Josep Maria de Martín, un artista de tots els temps

.,
ARTS I LLETRES
Josep Maria de Martín, un artista de
tots els temps
per JOAN FERRER 1 GASOL
" Un món en el que només romanen, pelats, els problemes
plastics. La Unia, el planol, el cub, la composició, despul/ats, nets
d'adherencies estranyes, en l/ur puresa virginal, com si diguéssim,
abans del pecat original d'existir en el món de J'anecdota.
En en hi viu immers Martín, amb l'atenció d'un investigador en el seu
laboratori, en el moment en que espera el miracle d'un nou
descobriment".l
J
osep M. de Martín i Gassó va néixer
a Berga el dia 8 de mare; del 1920
i, que se sapiga, cap esdeveniment extern de la seva vida el relaciona directa ment amb la pintura. Fa la seva pri ·
mera exposició individual a la Sala
Argos de Barcelona entre el 28 d'octu bre i ellO de novembre de I'any 1950
i la segona a la Sala Caralt, el desem bre del 1952. Participa en varies
col·lectives.
No s'enfronta amb problemes massa
actuals com I'abstracció -deia la crítica
d'aquells temps- sinó amb obres de rigorós plantejament i execució que repe teixen un gest que ha sigut el de tot
pintor occidental: No el de la conquesta
de J'objecte , sinó el de la conquesta de
la pintura-o
Gabriel Ferrater, gran poeta i figura
intel ·lectual que destaca brillantment en
els camps de la crítica literaria i de la
lingüística, en el seu lIibre póstum So bre Pintura 2 estudia profundament la
pintura de De Martín .
«
«
o
<.:J
o::
S
oo::
:;
~
::J
X
o::
«
Josep Maria de Martín. dibUlxat p e r e ll m ate ix .
L'EROL/17
39
,
ARTS I LLETRES
Desnudo ocre (1979).
Transcric una petita part de I'article
En Cataluña no se hace pintura , que
inclou el lIibre mencionat: "Josep M.
de Martín es el más deliberado . Concibe sus telas como problemas, en
vigor, como replanteamientos parti culares de un problema único y constante: la creación de un estilo monu mental. La monumentalidad que pre tende no es más que la intensifica ción, hasta el extremo límite de la
coherencia de la obra. Se exige que
todo en ella esté justificado a priori;
no solo que una vez incorporado a la
obra , cada uno de sus elementos
conspire decisivamente al efecto total; deben estos elementos ser inevitables, ser consecuencias existentes
del argumento en forma que constituye la obra, y cada obra debe ser un
eslabón de la cadena deductiva que
es la total creación del pintor."
Aquesta serie d'anelles que enllacen
la cadena de creació de I'artista, s'ha
vist incrementada recentment a través
d'una magnífica exposició que ens va
presentar la Sala Greca de Barcelona ,
del 6 al 31 de maig 'd'aquest any ,
d'obres de Josep M . de Martín repre sentant la seva parca i variada producció durant aquests darrers quinze anys.
La constitueixen 26 lIenc;os i alguns di buixos, i no hi ha dubte que és el con junt més complet , complex i de més pes
d'obres de I'artista exhibides arreu.
40
Tant és així, que els crítics deis nostre
país n'han fet resso mitjanc;ant la
premsa, amb comentaris notables, deis
quals en copio diversos fragments:
"Ara que tant es parla de la recuperació de les figures nos tres , em
sembla que hauriem de trancar seriosament de la recupera ció de Josep
M. de Martín , el gran desconegut, del
cual Gabriel Ferrater digué més o
menys, que feia una pintura austera ,
taciturna , que renuncia va expressa ment a seduir-nos per una gracia
massa aparent" ... 3
"La seva pintura va més enlla d 'un
pur joc plastic; ens revela, malgiat la
simplicitat amb que ens presenta la
realitat, que totes les coses ten en el
seu secret, el seu enigma i és I'espectador I'encarregat de trobar-Io. Pin tura metafísica que ens mena cap a
una reflexió sobre la presencia física
de les coses i la relació del pintor
amb elles ". 4
" Todo se hace paulatinamente
más sabio, más 'rico, m-áS exacto . En
su obra nada nos sorprenderá sino es
esta casi enfermiza obsesión por la
perfección: correr unos milímetros un
objeto de la composición y darle una
ligera pátina más terrosa puede ser
obra de días y semanas de trabajo.
Por ello, en esta exposición en la Ga lería Greca quien sepa ver, verá, y
quién no, no verá nada. "5
L'EROL/ 17
"Pinturas vivas y ardientes en su
contenida y educada frialdad; hec~as
desde una soledad que en si misma
es compañía . Los elementos son sim ples por eliminación y el color habla
con justeza admirable de concepto .
No se olviden de verla . " 6
En el día de la inaguración estába mos presentes los que le conocimos
y quisimos Oos que integramos albo rozadamente el volumen 9, de nues tros años mozos, rareza bibliográfica
de cincuenta ejemplares hoy total mente inhallables} y casi ninguno faltó
a la cita . Todos estábamos contem plando en silencio su arte renovado ,
macizo, fulgurante de luz amasada y
densa. Arte de solidez envidiable. En
definitiva el Martín de 1950 con la
añadidura de su vida , esta enigmática
peripecia y la sabiduría sedimen tada . ,, 7
Aquest Josep M . de Martin , amic di lecte , observador pregon i aparentment
silent, pendent adesiara del gos i del
fum de la seva pipa, no solament és un
deis primers pintors de Catalunya, sinó
també un deis millors artistes contem·
poranis de tot Espanya
La seva activitat artística ha estat
múltiple: als setze anys feia caricatures
per la premsa de Sant Sebastia, i tot
seguit va col·laborar, amb els seus ni nots, en diferents periódics de Barce lona.
ART
LLET RE
"
Duran t nombrosos anys ha elaborat
pacientment centenars de dibuixos i algun s artic\es pels millors i més acurats
lIibres , revistes, programes, cart ells, etc.
que, sota el seu assessorament. s' ha pu blicat mai per mai al Bergueda.
En una revista,
impresa de
Ca l Quirze , anomenada Berga (1954 55 ), amb el seudonim de Custodio
Lopas, Josep M . de Martín escriu en
un a secció mensual denominada El sol
y la luna , la luna y e l sol, rúbrica d'humor escrita en un espanyol li teralment
tradu"it de la parla popular bergu edana:... .. El voluntario e nte rramie nto
e n un ca fé d ura nte la tard e e nte ra d e l
do ming o, es g rand e y acre d itao re m e dio contra e l a burrim ie nto , p ue s e l
sano humo q ue e n es to s antros se
re spira, los frecue nte s tragos d e
m alta y d e sifó n, y la prác tica d e los
no ble s jueg os d e l p archís, burro , ra m iro y m alnacido , propo rciona salu d
al cue rpo y s olaz al e spíritu de
acue rd o con aq ue llo q ue d ice n q ue
lo s g rie g o s d e cían e n la tín . " Me ns
sana in co rp o re sano " . En el n.o 5 de
la m atei xa revista (lebrer 19 55), hi ha
un a interessant col·laboració del profes sor J .F. Ráfols, pintor , escrip tor i cate dratic d'H istori a de I' Art de l' Escola
d' Arqui tec tura de Barcelona, titulada El
Pin to r Jo sé M. d e Ma rtín que, en poc
espai resum la seva trajectoria. A caba
I'artic\e dient : dA cad a nue vo conjunto
d e compos icio ne s , ca minos nue vos
se re ve lan e n la creación d e Jos é M .
d e Martín ; ca minos te nde nte s e n lo
fo rm al al e quilibrio q ue m ás e s tric tam e nte re spond e a las necesid ad e s d e
la inte lig e ncia, y q ue cond uce n e n lo
crom ático a una sutilidad d e to nos , a
una valo ració n to tal sin e s trid e ncias
q ue no sabe m os hasta d o nde va a
lle g ar, si bie n e n e l e ntreacto no s
p as m a y no s conmue ve p o r la aus te rid ad, p o r la dig na propo rció n, por la
ve rdad q ue se impo ne ".
M ar tín , pero, (com diu Peru cho) és
aixo i molles coses més: M eticulós co neixedor del cinema, publica Pe r com p re nd re e l cine m a, (1 947) i és I' autor
d'una obra d'investigació, de singular
etnologia, sobre la Patum ( 1944)
Col ·labora a /'Ale rta, revista d'assaig,
en la redacció de la qual s' integraren
tam bé, entre d'altres, N éstor Luján i
Joan Perucho, que provoca les més di verses reaccions.
L 'any 1970 publica juntament amb
Manuel Sistach un superb estudi sobre
La
Pre nsa
Pe riódica
B e rgada na
18 12 -1969 , amb la pretensió d'acan -
El pa tio trasero
(J
958),
seguir una lIista exhaustiva de les gasetes locals. Després ens sorprengué, sota
el pseudónim de Bern at Meix, amb qua tre lI ibres de versos excel·lents: Els Jo rnals al cos ( 19 7 1), El p e u al coll
(1975) , L a m osca al nas (197 6 ) i El
nus a la cua ( 1979 ), que són libres
d'un humor i un Iirisme aCid , retallat i
medieval en la línia que va de Jaume
Roig a Guerau de U ost i Foix.
Estem ja camí de difinir , en cert a
manera. a un arti sta ben complex que,
a través deis can vis que ha sofer! el
nostre art des del primer t e r ~ del segle
X X , és el que, amb producció relati va ment limitada, ha sabut afirmar d'una
manera contundent I'alta valua de la
seva obra i un deis que ofereix un ma jor contrast fron t al gust mitja deis nos tres dies. A ixo explicara, en cert a manera, que no sia molt gran el nombre
deis que són capa<;os de comprendre 'l i
menys encara els que puguin aprofundir
en lamedul ·la del seu art, ja que mai
podrem dir d'ell el que en diuen " un artis ta d e m oda ", per la raó, ben senzi L'EROL/ 77
lIa, de que "és un a rtista d e to ts e ls
te m ps ".
NOTES
l . Cesáreo Rodríguez Aguilera. A ntolog ia Española
de Arte Contemporáneo. 1955 .
2. Gabriel Ferrater, Sobre pin tura, Ed . Seix Barral,
198 1.
3 . Joan Perucho, A vui del diumenge.
4 . Pilar Parcerisas, A vui del diumenge.
5 . Francesc Miralles. La Vanguardia.
6 . Josep Maria Cadena. Cultura .
7. Joan Perucho . Ho m ilias
8 . Manuel Sistachs·Josep Maria de Martín. La Prensa
Periódica Bergadana . Ed . del Museu Municipal de
Berga.
Joan Ferrer i GasoI. pintor.
47