del Camp de Tarragona reuneix, en- sems, tanta finor de sensibilitat

Anuncio
del Camp de Tarragona reuneix, ensems, tanta finor de sensibilitat com
intensitat de pensament. EIs seus conceptes sovjnt esborronen, per lencert
trascendent de la seva lcida captació
de les grans veritats eternes («Tingué
fam el Pa mateix - i $et la Font daigua vivax). I així, una estética absolu.
tament pura, resta dohlada ben sovint
deflcàcia apologética, en les seves quatrenes i en el seu romanç, impecables.
Perqué una de les lliçons menys negligïbles de la poética dOleguer Huguet és aquesta singular aptitud seva
dincrustar en el motllo del que en podriem dir rigurosa retòrica clàsica una
corba de modernitat màxima, que senfila parabòljcament, a voltes flns i tot
atrevidament, però sense perdre mai
Iestabilitat dun equilibri perfecte, ni
en la métrica, ni en la analogia expositjva, ni en ei bon gust lïterari, fins a
constitujr una veritable flligrana antològica, on res no és sobrer i on lascesi de la construcció del cant ha arribat a extirpar totes les noses, per a deixar només, en un saludable i eixigent
procés de reducció verbal, la línea essencial, el paradigma estrjcte de cada
idea poética. Com fou dit de Joaquim
Folguera, és «la tensjó del contingut»
amb el «sotrac lleugeríssim » del seu
ritme, que dóna un glatir perceptible ï
prenedor a les «seves paraules».
Poesia aquesta que es brinda a lacotació nombrosa i a la sellecció fragmentària, segons la preferéncia de cada
lector. Però això mateix veda la trja
del prologuista, espectador generosament acollit per lautor a la formació
del recull que aquests mots introductoris refrenden. Un gran sentit de responsabilitat nha presidit la creació i
la integració, en cada poema, en cada
estrofa, àdhuc en el títol: «Càntir de
vidre» . «Dinfant —ens escrivia no fa
gaíre eI poeta— em seduïa la rutjlant
delimitació. Volia precisar on acabava
el vidre i començava laigua. ...I laigua
em semblava de cristall i el càntir,
daigua. Continent i contjngut, liuminosament, es confonien. Uitra la mica
doriginalitat, em sembla que aquest
títól deflneix, exictament, la intensió
dels meus versos; especialment els de
tema religiós > . I aquestes paraules ens
semblan també tan exactes, que elles
sles podrien ésser ei pròleg del llibre,
tan concientment intuït i llavorat per
lautor, EIl ha dut un vot qualiflcat
dordre tradicional i de novíssima intenció lírica al desordre eventual de
tants neguits ímmaturS o deficitaris. La
seva plenitud humana sha fet arquitectura lírica. En ell, per do de Déu, el
verb pairal sha fet verament carn de
poesia.»
vIII Centenario de San Bernardo.
—En el Real Monasterjo de Santa
María de Poblet, la Congregación Cisterciense Espafíola ha celebrado majestuosamente el VIII Centenario de
la muerte de San Bernardo, Abad fundador del Monasterio de Claraval, bajo
la Presidencia de Honor de Su Eminencia el Sr. Cardenal Arzobispo de
esta Àrchidiócesis, Dr. D. Benjamín
de Arriba y Castro quien celebró la
solemne Misa de Pontiflcal y predicó
la homilia en el día de la clausura.
Inauguró los actos del Cente.nario
eI Excmo. Sr. D. Joaquín Ruiz Giménez, Ministro de Educación Nacio.
nal, con el Àbad General de la Orden
del Císter, Ilmo. y R.dmo. Dom Sighard Kleiner.
Del 4 al ii de octubre se pronunciaron conferencias a cargo del Dr. don
Joaquín Carreras Àrtau; de D. Octavio Saltor; de D. Joaé M. Fábregas;
de D. Juan Bautista de Serra y de Don
Bartolomé Lartigau.
En el R.ecibidor gótico del Monasterio se ínauguró una exposición fotográflca y de libros antiguos y objetos
0 bletanos.
Hubo reunión extraordinaria de la
Hermandad e imposición de medallas.
À nuestro muy querido Gobernador
Civjl, Excmo. Sr. D. José González
Sama, vocal Honorario de la Hermandad, le fué impuesta Medalla de plata
por el R.vdmo. .Padre Àbad General
de la Orden.
E1 Monasterio de Poblet vistió sus
mejores galas en aquella inolvidable
semana de octubre. Pobiet ha visto
renacer su grandeza y poco a poco se
procede a su restauración total.
Reus y el Centro de Lectura están
vínculados al glorioso Cenobio. Nuestro D. Eduardo Toda y Güell inició
la restauracïón y logró impulsarla. La•
Hermandad de Poblet cuenta en nuestra ciudad con algunos miembros y al
Presidente de nuestro Centro de Lectura Sr. Aguadé se debe la mocíón, que
siendo Diputado Presidente de la Comisión de E,ducación de la Diputacïón
Provincial, fué presentada al Pleno
en marzo de 1950 y aprobada enla sesión extraordinaria celebrada en Ia
Sala Capitular de Poblet, por la que
se proponía y fué aprobado por unanimidad la habilitación de un crédito
de 3oz.83z,85 pesetas, destinadas a la
restauración de la Torre de Armas de
aquel Real Monasterio, obra que ha
sido ya realizada.
Y para terminar esta reseiia suscinta de tan destacado homeriaje, publicamos a continuación la poesía de J.
M. López Picó, que se ha impreso con
dos bojes de Rícart, en el Monasterio
de Poblet, el t7 de septiembre de 1953.
Dice así:
ESTÀNCES À SANT BERNÀT
Fruitats tot lany els magraners de llurn,
campanarets del cel en aI•leluia,
de8granen reoxiàticies datzur
a diafanitats de vuit centúries.
Bernat, ve de lindret del teu llinatge
Fontana, eI doIl honest del teu corrent
i diligent, & clares valls sesplaia
la utilitat del teu regal feiner.
Missatge daigua fresca vuitcents anys
i mel ro8ada al sedejar dels segles:
d• un ptaI de lEmpiri has fet el vas
on nogtra set aabeuri al teu exernplc.
Nueva Central telefónica.— Se pre-v-é para diciembre próximo la inauguración en nuestra ciudad, de la nueva
central telefónica con una capacidad
de 3.000 líneas.
Exposición. - Durante los días 17,
• t8 y 19 de octubre último, se celebró
en nuestra ciudad, el IV Mercado Exposición del automóvil usado y la
Feria Comarcal de Ganadería, que
quedó instalada en edificios de la calle
Federico Soler y calles adyacentes.
Agradecemos a sus organizadores la
invitación recibida.
Nombramiento. - Nuestro amigo
y paisano Don Ramiro Ortiz Ferré,
residente en Madrid, y que estos
últimos aiios ha formado parte del Jurado de nuestra Exposicióri de Rosas,
ha sido nombrado Jardinero Mayor
del Àyuntamiento de aquella villa, por
lo cual le felicitamos.
Biblioteca dei Centro
Pésáme. - Nuestro amigo D. Joaquín Bargalló iorrás, Contador del
Consejo Directivo del Centro de Lectura, ha pasado por la pena de haber
perdido a su padre, por cuyo motivo le
expresamos nuestro pésame, que hacemos extensivo al resto de su familia.
• Inauguración • nuevo . local. - • E1
Consejo Directivo del «Reus Ieportivo», celebró durante 1os días 17 y 18 de
octubre diversos actos con motivo de
la ínauguración de su nuevo localso•
cial, sito en Ia calle de la Perla, 2, en
donde se han realizado importantes
obras de reforma y embellecimierito.
Àgradecemos la inv j tacíón que se
nos cursó para asistir a dichos actos.
Compra. - Un mundo feliz, Àldous Huxley.—Los
que vivimos, Ayzi land. - Vida de Beethoven, koxnain kolland. -• Tres Reforniadores, J. Maritain.Hombres que vuelven a la Iglesia, S. Lamping. - E1
eanto de la Alondra, M. Melendres. - Las Àventuras de Dom Bosco, Hugo Wast. - Lo que no conté
en • la Historia de S. Michele, Axel Munthe. - Las
cuatro estaciones, J. M. Junov. - Las últimas horas,
José Suérez Carreíio. - Las pasiones artificiales,
Carlos Martínez Barbejto. - Viaje a través de las
Àntillas, Fermor, Patrick Leigh. - La lucha por el
Polo Sur, K. W. L. Bezemer. - Obras Completas,
W. Somerset Maugham. - Hjstoria General de las
Literaturas Hispánicas. - Cuentos, W. Somerset
Mauglxaxn. - Àntología de Cueotos de la Literatura
Uni!ersal, k. Menéndez Pidal. - Hernán Cortés,
Salvador de Madariaga - Baldomer Galofre, . Josep
Iglesies. - Conceptos fundanientales de la Historia
del Arte. Enrique Wilfflin. - Del Reus de Àntao,
José Baniís Sans.—Nosotros los Rivero, Dolores Medio. - Los Esquimales, Birquet Smitla. - La familia
Rouquier, Xaviet Benguerel. - Censura de la locura
humana y ezcelencias deila, Jerónuno de Monzlragón.
- Lea cavanes del nostre Campanar, Pere Barrufet
Puig —Gari.Gari, Vida y Costumbres de Ios Negros
del Àlto Nilo, H. A. Bernatzik.
—204-
Descargar