DECRET LLEI 1/2016, de 26 de febrer, del Consell, de modificació

Num. 7731 / 01.03.2016
4615
Conselleria d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball
DECRET LLEI 1/2016, de 26 de febrer, del Consell, de
modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del
Consell, d’horaris comercials en la Comunitat Valenciana,
i de la llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de
Comerç de la Comunitat Valenciana. [2016/1373]
Conselleria de Economía Sostenible,
Sectores Productivos, Comercio y Trabajo
DECRETO LEY 1/2016, de 26 de febrero, del Consell, de
modificación del Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del
Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana, y de la Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de Comercio de la Comunitat Valenciana. [2016/1373]
PREÀMBUL
PREÁMBULO
En matèria d’horaris comercials, el capítol III del títol II de la Llei
3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, preveu una regulació l’aplicació i el desenvolupament
de la qual s’ha vist afectada per la modificació de la legislació bàsica
de l’Estat continguda en el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol,
de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la
competitivitat, i en la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de
mesures urgents per al creixement de la competitivitat i l’eficiència,
que van donar una nova redacció a diferents articles de la Llei 1/2004,
d’Horaris Comercials.
Amb la publicació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, es pretenia donar
solució als diversos criteris i interpretacions que havien generat distintes
normes de la legislació bàsica de l’Estat, tant per part de les administracions publiques com dels operadors econòmics, i que en diverses
ocasions havien esdevingut en controvèrsies davant dels òrgans jurisdiccionals.
L’Administració de l’Estat va convocar la Comissió Bilateral de
Cooperació, prevista en l’article 33 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3
d’octubre, del Tribunal Constitucional, modificat per la Llei Orgànica 1/2000, de 7 de gener, amb la finalitat d’iniciar negociacions per a
resoldre les discrepàncies manifestades en relació amb l’article 21 i la
disposició transitòria segona del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer,
del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, amb vista
a evitar la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la norma
esmentada.
Com a resultat de les negociacions el 28 de desembre de 2015 es
publicà, en el BOE i el DOCV, la Resolució de 16 de desembre de 2015,
de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual
es publica l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat, en relació amb el Decret Llei 1/2015,
de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, i ambdues parts consideren resoltes les discrepàncies, i el Consell
es va comprometre a la seu modificació mitjançant un decret llei o en la
pròxima Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera,
i d’Organització de la Generalitat, a fi que entraren en vigor en un breu
termini de temps a partir de la confirmació d’aquest acord.
En materia de horarios comerciales, el capítulo III del título II de la
Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de comercio de la Comunitat Valenciana, contempla una regulación cuya aplicación y desarrollo
se ha visto afectada por la modificación de la legislación básica del
Estado contenida en el Real Decreto Ley 20/2012, de 13 de julio, de
medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de
la competitividad, y en la Ley 18/2014, de 15 de octubre, de aprobación
de medidas urgentes para el crecimiento de la competitividad y la eficiencia, que dieron una nueva redacción a diferentes artículos de la Ley
1/2004, de horarios comerciales.
Con la publicación del Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del
Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana se pretendía dar solución a los diversos criterios e interpretaciones que habían
generado distintas normas de la legislación básica del Estado, tanto por
parte de las administraciones públicas como de los operadores económicos, y que en varias ocasiones habían devenido en controversias ante
los órganos jurisdiccionales.
La Administración del Estado convocó la Comisión Bilateral de
Cooperación, prevista en el artículo 33 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3
de octubre, del Tribunal Constitucional, modificado por la Ley Orgánica
1/2000, de 7 de enero, con la finalidad de iniciar negociaciones para
resolver las discrepancias manifestadas en relación con el artículo 21
y la disposición transitoria segunda del Decreto Ley 1/2015, de 27 de
febrero, del Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana, en orden a evitar la interposición de un recurso de inconstitucionalidad contra dicha norma.
Como resultado de las negociaciones, el 28 de diciembre de 2015
se publica en el BOE y el DOCV la resolución de 16 de diciembre de
2015, de la Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local,
por la que se publica el Acuerdo de la Comisión Bilateral de Cooperación Administración General del Estado-Generalitat en relación con el
Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana, y ambas partes dan por solventadas
las discrepancias, el Consell se comprometió a su modificación mediante decreto ley o en la próxima Ley de Medidas Fiscales, de Gestión
Administrativa y Financiera, y de Organización de la Generalitat, a fin
de que entrara en vigor en un breve plazo de tiempo a partir de la confirmación de este acuerdo.
La fecha de confirmación y publicación del acuerdo alcanzado
no permitió su tramitación en la Ley de Medidas Fiscales, de Gestión
Administrativa y Financiera y de Organización de la Generalitat, por lo
que el compromiso alcanzado debe realizarse a través de la aprobación
de un decreto ley en el cual se refleje la modificación consensuada.
Los cambios legislativos citados introducen nuevos criterios para
que los ayuntamientos resulten determinantes en la flexibilización del
régimen de horarios aplicable a su territorio. De esta manera, dado que los
ayuntamientos son quienes conocen en mejor medida los requerimientos
de las empresas comerciales que se ubican en sus territorios y también los
servicios que precisa la demanda de los residentes, turistas y visitantes de
sus municipios, se propicia el escenario idóneo para lograr una adecuada
conciliación de los intereses del comercio local con los de sus clientes
potenciales y la posibilidad de propiciar nuevas sinergias entre turismo y
comercio con los consiguientes beneficios para ambos sectores.
En este contexto, con posterioridad a las negociaciones mantenidas,
se han recibido diversas peticiones, por parte de ayuntamientos y operadores económicos, de modificación de las fechas de inicio de la libertad
de horario, de aquellas zonas de gran afluencia turística, que las tienen
concedidas con el inicio de los períodos de Semana Santa y estival, para
los supuestos en los que hay coincidencia, como ocurre en el año 2016,
con otros festivos previos para los cuales no se extiende la libertad horaria.
La data de confirmació i publicació de l’acord aconseguit no va
permetre la seua tramitació en la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió
Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, per la
qual cosa el compromís aconseguit ha de fer-se a través de l’aprovació
d’un decret llei en el qual es reflectisca la modificació consensuada.
Els canvis legislatius esmentats introdueixen nous criteris perquè els
ajuntaments resulten determinants en la flexibilització del règim d’horaris aplicable al seu territori. D’aquesta manera, atés que els ajuntaments
són els que coneixen en millor mesura els requeriments de les empreses
comercials que s’ubiquen en els seus territoris i també els serveis que
necessita la demanda dels residents, turistes i visitants dels seus municipis, es facilita l’escenari idoni per a aconseguir una adequada conciliació dels interessos del comerç local amb els dels seus clients potencials
i la possibilitat d’afavorir noves sinergies entre turisme i comerç amb
els consegüents beneficis per a ambdós sectors.
En aquest context, després de les negociacions mantingudes, s’han
rebut diverses peticions, per part d’ajuntaments i operadors econòmics,
de modificació de les dates d’inici de la llibertat d’horari, d’aquelles
zones de gran afluència turística que les tenen concedides amb l’inici
dels períodes de Setmana Santa i estival, per als supòsits en què hi ha
coincidència, com ocorre l’any 2016, amb altres festius previs per als
quals no s’estén la llibertat horària.
Num. 7731 / 01.03.2016
4616
Resulta adequat arreplegar aquestes peticions en aquest mateix
decret llei, ja que no distorsiona el contingut dels acords aconseguits,
sinó que la solució que es proposa està en sintonia amb alguns dels
criteris consensuats en la Comissió Bilateral de Cooperació, i es tracta
d’un supòsit que, com ocorre l’any 2016, va vinculat amb festivitats
l’inici de les quals pot variar de mes cada any, com és el cas de la Setmana Santa, o la data fixa de les quals en el calendari, com és el cas del
període estival, pot ser contigua a festivitats o diumenges.
La urgència de la publicació i l’entrada en vigor d’una nova modificació de la regulació dels horaris comercials en les zones de gran afluència turística de la Comunitat Valenciana queda justificada pel mateix
compromís aconseguit, el qual s’emmarca en la regulació establida en
l’article 33 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal
Constitucional, modificat per la Llei Orgànica 1/2000, de 7 de gener; i
en el cas de l’ampliació de l’inici dels períodes de llibertat horària, vinculats a l’inici de temporades vacacionals de Setmana Santa o estival,
es justifica en el fet que la regulació del sector del comerç a la Comunitat Valenciana té una notòria rellevància econòmica que va indissolublement unida a un model econòmic el principal motor del qual és la
prestació de serveis vinculada en gran manera al turisme, per la qual
cosa durant aquestes temporades vacacionals es produeix una acumulació de dies inhàbils que pot incidir ocasionalment en l’increment de
la demanda habitual.
A la vista d’això anterior, queda justificada la necessitat i l’oportunitat de l’aprovació d’un decret llei d’horaris comercials en les zones de
gran afluència turística de la Comunitat Valenciana.
Pel que s’ha exposat, i a l’empara del que preveuen els articles 44
i 49 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta
del conseller d’Economia, Sostenible, Sectors Productius, Comerç i
Treball, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26
de febrer de 2016,
Resulta adecuado recoger estas peticiones en este mismo Decreto
Ley, ya que no distorsiona el contenido de los acuerdos alcanzados,
sino que la solución que se propone está en sintonía con algunos de los
criterios consensuados en la Comisión Bilateral de Cooperación, y se
trata de un supuesto, que como ocurre en el año 2016, va vinculado con
festividades cuyo inicio puede variar de mes cada año, como es el caso
de la Semana Santa, o cuya fecha fija en el calendario, como es el caso
del período estival, puede ser colindante a festividades o domingos.
La urgencia de la publicación y entrada en vigor de una nueva modificación de la regulación de los horarios comerciales en las zonas de
gran afluencia turística de la Comunitat Valenciana queda justificada
por el propio compromiso alcanzado, el cual se enmarca en la regulación establecida en el artículo 33 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de
octubre, del Tribunal Constitucional, modificado por la Ley Orgánica
1/2000, de 7 de enero; y en el caso de la ampliación del inicio de los
períodos de libertad horaria, vinculados al inicio de temporadas vacacionales de Semana Santa o estival, se justifica en que la regulación
del sector del comercio en la Comunitat Valenciana tiene una notoria
relevancia económica que va indisolublemente unida a un modelo económico cuyo principal motor es la prestación de servicios vinculada en
gran medida al turismo, por lo que durante estas temporadas vacacionales se produce una acumulación de días inhábiles, que puede incidir
ocasionalmente en el incremento de la demanda habitual.
A la vista de lo anterior, queda justificada la necesidad y oportunidad de la aprobación de un decreto-ley de horarios comerciales en las
zonas de gran afluencia turística de la Comunitat Valenciana.
Por lo expuesto, y al amparo de lo previsto en los artículos 44 y 49
del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a propuesta del
conseller de Economía, Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y
Trabajo y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 26 de
febrero de 2016,
DECRETE
DECRETO
Article 1. De la modificació del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer,
del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana
1. La disposició transitòria segona del Decret Llei 1/2015, de 27
de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana,
queda redactada tal com figura en l’apartat I de l’annex del present
Decret Llei.
2. L’article 21 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de
Comerç de la Comunitat Valenciana, inclòs en l’annex del Decret Llei
1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana, queda redactat tal com figura en l’apartat II de l’annex
del present Decret Llei.
Artículo 1. De la modificación del Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana
1. La disposición transitoria segunda del Decreto Ley 1/2015, de
27 de febrero, del Consell, de horarios comerciales en la Comunitat
Valenciana, queda redactada tal como figura en el apartado I del anexo
del presente Decreto Ley.
2. El artículo 21 de la Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de Comercio de la Comunitat Valenciana, incluido en el anexo del
Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del Consell, de horarios comerciales en la Comunitat Valenciana, queda redactado tal como figura en
el apartado II del anexo del presente Decreto Ley.
Article 2. De la modificació de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la
Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana
S’afig una nova disposició addicional, que queda redactada tal com
figura en l’apartat III de l’annex del present Decret Llei.
Artículo 2. De la modificación de la Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la
Generalitat, de Comercio de la Comunitat Valenciana
Se añade una nueva disposición adicional tercera, que queda redactada tal como figura en el apartado III del anexo del presente Decreto Ley.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Legislació laboral
L’aplicació de qualsevol règim d’horaris comercials previstos en el
present Decret Llei es desenvoluparà sense alteració ni menyscabament
de la legislació laboral vigent.
Primera. Legislación laboral
La aplicación de cualquier régimen de horarios comerciales contemplados en el presente Decreto Ley se desarrollará sin alteración ni
menoscabo de la legislación laboral vigente.
Segona. Incidència econòmica en la dotació de despesa
L’aplicació i desplegament d’aquest Decret Llei no podrà tindre
cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa
assignada a la conselleria competent per raó de la matèria i, en tot cas,
haurà de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.
Segunda. Incidencia económica en la dotación de gasto
La aplicación y desarrollo de este Decreto Ley no podrá tener incidencia alguna en la dotación de todos y cada uno de los capítulos de
gasto asignada a la conselleria competente por razón de la materia y, en
todo caso, deberá ser atendida con sus medios personales y materiales.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera. Expedients en tramitació
Els expedients en tramitació es resoldran aplicant la present normativa.
Primera. Expedientes en tramitación
Los expedientes en tramitación se resolverán aplicando la presente
normativa.
Num. 7731 / 01.03.2016
4617
Segona. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que estigueren declarades amb
anterioritat a l’entrada en vigor del present decret llei mantindran aquesta consideració en els termes en què van ser declarades.
Segunda. Zonas de gran afluencia turística
Las zonas de gran afluencia turística que estuvieran declaradas con
anterioridad a la entrada en vigor del presente decreto ley mantendrán
esta consideración, en los términos en que fueron declaradas.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang
inferior que s’oposen al que disposa el present decret llei.
Única. Derogación normativa
Quedan derogadas todas las disposiciones de igual o inferior rango
que se opongan a lo dispuesto en el presente decreto ley.
DISPOSICIÓ FINAL
DISPOSICIÓN FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Única. Entrada en vigor
El presente decreto ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Castelló de la Plana, 26 de febrer de 2016
Castellón de la Plana, 26 de febrero de 2016
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller d’Economia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller de Economía Sostenible,
Sectores Productivos, Comercio y Trabajo,
RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ
ANNEX
ANEXO
I. Modificació de la disposició transitòria segona del Decret Llei
1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana
I. Modificación de la disposición transitoria segunda del Decreto
Ley 1/2015, de 27 de febrero, del Consell, de horarios comerciales en
la Comunitat Valenciana
Disposició transitòria segona. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que estigueren declarades
amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Decret Llei mantindran
aquesta consideració en els termes en què van ser declarades.
Disposición transitoria segunda. Zonas de gran afluencia turística
Las zonas de gran afluencia turística que estuvieran declaradas con
anterioridad a la entrada en vigor del presente Decreto Ley mantendrán
esta consideración, en los términos en que fueron declaradas.
II. Modificació de l’article 21 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de
la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, inclòs en l’annex
del Decret Llei 1/2015, de 27 de febrer, del Consell, d’horaris comercials a la Comunitat Valenciana
II. Modificación del artículo 21 de la Ley 3/2011, de 23 de marzo,
de la Generalitat, de Comercio de la Comunitat Valenciana, incluido
en el Anexo del Decreto Ley 1/2015, de 27 de febrero, del Consell, de
horarios comerciales en la Comunitat Valenciana
Article 21. Zones de gran afluència turística
1. Els establiments ubicats en les zones de gran afluència turística
tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.
2. La declaració de zona de gran afluència turística, que podrà estendre’s a tot o part del terme municipal o del nucli urbà, fixarà per a cada
cas les condicions d’aplicació, incloent-hi els períodes a què s’estén.
Artículo 21. Zonas de gran afluencia turística
1. Los establecimientos ubicados en las zonas de gran afluencia
turística tendrán plena libertad para determinar los días y horas en que
permanecerán abiertos al público en la Comunitat Valenciana.
2. La declaración de zona de gran afluencia turística, que podrá
extenderse a todo o parte del término municipal o del núcleo urbano,
fijará para cada caso las condiciones de aplicación, incluyendo los
periodos a que se extiende.
3. La declaración de zona de gran afluencia turística se llevará a
cabo por la dirección general competente en materia de comercio a solicitud del ayuntamiento interesado, previa audiencia del Consejo Local
de Comercio o, en su defecto, del órgano similar y de las entidades más
representativas del sector de ámbito autonómico.
4. Se considerarán zonas de gran afluencia turística, aquellas áreas
coincidentes con la totalidad del municipio o parte del mismo en las que
concurra alguna de las siguientes circunstancias:
a) Existencia de una concentración suficiente de plazas en alojamientos y establecimientos turísticos.
El número total de plazas que se oferte en hoteles, hostales, pensiones, apartamentos, cámpings, casas rurales y albergues, de la zona para
la que se solicita la declaración será, al menos, de 15 plazas por cada
100 habitantes, según los datos oficiales de la Agència Valenciana del
Turisme. El cumplimiento de este requisito será suficiente para acreditar
la condición de zona de gran afluencia turística durante los periodos de
3. La declaració de zona de gran afluència turística la durà a terme
la direcció general competent en matèria de comerç a sol·licitud de
l’ajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de
Comerç o, a falta d’això, de l’òrgan semblant i de les entitats més representatives del sector d’àmbit autonòmic.
4. Es consideraran zones de gran afluència turística aquelles àrees
coincidents amb la totalitat o part del municipi o part en què concórrega
alguna de les circumstàncies següents:
a) Existència d’una concentració suficient de places en allotjaments
i establiments turístics.
El nombre total de places que s’oferisca en hotels, hostals, pensions,
apartaments, càmpings, cases rurals i albergs de la zona per a la qual se
sol·licita la declaració serà, almenys, de 15 places per cada 100 habitants, segons les dades oficials de l’Agència Valenciana del Turisme. El
compliment d’aquest requisit serà suficient per a acreditar la condició
de zona de gran afluència turística durant els períodes de Setmana Santa
Num. 7731 / 01.03.2016
(de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant Vicent) i estival (del 15 de
juny al 15 de setembre).
Per a períodes diferents dels indicats, s’haurà d’acreditar que l’ocupació de places en allotjaments i establiments turístics siga superior al
50 % en el període sol·licitat, prenent com a referència les dades de
l’any immediat anterior.
b) Existència d’una concentració suficient en el nombre de segones
residències respecte a les que constitueixen residència habitual.
El nombre de vivendes de segona residència serà almenys d’un
20 % del total de vivendes del municipi, segons l’últim cens oficial de
vivendes publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, o segons certificat de l’ajuntament que acredite els dits percentatges, en els supòsits en
què no foren coincidents. El compliment d’aquest requisit serà suficient
per a acreditar la condició de zona de gran afluència turística durant els
períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Dilluns de Sant
Vicent) i estival (del 15 de juny al 15 de setembre).
Per a períodes diferents dels indicats, s’haurà d’acreditar que el
volum de generació de residus sòlids urbans en la zona, durant el període sol·licitat, siga superior, en un 50 %, a la mitjana anual, exclosos
els mesos en què se celebre la Setmana Santa (de Diumenge de Rams a
Dilluns de Sant Vicent) i estival (de l’1 de juny al 30 de setembre). Per
a determinar l’increment dels mesos dels períodes sol·licitats, respecte
a la mitjana anual abans indicada, es prendran com a referència els dos
anys immediatament anteriors a la sol·licitud.
c) Que haja sigut declarat patrimoni de la humanitat o s’hi localitze
un bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni historicoartístic.
Per a la determinació de les zones de gran afluència turística contigües al bé, caldrà ajustar-se a les declaracions i a les seues delimitacions
perimetrals realitzades per les autoritats estatals o autonòmiques o els
organismes internacionals competents.
Per a la determinació de les zones de gran afluència turística no
contigües al bé declarat patrimoni de la humanitat o el bé immoble d’interés cultural integrat en el patrimoni historicoartístic, caldrà ajustar-se,
si és el cas, al règim d’obertura d’aquest, i en tot cas a la rellevància de
les visites diàries en diumenges i dies festius.
d) Celebració de grans esdeveniments esportius o culturals de caràcter nacional o internacional.
La declaració de zona de gran afluència turística haurà de coincidir
amb els dies o el període en què se celebre, incloent-hi el dia anterior
i el posterior.
Quan la celebració de l’esdeveniment es desenvolupe en una sola
jornada, que coincidisca amb l’inici, durant o el final d’un cap de setmana o acumulació de dies festius, es prendrà com a referència l’inici i
el final del cap de setmana o acumulació de festius per a establir el dia
anterior i el posterior de l’esdeveniment.
e) Proximitat a àrees portuàries en què operen creuers turístics i
registren una afluència significativa de visitants.
El nombre de creueristes de l’any anterior al de la sol·licitud haurà
de superar els 40.000, d’acord amb les dades oficials que proporcione
l’autoritat portuària.
La declaració de zona de gran afluència turística emparada en
aquesta circumstància es limitarà als dies de permanència del creuer.
f) Que constituïsquen àrees el principal atractiu de les quals siga el
turisme de compres.
S’haurà de justificar que s’han registrat un nombre de pernoctacions, l’any immediatament anterior a la sol·licitud, equivalent al 40 per
cent de la població de dret del municipi on s’ubique la zona per a la qual
se sol·licita la declaració.
Quan no puga acreditar-se el que s’ha exposat anteriorment, s’haurà
de justificar que almenys el 40 % dels clients dels establiments comercials de la zona per a la qual se sol·licita la declaració, en els sis mesos
anteriors a la sol·licitud, hauran de ser residents en l’estranger o en
municipis situats a un mínim de 100 quilòmetres de distància de l’àrea
comercial.
Aquest punt es podrà acreditar per mitjà d’estudis elaborats per
l’ajuntament o bé a instàncies seues, amb dades extretes d’organismes
oficials, de l’Institut Nacional d’Estadística, cambres de comerç, Agència Valenciana del Turisme o entitats comercialitzadores de targetes de
crèdit/dèbit que acrediten fefaentment aquestes dades.
4618
Semana Santa (de Domingo de Ramos a Lunes de San Vicente) y estival
(del 15 de junio al 15 de septiembre).
Para periodos diferentes de los indicados se deberá acreditar que la
ocupación de plazas en alojamientos y establecimientos turísticos sea
superior al 50 % en el período solicitado, tomando como referencia los
datos del año inmediato anterior.
b) Existencia de una concentración suficiente en el número de
segundas residencias respecto a las que constituyen residencia habitual.
El número de viviendas de segunda residencia será al menos de un
20 % del total de viviendas del municipio, según el último censo oficial
de viviendas publicado por el Instituto Nacional de Estadística, o según
certificado del ayuntamiento que acredite dichos porcentajes, en los
supuestos en que no fueran coincidentes. El cumplimiento de este requisito será suficiente para acreditar la condición de zona de gran afluencia
turística durante los periodos de Semana Santa (de Domingo de Ramos
a Lunes de San Vicente) y estival (del 15 de junio al 15 de septiembre).
Para periodos diferentes de los indicados se deberá acreditar que el
volumen de generación de residuos sólidos urbanos en la zona, durante
el período solicitado, sea superior en un 50 % respecto a la media anual,
excluidos los meses en que se celebre la Semana Santa (de Domingo
de Ramos a Lunes de San Vicente) y estival (del 1 de junio al 30 de
septiembre). Para determinar el incremento de los meses de los períodos
solicitados, respecto a la media anual antes referida, se tomarán como
referencia los dos años inmediatamente anteriores a la solicitud.
c) Que haya sido declarado Patrimonio de la Humanidad o en el que
se localice un bien inmueble de interés cultural integrado en el patrimonio histórico artístico.
Para la determinación de las zonas de gran afluencia turísticas colindantes con el bien se atenderá a las declaraciones y a sus delimitaciones
perimetrales realizadas por las autoridades estatales o autonómicas o de
los organismos internacionales competentes.
Para la determinación de las zonas de gran afluencia turísticas no
colindantes con el bien declarado Patrimonio de la Humanidad o el bien
inmueble de interés cultural integrado en el patrimonio histórico artístico, se atenderá, en su caso, al régimen de apertura del mismo, y en todo
caso a la relevancia de las visitas diarias en domingos y festivos.
d) Celebración de grandes eventos deportivos o culturales de carácter nacional o internacional.
La declaración de zona de gran afluencia turística deberá coincidir
con los días o periodo en que se celebre, incluyendo el día anterior y
el posterior.
Cuando la celebración del evento se desarrolle en una sola jornada
que coincida con el inicio, durante o el final de un fin de semana o
acumulación de festivos, se tomará como referencia el inicio y final del
fin de semana o acumulación de festivos para establecer el día anterior
y el posterior del evento.
e) Proximidad a áreas portuarias en las que operen cruceros turísticos y registren una afluencia significativa de visitantes.
El número de cruceristas del año anterior al de la solicitud deberá
superar los 40.000, de acuerdo con los datos oficiales que proporcione
la autoridad portuaria.
La declaración de zona de gran afluencia turística amparada en esta
circunstancia se limitará a los días de permanencia del crucero.
f) Que constituyan áreas cuyo principal atractivo sea el turismo de
compras.
Se deberá justificar que se han registrado un número de pernoctaciones, en el año inmediatamente anterior a la solicitud, equivalente al
40 por ciento de la población de derecho del municipio donde se ubique
la zona para la que se solicita la declaración.
Cuando no pueda acreditarse lo expuesto anteriormente se deberá
justificar que al menos el 40 % de los clientes de los establecimientos
comerciales de la zona para la que se solicita la declaración, en los seis
meses anteriores a la solicitud, deberán ser residentes en el extranjero
o en municipios situados a un mínimo de 100 kilómetros de distancia
del área comercial.
Este extremo se podrá acreditar mediante estudios elaborados por
el ayuntamiento o bien a instancias del mismo con datos extraídos de
organismos oficiales, del Instituto Nacional de Estadística, cámaras de
comercio, Agència Valenciana del Turisme o entidades comercializadoras de tarjetas de crédito/débito que acrediten fehacientemente estos
datos.
Num. 7731 / 01.03.2016
4619
III. Modificació de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat,
de Comerç de la Comunitat Valenciana
III. Modificación de la Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de Comercio de la Comunitat Valenciana.
Disposició addicional tercera. Ampliació dels períodes d’inici i fi
de determinades zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística la declaració de les quals s’haja autoritzat per als períodes de Setmana Santa (de Diumenge de Rams
a Dilluns de Sant Vicent) i estival podran ampliar la data d’inici, de fi
o ambdues en aquells anys en què aquestes dates inicialment previstes
en la seua declaració siguen contigües a un diumenge, dia festiu o una
acumulació de festius.
En aquests casos s’entendrà que l’inici o el final del període autoritzat originàriament en la declaració de zona de gran afluència turística s’estén fins al diumenge, dia festiu o dies festius immediatament
contigus.
Disposición adicional tercera. Ampliación de los períodos de inicio
y fin de determinadas zonas de gran afluencia turística
Las zonas de gran afluencia turística cuya declaración se haya autorizado para los períodos de Semana Santa (de Domingo de Ramos a
Lunes de San Vicente) y estival, podrán ampliar la fecha de inicio, de
fin o ambas, en aquellos años en los que estas fechas inicialmente previstas en su declaración, sean colindantes con un domingo, festivo o una
acumulación de festivos.
En estos casos se entenderá que el inicio o final del período autorizado originalmente en la declaración de zona de gran afluencia turística
se extiende hasta el domingo, festivo o festivos inmediatamente colindantes.