L`EMYS, la tortuga d`estany, torna al Baix Ter

L’EMYS, la tortuga d’estany,
torna al Baix Ter
Projecte LIFE
“Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter”
DADES CIP
L’Emys, la tortuga d’estany, torna al Baix Ter
I. ATC-SIG, SL., II. Alemany, Àlex, il.
1. Tortugues - Llibre per a infants. 2. Baix Ter LLibre per a infants
598.13(467.1EmB)
Edita: ATC-SIG, SL
Text: ATC-SIG, SL
Il·lustracions: Àlex Alemany
Disseny gràfic i maquetació: ATC-SIG, SL.
Revisió tècnica: projecte Life EmysTer
Primera edició: maig de 2008
Tiratge: 500 exemplars
Dipòsit legal: GI-782-2008
Impressió: Gràfiques Cristina, SCP.
Aquesta publicació ha estat feta amb paper 100% reciclat de 170 g i les cobertes de 350 g.
Hi havia una vegada una tortuga d’estany que es deia
EMYS. Fa molts i molts anys vivia molt contenta i feliç
als aiguamolls del Baix Ter, però va arribar un dia ...
1
“Ep! Ni una paraula més.
Aquesta història l’explico jo.
Qui millor que la protagonista
de la història per no deixar-se
ni un detall?”
Hola amics. Jo sóc l’EMYS i he vingut aquí per explicarvos la meva història. Fa molts i molts anys que una
colla d’amigues meves i jo vivíem aquí, als aiguamolls
del Baix Ter. Ens agradava molt perquè hi havia unes
zones humides molt tranquil·les i netes.
2
La MYES, la meva millor amiga, sempre em deia:
re
iu
v
e
d
im
n
te
e
u
q
rt
so
a
in
u
Q
“EMYS!
s,
n
a
gr
n
Só
.
er
T
ix
a
B
el
d
es
n
cu
en aquestes lla
bé
m
ta
i
t
n
da
n
bu
a
és
r
ja
en
m
el
l’aigua està molt neta,
.
a
yi
n
a
p
m
co
n
fa
s
en
e
u
q
s
n
lo
a
im
hi ha altres an
e!
x
lu
n
u
tot
,
es
ed
M
les
Il
les
A més, tenim vistes a
!
Millor que un hotel de 5 estrelles
3
Tenia tota la raó del món, s’hi estava d’allò més bé!
A l’hivern, quan feia fred, ens
amagàvem entre les plantes
dels voltants de les llacunes i
ens posàvem a dormir ...
... fins que
l’escalfor de la
primavera ens
despertava i
sortíem a prendre
el sol i a passejar.
4
Un dia, de cop i volta, vam veure que s’acostaven
tot de camions a la bassa de les nostres tortugues
veïnes, l’ORBIS i la LARIS.
Com que som un xic tafaneres, la MYES i jo
vam anar a veure què passava.
5
Quan érem molt a prop, l’ORBIS va sortir tot cridant:
- “Allunyeu-vos! Marxeu!”
La MYES i jo ens vam espantar molt i vam sortir cames ajudeu-nos!
ió
m
ca
n
u
m
co
re
eu
v
m
a
v
i
os
n
rDesprés vam gira
.
a
bass
la
e
br
so
a
rr
so
e
d
la
pi
a
deixava anar tota un
L’ORBIS va poder-ne escapar però amb la
LARIS ja no hi vam poder tornar a jugar.
6
L’ORBIS, molt cansada i trista, va arribar fins on érem
nosaltres i ens va explicar que els homes omplien de
sorra les nostres basses per fer-hi moltes cases, hotels,
carreteres i pàrquings al damunt.
Estàvem en perill i havíem de marxar ben lluny si no
volíem morir.
7
Però no podíem marxar. D’un sector d’aiguamolls
a un altre hi havia molta distància i nosaltres necessitàvem l’aigua per viure. Així que ens vam
instal•lar totes juntes en una sola bassa.
Però era massa petita, el nostre aliment s’anava acabant i les nostres cries no tenien espais per jugar.
Així que tot plegat era molt avorrit. Cada dia fèiem
el mateix i en el mateix lloc. Ens llevàvem al matí i
amb la MYES i l’ORBIS anàvem a passejar.
8
Un d’aquests dies, quan tornàvem cap a casa i s’estava fent fosc, de sobte vam veure que un nen
s’acostava a la nostra bassa. El nen va apropar-se a
l’aigua i va abocar-hi una galleda.
“Ei, quina sorpresa! Fixeu-vos en el què ha
llençat aquest nen, és una nova tortuga.
Anem a saludar-la!”
9
Les tres ens hi vam acostar, li volíem donar la benvinguda. Semblava més gran que nosaltres, tenia la cara
una mica diferent amb una taca de color vermell , potser venia d’algun lloc molt llunyà.
- “Anem, anem, que li preguntarem com es diu i d’on ve!”
Jo m’hi vaig acostar primer, sempre he estat molt valenta! Però la MYES em deia que no l’atabalés i l’ORBIS,
sempre molt desconfiada, em va dir que no m’hi apropés. Però pobreta, semblava espantada.
“Ep, hola i benvinguda!”
”
Com et dius? D’on vens?
rida,
lo
F
e
d
c
in
v
i
IS
U
Q
A
R
T
ic
d
“Em
í”.
qu
a
’
d
y
n
u
ll
t
ol
m
s,
it
n
U
ts
a
dels Est
La MYES la va convidar a venir amb nosaltres, li
faríem una festa de benvinguda.
10
Però quina va ser la nostra sorpresa, quan vam arribar a casa, en veure que la TRAQUIS va córrer
i va anar directament cap a la filla de la MYES.
Nosaltres pensàvem que volia jugar amb ella,
però no, se la volia menjar!
11
Ens vam enfadar molt i molt, i la MYES plorava.
Jo vaig provar de barallar-me amb ella, però les seves ungles eren més llargues i lluitava millor. Vaig
necessitar l’ajuda de les altres tortugues per fer-la
fora. Al final, entre totes vam aconseguir-ho.
12
Però de mica en mica n’anaven apareixent més i
més. Es volien menjar sempre els nostres petitons
i ja no érem suficients per fer-les fora.
Així que van anar ocupant les poques basses que hi
havia, molestaven les nostres cries i les tortugues
més grans es morien de velles. Les possibilitats de
sobreviure, en el lloc on havia estat casa nostra durant molts anys, arribaven a la seva fi.
13
Però sorpresa!
“Mira MYES aquells homes!
Potser ens poden ajudar!”
“EMYS, recorda
l’ORBIS, no et fi el que deia
hom, que tu ets ïs de tot i totm
i no tothom és olt bonassa
com tu!”
És veritat que potser podien venir a fer-nos mal i a
capturar-nos però feien cara de bones persones.
Així que la MYES i jo ens vam posar a cridar:
- “Ei, aquí! Socors, socors!!!!”
14
Es van acostar a nosaltres, venien molt preparats amb
unes galledes molt grans, plenes d’aigua i menjar.
- “Veus MYES, aquesta gent ha vingut a salvar-nos, ara
ens portaran a un lloc segur.”
I així va ser, ens van recollir i portar al Centre de
Reproducció de Tortugues de l’Albera que es troba a
Garriguella, a la comarca de l’Alt Empordà.
15
Allà hi tenien unes basses que semblaven els aiguamolls on vivíem al Baix Ter. Hi vam poder viure
tranquil·les molt de temps, tenint les nostres cries
sense que ningú no les empaités.
Així que les tortugues d’estany vam deixar d’estar
en perill de desaparèixer!
Però no érem del tot felices. Nosaltres volíem tornar a casa nostra. I finalment va arribar el dia.
16
- “MYES! Tornem a casa!!!! A Torroella de Montgrí, l’Estartit i Pals, s’han preocupat per nosaltres i han reconstruït els aiguamolls on vivíem”
- “Han netejat l’aigua, hi han plantat els arbres i les
herbes que ens agraden, han fet fora les tortugues de
Florida i, finalment, ens hi tornaran a deixar!
La MYES nedava d’alegria en saber-ho.
17
Ara ja tornem a estar a casa, amb totes les amigues
tortugues, els peixos, les granotes, els gripaus, els
ocells i tots els que havíem deixat enrere, ara sí que
estem contentes.
I sobretot ara que sabem que les persones que viuen
a prop nostre ens estimen i ens volen al seu costat.
Així que esperem poder-hi viure molt de temps més
i que ens vingueu a veure ben aviat!
18
Arreveure!
Emys
19
Per saber-ne més del projecte i de les tortugues d’estany podeu
consultar les següents pàgines web:
www.lifeemyster.com
www.tortugues.cat
Com podem col·laborar?
No alliberant tor
tortugues
tugues exòtiques ni abocant
residus al
al medi natural
Respectant sempr
sempre la natura
atura
No capturant ni manipulant cap tortuga d’estany
Recordeu que alliberar al medi la tortuga americana d’orelles vermelles, coneguda com
a tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), és un acte de irresponsabilitat i a més,
constitueix una infracció administrativa qualificada de molt greu, segons estableix la
legislació (Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals).
Si per alguna raó sou propietaris d’una tortuga exòtica i us en voleu desprendre, podeu
trucar al telèfon de Control Girona 972 405340, o bé portar-la al CRT (Centre de Reproducció de Tortugues) de l’Albera (Tel. 972.552245 o a [email protected]).
20
Aquest conte vol informar-vos sobre la reintroducció de la tortuga d’estany
(Emys orbicularis) al Baix Empordà. Gràcies al projecte Life Emyster “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i d’Emys orbicularis al Baix Ter”, s’ha pogut restaurar
l’hàbitat d’aquesta espècie protegida als aiguamolls del Baix Ter, espai que
forma part de la xarxa Natura 2000.
Tanmateix la publicació vol recollir la participació que tingueren els escolars de
Pals i Torroella de Montgrí en l’alliberament d’aquests rèptils a les noves basses
a la zona del Pinell, en dues jornades a la primavera de 2007 i 2008.
Per tot això, és voluntat de l’editor encoratjar a tots els lectors a participar en la
supervivència d’aquesta espècie i de la seva comunitat.
Promouen:
Patrocinen:
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Col·laboren: