El modernisme (1890−1910): el modernisme literari primer període

El modernisme (1890−1910): moviment artístic i cultural ja que els artistes , pensadors i escriptors es van
adonar que Catalunya anava endarrerida respecte a Europa sobre aquests aspectes.
el modernisme literari ( del 1890− 1910) es divideix en:
• primer període ( 1892−1900) amb la revista avenç que va iniciar una campanya per promoure la
reforma lingüística del català i per donar a conèixer la cultura europea per modernitzar la catalana. La
revista va desaparèixer al 1893 ja que va prendre un to anarquitzant. En aquet període també es coneix
per Santiago rusiñol i les festes modernistes a sitges. ( una a l'agost del 1892 i les altres al setembre
del 1893)
• el segon període ( 1900−1911) el modernisme va donar els seus millors fruits . aquesta etapa es va
iniciar per l'aparició de la revista joventut ( 1900−1906) i es va acabar al 1911.
El modernisme va néixer per l'enfrontament del artista i la societat. l'artista volia elevar el nivell cultural i
espiritual i en canvi la societat s'aferrava a coses materials.
Camp de la poesia : cal destacar a Joan maragall , víctor català ( Caterina Albert), Raimon Casellas, Prudenci
Bertrana, Josep Pous i Pages , Santiago rusiñol i Ignasi iglesias ( aquests 3 últims , dramaturgs)
La poesia modernista: Conjunt de tendències i corrents que es van agafar a partir de la modernització a
traves d'Europa. La tendència romàntica també va continuar a traves dels jocs florals.
Tipus de corrents:
• decadentisme: parlava de actituds d'inseguretat, de cansament , d'avorriment , de la mort , del
suïcidi... els poetes eren considerats uns aristòcrates de la cultura.
• Simbolisme: es suggeria estats anímics a traves de descripcions d'elements reals. per exemple la posta
de sol i el significat que podia tenir en un estat d'ànim.
• Vitalisme: parlava de la vida humana , defensaven la expressió espontània natural es a dir no els
agradava la poesia intel·lectual. sobretot destacaven temes com individualisme , les ganes de viure ,
l'energia de la gent etc..
• Poesia social: es preocupava per la societat es a dir , denunciava la diferencia entre els pobres i els
rics. Era molt clara d'entendre
• Naturisme: descripcions de paisatges , es a dir els poetes volien crear harmonia entre el home i la
natura , era una recuperació de la poesia popular i tradicional.
• Parnassianisme: oposat als anteriors ja que volia crear un llenguatge poètic molt mes formal. El
sonet era la forma poètica que creien perfecte.
Joan maragall: ( 1860−1991): fill de la burgesia tèxtil , va estudiar dret. es va dedicar uns quans anys al
negoci familiar però als 30 va començar a destacar com a poeta i periodista. al 1890 va entrar en l diario de
Barcelona i va col·laborar am la revista avenç ( molt important en el modernisme) amb les publicacions va
donar a conèixer els corrent europeus. va introduir a Catalunya les idees del filòsof alemany Nietzsche , va
traducir a Goethe i altres escriptors alemanys. Va desenvolupar un paper de guia cultural.
La poesia de Joan maragall es pot agrupar en dos blocs:
Primer bloc:
L'espontaneisme: exaltació de la creativitat individual i de la contemplació meravellada del mon.(expressió
lliure , sense regles.) Aquesta doctrina la va exposar a una poesia : elogi de la paraula ( 1903)
1
Segon bloc:
regeneracionisme: insatisfacció per la política , econòmica i social i els partidaris proposaven formules de
modernització. influencia de Nietzsche , cant de la vida i energia individual i col·lectiva.
Maragall també va apropar−se al catalanisme burges es a dir amb una mitologia nacionalista , individualista i
independent.
Funcions comunicatives:
Comunicació oral: forma principal que tenim els humans per relacionar−nos.
La comunicació escrita va sortir molts segles desprès.
La bona comunicació oral i escrita es la base per una expressió eficaç en el segle XXI
Funcions de la comunicació oral:
• transmetre informació
• donar ordres
• expressar sentiments
• divertir−se
la comunicació oral la duem a terme amb la conversa
conversa: activitat lingüística que fem servir molt . perquè sigui eficaç ens hem de coordinar i seguir unes
pautes i normes.
Es divideix en:
L'obertura: salutació, exposició motius de la conversa..
Bloc central: cos , hi ha torns de paraules
Tancament: comiat.
Varies situacions on hi ha conversa:
Disculpar−se , perdonar , lamentar , agrair i demanar.
Comunicació no verbal: no es fan servir les paraules si no els gestos ( forma mol generalitzada , es a dir que
entén tothom)
A traves de: la vista ( gestos oculars) l'oïda ( distinció de sorolls) , olfacte ( percebre olors) el gust , i el tacte
( distingim la proximitat de tot ..)
Sintagma nominal:
determinant + nucli + ( complement)
el nucli: ( el nom)
2
• un nom ( el llapis)
• un element substantivat ( verb , adjectiu , adverbi...) el sopar , aquella treballadora , el sí.
• Un pronom ella , la , ho , nosaltres..
Els determinants:
• articles ( acompanyen al nom , l'individualitzen , destaquen el gènere i el nombre i la funció
oracional) − el , la , els ...
• demostratius ( indiquen proximitat o llunyania en l'espai , el temps ..) aquest , aquella..
• possessius ( relació de pertinença ) nostre , vostra , meva...
• numerals ( quantitat exacte ( cardinals ) un ordre ( ordinals) una fracció ( partitius) un col·lectiu
(col·lectius) una multiplicitat ( múltiples) dos , cinquè , terç , parell , triple...
• quantificadors ( quantitat sense concretar−la ) molta , pocs , força...
• indefinits ( refereixen als noms preo duna forma indeterminada ) alguns , certa , diverses...
• interrogatius ( pregunta ) quina? , quin?
Complement del nom:
Pot ser:
• adjectiu : el llapis verd
• un sintagma adjectival: aquella noia tan bonica , un pis força gran
• una oració: el germà que havia marxat ...
• una preposició + SN : un cotxe de segona ma
• una oració de relatiu: el llapis que em vas regalar..
a vegades es complementa per la combinació de diverses estructures: una noia tan bonica i de bona família.
Formació del lèxic català:
El català es una llengua romànica es a dir es el resultat de l'evolució del llatí. Per tan d'aquesta llengua
prové la major part del nostre lèxic.
També s'ha conservat mots de les llengües que el llatí va substituir : del celta ( banya , barraca..) del
iberobasc ( esquerre, xarrupar...)
La base lingüística s'ha anat enriquint amb incorporació d'altres mots d'altres llengües :
germàniques ( Ramon , blau , lleig..) àrabs ( alcohol , cotó , sucre..) occitanes ( bacallà , bosc...) italià (
macarró , violi..) francès ( garatge , crema..) castellà ( senzill , resar..) angles ( bar , futbol ..)
L'evolució social i les innovacions tecnològiques també fan que canvi el lèxic . contínuament es creen nous
mots per mots inexistents o que no es coneixien abans( hidroavió) o també hi ha mots que es desusen.(
gramalla)
Mots populars o mots cultes:
Mots populars , hereditaris o patrimonials son els que formen part de la llengua des del seu origen.
Encara que amb l'evolució fonètica s'han anat modificant
Cultismes: mots que s'han agafat del llatí o del grec. s'ha fet una adaptació ( auscultare− escoltar)
3
Normalment el que s'assemblen mes al llati son els cultismes i no els mots populars.
Els llatinismes: son els mots que s'han incorporat al català però no s'han modificat.( vox populi , de facto)
Préstecs o manlleus: paraules preses d'altres llengües i que ja estan al diccionari. Aquests mots al llarg del
temps sofreixen adaptacions i modificacions. Qui ho fa es l'institut d'estudis catalans.
Poden ser:
• castellanismes ( cotxe , esquadrilla...)
• anglicismes ( jersei , basquet..)
• italianismes (piano, anxova..)
• gal·licismes ( sofà , brioix..)
neologismes: paraules noves que s'incorporen a la llengua per designar coses , accions... d'aparició recent. La
majoria son cultismes formats a partir de mots grecs o llatins.
es poden crear per:
derivació ( a partir de mots ja existents) : descafeïnat
composició : paracaigudes
manlleu ( es a dir es pot recórrer a altres llengües): karate
abreviacions: representacions gràfiques de mots o frases o algunes de les seves lletres.
Les abreviacions son molt útils a les cartes, factures, esquemes...
Les abreviatures: es poden formar per:
• tallant la paraula o comprimint−la.
Exemples : administració: adm./ ajuntament; ajt. / alumne : al./ apartament: apmt. / per exemple: p.ex./
departament: dept./ companyia:cia./ dimecres: dc./ primera: 1a/ dreta: dta. Etc...
4