Enginyeria, Química i Esport Enginyeria, Química i Esport

Anuncio
MAIG 2001
MAYO
A
news
30
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS
BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS
ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ
Enginyeria,
Química i Espor t
ENTREVISTA A ÍÑIGO BABOT,
TARDES A-IQS
RESPONSABLE DE LAS
BEATIFICACIÓN MULTITUDINARIA EN ROMA DE
FRANCESC CASTELLÓ, ANTIGUO ALUMNO DEL IQS
DELEGADOS
DE LA
PROMOCIÓN 2001
30
SUMARI
SUMARIO
3.
Editorial / Editorial
4.
Francesc Castelló / Francesc Castelló
6.
Enginyeria, Química i Espor t /
Ingeniería, Química y Depor te
6
10.
25
Medi ambient / Medio ambiente
12.
Tardes A-IQS / Tardes A-IQS
22.
Entrevista Íñigo Babot / Entrevista Íñigo Babot
25.
Grup d’Exper ts / Grupo de Exper tos
12
28
28.
Promoció 2001 / Promoción 2001
35.
Notícies A-IQS / Noticias A-IQS
38
36.
Notícies associats / Noticias asociados
40.
Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil, S.I.
46.
Aniversaris de Promocions / Aniversarios de Promociones
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
President: Lluís Seguí i Garriga
A-IQS
Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas
Via Augusta, 390
Secretari: Josep Beumala i Griño
08017 Barcelona
Sotssecretari: Máximo Hidalgo i Villarroya
Tresorer: Ramon Escamilla i Montlleó
Sotstresorer: Íñigo Babot i Gutiérrez
Tel. i fax directe 93 280 42 76
Web: http://www.aiqs.es
e-mail: [email protected]
Vocals: Magda Faijes i Simona, Germán Fañanás
Secretari General Tècnic: Anton Mª Sitjes
i Lanau, Rafael Queralt i Teixidó, Xavier Tomàs i
Coordinació editorial: BPMO Edigrup
Morer, Teresa Vidal i Llucià
Dipòsit legal: B-37419-97
Foto Vaticano de portada: Observatore Romano
2
Tel. 93 203 89 00. Fax 93 205 62 66
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Preside
EDITORIAL
EDITORIAL
ENHORABUENA A LA
PROMOCIÓN 2001
ENHORABONA A LA
PROMOCIÓ 2001
El passat 11 de març vam assistir a Roma a la beatificació del nostre company Francesc de Paula
Castelló. Sense dubtar-ho ni un moment, fins i tot diria que, creences
a part, aquell dia es va posar de
manifest el valor de moltes persones, entre elles en
Francesc, que van defensar els seus ideals i van arribar a morir per ells. És difícil pensar en assemblars’hi, però que bonic que seria que la defensa dels
ideals d’humanitat, caritat, solidaritat i respecte fos
una meta per a tots. Aquella celebració va ser un dia
molt especial per a tots nosaltres.
Gràcies, Francesc, per recordar-nos que hi ha quelcom més que allò que ens ocupa el dia a dia de la vida quotidiana. Gràcies per recordar-nos que els tècnics també sentim un ideal superior.
Per altra banda, les activitats de l´A-IQS continuen
a ritme vertiginós. Els Grups Professionals, el Grup
d´Experts, les Tardes A-IQS... Des d’aquí vull donar
les gràcies a tots els qui s’esforcen tant perquè això
sigui així.
I, un cop més, voldria destacar una realitat: el
fort apropament, cada vegada més important, de
l’A-IQS als joves de les darreres promocions, així
com als actuals estudiants de l’IQS. D´una manera especial, avui vull felicitar la Promoció 2001:
ja sou uns autèntics professionals, benvinguts a
l’A-IQS! ❏
Fins aviat
Lluís Seguí
President de l’A-IQS
El pasado 11 de marzo asistimos
en Roma a la beatificación de nuestro compañero Francesc de Paula
Castelló. Sin dudarlo ni un momento, incluso diría que, creencias
aparte, ese día se puso de manifiesto el valor de muchas personas, entre ellas Francesc, que defendieron sus ideales y llegaron a morir
por ellos. Es difícil pensar en parecerse a ellos, pero
qué bonito sería que la defensa de los ideales de humanidad, caridad, solidaridad y respeto fuera una
meta para todos. Aquella celebración fue un día muy
especial para todos nosotros.
Gracias, Francesc, por recordarnos que hay algo
más que lo que nos ocupa el día a día de la vida cotidiana. Gracias por recordarnos que los técnicos
también sentimos un ideal superior.
Por otra parte, las actividades de la A-IQS continúan a un ritmo vertiginoso. Los Grupos Profesionales,
el Grupo de Expertos, las Tardes A-IQS... Desde aquí
quiero dar las gracias a todos los que se esfuerzan
tanto para que esto sea así.
Y, una vez más, querría destacar una realidad: el
fuerte acercamiento, cada día más importante, de la
A-IQS a los jóvenes de las últimas promociones, así
como a los actuales estudiantes del IQS. De manera
especial, hoy quiero felicitar a la Promoción 2001: ya
sois unos auténticos profesionales, ¡bienvenidos a la
A-IQS! ❏
Hasta pronto
Lluís Seguí
Presidente de la A-IQS
3
30
FRANCESC CASTELLÓ
FRANCESC CASTELLÓ
BEATIFICACIÓN MULTITUDINARIA
BEATIFICACIÓ MULTITUDINÀRIA
EL
PASSAT
11
DE MARÇ ,
233
MÀRTIRS ESPANYOLS DE LA
PERSECUCIÓ RELIGIOSA DURANT LA GUERRA CIVIL VAN SER
BEATIFICATS AL
EN UNA CERIMÒNIA MULTITUDINÀ -
RIA .
ESTAVEN VINCULATS A DIÒCESIS
E NTRE
V ATICÀ
ELLS , 27
CATALANES , COM ÉS EL CAS DE
F RANCESC
DE
P AULA
VA SER ALUMNE DE L ’IQS, DE
PASADO
11
DE MARZO ,
233
MÁRTIRES ESPAÑOLES DE
LA PERSECUCIÓN RELIGIOSA DURANTE LA GUERRA CIVIL
V ATICANO EN UNA CEREMO NIA MULTITUDINARIA . E NTRE ELLOS , 27 ESTABAN VINCU LADOS A DIÓCESIS CATALANAS , COMO ES EL CASO DE
F RANCESC DE P AULA C ASTELLÓ I A LEU , QUIEN FUE ALUM NO DEL IQS, DE LA PROMOCIÓN 1933.
FUERON BEATIFICADOS EN EL
Foto cedida per Jordi Curcó / Catalunya Cristiana
C ASTELLÓ I A LEU , EL QUAL
LA PROMOCIÓ 1933.
EL
Francesc Castelló, després de traslladar-se d’Alacant a Lleida per estudiar el batxillerat al Col·legi dels
Germans Maristes, va començar els seus estudis a
l’IQS, i abans que acabés la carrera ja el van nomenar químic de la fàbrica Cros de Lleida. Després de
militar en diversos moviments de l’Església, va morir
afusellat el 1936 a causa de la seva fe, quan només
tenia 22 anys.
Pel que fa a la beatificació, el papa Joan Pau II va
presidir una solemne eucaristia a la plaça de Sant
Pere del Vaticà davant més de 25.000 fidels, molts
d’ells vinguts de diversos indrets de Catalunya. Tot
Francesc Castelló, después de trasladarse de Alicante a Lérida para estudiar el bachillerato en el
Colegio de los Hermanos Maristas, empezó sus estudios en el IQS y, antes de terminar la carrera, fue
nombrado ya químico de la fábrica Cros de Lleida.
Tras militar en diversos movimientos de la Iglesia,
murió fusilado en el año 1936 a causa de su fe,
cuando tan sólo contaba con 22 años.
Por lo que respecta a su beatificación, el Papa
Juan Pablo II presidió una solemne eucaristía en la
plaza de San Pedro del Vaticano ante más de
25.000 fieles, muchos de los cuales habían llegado
de diversos lugares de Cataluña. Acto seguido se
inició el rito de beatificación, al que asistieron (además de una delegación del IQS) el cardenal-arzobispo de Barcelona, Mons. Ricard Maria Carles; el
obispo de Lérida, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta;
el arzobispo de Valencia, Mons. Agustín García-Gasco; y el arzobispo de Tarragona, Mons. Lluís Martínez Sistach.
Eucaristía en el IQS
D’esquerra a dreta, el pare Enric Puig, S.I.; el pare Jesús Renau,
S.I.; el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera; el Dr. Lluís Victori, S.I., i mossèn Gerard Soler, vicepostulador de la causa.
4
Aparte de la beatificación en Roma, el IQS quiso celebrar, unos días antes, una eucaristía en homenaje a
Francesc Castelló en la Capilla del Col·legi Sant Ignasi, presidida por el obispo auxiliar de Barcelona, Joan
Carrera. Tras la eucaristía, la Sala Multimedia del Quí-
FRANCESC CASTELLÓ
30
Foto: Observatore Romano
FRANCESC CASTELLÓ
El bisbe de Lleida, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, en el moment de demanar a Joan Pau II la beatificació de Francesc Castelló.
seguit es va iniciar el ritu de la beatificació, en el qual
hi van ser presents (a més d’una delegació de l’IQS)
el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Mons. Ricard
Maria Carles, el bisbe de Lleida, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, l’arquebisbe de València, Mons. Agustín García-Gasco, i l’arquebisbe de Tarragona, Mons.
Lluís Martínez Sistach.
mico albergó un acto sobre la vida de Francesc Castelló, en el que participaron el Dr. Lluís Victori, S.I.,
presidente de la Junta de Patronos del IQS; mosén
Gerard Soler, vicepostulador de la causa; el padre Jesús Renau, S.I., Provincial de la Compañía de Jesús;
y el padre Enric Puig, S.I. ❏
Eucaristia a l’IQS
A banda de la beatificació a Roma, l’IQS va voler
celebrar, uns dies abans, una eucaristia en homenatge a Francesc Castelló, a la Capella del Col·legi
Sant Ignasi, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera. Després de l’eucaristia, la Sala
Multimèdia del Químic va acollir un acte sobre la vida
de Francesc Castelló, en el qual van participar el Dr.
Lluís Victori, S.I., president de la Junta de Patrons de
l’IQS, mossèn Gerard Soler, vicepostulador de la causa, el pare Jesús Renau, S.I., Provincial de la Companyia de Jesús, i el pare Enric Puig, S.I. ❏
SONETO DEDICADO AL BEATO
FRANCESC DE P. CASTELLÓ
Tocayo eres de Borja y de Javier,
y hermano de los dos en santidad,
supiste convertir en realidad
que pudieras el Cielo merecer.
Preferiste el martirio padecer
proclamando tu fe con dignidad,
y tu ejemplo de amor a la Verdad,
debemos por excelso agradecer.
Muy pronto en los altares te veremos,
y ante Dios y su madre intercesión
tus colegas con fe te pediremos.
Pues somos de la misma profesión,
obligado es pensar que te tendremos
del Químico Instituto por Patrón.
Francisco Teixidó Diego
(Promoción 1947)
5
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:
FÚTBOL
ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:
FUTBOL
E L CICLE DE CONFERÈNCIES D ’E NGINYERIA , Q UÍMICA I
E SPORT ORGANITZADES PER L ’IQS I L ’A-IQS VA CONTI NUAR EL DARRER DILLUNS 7 DE MAIG DINS DEL MARC DE
L A C E L E B R A C I Ó D E L S 150 A N Y S D E L ’E N G I N Y E R I A
I NDUSTRIAL . L A TEMÀTICA DE LA CONFERÈNCIA VA SER EL
DE CONFERENCIAS DE
ORGANIZADAS POR EL
GUIÓ EL PASADO LUNES
CELEBRACIÓN
I NDUSTRIAL . L A
DE
LOS
7
I NGENIERÍA , Q UÍMICA Y
IQS Y LA A-IQS PROSI -
DE MAYO EN EL MARCO DE LA
150
AÑOS
DE
INGENIERÍA
TEMÁTICA DE DICHA CONFERENCIA FUE EL
FUTBOL I LA SEVA EVOLUCIÓ GRÀCIES A LA MILLORA DELS
FÚTBOL Y SU EVOLUCIÓN GRACIAS A LA MEJORA DE LOS
MATERIALS QUE INFLUEIXEN EN EL TERRENY DE JOC I AFA -
MATERIALES QUE INFLUYEN EN EL TERRENO DE JUEGO Y
VOREIXEN L ’ ESPECTACLE .
FAVORECEN EL ESPECTÁCULO .
Josep Ma. Fusté
Txiqui Beguiristain
Coordinada per Lluís Seguí, president de l’A-IQS, la
xerrada va comptar amb les ponècies de Txiqui Beguiristain, ex-membre del mític Dream Team del F. C.
Barcelona, i de Josep Mª Fusté, jugador del Barça als
anys 60 i retirat el 1972. Lluny de ser una conferència convencional, va resultar una xerrada interactiva
entre públic i conferenciants, amb discussió, tecnicismes, vivències i un cert toc d’humor en molts moments. Una mica de tot: també va haver-hi absències,
com la de Josep Guardiola, que es va disculpar mitjançant una carta que Lluís Seguí va llegir al principi
de la conferència. A mesura que la xerrada avançava
es parlaven de diversos temes en l’àmbit futbolístic:
la pilota, les botes, la gespa, les proteccions... Lluís
Seguí introduïa els temes i, seguidament, tots dos exfutbolistes donaven el seu punt de vista amb referència a l’evolució dels materials en el futbol.
Les contribucions al
món futbolístic per part
de l’Enginyeria i la Química han estat partíceps
de l’espectacle. Fusté
explicava que quan ell va
començar, les botes, pel
material de què eren fetes, deixaven butllofes
als peus; o les pilotes,
que estaven cosides de
manera que podien fer
traus al cap. Les pilotes
6
E L CICLO
D EPORTE
Lluís Seguí
Coordinada por Lluís Seguí, presidente del A-IQS, la
charla contó con las ponencias de Txiqui Beguiristain,
ex-miembro del mítico Dream Team del F.C. Barcelona,
y de Josep Mª Fusté, jugador del Barça durante los
años 60 y retirado en el 1972. Lejos de tratarse de una
conferencia convencional, resultó una charla interactiva
entre público y conferenciantes, con discusión, tecnicismos, vivencias y un cierto toque de humor en muchos momentos. Un poco de todo: también hubo ausencias, como la de Josep Guardiola, quien se disculpó
mediante una carta que Lluís Seguí leyó al principio de
la conferencia. A medida que avanzaba la charla, se habló de diversos temas pertenecientes al ámbito futbolístico: la pelota, las botas, el césped, las protecciones... Lluís Seguí introducía los temas y, seguidamente, ambos ex futbolistas daban su punto de vista con
referencia a la evolución de los materiales en el fútbol.
Las contribuciones al
mundo futbolístico por
parte de la Ingeniería y la
Química fueron partícipes del espectáculo. Fusté explicaba que, cuando
él empezó, las botas, por
el material del que estaban hechas, dejaban ampollas en los pies; o que
los balones podían provocar heridas en la cabeza.
Los balones pesaban en-
NOTÍCIES A-IQS
pesaven entre 320 i 360 grams, però, si plovia,
s’omplien d’aigua i acabaven amb un pes molt superior que suposava un hàndicap per als jugadors. Txiqui Beguiristain argumentava que les botes que portava quan va començar a jugar es feien grans amb la
pluja, cosa que s’havia de solucionar amb “l’avançadíssima tècnica” de posar-se tres parells de mitjons
en comptes d’un. Aquests són alguns dels exemples
que es van comentar, coses que avui han evolucionat de tal manera que ja no ocorren.
Les pilotes han evolucionat en el cuir i en el cosit, tot
afavorint la seva aerodinàmica i el seu toc, i evitant
que facin mal. Les botes, per la seva banda, han
avançat amb els tacs d’alumini i amb el cuir, fent més
sensible el toc i més adaptable i còmode el peu. Altres
avenços sobre els quals es va parlar van ser les proteccions i les begudes isotòniques. A nivell personal,
Beguiristain no es va mostrar excessivament partidari
de prendre aquestes begudes durant el partit, però sí
que va destacar l’adaptabilitat de les proteccions i la
cobertura de la cama i el turmell, una evolució que, segons ell, dóna seguretat
a l’esportista. No obstant, Fusté va especificar que ell no sabia ni
sabria jugar amb proteccions, malgrat que avui
són obligatòries.
La conferència va gaudir de dos punts candents que la van fer
més interessant del que
ja era. El primer punt
d’inflexió va donar-se en
el moment en què va intervenir Jaume Porta, el
qual va aportar, a més de conceptes i explicacions
teòriques, un matís de color a la xerrada. Porta, que
va ser presentat per Lluís Seguí, és fabricant de colorants per a les samarretes, amb experiència en el
sector de la pell, i va destacar l’evolució que va suposar el polièster, que no es degrada, és resistent i
pràctic per als fabricants per imprimir-hi lletres o dibuixos, malgrat que no és excessivament transpirable. També va ressenyar el desenvolupament dels colorants, que ja no són irritables per a la pell quan està
en contacte amb la fibra.
Finalment, Lluís Seguí va concloure l’acte, després
d’una hora i mitja de xerrada entre ponents i assistents, tot afirmant que l’objectiu de la sessió s’havia
acomplert amb un to distès, entretingut i molt participatiu. ❏
NOTICIAS A-IQS
tre 320 y 360 gramos, pero, cuando llovía, se llenaban de agua y acababan con un peso muy superior
que representaba un hándicap para los jugadores. Txiqui Beguiristain argumentó que las botas que calzaba
cuando empezó a jugar se hacían grandes bajo la lluvia y se veía obligado a solucionarlo mediante la
“avanzadísima técnica” de ponerse tres pares de calcetines en vez de uno. Estos son algunos de los ejemplos que se comentaron, cosas que han evolucionado
de tal manera que hoy en día ya no ocurren.
Los balones han evolucionado en el cuero y en las
costuras, en provecho de la aerodinámica y el toque, y
para evitar que causen daño. Las botas, por su parte,
han avanzado con los tacos de aluminio y con el cuero,
se han vuelto más sensibles al toque, y más adaptables
y cómodas para el pie. También se habló de otros avances como las protecciones y las bebidas isotónicas. A
nivel personal, Beguiristain no se mostró excesivamente partidario de tomar estas bebidas durante el partido,
pero sí destacó la adaptabilidad de las protecciones y la
cobertura de la pierna y el tobillo, una evolución que, en
su opinión, da seguridad
al deportista. No obstante, Fusté especificó que
él no sabía ni sabría jugar con protecciones, por
mucho que hoy en día sean obligatorias.
Se plantearon en la
conferencia dos puntos
candentes que la hicieron aún más interesante, si cabía. El primer
punto de inflexión se
dio en el momento en el
que intervino Jaume
Porta, quien aportó, además de conceptos y explicaciones teóricas, un matiz de color a la charla. Porta,
que fue presentado por Lluís Seguí, es fabricante de
colorantes para las camisetas, con experiencia en el
sector de la piel, y destacó la evolución que supuso
el poliéster, que no se degrada, es resistente y práctico para los fabricantes, para imprimir letras o dibujos, aunque no es excesivamente transpirable. También reseñó el desarrollo de los colorantes, que ya
no son irritables para la piel cuando se halla en contacto con la fibra.
Finalmente, Lluís Seguí concluyó el acto, tras una
hora y media de charla entre ponentes y asistentes,
afirmando que el objetivo de la sesión se había cumplido, en un tono de distensión, entretenido y muy
participativo. ❏
7
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:
MONTAÑA Y ESQUÍ
ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:
MUNTANYA I ESQUÍ
EL
26 D ’ ABRIL ES VAN
S ALA M ULTIMÈDIA 1 DE L ’IQS,
VESPRE DEL DARRER
PORTES DE LA
LLOC , EN EL MARC DE LA CELEBRACIÓ DELS
D ’E NGINYERIA I NDUSTRIAL A
E SPANYA ,
OBRIR LES
P OR
PER DONAR
LAS PUERTAS DE LA
150
DAR LUGAR , EN EL MARCO DE LA CELEBRACIÓN DE LOS
ANYS
A LA CONFERÈNCIA
A PROPÒSIT DE LA UNIÓ ENTRE L ’E NGINYERIA I LA
Q UÍMICA
AMB EL MÓN DE L ’ ALPINISME I L ’ ESQUÍ .
Conrad Blanch
Andoni Olabarri
Juan Gardella
AÑOS DE
I NGENIERÍA I NDUSTRIAL
EN
E SPAÑA ,
A LA
CONFERENCIA A PROPÓSITO DE LA UNIÓN DE LA I NGENIERÍA
Y LA
Un total de cinc ponents van explicar els avantatges i els avenços que s’havien assolit en confort i seguretat pel que fa a la pràctica de l’alpinisme i els esports de muntanya. Coordinada pel conegut alpinista
català Conrad Blanch, la conferència va comptar amb
la presència de Santi Esteva (director comercial de
Rossinyol), Juan Gardella (director comercial de Grifone), Andoni Olabarri (responsable de producte en
l’àmbit de l’esquí alpí a Rossinyol), Jesús García (gerent i director de Boreal) i Carles Vallès (alpinista, i un
dels primers catalans a coronar el cim més alt del
món, l’Everest).
Els representants de Rossinyol van remarcar l’evolució dels productes i els materials i la incidència en
la qualitat dels esquís en relació amb la comoditat,
les sensacions, l’adaptabilitat i la torsió. Per la seva
banda, Juan Gardella, de Grifone, va destacar els
avenços i les aplicacions de la Química i l’Enginyeria
a la protecció, lleugeresa i fiabilitat de la roba de
muntanya. El director de Boreal, fabricant de calçat
esportiu de muntanya, Jesús García, va parlar de la
importància dels materials en les peces destinades
als peus, i com les noves tecnologies permeten fabricar botes amb més qualitat i confort.
Per últim, Carles Vallès, alpinista d’experiència
professional, va destacar que, gràcies a l’evolució
dels materials, els alpinistes i aficionats a la muntanya poden marcar-se projectes més agressius, perquè les innovacions garanteixen un millor confort,
una pràctica més fàcil i menys arriscada de l’esport
i una major seguretat. ❏
8
150
26 DE ABRIL SE ABRIERON
S ALA M ULTIMEDIA 1 DEL IQS PARA
LA TARDE DEL PASADO
Q UÍMICA
Santi Esteva
CON EL MUNDO DEL ALPINISMO Y EL ESQUÍ .
Carles Vallés
Jesús García
Un total de cinco ponentes explicó las ventajas y los
avances que se habían producido en confort y seguridad por lo que respecta a la práctica del alpinismo y de
los deportes de montaña. Coordinada por el conocido
alpinista catalán Conrad Blanch, la conferencia contó
con la presencia de Santi Esteva (director comercial de
Rossinyol), Juan Gardella (director comercial de Grifone), Andoni Olabarri (responsable de producto en el
ámbito del esquí alpino en Rossinyol), Jesús García
(gerente y director de Boreal) y Carles Vallès (alpinista,
y uno de los primeros catalanes que coronaron la cumbre más alta del mundo, el Everest).
Los representantes de Rossinyol destacaron la evolución de los productos y los materiales y su incidencia
en la calidad de los esquíes en relación con la comodidad, las sensaciones, la adaptabilidad y la torsión.
Por su parte, Juan Gardella, de Grifone, resaltó los
avances y las aplicaciones de la Química y la Ingeniería a la protección, ligereza y fiabilidad de la ropa de
montaña. El director de Boreal, fabricante de calzado
deportivo de montaña, Jesús García, habló de la importancia de los materiales en las prendas destinadas
a los pies, y de cómo las nuevas tecnologías permiten
fabricar botas con más calidad y confort.
Por último, Carles Vallès, un alpinista con experiencia profesional, destacó que, gracias a la evolución de los materiales, los alpinistas y aficionados a
la montaña pueden marcarse proyectos más agresivos, porque las innovaciones garantizan un mayor
confort, una práctica más fácil y menos arriesgada
del deporte y una seguridad mayor. ❏
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:
VELA
EL 8
DE MAIG VA TENIR LLOC LA TERCERA I ÚLTIMA DE LES
JORNADES DEDICADES PER L ’IQS A LA CELEBRACIÓ DEL
150 A N I V E R S A R I D E L ’E N G I N Y E R I A I N D U S T R I A L A
E SPANYA (1850-2000). L’ ESPORT EN QUÈ SE CENTRA VA AQUESTA SESSIÓ ERA LA VELA I , IGUAL QUE EN LES
DUES ANTERIORS , CALIA CONSTATAR LA RELACIÓ QUE EXIS TEIX ENTRE LA QUÍMICA I L ’ ENGINYERIA AMB – EN AQUEST
CAS – EL MÓN DE LA NÀUTICA .
Toni Tió
Pere Lluís Millet
La vela va comptar amb la presència, com a coordinador, de Pere Lluís Millet, Químic IQS, mentre que
la presentació de l’acte va anar a càrrec de Mª Josefa Blanco. Hi van actuar com a ponents Javier Pamies, Enginyer Naval, i Toni Tió, director de Quantum
(Quantum Sail Design Group, QSDG) Europa.
Pere Millet, plata en 470 a Montreal 76, va establir
la correlació d’idees que ha donat origen a aquestes
sessions: deixar constància de la relació existent entre enginyeria, materials i esport.
El següent torn de paraula corresponia a Javier
Pamies, que va oferir als assistents un breu recorregut per la història de la construcció naval, centrat
en els vaixells per a regates. Des dels vaixells de
fusta fins als actuals, construïts amb materials
compostos, cada vegada més ràpids i lleugers, i
amb una major resistència, han passat molt pocs
anys. La irrupció dels nous materials en el món de
la nàutica ha representat, per a aquest esport,
l’aproximació al límit en la utilització de la innovació, quelcom que podem comprovar en l’última edició de la Copa Amèrica.
Després va intervenir-hi Toni Tió, especialista en la
fabricació de veles i propietari de Toni Tió Velas S.A.,
qui va parlar de l’enorme canvi que ha representat
per a la fabricació de veles l’aparició dels ordinadors
i els nous teixits. Actualment, el disseny d’una vela
passa per quatre fases: disseny, estudi de la vela,
elecció del teixit i fabricació. ❏
INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:
VELA
EL 8
DE MAYO TUVO LUGAR LA TERCERA Y ÚLTIMA DE LAS
IQS A LA CELEBRACIÓN DEL
150 A N I V E R S A R I O D E L A I N G E N I E R Í A I N D U S T R I A L E N
E SPAÑA (1850-2000). E L DEPORTE SOBRE EL QUE SE
CENTRABA ESTA SESIÓN ERA LA VELA Y , COMO EN LAS DOS
ANTERIORES , SE TRATABA DE CONSTATAR LA RELACIÓN
EXISTENTE ENTRE LA QUÍMICA Y LA INGENIERÍA CON , EN
ESTE CASO , EL MUNDO DE LA NAÚTICA .
JORNADAS DEDICADAS POR
Mª Josefa Blanco
Javier Pamies
La vela contó con la presencia, como coordinador
de Pere Lluís Millet, Químico IQS, mientras que la
presentación del acto corrió a cargo de Mª Josefa
Blanco. Actuaron como ponentes Javier Pamies, Ingeniero Naval, y Toni Tió, director de Quantum (Quantum Sail Design Group, QSDG) Europa.
Pere Millet, plata en 470 en Montreal 76 estableció la correlación de ideas que ha dado origen a estas sesiones: dejar constancia de la relación existente entre ingeniería, materiales y deporte.
El siguiente turno de palabara recayó en Javier Pamies, que ofreció a los presentes un breve recorrido por la historia de la construcción naval, centrada
en los barcos de regatas. De los barcos de madera
a los barcos actuales, construidos con materiales
compuestos, cada vez más rápidos, ligeros y con
mayor resistencia, han pasado muy pocos años. La
irrupción de los nuevos materiales en el mundo de
la naútica ha supuesto para este deporte la aproximación al límite en la utilización de la innovación,
algo comprobable en la última edición de la Copa
América.
Más tarde intervino Toni Tió, especialista en la fabricación de velas y propietario de Toni Tió Velas S.A,
que habló del enorme cambio que ha supuesto para
la fabricación de velas la aparición de los ordenadores y los nuevos tejidos. En la actualidad el diseño de
una vela pasa por cuatro fases: diseño, estudio de la
vela, elección del tejido y fabricación. ❏
9
MEDI AMBIENT
EL PROBLEMA DELS PURINS
E MMARCAT
DINS LES CONFERÈNCIES BIMENSUALS SOBRE
GPMA (G R U P
P R O F E S S I O N A L D E M E D I A M B I E N T ) D E L ’A-IQS, E L
DARRER DIMARTS 16 DE GENER ES VA CONVIDAR EL S R .
J OSEP T URET I C APELLAS , DIRECTOR DEL SART (S ERVEI
D ’A SSAIGS I R ECERCA T ECNOLÒGICA ) DE LA U NIVERSITAT
DE V IC , QUE VA DUR A TERME UNA PONÈNCIA A LA S ALA
B LAVA DE L ’IQS SOTA EL NOM DE “L A PROBLEMÀTICA
DELS PURINS A LA COMARCA D ’O SONA ”.
TEMES CONCRETS QUE ORGANITZA EL
Els fems i els purins són uns subproductes de
l’activitat ramadera que estan constituïts fonamentalment per una barreja de la femta i l’orina dels
animals, a la qual s’afegeixen altres materials
usats en l’estabulació, com són el jaç, l’aigua de
neteja i restes d’aliments.
El pas a la ramaderia intensiva, enfocada cap a
la màxima producció, conjuntament amb la introducció de productes alimentaris per al bestiar de
fora del país, ha donat lloc a unes grans quantitats de dejeccions ramaderes i ha descompensat,
en determinades zones, la relació entre la producció de fems i/o purins i els requeriments d’adobs
per a l’agricultura. Això implica que passin a tenir
la connotació de materials excedentaris i, per
tant, residuals. A més, contenen nitrogen en la
seva composició, i els nitrats resultants poden ser
objecte d’assimilació per part dels vegetals, així
com l’increment de la seva concentració en aigües
superficials o subterrànies. Els purins, actualment
sobredosificats als camps de conreu o vessats
irracionalment als cursos d’aigua, afecten dia a
dia els medis edàfic, aquàtic i atmosfèric de la comarca d’Osona. De totes maneres, aquests purins
segueixen tenint, si es fan servir racionalment, característiques idònies com a adobs.
Hi ha un conjunt de solucions destinades no tan
sols a donar a l’ecosistema comarcal un funcionament estable momentani i una sostenibilitat a curt
termini, sinó una potencialitat de desenvolupament
sostenible a llarg termini. La primera d’elles és la implantació de bones pràctiques agrícoles i ramaderes
que aprofitin els fems i els purins per a l’agricultura
en tota la superfície agrària útil comarcal. La segona
mesura ja s’està portant a terme actualment, gràcies
al Banc de purins. Es tracta de la redistribució de les
dejeccions ramaderes per tota la comarca, de forma
que les zones deficitàries de fems i purins n’obtinguin els necessaris gràcies al transport.
10
MEDIO AMBIENTE
EL PROBLEMA DE LOS PURINES
E NMARCADO
EN LAS CONFERENCIAS BIMENSUALES SOBRE
GPMA (G R U P
P ROFESSIONAL DE M EDI A MBIENT ) DEL A-IQS, EL PASA DO MARTES 16 DE ENERO SE INVITÓ AL S R . J OSEP T URET
I C APELLAS , DIRECTOR DEL SART (S ERVEI D ’A SSAIGS I
RECERCA TECNOLÒGICA) DE LA UNIVERSITAT DE VIC,
QUIEN PRONUNCIÓ UNA PONENCIA EN LA S ALA B LAVA DEL
IQS BAJO EL TÍTULO DE “L A PROBLEMÀTICA DELS PURINS
A LA COMARCA D ’O SONA ”.
TEMAS CONCRETOS QUE ORGANIZA EL
El estiércol y los purines son unos subproductos de
la actividad ganadera que están constituidos fundamentalmente por una mezcla de los excrementos y la
orina de los animales, a la cual se le añaden otros materiales usados en la estabulación, tales como el lecho, el agua de limpieza y los restos de los alimentos.
El paso a la ganadería intensiva, enfocada hacia la
máxima producción, junto a la introducción de productos alimentarios para el ganado de fuera del país,
ha dado lugar a grandes cantidades de deyecciones
ganaderas y ha descompensado, en determinadas zonas, la relación entre la producción de estiércol y/o
purines y el requerimiento de abonos para la agricultura. Eso implica que pasen a tener la connotación de
materiales excedentarios y, por lo tanto, residuales.
Además, contienen nitrógeno en su composición, y
los nitratos resultantes pueden ser objeto de asimilación por parte de los vegetales, así como el incremento de su concentración en aguas superficiales o
subterráneas. Los purines, actualmente sobredosificados en los campos de cultivo o vertidos irracionalmente en los cursos de agua, afectan día a día los
medios edáfico, acuático y atmosférico de la comarca
de Osona. De todas formas, estos purines siguen teniendo, si se utilizan racionalmente, características
idóneas como abono.
Hay un conjunto de soluciones destinado no tan sólo a dar al ecosistema comarcal un funcionamiento
estable momentáneo y una sostenibilidad a corto plazo, sino una potencialidad de desarrollo sostenible a
largo plazo. La primera de ellas es la implantación de
buenas prácticas agrícolas y ganaderas que aprovechen el estiércol y los purines para la agricultura en
toda la superficie agraria útil comarcal. La segunda
medida ya se está llevando a cabo actualmente, gracias al Banc de purins. Se trata de la redistribución de
les deyecciones ganaderas por toda la comarca, de
forma que las zonas deficitarias de estiércol y purines
obtengan los necesarios gracias al transporte.
MEDI AMBIENT
MEDIO AMBIENTE
En tercer lloc, és possible el tractament d’aquests
materials residuals per obtenir una fracció sòlida
compostable i rica en fitonutrients, la qual és exportable fora de la comarca d’Osona com a fertilitzant, i
una fracció líquida assimilable en els conreus. Els
tractaments que tenen més possibilitats d’implementació per la relació qualitat-preu són els següents: tractaments físics de tamisatge o filtració i
de sedimentació; tractaments amb coadjuvants microbiològics, seguits d’un procés de separació de fases com els anteriors; tractaments fisicoquímics de
coagulació i floculació, en els quals els coagulants i
floculants provoquen l’aglutinació de gran part de la
matèria orgànica en flòculs que després seran separats; i tractaments biològics de nitrificació-desnitrificació, en què el creixement microbià de bacteris nitrificants i desnitrificants produeix una fuita de N 2 de
bona part del contingut en nitrogen del líquid tractat.
Finalment, també existeix el negoci de produir energia elèctrica per cogeneració a partir del consum d’un
combustible fòssil. En aquest aspecte, la comarca
d’Osona comptarà amb dues plantes de cogeneració
i cadascuna tractarà el combustible, evaporant aigua
dels purins cap a l’atmosfera i obtenint-ne una fracció
sòlida seca (20 % d’humitat), la qual hauria de sortir
de la comarca. Cal dir que els autors de la ponència
van apostar per aquesta quarta línia en l’ús de tractaments de vessant més ecològica, i per tant, també
d’una major sostenibilitat per al medi ambient, tot i
que aquesta opció no resulti tan “bon negoci”.
També van assenyalar que és molt important
considerar la integració en una mateixa planta de
tractament de diferents processos que copien les
activitats que es donen a la natura, com els processos físics de separació, la digestió metanogènica, la nitrificació-desnitrificació i el compostatge.
Si s’organitzen harmònicament, donen solucions
idònies dins del funcionament i el dinamisme normal dels ecosistemes. ❏
En tercer lugar, es posible el tratamiento de estos materiales residuales para obtener una fracción sólida compostable y rica en fitonutrientes, la cual es exportable
fuera de la comarca de Osona como fertilizante, y una
fracción líquida asimilable en los cultivos. Los tratamientos que tienen más posibilidades de implementación por
la relación calidad-precio son los siguientes: tratamientos físicos de tamizado o filtración y de sedimentación;
tratamientos con coadyuvantes microbiológicos, seguidos de un proceso de separación de fases como los anteriores; tratamientos fisicoquímicos de coagulación y
floculación, en los cuales los coagulantes y floculantes
provocan la aglutinación de gran parte de la materia orgánica en flóculos que más tarde se separarán; y tratamientos biológicos de nitrificación-desnitrificación, en los
que el crecimiento microbiano de bacterias nitrificantes y
desnitrificantes producen una fuga de N2 de gran parte
del contenido en nitrógeno del líquido tratado.
Finalmente, también existe el negocio de producir
energía eléctrica por cogeneración a partir del consumo
de un combustible fósil. En este aspecto, la comarca de
Osona contará con dos plantas de cogeneración, y cada una tratará el combustible, evaporando agua de los
purines hacia la atmósfera y obteniendo una fracción
sólida seca (20 % de humedad), la cual debería salir de
la comarca. Cabe decir que los autores de la ponencia
apostaron por esta cuarta línea en el uso de tratamientos de tipo más ecológico y, por tanto, también de una
mayor sostenibilidad para el medio ambiente, aunque
esta opción no resulte tan “buen negocio”.
También se comentó que es muy importante
considerar la integración, en una misma planta de
tratamiento, de diferentes procesos que copien
las actividades que se dan en la naturaleza, como
los procesos físicos de separación, la digestión metanogénica, la nitrificación-desnitrificación y el compostaje. Si estos procesos se organizan armónicamente,
dan soluciones idóneas dentro del funcionamiento y el
dinamismo normal de los ecosistemas. ❏
Marc Mestre i Campi (Promoció 1996)
Marc Mestre i Campi (Promoción 1996)
11
TARDES A-IQS
TARDES A-IQS
NUEVOS PROFESIONALES
PARA UN MUNDO GLOBALIZADO
NOUS PROFESSIONALS
PER A UN MÓN GLOBALITZAT
“L A
NOVA ECONOMIA EXIGEIX LA CREACIÓ DE PROFESSIO -
NUEVA ECONOMÍA EXIGE LA CREACIÓN DE PROFESIONA -
LES CON CAPACIDAD PARA ADAPTARSE A LOS CAMBIOS TEC -
GICS QUE S ’ ESTAN PRODUINT A LA NOSTRA SOCIETAT .
NOLÓGICOS QUE SE ESTÁN PRODUCIENDO EN NUESTRA
A
MÉS , CAL APLICAR TOTES LES POSSIBILITATS QUE OFEREIX
SOCIEDAD .
I NTERNET
POSIBILIDADES QUE OFRECE INTERNET EN LA ESTRATEGIA
A L ’ ESTRATÈGIA EMPRESARIAL , SI ES VOL SER
COMPETITIU EN UN MÓN GLOBALITZAT .”
A QUESTA
AFIRMA -
18 DE GENER EL PRE COMERÇ, INDÚSTRIA I
N AVEGACIÓ DE B ARCELONA , A NTONI N EGRE ; EL DIRECTOR
G E N E R A L D E L ’IQS, E N R I C J U L I À ; I E L D I R E C T O R
D ’E XTENSIÓ U NIVERSITÀRIA D ’E NGINYERIA I A RQUITECTURA
DE L A S ALLE , J OSEP P IQUÉ .
CIÓ LA VAN COMPARTIR EL PASSAT
SIDENT
12
“L A
NALS AMB CAPACITAT D ’ ADAPTAR - SE ALS CANVIS TECNOLÒ -
DE
LA
CAMBRA
DE
A DEMÁS ,
ES NECESARIO APLICAR TODAS LAS
EMPRESARIAL SI SE QUIERE SER COMPETITIVO EN UN MUN DO GLOBALIZADO .”
18
E STA
AFIRMACIÓN FUE COMPARTIDA EL
C AMBRA
C OMERÇ , I NDÚSTRIA I N AVEGACIÓ DE B ARCELONA ,
A NTONI N EGRE , EL DIRECTOR GENERAL DEL IQS, E NRIC
J ULIÀ , Y EL DIRECTOR DE E XTENSIÓN U NIVERSITARIA DE
I NGENIERÍA Y A RQUITECTURA DE L A S ALLE , J OSEP P IQUÉ .
PASADO
DE ENERO POR EL PRESIDENTE DE LA
DE
El responsable de les Tardes de l’Associació de
Químics de l’Institut Químic de Sarrià, Íñigo Babot, va
encarregar-se de moderar els tres ponents en l’acte
que portava per títol: Exigències formatives de l’empresa per afrontar els reptes de la nova economia i
respostes de la Universitat.
Antoni Negre va començar la seva exposició advertint que vivim una etapa de canvis tecnològics transcendents que afectaran les estructures organitzatives de les empreses. Com a conseqüència, cal fer
l’esforç d’adaptar-se a la realitat econòmica present,
si es vol aprofitar amb èxit les oportunitats de negoci que ofereix la globalització. “Quines competències
són necessàries per treballar a l’e-business? Cal que
a les Universitats s’hi preparin bons professionals,
amb voluntat d’aprendre permanentment; a més, els
alumnes han de conèixer les tècniques del màrqueting i les possibilitats que ofereix Internet”, va assegurar Negre.
El responsable de las Tardes de la Asociación de
Químicos del Instituto Químico de Sarrià, Íñigo Babot, se encargó de moderar a los tres ponentes en el
acto que llevaba por título: Exigencias formativas de
la empresa para afrontar los retos de la nueva economía y respuestas de la universidad.
Antoni Negre comenzó su exposición advirtiendo
que vivimos una etapa de cambios tecnológicos trascendentes que afectarán a las estructuras organizativas de las empresas. En consecuencia, hay que hacer el esfuerzo de adaptarse a la realidad económica
presente si se quieren aprovechar con éxito las oportunidades de negocio que ofrece la globalización.
“¿Qué competencias son necesarias para trabajar en
el e-business ? En las universidades debe prepararse a buenos profesionales, con voluntad de aprender
permanentemente; además, los alumnos tienen que
conocer las técnicas de marketing y las posibilidades
que ofrece internet”, aseguró Negre.
Antoni Negre
Dr. Enric Julià
TARDES A-IQS
D’altra banda, Antoni Negre no va deixar passar
l’oportunitat d’advertir sobre els riscos que comporta la inversió en noves tecnologies, perquè aquest
és un terreny abonat per a l’especulació. Fins que
no entrem en un període de maduresa, necessari
en tot sector productiu, l’inversor sempre cercarà el
benefici ràpid i deixarà de banda l’economia tradicional.
Per la seva banda, Josep Piqué va explicar que l’objectiu de La Salle consisteix a potenciar els valors
dels professionals en actiu mitjançant la transmissió
de coneixements i experiències en el terreny de les
noves tecnologies. Es persegueix la formació continuada. “El nostre centre ha assumit un compromís
en ferm amb la societat i les persones per a tota la
vida”, va dir el director d’Extensió Universitària d’Enginyeria i Arquitectura de la Salle.
Així mateix, Piqué va parlar de l’edifici del Parc d’Innovació Tecnològica i Empresarial de La Salle, situat
a la cantonada de Quatre Camins amb Lluçanès, com
si es tractés del nou Liceu. La Salle ha destinat unes
200 persones a aquest centre per a tasques de recerca i desenvolupament. Tot un repte tècnic al servei de la societat catalana.
“Les empreses no volen només que formem bons
professionals; a la Universitat, també ens demanen
que els alertem sobre el desenvolupament de les
tecnologies que puguin incidir en el futur de manera
decisiva en el mercat”, va assegurar Piqué.
En opinió del director d’Extensió Universitària
d’Enginyeria i Arquitectura de La Salle, cal que els
alumnes puguin desenvolupar dins les empreses els
projectes que prèviament hagin dissenyat a la Facultat. Perquè, d’aquesta manera, s’obté un nivell de
formació òptim, tant des del punt de vista teòric com
del pràctic. Finalment, Josep Piqué va parlar dels negocis.com que s’estan creant, en aquests moments, amb l’objectiu
d’aprofitar les possibilitats que ofereix la xarxa. Des del seu punt de
vista, el futur del mercat passa pel desenvolupament de comerç
electrònic.
Així mateix, Enric Julià
va considerar que l’Institut Químic de Sarrià té
dos clients clau: l’estudiant i l’empresa.
“Adaptem el nostre pla
d’estudis a les exigènJosep Piqué
TARDES A-IQS
Por otra parte, Antoni Negre no perdió la oportunidad de advertir sobre los riesgos que comporta
invertir en nuevas tecnologías, ya que es terreno
abonado para la especulación. Hasta que no entremos en un período de madurez, necesario en
todo sector productivo, el inversor buscará siempre el beneficio rápido y dejará de lado la economía tradicional.
Por su parte, Josep Piqué explicó que el objetivo de
La Salle consiste en potenciar los valores de los profesionales en activo mediante la transmisión de conocimientos y experiencias en el terreno de las nuevas tecnologías. Se persigue la formación continua.
“Nuestro centro ha contraído un compromiso firme
con la sociedad y con las personas para toda la vida”, dijo el director de Extensión Universitaria de Ingeniería y Arquitectura de La Salle.
Asimismo, Piqué habló del edificio del Parque de Innovación Tecnológica y Empresarial de La Salle, situado en la esquina de Quatre Camins con Lluçanès,
como si se tratara del nuevo Liceo. La Salle ha destinado a unas 200 personas a este centro en labores
de investigación y desarrollo. Todo un reto técnico al
servicio de la sociedad catalana.
“Las empresas no sólo quieren que formemos buenos profesionales; en la universidad también nos piden que les alertemos sobre el desarrollo de las tecnologías que puedan incidir en el futuro de forma decisiva en el mercado”, aseguró Piqué.
Para el director de Extensión Universitaria de Ingeniería y Arquitectura de La Salle es necesario que los
alumnos puedan desarrollar en las empresas los proyectos que previamente diseñaron en la facultad.
Porque de ese modo se obtiene un nivel de formación óptimo, tanto desde el punto de vista teórico
como práctico. Por último, Josep Piqué habló de los
negocios.com que se están creando, en estos momentos, con el objetivo
de aprovechar las posibilidades que ofrece la
red. Desde su punto de
vista, el futuro del mercado pasa por el desarrollo de comercio electrónico.
Asimismo, Enric Julià
consideró que el Institut Químic de Sarrià tiene dos clientes clave:
el estudiante y la empresa.
“Adaptamos
nuestro plan de estu13
TARDES A-IQS
cies del mercat cada cinc anys i provem de captar les
necessitats de les empreses per tal d’oferir-los respostes efectives”, va dir Julià.
A continuació, el director general de l’IQS va parlar
del sistema d’estudis que desenvolupa el seu centre, i que consisteix a donar a l’alumne una formació
bàsica sòlida per crear després especialistes tot-terreny. Enric Julià també remarcava que hem d’aprendre a comunicar les nostres capacitats professionals, si volem participar dels projectes que s’efectuïn
a l’empresa.
Així mateix, el director general de l’IQS va comentar que els nous professionals han d’estar disposats a viatjar pel món, per tal d’aprofitar les oportunitats de negoci que ofereix el món globalitzat. Vivim
una nova realitat laboral que pateix canvis permanents en les seves estructures. Cal que l’universitari s’ajusti a aquest model i treballi en un ambient
d’actualització permanent dels seus coneixements
acadèmics. Els màsters de l’Institut Químic de Sarrià estan pensats per cobrir tot tipus de mancances
professionals. ❏
14
TARDES A-IQS
dios a las exigencias del mercado cada cinco años y
tratamos de captar las necesidades de las empresas
para ofrecerles respuestas efectivas”, dijo Julià.
A continuación, el director general del IQS habló del
sistema de estudios que desarrolla su centro, y que
consiste en dar al alumno una formación básica sólida para crear después especialistas todoterreno. Enric Julià también señaló que debemos aprender a comunicar nuestras capacidades profesionales si queremos participar de los proyectos que se efectúen
en la empresa.
Asimismo, el director general del IQS comentó que
los nuevos profesionales tienen que estar dispuestos a viajar por el mundo para aprovechar las oportunidades de negocio que ofrece el mundo globalizado.
Vivimos una nueva realidad laboral que sufre cambios permanentes en sus estructuras. El universitario necesita ajustarse a este modelo y trabajar en un
ambiente de actualización permanente de sus conocimientos académicos. Los másters del Institut Químic de Sarrià están pensados para cubrir todo tipo
de carencias profesionales. ❏
TARDES A-IQS
TARDES A-IQS
CARRERAS PROFESIONALES
EN UN MUNDO CAMBIANTE
CARRERES PROFESSIONALS
EN UN MÓN QUE CANVIA
“T REBALLAR
SIGNIFICA APRENDRE .
Q UAN
COMENCES A
TREBALLAR EN UNA EMPRESA , HAS DE SER HUMIL I NO
CAURE EN LA SÍNDROME DE LA INUTILITAT .
C AL
ACOMPLIR
TRES CONDICIONS PERQUÈ UNA PERSONA ASSOLEIXI ELS
“T RABAJAR
SIGNIFICA APRENDER .
C UANDO
EMPIEZAS A
TRABAJAR EN UNA EMPRESA TIENES QUE SER HUMILDE Y
NO DEBES CAER EN EL SÍNDROME DE LA INUTILIDAD .
SE
REQUIEREN TRES CONDICIONES PARA QUE UNA PERSONA
SEUS OBJECTIUS PROFESSIONALS : AUTOESTIMA , HUMILITAT
ALCANCE SUS OBJETIVOS PROFESIONALES : AUTOESTIMA ,
I CAPACITAT D ’ APRENENTATGE ”.
HUMILDAD Y CAPACIDAD DE APRENDIZAJE .”
A QUESTA
TESI VA SER
8 DE FEBRER PEL DIRECTOR GENE S OLVAY B ENVIC I BÉRICA , J ORGE G RANDE ; EL
DIRECTOR GENERAL DE SA S ENPERE , D AVID M ANCHÓN ; I
LA DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE COMPORTAMENT
H U M À D E L ’O R G A N I T Z A C I Ó D E L ’IESE, N U R I A
C HINCHILLA , A LA CONFERÈNCIA P RIMERAS ETAPAS DE LA
CARRERA PROFESIONAL EN UNA EMPRESA .
COMPARTIDA EL PASSAT
RAL DE
Dr. Jorge Grande
David Manchón
Jorge Grande va començar la seva exposició tot
afirmant que convé que estiguem desperts, si volem
aconseguir un lloc de treball que satisfaci les nostres
aspiracions professionals. “En acabar la carrera,
t’inclines per trobar un determinat tipus de feina,
però les circumstàncies, a vegades, determinen que
descobreixis unes altres opcions laborals que mai no
havies imaginat. Cal tenir en compte aquest factor,
perquè l’experiència pot resultar gratificant”, va comentar Grande.
Segons el director general de Solvay Benvic Ibérica,
l’aspirant a un lloc de treball ha de preparar bé les
entrevistes, valorar les seves pròpies qualitats i ser
sincer amb ell mateix pel que fa a les seves aptituds
professionals. D’altra banda, convé no perdre el contacte amb els companys de la facultat, perquè sempre et poden orientar sobre possibles ofertes que
desconeixies.
“Hem de tenir una obertura de pensament total i
cal que ens adaptem al canvi. Sabem on treballem
avui, però no tenim idea del nostre futur, a causa de
E STA
TESIS
8 DE FEBRERO POR EL
S OLVAY B ENVIC I BÉRICA , J ORGE
G RANDE , EL DIRECTOR GENERAL DE SA S ENPERE , D AVID
M ANCHÓN , Y POR LA DIRECTORA DEL D EPARTAMENTO DE
C OMPORTAMIENTO H UMANO DE LA O RGANIZACIÓN DEL
IESE, N URIA C HINCHILLA , EN LA CONFERENCIA P RIMERAS
ETAPAS DE LA CARRERA PROFESIONAL EN UNA EMPRESA .
FUE COMPARTIDA EL PASADO
DIRECTOR GENERAL DE
Dra. Nuria Chinchilla
Jordi Martí
Jorge Grande inició su exposición afirmando que
conviene estar despiertos si queremos conseguir un
empleo que colme nuestras aspiraciones profesionales. “Cuando acabas la carrera te inclinas por encontrar un determinado tipo de trabajo, pero las circunstancias en ocasiones determinan que descubras otras opciones laborales que nunca habías imaginado. Este factor hay que tenerlo en cuenta, porque la experiencia puede resultar gratificante”,
comentó Grande.
Según el director general de Solvay Benvic Ibérica,
el aspirante a un puesto de trabajo debe preparar
bien las entrevistas, valorar sus cualidades y ser sincero consigo mismo sobre sus aptitudes profesionales. Por otra parte, conviene no perder el contacto
con los compañeros de la facultad, porque siempre
te pueden orientar sobre posibles ofertas que desconocías.
“Debemos tener una apertura de pensamiento total y necesitamos adaptarnos al cambio. Sabemos
dónde trabajamos hoy, pero no tenemos idea sobre
15
TARDES A-IQS
la inestabilitat laboral en què ens trobem”, va comentar Jorge Grande.
D’altra banda, Grande va parlar de la importància
del domini de l’anglès i la informàtica per al desenvolupament dels negocis. “Què exigeixen avui les
grans corporacions? Bàsicament, volen gent emprenedora, inconformista, atenta a l’evolució del comerç electrònic, amb capacitat per liderar equips de
treball i disposada, no solament a adaptar-se al canvi, sinó que, a més, busquin la manera de provocarlo”, va afirmar el director general de Solvay Benvic
Ibérica.
Tot seguit, David Manchón va parlar de la seva trajectòria professional i va referir-se al temps en què va
treballar com a director general de finances a Gestetner. “Després de superar múltiples problemes de
tipus econòmic, vaig aconseguir de crear un grup de
treball cohesionat, i vam arribar a facturar 7.000 milions de pessetes l’any. Tot i que sembli contradictori, mai no vaig pensar que acabaria treballant en el
sector de les finances”, va explicar Manchón.
David Manchón és un directiu que s’encarrega de
la selecció del personal, té en compte la formació i
l’experiència dels candidats, però, sobretot, valora
el temps que aquests han passat treballant en una
companyia. “Si els aspirants no tenen una experiència mínima d’un any en l’exercici d’un càrrec dins
d’una empresa, perdo tot l’interès de conèixer la
resta de la seva trajectòria professional”, va comentar el director general de SA Senpere. De tota manera, és difícil d’apreciar la qualitat humana d’un empleat a través del seu currículum vitae, i, per aquest
motiu, cal dur a terme un gran nombre d’entrevistes
personals.
Finalment, David Manchón va parlar dels factors
que influeixen a l’hora de trobar feina, i va destacar
quatre punts que cal tenir en compte: “La formació
influeix un 30 %, l’experiència un altre 30 %, els valors personals un 30 %, i la sort hi contribueix en un
10 %. Els estudiants amb una capacitat intel·lectual
mitjana solen arribar més lluny que els qui obtenen
notes brillants, perquè coneixen bé el valor de l’esforç i la superació personal.”
Després, Nuria Chinchilla va comentar als assistents que les primeres etapes dins del món laboral
no determinen de manera considerable el nostre futur professional.
Per iniciar el seu col·loqui, va presentar un estudi
sobre la mobilitat laboral que demostra que el 25 %
dels alumnes de l’IESE canvien d’empresa abans
que passi un any, perquè es creen unes expectatives
que després no s’acompleixen. En opinió de Nuria
16
TARDES A-IQS
nuestro futuro, debido a la inestabilidad laboral existente”, comentó Jorge Grande.
Por otra parte, Grande habló de la importancia del
dominio del inglés y de la informática para el desarrollo de los negocios. “¿Qué exigen hoy las grandes
corporaciones? Básicamente quieren gente emprendedora, inconformista, atenta a la evolución del comercio electrónico, con capacidad para liderar equipos de trabajo y dispuesta no sólo a adaptarse al
cambio, sino que además busquen la manera de provocarlo”, sentenció el director general de Solvay Benvic Ibérica.
Acto seguido, David Manchón habló de su trayectoria profesional y se refirió al tiempo en que trabajó
como director general de finanzas en Gestetner .
“Después de superar múltiples problemas de tipo
económico, conseguí crear un grupo de trabajo cohesionado, y llegamos a facturar 7.000 millones de pesetas al año. Aunque resulte contradictorio, nunca
pensé que trabajaría en el sector de las finanzas”,
explicó Manchón.
David Manchón es un directivo que se encarga de
la selección del personal, tiene en cuenta la formación y la experiencia de los candidatos, pero sobre
todo valora el tiempo que han pasado trabajando en
una compañía. “Si los aspirantes no tienen una experiencia mínima de un año desarrollando un cargo
en una empresa, pierdo interés por conocer el resto
de su trayectoria profesional”, comentó el director
general de SA Senpere. De todos modos, es difícil
apreciar la calidad humana de un empleado a través
de su currículum vitae y, por ese motivo, resulta necesario hacer un gran número de entrevistas personales.
Por último, David Manchón habló de los factores que
influyen a la hora de encontrar un trabajo, y destacó
cuatro puntos que hay que tener en cuenta: “La formación influye un 30 %, la experiencia otro 30 %, los
valores personales un 30 % más, y la suerte contribuye un 10 %. Los estudiantes con una capacidad intelectual mediana suelen llegar más lejos que los que
tienen unas notas brillantes, porque conocen bien el
valor del esfuerzo y de la superación personal.”
Más tarde, Nuria Chinchilla comentó a los asistentes que las primeras etapas en el mundo laboral no
determinan de forma considerable nuestro futuro
profesional.
Para iniciar su coloquio presentó un estudio sobre
la movilidad laboral que demuestra que el 25 % de
los alumnos del IESE cambian de empresa antes de
que pase un año porque alimentan muchas expectativas que después no ven cumplidas. En opinión de
TARDES A-IQS
Chinchilla, les empreses busquen persones honestes, emprenedores, treballadores i amb una gran capacitat de comunicació.
“Les companyies tenen en compte si els candidats
disposen d’una bona preparació tècnica i emocional,
i si tenen una cosmovisió clara sobre el tipus d’iniciatives que desenvoluparan en el cas que els triïn
per dur-les a terme”, va afirmar la directora del Departament de Comportament Humà dins l’Organització de l’IESE.
“El món es mou a un ritme cada vegada més accelerat. Cal que ens adaptem amb rapidesa al canvi en
tots els àmbits de la nostra existència, donat que les
fórmules que van servir en d’altres moments poden
quedar obsoletes. Però cal viure el canvi des de la
maduresa i l’estabilitat personal, a fi que no ens hi
sentim arrossegats”, va dir la directora del Departament del Comportament Humà dins l’Organització de
l’IESE. ❏
TARDES A-IQS
Nuria Chinchilla, las empresas buscan personas honestas, emprendedoras, trabajadoras y con gran capacidad de comunicación.
“Las compañías tienen en cuenta si los candidatos
disponen de una buena preparación técnica y emocional, y si tienen una cosmovisión clara sobre el tipo de iniciativas que van a desarrollar en el caso de
que sean elegidos para llevarlas a cabo”, sentenció
la directora del Departamento de Comportamiento
Humano en la Organización del IESE.
“El mundo se mueve a un ritmo cada vez más acelerado. Debemos adaptarnos con rapidez al cambio
en todos los ámbitos de nuestra existencia, ya que
las fórmulas que sirvieron en su momento pueden
quedar obsoletas. Pero el cambio es necesario vivirlo desde la madurez y la estabilidad personal, para
no sentirnos arrastrados”, dijo la directora del Departamento de Comportamiento Humano en la Organización del IESE. ❏
17
TARDES A-IQS
TARDES A-IQS
ELS QUÍMICS: SALVADORS O SALVATS?
“ELS
QUÍMICOS: ¿SALVADORES O SALVADOS?
QUÍMICS TENIM MALA REPUTACIÓ , PERQUÈ NO SABEM
QUÍMICOS TENEMOS MALA REPUTACIÓN PORQUE NO
SABEMOS COMUNICARNOS CON LA SOCIEDAD , SE DICE QUE
UN LLENGUATGE CRÍPTIC QUE PROVOCA RECELS EN LA RESTA
UTILIZAMOS UN LENGUAJE CRÍPTICO QUE PROVOCA RECELO EN
DE LA POBLACIÓ .
EL RESTO DE LA POBLACIÓN .
MALS .
AQUESTA
D’AQUÍ
ES DERIVEN MOLTS DELS NOSTRES
AFIRMACIÓ LA VAN COMPARTIR EL PASSAT
1
DE MARÇ EL DIRECTOR DEL PROGRAMA D ’ ANÀLISIS AMBIENTALS
CNCT-INSHT, XAVIER GUARDINO; EL
Q UALITATIVA DE L ’IQS, L LUÍS
DISTRICT MANAGER DE N ALCO S.A., M ÁXIMO
CONFERÈNCIA : Q UÍMICS : BOTXINS O SALVA AMBIENT ?
I BIOLÒGIQUES DEL
CATEDRÀTIC
D ’A NÀLISI
COMELLAS; I EL
HIDALGO, A LA
DORS DEL MEDI
Lluís Comellas va iniciar el debat parlant dels estudis específics que es duen a terme a l’IQS a fi de preservar el benestar del nostre entorn ecològic. En
aquest sentit, destaquen les llicenciatures de Ciències Químiques, Enginyeria Química i Enginyeria Industrial. Així mateix, en els estudis de postgrau es
duen a terme labors de recerca i de servei a les empreses amb l’objectiu d’eliminar els nivells de contaminació que generen quan alliberen grans quantitats
d’energia. “En aquests últims 10 anys, el 12 % dels
treballs finals de curs, el 17 % de les tesis doctorals i
el 17 % dels treballs sobre investigació mediambiental es relacionen amb la cerca de noves solucions que
contribueixin a l’equilibri de l’ecosistema”, va comentar el catedràtic d’Anàlisi Qualitativa de l’IQS.
Segons Lluís Comellas, l’activitat química és important per mantenir el nostre nivell de vida i per solucionar els problemes greus de contaminació no química que generen les indústries.
Per exemple, l’efecte hivernacle es deu a l’ús que
fem de l’energia per combustió fòssil, per a la qual
Comellas proposa una gestió eficaç dels residus. Un
altre cas: la població i la indústria generen contaminació en el sòl i l’alternativa, en aquest cas, es troba
en la fabricació de productes biodegradables no tòxics. La tecnologia dels productes químics està tenint un paper essencial en la lluita contra la pol·lució
industrial i ambiental. La indústria química s’està
convertint en el “metge de la pol·lució”.
Tot seguit, Máximo Hidalgo va assegurar que els mitjans de comunicació descobreixen la cara fosca de la
química, però informen ben poc del benestar que ens
proporciona aquesta ciència en el dia a dia. Per tant,
s’ha creat una situació injusta que convé resoldre de
seguida. “La societat rebutja la indústria química sense conèixer-la prou”, va dir el district manager de Nalco S.A., i va afegir-hi que “la química contribueix a la
millora de l’alimentació i la higiene, i és la protagonis18
“L OS
COMUNICAR - NOS AMB LA SOCIETAT , ES DIU QUE FEM SERVIR
NUESTROS MALES ”.
PASADO
1
ESTA
DE
AHÍ SE DERIVAN MUCHOS DE
AFIRMACIÓN FUE COMPARTIDA EL
DE MARZO POR EL DIRECTOR DEL PROGRAMA DE
ANÁLISIS AMBIENTALES Y BIOLÓGICOS DEL CNCT-INSHT,
XAVIER GUARDINO, EL CATEDRÁTICO DE ANÁLISIS CUALITATIVO
DEL IQS, L LUÍS C OMELLAS , Y POR EL DISTRICT MANAGER DE
N ALCO S.A, M ÁXIMO H IDALGO , EN LA CONFERENCIA
QUÍMICOS: ¿VERDUGOS O SALVADORES DEL MEDIO AMBIENTE?
Lluís Comellas inició el debate hablando de los estudios específicos que se desarrollan en el IQS para preservar el bienestar de nuestro entorno ecológico. En este sentido, destacan las licenciaturas de Ciencias Químicas, Ingeniería Química e Ingeniería Industrial. Asimismo, en los estudios de postgrado se llevan a cabo
labores de investigación y de servicio a las empresas
con el objetivo de eliminar los niveles de contaminación
que generan cuando liberan grandes cantidades de
energía. “En los últimos 10 años, el 12 % de los trabajos finales de curso, el 17 % de las tesis doctorales y el
17 % de los trabajos sobre investigación medioambiental están relacionados con la búsqueda de nuevas soluciones que ayuden al equilibrio del ecosistema”, comentó el catedrático de Análisis Cualitativo del IQS.
Según Lluís Comellas, la actividad química es importante para mantener nuestro nivel de vida y para
solucionar los problemas graves de contaminación
no química que generan las industrias.
Por ejemplo, el efecto invernadero se debe al uso
que se hace de la energía por combustión fósil, para
lo que Comellas propone gestionar los residuos de
forma eficaz. Otro caso: la población y la industria generan contaminación en el suelo y la alternativa, en
este caso, estriba en fabricar productos biodegradables no tóxicos. La tecnología de los productos químicos está jugando un papel esencial en la lucha contra
la polución industrial y ambiental. La industria química se está convirtiendo en el “médico de la polución”.
Acto seguido, Máximo Hidalgo aseguró que los medios de comunicación descubren la cara oscura de la
química, pero informan poco del bienestar que nos proporciona esta ciencia en el día a día. Por tanto, se ha
creado una situación injusta que conviene reparar pronto. “La sociedad rechaza la industria química sin conocerla lo suficiente”, dijo el district manager de Nalco
S.A., el cual añadió que “la química contribuye en la
mejora de la alimentación y la higiene y es la protago-
TARDES A-IQS
Germán Fañanás
TARDES A-IQS
Máximo Hidalgo
ta essencial, mitjançant els productes farmacèutics,
de la lluita contra les malalties i de la millora de la qualitat de vida fins a edats molt avançades.”
D’altra banda, Hidalgo va remarcar que, a fi d’estendre àmpliament l’aplicació de principis ètics entre les
indústries i de proporcionar eines per tal de posar-los
en pràctica, la indústria química desenvolupa a tot el
món un programa internacional conegut com a “Responsable Care” (que a Espanya s’anomena “Compromiso de Progreso”), l’objectiu del qual és millorar la
seguretat i incrementar la protecció de la salut i del
medi ambient. “Cadascun dels màxims executius de
les companyies que s’adhereixen al programa assumeix el compromís signat i públic d’aplicar els principis ètics bàsics del programa i nomena un coordinador
que es responsabilitzarà del seu desenvolupament
dins l’empresa”, va assegurar Máximo Hidalgo.
Més tard, Xavier Guardino va comentar als assistents que, a la indústria química, hi ha professionals
bons i dolents, com a qualsevol altre àmbit laboral.
“Les empreses són les primeres interessades a salvaguardar el medi ambient, perquè, d’aquesta manera, obtenen més beneficis econòmics”, va dir el
director del programa d’anàlisis ambientals i biològiques del CNCT-INSHT. En opinió de Guardino, el problema dels químics prové del fet que utilitzen un tipus de llenguatge inintel·ligible per a la resta de la
població, que creu que es tracta d’una ciència oculta. Però el ciutadà no percep que la química, entre
totes les ciències, és la que es pot aplicar amb més
eficàcia per resoldre els problemes a escala humana, com és el cas de l’alimentació, el vestit, la salut
i la higiene. Cal adreçar-se a la física si es volen escindir àtoms, a l’astronomia si cal descobrir un forat
negre, i a la química si hem de fabricar sabates noves (tant si són de cuir com de cautxú o plàstic, la
seva fabricació depèn de processos químics).
“Cal tenir en compte que els desastres naturals
provoquen més contaminació que l’acció de l’home”,
va dir Xavier Guardino per justificar la bondat de la indústria química davant dels qui la critiquen de manera visceral. ❏
Dr. Xavier Guardino
Dr. Lluís Comellas
nista esencial, mediante los productos farmacéuticos,
en la lucha contra las enfermedades y en la mejora de
la calidad de vida hasta edades muy avanzadas.”
Por otra parte, Hidalgo señaló que con el fin de extender ampliamente la aplicación de principios éticos
entre las industrias y de proporcionar herramientas para ponerlos en práctica, la industria química desarrolla
en todo el mundo un programa internacional conocido
como “Responsable Care” (que en España se denomina “Compromiso de Progreso”) cuyo objetivo es mejorar la seguridad e incrementar la protección de la salud
y del medio ambiente. “Cada uno de los máximos ejecutivos de las compañías que se adhieren al programa
asume el compromiso firmado y público de aplicar los
principios éticos básicos del programa y nombra a un
coordinador que se responsabilizará del desarrollo del
mismo en la empresa”, aseguró Máximo Hidalgo.
Más tarde, Xavier Guardino comentó a los asistentes
que en la industria química existen buenos y malos
profesionales, como en cualquier otro ámbito laboral.
“Las empresas son las primeras interesadas en salvaguardar el medio ambiente, porque de ese modo obtienen más beneficios económicos”, dijo el director del
programa de análisis ambientales y biológicos del
CNCT-INSHT. En opinión de Guardino, el problema de
los químicos estriba en que utilizan un tipo de lenguaje ininteligible para el resto de la población, que cree
que se trata de una ciencia oculta. Pero el ciudadano
no percibe que la química, entre todas las ciencias, es
la que se puede aplicar con mayor prestancia para resolver los problemas a escala humana, como es el caso de la alimentación, el vestido, la salud y la higiene.
Hay que dirigirse a la física si se desea escindir átomos, a la astronomía si se quiere descubrir un agujero
negro y a la química si necesitamos fabricar zapatos
nuevos (tanto si son de cuero, de caucho o de plástico,
su fabricación depende de procesos químicos).
“Hay que tener en cuenta que los desastres naturales provocan más contaminación que la acción del
hombre”, dijo Xavier Guardino para justificar la bondad de la industria química frente a aquéllos que la
critican de un modo visceral. ❏
19
TARDES A-IQS
COM PODEM TROBAR UN BON DIRECTIU?
“A
MÉS D ’ EXPERIÈNCIA , ELS DIRECTIUS HAN DE TENIR UNA
¿CÓMO ENCONTRAR UN BUEN DIRECTIVO?
“A DEMÁS
DE EXPERIENCIA , LOS DIRECTIVOS DEBEN TENER
SÒLIDA FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA I UNA VISIÓ ESTRATÈGICA
UNA SÓLIDA FORMACIÓN UNIVERSITARIA Y UNA VISIÓN ESTRA -
DEL SECTOR ON TREBALLEN , SI VOLEN OCUPAR UN CÀRREC DE
TÉGICA DEL SECTOR EN EL QUE TRABAJAN SI QUIEREN OCUPAR
RESPONSABILITAT DINS D ’ UNA EMPRESA .”
UN CARGO DE RESPONSABILIDAD EN UNA EMPRESA .” C ARLOS
Z AZURCA , SOCIO DIRECTOR GENERAL DE H EIDRICK &
S TRUGGLES E SPAÑA , I GNACIO M ACAYA , SOCIO DE R USSELL
R EYNOLDS A SSOCIATES , Y J OSÉ M ANUEL E STÉVEZ , SOCIO
DIRECTOR DE S EELIGER Y C ONDE NBI, REALIZARON ESTA
AFIRMACIÓN CONJUNTA EN LA CONFERENCIA A LTA DIRECCIÓN :
BUSCADORES Y BUSCADOS , CELEBRADA EL 22 DE MARZO
PASADO EN LA S ALA DE A CTOS M ULTIMEDIA DEL IQS.
C ARLOS Z AZURCA ,
H EIDRICK & S TRUGGLES
E SPANYA ; I GNACIO M ACAYA , SOCI DE R USSELL R EYNOLDS
A SSOCIATES ; I J OSÉ M ANUEL E STÉVEZ , SOCI DIRECTOR DE
S EELIGER Y C ONDE NBI, VAN REALITZAR AQUESTA AFIRMACIÓ
CONJUNTA A LA CONFERÈNCIA A LTA DIRECCIÓ : BUSCADORS I
BUSCATS , CELEBRADA EL PASSAT 22 DE MARÇ A LA S ALA
D ’A CTES M ULTIMÈDIA DE L ’IQS.
SOCI DIRECTOR GENERAL DE
Ignacio Macaya va iniciar la ronda d’intervencions
amb una reflexió, d’acord amb la seva experiència
professional, de les competències que les empreses
valoren més en un directiu. Va remarcar que no n’hi
ha prou amb una llicenciatura universitària, perquè
cal cursar un MBA en una escola de negocis prestigiosa, com és el cas de l’IESE o d’ESADE.
“Els meus clients busquen persones que dominin
l’anglès i que tinguin experiència de la gestió d’empreses. Volen professionals que hagin ocupat anteriorment càrrecs directius rellevants en altres corporacions i que tinguin un coneixement estratègic ampli
del sector on treballen”, va comentar el soci de Russell Reynolds Associates. Així mateix, Macaya va parlar d’una característica fonamental per arribar a ser
un bon directiu: la capacitat de lideratge. Aquesta
qualitat consisteix a saber extreure el millor de cada
empleat; a motivar i il·lusionar tot l’equip de col·laboradors i saber delegar en els altres unes determinades responsabilitats que agilitin les tasques de
l’empresa.
“Cal no oblidar un altre factor important que és la
capacitat de comunicació i l’ús de les noves tecnologies. Un directiu ha de saber transmetre la informació dins de l’empresa per tal d’orientar tot el seu
equip vers l’èxit”, va dir Macaya, que va finalitzar la
seva intervenció tot comentant que els seus clients
cerquen directius que tinguin capacitat per provocar
el canvi i siguin tenaços davant les situacions més
adverses.
Tot seguit, Carlos Zazurca va criticar la universitat
perquè “exerceix sobre els alumnes una actitud poc
motivadora”. També va advertir que els estudis universitaris no determinen l’èxit o el fracàs professional de les persones, sinó que l’experiència laboral és
la millor de totes les escoles.
20
TARDES A-IQS
Ignacio Macaya inició la ronda de intervenciones
con una reflexión, de acuerdo con su experiencia profesional, de las competencias que las empresas valoran más en un directivo. Señaló que no basta con
tener una licenciatura universitaria, ya que resulta necesario cursar un MBA en una escuela de negocios
prestigiosa, como es el caso del IESE o de ESADE.
“Mis clientes buscan personas que dominen el inglés y que tengan experiencia en la gestión de empresas. Quieren profesionales que hayan ocupado
con anterioridad puestos directivos relevantes en
otras corporaciones y que tengan un conocimiento
estratégico amplio del sector en el que trabajan”, comentó el socio de Russell Reynolds Associates.
Asimismo, Macaya habló de una característica fundamental para llegar a ser un buen directivo: la capacidad de liderazgo. Esta cualidad consiste en saber extraer lo mejor de cada empleado; en motivar e
ilusionar a todo el equipo de colaboradores y en saber delegar en los demás determinadas responsabilidades que agilicen las tareas en la empresa.
“No se debe olvidar otro factor importante como es
la capacidad de comunicación y el uso de las nuevas
tecnologías. Un directivo tiene que saber transmitir la
información dentro de la empresa para orientar a todo su equipo hacia el éxito”, dijo Macaya, el cual finalizó su intervención comentando que sus clientes
buscan directivos que tengan capacidad para provocar el cambio y que sean tenaces ante las situaciones más adversas.
Acto seguido, Carlos Zazurca criticó a la universidad porque “ejerce sobre los alumnos una actitud
poco motivadora”. También advirtió que los estudios
universitarios no determinan el éxito o el fracaso profesional de las personas, sino que la experiencia laboral es la mejor de todas las escuelas.
TARDES A-IQS
Ignacio Macaya
TARDES A-IQS
Íñigo Babot
Així mateix, el soci director general d’Heidrick &
Struggles Espanya va comentar, de manera detallada, les diferències i similituds entre un empresari i
un directiu. Segons va dir, tots dos han de saber assumir els riscos oportuns que permetin la consecució d’uns objectius concrets en benefici de l’empresa. Sense riscos no hi ha resultats, i sense resultats
no s’assoleix la realització personal.
“A diferència dels Estats Units, els executius espanyols temen el fracàs, perquè els fa por de perdre
el paraigua de la multinacional per a la qual treballen. Per a aquest tipus de professionals, és més important tenir un alt càrrec que ser un professional
que assumeix riscos. El capital més important de
qualsevol persona és la seva experiència laboral i la
satisfacció d’haver assolit els objectius que prèviament s’ha marcat”, va remarcar Carlos Zazurca.
Tot seguit, José Manuel Estévez va comentar que
és difícil de trobar directors generals que no hagin
sofert una crisi en algun moment de la seva trajectòria laboral. “Quan passes per una crisi, cal que t’hi
enfrontis amb claredat, si vols trobar la solució més
adequada. A diferència dels Estats Units, a Espanya
no pots deixar la teva feina sense haver-ne trobada
una altra, perquè el mercat t’ho penalitza. És una pena”, va manifestar Estévez.
José Manuel Estévez també va parlar de la necessitat de buscar alternatives quan la gestió de l’empresa no és la més adequada. Si es dóna aquest
cas, el propietari de la societat i els seus executius
hauran de treballar junts fins a definir un projecte
que redreci la situació per tal de rendir comptes de
manera satisfactòria davant dels accionistes.
“A vegades, un director general sofreix una crisi
perquè, a la feina, suporta grans tensions cada dia.
Això succeeix freqüentment en el món de l’automòbil i de la indústria de l’acer. Però no tot és negatiu,
perquè el fet d’exercir labors directives en una empresa automobilística et proporciona molta experiència sobre la gestió de la producció”, va dir José
Manuel Estévez a tots els qui eren presents a la sala d’actes. ❏
José Manuel Estévez
Carlos Zazurca
Asimismo, el socio director general de Heidrick &
Struggles España comentó, de forma detallada, las
diferencias y similitudes que existen entre un empresario y un directivo. Según sus palabras, ambos tienen que saber tomar los riesgos oportunos que permitan la consecución de unos objetivos concretos en
beneficio de la empresa. Sin riesgos no hay logros, y
sin logros no existe la realización personal.
“A diferencia de los Estados Unidos, los ejecutivos
españoles tienen miedo al fracaso porque temen perder el paraguas de la multinacional para la que trabajan. Para este tipo de profesionales es más importante tener un alto cargo que ser un profesional que
asume riesgos. El capital más importante de cualquier persona es su experiencia laboral y la satisfacción de haber conseguido los objetivos que previamente se ha marcado”, señaló Carlos Zazurca.
Acto seguido, José Manuel Estévez comentó que
es difícil encontrar directores generales que no hayan sufrido una crisis a lo largo de su trayectoria laboral. “Cuando pasas por una crisis, tienes que enfrentarte a ella con claridad si quieres encontrar la
solución más adecuada. A diferencia de los Estados
Unidos, en España no puedes abandonar tu trabajo
sin haber conseguido otro porque el mercado te penaliza. Es una pena”, manifestó Estévez.
José Manuel Estévez también habló de la necesidad de buscar alternativas cuando la gestión de la
empresa no es la más adecuada. En ese caso, el
propietario de la sociedad y sus ejecutivos deben trabajar juntos hasta definir un proyecto que reflote la
situación para rendir cuentas ante los accionistas de
forma satisfactoria.
“En ocasiones, un director general sufre una crisis
porque en el trabajo soporta grandes tensiones a diario. Esto ocurre con frecuencia en el mundo del automóvil y en la industria del acero. Pero no todo es negativo, puesto que desempeñar labores directivas en
una empresa automovilística te proporciona mucha
experiencia sobre la gestión de la producción”, dijo
José Manuel Estévez a todos los presentes en la sala de actos. ❏
21
TARDES A-IQS
ÍÑIGO BABOT: “JA TENIM UN PROGRAMA
DE CONTINUÏTAT D’ALT NIVELL”
Í ÑIGO B ABOT ÉS E NGINYER I NDUSTRIAL PER LA UPC, A
L LICENCIAT EN C IÈNCIES Q UÍMIQUES PER L ’IQS I
PDG PER IESE. A CTUALMENT ÉS DIRECTOR GENERAL DE
GEO P LANETA , S.A. (G RUP P LANETA ). D ES QUE VA FOR MAR - SE LA NOVA J UNTA DE L ’A SSOCIACIÓ , N ’ ÉS SOTSTRE SORER , I TAMBÉ COORDINADOR DE LES T ARDES A-IQS.
A RA , DESPRÉS DE 10 T ARDES ORGANITZADES , ENS PARLA
DE LA RESPOSTA DELS ASSISTENTS I VALORA MOLT POSITI VAMENT AQUEST NOU P ROGRAMA DE C ONTINUÏTAT CREAT
PER L ’A SSOCIACIÓ .
MÉS DE
22
TARDES A-IQS
ÍÑIGO BABOT: “YA TENEMOS UN PROGRAMA
DE CONTINUIDAD DE ALTO NIVEL”
Í ÑIGO B ABOT ES I NGENIERO I NDUSTRIAL POR LA UPC,
ADEMÁS DE L ICENCIADO EN C IENCIAS Q UÍMICAS POR EL
IQS Y PDG POR IESE. A CTUALMENTE ES DIRECTOR
G E N E R A L D E G E O P L A N E T A , S.A. (G R U P O P L A N E T A ).
DESDE QUE SE FORMÓ LA NUEVA JUNTA DE LA
A SOCIACIÓN , ES V ICETESORERO , Y TAMBIÉN COORDINADOR
DE LAS T ARDES A-IQS. A HORA , TRAS 10 T ARDES ORGA NIZADAS , NOS HABLA DE LA RESPUESTA DE LOS ASISTEN TES
Y
VALORA
P ROGRAMA
DE
MUY
POSITIVAMENTE
C ONTINUIDAD
ESTE
CREADO POR LA
NUEVO
A SOCIACIÓN .
El nou cicle de Tardes A-IQS va començar l’octubre, ja fa uns quants mesos. Quina valoració en fa
com a responsable i coordinador?
Estem molt contents de la manera com van les coses. Per a aquest curs va preparar-se un format molt
diferent dels d’altres edicions: 15 Tardes pre-programades sense excepció des de l’inici de curs. Anteriorment, les Tardes es presentaven a mesura que
s’anaven preparant, al llarg de l’any, i tan sols amb
un mes o un mes i mig d’antelació.
Coordinar tot això és molt complicat, però respon
molt millor als paràmetres dels anomenats Programes de Continuïtat, Programes d’Actualització o Programes de Reciclatge que es realitzen en altres centres molt prestigiosos com IESE, ESADE o Institut
d’Empresa, i als quals, des d’aquest any, l’IQS no ha
d’envejar res. Volíem tenir el nostre propi Programa
de Continuïtat, de molt alt nivell, i creiem que ho hem
aconseguit plenament.
El nuevo ciclo de Tardes AIQS empezó en Octubre,
hace ya unos cuantos meses. ¿Qué valoración hace
como responsable y coordinador?
Estamos muy contentos de cómo marchan las cosas. Para este curso se preparó un formato muy diferente de los presentados en otras ediciones: 15
Tardes pre-programadas, todas ellas, desde el inicio
de curso. Anteriormente, las Tardes se presentaban
conforme se iban preparando, a lo largo del año y sólo con un mes o mes y medio de antelación.
Coordinar todo esto es muy complicado, pero responde mucho mejor a los parámetros de los llamados Programas de Continuidad, Programas de Actualización o Programas de Reciclaje que se realizan en
otros centros muy prestigiosos como IESE, ESADE o
Instituto de Empresa, y a los que, desde este año, el
IQS no tiene nada que envidiar. Queríamos tener
nuestro propio Programa de Continuidad, de muy alto
nivel, y creemos haberlo conseguido plenamente.
Quin grau d’acceptació ha tingut aquest cicle entre els assistents?
El millor era preguntar-ho a ells mateixos, i això és el
que hem fet. Després de cada sessió es reparteixen
¿Qué grado de aceptación ha tenido este ciclo entre los asistentes?
Lo mejor era preguntárselo a ellos mismos, y así lo
hemos hecho. Tras cada sesión se reparten unas en-
TARDES A-IQS
TARDES A-IQS
unes enquestes de qualitat, en les quals es fan 8 preguntes als assistents. Hi ha una escala de valor per a
cada resposta (de 1 a 7 punts), i, després d’haver-se
celebrat 10 Tardes, els resultats poden considerar-se
molt positius. Hem tingut un total de 697 assistències
i una mitjana de 70 assistents per Tarda, la qual és
molt elevada si la comparem amb altres centres de
gran prestigi, tractant-se d’un primer any. A 414 enquestes i amb un màxim de 7 punts per resposta, l’interès de les ponències ha estat puntuat amb un 6,32
de mitjana (90 %); els coneixements dels ponents sobre el tema tractat han obtingut un 6,48 (93 %); la utilitat de les sessions ha obtingut una classificació mitjana de 6,09 punts (87 %), i l’opinió general de les Tardes, una mitjana de 6,35 (91 %).
Naturalment, també ens han posat alguna nota dolenta, però la veritat és que la gran majoria han estat
bones o molt bones.
Quin ha estat el perfil d’aquests assistents?
La majoria d’assistents, jo diria que un 90 %, són
membres de l’A-IQS. Les Tardes es divideixen en 5 cicles i els perfils-mitjans dels participants responen
amb força fidelitat a aquesta segmentació: Cicle Carrera Professional, associats de mitjana edat i associats
veterans; Cicle Incorporació al Món Laboral, associats molt joves; Cicle Noves Tecnologies, associats
joves i de mitjana edat; Cicle Medi Ambient, associats de totes les edats; i Cicle Cultural, associats de
mitjana edat i associats veterans.
Quina és la seva valoració dels ponents?
Són un total de 64 persones, totes molt prestigioses, molt reconegudes en les seves professions i veritables especialistes en els temes que han exposat.
Entre ells hi ha assistit el cardenal Carles, el president de la Cambra de Comerç, el president d’Aigües
Ter-Llobregat, el director general de la incubadora
d’Internet més important d’Espanya, tres dels Head
Hunters millors i més coneguts del país, investigadors d’IESE o Stanford, i molts més.
Els propis ponents queden molt satisfets amb el
desenvolupament de les sessions i la participació
del públic. Això ens assegura que, molt probablement, voldran tornar-hi un altre any, i així s’afavoreix
el prestigi de l’A-IQS.
Existeix algun aspecte menys positiu que vulgui
remarcar?
Bé, potser trobo a faltar una mica de participació
dels alumnes que encara estudien a l’IQS. Crec que
seria molt positiu que comencessin a incorporar-se
cuestas de calidad en las cuales se realizan 8 preguntas a los asistentes. Existe una escala de valor
para cada respuesta (de 1 a 7 puntos) y, tras 10 Tardes celebradas, los resultados pueden considerarse
muy positivos. Hemos tenido un total de 697 asistencias y una media de 70 asistentes por Tarde, la cual
es muy elevada, comparándola con otros centros de
gran prestigio y tratándose de un primer año. En 414
encuestas y con un máximo de 7 puntos por respuesta, el interés de las ponencias se ha puntuado con un
6,32 de media (90 %); los conocimientos de los ponentes sobre el tema tratado han obtenido un 6,48
(93 %); la utilidad de las sesiones ha obtenido una calificación media de 6,09 puntos (87 %) y la opinión general de las Tardes, una media de 6,35 (91 %).
Por supuesto, también nos han dado alguna mala
nota, pero lo cierto es que la gran mayoría han sido
buenas o muy buenas.
¿Cuál ha sido el perfil de estos asistentes?
La mayoría de asistentes, yo diría que un 90 %,
son miembros de la A-IQS. Las Tardes están divididas en 5 ciclos y los perfiles-medios de participantes
están respondiendo con bastante fidelidad a esta
segmentación: Ciclo Carrera Profesional, asociados
23
TARDES A-IQS
a activitats de l’Associació i a relacionar-se amb
companys d’estudis que ja es troben en plena activitat professional, sobretot havent-hi Tardes pensades especialment per a ells (per exemple, totes les
d’Incorporació al Món Laboral i alguna de Noves
Tecnologies), i que, de segur, els resultarien molt
interessants.
Tindrà continuïtat aquest Programa de Tardes
A-IQS?
Això han de decidir-ho els 11 membres de la Junta
de la qual formo part. Cal analitzar-ne els resultats i
preparar accions per a l’any proper. Però, un cop vistos els resultats, m’atreviria a dir que aquest Programa podrà continuar i perfeccionar-se en cursos successius. ❏
TARDES A-IQS
de mediana edad y asociados veteranos, Ciclo Incorporación al Mundo Laboral, asociados muy jóvenes,
Ciclo Nuevas Tecnologías, asociados jóvenes y de
mediana edad, Ciclo Medio Ambiente, asociados de
todas las edades, y Ciclo Cultural, asociados de mediana edad y asociados veteranos.
¿Cuál es su valoración de los ponentes?
Son un total de 64 personas, todas ellas muy prestigiosas, muy reconocidas en sus profesiones y verdaderos especialistas en los temas que han expuesto. Entre ellos han asistido el cardenal Carles, el presidente de la Cambra de Comerç, el presidente de Aigües Ter-Llobregat, el director general de la más importante incubadora de internet en España, tres de
los mejores y más conocidos Head Hunters del país,
investigadores de IESE o Stanford, y muchos más.
Los propios ponentes están quedando muy contentos con el desarrollo de las sesiones y con la participación del público. Eso nos asegura que muy probablemente querrán volver otro año, y favorece así el
prestigio de la A-IQS.
¿Existe algún aspecto menos positivo que quiera
remarcar?
Bueno, quizá eche de menos algo más de participación de alumnos que aún están estudiando en el
IQS. Creo que sería muy positivo que empezasen a
incorporarse a actividades de la Asociación y a relacionarse con compañeros de estudios que ya están
en plena actividad profesional. Máxime cuando existen Tardes especialmente pensadas para ellos (todas las de Incorporación al Mundo Laboral y alguna
de Nuevas Tecnologías, por ejemplo) y que, seguro,
les resultarían muy interesantes.
¿Tendrá continuidad este Programa de Tardes
A-IQS?
Esto les corresponde decidirlo a los 11 miembros
de la Junta de la que formo parte. Deben analizarse
los resultados y preparar acciones para el próximo
año. Pero vistos los resultados, me atrevería a adelantar que este Programa podrá continuar y perfeccionarse en sucesivos cursos. ❏
24
GRUP D’EXPERTS
INVESTIGACIÓ I GESTIÓ
LA DRA. MERCHE MANRESA (PROMOCIÓ 1969) ÉS
ENGINYERA QUÍMICA, ESPECIALITAT ORGÀNICA, I
DOCTORADA EL 1993 EN ENGINYERIA QUÍMICA.
DESPRÉS D’UNS ANYS DE DEDICACIÓ A LA INVESTIGACIÓ COM A SERVEI A LES INDÚSTRIES, ACTUALMENT
S’ENCARREGA DE LA GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DE MÀSTERS, CURSOS DE POSTGRAU, DE LA BORSA DE TREBALL, A MÉS DE REPRESENTAR L’IQS EN IMPORTANTS
FIRES EUROPEES DEL SECTOR. AQUESTA VERSATILITAT
LA FA CAPAÇ D’APORTAR AL GRUP D’EXPERTS UNA
VISIÓ MOLT ÀMPLIA I GLOBAL.
GRUPO DE EXPERTOS
30
INVESTIGACIÓN Y GESTIÓN
L A D R A . M E R C H E M A N R E S A (P R O M O C I Ó N 1969) E S
INGENIERA QUÍMICA, ESPECIALIDAD ORGÁNICA, Y DOCT O R A D A E N 1993 E N I N G E N I E R Í A Q U Í M I C A . D E S P U É S
DE UNOS AÑOS DE DEDICACIÓN A LA INVESTIGACIÓN
COMO SERVICIO A LAS INDUSTRIAS, ACTUALMENTE SE
OCUPA DE LA GESTIÓN Y ORGANIZACIÓN DE MASTERS,
CURSOS DE POSTGRADO, DE LA BOLSA DE TRABAJO,
ADEMÁS DE REPRESENTAR AL
IQS
EN IMPORTANTES
FERIAS EUROPEAS DEL SECTOR. ESTA VERSATILIDAD LA
GRUPO
GLOBAL.
CAPACITA PARA APORTAR AL
VISIÓN MUY AMPLIA Y
DE
EXPERTOS
UNA
Quants anys fa que està vinculada a l’IQS?
Quasi 20 anys amb regularitat fixa. Ara bé, molts
més si els comptem des que vaig acabar els estudis
i vaig començar a col·laborar a mitja jornada quan tenia els fills petits.
¿Cuánto hace que está vinculada al IQS?
Casi 20 años con regularidad fija. Ahora bien, son
muchos más si los contamos desde que acabé los
estudios y empecé a colaborar a media jornada cuando tenía los hijos pequeños.
I com és que mai ha impartit classes?
No tinc vocació de docent. Crec que la docència requereix capacitat de comunicació i vocació, i a mi em
manquen les dues coses. Em vaig poder permetre
dedicar-me exclusivament a la investigació, bàsicament al servei de les indústries.
¿Y cómo es que nunca ha impartido clases?
Carezco de vocación docente. Creo que la docencia
requiere capacidad de comunicación y vocación, y yo
carezco de ambas. Me pude permitir dedicarme exclusivamente a la investigación, básicamente al servicio de las industrias.
I ara s’encarrega dels cursos de postgrau.
Sí, després de col·laborar en diverses seccions
del departament d’Orgànica, vaig incorporar-me al
departament d’Enginyeria Química, seguint amb
els serveis tècnics per a les indústries. Aquí em
van donar l’oportunitat de realitzar la tesi doctoral,
un projecte interromput des de feia més de vint
anys. Des de 1995 m’encarrego de la part de logística i d’organització de tots els cursos de postgrau a l’IQS.
Y ahora se encarga de los cursos de postgrado.
Sí, después de colaborar en varias secciones del
departamento de Orgánica, me incorporé al departamento de Ingeniería Química, siguiendo con los servicios técnicos para las industrias. Aquí me dieron la
oportunidad de poder realizar la tesis doctoral, un
proyecto interrumpido desde hacía más de veinte
Sembla que vostè és incansable, perquè s’ocupa
també de la borsa de treball.
Sí, és un servei que sempre s’ha ofert a l’alumne
de l’IQS, i actualment l’assumeixo jo. Està dirigit exclusivament a la recerca de la primera feina dels estudiants acabats de llicenciar. Quan tenen una mica
més d’experiència, van a l’A-IQS. Porto la borsa de
treball tant dels químics com de la Facultat d’Economia. Dins la borsa de treball hi ha dues línies diferents, però complementàries: una és la recerca de
25
30
GRUP D’EXPERTS
feina i l’altra són les pràctiques en empreses per als
alumnes.
Les pràctiques també inclouen empreses a l’estranger?
Sí, n’hi ha algunes. Es contacta sobretot amb empreses d’Alemanya, França i Anglaterra, i també alguna d’Itàlia. Aquests intercanvis es canalitzen i financen a través de beques de la Unió Europea, i és
per això que hi ha més dificultats per contactar amb
empreses dels Estats Units o Canadà.
I els químics d’aquí troben feina a l’estranger?
Sí, a Alemanya, per exemple, hi ha una gran mancança de químics, però als joves encara els costa
molt anar a viure a un altre país. Jo crec que ho han
d’aprofitar, perquè, si no ho fan ara, quan ho faran?
Quina diferència hi ha entre un màster i un postgrau?
El màster és un programa de major duració que un
postgrau, i acostumen a apuntar-s’hi persones que
busquen una reorientació professional i desitgen
aprofundir en temes concrets, o bé volen especialitzar-se dins d’una àrea determinada, com el medi
ambient o el sector alimentari.
GRUPO DE EXPERTOS
años. Desde 1995 me encargo de la parte de logística y organización de todos los cursos de postgrado
en el IQS.
Usted parece incansable, porque se ocupa también de la bolsa de trabajo.
Sí, es un servicio que siempre se ha ofrecido al
alumno del IQS, y actualmente lo asumo yo. Está
dirigido exclusivamente a la búsqueda del primer
trabajo de los estudiantes recién licenciados.
Cuando ya tienen más experiencia, acuden a la AIQS. Llevo la bolsa de trabajo tanto de los químicos
como de la Facultad de Economía. Dentro de la bolsa de trabajo existen dos líneas distintas pero
complementarias: una es la búsqueda de trabajo, y
la otra, las prácticas en las empresas para los
alumnos.
¿Las prácticas también incluyen empresas en el
extranjero?
Sí, hay algunas. Se contacta sobre todo con empresas de Alemania, Francia e Inglaterra, y también
con alguna de Italia. Estos intercambios se canalizan y financian a través de becas de la Unión Europea, y por ello se encuentran más dificultades para contactar con empresas de Estados Unidos o
Canadá.
¿Y los químicos de aquí encuentran trabajo en el
extranjero?
Sí, en Alemania, por ejemplo, hay gran escasez de
químicos, pero a los jóvenes todavía les cuesta mucho irse a vivir a otro país. Yo creo que deben aprovechar la oportunidad, porque si no se desplazan
ahora, ¿cuándo lo harán?
¿Qué diferencia existe entre un máster y un postgrado?
El máster es un programa de mayor duración que
un postgrado, y suelen cursarlo personas que buscan una reorientación profesional y desean profundizar en temas concretos o quieren especializarse en
áreas determinadas, como por ejemplo el medio ambiente o el sector alimentario.
Tengo entendido que también participa en las ferias ACHEMA y ECOMED.
ACHEMA es la feria más importante de la industria
química a nivel mundial, y el IQS participa en ella
desde hace varias ediciones. Se celebra cada tres
años en Frankfurt, y yo estoy allí, informando acerca
del IQS. Por otra parte, también participamos en
26
GRUP D’EXPERTS
Tinc entès que també participa a les fires ACHEMA i ECOMED.
ACHEMA és la fira més important de la indústria química a nivell mundial, i l’IQS hi participa des de fa vàries edicions. Es fa cada tres anys a Franckfurt, i jo
sóc allà, donant informació de l’IQS. D’altra banda,
també participem a ECOMED-POLUTEC, el Saló de la
Indústria del Medi Ambient a Barcelona.
Quan li van proposar si volia formar part del Grup
d’Experts?
Bastant recentment. El Sr. Máximo Hidalgo m’ho
va demanar, però la veritat és que no em considero experta, perquè el meu treball és molt dispers i
no puc aprofundir en gaires coses. Ara, si jo puc
ajudar a algun company, encantada de fer-ho. Potser aportaré una visió més global que la persona
que està dins de la mateixa empresa amb una tasca específica.
I què li sembla la iniciativa?
La trobo molt encertada. Amb ella l’Associació permet un valuós intercanvi i l’accés a experiències i
ajuts entre les persones que formen el col·lectiu. Des
d’aquí vull animar a tots els associats a utilitzar
aquest servei, el qual suposa un gran valor afegit a totes aquelles prestacions que ofereix l’Associació. ❏
GRUPO DE EXPERTOS
30
ECOMED-POLUTEC, el Salón de la Industria del Medio Ambiente en Barcelona.
¿Cuándo le propusieron formar parte del Grupo de
Expertos?
Bastante recientemente. El Sr. Máximo Hidalgo me
lo pidió, pero la verdad es que no me considero experta, porque mi trabajo es muy disperso y no puedo
profundizar en muchos temas. Ahora bien, si puedo
ayudar a algún compañero, lo haré con mucho gusto.
Tal vez aportaré una visión más global que la persona que se encuentra dentro de la misma empresa
con una tarea específica.
¿Y qué le parece esta iniciativa?
Me parece muy acertada. Con ello la Asociación
permite un valioso intercambio y el acceso a experiencias y ayudas entre las personas que forman el
colectivo. Desde aquí quiero animar a todos los asociados a que utilicen este servicio, el cual supone un
gran valor añadido a todas aquellas prestaciones
que ofrece la Asociación. ❏
27
30
PROMOCIÓ 2001
PROMOCIÓ 2001
Josep Aleu Fabré
Brais Alfaya González
Maria Montserrat Álvarez Grima
Víctor Álvarez Mercadal
Arantzazu Ametlló López de Abechuco
Eduardo Andrés Martínez
Marta Aznar Ibáñez
Eduardo Aznárez Salvatierra
Patrícia Babot Peyret
Anna Badia Roig
Marta Belío Chesa
Josefa Bosch Cabrera
Ana Buj Monforte
Víctor Bultó Carulla
Victòria Buxalleu Miràndels
Pablo Cancela Alonso
Álex Capmany Moreno
Juan Carmona Martínez
Francesc Carné Claveria
Patricia Carreras Farré
Ignacio Carreras Viñuales
Maria Casas Amoribieta
Alejandro Catalina Martínez de Luna
Xavier Cava Martínez
Sandra Cirera Antich
Albert Codony Ferré
Mª de los Ángeles Conde Martínez
Román de Cruylles de P. Miguel
Sílvia Cusó Mas
Ignacio Dolando Pérez
Àngels Doménech Torrent
Marc Elías Sanllehy
Noemí Enguita Albet
Ana Escamilla Soriano
Teresa Fernández Menéndez
Gerardo José Ferreiro Barbeito
Sandra Fiol Iglesias
Manuel Flores Romero
Ferran Font Soriano
Vanesa Frías Masalías
Sergi Gabàs Gutiérrez
Natàlia Galiana Ballester
Fanny Galimany Rovira
Mario Garma Obregón
Mónica Giménez Bonet
Antonio Gómez García
Marc Josep González Llucià
Gemma Gotor Navarra
Iban Grau Pérez
Jordi Grau Segarra
28
PROMOCIÓN 2001
PROMOCIÓN 2001
César Gregorio Ballesteros
Maria Estela Guallar Latorre
Nuria Guix Galcerán
Alexandra Hernan Galobart
Javier Hernández Robleda
Dario Jaén Fernández
Fernando Jover Mulero
Joana Llopis Llovera
Laura López García
Andreu Mendoza Alcobé
Joan Miravitlles Gultresa
Meritxell Molist Fusté
Martí Monrás Puig
Marta Nogué Tió
Gerard Novell Leruth
Patricia Oller Ibars
Jordi Palaudelmàs Carles
Alberto Palomo Sturla
Laura Pardo Pérez
Josep Parés Terrazo
Esther Pomar Gracia
Xavier Poy Quintana
Concepción Puchol Campos
María Obdulia Rabal Gracia
Ana Ramos Masana
Cristian Raso Martínez
Jordi Rifà Pujol
Núria Rigat Vila
Guidré Ruiz Acero
Ana Sala Roca
Immaculada Salas Roura
María Ángeles San Martín Pla
Blanca San Miguel Riva
Nuria Sánchez Escribá
Bárbara Sanz Medina
Manel Serra Rey
Ferran Serrat Mulà
Carlos Severri Moya
Jordi Solà Oller
Joan Suades Soler
Carme Tomàs Escudero
Enrique Manuel Torres Fabiá
Núria Tricàs Rosell
Eugenio José Usandizaga Carrasco
Cristina Ventayol Cortés
Jordi Vidal Tasa
Natalia Villagrasa Silanes
Javier Villarrubia Derqui
Jordi Virolés Suñer
PROMOCIÓ 2001
PROMOCIÓN 2001
30
PROMOCIÓN 2001
29
30
PROMOCIÓ 2001
PROMOCIÓN 2001
PRESENTACIÓN DE LA A-IQS
A LA PROMOCIÓN 2001
PRESENTACIÓ DE L’A-IQS
A LA PROMOCIÓ 2001
L ’A S S O C I A C I Ó A L A P R O M O C I Ó Q U E F I N A L I T Z A I Q U E
FUE EL DÍA
A SOCIACIÓN A
COMENÇA EL DIFÍCIL VIATGE CAP AL MÓN LABORAL .
EMPIEZA EL DIFÍCIL VIAJE HACIA EL MUNDO LABORAL .
VA
SER
EL
DIA
DE
LA
PRESENTACIÓ
FORMAL
DE
T OTS
LA
PRESENTACIÓN
FORMAL
DE
LA
ELS MEMBRES DE L ’A-IQS VAN EXPLICAR AMB PROFUNDI -
T ODOS
TAT LES DIVERSES ACTIVITATS QUE DUEN A TERME PER
FUNDIDAD LAS DIVERSAS ACTIVIDADES QUE LLEVAN A CABO
AJUDAR ELS NOUS LLICENCIATS A OBRIR - SE UN CAMÍ PRO -
PARA AYUDAR A LOS NUEVOS PROFESIONALES A ABRIRSE UN
FESSIONAL .
HI
VA HAVER UNA BONA COMUNICACIÓ ENTRE
TOTS , I , AL FINAL , APLAUDIMENTS I APERITIU .
Jaume Àrboles
Íñigo Babot
Máximo Hidalgo
Jaume Àrboles, actual vicepresident de la Junta
de l’A-IQS, va ser el primer a dirigir-se als joves de
la promoció 2001, per dir-los que entre tots l’objectiu és construir una Associació activa i de futur.
Per aconseguir això, va explicar que era necessari
formar una xarxa entre tots els membres de l’Associació, una networking que serveixi per ajudarse els uns als altres. Àrboles també va remarcar
que l’Associació està treballant molt intensament
per ajudar els associats en tots els aspectes, i va
destacar la feina feta a la Borsa de Treball, les
Tardes A-IQS, el Grup d’Experts, la revista “Afinidad” i l’acostament a les futures promocions, entre d’altres.
30
DE
LA PROMOCIÓN QUE AHORA FINALIZA , Y QUE
LOS MIEMBROS DE LA
CAMINO PROFESIONAL .
SE
A-IQS
EXPLICARON CON PRO -
DIO UNA BUENA COMUNICACIÓN
ENTRE TODOS Y , AL FINALIZAR , APLAUSOS Y APERITIVO .
Magda Faijes
Lluís Comellas
Anton M.ª Sitjes
Jaume Àrboles, actual vicepresidente de la Junta
del A-IQS, fue el primero en dirigirse a los jóvenes
de la promoción 2001, para decirles que, entre todos, el objetivo es construir una Asociación activa y
de futuro. Explicó que, para conseguirlo, es necesario formar una red entre todos los miembros de la
Asociación, una networking que sirva para que se
ayuden los unos a los otros. Àrboles también señaló que la Asociación está trabajando muy intensamente para ayudar a los asociados en todos los aspectos y destacó el trabajo realizado en la Bolsa de
Trabajo, las Tardes A-IQS, el Grupo de Expertos, la
revista “Afinidad” y el acercamiento a las futuras
promociones, entre otros.
Acto seguido, Íñigo Babot, responsable de las Tardes A-IQS y vicetesorero de la Junta, preguntó a los
miembros de la Promoción a qué querían dedicarse
después de terminar la carrera. Y lo hizo como introducción de los datos del mercado laboral actual que
les ofreció: “El 50 % de los puestos de trabajo se consiguen por contacto directo con la persona que contrata, el 30 % mediante agencias de colocación y el
20 % a través de los periódicos. De aquí la importancia de crear una Asociación fuerte, con una gran dosis de corporativismo”, explicó. También dijo que, a
medida que aumenta la edad, también aumenta el
tanto por ciento de tareas que se encuentran por contacto directo, y concluyó la explicación con una frase
PROMOCIÓ 2001
Tot seguit, Íñigo Babot, responsable de les Tardes A-IQS i sots-tresorer de la Junta, va demanar
als membres de la Promoció què volien fer després
d’acabar la carrera. I ho va fer com a introducció de
les dades que els va oferir del mercat laboral actual: “el 50 % dels llocs de treball s’aconsegueixen
per contacte directe amb la persona que us contracta, el 30 %, per agències de col·locació, i el 20 % a
través dels diaris. D’aquí la importància de crear una
Associació forta, amb una gran dosi de corporativisme”, va explicar. També va dir que, a mesura que
augmenta l’edat, també augmenta el tant per cent de
feines que es troben per contacte directe, i va acabar
l’explicació amb una frase molt il·lustrativa del problema a què s’enfronten els nous profesionals de
l’IQS: “no només s’ha de ser bo en la feina, sinó també semblar-ho”.
El mateix Babot va presentar als assitents,
encara alumnes d’últim curs, el cicle de Tardes
A-IQS, del qual és responsable. Va destacar-ne
els cinc cicles (incorporació al món laboral, cultural, carrera professional, noves tecnologies i
medi ambient) i va comentar que l’assistència a
les Tardes pot ser molt profitosa per a ells, ja
que poden conèixer de prop el món de l’empresa
i aprendre molt de les persones que formen el
sector.
Magda Faijes, vocal de la Junta i responsable del
contacte amb les futures promocions, va explicar la
feina que ha fet l’Associació en aquest sentit, i va demanar als alumnes que ja acaben que fessin arribar
a l’A-IQS qualsevol dubte o comentari que volguessin
fer sobre el seu futur i el funcionament de l’Associació. Magda Faijes també va explicar que l’A-IQS té la
intenció d’explicar el seu funcionament als alumnes
de cursos cada vegada més inferiors, per tal d’evitar
que només sigui a 5è curs quan hi tenen contacte i
s’assebenten de les activitats i els avantatges de
l’Associació.
Tot seguit, Máximo Hidalgo, sots-secretari de la
Junta i coordinador del Grup d’Experts, va explicar
que amb aquesta iniciativa l’Associació pretén ajudar
els nous llicenciats a orientar-se en el món laboral.
Amb un total de 62 persones i moltíssimes àrees de
treball, el Grup d’Experts és un fòrum d’idees i consells al qual qualsevol associat pot accedir.
Finalment, el Dr. Lluís Comellas, degà de Químiques de l’IQS, va agrair a l’Associació la feina feta en
l’aproximació a l’alumnat i va dir als membres de la
promoció 2001 que les diverses activitats de l’A-IQS
són molt importants perquè “us acosten al món professional”. ❏
PROMOCIÓN 2001
30
muy ilustrativa del problema al que se enfrentan los
nuevos profesionales del IQS: “No basta con ser bueno en la profesión; también hay que parecerlo”.
El propio Babot presentó a los asistentes, todavía
alumnos de último curso, el ciclo de Tardes A-IQS, del
que él mismo es responsable. Destacó sus cinco ciclos (incorporación al mundo laboral, cultural, carrera
profesional, nuevas tecnologías y medio ambiente) y
comentó que la asistencia a las Tardes puede resultar muy provechosa para ellos, ya que les permite conocer de cerca el mundo de la empresa y aprender
mucho de las personas que forman el sector.
Magda Faijes, vocal de la Junta y responsable del
contacto con las futuras promociones, explicó la tarea que ha realizado la Asociación en este sentido,
y pidió a los alumnos que ahora terminan que comunicasen a la A-IQS cualquier duda o comentario que
tuviesen acerca de su futuro y del funcionamiento de
la Asociación. Magda Faijes también explicó que la
A-IQS tiene la intención de explicar su funcionamiento a los alumnos de cursos cada vez más inferiores,
para evitar que esperen al 5º curso para entrar en
contacto y conocer las actividades y ventajas de la
Asociación.
Acto seguido, Máximo Hidalgo, subsecretario de la
Junta y coordinador del Grupo de Expertos, explicó
que, con esta iniciativa, la Asociación pretende ayudar a los nuevos licenciados a orientarse en el mundo laboral. Con un total de 62 personas y muchísimas áreas de trabajo, el Grupo de Expertos es un foro de ideas y consejos al que puede acceder cualquier asociado.
Finalmente, el Dr. Lluís Comellas, decano de Químicas del IQS, agradeció a la Asociación la tarea
realizada en el acercamiento al alumnado, y dijo a
los miembros de la promoción 2001 que las diversas actividades de la A-IQS son muy importantes
porque “les acercan al mundo profesional”. ❏
31
30
PROMOCIÓ 2001
PROMOCIÓN 2001
ENTREVISTA A LOS DELEGADOS
DE LA PROMOCIÓN 2001
ENTREVISTA ALS DELEGATS
DE LA PROMOCIÓ 2001
Manel Serra
32
Eduardo Andrés
Jordi Vidal
Quina idea teniu de l’Associació?
Jordi Vidal: S’han fet unes quantes xerrades. Van
començar a principis d’aquest any. A nosaltres, personalment, van fer-nos una reunió a començaments
del curs, i després n’hem tingut unes quantes amb
tota la classe.
Manel Serra: Aquest any ho han fet diferent. Perquè abans només feien una reunió fins al final, una
presentació oficial. I ara ens han fet una presentació
als delegats, a la classe, i la presentació oficial.
J.V.: Hi ha hagut més contacte, aquest any.
¿Qué idea tenéis de la Asociación?
Jordi Vidal: Han hecho varias charlas. Empezaron a
principios de este año. A nosotros, personalmente,
nos hicieron una reunión a principios de curso, y después hemos tenido varias con toda la clase.
Manel Serra: Este año lo han hecho diferente. Porque antes sólo hacían una reunión hacia el final, una
presentación oficial. Y ahora nos hicieron una presentación a los delegados, a la clase, y la presentación oficial.
J.V.: Ha habido más contacto, este año.
Quina idea us va quedar de l’A-IQS a la presentació oficial?
J.V.: Els experts van presentar-nos el que havia de
ser l’Associació. Ara estan fent això de les Tardes AIQS, que també està enfocat cap a nosaltres, i crec
que és força positiu.
M.S.: Jo crec que, en aquests últims temps, l’Associació ha progressat força. Entenc que ara fa moltes
més coses per als estudiants del Químic, com les Tardes i altres conferències. Quan fèiem primer, per
exemple, no havíem sentit parlar de l’Associació. Ara
la gent de tercer ja hi ha col·laborat, i considero que
això és important.
¿Qué idea os quedó de la A-IQS en la presentación
oficial?
J.V.: Los expertos nos presentaron lo que sería la
Asociación. Ahora están haciendo lo de las Tardes AIQS, que también está enfocado hacia nosotros, y
creo que es bastante positivo.
M.S.: Yo creo que en los últimos tiempos la Asociación ha progresado bastante. Entiendo que ahora hace
muchas más cosas para los estudiantes del Químico,
como las Tardes y otras conferencias. Cuando hacíamos primero, por ejemplo, no habíamos oído hablar de
la Asociación. Ahora la gente de tercero ya ha colaborado con ella, y considero que esto es muy importante.
Quina utilitat té l’Associació per a vosaltres?
Eduardo Andrés: El fet que, tot i que hagis acabat,
no abandones l’IQS, sinó que mantens un llaç amb
els de la teva promoció, amb gent de promocions superiors, amb gent d’anys passats, el trobo molt positiu. Es crea una mena de sentit de gremi, de
col·lectiu.
M.S.: Pertànyer a l’Associació de l’IQS implica que,
en firmar un projecte, ja no ets un qualsevol. Ja tens
una associació al darrera, que no és com un col·legi,
¿Qué utilidad tiene la Asociación para vosotros?
Eduardo Andrés: El hecho de que por haber acabado no abandonas el IQS, sino que mantienes un lazo
con los de tu promoción, con gente de promociones
superiores, con gente de años pasados, lo encuentro
muy positivo. Se establece una especie de sentido
de gremio, de colectivo.
M.S.: Pertenecer a la Asociación del IQS supone que
cuando firmas un proyecto ya no eres uno cualquiera.
Ya tienes a una asociación detrás, que no es como un
PROMOCIÓ 2001
E DUARDO A NDRÉS ,
PROMOCIÓN 2001
DELEGAT DE
Q UÍMICA O RGÀNICA ,
TÉ
DAVANT SEU DIVERSOS CAMPS VERS ELS QUALS POT ENFO CAR EL SEU FUTUR : LES EMPRESES FARMACÈUTIQUES , LES
EMPRESES
D’AROMES,
DE
PRODUCTES
NATURALS
O
EDUARDO ANDRÉS,
DELEGADO DE
30
QUÍMICA ÓRGANICA,
TIENE ANTE SÍ VARIOS CAMPOS ANTE LOS QUE ENFOCAR
SU
FUTURO:
LAS
EMPRESAS
FARMACÉUTICAS,
LAS
EMPRESAS DE AROMAS, DE PRODUCTOS NATURALES O DE
ESENCIAS.
D ’ ESSÈNCIES .
MANEL SERRA,
D E L E G A T D ’E N G I N Y E R I A
QUÍMICA,
TÉ
M ANEL S ERRA ,
DELEGADO DE
I NGENIERÍA Q UÍMICA ,
TIE -
MOLT CLAR EL SEU OBJECTIU DE FUTUR MÉS IMMEDIAT :
NE MUY CLARO SU OBJETIVO DE FUTURO MÁS INMEDIATO :
SEGUIR ESTUDIANT PER OBTENIR EL TÍTOL D ’E NGINYER
SEGUIR
I NDUSTRIAL I , AIXÍ , TENIR DUES CARRERES DIFERENTS .
D ESPRÉS VOL FER EL TREBALL FINAL DE CARRERA I , FINAL MENT , COMENÇAR A TREBALLAR .
I NGENIERO I NDUSTRIAL Y ASÍ TENER DOS CARRERAS DIFE RENTES . D ESPUÉS QUIERE HACER EL TRABAJO FINAL DE
CARRERA Y , FINALMENTE , EMPEZAR A TRABAJAR .
J ORDI V IDAL ,
J ORDI V IDAL ,
DELEGAT DE
Q UÍMICA A NALÍTICA ,
TÉ MOLT
ESTUDIANDO
PARA
DELEGADO DE
SACARSE
EL
TÍTULO
Q UÍMICA A NALÍTICA ,
DE
TIENE
CLAR EL SEU FUTUR : INCORPORAR - SE AL MÓN LABORAL .
MUY CLARO SU FUTURO : INCORPORARSE AL MUNDO LABO -
T OT
RAL .
I QUE ENCARA NO HAGI DECIDIT EN QUIN SECTOR , SAP
A UNQUE
TODAVÍA NO HA DECIDIDO EN QUÉ SECTOR , SÍ
SEGUR QUE EN BUSCA UN QUE LI OFEREIXI LA POSSIBILI -
TIENE SEGURO QUE BUSCA UNO QUE LE OFREZCA LA POSIBI -
TAT D ’ ARRIBAR A OCUPAR CÀRRECS DE RESPONSABILITAT .
LIDAD DE LLEGAR A OCUPAR CARGOS DE RESPONSABILIDAD .
però sí que atorga un cert prestigi, perquè ets algú
que realment sap què és el que fa.
colegio, pero sí que da cierto prestigio, ya eres alguien
que realmente sabe lo que está haciendo.
Com valoreu la formació que heu rebut a l’IQS?
E.A.: Jo crec que és molt bona, sobretot per la
banda de l’experiència. Fa possible que no et centris en la part teòrica. Seria molt senzill, i alhora
molt negatiu, que es quedés tan sols a la banda
teòrica. La pràctica et permet pensar més enllà del
paper i dels llibres, i serà això el que et trobis en el
món laboral.
M.S.: Les hores de pràctica que es fan a l’IQS i
que no trobes en una altra Universitat. Es tracta
molt, i hi ha molt treball pràctic rera totes les explicacions que es fan al llarg del curs. Són molts anys
al laboratori, des de segon, i moltes hores de laboratori cada dia.
¿Qué valoración hacéis de la formación que habéis recibido en el IQS?
E.A.: Yo creo que es muy buena, sobre todo por la
parte de la experiencia. Permite no centrarse en la
parte teórica. Sería muy sencillo y a la vez muy negativo, el dejarlo solamente del lado teórico. La práctica
te permite pensar más allá del papel y de los libros, y
esto será lo que te encuentres en el mundo laboral.
M.S.: Las horas de práctica que hay en el IQS, y
que en otra Universidad no tienes. Se trata mucho y
hay mucho trabajo práctico detrás de todas las explicaciones que se dan a lo largo del curso. Son muchos años en laboratorio, desde segundo, y muchas
horas de laboratorio cada día.
El passat 28 de març, l’empresa de Recursos Humans ADC va fer una conferència per a vosaltres,
per parlar-vos de la vostra entrada al món laboral.
Què us va semblar?
J.V.: Va ser una ajuda important, sobretot per a la
nostra entrada al món laboral, allò de la presentació
de currículums, cartes, entrevistes i tota la resta.
M.S.: Van venir dues persones d’ADC, una empresa dedicada a la selecció de personal, i van explicar
què cal posar i què cal no posar en un currículum. A
més, es podien lliurar currículums a la secretaria de
l’Associació i te’ls corregien, la qual cosa considero
que és un gran ajut per a tots nosaltres. ❏
El pasado 28 de marzo la empresa de Recursos
Humanos ADC realizó una conferencia para vosotros, para hablaros de vuestra entrada al mundo laboral ¿Qué os pareció?
J.V.: Fue una ayuda importante, principalmente para
nuestra entrada en el mundo laboral, lo de la presentación de currículums, cartas, entrevistas y todo eso.
M.S.: Vinieron dos personas de ADC, una empresa
dedicada a selección de personal, y explicaron lo que
se debe y no se debe poner en un currículum. Además, se podían entregar currículums en la secretaría
de la Asociación y te los corregían, lo cual considero
que es una ayuda importante para todos nosotros. ❏
33
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
JOVES ASSOCIATS AMB INICIATIVA
A LEXIS P EY
I
A LFREDO Á LVAREZ
VAN TENIR LA IDEA DE
MILLORAR LA PÀGINA WEB DE L ’A-IQS I LA
J UNTA VA REBRE
LA SEVA PROPOSTA AMB ELS BRAÇOS OBERTS . E LLS DOS
SÓN EXEMPLES QUE AJUDEN A CREAR UNA A SSOCIACIÓ ACTI VA , QUE ES MOU I QUE FOMENTA EL CORPORATIVISME .
Alexis Pey és enginyer
químic (Promoció 1998) i
va ser premi Pare Salvador Gil d’Enginyeria Química, una matèria de la
qual actualment està
fent la tesi a l’IQS. Per la
seva banda, Alfredo Álvarez es enginyer químic
(Promoció 2000) i actualment està treballant en
el TFC.
Tots dos estan millorant la web de l’Associació
(www.aiqs.es), per fer-la més àgil, útil, i amb més
avantatges per als associats, a més d’aconseguir
que cada associat disposi d’un mail de l’Associació,
i crear un directori dels associats que s’actualitzi
constantment.
Aquestes millores acabaran a l’octubre, i tant
l’Alexis com l’Alfredo pensen que la web és el primer
contacte que molta gent externa té amb l’Associació, i per això van decidir millorar-la. Tot un exemple
a seguir. ❏
NOUS SOCIS DES DEL
05.02.01 AL 23.04.01
Álvarez Valdivia, Alfredo (00)
Barrera Núñez, Mª del Carmen (99)
Barroso Beltrán, Juan Manuel (00)
Bosch Pagans, Jorge (00)
Casal Comendador, Ángel (00)
Cordero Minguella, Héctor (00)
Davi Sallés, Cristina (00)
Deu Sandoval, Edgar (00)
Fernández Suárez, Marta (00)
Ferraz Albiol, David (94)
Flors Ong, Cristina (00)
Garcés Carazo, Natàlia (00)
Gil Figueras, Mª Carme (87)
Griful Millet, Isidro Jaime (00)
Gros Sorrius, Magali (99)
Haro Gonzalvo, Javier de (99)
30
JÓVENES ASOCIADOS CON INICIATIVA
A LEXIS P EY
A LFREDO Á LVAREZ TUVIERON LA IDEA DE
A-IQS Y LA J UNTA RECIBIÓ
SU PROPUESTA CON LOS BRAZOS ABIERTOS . E LLOS DOS
SON EJEMPLOS QUE AYUDAN A CREAR UNA A SOCIACIÓN ACTI VA , QUE SE MUEVE Y QUE FOMENTA EL CORPORATIVISMO .
Y
MEJORAR LA PÁGINA WEB DE LA
Alexis Pey es ingeniero
químico (Promoción 1998)
y fue premio Padre Salvador Gil de Ingeniería Química, una materia de la que
actualmente está haciendo la tesis en el IQS. Por
su parte, Alfredo Álvarez
es ingeniero químico (Promoción 2000) y actualmente está trabajando en
el TFC.
Ambos están mejorando la web de la Asociación
(www.aiqs.es), para hacerla más ágil, útil, y con más
ventajas para los asociados, además de conseguir
que cada asociado disponga de un mail de la Asociación, y crear un directorio de los asociados que se
actualice constantemente.
Esas mejoras acabarán en octubre, y tanto Alexis
como Alfredo piensan que la web es el primer
contacto que mucha gente externa tiene con la
Asociación, y por eso decidieron mejorarla. Todo
un ejemplo a seguir. ❏
Heras Heras, Jaume (99)
Jové Martí, Iban (00)
López Castro, Norma (00)
Margarit Bel, Núria (00)
Marín Bueno, María Eugenia (00)
Martínez Portillo, Joana (00)
Mateu Badiella, Marta (00)
Merten, Frank Thomas
(licenciado en Química EFH-2000)
Mont Casellas, Núria (00)
Ortíz Terré, Anna (97)
Pérez Javierre, Francesc Xavier (00)
Pérez Mariano, Jordi (00)
Polo Lerin, Emma (00)
Pons García, Manuel (99)
Pons Juliá, Albert (00)
Porta Sánchez, Arturo (91)
Ramos Pérez, Víctor (00)
Richart Ramón, Alicia (99)
Roma Vives, Elisabet (00)
Romero Vivas, Sandra (00)
Sánchez Gómez, Miriam (97)
Schuler Civit, Elisabeth (96)
Soravilla Allende, Javier (00)
Ventura Benítez, Meritxell (00)
SOCIS DIFUNTS
Sr. Miquel Margarit Tayá
(Promoció 1946), el dia 22.2.01
TROBADES I SOPARS
DE PROMOCIONS
De l’1 al 4 de juny, trobada de la
Promoció 1965
9 i 10 de juny, trobada de la
Promoció 1981
35
30
NOTÍCIES ASSOCIATS
PASSIÓ PER LA RECERCA
C ARLES M ALET (P ROMOCIÓ 1989) ÉS E NGINYER Q UÍMIC
D OCTOR PER LA U NIVERSITAT R AMON L LULL .
E S DEFINEIX COM A APASSIONAT DE LA RECERCA , PERÒ FA
DOS ANYS QUE VA DEIXAR-HO PER LA INDÚSTRIA.
A CTUALMENT TREBALLA A A LEMANYA , A LA DIVISIÓ DE
D ETERGENTS DE H ENKEL .
PER L ’IQS I
Per què va decidir de deixar la recerca universitària i encaminar-se a la indústria?
En tornar de la meva estada postdoctoral al Canadà, vaig treballar durant un temps com a investigador associat a l’IQS. Amb 32 anys, i ja pare de família, vaig decidir d’avaluar una altra vegada les opcions que m’oferia la indústria, i l’opció de Henkel va
semblar-me atractiva i amb futur.
NOTICIAS ASOCIADOS
PASIÓN POR LA INVESTIGACIÓN
C A R L E S M A L E T (P R O M O C I Ó N 1989) E S I N G E N I E R O
Q U Í M I C O P O R IQS Y D O C T O R P O R L A U N I V E R S I T A T
R AMON L LULL . S E DEFINE COMO UN APASIONADO DE LA
INVESTIGACIÓN , PERO HACE DOS AÑOS LO DEJÓ POR LA
INDUSTRIA . E N LA ACTUALIDAD TRABAJA EN A LEMANIA , EN
LA DIVISIÓN DE D ETERGENTES DE H ENKEL .
¿Por qué decidió dejar la investigación universitaria y encaminarse a la industria?
De vuelta de mi estancia postdoctoral en Canadá
trabajé durante un tiempo como investigador asociado a IQS. Con 32 años, y ya padre de familia, decidí
evaluar otra vez las opciones que me ofrecía la industria, y la opción de Henkel me pareció atractiva y
con futuro.
¿Se siente satisfecho con su ocupación actual?
Creo que para un investigador de verdad, la transición de la Universidad al mundo de la industria es
siempre traumática. Todo investigador joven debe
permitirse tener el sueño de investigar dentro del
entorno académico, con plena libertad y sin la continua necesidad de justificar el interés comercial de
sus proyectos. Pero la realidad es más compleja y
bastante menos idílica, así como las reglas del mercado. ¿Satisfecho con mi situación? Rotundamente
sí. Estoy dispuesto a aceptar las reglas de juego, y
el I+D en empresas como Henkel comporta bonos
interesantes.
Se sent satisfet amb la seva ocupació actual?
Crec que, per a un investigador de veritat, la transició des de la Universitat al món de la indústria és
sempre traumàtica. Tot investigador jove s’ha de
permetre el somni d’investigar dins de l’entorn
acadèmic, amb plena llibertat i sense la contínua
necessitat de justificar l’interès comercial dels
seus projectes. Però la realitat és més complexa i
força menys idíl·lica, així com les regles del mercat.
Si estic satisfet amb la meva situació? Rotundament, sí. Estic disposat a acceptar les regles del
joc, i la R+D a empreses com Henkel comporta beneficis interessants.
Quines funcions ha exercit a Henkel?
Des d’abril de 1998 treballo per a la divisió de Detergents de Henkel (Düsseldorf, Alemanya). Henkel
és coneguda a Espanya a causa de productes de
gran consum com Dixan, Vernel, Fa i Pritt, però, a es36
¿Qué funciones ha desempeñado en Henkel?
Desde abril de 1998 trabajo para la división de Detergentes de Henkel (Düsseldorf, Alemania). Henkel
es conocida en España por productos de gran consumo como Dixan, Vernel, Fa o Pritt, pero a nivel global
aglutina cinco grandes grupos de negocio: adhesivos,
cosméticos, detergentes, limpieza industrial e institucional y productos químicos (Cognis). De los 56.000
trabajadores empleados en la empresa, 3.800 trabajan directa o indirectamente en investigación.
En la empresa, primero estuve en el departamento
de Márketing de Henkel Ibérica (HIBSA) en Barcelona, y luego fui el responsable de desarrollo de limpiadores de HIBSA, trabajando en los laboratorios.
De allí pasé a incorporarme al grupo de Innovación
de Henkel en la sede central de Düsseldorf, conocido
internamente como INVENT (Innovations and New
VENtures Task force). Desde febrero de 2001, cuan-
NOTÍCIES ASSOCIATS
cala global, aglutina cinc grans grups de negoci: adhesius, cosmètics, detergents, neteja industrial i institucional, i productes químics (Cognis). Dels 56.000
treballadors de l’empresa, 3.800 treballen directament o indirecta en la recerca.
A l’empresa, vaig estar primer en el departament
de Màrqueting de Henkel Ibérica (HIBSA) a Barcelona, i després vaig ser el responsable de desenvolupament de netejadors de HIBSA, treballant als laboratoris. D’allà vaig passar a incorporar-me al grup
d’Innovació de Henkel a la seu central de Düsseldorf, conegut internament com a INVENT (Innovation
and New VENtures Task force). Des de febrer del
2001, en què vaig concloure la meva tasca a INVENT, segueixo treballant com a International R&D
Manager a la central, en el desenvolupament de productes de neteja.
Què el motiva per seguir investigant?
Crec que un investigador es pot motivar fàcilment
davant de qualsevol cosa nova o desconeguda. La recompensa és aprendre contínuament, crear o revelar
allò que abans no existia o no es coneixia, ja sigui
desxifrar el genoma humà o revelar les sorprenents
propietats superconductores del borur de magnesi, o
desenvolupar un nou producte de gran consum. El fet
de treballar en Química Aplicada m’obliga a seguir el
desenvolupament de disciplines diverses de la química sota una perspectiva àmplia i pensar com els
nous avenços tecnològics poden donar lloc a productes per a la majoria del públic.
NOTICIAS ASOCIADOS
30
do acabó mi trabajo en INVENT, continúo trabajando
como International R&D Manager en la central, en el
desarrollo de productos de limpieza.
¿Qué le motiva a seguir investigando?
Creo que un investigador es fácilmente motivable
por cualquier cosa nueva o desconocida. La recompensa es aprender continuamente, crear o revelar lo
que no existía o no se conocía antes, ya sea descifrar el genoma humano, revelar las sorprendentes
propiedades superconductoras del boruro de magnesio, o desarrollar un nuevo producto de gran consumo. El hecho de trabajar en Química Aplicada me
obliga a seguir el desarrollo en diferentes disciplinas
de la química bajo una perspectiva amplia y pensar
cómo los nuevos avances tecnológicos pueden traducirse en productos para la mayoría del público.
¿Sigue en contacto con IQS?
Para mí IQS es, en primer lugar, la escuela, el lugar
en el que voluntariamente invertí más de diez años
de mi vida y que sin duda ha marcado profundamente mi trayectoria profesional, e incluso personal. En
segundo lugar, para mí continúa siendo un punto de
encuentro con profesores que se han convertido en
amigos y con compañeros que se han convertido en
profesionales. En la actualidad, sigo siendo miembro
de la Asociación. ❏
Segueix en contacte amb l’IQS?
Per a mi, l’IQS és, primerament, l’escola, el lloc
on he invertit voluntàriament més de deu anys de la
meva vida, i que, sens dubte, ha marcat profundament la meva trajectòria professional, i fins i tot
personal. En segon lloc, segueix sent un punt de
trobada amb professors que s’han convertit en
amics i amb companys que s’han convertit en professionals. Actualment, segueixo sent membre de
l’Associació. ❏
37
30
NOTÍCIES ASSOCIATS
LA CIÈNCIA APLICADA
ALS RECURSOS HUMANS
J OSEP M R IERA ÉS E NGINYER Q UÍMIC (P ROMOCIÓ 1970)
I D OCTORAT EN Q UÍMICA Q UÀNTICA EL 1974. L LICENCIAT
EN C IÈNCIES Q UÍMIQUES PER LA UAB EN L ’ ESPECIALITAT
DE Q UÍMICA F ÍSICA , VA SER DIRECTOR DEL C ENTRE DE
C ÀLCUL DE L ’IQS, SECRETARI ACADÈMIC , PROFESSOR
DURANT 17 ANYS , I , DES DEL 1990, DIRIGEIX UNA
EMPRESA DE R ECURSOS H UMANS . S EMPRE ES TROBA
ANTICS ALUMNES QUE EL RECORDEN AMB AFECTE, I,
SEGONS ELL , EN UNA ORGANITZACIÓ ES TRACTA QUE LES
PERSONES S ’ ENTENGUIN I ACONSEGUIR QUE A NIVELL PER SONAL , 2+2 FACIN MÉS DE 4.
LA CIENCIA APLICADA
A LOS RECURSOS HUMANOS
J OSEP M. R IERA ES I NGENIERO Q UÍMICO (P ROMOCIÓN
1970) Y D OCTORADO EN Q UÍMICA C UÁNTICA DESDE EL AÑO
1974. L ICENCIADO EN C IENCIAS Q UÍMICAS POR LA UAB EN
LA ESPECIALIDAD DE Q UÍMICA F ÍSICA , FUE DIRECTOR DEL
C ENTRO DE C ÁLCULO DEL IQS, SECRETARIO ACADÉMICO ,
PROFESOR DURANTE 17 AÑOS Y , DESDE 1990, DIRIGE UNA
EMPRESA DE R ECURSOS H UMANOS . S IEMPRE ENCUENTRA
ANTIGUOS ALUMNOS QUE LO RECUERDAN CON AFECTO Y OPI NA QUE , EN UNA ORGANIZACIÓN , LO IMPORTANTE ES LOGRAR
QUE LAS PERSONAS SE ENTIENDAN Y CONSEGUIR QUE , A
NIVEL PERSONAL , 2+2 SUMEN MÁS QUE 4.
Vostè va ser molts anys professor a l’IQS
Sí, de Física General a primer, durant 13 anys. Feia
tota la part de mecànica de la física. Primer vaig ser
ajudant del Dr. Gassiot i després em van oferir fer
l’assignatura de Física General.
Usted fue profesor del IQS durante muchos años
Sí, de Física General en primero, durante 13 años.
Me encargaba de toda la parte de mecánica de la física. Primero trabajé como ayudante del Dr. Gassiot y
luego me ofrecieron la asignatura de Física General.
Després va ser secretari del Químic. En què consistia la seva feina?
El secretari diríem que és el que fa de notari de tota la institució. És el que porta tots els controls de
les reunions que s’han de fer, aixeca actes, i, d’alguna manera, certifica els estudis que tenen tots els
alumnes. També té cura dels arxius dels alumnes.
M’hi vaig sentir molt a gust, perquè era el nexe entre
els usuaris i la institució. Recordo molt especialment
quan anava a fer promoció de l’IQS a les escoles, i intentava transmetre allò que el pare Montagut m’havia ensenyat: que, a més de la part tècnica, també hi
ha la part més humana.
Después fue secretario del Químico. ¿En qué consistía su labor?
Podemos decir que el secretario hace las veces de
notario de toda la institución. Él es quien lleva el control
de las reuniones que se convoquen, levanta actas y, de
algún modo, certifica los estudios de todos los alumnos. También tiene a su cuidado los archivos de los
alumnos. Me sentí muy a gusto, porque era el nexo entre los usuarios y la institución. Recuerdo muy especialmente cuando iba a promocionar el IQS en las escuelas e intentaba transmitir lo que el padre Montagut
me había enseñado: que, además de la parte técnica,
también hay que tener en cuenta la parte más humana.
Va ser el pare Montagut, que el va animar a
agafar la direcció del
Centre de Càlcul?
Sí. És un enamorat de
la informàtica i em va
proposar dirigir el Centre. La veritat és que
vam passar moments difícils, informatitzant tota
la institució, però també
va ser gratificant. Teníem els primers ordinadors, un 11/30, que
crec que va ser el primer
38
NOTICIAS ASOCIADOS
¿Fue el padre Montagut quién le animó a
asumir la dirección del
Centro de Cálculo?
Sí. Es un enamorado
de la informática y me
propuso que dirigiera el
Centro. La verdad es
que, al informatizar toda
la institución, pasamos
por momentos difíciles,
pero también fue gratificante. Teníamos los primeros ordenadores, un
11/30, que creo que
NOTÍCIES ASSOCIATS
NOTICIAS ASOCIADOS
30
d’aquell tipus a Espanya en una universitat. Ocupava
tota una sala, funcionava amb targetes perforades,
tenia 8K de memòria, 0,5 K de disc dur i se li havia
de fer un manteniment molt freqüent i complicat.
I després de la tècnica, es va decantar cap als Recursos Humans
Abans vaig estar en empreses de control de qualitat, i des de l’any 1990 sóc propietari d’una empresa dedicada als Recursos Humans que es diu Organización, Calidad y Proyectos. Però no és tan diferent
del que feia abans. He anat evolucionant des d’allò
més matemàtic i abstracte a una altra cosa també
molt abstracta i espiritual, que és tractar amb persones. I la part tècnica m’ha servit molt, perquè la gent
ha d’estar motivada i animada, però també ha d’estar recolzada per tècniques adequades.
En una empresa, els tècnics en poden saber molt,
d’allò que fan, però de vegades els falta saber tractar les persones, relacionar-se i organitzar equips de
gent, fer-los funcionar. I això és el que jo faig, i de
moment estic content amb els resultats. Sempre dic
que en una organització 2+2 mai fan 4, perquè si no
s’entenen sumen menys de 4, i si s’entenen, sumen
més de 4. La gent vol que 2+2 sempre facin més de
4, i aquí està la dificultat. ❏
fue el primero de ese tipo que hubo en una Universidad española. Ocupaba toda una sala, funcionaba
con tarjetas perforadas, tenía 8K de memoria, 0,5K
de disco duro y requería un mantenimiento muy frecuente y complicado.
Y después de la técnica se decantó por los Recursos Humanos
Anteriormente había trabajado en empresas de
control de calidad, y desde el año 1990 soy propietario de una empresa dedicada a los Recursos Humanos que se llama Organización, Calidad y Proyectos. Pero no es algo tan distinto de lo que hacía antes. He ido evolucionando desde lo más matemático
y abstracto hacia otra cosa también muy abstracta y
espiritual, que es el trato con personas. Y la parte
técnica me ha servido mucho, porque la gente tiene
que estar motivada y animada, pero también necesita el respaldo de técnicas adecuadas.
Puede que los técnicos de una empresa dominen
muy bien su materia, pero a veces no saben tratar
con las personas, relacionarse y organizar equipos,
lograr que funcionen. Y eso es lo que yo hago, y por
el momento estoy satisfecho con los resultados.
Siempre digo que, en una organización, 2+2 jamás
suman 4, porque, si no se entienden, suman menos
de 4, y, si se entienden, suman más de 4. La gente
quiere que 2+2 siempre sumen 4, y en ello radica la
dificultad. ❏
39
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
40
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establerts per l’acord de l’Assemblea General de
Establecidos por acuerdo de la Asamblea General
l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril
de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril
de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil
de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil
(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i
(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),
concedits als alumnes que hagin realitzat el millor
y concedidos a los alumnos que hayan realizado
Treball de Final de Carrera.
el mejor Trabajo de Fin de Carrera.
CELIA AMELA I JOSEP IRURRE
CELIA AMELA Y JOSEP IRURRE
En què consisteix el teu TFC?
Celia Amela: Consisteix en l’estudi de la reacció de
Michael catalítica enantioselectiva entre els malonats
i la calcona, usant com a catalitzadors complexos derivats de l’auxiliar anomenat TADDOL, complexat amb
bor i liti. També es va intentar desenvolupar la síntesi
d’estructures dendrimèriques que continguessin
aquesta estructura taddòlica per a la seva posterior
aplicació com a suport quiral en la reacció de Michael
que s’estudia.
Josep Irurre: La quiralitat és una propietat que presenten alguns compostos químics, la imatge especular dels quals és insuperposable (com les dues
mans, la dreta i l’esquerra), i a cadascuna de les
dues estructures se’ls anomena enantiòmers. Tots
els productes quirals que interaccionen amb substrats que també ho són, com les proteïnes i els carbohidrats en el cos humà, ho fan de manera específica, amb la qual cosa usualment només actua un
dels dos enantiòmers.
El 75 % dels fàrmacs que hi ha al mercat són sintètics, i, entre aquests, un 30 % són quirals, i, alhora,
entre aquests, un 20 % són racemats; és a dir, mescla
dels dos enantiòmers (dextre i levo). I només són
enantiopurs aproximadament entre un 10 % i un 15 %.
És a dir, que dels dos només n’hi ha un d’actiu; l’altre és inactiu, o bé causa problemes d’efectes secundaris o al·lèrgics. I si és innocu i no actua, està
¿En qué consiste tu TFC?
Celia Amela: Consiste en el estudio de la reacción
de Michael catalítica enantioselectiva entre los malonatos y la calcona, usando como catalizadores
complejos derivados del auxiliar llamado TADDOL,
complejado con boro y litio. También se intentó desarrollar la síntesis de estructuras dendriméricas
que contuviesen dicha estructura taddólica para su
posterior aplicación como soporte quiral en la reacción de Michael en estudio.
Josep Irurre: La quiralidad es una propiedad que
presentan algunos compuestos químicos, cuya
imagen especular es insuperponible (como las dos
manos, derecha e izquierda), y a cada una de las
dos estructuras se les llama enantiómeros. Todos
los productos quirales que interaccionan con sustratos que también lo son, como las proteínas y los
carbohidratos en el cuerpo humano, lo hacen de
forma específica, con lo que usualmente sólo actúa
uno de los dos enantiómeros.
El 75 % de los fármacos existentes en el mercado
son sintéticos y, entre estos, un 30 % son quirales y,
a su vez, entre estos, un 20 % son racematos; es decir, mezcla de los dos enantiómeros (dextro y levo). Y
tan sólo son enantiopuros aproximadamente entre un
10 % y un 15 %. Es decir, que de los dos sólo hay uno
activo; el otro es inactivo, o bien causa problemas de
efectos secundarios o alérgicos. Y si es inocuo y no
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
C ELIA A MELA C ORTÉS HA ESTAT GUARDONADA AMB EL
P REMI P. S ALVADOR G IL , S.I., DEL DEPARTAMENT DE
Q UÍMICA O RGÀNICA , PEL SEU TREBALL SOBRE SISTEMES
TADDOLATS I DENDRÍMERS COM A PROMOTORS DE L ’ ADDI CIÓ DE M ICHAEL ENANTIOSELECTIVA DE MALONATS A LA
CALCONA . A CTUALMENT ESTÀ FENT UNA TESI QUE CONTI NUA AMB LA INVESTIGACIÓ DUTA A TERME EN EL TFC.
E L D R . J OSEP I RURRE P ÉREZ ÉS CATEDRÀTIC DE Q UÍMICA
O RGÀNICA DE L ’IQS I HA DEDICAT LA MAJOR PART DE LA
C ELIA A MELA C ORTÉS HA SIDO GALARDONADA CON EL
P REMIO P. S ALVADOR G IL , S.I., DEL DEPARTAMENTO DE
Q UÍMICA O RGÁNICA , POR SU TRABAJO SOBRE SISTEMAS TAD -
SEVA CARRERA CIENTÍFICA PROFESSIONAL AL TEMA DE LA
PARTE DE SU CARRERA CIENTÍFICA PROFESIONAL AL TEMA
QUIRALITAT , TRACTAT DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA ,
DE LA QUIRALIDAD , TRATADO DESDE DIVERSOS PUNTOS DE
DOLATOS Y DENDRÍMEROS COMO PROMOTORES DE LA ADICIÓN
M ICHAEL ENANTIOSELECTIVA DE MALONATOS A LA CALCO NA . A CTUALMENTE ESTÁ REALIZANDO UNA TESIS QUE PROSI GUE CON LA INVESTIGACIÓN LLEVADA A CABO EN EL TFC.
EL DR. JOSEP IRURRE PÉREZ ES CATEDRÁTICO DE
Q UÍMICA O RGÁNICA DEL IQS Y HA DEDICADO LA MAYOR
DE
ABORDANT INICIALMENT EL PROBLEMA DE LA RESOLUCIÓ
VISTA , ABORDANDO INICIALMENTE EL PROBLEMA DE LA
D’ENANTIÒMERS I
RESOLUCIÓN DE ENANTIÓMEROS Y LUEGO EL ESTUDIO DE
DESPRÉS L’ESTUDI DE LA SÍNTESI
ASIMÈTRICA .
LA SÍNTESIS ASIMÉTRICA .
diluint l’enantiòmer actiu, per això la tendència és
anar substituint aquells fàrmacs que són racemats
pels productes enantiopurs.
Per síntesi convencional s’obté la mescla de tots
dos al 50 %, o racemat. El problema rau a separar-los,
o bé a sintetitzar directament un dels enantiòmers. A
la secció d’Estereoquímica es va descobrir un catalitzador nou i eficaç, amb el qual es va aconseguir una
síntesi asimètrica, que va ser la base del seu TFC.
actúa, está diluyendo al enantiómero activo, por lo
que la tendencia es ir sustituyendo aquellos fármacos
que son racematos por los productos enantiopuros.
Por síntesis convencional se obtiene la mezcla de los
dos al 50 %, o racemato. El problema radica en separarlos, o bien en sintetizar directamente uno de los
enantiómeros. En la sección de Estereoquímica se descubrió un catalizador nuevo y eficaz, con el cual se logró
una síntesis asimétrica, que fue la base de su TFC.
Què es desprèn de la conclusió a la qual has arribat amb el teu TFC?
C.A.: El meu TFC formava part d’una tesi doctoral a
partir de la qual es van obrir diferents camins, en els
quals actualment estic treballant. Entre aquests, un
dels més interessants és acabar de corroborar el mecanisme de la reacció d’inducció asimètrica proposat.
J.I.: El meu primer objectiu del TFC era científic, és a
dir, investigació pura, no aplicada. Encara que hi hagi
l’objectiu llunyà de la problemàtica industrial existent
per obtenir productes enantiopurs, tant en el TFC com
en la tesi s’ha d’investigar el mecanisme de la inducció
asimètrica, el mecanisme
que fa que la substància
s’obtingui òpticament pura, i no un racemat.
¿Qué se desprende de la conclusión a la que has
llegado con tu TFC?
C.A.: Mi TFC formaba parte de una tesis doctoral a
partir de la cual se abrieron varios caminos, en los que
actualmente estoy trabajando. Entre ellos, uno de los
más interesantes es acabar de corroborar el mecanismo de la reacción de inducción asimétrica propuesto.
J.I.: El primer objetivo del TFC era científico, es decir,
investigación pura, no aplicada. Aunque exista el objetivo lejano de la problemática industrial existente para obtener productos enantiopuros, tanto en el TFC como en
la tesis hay que investigar el mecanismo de la inducción
asimétrica, el mecanismo
que hace que la sustancia
se obtenga ópticamente
pura, y no un racemato.
Per què et vas decantar
per aquest projecte?
C.A.: Quan vaig estudiar l’assignatura referida a aquest tema, que
s’imparteix al cinquè
curs, em va interessar
molt. A més, havia sentit
¿Por qué te decantaste
por este proyecto?
C.A.: Cuando estudié
la asignatura referida a
este tema, que se imparte en quinto curso, me
interesó mucho. Además,
había oído hablar de ca41
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
42
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
parlar de casos reals en què el tema de la quiralitat
havia jugat un paper molt important, i em va atraure
la possibilitat de poder treballar en aquest camp.
sos reales, en los que el tema de la quiralidad había
jugado un papel muy importante, y me atrajo la posibilidad de poder trabajar en este campo.
Quina ha estat la part més difícil?
C.A.: Per mi, el més difícil ha estat no desanimar-me,
ja que quan entres per primer cop en un laboratori és
quan realment t’adones de com n’és de difícil portar a
terme una investigació, perquè sempre sorgeixen problemes inesperats. Pel que fa a l’aspecte químic del treball, el que em va ser difícil, i de fet no ho vaig arribar a
aconseguir, va ser el desenvolupament de noves estructures dendrimèriques que sostinguessin el TADDOL.
¿Cuál ha sido la parte más difícil?
C.A.: Para mí, lo más difícil ha sido no desanimarme,
ya que cuando entras por primera vez en un laboratorio
es cuando realmente te das cuenta de lo difícil que es
llevar a cabo una investigación, porque siempre surgen
problemas inesperados. En cuanto al aspecto químico
del trabajo, lo que me resultó más difícil, y de hecho no
llegué a conseguir, fue el desarrollo de nuevas estructuras dendriméricas que sostuviesen el TADDOL.
Què ha significat per a tu l’obtenció del premi?
L’esperaves?
C.A.: Sabia que els premis existien, però no me
l’esperava. Per això, quan vaig rebre la carta que
me’l notificava, em va sorprendre i alegrar. Penso
que aquests premis són una manera de reconèixer la
labor d’investigació que es du a terme en el Químic,
i la feina que això comporta. Jo he tingut la sort que
me’l concedissin, però crec que molts dels treballs
que es presenten són molt bons i interessants.
Vull agrair al Dr. Irurre la possibilitat que em va
donar de fer el TFC i la tesi en la secció d’Estereoquímica, i a l’Associació, haver-me concedit el
premi.
J.I.: També és una satisfacció per a mi. En la meva
llarga història a l’IQS, em sembla que el de la Celia
és el quart o cinquè Premi P. Salvador Gil de la secció d’Estereoquímica, que dirigeixo, dins del departament de Química Orgànica. ❏
¿Qué ha significado para ti la obtención del premio? ¿Lo esperabas?
C.A.: Sabía que los premios existían, pero no me lo
esperaba. Por eso, cuando recibí la carta que me lo notificaba, me llevé una sorpresa y una alegría. Pienso que
estos premios son una forma de reconocer la labor de
investigación que se lleva a cabo en el Químico, y el trabajo que ello supone. Yo he tenido la suerte de que me
lo concedieran, pero creo que muchos de los trabajos
que se presentan son muy buenos e interesantes.
Quiero agradecer al Dr. Irurre la posibilidad que me
ha dado de realizar el TFC y la tesis en la sección de
Estereoquímica, y a la Asociación, el haberme concedido el premio.
J.I.: También es una satisfacción para mí. En mi
larga historia en el IQS, me parece que el de Celia
es el cuarto o quinto Premio P. Salvador Gil de la
sección de Estereoquímica, que dirijo, dentro del
departamento de Química Orgánica. ❏
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establerts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
CRISTINA TERESA TEIXIDOR,
ENRIC JULIÀ I Mª ROSA RAUSELL
CRISTINA TERESA TEIXIDOR,
ENRIC JULIÀ Y Mª ROSA RAUSELL
Pots explicar quin tema tracta el teu TFC?
Cristina Teresa: És un treball de prospectiva tecnològica del sector químic espanyol, i més concretament dels subsectors d’Agroquímica, Química Bàsica
Orgànica i Primeres Matèries Plàstiques. Es tracta de
veure quina és la situació d’aquests subsectors i estudiar quines són les necessitats i possibilitats de
desenvolupament futur. Vam analitzar el sector des
de diferents àmbits: legislatiu, econòmic, tecnològic,
mediambiental i social.
Enric Julià: Éstà dins d’un projecte encarregat pel
Ministeri d’Indústria (actual Ministeri d’Innovació i
Tecnologia) que forma part d’una xarxa d’estudis de
prospectiva de tots els sectors a nivell nacional. El
Ministeri vol potenciar el teixit industrial del país, i
l’IQS és la institució, a Espanya, encarregada d’analitzar el sector químic.
¿Puedes explicar de qué tema trata tu TFC?
Cristina Teresa: Es un trabajo de prospectiva tecnológica del sector químico español, y más concretamente de los subsectores de Agroquímica, Química
Básica Orgánica y Materias Primas Plásticas. Se trata de ver cuál es la situación de estos subsectores y
estudiar cuáles son las necesidades y posibilidades
de desarrollo futuro. Analizamos el sector desde diversos ámbitos: legislativo, económico, tecnológico,
medioambiental y social.
Enric Julià: Se encuentra dentro de un proyecto encargado por el Ministerio de Industria (actual Ministerio
de Innovación y Tecnología) que forma parte de una red
de estudios de prospectiva de todos los sectores a nivel nacional. El Ministerio quiere potenciar el tejido industrial del país, y el IQS es la institución encargada en
España de analizar el sector químico.
Quina metodologia heu fet servir?
C.T.: Una metodologia utilitzada a altres països,
com el Japó o Alemanya, que s’anomena DELPHI; és
una metodologia interactiva i consta de diverses
parts. Primer s’entrevista gent del sector i després, a partir d’aquesta
informació, s’elabora un
qüestionari. Aleshores
s’envia el qüestionari a
empreses i gent del sector, i un cop s’han rebut
les respostes se’ls torna
a enviar el qüestionari
amb les respostes mitja-
¿Qué metodología habéis empleado?
C.T.: Una metodología empleada en otros países
como Japón o Alemania que se llama DELPHI; es
una metodología interactiva y consta de varias
partes. Primero se entrevista a personas del sector y luego, a partir de
esta información, se elabora un cuestionario. Entonces se envía el cuestionario a empresas y
personas del sector y,
una vez se han recibido
las respuestas, se les
vuelve a enviar el cues43
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
C RISTINA T ERESA T EIXIDOR D AL P ONT HA ESTAT GUARDO NADA AMB EL PREMI P. S ALVADOR G IL , S. I. DEL DEPARTA MENT DE G ESTIÓ E MPRESARIAL . M ENTRE REALITZAVA EL
TFC, T EIXIDOR FEIA UN M ÀSTER EN G ESTIÓ DE L ’E MPRESA
I NDUSTRIAL , I ACTUALMENT ESTÀ BUSCANT FEINA .
E L D R . E NIC J ULIÀ ÉS E NGINYER Q UÍMIC ( PROMOCIÓ 1966)
I D OCTOR EN E NGINYERIA Q UÍMICA PER L ’IQS (1974).
T OTA LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL S ’ HA DESENVOLU PAT EN EL CAMP DE L ’I+D, EN EMPRESES COM H ISPANO
Q UÍMICA O L UCTA . É S DIRECTOR GENERAL DE L ’IQS DES DE
L ’ ANY 1994 I ACTUALMENT IMPARTEIX L ’ ASSIGNATURA DE
G ESTIÓ DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA .
nes de tothom. Això es fa perquè, quan vegin les respostes d’altres, si es ratifiquen en la seva és que
n’estan molt segurs, i sinó és que no ho tenien clar,
al principi. D’aquesta manera ens assegurem que
tothom respon d’una manera molt reflexionada i segura. Finalment s’elaboren els resultats i les conclusions, els quals donaran pas a uns escenaris o indicadors de futur del sector o subsectors analitzats.
I a quines conclusions vau arribar?
C.T.: És molt difícil de dir, ja que, com he comentat
abans, l’estudi és molt ampli i està dividit en diversos àmbits.
E.J.: Tot i això, a nivell global podem dir que el medi ambient és una preocupació cada vegada més estesa a la indústria. Recordo una frase d’una persona
que vam entrevistar, que va dir: “l’impacte mediambiental d’una gran indústria química no hauria de ser
més gran que un bloc d’edificis que fa lleig”. L’aspiració és tendir cap al residu zero.
Una altra conclusió és que les plantes químiques
cada vegada es van automatitzant més.
C.T.: Però això no s’ha d’entendre com que es
prescindeix de les persones, sinó que s’han de reci44
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
C RISTINA T ERESA T EIXIDOR D AL P ONT HA SIDO GALARDONA DA CON EL PREMIO P. S ALVADOR G IL , S.I. DEL DEPARTA MENTO DE G ESTIÓN E MPRESARIAL . M IENTRAS REALIZABA EL
TFC, T EIXIDOR CURSABA UN M ÁSTER EN G ESTIÓN DE
E MPRESA I NDUSTRIAL , Y ACTUALMENTE BUSCA TRABAJO .
E L D R . E NRIC J ULIÀ ES I NGENIERO Q UÍMICO ( PROMOCIÓN
1966) Y D OCTOR EN I NGENIERÍA Q UÍMICA POR EL IQS
(1974). T ODA SU TRAYECTORIA PROFESIONAL SE HA DESA RROLLADO EN EL ÁMBITO DE LA I+D, EN EMPRESAS COMO
H ISPANO Q UÍMICA O L UCTA . E S DIRECTOR GENERAL DEL IQS
DESDE EL AÑO 1994 Y ACTUALMENTE IMPARTE LA ASIGNA TURA DE G ESTIÓN DE LA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA .
tionario con las respuestas medias de todo el mundo. Esto se hace para que, al ver las respuestas de
otros, si se ratifican en la suya significa que están
muy seguros, y si no, es que no lo tenían claro al
principio. De esta forma nos aseguramos de que todo el mundo responda de manera muy reflexionada
y segura. Finalmente se elaboran los resultados y
las conclusiones, los cuales darán paso a unos escenarios o indicadores de futuro del sector o subsectores analizados.
¿Y a qué conclusiones llegasteis?
C.T.: Es muy difícil decirlo, porque, como ya he comentado, el estudio es muy amplio y se divide en varios ámbitos.
E.J.: Con todo, a nivel global podemos decir que el
medio ambiente es una preocupación cada vez más
extendida en la industria. Recuerdo una frase de una
persona a la que entrevistamos, que dijo: “El impacto medioambiental de una gran industria química no
debería ser más grande que el de un bloque de edificios que queda feo”. La aspiración es tender al residuo cero.
Otra conclusión es que las plantas químicas se automatizan cada vez más.
C.T.: Pero esto no debe entenderse como que se
prescinde de las personas, sino que estas deben reciclarse y necesitan más formación para adaptarse a
los cambios tecnológicos.
Por otra parte, también existe una tendencia a la
fusión y concentración de grandes empresas del
sector.
¿Pensabais recibir el premio?
C.T.: Yo, la verdad, no. Había oído hablar de este
premio, pero no sabía bien en qué consistía ni a
quién se daba. Fue una sorpresa muy agradable.
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
clar i necessiten més formació per adaptar-se als
canvis tecnològics.
D’altra banda, també hi ha una tendència cap a la
fusió i la concentració de grans empreses del sector.
Us esperàveu rebre el premi?
C.T.: Jo, la veritat és que no. N’havia sentit a parlar, però no sabia ben bé en què consistia ni a qui es
donava. Va ser una sorpresa molt agradable.
E.J.: El cas de la Cristina és especial, perquè ella
és Enginyera Química, però el seu TFC ha estat dirigit
des de la Facultat d’Economia de l’IQS, de la qual jo
també sóc professor, i aquest tipus d’estudis de
prospectiva són propis d’Economia.
El treball és brillant, i està molt ben exposat i explicat.
Per què vas triar aquest tema?
C.T.: Jo tinc una formació tècnica com a Enginyera
Química, però aquest treball no només em permetia
estar dins del laboratori, sinó també investigar la realitat de la indústria, veure quina és la seva problemàtica real. Crec que és una visió més global. A
més, també he fet un Màster en Gestió, i aquest tema m’anava molt bé.
Quina ha estat la part més gratificant del TFC?
C.T.: La part de les entrevistes, i també l’elaboració de les conclusions i escenaris finals. La part de
parlar amb la gent, de comunicar-te i anar rebent ínputs
va ser molt enriquidora.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
E.J.: El caso de Cristina es especial, porque ella es
Ingeniera Química, pero su TFC ha sido dirigido desde la Facultad de Economía del IQS, de la que yo también soy profesor, y este tipo de estudios de prospectiva son propios de Economía.
El trabajo es brillante, y está muy bien expuesto y
explicado.
¿Por qué elegiste este tema?
C.T.: Yo tengo una formación técnica como Ingeniera Química, pero este trabajo no sólo me permite
estar dentro del laboratorio, sino también investigar
la realidad de la industria, ver su problemática real.
Creo que se trata de una visión más global. Además,
también he cursado un Máster en Gestión y este tema me iba muy bien.
¿Cuál ha sido la parte más gratificante del TFC?
C.T.: La parte de las entrevistas y también la elaboración de las conclusiones y escenarios finales. La
parte de hablar con la gente, de comunicarte y de ir
recibiendo inputs fue muy enriquecedora.
¿Cómo os relacionabais durante el trabajo?
E.J.: Teníamos reuniones periódicas de seguimiento. Los tres –Cristina, la Dra. Rosa Rausell y yo mismo– íbamos juntos a las entrevistas. Fue un trabajo
de equipo. ❏
Com us relacionàveu durant el treball?
E.J.: Teníem reunions periòdiques de seguiment.
Tots tres –la Cristina, la
Dra. Rosa Rausell i jo– anàvem junts a les entrevistes.
Va ser un treball d’equip. ❏
45
30
ANIVERSARIS DE PROMOCIONS
JAUME CIFUENTES (PROMOCIÓ 1975)
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
JAUME CIFUENTES (PROMOCIÓN 1975)
L A P ROMOCIÓ 1975 CELEBRA AQUEST ANY EL SEU 25 È
ANIVERSARI I, A PARTIR D’UN PETIT TEST A JAUME
C IFUENTES , PODEM SABER COM VA VIURE L ’ ÈPOCA D ’ ES TUDIANT A L ’IQS AQUESTA PROMOCIÓ .
L A P ROMOCIÓN 1975 CELEBRA ESTE
VERSARIO Y , A PARTIR DE UN BREVE
J AUME C IFUENTES , PODEMOS SABER
AÑO SU
46
ANI -
CÓMO VIVIÓ ESTA
PROMOCIÓN SU ÉPOCA DE ESTUDIANTE EN EL
Moment històric que millor recordes
El final del franquisme i la recuperació de les llibertats i l’autonomia per Catalunya. També l’assassinat
d’en Carrero Blanco, el procés de Burgos del 70,
l’execució de Puig Antich el 74, i la lliga del Barça
d’en Cruyff el 74!
I a l’IQS?
Recordo amb especial il·lusió, com si fos ara, el
meu primer dia de classe. També quan vaig aprovar
el primer curs, i, sobretot, la defensa del TFC al departament de Física, amb el Dr. Condal.
Professors que recordes amb més afecte
El P. Lluís Victori, amb qui em va unir una forta
amistat, més enllà de l’IQS, i va ser present en moments molt importants de la meva vida. També tinc
un record inesborrable del Dr. Lluís Condal, el Dr. Miquel Gassiot, el Dr. Obiols, el Dr. Pascual...
L’assignatura més difícil
La Química Orgànica. Era un problema de “química” (dolenta).
Quina música escoltaves?
La mateixa que ara: Crosby Stills, Nash & Young,
Eric Clapton, JethroTull, John Mayall, The Doors,
Emerson Lake & Palmer, King Crimson, Rolling Stones i Raimon.
La pel·lícula que t’agrada més
Per sobre de totes, “2001, una odissea a l’espai”.
L’anècdota que recordes millor
A Física de 1r, amb el P. Corbella, fent un problema del famós Sears-Zemansky sobre un paracaigudista, es va iniciar un fort debat sobre quan
s’havia de comptar que el paracaigudes estava
obert. Després de molta discussió el P. Corbella
se’n va a la porta, l’obre i la deixa superajustada;
es gira i pregunta: “¿Esta puerta cómo está:
abierta o cerrada?”, i un li contesta: “¡Está entreabierta!” ❏
25º
TEST REALIZADO A
IQS.
Momento histórico que mejor recuerdas
El final del franquismo y la recuperación de las libertades y la autonomía para Cataluña. ¡También el
asesinato de Carrero Blanco, el proceso de Burgos
del 70, la ejecución de Puig Antich en el 74 y la liga
del Barça de Cruyff en el 74!
¿Y en el IQS?
Recuerdo con especial ilusión, como si fuese ahora, mi primer día de clase. También cuando aprobé el
primer curso y, sobre todo, la defensa del TFC en el
departamento de Física, con el Dr. Condal.
Profesores que recuerdes con mayor afecto
El P. Lluís Victori, con quien me unió una sólida
amistad, más allá del IQS, y estuvo presente en momentos muy importantes de mi vida. También guardo
un recuerdo imborrable del Dr. Lluís Condal, el Dr. Miquel Gassiot, el Dr. Obiols, el Dr. Pascual...
La asignatura más difícil
La Química Orgánica. Era un problema de (mala)
“química”.
¿Qué música escuchabas?
La misma que ahora: Crosby, Stills, Nash & Young,
Eric Clapton, JethroTull, John Mayall, The Doors,
Emerson Lake & Palmer, King Crimson, Rolling Stones y Raimon.
La película que más te gusta
Por encima de todas las demás: “2001, una odisea del espacio”.
La anécdota que mejor recuerdas
En Física de 1º, con el P. Corbella, realizando un
problema del famoso Sears-Zemansky sobre un paracaidista, se inició un fuerte debate acerca del momento en el que había que considerar que el paracaídas se había abierto. Tras muchas discusiones, el P.
Corbella fue hacia la puerta, la abrió y luego la dejó
casi cerrada; se volvió y preguntó: “¿Esta puerta cómo está: abierta o cerrada?”, y alguien respondió:
“¡Está entreabierta!” ❏
ANIVERSARIS DE PROMOCIONS
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
25 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1975
25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1975
El 2000 hem celebrat que fa 25 anys vam acabar
la carrera. Molts de nosaltres vam començar els estudis a l’IQS l’any 1969, un any després dels fets
transcendents del maig del 68 al nostre país veí,
França. Crec que aquest esdeveniment i els dels últims anys de la dictadura van marcar bastant la nostra postadolescència.
En aquells anys no tot va ser química, a l’IQS, també va haver-hi assemblees, les tancades de la Universitat, el procés de Burgos, l’execució injusta de
Salvador Puig Antich, córrer davant dels “grisos”...
Tot això ens va fer obrir ells ulls davant de la intolerància, la censura i tantes altres injustícies, i ens va
enriquir humanísticament. Recordo que van ser anys
d’important creació rockera (Rolling Stones, King
Crimson, Pink Floid i d’altres que estaven en el seu
millor moment), de lectura de poetes inconformistes
(Walt Whitman), d’anar als festivals de cine de Ceret
per poder veure pel·lícules prohibides aquí, etc.
Es pot pensar que era difícil trobar aquestes inquietuds en un centre privat com l’IQS, i més en aquells
temps, però, a més de formar-nos com a professionals,
la major interacció professor alumne (en alguns casos)
també potenciava la formació humanística.
Potser els anys ens han fet ser més conservadors, però estic segur que la llavor de l’inconformisme plantada llavors ens ha fet quelcom més
agosarats en aquesta vida. En els sopars que s’han
anat fent de tant en tant hem gaudit recordant la
part positiva d’aquells anys i ens ho hem passat
d’allò més bé, per això us animo a tots perquè els
fem més sovint. ❏
En el 2000 hemos celebrado que hace 25 años terminamos la carrera. Muchos de nosotros empezamos
los estudios en el IQS en el año 1969, un año después de los hechos trascendentes del mayo del 68 en
nuestro país vecino, Francia. Creo que este acontecimiento, así como los de los últimos años de la dictadura, marcaron bastante nuestra postadolescencia.
En aquellos años no todo fue química en el IQS,
también hubo asambleas, los encierros en la Universidad, el proceso de Burgos, la ejecución injusta de
Salvador Puig Antich, correr delante de los “grises”...
todo aquello nos abrió los ojos frente a la intolerancia, la censura y tantas otras injusticias, y nos enriqueció humanísticamente. Recuerdo que fueron años
de importante creación rockera (Rolling Stones, King
Crimson, Pink Floyd y otros que se hallaban en su mejor momento), de lectura de poetas inconformistas
(Walt Whitman), de ir a los festivales de cine de Ceret
a ver películas que aquí estaban prohibidas, etc.
Podría pensarse que era difícil hallar estas inquietudes
en un centro privado como el IQS, y todavía más en aquellos tiempos, pero, aparte de formarnos como profesionales, la mayor interacción profesor alumno (en algunos
casos) también potenciaba la formación humanística.
Quizá los años nos han vuelto más conservadores,
pero estoy seguro de que la semilla del inconformismo que se plantó entonces ha hecho que fuéramos
algo más osados en esta vida. En las cenas que se
han celebrado de vez en cuando hemos disfrutado al
recordar los aspectos positivos de aquellos años y
nos hemos divertido mucho. Por ello os animo a todos vosotros a celebrarlos con mayor frecuencia. ❏
Francesc Blanch (Promoció 1975)
Francesc Blanch (Promoción 1975)
30
47
Descargar