i assistint al “II Congreso nacional de investigadores en fundición artística”.
Tant durant el temps que passa a Nova York com posteriorment ha participat en
nombroses exposicions col·lectives realitzades a diversos espais de l’illa. L’any 2007
fa la seua primera exposició individual a la galeria Can Berri i el 2008 en
realitzà una altra a la mateixa sala conjuntament amb Antonio Hormigo.
L’any 2008 va guanyar el concurs per la creació del guardó Premio
Ciudades Patrimonio pel Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad de
España de la UNESCO.
A Eivissa ha realitzat també diversos encàrrecs institucionals d’obres, com
el monument d’homenatge als saliners que es pot visitar a Sant Francesc
de s’Estany, el bust de Mn. Joan Marí Cardona a Sant Rafel i l’escultura de
Manuel Abad y Lasierra a Santa Gertrudis, així com el disseny i la creació del
guardó del Premi Portmany.
Eivissa, febrer de 2011
www.pedrojhormigo.com
La bailarina y el admirador. Bronze
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Cara. Bronze
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Esquizofrenia. Bronze
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Plegaria. Bronze
Niké y el guerrero. Bronze i granit..
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
Inauguració: dijous 3 de febrer, a les 20 h
Exposició del 3 al 22 de febrer
Horari d’hivern
dimarts a divendres: de 10 a 14 h i de 17.30 a 20.30 h
dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20.30 h
diumenge: d’11 a 14 h
dilluns i festius tancat
CENTRE SOCIOCULTURAL S’ALAMERA
Passeig de Vara de Rey, 1, Eivissa
Hi col·labora: