Plató ha mort - Temporada alta

Dossier de l’espectacle
Plató ha mort
Manel Dueso
Foto: Vicky Mullor-Caballé
!
CONTINGUT
EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival
per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Plató ha mort
Manel Dueso
Manel Dueso fa reviure el
text que li va donar el Premi
de la Crítica Teatral 1996
02
Plató ha mort
Manel Dueso
Fitxa
Autor: Manel Dueso
Direcció: Manel Dueso i Vicky Mullor-Caballé
Intèrprets: Manel Dueso i Dobrin Plamenov
Llums: David Bofarull
So: Bárbara Granados
Regidoria i coordinació d’espai escènic: Mercè Lucchetti
Producció executiva: Lola Davó
Producció: Mallu Duben
Agraïments: Juan Mañez, Bar del Romea, Ferran Pisà, Tere Roig, Espai Mallorca, Lluis Bohigas, Vicky Gallego, Endes Güeis i molts altres anònims
Dades
Dia i hora: Dissabte 3 d’octubre a les 21h i dissabte 10 d’octubre a les 21h
Lloc: Sala la Planeta
Preu: 18 €
Durada: 1h 3 min
La programació de Temporada Atla a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
Plató ha mort
Manel Dueso
Plató ha mort
Manel Dueso
Foto: Vicky Mullor-Caballé
Manel Dueso és un home de teatre complet. Actor i
director de més de quaranta muntatges (entre ells,
La presa, de Conor McPherson), és també pedagog
i dramaturg, autor de peces com Estriptis, Matem
els homes o Fortuna accidental. El text de Plató ha
mort va obtenir el premi de la crítica el 1996, i el
desencís que retrata val per a temps de crisi com
els nostres.
En aquesta revisió d’ara, a la part de dalt de La
Planeta, l’espectador és com si estigués en un bar
de debò al costat dels personatges: un client i un
cambrer que parlen com qui potser ha begut massa
i només vol ser abraçat. Qui ha mort Plató?
Un client et un serveur dans un bar jusque tard. Lequel des deux a tué à Platon? L’acteur, directeur et
dramaturge Manuel Dueso a gagné le prix de la critique en 1996 avec cette pièce pour les temps de
crise.
Un cliente y un camarero en un bar, hasta altas
horas. ¿Quién de los dos ha matado a Platón?
El actor, director y dramaturgo Manuel Dueso
ganó el premi de la crítica 1996 con esta pieza
para tiempos de crisis.
A client and a waiter in a bar, until the early hours of the
morning. Which of them killed Plato? Actor, director and
playwright Manuel Dueso won the critics’ prize in 1996
with this play for a time of crisis.
04
‘‘Plató ha mort és una obra de
Manel Dueso que ja vam poder
veure en el bar del Subur Hotel de
Sitges fa vint anys’’
Plató ha mort
Manel Dueso
Sobre l’obra...
Plató ha mort
“Plató ha mort” va ser escrit en pocs dies (però
revisat en excés), en un impuls, en un cop de geni,
com una ràfega de metralladora embriagada de paraules i paraules. Una mena d’estat confús i convuls
que inventava unes vides juganeres al mig d’un bar,
prop de la barra, a altes hores de la nit i amb olor
a ginebra. I tot allò que inicialment podia esdevenir
un simple divertiment, que ho era i també ho és, es
vestia de poètica, s’ensucrava en metàfores, imaginava experiències insólites i s’abocava com un
vòmit necessari dins l’amor embegut, dins la sexu-
alitat dispersa, dins el vers no ritmat. I tal vegada
allò que s’il•luminava com amor platònic, només era
resultat de la xerrameca de qui ha begut massa i
voldria ser abraçat.
Un client, diguem-ne, i el cambrer. Qui dels dos ha
matat Plató, si és que Plató aquell vespre va arribar
a anar al bar? Ah, l’amor acaba sent un orinal. I el
platonisme?
Manel Dueso
Il·lustració: Manel Dueso
05
Plató ha mort
Manel Dueso
No tot el teatre es fa en
els teatres
Més espais i inauguració al carrer
Els bons festivals d’arts escèniques tenen la virtut
de contaminar el paisatge humà i geogràfic amb
un seguit de propostes artístiques que tran formen
tant la quotidianitat com l’entorn, i per això és important (diríem que fonamental) que conquereixin
nous indrets destinats a altres menesters. I ben segur que el teatre de carrer, el bon teatre de carrer,
és el que millor expressa la capacitat de transformació d’un espai determinat com pot ser un balcó, un pont o una façana. El carrer és en si mateix
una gran escenografia amb elements icònics que
defineixen un espai determinat i que, en mans dels
artistes, esdevenen elements dramatúrgics d’una
enorme singularitat que fan més que mai únic allò
que allà es representa. Aquest any Temporada Alta
obre amb un espectacle que ja d’entrada els asseguro que fascinarà: una producció de la companyia
francesa Carabosse (és a França on el teatre al carrer té carta de naturalesa) que dissenya justament
06
cada intervenció, molt més poètica que no festiva,
en funció de l’espai on s’ubica (veure el complement de sota, en aquesta mateixa pagina).
Els teatres i els auditoris són el lloc natural de les
arts escèniques. I ho són perquè estan preparats
per acollir gairebé qualsevol imaginari i perquè així
ho estableix de manera habitual l’acord tàcit entre
l’espectador i l’oficiant. Un acord que canvia quan
l’oficiant ens convoca, per exemple, en un espai
com un bar. Allà, hi ha un home assegut davant
la barra, que beu sense parar i parla amb un trist
cambrer. Plató ha mort és una obra de Manel Dueso que ja vam poder veure en el bar del Subur Hotel
de Sitges fa vint anys, més o menys, i que ara l’autor, actor i director recupera molt encertadament
a l’espai de dalt de La Planeta. Però continuem. El
Casino de Girona ha acollit funcions del festival ja
d’altres vegades, i aquesta edició s’hi presenta El
Plató ha mort
Manel Dueso
ball un delicat i íntim espectacle de moviment de
Baro d’Evel, una companyia que també portarà sota
una carpa el seu nou espectacle de circ contemporani amb cavalls, Bèsties. I ben segur que saben que
a les biblioteques no s’hi va a parlar, però en aquesta
ocasió sí, gràcies a la segona entrega de Llibràlegs
que dirigeix Jordi Prat i Coll en diferents biblioteques gironines a partir de textos d’Albert Arribas,
Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Spunzberg.
Qui ja no fa servir mai espais convencionals és Roger
Bernat. Aquest any presenta dues propostes al festival: Please, continue (Hamlet) a la Casa Pastors de
Girona, un palauet del segle XVII i seu de l’Audiència Provincial fins al 2013 (la cosa va de judici i no
és precisament històrica), i We need to talk (ja ho
saben) es veurà i sentirà al centre cívic
Sant Narcís.
També a la Casa Pastors, Xavier Bobés ens submergirà al delicat món de Cosas que se olvidan facilmente. I en volen més? Doncs, vagin a Can Pagans,
una casa noucentista de Celrà per a un text de Cristina Clemente; o gaudeixin la dansa aèria entre fils
de filadores industrials d’Estampades al
carrer; o vegin cinema al bell mig de la plaça Colors
de Salt amb el documental Migranland, sobre l’espectacle d’Àlex Rigola estrenat fa dos anys a TA.
Singular i extensa, l’oferta de Temporada Alta fa
palesa la seva voluntat de ser el Festival de Tardor
de Catalunya. I així s’estén arreu. En espais molt
diferents. I de Palafrugell a Torroella. De Banyoles a
Sant Cugat del Vallès. Déu ni do!
Bateig de foc, un ritual fascinant
No hi ha focs d’artifici sinó flames. Flames com
fulles d’un arbre metàl·lic, com Nínives incendiades enmig de l’esfera terràquia. Flames que marquen un camí que no porta enlloc. Potser fins a la
flama següent. O fins que ens quedem aturats davant d’una noia envoltada de boles de foc que toca
un curiós instrument de vent, un saxo modificat.
Imatges i sons per crear atmosferes insòlites d’un
atractiu atàvic irresistible. La Cerimònia del foc de
Carabosse és una instal·lació plàstica i musical per
delectar els sentits, per convocar la imaginació,
per descobrir ombres en els racons de les parets
de pedra. La companyia va embadalir en la vint-ivuitena edició (2008) de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, convertint en paisatge fascinant els
carrers del Talladell (a poc mes d’un kilòmetre de
Tàrrega). Ara els membres de Carabosse porten
els seus esquelets metàl·lics, els autòmats de ferro,
els tòtems encesos, els prats de foc, els cents de
testos flamejants i els seus músics al Barri Vell de
Girona. Des de les vores del riu fins a les escales de
la Catedral, passant per carrers i places.
Els projectes de Carabosse són sempre diferents
perquè es dissenyen segons l’espai i adapten els
e l e m e n t s iconogràfics a cada àmbit. L’itinerari
no té principi ni fi, perquè cada ambient és independent i convida, doncs, a una experiència personal per mirar i escoltar, per gaudir del ball de les
flames. Diuen que amb una hora i mitja es veu tot.
Però al bell mig d’ombres i de sons tan diferents,
el temps passa d’una altra manera.
Santi Fondevila
Suplement especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia
el 19 de setembre de 2015
07
Plató ha mort
Manel Dueso
Manel Dueso
director, autor i actor
Foto: Lluís Bennàsser
Manel Dueso com a director ha treballat als següents espectacles teatrals: 19.06 Afirmatiu .Text
i direcció Manel Dueso. Teatre Lliure (Ones lliures);
Mata’m. Text i direcció Manel Dueso. GREC Villarroel Teatre(2014); La voix humaine de Cocteau/
Poulenc. Eòlia;Txèkhov in love amb textos de A.P.
Txèkhov.Sala Muntaner (14 d’abril); Macià contra
Companys direcció d’actors. Film de Manel Huerga; Misteri de dolor d’Adrià Gual. Teatre Nacional
de Catalunya; Operación Malaya direcció d’actors
de la miniserie de M. Huerga; Eva direcció d’actors
del film de Kike Maillo; Maria, Hedda, Júlia, Ofèlia de
M.Dueso. Taller, Institut del teatre; Dublin Carol de
Connor McPherson. Sala Beckett; Genet- les criades de J.Genet. Sala Muntaner/Teatro de la Abadia, Madrid; Benefactors de M. Fryan. Grec- Sala
Muntaner(2008); La ronda de A. Shnitzler. Cole•legi del teatre; Bales sobre Broodway de Woody Allen.
08
Col•legi del teatre; Salvador, Puig Antich. Direcció
d’actors del film de Manuel Huerga; Anitta Split De
Josep Julien. Villarroel Teatre-Grec (2006); El presoner de la segona avinguda De N. Simon. Villarroel
Teatre; El beso de la mujer araña De M.Puig. Teatre
Romea.Teatro Muñoz Seca; Fortuna accidental Text
Manel Dueso. Teatre Villarroel-Forum; Tots vostès
semblen feliços diferents autors. Forum; Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de R.W. Fassbinder. Sala Muntaner; Como en las mejores familias de.
J.P.Bacri i A. Joui. Teatre Marquina(Madrid) Teatre
Romea (Barcelona) Gira per tota Espanya; J.R.S. de
dotze anys. D’Octavi Egea. Teatre Romea; Vermell,
negre i ignorant” de E. Bond. Sitges Teatre. Grec
(2003); Tempesta de neu de M. Veiga. Sala Muntaner; El somni d’una nit d’estiu De W. Shakespeare.
Col.legi del teatre; L’Hostalera Traducció i adaptació Manel Dueso. Teatre Micalet(València); Matem
Plató ha mort
Manel Dueso
els homes Text de Manel Dueso. Sala Muntaner;
Estiu d’Edward Bond. TNC; Restes humanes sense
identificar i l’autèntica naturalesa de l’amor” de B.
Frasser. Mercat de les Flors; Un tramvia anomenat
desig de T. Williams. Teatre Romea. Gira Catalunya
i Balears; Melosa Fel de LL.A. Baulenes. Sala Muntaner; La presa de C. Mc Pherson. Teatre Romea. Gira
Catalunya; Melinda on the rocks de M.Dueso. Sala
Muntaner; Mesura per Mesura de W.Shekaspeare.
Dir. C.Bieito. TNC. Adjunt a la direcció; La casa de
Bernarda Alba de Garcia Lorca. Dir. C.Bieito. CDN.
Adjunt; Estrip-tis de M.Dueso. Sala Muntaner; La
tempestat de W. Shekaspeare. Dir. C.Bieito. GREC.
Ajudant; Kavafis de K.Kavafis. Versus teatre; Sara i
Simón Autor i director. Sala Muntaner i Mercat de
les Flors. (Grec-96); Travis, Purses i Lïlit Autor i director. Fira de Tàrrega i Sala Beckett; El somni d’una
nit d’estiu de W.Shekaspeare. Dir. C.Bieito. GREC.
Premis
9 nominacions als premis Butaca; Premi Teatre
Metropol, millor direcció per Un tramvia anomenat
desig; Premi de la crítica a la millor direcció temporada (1999-2000); Per La presa de C. Mcferson.
T.Romea; Premi de poesia Vila de Sant Boi (1988);
Premi de la crítica a Sara i Simón i Platón a muerto ,
millors textos de la temporada (1996); Menció especial d’interpretació per Ñaque al festival Internacional de El Paso; Premi al millor espectacle Festival
de Sitges Ñaque o de piojos y actores(1980)
Dobrin Plamenov
Actor
Dobrin Plamenov Vachev ha estudiant a l’Institut del
Teatre de Vic (5 anys); Curs de càsting a Madrid dirigit per Andrés Cuenca; Curs de càsting a Madrid
dirigit per Tonucha Vidal i Javier Luna; Estudiant de
direcció i dramatúrgia al Institut del Teatre.Ha dirigit Salvatges Estrenada al teatre Cirviànum, al 27 de
setembre de 2014.
Com actor ha participat a Desidium, estrenada al
Institut del Teatre de Vic. Direccio: Carles Salas i
09
Claudia Moreso; La Gàbia, estrenada al teatre Cirviànum. Direcció: David Ceballos; Opacs, estrenada
al teatre ETC. Direcció: Cia. Fificomsom; El Funeral,
estrenada al teatre Cirviànum. Direcció: David Ceballos; AITHS25J, estrenada als jardins Viçens Pujol.
Direcció: Antoni Font.
També té coneixements de dansa, cant i escriptura
teatral.
Plató ha mort
Manel Dueso
Vicky Mullor-Caballé
Direcció
Com a ajudant de direcció ha treballat en el
següents espectacles teatrals: Dublin Carol .Autor Conor McPherson.Dir Manel Dueso.Productora
Sala Beckett.(2008); Benefactors.Autor Michael
Frayn.Dir Manel Dueso.Productora Q-Ars Teatre.
(2008); Conte d’Hivern.Autor William Shakespeare.
Dir Ferran Madico.Productora CAER. (2007); Anita
Split.Autor Josep Julien.Dir Manel Dueso.Productora Sala Villarroel.(2006); El beso de la mujer araña.
Autor Manuel Puig.Dir Manel Dueso.Productora
Alain Cornejo Focus.(2005); Tots vostès semblen
feliços. Autor VV Autors.Dir Manel Dueso.Productora Forum Barcelona 2004 Q-Ars Teatre.(2004);
Fortuna Accidental.Autor Manel Dueso.Dir Manel
Dueso.Productora Sala Villaroel.(2004); Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant. Autor Fassbinder. Dir Manel Dueso. Productora Q-Ars Teatre Sala
Muntaner.(2003); Tempesta de neu. Autor Manel
Dueso.Dir Manel Dueso. Productora Sala Muntaner.
(2003); Segona Plana. Autor Jaume Boix.Dir Ferran
Medico.Productora Sala Villarroel.(2003); Matem
els homes.Autor Manel Dueso.Dir Manel Dueso. Productora Sala Muntaner.(2001);Un Tramvia anomenat desig. AutorTennessee Williams.Dir Manel Dueso.Productora Focus.(2000-2001); Molt Soroll per
no res. Autor William Shakespeare.Dir Ferran Madico. Productora Focus Festival Grec BCN.(1999);
L’Hèroe. Autor Santiago Rusiñol.Dir Ferran Madico.
Productora Focus. (1998)
També ha treballat a cinema i televisió en direcció
o producció amb curtmetratges, sèries, pel·lícules
i llargmetratges des del 2001 fins l’actualitat. Entre els aquests projectes destaquen els seus treballs com ajudant de direcció a les tv movies 13 dies
d’octubre de Carlos Marquès Marcet (2015), Fassman de Joaquim Oristrell (2014), a les pel·lícules
Vulcania de José Skaf (2014); L’Últim ball de Carmen
Amaya de Judith Colell (2013) o els curtmetratges
Mirvia de Marina Gatell (2013) o Jeremías (2009) i a
la sèriva Ventdelplà de TV3 (2008).
010
Bárbara Granados
So
Llicenciada en Jazz i Música moderna per l’ESMUC.
Compositora, intèrpret de diversos intruments i
productora. Ha compost i produït música i espais
sonors i dut a terme la direcció musical per a més
de 50 espectacles de titelles, circ i teatre, per a
companyies i directors com: Ángel Pavlovsky Centre Dramàtic del Vallès;Lluís Pasqual;Ricard Salvat;XavierAlbertí; Manel Dueso; Pep Pla; Joan Anguera; Q-Ars Teatre; La Deliciosa Royala; Profetas de
Mueble Bar; Rafael Duran
Ha dut a terme la producció executiva i tots els
muntatges musicals i bandes sonores de les produccions audiovisuals del seu estudi. Ha participat
en el directe en les més de 1.200 edicions de Fet a
Barcelona i Cabaret Pavlovsky a Ràdio Barcelona i
ha estat durant anys la pianista d’Ángel Pavlovsky.
Com intèrpret, ha acompanyat artistes de clàssic,
cabaret, jazz i les principals figures del pop espanyol,
tant en directes com en enregistraments discogràfics, per als quals també ha escrit arranjaments.
David Bofarull
Il·luminació
En dansa ha treballat amb Vladimir Malakhovs La
Péri Staatsoper (2010), Die Bajadere Duetshe Oper,
a Berlin (2010).Terence Kohler Daphnis und Chloé
Bavarian State Ballet Munich (2010), Cinderella
a Tragic Tale Suomen Kansallisooppera Helsinky
(2011), The Nutcraker Cultural Center in Hong Kong
(2012), Karl Alfred Schneider Memento Mori Reithalle / Gartnerplatz Munich.(2013), Jo Stromgren
Arsen, Rokokotrhiller Cuvilliés Theatre / Gartnerplatz, Munchen (2014).
I en teatre els muntatges més recents on ha treballat han estat amb Josep Maria Miró Carrer Franklin
Sala Petita TNC; Xavier Albertí, L’hort de les Oliveres
Plató ha mort
Manel Dueso
Sala Gran TNC; Jordi Casanovas, Vilafranca Teatre
LLiure, Teatres Amics; Pau Miró, Terra Baixa i Lluís
Homar Teatre Borràs i Bitò Produccions, Manel
Dueso. Mata’m Villarroel / Grec 2014 Oriol Broggi,
Celsde Wajdi Mouawad. Biblioteca de Catalunya.
Guido Torlonia Al Galop Teatre Akadèmia; Marta
Butxaca Losers Villarroel Teatre; Josep Mº Miró
Fum Sala Petia TNC. (2013); Xavier Albertí Terra de
Ningú Sala Petita TNC (2013); La Capitana Carmen
Amaya, Sala Gran TNC (2013) Jordi Casanovas
Consell Familiar Sala Beckett (2013). Guillem CluaPau Miró-Jordi Casanovas, La Revolució no será tuitejada Teatre Lliure (2013); Pere Riera Barcelona
Sala Gran TNC / Teatre Goya (2013), Premi Butaca Millor il.luminació; Jordi Casanovas Una Història
Catalana Sala Gran TNC (2013); Gemma Beltran La
Flauta Màgica, variacions Dei Furbi La Seca (2013);
Jordi Casanovas Pàtria Teatre Lliure / Poliorama
(2012); Josep Mº Miró El principi d’Arquimedes Sala
Beckett (2012).
Mercè Lucchetti
Regidoria i coordinació
d’espai escènic
Mercè Lucchetti ha estudiat disseny d’Interiors a
l’Escola Eina vinculada a la UAB i actualment està
ccursant el quart curs d’escenografia a l’Institut
del Teatre.
011
Com a escenògrafa ha treballat a Els forats de casa.
Vesus Teatre. Barcelona (2013); a Aldarulls al Teatre Regina i gira per Mallorca (2013); a Els Justos.
L’estruch. Sabadell. Finalista al premi BBVA de Teatre (2013); a Tres Tristos Traumes al Teatre Principal de Sabadell (2014); a Next to Normal. Gairebé
Normal. La Bàscula. Sabadell (2014); a Santa Joana del Escorxadors al Teatre Alegria de Terrassa
(2015); a Electra de l’Institut del Teatre.
També ha treballat com a ajudat d’escenografia a
Olor d’ocell al Teatre Ponent de Granollers (2008);
en pràctiques de Sebastià Brosa a Llei d’amor i Misteri de dolor al Teatre Nacional de Catalunya (2010);
a Viatges d’Antonio Belart a la Sala Ovidi Montllor al
Festival Grec de Barcelona.
Actualment és membre de la companyia Madeleine
i està participant en la creació col·lectiva, espai
escènic i il·luminació de l’obra Pren Aire. Representada en diverses ocasions a Catalunya i al festival
DieWoSpielen a Stuttgart (Alemania).
Plató ha mort
Manel Dueso
012
Plató ha mort
Manel Dueso
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
013