Un Tomb - Ajuntament de Masquefa

Anuncio
Un Tomb
Masquefa - Desembre
CONEIX LA NOSTRA HISTÒRIA
EL BAN DEL GENERAL ESPARTERO (1840)
Poc després de la mort de Ferran VII (29 de setembre del 1833), s'inicia formalment la
primera guerra carlina (1833-1840) per un plet dinàstic que enfrontava els seguidors de
Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V), germà de Ferran VII, i els partidaris d'Isabel II,
filla del mateix i hereva oficial de la corona.
Tot i així, cal dir que la revolta carlina , no fou únicament un moviment de simple
resposta a un problema dinàstic sinó que la defensa de Carles Maria Isidre i de la
religió aglutinava el descontentament de les reformes liberals que representaven els
partidaris d'Isabel II.
Les partides carlines mobilitzaven sectors de la societat empobrits per l'expansió de les
noves relacions burgeses de la societat catalana.
La transició cap a noves formes capitalistes en una conjuntura de crisi va produir la
depauperació de sectors de la pagesia i de l'artesanat que van proletaritzar-se.
Precisament un dels més importants capitosts de la guerrilla carlina va ser Miquel Font,
un teixidor de la veïna vila de Piera conegut com El lleuger de Piera, que el gener del
1834 va reunir una partida de 100 homes que actuaven pels volts de Montserrat i
Collbató.
El sistema liberal també produïa desertors de l'exercit, joves que escapaven de les
lleves militars, contrabandistes i homes abocats a l'atur que optaven per incorporar-se
a les partides carlines que oferien una paga i protecció. Així doncs les partides carlines
actuaven a cavall entre la revolta i la delinqüència.
Masquefa va quedar en un principi en una zona molt delicada entre nuclis importants
definits en bàndols diferents: Igualada, en zona carlina, i Martorell i Vilafranca, en
zona liberal. Així doncs l'any 1837 es trobava fora del territori formalment carlí, però
continuava en una situació fronterera.
De fet, bona part de l'Anoia i el Penedès es trobaven el mateix any sota control del
guerriller El llarg de Copons i l'hivern del 1838, pel febrer i pel març, el batalló número
13 de l'exercit regular carlí va passar diverses ocasions rondant el terme de Masquefa.
Hi ha documentada una acció del sometent de Masquefa de l'any 1839 en què van
detenir i afusellar dos soldats carlins d'un grup que havia robat uns carruatges a
Esparraguera.
L'agost del 1839 es va formalitzar la pau amb el tractat de Bergara signat pels generals
Maroto i Espartero. A Catalunya no es va completar la pau fins que el general Cabrera
va travessar els Pirineus el juliol del 1840.
Va ser precisament l'1 de juliol del 1840 quan el general Baldomero Espartero, com a
capità general de l'exercit lleial a Isabel II, va enviar a Masquefa un ban des del quartel
general de Manresa en què a través de set articles demanava que s'entreguessin tots
els elements rebels del poble amb aquestes paraules:
Art.1- Las justicias de los pueblos que en el momento de entrar en ellos y en su
demarcación, fuerzas rebeldes, o alguna partida de facciosos, no diese parte a los
jefes de las armas de los puntos fortificados, a las columnas, o divisiones del ejercito
nacional; sufrirán la pena de ser sorteados sus individuos para que uno sea fusilado, y
los demás destinados a presidio por dos años, imponiéndose además veinte mil reales
de multa por cada cien vecinos, que pagaran todos ellos con destino a los gastos de la
guerra.
Art.2- Las justicias de los pueblos en que se abrigue uno o más rebeldes, son
responsables, y lo mismo su vecindario, bajo las penas determinadas en el articulo
anterior, y siempre que protegida su ocultación por algún vecino se aprehendiesen en
una o más casas sufrirá además la pena de muerte la persona que haga cabeza de
familia.
Art.3- Todos los individuos rebeldes no uniformados, ni pertenecientes a cuerpo que
sean aprehendidos, serán fusilados en el acto.
Art.4- Quedan comprendidos para sufrir la pena ordenada por el articulo anterior los
paisanos que se reúnan en somatén, o que aisladamente sean cogidos con armas; todas
las partidas que con el nombre de patuleas facciosas recorran el país, y cualquiera
otros individuos que separándose del grueso de las fuerzas enemigas se ocupen del
robo, de las interceptaciones de pliegos, y asalto de caminos a retaguardia de las
líneas que progresivamente ocupen las divisiones de les ejércitos de mi mando.
Art.5- Todos los habitantes que no sean milicianos nacionales presentarán las armas a
los gobernadores o comandantes de los puntos fortificados. El que contraviniere a esta
orden será fusilado, entendiéndose que ha de recaer este castigo en el que haga
cabeza de la familia de la casa donde fuere hallada el arma o armas y además sufrirá
el pueblo mil reales de multa por cada una que se encuentre.
Art.6- A los facciosos que se presenten a los gobernadores u otros jefes militares se les
dará un salvo conducto para que pasen fijar su residencia al pueblo que elijan.
Art.7- Me responderán con sus personas y empleos todos los jefes militares que falten
al cumplimiento de lo prevenido en este bando, que tendrá fuerza de ley desde el día
de su publicación, respecto de los enemigos a quienes comprende, y desde que llegue
a poder de las justicias de los pueblos por lo que toca a su responsabilidad y penas
determinadas, a cuyo fin todas las autoridades militares de los distritos respectivos,
exigirán recibo con expresión del día que les ha sido entregado.
La primera guerra carlina finalitzava així, però no seria la ultima ni de bon tros.
Xavier Pérez Fornés.
Fonts:
Arxiu Municipal de Masquefa
Bibliografia:
RISQUES, Manel, (1999): Història de la Catalunya Contemporània.
SANTACANA, Carles, (1999): Història de Piera.
TERMENS, Miquel: Historia de l'Anoia. Vol II.
Descargar