Modelos cognitivo-conceptuales

MODELS COGNITIUS − CONDUCTUALS
DEFINICIÓ TERAPEUTA COGNITIU
CARO
OBJECTIU.: Canviar les construccions que fa, el per que de les seves experiències de conèixer el món,
transformant els sistemes de funcionament personal.
PROCÈS: Planteja la influència dels sistemes: −cognitiu, emocional, conductual ( treballa els tres!!)
CHAMBON
Equilibri entre Comprensió i Acció.
1.MODELS REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA
Origen Psicoanàlisis ( Ellis/ Beck)
2.MODELS COGNITIU−COMPORTAMENTALS
Origen en la teràpia de conducta
3.MODELS CONSTRUCCIONISTES= CONSTRUCTIVISME
Origen divers
2.TERAPIA DE CONDUCTA
• Es centra més en el present aquí i ara que en el passat.
• Interdependència entre avaluació i tractament
• Adaptació a cada persona
• Context de la Psicologia Experimental
2.1.CARACTERÍSTIQUES COMUNS MODEL 1−2
• Relació de col.laboració entre terapeuta i client
• Els trastorns emocionals i de la conducta són en part una funció dels trastorns en el processos
cognitius
• El focus està en canviar les cognicions per produir canvis en l'afecte i la conducta
• Formes de tractament de temps limitat i educatives que es centren en problemes, objectius específics.
Quan hi ha un temps limitat, a vegades les persones es centren més. Els objectius específics, ajuden al
client i al terapeuta
2.2 AVALUACIÓ COGNITU− CONDUCTUAL
Análisis Topogràfic ( forma) ex: depressió
Fisiològic anorèxia, hiperfàgia, insomni
1
Conductual bradiquinèsia, clinofilia
Cognitiu manca autoestima, ! culpabilitat, ! atenció/ memòria
Afecte tristesa, solitud
Bradiquinesia− poc moviment
Clinofilia− voler quedar−se al llit
Hiperfàgia− augment de pes
Anorèxia "anorèxia nerviosa
Anàlisi estàtic ( en un moment determinat)
Freqüència ex: crisis d'angoixa
Presència/ Ausencia
Excessos/ Dèficits
Intensitat
M'estic tornant boig
Em moriré
Pèrdua de control
Duració
Anàlisi funcional ex: mal de cap
Antecedents i Conseqüències
Antecedents: en quines situacions passa. Per ex: quan agafa el telf.
Consequències: que passa desprès del problema
Anàlisi del desenvolupament
Inici ( significat). Molts cops l'inici del problema té un significat. Molt
important preguntar quan va començar el problema.
Factors Manteniment. Hi ha factors que mantenen el problema
Anàlisi d'autocontrol
Estratègies i resultats. Veure capacitats, recursos de les persones
2
2.3 MÈTODES
ENTREVISTA
• El més important
• Flexible
• Avaluació i Intervenció: motivació, establiment relació terapèutica
A) Preparació
• Ni massa estructurada, ni massa oberta
• Detectar un temps previ
• Informació prèvia ( hª clínica, petició de consulta?, qüestionari bibliogràfic?;.). Important recollir
informació però també tenir visió fresca ( no encasillar en el diagnòstic anterior ni solament amb
aquest)
• Acompanyament o sol. En nens i TCA millor acompanyats. El fet de fer−los escollir en el moment
d'entrar pot donar−nos moltes pistes: qui decideix, què es decideix,...). És important que els veiem un
temps sol. Bàsic la confidencialitat.
• Agafar notes. Decisió molt personal. A vegades és necessari per dades concretes ( escola, nombre de
fills, professió,...)
• Concretar. Necessari fer preguntes que no facilitin respostes alternatives o àmplies.
• Primera pregunta molt oberta. Normalment la gent s'ha penat, preparat què dirà abans d'entrar a
una primera entrevista. En una primera entrevista és important:
♦ Inici obert
♦ Situació familiar
♦ Història psicològica i mèdica
♦ Història laboral
♦ Relacions socials
B) Inici
• Important el primer contacte
• Presentació
• Motiu de consulta ( poc estructurat)
©) Desenvolupament
• Dansa entre el terapeuta i el client
• Indagació funcional: Antecedents i conseqüències
• Recursos, habilitats: Què ha fet per solucionar x?
D) Finalització
• Major estructuració. Cal preguntar aquelles qüestions que no han sortit i són d'interès.
• Si ha fet més tractaments o no i quins han estat els resultats. Et dona pautes per saber en quines
coses, atencions no s'han sentit a gust i per tant, allò que no deus fer.
• Feedback sobre el problema. Fer un recull sobre l que tu has captat. Pels usuaris pot ser molt
clarificador, tranquilitzador.
• A vegades el més im portant surt al final de l'entrevista. És important recollir aquesta informació,
dir−li que veus que allò és important per a ella i que a la propera visita es començarà parlant−ne.
• Participació activa, demanda.
3
Frase de la setmana: Tolerància a la frustració.
Relacionat amb les expectatives tant del pacient com del terapeuta i amb la tolerància de la manera de ser de
les altres persones.
LA RELACIÓ TERAPÈUTICA.
La relació terapèutica és dinàmica i depèn del pacient, del terapeuta i de l'enquadrament.
Activitat sobre la relació terapèutica i els factors que influeixen en la mateixa. Per grups tractem els següents
aspectes i els comentem a la resta de la classe.
• característiques del terapeuta
• característiques del client o pacient
• característiques del setting o enquadrament
• què ha de fer un terapeuta davant un pacient amb característiques dominants o paranoides
• què ha de fer un terapeuta davant un pacient amb característiques dependents o rebels
• Característiques del terapeuta:
Empatia, tolerant, respectuós, assertiu, sap posar els límits i coneix els seus propis límits, equilibri emocional,
responsable, tolera la frustració, capaç d'animar i recolzar cap al canvi, sap orientar el canvi...
La formació i el reciclatge són molt importants, ser realista, actitud positiva, dinàmic, coherent, autoconfiança,
segueix el codi deontològic, habilitats socials, capacitat d'observació, escolta, adaptació, comunicació, sentit
de l'humor (quan ja coneixes al pacient)...
• Característiques del pacient:
• empatia
• col·laboració
• humil
• sincer
• venir per pròpia voluntat
• capacitat d'escolta
• capacitat de verbalitzar
• disposició al canvi
• consciència de problema o trastorn
• connecta amb els propis sentiments
• expectatives sobre el canvi
El terapeuta ha de valorar i potenciar els aspectes positius del pacient per deixar que ell mateix s'ajudi i
potenciï el canvi.
• Característiques del setting:
◊ Tu− vostè: si la persona està molt inhibida o necessita que li posem límits
◊ Abraçar: en situacions puntuals, per no trencar els límits
◊ Neteja emocional del terapeuta
◊ Diners: relació professional, valoració, si paga possiblement s'implicarà més
◊ Mòbil si− casa no: explicar que en ocasions pot estar desconnectat i que si està molt
malament vagi a urgències hospitalàries
◊ E−mail: quan ja tens contacte i de forma puntual, ja que no és instantani, poden
passar dies sense que ho llegeixis o contestis
4
◊ Roba: neutre
◊ Pacient dominant:
Límits, sobretot al principi per donar possibilitats perquè el pacient esculli.
◊ Pacient paranoide:
◊ Claredat
◊ Confidencialitat
◊ Augment de l'autoconfiança: perquè no ho vegi tot
com una amenaça
◊ Empatia amb el que li està passant: si jo veiés el que
tu veus estaria molt espantat. I si no funciona caldria
canviar o desviar el tema.
◊ Depenent
◊ Rebel:
Busca afecte, no és lliure decidint, no confrontació,
ha d'escollir si vol venir o no però el terapeuta ha de
remarcar que ell està allà quan el necessiti
Dedicar−se temps a un mateix
II. TÈCNIQUES BASADES PRINCIPALMENT
EN EL CONDICIOAMENT CLÀSSIC
4. Tècniques de relaxació
Aspectes cognitiutius
L'ansietat ens pot portar moltes conseqüències
−−> Dificultats de concetració
−−> Pensaments reiteratius i recurrents
−−> Sensació de tensió
Aspectes motors
−−> Hiperactuació
−−> Bloqueig, imprecissions activitats laborals i
socials
Aspectes psicofisiològics
−−> Increment de la tassa cardíaca
−−> Hipertensió
−−> Trastorns musculars
5
−−> Disfuncions sexuales
−−> Insomnis
−−> Cefalees
−−> Trastorns gastrointestinals
−−> Asma
−−> Dolor crònic
*Moltes tècniques diferents i que tenen en comú les
tècniques de relaxació
Variables comuns
−−> Motivació important per part del terapeuta ha
d'insistir a la pràctica constant companys
−−> Pràctica intensa per compte propi (la persona ho
ha de fer per la seva banda, ideal dos cops al dia, o
com a mínim)
−−> Limitació de l'atenció sensorial (llocs amb poca
llum, poc soroll i sense interrupcions)
−−> Instruccions senzilles i monòtomes perquè
afavoreix la concentració
Postures
−−> Estirat (habitualment) sinó sentat (cap, esquena)
−−> Sentat
4·1− Relaxació progressiva
−−> Jacobson (una cosa que s'aprèn) fisioterapeuta
−−> Relaxació física −−> mental
Com podem saber si una persona està ben relaxada
(per la respiració; si estem estirats les cames estan en
posició de v; canvi de temperatura corporal;
sensacions diferents)
Entrenament en generalització un de les eines més
potents
4·2− Entrenament antògen
6
Schultz
Relaxació mental física com a cinseqüència
Bona capacitat d'imaginació, suggestió
Cicle inferior es treballa instruccions entorn sensació
de pes, calor, regulació cardíaca, r. Respiració,
sensació de calor en òrgans abdominals, sensació de
frescor al cap
Cicle superior: imaginació de colors, objectes,
sentiments
4·3− Tècniques de respiració
◊ Part inferior, 2−4 minuts, 3o 4 cops. Una mà a la
panxa i l'altra a l'estòmac
◊ Part inferior i mitja. Primer la mà a la panxa i
després a l'estòmac
◊ Complerta, diferenciant les parts (panxa, estòmac,
pit)
◊ Espiració (bufar), pujant les espatlles
◊ Continu
3 cops al dia durnat 5 minuts
4·4− Tècniques de biofeedback
4·5− Altres
− Visualització o relaxació en la imaginació
− Meditació
Centrar−se aquí i l'ara
No faci un judici dels pensaments els ha de deixar
passar
Repetició d'un mantra (so) a l'hora que la respiració
ommm
Dos sessions de 15− 20 minuts al dia (depèn de
l'edat, a més edat més temps), cadascí s'ha d'adaptar
al que a ell li vagi bé. Prendre'ns un temps per
nosaltrs mateixos
− Ioga
Respiració
7
Postures
Concentració
Música
Precaucions: la relaxació va bé però no per a tothom
⋅ Estats psicòtics (però no quan tenen un estat
agut) els deliris poden augmentar perquè ja
de per si no connecten molt amb la realitat
⋅ Ideacions paranoides perquè ja de per si els
costa agafar la confiànça amb l'altre
⋅ Reaccions dissociatives
⋅ Reaccions cardiovasculars, desagradables
⋅ Increment dels efectes de la medicació
(sedants, insulina, medicació cardiovascular,
...) fent relaxació s'augmenta l'efecte
Frase de la setmana: Saber−se deixar ajudar.
5. TÈCNIQUES D'EXPOSICIÓ
◊ L'exposició en viu:
sense escapament
fins que baixa
l'ansietat és molt
eficaç. La persona
està directament
amb la realitat, no té
escapament.
És diferent a l'exposició imaginària.
◊ Exposició repetida i
perllongada. S'ha de
repetir l'exposició i
dura més temps que
l'anterior.
◊ Exposició in vivo és
més efectiva i més
ràpida que la
exposició en
imaginació, la qual
es fa servir quan:
⋅ Es fa servir
per iniciar a
la persona,
o quan és
inviable o
metodològicament
car fer
exposició
(ex: por a
8
volar). La
imaginació
és un pas
cap ala in
vivo.
⋅ Pot ser una
forma de
motivar al
pacient.
◊ Les exposicions
brusques són més
ràpides que les
graduals o
jeràrquiques
(aquestes
consisteixen en fer
un llistat del que et
fa més por fins el
que et fa menys
por). Les graduals
es fan quan la
persona no es veu
capaç.
El que fa més por i el que fa menys por és fàcil
d'acotar. El que menys és molt important perquè
ajuda a que la pacient vegi que pot avançar.
Acotar ítems mitjos. Ordenar−los en funció de
l'ansietat que produeix, la llista la fa el pacient.
⋅ Tasques entre sessions.
Es demana ajuda de persones properes.
El pacient ha de fer tasques sol o amb algú però el
psicòleg no pot estar fent exposició contínuament.
Les exposicions entre sessions han de ser
perllongades, d'uns 20 o 30 minuts, a mesura que
avança l'escala d'ítems.
⋅ La reexposició és igual d'efectiva, el pacient
no té escapament.
Quan fan reexposició poden descansar i tornar, la
qual cosa els calma.
⋅ Psicofàrmacs: tractament combinat, dirigit a
la disfòria, al pànic o als dos a la vegada.
Combinar el psicofàrmac amb el tractament
psicològic, és més efectiu que fer servir només
psicofàrmacs.
⋅ Efectes negatius: més dependents, passius,
9
actituds màgiques, atribució de la millora als
fàrmacs.
⋅ El que s'ha d'enfrontar amb ansiolítics pot no
persistir quan els efectes no hi són.
⋅ Utilització de material escrit: objectius i
tractament molt concrets , el pacient té dret a
estar informat però comentant amb el
psicòleg perquè no interpreti malament.
⋅ Coterapeutes: família, amics, parella...
És convenient que estiguin a la consulta amb el
pacient. El problema és que quan el pacient millors
el coterapeuta no se sent útil perquè no se sent
necessitat, per tant, cal que ajudin al principi i que
poc a poc es vagin retirant (això també és una pauta).
⋅ L'exposició no es fa sola, sinó que es
combina amb altres tècniques:
• Tècniques de relaxació (respiració
lenta)
• Autorregistres
• Tècniques cognitives (diàleg intern)
♦ Autoinstruccions
AGORAFÒBIA
⋅ Por a la por. Por a què sento jo ales
situacions. Por a sentir por.
⋅ Por a situacions on un no es pot escapar.
• Estar sol (per això s'utilitzen
coterapeutes)
• Aglomeracions
• Perdre el control
⋅ Prevalença: 5− 6%
⋅ Dones 7.9%, homes 3.2%
• Específiques 14.5%− 7.8%
• Fòbia social 2.9%− 2.5%
⋅ Inici al principi de l'edat adulta (promig
25−30anys. Inici fòbia específica o social
14−15 anys).
⋅ No ser sinó tenir.
No s'és agorafòbic, sinó que es té agorafòbia.
⋅ Orientacions:
• Disminuir evitació de forma gradual
♦ Objectius concrets. Ho
determina el pacient, lloc i
situació. La persona sap si
ho aconsegueix o no.
• Si no s'avança: exercicis intermitjos
en la jerarquia.
⋅ Els primers cops són els més difícils.
Preveure la por.
⋅ Estar en la situació o a prop, descansar,
10
ESPERAR, no escapar.
⋅ Ansiolítics només en situacions noves o
difícils.
⋅ La comprensió dels demés és molt important
però no l'acompanyament continu un ha de
regular el que dóna.
⋅ La pràctica de l'exposició ha de ser diària, si
ho deixa de fer uns dies la propera exposició
serà més difícil.
⋅ Preveure oscil·lacions, recaigudes.
⋅ Continuar practicant situacions ja superades
hàbits (aficions fora de casa).
EXPOSICIÓ
Gradual Intensa
−Desensabilització sistemàtica −Inundació
(generalment in vivo)
in vivo o exposició gradual (Afrontar la por
directament,
−Desensabilització sistemàtica sense escapament)
en imaginació −Implosió (en imaginació)
(Imaginar el pitjor que et podria passar)
⋅ L'exposició es dirigeix cap a fòbies però
també cap a comportaments compulsions
(ex: ludopatia).
5·2.− DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
(Tècnica d'exposició aplicada a la imaginació)
5·2·1.− Fonaments
• Wolpe. Resposta contrària a
l'ansietat (inhibició recíproca,
contracondiconament). Una situació
inicialment s'associa a l'ansietat
• Exposició graduada (mai de cop)
5·2·2.− Condicions en què s'aplica
• Temors irracionals
• Capacitat d'imaginació (persones
que tinguin aquesta capacitat)
• Capacitat per relaxar−se
• Falta d'efectivitat
♦ Nombroses fòbies (més de 4
o 5) (l'agorafòbia són més
pors asociades a moltes
situacions)
11
♦ Trastorns de personalitat
greu
5·2·3.− Procediments
• S'explica què és una escala USA
(unitats subjectives d'ansietat −−>
SUDS en english) són valors entre 0
− 100
• Entrenament en relaxació abans de
fer la DS
• Jerarquia (10− 15 ítems) = in vivo
• Combinació les situacions que
s'imagina amb la relaxació més
jerarquies. Crea un condicionament
Relax
⋅ 0− 15 USA si l'ansietat és inferior podem fer
l'DS
⋅ No començarien a presentar situació
ansiògena no més de 25 USA
Imatge mentre (5− 10 seg) USA pregunta. Ex.
Imaginar−se una llimona poc temps es pregu nta el
nivell d'asnietat
Comentari (ulls oberts)
Un cop lis és fàcil imaginar−se escenes tornem a
concentrar−nos en la relaxació (2− 3 minuts) (mà)
(pot moure el dit d'una mà per dir−te que està
relaxat)
Primera situació de la jerarquia molt senzilla per
assegurar−nos l'èxit imaginació (5− 7 seg)
Preguntem el nivell ansietat USA
Relaxació directament
Imaginació (10− 15 seg si USA baix) lo mateixa
situació. Si l'USA ha esta baix molt temps sinó el
mateix temps d'abans
Relaxació ...
Quan es passa a un altre ítem? Quan l'USA fos 0 o
molt baix com a l'inici
• Fins 2 cops 0 USA seguides
• Fins 3 cops a partir ítem 7.8
Quan es deixa de practicar un ítem?
−−> Depèn si són els ítems inicials només de 3 − 4
12
cops o 6−8 (ítems més difícil) si no 0 USA
Duració ?
−−> 20− 40 minuts
Propera sessió?
−−> Començem pel ja aconseguit i només un de nou
DS en imaginació després in vivo com farem la
combinació
Primers ítems en imaginació després in vivo
Fer tota la imaginació primer i després in vivo
• Alternant
• Primer imaginació després in vivo
• DS d'enfrontament (Wolfiled)
5·3.− INUNDACIÓ IMPLOSIÓ (Tècniques
dexposició intenses)
Característiques comuns
⋅ Exposició
• Intenses
• A quan més estímuls millor
• No es diu que es suprimeixin els
símptomes (no et relaxis, ves a sentir
l'ansietat)
• Esperar la reducció espontània de
l'ansietat
• INUNDACIÓ
⋅ In vivo ( o imaginació dels estímuls que es
relacionen directament amb l'inici) amb la
situació inicial traumàtica
• IMPLOSIÓ
⋅ En imaginació. Estímuls hipotetitzats,
elements associats (coses que podríen
passar)
⋅ Stampfl −−> reactivació en la memòria de
successos traumàtics
• El comportament simptomàtic és
l'intent per reduir o eliminar
l'impacte del record de situacions
condicionades
• Els mecanismes de defensa segons
aquest no deixen de ser conductes
d'evitació
⋅ Similituds amb la intenció paradòxica
6.− INTENCIÓ PARADÒXICA (tècnica
13
d'exposició)
Frankl: ansietat anticipatòria, profecia autocomplida
(sense voler ho provoca)
Búsqueda activa del que es desitja que desapareixi
(que encara en tinguis més)
Quan no hi ha lluita l'ansietat baixa
Només es treballen components de l'activitat
simpàtica (ereutofòbic −−> por a posar−se vermell,
sudoració, tremolors, palpitacions)
No es treballa quan hi ha mareig, nàusees,
sensacions d'irrealitat (millor no aplicar−se perquè és
molt possible que no funcioni)
No comprensió, no racional (no tenen explicació
racional)
Contraris a les expectitatives
TÈCNIQUES PARADOXALS
Cicle símptoma −−> solució
INSOMNI
Diferents causes per ex: depressions majors amb
això no es podrà fer res. Només quan es tracta de
l'insomni psicofisiològic o après
−−> ansietat, stress
Dedicar−se temps a un mateix
Fer el mateix a un altre rítme
Horaris regulars (oscil·lació màxima una hora). Entre
hores: les 11 i la 1, és a dir és millor que no hi hagi
activitat intensa prèviament
No migdiada. Sinó insomni entre les 14 i les 16 uns
10− 20 minuts si té problemes d'insomni
Fer exercici físic (suau i millor no abans d'anar a
dormir)
Evitació del café, cacau, cocacola de 4 a 7 hores
abans d'anar a dormir ( sino hi ha insomni fons a 3
cafès no després de les 16 hores de la tarda)
14
Limitació o evitació alcohol les 6 hores abans
d'anar−se a dormir
• Augmenta la irritabilitat
Limitació del tabac (< 10− 15 cigarrets diaris)
• Nicotina és un estimulant (associa
una situació amb un estímul)
• Dificultats respiratòries amb
despertars nocturns
No drogues perquè provoquen idees paranoides i no
deixen dormir
Rutines prèvies
Sopar 2 hores abans d'anar−se a dormir, menjar no
molt copiós
Condicions ambientals: soroll, llum, temperatura (
les millors condicons possibles)
No mirar el rellotge (donar−lo la volta perquè no el
pogui mirar i neguitejar−se) mirar−lo augmenta
l'ansietat
Aixecar−se a llegor un llibre ja llegir (no picar, no
veure la televisió, ...) 5 o 10 minuts tornar−se a
estirar −−> es molt útil amb un insomni après
No esforçar−se en dormir (no t'adromis que jo ara
vinc eh)
Tècniques de relaxació
Valeriana
Finestra de la son (acota el temps que realment pot
dormir)
• mai pot ser inferior a les 5 hores
(mai abans de l'hora que li diem i es
va ampliant)
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
TÈCNIQUES PARADOXALS
• No esforçar−se en dormir
• La finestra
• Aixecar−se
• Llegir (un llibre no interessant)
Vídeo seminari Josep Castillo
15
Fòbia social + Trastorn de Personalitat per
Dependència.
Tècnica de l'exposició.
⋅ Reconeixement de l'esforç
⋅ Dirigir però deixar marge de preguntes
obertes, perquè ell sigui el que fa les coses,
el que explica
⋅ Reconèixer el que surt bé
⋅ Saber tallar al pacient si aquest ens
interromp
⋅ Reexposició
⋅ No dir tinc i deus substituir aquestes
paraules per altres.
⋅ Treball cognitiu, no només conductual,
perquè cal donar sentit al que ha de fer i
canviar.
7. TÈCNIQUES DE CONDICIONAMENT
OPERANT
⋅ Conducta operant: tot el comportament
actiu, conducta que altera el medi.
⋅ Perspectiva funcional: la conducta operant
es basa en l'anàlisi funcional, que és el
comportament basat en les seves
conseqüències.
⋅ Aplicació de forma immediata: totes les
tècniques operants tenen més efectivitat si
s'apliquen en la immediatesa.
⋅ Explicació verbal
7.1. TÈCNIQUES OPERANTS PER A
DESENVOLUPAR I MANTENIR
COMPORTAMENTS.
7.1.1. Reforçament (augment de la probabilitat)
⋅ Positiu (administració)
⋅ Negatiu (retirada de l'estímul aversiu)
Més resistents a l'extinció:
⋅ Reforçament continu: cada vegada que passa
un comportament jo el reforço.
Reforçament intermitent: reforço de tant en tant.
Continu < intermitent.
⋅ Fixe < variable.
⋅ Extrínsec < intrínsec
El programes normalment primer són extrínsecs i
després intrínsecs, ja que la persona és qui ho ha de
veure.
16
⋅ Primaris < generalitzats.
Autenticitat: és molt important a l'hora de donar
reforços.
7.1.2. Emmotllament (aproximacions successives)
Aprenem les coses poc a poc. Tots els inicis de
comportament els fem per emmotllament formar
comportaments nous.
7.1.3. Encadenament (pregunta examen
seguríssissima)
Connectar comportaments ja apresos.
Selecció d'objectius constructius. Excepció:
comportaments perillosos, destructius.
Ex: deixar de fumar... deixar−ho i guardar els diners
que et gastaries si compressis tabac i comprar−te
alguna cosa amb aquests diners.
7.2. TÈCNIQUES PER REDUIR I ELIMINAR
COMPORTAMENTS
⋅ Extinció: retirar el reforç.
Es deixa de reforçar alguna cosa que es reforçava.
Ex: mare que cada dia li compra alguna cosa al seu
fill. Ho deixa de fer, ell primer es queixa, quan veu
que no li serveix de res, deixa de queixar−se, però
segurament al cap d'un temps ho tornarà a intentar
recuperació espontània.
Aquesta tècnica s'aplica combinada amb altres de
reforçament, per tal d'extingir alguna cosa però
reforçar−se una altre.
Ex: noi que ve perquè es passa tot el dia mirant la
televisió. Vol deixar de veure−la, però el problema
és que no té res millor a fer, per tant cal extingir
aquesta costum sempre i quan es potenciïn altres
activitats.
⋅ Reforçament diferencial de taxes baixes:
conducta més espontània però que es du a
terme en excés, cal veure quan cal fer la
conducta, per tant, no hem d'extingir−la del
tot.
⋅ Reforçament diferencial d'altres
conductes: reforçar qualsevol altre
comportament que no sigui el que es vol
17
extingir.
Ex: autista que sempre es dóna cops al cap, cal
reforçar altres comportaments perquè deixi de fer
aquest, ja que extingir−lo sense reforçar−lo i sense
potenciar algun altre és molt difícil.
⋅ Reforçament de comportaments
alternatius: amb l'autista, si vull que no
s'aïlli només el reforço quan està amb gent.
Si aquestes tècniques no tenen èxit... (per ordre)
(són càstigs):
⋅ Cost de resposta o càstig negatiu:
eliminació d'un reforçador positiu després
d'un comportament.
Ex: multa per aparcar malament et treuen diners, que
és el cost que pagues.
⋅ Temps fora: es retira l'accés al reforçament
durant un temps.
Ex: surt de la classe, ves a la teva habitació.
És important explicar el per què.
Mai ha ser un temps llarg (diferent de l'extinció), ha
de ser breu entre 1 i 5 minuts, màxim 15.
⋅ Sadollament (saciación): presentació d'un
reforç de forma intensa.
Hi ha dos formes:
◊ Emissió d'un comportament de forma repetida:
pràctica negativa.
Ex: deixar de fumar fumar molt i molt seguit.
◊ Proporcionar reforçadors reforçar molt i molt fins
que es cansi.
♦ Sobrecorrecció
♦ Restitució: restauració de l'ambient a un esta millor.
Ex: nen que pinta les parets, se li diu que no ho faci, ho
continua fent, en comptes de dir−li que netegi només la seva
part se li diu que netegi tota la paret el problema és que no
aprèn res.
♦ Pràctica positiva: repeticions de la conducta desitjable.
Ex: en el nen anterior: donar−li un mural i que el pinti.
7.3. TÈCNIQUES QUE AUGMENTEN I/O
DISMINUEIXEN CMPORTAMENTS
18
◊ Economia de fitxes:
⋅ Sistema de reforçament en el que
s'administren fitxes com a reforç immediat i
que posteriorment es canvien.
Ex: al cole quan et donen gomets.
⋅ Reforç positiu.
⋅ Càstig o cost de resposta: es poden treure
fitxes.
◊ Conductes conductuals:
⋅ S'utilitza per argumentar el compromís.
⋅ Relació dels objectius i de les seves
conseqüències.
◊ Control d'estímuls:
⋅ Hi és quan hi ha una alta probabilitat de que
un comportament es doni en presència d'un
estímul.
Ex: cocaïna: evitar durant un temps les relacions socials
asociades.
8. CONDICIONAMENT ENCOBERT
Sensibilització encoberta càstig positiu en imaginació.
◊ Modelatge encobert: imaginar−se un model que fa
aquest comportament una mica millor: pensar que
anirà bé, ser positiu.
10. ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS
⋅ Antecedents
• Zygler i Phillips. Ansietat +
Habilitats Socials
♦ Menor duració estància
♦ Menor taxa de recaigudes
♦ Millor predictor que el
diagnòstic o el tractament
rebut.
• Wolpe: conducta assertiva (per ell és
la habilitat social)
• Moreno: psicodrama
⋅ Influència de...:
• Infantesa (modelatge dels pares,
reforç o càstig, grup d'iguals...)
• Influència de la situació
Ex.: molta habilitat amb nens, poca amb dones.
Habilitats en situacions concretes.
• Context cultural (distància
interpersonal canvia en les diferents
cultures...)
• Aportació d'un estil únic d'interacció
19
(actituds, valors, creences...)
⋅ Dimensions:
• Iniciar i mantenir converses (hi ha
persones que els hi costa una de les
dues coses o les dues).
Ex.: Vull conèixer gent nova però no se com...
• Parlar en públic.
• Expressió d'amor o afecte.
• Defensa dels propis drets.
• Demanar favors.
• Rebutjar peticions (saber dir no).
• Expressió d'opinions personals,
inclòs el desacord.
• Expressió de molèstia o enuig.
• Disculpar−se o admetre ignorància.
• Petició de canvis de comportament
en altres persones.
• Afrontament de crítiques.
⋅ Elements:
• Entrenament en habilitats socials
(comportaments concrets).
• Disminució de l'ansietat tècniques
de relaxació.
• Reestructuració cognitiva per
exemple a saber dir no, discutir...
• Entrenament en solució de
problemes.
⋅ Procediment:
• Àrees amb dificultat (ex.: congrés
d'estudiants).
• Anàlisi del motiu (ansietat, cognició,
estat emocional...)
• Informació.
• Entrenament en relaxació.
*Fotocòpia: Sistemes de creences comú + Distinció de
respostes
⋅ Assaig de conductes. Procediment: (és
similar a un role− playing)
• Assaig de conducta
♦ El pacient es representa a ell
mateix o a una altra persona
amb la que té algun
problema, per tant, és com
una situació real per ell.
♦ Abans de fer l'assaig s'ha de
preparar molt bé, el pacient
és qui sap com és la situació
i com es comporta ell i
l'altre persona, tant a nivell
verbal com no verbal.
20
♦ Es fa i després es comenta.
• Modelatge: fer un comportament en
comptes d'explicar−lo, a vegades és
més fàcil.
♦ Les persones que fan
l'activitat han de tenir una
edat semblant a les de la
situació real.
♦ I el mateix sexe.
• Model màster persona que ho fa
exacte, perfecte.
• Model coping enfrontament va
millor per l'exercici.
• Una altre forma simbòlica: veure
l'actitud d'una persona i aplicar−ho
de forma simbòlica.
⋅ Instruccions donar informació.
⋅ Retroalimentació− reforçament:
• Conducta enlloc de persona.
Que la informació es dirigeixi al comportament (què fa) i no
a la persona (ets...) que fa l'exercici.
• Quins elements es faran (concretar
prèviament què observar).
• Que la informació sigui específica.
• El feed− back es fa directament a la
persona.
• Qui primer fa el feed− back es
l'actor.
• Primer es comenta allò positiu.
• Després es fan suggeriments de
millora.
• La impressió és subjectiva: jo crec...
a mi em sembla...
⋅ Tasques per casa.
⋅ Components:
• No verbals representen el 70% de la
informació que es transmet:
♦ Mirada
♦ Expressió facial
♦ Gestos
♦ Postura
♦ Orientació (del cos)
♦ Distància− contacte físic
• Paralingüístics
Frase de la setmana: expressar desacord sense que l'altre
s'enfadi.
Vídeo teràpia de grup de parelles.
Tècnica: un diu el que sent i la parella l'escolta sense
interrompre; després aquesta explica què ha entès.
21
Seguidament es fa el mateix amb l'altre persona. Es fa servir
quan les persones ja porten cert temps anant a teràpia.
*Quin tamany ha de tenir un grup?
◊ 8 o 10 persones com a màxim.
◊ Despèn del diagnòstic.
◊ Al principi de les sessions és ideal que hi hagi dos
terapeutes portant el grup.
Trastorn límit de personalitat. Un dels homes té aquest
trastorn i repeteix constantment segueixo fatal. Cal concretar
què vol dir per ell fatal, què no ha canviat des de que va a
teràpia i què si ha canviat. Com a terapeutes és important no
desanimar−se. LA persona ha de reconèixer quins passos ha
fet i si no ho fa cal que el terapeuta ho verbalitzi.
Quan hi ha una persona que ve tard sistemàticament a la
sessió de grup cal preguntar−li per què, el motiu, la seva
organització del temps 8si el terapeuta valora el temps, els
pacients també ho faran). Cal demanar que diguin que
faltaran, que s'excusin.
Si la persona afirma que la teràpia no li serveix de res cal
explicar que si ella no s'activa assistir a teràpia no li servirà
de res i preguntar−li què està fent ella.
TERÀPIA COGNITIVA
Intent d'equilibri entre la comprensió i l'acció.
Pots comprendre una situació però no solucionar−la, saber el
per què de les coses no és suficient. Perquè es donin canvis
un ha de ser actiu.
Beck i Ellis són els autors més representatius de la teràpia
cognitiva. Els dos tenen formació analítica, per això el
cognitivisme fa servir termes del psicoanàlisis.
Karen Horney (humanista) també té molta influència i parla
de que la persona ha de ser flexible, no dogmàtica. Un signe
de trastorn mental és la rigidesa.
Adler parla de que perquè una persona sigui psicològicament
sana ha de tenir interès social sentiment de comunitat. Els
objectes socials són necessaris per ser sa.
Rogers fa referència a l'autoacceptació incondicional, al
benestar propi i dels demés sense avaluar constantment.
Ellis, que era filòsof, també té influència dels terapeutes de
conducta perquè ell anava a teràpia per problemes de
timidesa.
22
Els estoics, que eren filòsofs egipcis, influeixen en Ellis dient
que les persones no es pertorben pels fets sinó per la manera
com els perceben.
La teràpia sistèmica també influeix en Ellis.
ELLIS
Tres pilars:
♦ Emocions.
♦ Cognicions.
♦ Comportaments.
que poden ser apropiats o inapropiats per aconseguir
objectius.
Ex. sentiments:
⋅ mania: sentiments inapropiats
⋅ tristesa: apropiat
⋅ enfadat: depèn
⋅ deprimit: depèn, però si s'allarga és
inapropiat.
*Positiu i negatiu no vol dir apropiat o inapropiat.
Ex. comportaments:
⋅ fòbies: inadequat.
Els pensaments es distingeixen entre racionals (preferències
o desitjos) o irracionals (necessitats absolutes).
Fotocòpies Habilitats Socials. Ex. de pensaments racionals i
irracionals. Creencias. Les cursives són irracionals i eles
normals són racionals.
FILOSOFIA SUBJACENT
Actituds racionals que la terapia fomentaria
◊ Interès per un mateix
◊ Interès social
◊ Autodirecció
◊ Tolerància a la frustració
◊ Foment de la flexibilitat (tècniques)
◊ Acceptació de la incertesa
◊ Compromís creatiu
◊ Pensament científic (tots fem hipòtesis que les
podem contrastar amb la realitat)
◊ Autoacceptació dels propis límits
⋅ Content d'estar viu
⋅ Capacitat per divertir−se
23
⋅ No valoració global, no part dels altres
⋅ Intent de gaudir enlloc d'autoavaluar−se
◊ Assumir riscos
◊ Hedonisme (capacitat de disfrutar de les coses)
◊ No utopisme
◊ Autorresponsabilitat (equilibri control extern−
intern)
PROCÉS de la Teràpia Racional Emotiva
◊ Avaluació
⋅ Quins són els factors interns i quins són els
factors externs
⋅ Anàlisi funcional (circularitat què passa
abans i que passa després del problema)
⋅ Preguntes
⋅ Exigències
⋅ Obligatorietat
⋅ Catastrofisme
⋅ Baixa tolerància a la frustració
⋅ Autoavaluació global
⋅ Síntomes primaris o secundaris
◊ Insight racional emotiu relacionat amb el que un
pensa
⋅ Que les persones s'adonin de la influència
important de les cognicions −−> A
(aconteixement activador)−B (pensament
acció) −C (conseqüència)
⋅ Interpretació de les primeres experiències i
com influeixen aquestes en la meva
experiència actual
⋅ No n'hi ha suficient amb conéixer sinó que
hi ha d'haver un treball constant i dur
◊ Anàlisi de les creençes que té la persona
⋅ Por a perdre la identitat, a no ser autèntic
Frase de la setmana: fer el senzill.
⋅ Anar a poc a poc al fer les coses.
⋅ No descartar tècniques senzilles que poden
ser més eficients que altres més complexes.
Vídeo Trastorn Paranoide de la Personalitat− Depressió.
24