DUODA. Estudis de la Diferència Sexual núm 32-2007 Arriscar un nou inici: el sentit de les empreses feministes avui En aquest número de la revista ens interroguem pel sentit de les empreses feministes en el present, nascudes moltes d’elles en un món i en un moment històric ben diferent dels que estem vivim ara. Algunes volem saber, com diu Clara Jourdan, quin és el seu sentit avui i si tenen sentit. Moltes empreses feministes han estat i són no només negocis sinó espais de pràctica política i de relació, com la Llibreria de Dones de Milà, que ha estat una de les que ha potenciat més el treball de reflexió, escriptura i publicació i com assenyala Clara Jourdan, recollint les paraules de Lia Cigarini, la Llibreria ha esdevingut una figura simbòlica de l’autoritat femenina. Altre exemple és la Llibreria Pròleg de Barcelona, que per a moltes ha suposat una transformació política que ens ha permès aprofundir en el sentit del ser dones en el món i la possibilitat de desplegar més llibertat femenina, en relació amb altres dones del moviment feminista. També és el cas de la Librería Mujeres de Madrid i de la Librería de mujeres de Buenos Aires. Les relacions fecundes que s’han generat al voltant de les llibreries són importantíssimes perquè han creat mediacions i intercanvis entre les dones, intercanvis que es mantenen per un reconeixement d’autoritat. Aquestes relacions fecundes han fet dels espais de dones llocs preciosos moltes vegades. La majoria d’empreses varen ser fundades per dones de la generació del moviment feminista de finals dels anys seixanta i dels anys setanta, i encara 9 EDITORIAL avui moltes n'estan al capdavant d’elles. Com diu Clara Jourdan, això podria indicar que algunes d’aquestes empreses -ella es refereix a la Llibreria de Dones de Milà- responen a exigències del passat, encara que també d’avui de les dones fundadores i d’altres dones de la mateixa generació; però –afegeix Clara Jourdan– no sembla que responguin a necessitats (conscients) de “les” dones joves que viuen en el món d’avui. Si bé la poca presència de dones joves no indica una falta de transmissió, sinó la necessitat de trobar formes polítiques i terrenys de lluita adequats per a l’actualitat. Trobar noves formes d’expressió de la relació amb el món tal i com és avui, és la qüestió fonamental de les empreses feministes perquè les dones més joves puguin tenir en elles un espai. Per poder parlar d’un nou inici en les fundacions feministes és necessari trobar un sentit nou. La qüestió del sentit no es planteja solament en termes de relacions entre generacions de dones, sinó en termes de relació amb el món tal i com és avui. Hem de descobrir quins són els elements significatius que representen el món actual, i dur a terme en aquests nous espais el treball de posar en paraules la pràctica política que ja duent a terme. Sembla que algunes dones joves han trobat en alguns dels espais que faciliten les tecnologies de la comunicació –com són les planes web–, espais de pràctica política, i per a elles seria, doncs, un lloc de relació política. Hi ha relació política quan una dona que prové del moviment feminista i ha estat origen d’empreses i d’espais de dones acull i reconeix el talent de què és portadora una dona jove. La jove s’obre a la relació de confiança quan sap que no té el pes de continuar l’obra sense més, sinó que sent que té un lloc on lliurar-se amb la seva creativitat i amb la seva originalitat agraint el que han fet les dones que hi eren abans. Així es pot donar el joc preciós que dóna el sentir-se vinculada en una relació lliure i de confiança en la qual cadascuna té el seu lloc, i ningú substitueix a ningú. De fet, aquesta és la política delicadament educativa que vivim en la primera relació amb la mare. A través d’ella tenim un lloc en el món, reconeixent-la ens sentim sostingudes per crear la nostra pròpia 10 DUODA. Estudis de la Diferència Sexual núm 32-2007 obra, sense corregir ni esmenar ni substituir la seva, sinó celebrant-la desplegant la pròpia creativitat. N’és un exemple interessant el text d’Antonia De Vita el qual relata el sentit de la creació d’una empresa femenina –Studio Guglielma–, una creació social on es van arriscar a ser origen sense negarlo alhora a les dones que les van precedir i que els van ensenyar la llibertat i, així, sostingudes per elles van poder ser un nou inici. Antonia De Vita mostra la inevitable discontinuïtat de la generació de dones de menys de trenta anys, i assenyala la gran diferència temàtica en el debat que hi té ella i altres joves dones en el present. Elles volen tractar intensament temes com el treball i el diner; i descobrir com marcar amb la pròpia subjectivitat, amb la proximitat a l’experiència i amb un sentit lliure de la diferència femenina, les variades empreses i aventures de les dones, el ser dones a tot arreu i a totes les professions. Per a ser autores d’un nou inici sense perdre memòria de l’origen, però sense quedar-se atrapades per ell, les joves –diu Antonia De Vita- han de llegir i interpretar de manera original (a partir de si) la pròpia experiència i les condicions del propi temps històric, arriscant una mateixa i entrant per itineraris encara no oberts ni senyalitzats. 11 12 DUODA. Estudis de la Diferència Sexual núm 32-2007 Arriesgar un nuevo inicio: el sentido de las empresas feministas hoy. En este número de la revista nos preguntamos por el sentido de las empresas feministas en el presente, nacidas muchas de ellas en un mundo y en un momento histórico bien diferente de los que estamos viviendo ahora. Algunas queremos saber, como dice Clara Jourdan, cuál es su sentido hoy y si tienen sentido. Muchas empresas feministas han sido y son, no solo negocios sino espacios de práctica política y de relación, como la Librería de mujeres de Milán, que ha sido una de las que han potenciado más el trabajo de reflexión, escritura y publicación. Como señala Clara Jourdan, con palabras de Lia Cigarini, la Librería se ha convertido en una figura simbólica de la autoridad femenina. Otro ejemplo es la Llibreria Pròleg de Barcelona, que supuso para muchas una transformación política que nos ha permitido profundizar en el sentido del ser mujeres en el mundo y ha hecho posible desplegar más libertad femenina en relación con otras mujeres del movimiento feminista. También es el caso de la Librería Mujeres de Madrid y de la Librería de mujeres de Buenos Aires. Las fecundas relaciones que se han generado alrededor de las librerías son muy importantes porque han creado mediaciones e intercambios entre las mujeres, intercambios que se mantienen por un reconocimiento de autoridad. Estas relaciones fecundas han hecho de los espacios de mujeres, lugares preciosos. La mayoría de las empresas fueron fundadas por mujeres de la generación 13 EDITORIAL del movimiento feminista de finales de los años sesenta y de los años setenta, y aún hoy muchas están al frente de ellas. Esto, como dice Clara Jourdan, podría indicar que algunas de estas empresas –ella se refiere a la Librería de mujeres de Milán- responden a exigencias del pasado, aunque también a las de hoy de las mujeres fundadoras y de otras mujeres de la misma generación; pero –añade Clara Jourdan- no parece que respondan a necesidades (conscientes) de “las” jóvenes que viven en el mundo de hoy. Si bien la poca presencia de mujeres jóvenes no indica una falta de transmisión, sino la necesidad de encontrar formas políticas y terrenos de lucha adecuados a la actualidad. El encontrar nuevas formas de expresión de la relación con el mundo, tal y como es hoy, es la cuestión fundamental de las empresas feministas para que las mujeres más jóvenes tengan también un espacio en ellas. Para poder hablar de un nuevo inicio en las fundaciones feministas es necesario encontrar un sentido nuevo. La cuestión del sentido no se plantea solo en términos de relaciones entre generaciones de mujeres, sino en términos de relación con el mundo tal y como es hoy. Tenemos que descubrir cuáles son los elementos significativos que representan el mundo actual, y llevar a cabo en estos nuevos espacios el trabajo de poner en palabras la práctica política que ya hacemos. Parece que algunas mujeres jóvenes han encontrado en los espacios que facilitan las tecnologías de la comunicación –como son las páginas web–, espacios de práctica política, y para ellas sería, pues, un espacio de relación política. Hay una relación política cuando una mujer que viene del movimiento feminista –y ha sido origen de empresas y de espacios de mujeres– acoge y reconoce el talento del que es portadora una mujer joven. La joven se abre a la relación de confianza cuando sabe que no tiene el peso de continuar la obra sin más, sino que lleva a ese lugar su creatividad y su originalidad, agradeciendo lo que han hecho las mujeres que estaban antes. Así se puede dar el juego precioso que permite sentirse vinculada en una relación libre y de confianza en la que cada una tiene su lugar, y nadie sustituye a nadie. De hecho, esta es la política delicadamente educativa 14 DUODA. Estudis de la Diferència Sexual núm 32-2007 que vivimos en la primera relación con la madre. A través de ella tenemos un lugar en el mundo, reconociéndola nos sentimos sostenidas para crear nuestra propia obra, sin corregir ni enmendar ni sustituir la suya, sino celebrándola abriendo la propia creatividad. Un ejemplo interesante de ello es el texto de Antonia De Vita que relata el sentido de la creación de una empresa femenina –Studio Guglielma-, en la que se arriesgaron a ser inicio sin negárselo a la vez a las mujeres que las precedieron y les enseñaron la libertad, y sostenidas por ellas pudieron, así, ser un nuevo inicio. Antonia De Vita muestra la inevitable discontinuidad de la generación de mujeres de treinta años, y señala la gran diferencia temática en el debate que tiene ella y otras jóvenes mujeres en el presente. Ellas quieren tratar intensamente temas como el trabajo y el dinero; y quieren descubrir cómo marcar con la propia subjetividad, con la proximidad a la experiencia y con un sentido libre de la diferencia femenina, las variadas empresas y aventuras de las mujeres, el ser mujeres en todos los lugares y en todas las profesiones. Para ser autoras de un nuevo inicio sin perder la memoria del origen, pero sin quedarse atrapadas por él, las jóvenes –dice Antonia De Vita- tienen que leer e interpretar de manera original (a partir de sí) la propia experiencia y las condiciones del propio tiempo histórico, arriesgando una misma y entrando por itinerarios aún no abiertos ni señalizados. 15