informació i benvinguda als residents

Anuncio
INFORMACIÓ I BENVINGUDA
ALS RESIDENTS
Servei de Medicina Intensiva
Hospital del Mar
2010
Presentació
Amb l’elaboració d’aquest dossier esperem que tingueu una guia útil en els primers
passos per l’Hospital i pel Servei de Medicina Intensiva. Aquest document vol completar
la informació general facilitada per la comissió de docència en el llibre d’acollida del
resident. Està dirigit essencialment als residents que arribeu al nostre servei.
És probable que detectis alguna mancança en el contingut d’aquest document, per això
et demano que, al final del primer any de residència, em diguis quina informació creus
que pot ésser útil per als residents que vindran en propers anys.
Tutor: qui és? Per a què serveix?
El tutor de residents és un membre del servei, generalment un adjunt, que està designat
pel cap de servei, amb l’objectiu de realitzar unes funcions específiques de tutelar i
vetllar per la vostra formació. Actualment la Dra. Antònia Vázquez és la tutora de
residents del Servei de Medicina Intensiva.
Les funcions pròpies del tutor són les següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
Referent – Interlocutor
Acolliment
Informació
Element de contacte per resoldre dificultats
Drets dels residents
Organitzativa
Planificació de la formació
Promoure la implicació de tot el servei en el programa de formació dels metges
especialistes en formació
Fomentar l’activitat docent i investigadora de l’especialista en formació
Afavorir la responsabilització progressiva en la tasca assistencial
Supervisió
Coneixements, Actituds, Activitat investigadora.
Realització del programa
Activitat docent del centre
Avaluació
De l’especialista en formació
Autoavaluació del propi tutor
Formació continuada com a tutor
Membres del servei
* Cap de Servei
Dr. Jose Felipe Solsona Durán
* Cap de Secció
Dr. Francisco Alvarez Lerma
* Cap Clínic
Dr. Joan Nolla Salas
* Adjunts
Dra. Immaculada Albert Bonamusa
Dra. Antònia Vázquez Sánchez
Dra. Yolanda Díaz Buendía
Dra. Maria Pilar Gracia Arnillas
* Adjunts de Guàrdia
Dr. Santiago Garrido Pérez
* Residents
R 5. Dra. Ana Zapatero Ferrándiz
R 4. Dra. Susana Hernández Marín
R 3. Dra. Anna Rey Pérez
R 2. Dra. Irene Dot Jordana
R 1. Dr. Andrés Villasboa Vargas
* Cap d’Àrea
Sra. Rosa Balaguer Blasco
* Secretària
Sra. Marta Gas Amat
Pla Docent
Teòric
Programa de Formació Complementària
El Programa de Formació Complementària és una formació truncal que consta de
diversos cursos repartits en 3 anys que es faciliten i aconsellen a tots els residents sigui
quina sigui la seva especialitat. Algun d’aquests cursos són obligatoris (p.e. Suport Vital
Bàsic). Els temes que es tracten (habilitats comunicatives, metodologia científica,…)
són generals i de gran interès per a totes les especialitats. El servei recomana als
residents seguir els cursos. El programa es pot consultar a la web de l’IMAS. Més
endavant us facilitaran informació detallada del calendari i la inscripció. A més, compta
com a crèdits de doctorat.
Sessions
− Posar al dia
Tots els dijous a les 10 h, a excepció de períodes de vacances.
Es tracta d’actualitzacions mitjançant revisió bibliogràfica de temes d’interès de
l’especialitat. Les realitzem els membres del Servei, tant adjunts com residents i,
ocasionalment, persones alienes al Servei.
− Mortalitat
Quinzenal. Dimecres a les 10 hores.
Revisió a fons de les morts no esperables i d’alguns processos assistencials.
− Bibliogràfica
Quinzenal. Dimecres a les 10 hores. A càrrec dels metges del servei, Adjunts i
Residents.
− Anatomo-clínica
Un cop al mes, el tercer dilluns de mes, a les 9 hores, a excepció de períodes de
vacances.
Es tracta de valorar la correlació clinico-patològica dels pacients dels que disposem
d’estudi necròpsic.
− Residents
Dilluns a les 16 hores. Repàs teòric, fonamentalment de fisiopatologia. Preparat per
un resident per als altres residents, amb la presència d’algun metge d’staff, per
solucionar dubtes si s’escau.
− Sessió General Hospitalària
Un cop al mes. Dimarts, a les 15’30 hores.
Posada al dia en temes d’interès general.
− Cicle de Conferències per a Residents de l’IMAS
Mensual d’Octubre a Maig. Dimecres a les 14’30 hores. Conferències magistrals a
càrrec de metges de reconegut prestigi en temes escollits pels propis residents.
Llibres
A l’annex I hi ha el programa de formació teòrica de l’especialitat, adaptat del programa
oficial, per tal de que tingueu una guia d’estudi.
És important introduir-vos en l’hàbit de la lectura científica. Creiem que en aquest
moment la formació ha d’anar dirigida a llibres de l’especialitat. Recomanem
especialment:
- Guyton
- Rippe
- Hall
- Civetta
- Harrison
Existeixen manuals pràctics que poden ser d’interès en consultes urgents i
momentànies, però no poden substituir les lectures dels textos de referència:
- Marino
- Rippe
Revistes
Les revistes són una font d’informació imprescindible per estar al dia, creiem que han
de ser consultades en les situacions en les que necessitem aprofundir en un tema
concret. En aquesta situació és on obtindrem el màxim rendiment. També, més
endavant, com a lectura habitual per estar al dia. En el manual del resident i en la
biblioteca podreu obtenir un llistat de totes les revistes de les que disposa l’hospital.
Les revistes de més interès són:
- Medicina Intensiva
- Intensive Care Medicine
- Critical Care Medicine
- American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine
- Chest
- Circulation
- Journal of Trauma
- Medicina Clínica
- Clinical Infectious Diseases
- New England Journal of Medicine
- Journal of American Medical Association
Informació Online
No oblideu que moltes revistes es poden consultar via internet. Mitjançant la Intranet o
la pròpia Biblioteca tenim accés electrònic gratuït a la majoria de revistes d’interès per a
la nostra especialitat.
A més hi ha gran quantitat de webs relacionades amb l’especialitat, inicialment et poden
ser d’interès les webs de les societats catalana i espanyola de medicina intensiva:
www.socmic.org
www.semicyuc.org
Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica
Un cop al mes, hi ha una sessió de la SOCMIC on es posa al dia algun tema d’interès
de l’especialitat. Habitualment es fa el 2on. Dimarts de mes, a les 19 hores: l’assistència
no és obligatòria però si molt recomanable.
Jornada de Residents: un cop l’any s’organitza des de la SOCMIC una “Jornada de
Residents” que ocupa un dia complert amb actualització en diversos temes de
l’especialitat. Hi assisteixen sempre els residents de tercer, quart i cinquè any; els de
primer i segon any, depenent de les necessitats del servei per on estiguin rotant.
Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias
També la SEMICYUC organitza un cop l’any unes Jornadas Educacionales per a
residents de medicina intensiva, a Madrid, en les que a més del programa teòric, és
obligatori per a tots els assistents presentar un cas clínic. Hi assisteix habitualment el
resident de quart any.
Cursos
Encara que és impossible garantir l’assistència a uns cursos concrets en el termini de 5
anys, tots els residents de Medicina Intensiva realitzen, com a mínim, algun curs dels
següents temes:
- Suport Vital Bàsic i Avançat
- Ventilació Mecànica
- Nutrició del pacient crític
- Patologia infecciosa greu i/o actualització en antibiòtics
- Atenció al pacient neurocrític
- Donació i trasplantament d’òrgans
- S’intenta que el resident d’últim any realitzi el curs d’instructor de Suport Vital Avançat.
Nou projecte de formació teòrica a nivell de la SOCMIC
A instàncies de la Societat Catalana de Medicina Intensiva, els tutors de Catalunya ens
hem reunit i pensat que fóra bo que existís un programa comú a tots els hospitals, que
es pogués seguir en format electrònic, amb alguna classe presencial i avaluacions
anuals per tal de facilitar la presentació a l’examen europeu de l’especialitat a qui ho
volgués fer. Aquest projecte es troba en una fase molt preliminar però la idea seria
similar a la que segueix l’European Society of Intensive Care Medicine amb el seu
programa CoBaTrICE (Compentency-Based Training in Intensive Care Medicine in
Europe). Us informarem dels progressos.
Rotacions
Els primers 2 mesos estareu al Servei de Medicina Intensiva per tal de fer-vos més fàcil
l’adaptació a l’hospital, conèixer els que serem els vostres companys i familiaritzar-vos
amb l’especialitat que heu escollit. Després, durant els següents 18 mesos de
Residència, estareu en diferents especialitats (Medicina Interna, Pneumologia,
Cardiologia, Digestiu, Neurologia, Urgències mèdiques, Cirurgia General i
Anestesiologia). L’aprenentatge que us poden oferir en aquests serveis, us permetran
en un futur molt pròxim exercir millor la vostra especialitat.
Per tal d’aprofitar al màxim cadascun d’aquests períodes, hem arribat, amb els tutors de
les diferents especialitats, a un acord de mínims en coneixements i en tècniques que
haureu d’haver adquirit al finalitzar cadascuna de les rotacions.
Al començar un període de rotació heu de presentar-vos al tutor de residents de
l’especialitat corresponent. Ell us presentarà a la resta de membres del servei, us
indicarà on tindrà lloc la vostra activitat en els propers mesos i us indicarà qui es el
vostre facultatiu responsable. Qualsevol incident que tingueu durant la rotació ha d’anar
dirigit al tutor de l’especialitat i al tutor de la vostra especialitat si ho creieu necessari.
Tingueu sempre present la llista d’objectius de la rotació, us serà d’utilitat per dirigir la
rotació fins aconseguir assolir els objectius.
Durant aquest període de 18 mesos, fareu principalment guàrdies al Servei d’Urgències;
creiem que és una part fonamental de l’aprenentatge. Així mateix, fareu una o dues
guàrdies al mes a UCI per tal de començar a familiaritzar-vos amb el pacient crític.
Posteriorment us incorporareu plenament al Servei de Medicina Intensiva, on
inicialment la vostra activitat estarà completament tutelada; la vostra responsabilitat en
l’atenció al pacient, la realització de tècniques, la relació amb altres especialistes, amb
les famílies i amb l’equip de treball, anirà augmentant amb l’objectiu de que durant el
darrer any de formació, sigueu capaços d’assolir funcions de metge adjunt. Vegeu
l’annex II: nivells de responsabilitat.
Durant aquest període de 3 anys i mig, encara fareu varies rotacions més
especialitzades, com a Unitat Coronària i a UCI - Traumatologia (rotació externa).
També en aquest període hi ha temps per fer una rotació externa optativa (UCI de
Cirurgia Cardíaca, UCI pediàtrica, etc.)
Calendari de Rotacions
Per tal d’optimitzar les rotacions de tots els residents de l’hospital hi ha una comissió
que és la que estableix els calendaris. A l’annex III podreu veure el calendari de la
vostra rotació.
Objectius a assolir en cada una de les rotacions
A l’annex IV podeu veure els objectius específics de cada una de les especialitats,
signat per cada tutor i cap de servei corresponent.
Per tal d’aconseguir un millor aprofitament de les rotacions, així com per detectar
situacions susceptibles de millora, us demano que en parlem sempre que ho creieu
necessari.
Avaluació dels serveis per part dels residents
L’avaluació dels diferents serveis per part dels residents és una eina que ens permet
detectar les coses que no funcionen prou bé. Un cop identificat el problema podem fer
modificacions, i posteriorment podem saber si les modificacions realitzades han resolt
total o parcialment el problema. És per això que la comissió de docència està molt
interessada en que tots els residents feu una avaluació dels diferents serveis en els que
treballeu, incloent el vostre. A l’annex V hi ha el full que heu d’omplir cada vegada que
finalitzeu una rotació i un cop cada 6 mesos quan esteu al servei definitiu; un cop
omplert el podeu posar a la bústia de la comissió de docència.
Llibre curricular
Donada la nul·la utilitat pràctica del llibre curricular del resident proporcionat actualment
pel Ministeri de Sanitat, i, a la vegada, el dret i l’obligació de portar un registre de
l’activitat del resident, hem posat en marxa “El llibre curricular del resident” diferent a
cada servei, intentant adequar-lo a les necessitats de cada especialitat. Probablement
tindrà mancances, que esperem ens ajudeu a millorar. Trobareu el model a l’annex VI.
A més us l’enviaré per e-mail per a que pugueu omplir-lo directament en l’ordinador.
Periòdicament (mínim 2 cops al any) farem una revisió conjunta del registre de la vostra
activitat per comprovar l’adquisició progressiva d’autonomia, així com detectar els
aspectes més febles.
Programa oficial de l’especialitat
A l’annex VII hi ha el programa oficial de l’especialitat elaborat per la Comissió Nacional
i aprovat pel Ministeri de Sanitat i Consum; aquest, però, es va fer l’any 1984 i la seva
idoneïtat és dubtosa, pel que esperem que en un futur proper es publiqui un nou
programa, com està passant a la majoria d’especialitats; de totes formes, això pot
quedar posposat fins que es concreti el projecte sobre troncalitat del sistema de
formació de metges especialistes que actualment està desenvolupant el Ministeri.
Guàrdies
En línies generals, durant els primers 12 mesos, realitzareu 3 guàrdies a Urgències i 2
a UCI. Durant els propers 8 mesos 2 guàrdies a Urgències i 3 a UCI. Posteriorment
només a UCI, a excepció de les rotacions per Cirurgia General, Anestesiologia, Unitat
Coronària i UCI de Traumatologia en que fareu el 50% de les guàrdies a UCI i el 50% al
servei pel que roteu.
Línies d’investigació
El nostre Servei té vàries línies d’investigació actives: infeccions, sepsis greu, fongs,
weaning i bioètica. Els residents són convidats a participar activament en els treballs
que hi ha engegats. A més a més, la proximitat amb l’I.M.I.M. facilita l’accés a altres
línies i el fet d’endegar nous projectes.
Existeix a més, la possibilitat de demanar una Beca al final de la Residència, amb un
sou equivalent al cinquè any de Residència i compatible amb contracte de guàrdies.
Avaluació, Competència Clínica dels Residents
A part de l’avaluació continuada en el dia a dia, tenim l’obligació d’avaluar amb
puntuació numèrica els coneixements adquirits i les actituds. Tot i que pensem que
això, ara per ara, no té cap repercussió en la vida professional futura, procurem fer-ho
amb equitat i justícia, sabent que cap procés d’avaluació és perfecte, i tant el
comportament com les actituds humanes són molt difícils d’avaluar.
Al final del període de formació que, com sabeu, en la nostra especialitat és de 5 anys,
existeix pels residents que comenceu a partir del 2008, la possibilitat de fer un examen
voluntari, que tingui valor curricular; creiem que és interessant sobretot com a estímul
per a l’estudi, imprescindible en aquest període.
Dels residents de medicina intensiva esperem: honestedat, comportament ètic,
responsabilitat, tracte respectuós cap als companys, els pacients i el seu entorn,
capacitat d’aprendre de l’experiència, respostes apropiades a les situacions d’estrès i,
és clar, il·lusió per aprendre.
Esperem poder contagiar-vos aquests aspectes que no estan als llibres, així com saber
crear el clima de confiança i respecte mutus que us permetin treure el màxim profit
d’aquests anys de formació.
ANNEX I
Programa de formació teòrica
APARELL RESPIRATORI___________________________________
1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA:
- Intercanvi gasós
- Mecànica pulmonar
- Control de la respiració
- Corba de dissociació de l’hemoglobina
- Shunt pulmonar
- Espai mort
2. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA AGUDA
3. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA AGUDITZADA
4. OBSTRUCCIÓ VIA AÈRIA SUPERIOR
5. STATUS ASMÀTIC
6. SÍNDROME DE DISTRESS RESPIRATORI DE L’ADULT
7. EDEMA PULMONAR NO CARDIOGÈNIC
8. HEMORRÀGIA PULMONAR
9. SEMIOFEGAMENT
10. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA NEUROMUSCULAR
11. I.R.A. PER INHALACIÓ DE GASOS
12. BRONCOASPIRACIÓ
13. AFECTACIÓ PULMONAR EN MALALTIES AUTOIMMUNES
14. ACCIDENTS DISBÀRICS
15. BRONCODILATADORS
16. MANEIG
DE
LA
VIA
AÈRIA,
VENTILACIÓ
MANUAL,
INTUBACIÓ,
TRAQUEOSTOMIA
17. VENTILACIÓ MECÀNICA. GENERALITATS
18. FORMES DE VENTILACIÓ MECÀNICA SEGONS PATOLOGIA SUBJACENT
19. MONITORITZACIÓ INVASIVA I NO INVASIVA FUNCIÓ RESPIRATÒRIA
20. RETIRADA DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA
21. PATOLOGIA PLEURAL. TORACOCENTESI. DRENATGE TORÀCIC.
22. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA TORÀCICA
SISTEMA CARDIOCIRCULATORI. HEMODINÀMIA________________
1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA
- Determinants de despesa cardíaca
- Principi d’Starling
- Mecanismes de control de la circulació
- Transport i consum d’Oxigen
2. REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR AVANÇADA
3. INTERPRETACIÓ DE DADES HEMODINÀMIQUES
4. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
5. COR PULMONALE AGUT I CRÒNIC
6. SHOCK. FISIOPATOLOGIA
7. SHOCK CARDIOGÈNIC
8. SHOCK HIPOVOLÈMIC
9. SHOCK SÈPTIC
10. TAPONAMENT CARDÍAC
11. TROMBOEMBOLISME PULMONAR
12. EDEMA AGUT DE PULMÓ
13. ANGINA INESTABLE
14. INFART AGUT DE MIOCARDI
15. DISSECCIÓ AÒRTICA
16. FIBRINOLÍTICS
17. DROGUES VASOACTIVES
18. EMERGÈNCIA HIPERTENSIVA
19. PATOLOGIA CRÍTICA DE L’EMBARÀS
20. ARÍTMIES I ANTIARÍTMICS. CARDIOVERSIÓ
21. TRASTORNS DE CONDUCCIÓ. MARCAPASSOS TRANSITORI
22. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA CARDÍACA I VASCULAR MAJOR
NEUROLOGIA________________________________________________
1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA
- Regulació del flux cerebral i de la pressió intracranial
2. HIPERTENSIÓ INTRACRANIAL
3. TÈCNIQUES DE MONITORITZACIÓ
4. COMA. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I MANEIG.
5. CONVULSIONS. STATUS EPILÈPTIC.
6. PATOLOGIA VASCULAR CEREBRAL CRÍTICA.
7. TRAUMATISME CRANIOENCEFÀLIC
8. MORT CEREBRAL
9. POLINEUROPATIES I MIOPATIES AMB RISC VITAL
10. RECONEIXEMENT I MANEIG DE SÍNDROMES DE DEPRIVACIÓ
11. MANEIG POSTOPERATORI NEUROQUIRÚRGIC
METABOLISME / ENDOCRINO_________________________________
1. FISIOLOGIA/FISIOPATOLOGIA
- Equilibri hidroelectrolític
- Equilibri àcid-base
- Requeriments energètics
2. TRASTORNS EQUILIBRI HIDROELECTROLÍTIC: Na, K, P, Ca, Mg.
3. TRASTORNS EQUILIBRI ÀCID-BASE
4. COMPLICACIONS AGUDES DE LA DIABETIS: Cetoacidosi diabètica, coma
hiperosmolar, hipoglicèmia
5. COMA MIXEDEMATÓS
6. TIROTOXICOSI
7. SHOCK ADRENAL
8. FEOCROMOCITOMA
9. HIPOTÈRMIA
10. HIPERTÈRMIA MALIGNA / COP DE CALOR
11. NUTRICIÓ PARENTERAL
12. NUTRICIÓ ENTERAL
RENAL______________________________________________________
1.
2.
3.
4.
5.
FISIOLOGIA FUNCIONALISME RENAL
INSUFICIÈNCIA RENAL AGUDA
COMPLICACIONS DE LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA
NEFROTOXICITAT. AJUST DE FÀRMACS EN INSUFICIÈNCIA RENAL
TÈCNIQUES DE DEPURACIÓ EXTRARRENAL
DIGESTIU__________________________________________________
1.
2.
3.
4.
5.
6.
FISIOLOGIA DE LA FUNCIÓ HEPÀTICA
ABDOMEN AGUT
HEMORRÀGIA DIGESTIVA
PANCREATITIS AGUDA GREU
MEGACÒLON TÒXIC
CIRROSI HEPÀTICA COMPLICADA: Encefalopatia hepàtica, descompensació
ascíticaedematosa, insuficiència hepatocelular
7. HEPATITIS FULMINANT
8. HEPATOTOXICITAT. AJUST FÀRMACS EN INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA
9. MANEIG POSTOPERATORI CIRURGIA ABDOMINAL COMPLICADA
HEMATOLOGIA______________________________________________
1.
2.
3.
4.
5.
FISIOLOGIA I ALTERACIONS DE L’HEMOSTÀSIA
ANÈMIA AGUDA. HEMÒLISI
UTILITZACIÓ D’HEMODERIVATS
COAGULACIÓ INTRAVASCULAR DISSEMINADA
ANTICOAGULANTS
INFECCIONS________________________________________________
1. PROFILAXI I VIGILÀNCIA DE LA INFECCIÓ A UCI
2. MENINGITIS. ENCEFALITIS.
3. PNEUMÒNIA.
4. INFECCIONS DEL TRACTE URINARI
5. PERITONITIS
6. INFECCIONS DE PARTS TOVES
7. INFECCIONS GREUS DE LA VIA AÈRIA ALTA
8. ENDOCARDITIS
9. SEPSIS
10. PARTICULARITATS DE LES INFECCIONS DE L’IMMUNODEPRIMIT
11. SÍNDROME IMMUNODEFICIÈNCIA ADQUIRIDA
12. SÍNDROME DEL SHOCK TÒXIC
13. BOTULISME
14. TÈTANUS
15. ESPECTRE GENERAL DELS ANTIBIÒTICS I LA SEVA DOSIFICACIÓ
16. SÍNDROME DE RESPOSTA INFLAMATÒRIA SISTÈMICA
17. FRACÀS MULTIORGÀNIC
TOXICOLOGIA_______________________________________________
1. FISIOPATOLOGIA DE LES INTOXICACIONS
2. MANEIG GENERAL DE L’INTOXICAT
3. PSICOFÀRMACS, SEDANTS I ANTIDEPRESSIUS
4. ANALGÈSICS I ANTIINFLAMATORIS
5. ALTRES INTOXICACIONS FARMACOLÒGIQUES
6. DROGUES D’ABÚS
7. ALCOHOLS I GLICOLS
8. CÀUSTICS
9. GASOS
10. DISSOLVENTS ORGÀNICS
11. INSECTICIDES, HERBICIDES, RODENTICIDES
12. METALLS
13. PICADURES D’ANIMALS
14. PLANTES I BOLETS
TRAUMATOLOGIA____________________________________________
1.
2.
3.
4.
5.
VALORACIÓ DEL POLITRAUMATITZAT
REANIMACIÓ DEL POLITRAUMATITZAT
TRANSPORT DEL POLITRAUMATITZAT
TRAUMATISME TORÀCIC
TRAUMATISME ABDOMINAL
6. TRAUMATISME PÈLVIC
7. SÍNDROME D’AIXAFAMENT
8. SÍNDROME COMPARTIMENTAL
9. LESIONS MEDUL·LARS
10. EMBÒLIA GREIXOSA
11. VALORACIÓ DEL CREMAT
12. ELECTROCUCIÓ
FARMACOLOGIA_____________________________________________
1. CONCEPTES BÀSICS DE FARMACOLOGIA CLÍNICA
2. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES de les drogues habitualment utilitzades a
UCI
3. MECANISMES D’ACCIÓ, METABOLITZACIÓ I ELIMINACIÓ de les drogues
habitualment utilitzades a UCI
4. SEDACIÓ I ANALGÈSIA DEL PACIENT CRÍTIC
5. RELAXANTS MUSCULARS
6. ANESTÈSICS LOCALS
7. INDICACIÓ DE MONITORITZACIÓ DE NIVELLS PLASMÀTICS
TRASPLANTS_______________________________________________
1. LEGISLACIÓ VIGENT
2. MANTENIMENT DEL DONANT CADÀVER
3. PRINCIPIS GENERALS DEL MANEIG POSTOPERATORI DEL TRASPLANTAT
MISCEL·LÀNIA_______________________________________________
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
ESCALES DE GRAVETAT
CRITERIS D’INGRÉS
MÈTODES DE CONTROL DE QUALITAT
LIMITACIÓ TERAPÈUTICA / OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA
CONSENTIMENT INFORMAT
PRINCIPIS BÀSICS DE BIOESTADÍSTICA
PRINCIPIS BÀSICS D’ORGANITZACIÓ EN CATÀSTROFES
ANNEX II
Nivells de Responsabilitat
Nivells de responsabilitat. La responsabilitat progressiva del resident
Per garantir, durant el període de formació, un increment progressiu del grau de
responsabilitat i una supervisió decreixent és necessari establir diferents nivells de
responsabilitat, que es defineixen a continuació:
Nivell 3. Nivell de menor responsabilitat. La tasca del resident consisteix a realitzar una
correcta anamnesi i exploració física i plantejar l’orientació diagnòstica al seu metge
responsable amb qui acordarà les exploracions complementàries i el tractament
indicats. El resident realitza l’acte mèdic sota la supervisió directa de l’adjunt i/o resident
major.
Nivell 2. Nivell de responsabilitat intermedi. El resident té les mateixes funciones que en
el nivell 1 però la supervisió pot ser indirecta, a criteri del metge adjunt.
Nivell 1. Nivell de responsabilitat major. El resident pot realitzar actes mèdics sense
necessitat de supervisió, sempre disposant d’aquesta possibilitat quan ho consideri
adient.
Grau de supervisió
El metge resident requereix una supervisió decreixent segons avança en la seva
formació. Aquest procés s’ha d’individualitzar atenent a les competències assolides i a
la complexitat del pacient atès. S’estableixen, com a norma general, els següents nivells
de responsabilitat i, en conseqüència, graus de supervisió:
Resident de primer any: Nivell 3 de responsabilitat. Tots els actes mèdics, indicacions
terapèutiques i informes d’alta es faran sota supervisió directa.
Resident de segon any: S’inicia en nivell 3 i, progressivament, aniran assolint
autonomia fins arribar a nivell 2 al final d’aquest any.
Resident de tercer any: S’inicia amb nivell 2 per arribar a assolir el nivell 1 al final
d’aquest any en les patologies i tècniques més prevalents.
Resident de quart any: Nivell 2-1 depenent de la complexitat dels casos atesos.
Resident de cinquè any: En general, durant tot aquest any, el nivell de responsabilitat
serà el 1. Faran funcions d’adjunt, supervisant també l’actuació de residents de nivell 1.
ANNEX III
Calendari de Rotacions
PROGRAMA DE ROTACIONS RESIDENT MEDICINA INTENSIVA
PROMOCIÓ 2010-2015
Gen Feb Mar Abr Mai Jun
2009
UCI
2010 URG PNE PNE M.I. M.I. M.I.
2011 CGRLANE ANE UCI UCI UCI
2012 UCI UCC UCC UCI UCI UCI
2013 UCI UCI UCI TRA TRAUUCI
2014 UCI UCI UCI UCI UCI
Jul
UCI
M.I.
UCI
UCI
UCI
Ago Set Oct Nov
NEU NEU CAR CAR
M.I. M.I. DIG DIG
UCI UCI UCI UCI
UCI OPT*OPT*UCI
UCI UCI UCI UCI
Des
URG
CGRL
UCI
UCI
UCI
Abreviatures
UCI:
NEU:
CAR:
URG:
PNE:
M.I.:
DIG:
CGR:
ANE:
UCC:
TRAU:
OPT:
M. Intensiva
Neurologia
Cardiologia
Urgències
Pneumologia
M. Interna - Infeccioses
Digestologia
Cirurgia General
Anestesiologia
Unitat Coronària
UCI Traumatologia i Cremats Hospital Vall d’Hebrón
Rotació externa optativa (UCI pediàtrica, UCI postoperatori Cirurgia Cardíaca,
Emergències extrahospitalàries,……..)
El calendari de les rotacions es pot modificar segons les necessitats del Servei emissor i la
disponibilitat del Servei receptor
ANNEX IV
Objectius específics de les rotacions
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
NEUROLOGIA
PARC DE SALUT MAR
2 MESOS
PRIMER
CONEIXEMENTS:
- FISIOPATOLOGIA DE LA CIRCULACIÓ CEREBRAL I MECANISMES DE
REGULACIÓ DE LA PRESSIÓ INTRACRANIA L
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DEL COMA
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES CRISIS COMICIALS
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA PATOLOGIA VASCULAR CEREBRAL
- INDICACIONS DE TAC CRANIAL URGENT
- ANATOMIA RADIOLÒGICA DEL TAC I RMN CEREBRAL
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE MIOPATIES I POLINEUROPATIES QUE PODEN
CURSAR AMB INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA
HABILITATS:
- PUNCIÓ LUMBAR
- EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA BÀSICA
- INTERPRETACIÓ BÀSICA DEL TC I RMN CEREBRAL
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
CARDIOLOGIA I UNITAT CORONÀRIA
PARC DE SALUT MAR
CARDIOLOGIA 2 MESOS
PRIMER
U. CORONÀRIA 2 MESOS
TERCER
CONEIXEMENTS:
- INTERPRETACIÓ ECG
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES SÍNDROMES
CORONÀRIES AGUDES I LES SEVES COMPLICACIONS.
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DEL TAPONAMENT CARDÍAC
- MANEIG DE FÀRMACS FIBRINOLÍTICS, VASODILATADORS I ANTIARÍTMICS
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE LES ARÍTMIES I TRASTORNS DE CONDUCCIÓ I
EL SEU TRACTAMENT
- INDICACIONS DE LA CARDIOVERSIÓ I DE MARCAPÀS TEMPORAL I DEFINITIU
- INDICACIONS D’ECOCARDIOGRAMA
- INDICACIONS DE CATETERISME URGENT I PROGRAMAT
- INDICACIONS DEL BALÓ DE CONTRAPULSACIÓ
HABILITATS:
- EXPLORACIÓ FÍSICA
- ECOCARDIOGRAFÍA BÀSICA
- INSERCIÓ D’ELECTROCATÈTER
- MANEIG DEL SHOCK CARDIOGÈNIC
- MANEIG DEL BALÓ DE CONTRAPULSACIÓ
- PERICARDIOCENTESI
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
PNEUMOLOGIA
PARC DE SALUT MAR
2 MESOS
PRIMER
CONEIXEMENTS:
- INTERPRETACIÓ DE LA RX TÒRAX
- INTERPRETACIÓ DE LES PROVES FUNCIONALS RESPIRATÒRIES
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA AGUDA SEGONS ETIOLOGIA
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA CRÒNICA
- FÀRMACS BRONCODILATADORS. FARMACOLOGIA I MANEIG
- FONAMENTS I INDICACIONS DE LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA.
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES INFECCIONS RESPIRATÒRIES EN
PACIENTS SENSE PATOLOGIA PRÈVIA I EN MPOC
- FONAMENTS I INDICACIONS DE LA VENTILACIÓ NO INVASIVA
- INDICACIONS DE LA FIBROBRONCOSCÒPIA. ANATOMIA ENDOSCÒPICA
HABILITATS:
- EXPLORACIÓ FÍSICA AP. RESPIRATORI
- TORACOCENTESI EXPLORADORA I EVACUADORA
- MANEIG VENTILACIÓ NO INVASIVA
- RECONEIXEMENT ESTRUCTURES ANATÒMIQUES EN BRONCOSCÒPIA
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
MEDICINA INTERNA - INFECCIOSES
PARC DE SALUT MAR
6 MESOS
PRIMER - SEGON
CONEIXEMENTS:
- RECONEIXEMENT DE LES GRANS SÍNDROMES EN MEDICINA I ELABORACIÓ
DE DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LES INFECCIONS MÉS FREQÜENTS EN
PACIENT IMMUNOCOMPETENT I IMMUNODEPRIMIT
- INDICACIONS I INTERPRETACIÓ DADES DE LABORATORI
- INDICACIONS I INTERPRETACIÓ EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
HABILITATS:
- CORRECTA REALITZACIÓ HISTÒRIA CLÍNICA
- CORRECTA REALITZACIÓ EXPLORACIÓ FÍSICA
- RELACIÓ METGE - PACIENT, METGE - FAMÍLIA I EQUIP DE TREBALL
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
DIGESTOLOGIA
PARC DE SALUT MAR
2 MESOS
SEGON
CONEIXEMENTS:
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL HEMORRÀGIA DIGESTIVA I MANEIG SEGONS
ETIOLOGIA
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA PANCREATITIS AGUDA I LES SEVES
COMPLIC ACIONS MÉS FREQÜENTS
- DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT INSUFICIÈNCIA HEPATOCEL·LULAR AGUDA
- MANEIG
DE
LA
CIRROSI
HEPÀTICA
COMPLICADA
(ASCITIS,
ENCEFALOPATIA...)
- INDICACIONS DE L’ENDOSCÒPIA DIGESTIVA URGENT I PROGRAMADA
- INTERPRETACIÓ BÀSICA RX ABDOMEN I TAC ABDOMINAL
- FISIOPATOLOGIA DE LA HIPERTENSIÓ PORTAL
- FISIOPATOLOGIA, DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA SÍNDROME
HEPATORRENAL
HABILITATS:
- COL·LOCACIÓ SNG I SENGSTAKEN
- PARACENTESI DIAGNÒSTICA I EVACUADORA
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
CIRURGIA GENERAL
PARC DE SALUT MAR
2 MESOS
SEGON
CONEIXEMENTS:
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL ABDOMEN AGUT
- MANEIG POSTOPERATORI C. TORÀCICA I ABDOMINAL NO COMPLICADA
- RECONEIXEMENT I MANEIG DE LES COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS DE C.
TORÀCICA I ABDOMINAL MAJOR.
- INDICACIONS DRENATGES TORÀCICS I ABDOMINALS
- BALANÇ HIDROELECTROLÍTIC EN PACIENT POSTOPERAT
- SISTEMÀTICA D’ATENCIÓ INICIAL AL POLITRAUMATISME
HABILITATS:
- MANEIG DE DRENATGES
- PETITES CURES I SUTURES
- EXPLORACIÓ FÍSICA INICIAL DEL POLITRAUMATITZAT
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
ANESTESIOLOGIA
PARC DE SALUT MAR
2 MESOS
SEGON
CONEIXEMENTS:
- VALORACIÓ RISC ANESTÈSIC
- FARMACOLOGIA DROGUES MÉS UTILITZADES EN ANESTÈSIA
- MANEIG VIA AÈRIA
- INDICACIONS I MANEIG ANALGÈSIA EPIDURAL CONTÍNUA
- RECONEIXEMENT I MANEIG DE LES ALTERACIONS HEMODINÀMIQUES I
RESPIRATÒRIES PRODUÏDES EN CIRURGIA MAJOR.
- POSTOPERATORI IMMEDIAT EN CIRURGIA COMPLEXA
HABILITATS:
- MANEIG VIA AÈRIA
- ANESTÈSIA INTRADURAL
- REANIMACIÓ INTRA I POSTOPERATÒRIA IMMEDIATA
SERVEI Receptor:
CENTRE:
PERÍODE ROTACIÓ:
ANY DE RESIDÈNCIA:
UCI-TRAUMATOLOGIA I CREMATS
HOSPITAL VALL D'HEBRON
2 MESOS
QUART
- OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL P ACIENT NEUROTRAUMÀTIC
- INDICACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LA TÈCNICA DE MICRODIÀLISI
- INDICACIONS I MANEIG DE LA HIPOTÈRMIA TERAPÈUTICA
- REANIMACIÓ INICIAL DEL PACIENT GRAN CREMAT
- MANEIG DE LES COMPLICACIONS MÉS FREQÜENTS DELS PACIENTS
CREMATS
ANNEX V
Full d’avaluació que ha d’omplir el resident
FULL D'AVALUACIÓ QUE HA D'OMPLIR EL METGE RESIDENT
Cognoms i nom: ____________________________________________________________
Especialitat: __________________________________ Any de residència: ______________
Servei / Àrea avaluada
Servei / Àrea: ______________________________________________________________
Centre _______________________
Període: nº de mesos ______________ any _______
Avaluació:
a)
Capacitat docent de l'Àrea / Servei
o Insuficient o Suficient
b)
o Bé
o Molt satisfactòria
Interès docent del tutor de l’àrea avaluada (nom del tutor:________________)
Motivació:
o Passiu
o Poc motivador o Raonablement motivador
Accessibilitat:
o Mai
o De vegades
o Quasi sempre
Comunica:
o Mal comunicador o Poc clar
o Raonable
Seguiment de l'aprenentatge :
o Cap seguiment
o Ocasional
o Regular
c)
o Intensiu
o Engrescador
o Sempre
o Bé
o Intensiu
o Engrescador
o Sempre
o Bé
o Intensiu
Valoració de les activitats docents (sessions clíniques i altres activitats)
o Insuficient
f)
o Bé
Interès docent del facultatiu responsable (nom del facultatiu: _______________)
Motivació:
o Passiu
o Poc motivador o Raonablement motivador
Accessibilitat:
o Mai
o De vegades
o Quasi sempre
Comunica:
o Mal comunicador o Poc clar
o Raonable
Seguiment de l'aprenentatge :
o Cap seguiment
o Ocasional
o Regular
e)
o Sempre
Interès docent del tutor del resident (nom del tutor:____________________)
Motivació:
o Passiu
o Poc motivador o Raonablement motivador
Accessibilitat:
o Mai
o De vegades
o Quasi sempre
Comunica:
o Mal comunicador o Poc clar
o Raonable
Seguiment de l'aprenentatge :
o Cap seguiment
o Ocasional
o Regular
d)
o Engrescador
o Suficient
o Bé
o Molt satisfactori
Compliment dels objectius en el programa de l'especialitat per l'Àrea avaluada
o Insuficient o Suficient
o Bé
o Molt satisfactori
COMENTARIS
Data: _____________
ANNEX VI
Model de llibre curricular per a residents de
Medicina Intensiva
PARC DE SALUT MAR
SERVEI DE MEDICINA INTENSIVA
LLIBRE CURRICULAR DEL RESIDENT
Nom:
Data inici formació MIR:
Data acabament formació MIR:
LLIBRE CURRICULAR
RESIDENTS DE MEDICINA INTENSIVA
1. ACTIVITAT ASSISTENCIAL: registre dels pacients atesos, amb el diagnòstic
principal i el nivell de responsabilitat.
2. HABILITATS TÈCNIQUES: registre de les tècniques efectuades, nivell de
responsabilitat i complicacions.
3. APRENENTATGE TEÒRIC: Assistència I preparació de sessions, assistència a
cursos i congressos. Assistència al programa comú complementari. Assistència a
sessions de la Societat Catalana de Medicina Intensiva.
4. ACTIVITAT DOCENT: Col·laboració en classes pràctiques. Responsabilitat
d’estudiants en rotació. Explicacions teòriques a residents en rotació.
5. ACTIVITAT CIENTÍFICA: col·laboració en treballs del servei (recollida de dades,…),
comunicacions a congressos, publicacions, beques, tesina, projecte de tesis….
Nivells de responsabilitat. La responsabilitat progressiva del resident
Per garantir, durant el període de formació, un increment progressiu del grau de
responsabilitat i una supervisió decreixent és necessari establir diferents nivells de
responsabilitat, que es defineixen a continuació:
Nivell 3. Nivell de menor responsabilitat. La tasca del resident consisteix a realitzar una
correcta anamnesi i exploració física i plantejar l’orientació diagnòstica al seu metge
responsable amb qui acordarà les exploracions complementàries i el tractament
indicats. El resident realitza l’acte mèdic sota la supervisió directa de l’adjunt i/o resident
major.
Nivell 2. Nivell de responsabilitat intermedi. El resident té les mateixes funciones que en
el nivell 1 però la supervisió pot ser indirecta, a criteri del metge adjunt.
Nivell 1. Nivell de responsabilitat major. El resident pot realitzar actes mèdics sense
necessitat de supervisió, sempre disposant d’aquesta possibilitat quan ho consideri
adient.
1a ACTIVITAT ASSISTENCIAL
Servei
Nº Història
Diagnòstic principal
(afegir tantes fulles com calgui)
N. Resp
1b ASSISTÈNCIA EN GUÀRDIES D’URGÈNCIES
Data
Nivell Assistencial
Nº pacients visitats
N. Resp
1c ASSISTÈNCIA EN GUÀRDIES D’UCI
Data
R (1-5)
Nº pacients
ingressats
Nº ingressos
Nº consultes
durant la guàrdia
fora d’UCI
2. HABILITATS TÈCNIQUES
Servei
Nº Història
Tècnica
R / NR
Complicacions
3. APRENENTATGE TEÒRIC
Assistència a sessions
Servei
Data
Tema
Preparació i presentació de sessions
Servei/Lloc
Data
Tema
Assistència a Cursos
Data
Lloc
Curs
Assistència a Congressos
Data
Congrés
4. ACTIVITAT DOCENT
5. ACTIVITAT CIENTÍFICA
Col·laboració en treballs del Servei
Comunicacions a congressos nacionals
Comunicacions a congressos internacionals
Publicacions en revistes nacionals
Publicacions en revistes internacionals
Beques
Projecte de tesina
Projecte de tesis doctoral
ANNEX VII
Programa oficial de l’especialitat
Descargar