nota ROI-Blanqueig - Associació Catalana d`Assessors Fiscals

RESOLUCIONS RECENTS D'INTERÈS TRIBUTARI
Barcelona, 2 febrer 2015
Benvolguts associats / des
Avui comentarem dues resolucions d'interès per a la professió.
En primer lloc destacar la resolució del TEAC sobre el ROI. És de sobres conegut
el lent procediment que actualment hi ha a l'Estat espanyol per atorgar la inscripció en
el ROI als contribuents que ho sol·liciten. En alguns casos s'obté temps després
d'haver presentat el corresponent model 036, però en molts altres, el contribuent és
objecte de visita per part d'un Agent Tributari perquè aquest verifiqui la realitat de les
operacions intracomunitàries que pretenen desenvolupar el contribuent, el que suposa
demorar en el temps la inscripció sol·licitada. Doncs bé, aquesta resolució avala la
potestat de l'Administració per denegar la inscripció en el ROI si hi ha indicis clars
d'una activitat fraudulenta.
És per tant un nou exercici doctrinal sobre el gran pes de la prova indiciària en els
procediments tributaris que val la pena tenir en compte.
Diu la resolució del TEAC que es podrà acordar la baixa cautelar en els registres
d'operadors intracomunitaris i d'exportadors i altres operadors econòmics en règim
comercial de les persones o entitats inclosos en ells mitjançant acord motivat del
delegat o del director de departament competent de l'Agència estatal d'Administració
Tributària, previ informe de l'òrgan proponent, en els següents supòsits: (...)
c) Quan es constati la possible intervenció de l'obligat tributari en operacions de
comerç exterior o intracomunitari, de les quals pugui derivar l'incompliment de
l'obligació tributària o l'obtenció indeguda de beneficis o devolucions fiscals en relació
amb l'Impost sobre el Valor Afegit. (...) "
No es tracta d'una sanció a l'entitat, sinó
denegar l'alta en un cens, quan de les
acreditada la veracitat del que s'ha exposat
fundats que pogués derivar-l'incompliment
beneficis indeguts.
de la possibilitat de l'Administració de
comprovacions efectuades no resulta
en les declaracions censals o ha indicis
d'obligacions tributàries o obtenció de
L'adopció d'aquestes mesures per part de l'Administració impedeix l'ús abusiu en
determinats casos dels números d'identificació a efectes de l'IVA. En conseqüència,
l'Administració disposa d'un marge d'apreciació quan adopta aquestes mesures per
garantir la identificació dels obligats tributaris a efectes de l'IVA.
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
No obstant això, aquest marge d'apreciació no és il·limitat, sense que pugui acordar la
no inscripció o la baixa cautelar o definitiva en el Registre d'operadors intracomunitaris
fent ús d'aquesta facultat sense motiu legítim.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea conclou que en virtut dels preceptes de la
Directiva i del principi de proporcionalitat, no cal denegar a una entitat la inscripció en
el registre de l'IVA pel fet de no tenir mitjans materials, tècnics i financers, sense fer
abans una apreciació global de les circumstàncies concretes de la companyia que
demostri que hi ha indicis fundats que el nombre es va a utilitzar de forma fraudulenta.
Tant en les posades de manifest en el procediment administratiu com en la via
economico-administrativa l'obligat tributari va poder desvirtuar els indicis que a la
Inspecció el porten a proposar la denegació d'Alta en el Registre d'operadors
intracomunitaris. L'article 106 de la Llei 58/2003 General Tributària, disposa que: "en
els procediments tributaris són aplicables les normes que sobre mitjans i valoració de
prova es contenen en el Codi Civil i la Llei 1/2000 de 7 de gener, d'enjudiciament civil,
llevat que la llei estableixi una altra cosa ".
Aquest Tribunal Econòmic Administratiu Central entén que amb les dades exposades
en els informes, atenent les característiques dels clients, la naturalesa de l'activitat
econòmic desenvolupada per l'entitat segons consta en els informes de la Inspecció, i
de l'altra, sense que la entitat hagi aportat cap prova que desvirtuï els fets constatats,
hi ha indicis fundats que determinen la baixa en el Registre d'operadors
intracomunitaris.
Aquest Tribunal considera que s'ha adoptat un acord de denegació d'alta en el
Registre d'operadors intracomunitaris fundat en una apreciació global de totes les
circumstàncies descrites en paràgrafs anteriors i que concorren en aquest cas,
després d'una comprovació de l'activitat de l'entitat i la seva relació amb proveïdors
immersos en trames d'IVA, comprovant la informació subministrada per l'obligat
tributari així com la que obra en el seu poder de tercers. En el present cas, l'apreciació
global d'aquestes circumstàncies concretes, demostra que hi ha indicis fundats que el
número d'identificació de l'obligat tributari es va a utilitzar de forma fraudulenta.
D'acord amb les dades declarades per l'obligat tributari, les dades que obren en poder
de l'Administració, així com l'examen físic i documental dels fets i circumstàncies en
les oficines, despatxos i establiments de l'obligat tributari, aquest Tribunal considera
adequat a dret l'acord de denegació d'alta en el Registre d'operadors intracomunitaris,
en resultar constatada amb indicis fundats la possible intervenció de l'interessat
directament o indirectament en operacions de comerç exterior o intracomunitari, de les
quals pugui derivar l'incompliment de l'obligació tributària o l'obtenció indeguda de
beneficis o devolucions fiscals en relació amb l'Impost sobre el Valor Afegit.
Si bé és desitjable i legítim que l'Administració vetlli per evitar la xacra del frau fiscal, i
segons aquesta resolució ho pot fer mitjançant la prova d'indicis, si que agrairia que
fos més ràpida en la concessió del ROI en la resta dels supòsits
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
.
En segon lloc assenyalar la sentència del Tribunal Suprem de 25/9/2014 sobre el
delicte de blanqueig de capitals en la modalitat del tipus imprudent, on es torna a
destacar que la infracció es produeix quan no hi ha un deure de cura considerat
elemental en el marc propi de l'activitat de què es tracti. És a dir que no s'exigirà la
mateixa diligència en funció de l'activitat i els coneixements de cada obligat tributari.
Diu la sentència que:
Aquesta sala requereix, en general, per a la valoració d'una conducta imprudent com
greu, la infracció d'un deure de cura considerat elemental en el marc propi de l'activitat
de què es tracti. I resulta que el mateix tribunal d'instància explica en la sentència que
"en el present supòsit, no consta que l'acusat es trobés en una situació des de la qual
li fos exigible esgotar les comprovacions sobre la naturalesa de l'oferta laboral rebuda
per correu electrònic o sobre l'efectiva procedència dels diners transferit al compte
bancari per ell oberta, ni tampoc que tingués una cultura o experiència suficients com
per detectar que l'aparent oferta de treball acceptada necessàriament havia de
emmascarar una activitat penalment il • lícita i, almenys, una estafa a tercers ". És a
dir, que Iván, donades les particularitats de la posada en escena de l'operació,
apreciades amb l'òptica que li oferien els seus limitats recursos culturals, en realitat, no
va tenir motius per sospitar de la qualitat delictiva de la mateixa. O el que és igual, des
de la seva representació de les circumstàncies del cas, no se li podia demanar que fes
una altra cosa diferent de la que va fer.
Es tracta, en fi, d'un supòsit que manté essencial coincidència en els seus trets amb
què va ser objecte de la sentència d'aquest mateix tribunal de núm 997/2013, de 19 de
desembre, confirmant la absolutòria recorreguda, i és clar que s'ha de procedir amb el
mateix criteri, mitjançant l'estimació del motiu
Per a qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb [email protected]
Josep M Paños Pascual
President ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
RESOLUCIONES RECIENTES DE INTERES TRIBUTARIO
Barcelona, 2 febrero de 2015
Apreciados asociados/as
Hoy vamos a comentar dos resoluciones de interés para la profesión.
En primer lugar destacar la resolución del TEAC sobre el ROI. Es de sobras
conocido el lento procedimiento que actualmente existe en el Estado español para
otorgar la inscripción en el ROI a los contribuyentes que lo solicitan. En algunos casos
se obtiene tiempo después de haber presentado el correspondiente modelo 036, pero
en otros muchos, el contribuyente es objeto de visita por parte de un Agente Tributario
para que éste verifique la realidad de las operaciones intracomunitarias que pretenden
desarrollar el contribuyente, lo que supone demorar en el tiempo la inscripción
realizada. Pues bien, esta resolución avala la potestad de la Administración para
denegar la inscripción en el ROI si existen indicios claros de una actividad fraudulenta.
Es por tanto un nuevo ejercicio doctrinal sobre el gran peso de la prueba indiciaria en
los procedimientos tributarios que vale la pena tener en cuenta.
Dice la resolución del TEAC que se podrá acordar la baja cautelar en los Registros
de operadores intracomunitarios y de exportadores y otros operadores económicos en
régimen comercial de las personas o entidades incluidos en ellos mediante acuerdo
motivado del delegado o del director de departamento competente de la Agencia
Estatal de Administración Tributaria, previo informe del órgano proponente, en los
siguientes supuestos: (...)
c) Cuando se constate la posible intervención del obligado tributario en operaciones de
comercio exterior o intracomunitario, de las que pueda derivarse el incumplimiento de
la obligación tributaria o la obtención indebida de beneficios o devoluciones fiscales en
relación con el Impuesto sobre el Valor Añadido. (...)”
No se trata de una sanción a la entidad, sino de la posibilidad de la Administración de
denegar el alta en un censo, cuando de las comprobaciones efectuadas no resulta
acreditada la veracidad de lo expuesto en las declaraciones censales o existen
indicios fundados de que pudiera derivarse el incumplimiento de obligaciones
tributarias u obtención de beneficios indebidos.
La adopción de tales medidas por parte de la Administración impide el uso abusivo en
determinados casos de los números de identificación a efectos del IVA. En
consecuencia, la Administración cuenta con un margen de apreciación cuando adopta
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
tales medidas para garantizar la identificación de los obligados tributarios a efectos del
IVA.
Sin embargo, dicho margen de apreciación no es ilimitado, sin que pueda acordarse la
no inscripción o la baja cautelar o definitiva en el Registro de Operadores
Intracomunitarios haciendo uso de dicha facultad sin motivo legítimo.
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea concluye que en virtud de los preceptos
de la Directiva y del principio de proporcionalidad, no cabe denegar a una entidad la
inscripción en el registro del IVA por el hecho de no tener medios materiales, técnicos
y financieros, sin hacer antes una apreciación global de las circunstancias concretas
de la compañía que demuestre que hay indicios fundados de que el número se va a
utilizar de forma fraudulenta.
Tanto en las puestas de manifiesto en el procedimiento administrativo como en la vía
económico administrativa el obligado tributario pudo desvirtuar los indicios que a la
Inspección le llevan a proponer la denegación de Alta en el Registro de Operadores
Intracomunitarios. El artículo 106 de la Ley 58/2003 General Tributaria, dispone que:
“en los procedimientos tributarios serán de aplicación las normas que sobre medios y
valoración de prueba se contienen en el Código Civil y en la Ley 1/2000 de 7 de enero,
de Enjuiciamiento Civil, salvo que la ley establezca otra cosa”.
Este Tribunal Económico Administrativo Central entiende que con los datos expuestos
en los informes, atendiendo a las características de los clientes, la naturaleza de la
actividad económico desarrollada por la entidad según consta en los informes de la
Inspección, y de otro lado, sin que la entidad haya aportado prueba alguna que
desvirtúe los hechos constatados, existen indicios fundados que determinan la baja en
el Registro de Operadores Intracomunitarios.
Este Tribunal considera que se ha adoptado un acuerdo de denegación de Alta en el
Registro de Operadores Intracomunitarios fundado en una apreciación global de todas
las circunstancias descritas en párrafos anteriores y que concurren en este caso, tras
una comprobación de la actividad de la entidad y su relación con proveedores
inmersos en tramas de IVA, comprobando la información suministrada por el obligado
tributario así como la que obra en su poder de terceros. En el presente caso, la
apreciación global de tales circunstancias concretas, demuestra que hay indicios
fundados de que el número de identificación del obligado tributario se va a utilizar de
forma fraudulenta.
De acuerdo con los datos declarados por el obligado tributario, los datos que obran en
poder de la Administración, así como el examen físico y documental de los hechos y
circunstancias en las oficinas, despachos y establecimientos del obligado tributario,
este Tribunal considera adecuado a derecho el acuerdo de denegación de Alta en el
Registro de Operadores Intracomunitarios, al resultar constatada con indicios fundados
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals
la posible intervención del interesado directa o indirectamente en operaciones de
comercio exterior o intracomunitario, de las que pueda derivarse el incumplimiento de
la obligación tributaria o la obtención indebida de beneficios o devoluciones fiscales en
relación con el Impuesto sobre el Valor Añadido.
Si bien es deseable y legítimo que la Administración vele por evitar la lacra del fraude
fiscal, y según esta resolución lo puede hacer mediante la prueba de indicios, si que se
agradecería que fuera más rápida en la concesión del ROI en el resto de los
supuestos.
En segundo lugar señalar la sentencia del Tribunal Supremo de 25/9/2014 sobre
el delito de blanqueo de capitales en su modalidad del tipo imprudente, donde se
vuelve a destacar que la infracción se produce cuando no existe un deber de
cuidado considerado elemental en el marco propio de la actividad de que se trate. Es
decir que no se exigirá la misma diligencia en función de la actividad y los
conocimientos de cada obligado tributario.
Dice la sentencia que:
Esta sala requiere, en general, para la valoración de una conducta imprudente como
grave, la infracción de un deber de cuidado considerado elemental en el marco propio
de la actividad de que se trate. Y resulta que el propio tribunal de instancia explica en
la sentencia que "en el presente supuesto, no consta que el acusado se encontrara en
una situación desde la que le fuera exigible apurar las comprobaciones sobre la
naturaleza de la oferta laboral recibida por correo electrónico o sobre la efectiva
procedencia del dinero transferido a la cuenta bancaria por él abierta, ni tampoco que
tuviera una cultura o experiencia suficientes como para detectar que la aparente oferta
de trabajo aceptada necesariamente debía enmascarar una actividad penalmente
il·lícita y, menos, una estafa a terceros". Es decir, que Iván , dadas las particularidades
de la puesta en escena de la operación, apreciadas con la óptica que le ofrecían sus
limitados recursos culturales, en realidad, no tuvo motivos para sospechar de la
calidad delictiva de la misma. O lo que es igual, desde su representación de las
circunstancias del caso, no se le podía pedir que hiciera otra cosa distinta de la que
hizo.
Se trata, en fin, de un supuesto que mantiene esencial coincidencia en sus rasgos con
el que fue objeto de la sentencia de este mismo tribunal de n.º 997/2013, de 19 de
diciembre , confirmando la absolutòria recurrida, y es claro que debe procederse con el
mismo criterio, mediante la estimación del motivo.
Para cualquier duda o aclaración contactar con [email protected]
Josep M Paños Pascual
Presidente ACAT
ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals