verdi para todos

L’AUTOR I LA SEUA OBRA
Carlo Goldoni. Apunts biogràfics
VERDI PARA TODOS
El “Moliére venecià”, el “Pintor de la Natura” com li va anomenar Voltaire, Carlo Osvaldo Goldoni, naix a Venècia el 25 de febrer de 1707 a
una família típicament burgesa -el iaio, notari de gran fortuna; el pare,
metge- però amb greus dificultats econòmiques. És l’any de la Derrota d’Almansa, en la qual el Regne de València perd els seus furs.
LA TRAVIATA
En 1716 inicia els seus estudis amb els jesuïtes en Peruggia. Als 14
anys els abandona per a unir-se a un grup de teatre còmic ambulant.
Als 16 anys, ingressa en la facultat de Dret en Pavia, de la qual és expulsat dos anys després per haver escrit una violenta sàtira (El colós)
contra les dones i famílies de la noblesa d’esta ciutat.
Entre 1728 i 1729 va treballar com a ajudant del secretari del canceller
criminal de Chioggia, illa de pescadors al sud de Venècia on sa mare
s’havia instal·lat. Continua els seus estudis a Mòdena, abandonant-los
una vegada més para exercir com a ajudant en els tribunals de Chioggia i Feltre. Per fi, en 1731, es llicencia en Dret, a Pàdua, poc després
de la mort de son pare, i inicia la seua professió en l’advocacia a
Venècia. Ja li somreia l’èxit, quan una nova intriga amorosa més comprometedora que les de costum, amb tia i neboda al mateix temps, li
obliga a anar-se’n de la ciutat i dirigir-se a Milà.
En 1734 coneix Giuseppe Imer, actor i empresari i entra en la Companyia de Teatre Sant Samuele de Venècia, ciutat a què va tornar i
en la qual es va establir. La seua producció, com a poeta oficial de
la companyia, va comprendre interludis còmics, tragèdies i tragicomèdies. Eixe any va representar Belisarius, la primera tragicomèdia
escrita per Goldoni.
Guía Didáctica
En 1736 es casa a Gènova amb Nicoletta Conio. La seua dona exercirà
de fre, li ajuda a dominar el seu temperament malgastador i aficioVERDI PARA TODOS TEATRO PRINCIPAL DE CASTELLÓN
Versión de José Miguel Sanz
nat
en excés
lesy 12:30h
festes i al joc, però no aconseguix controlar
seua
12
de febrero
de 2016 ·a10:30
Orquesta Lírica la
de Castellón
Dirección musical de Carlos Pascual
guia didactica_VERDI.indd 1
09/02/2016 17:19:12
GUÍA DE PRODUCTOS
1º PRIMARIA
lenguaje, matemáticas,
ciencias naturales y sociales
Per tenece a
Competencia
lectora
Vacaciones
in English
Escritura
Lengua
evolución
Mates
evolución
Operacions i
Problemes
guia didactica_VERDI.indd 2
Cuaderno
colorear
Educació
infantil
Mayúsculas
Educación
infantil
Estimulación
cognitiva
Competència
lectora
Majúscules
09/02/2016 17:19:52
VERDI PARA TODOS:
LA TRAVIATA
GUÍA DIDÁCTICA
REDACCIÓN: JOSÉ MIGUEL SANZ
Coordinación Técnica de la Guía:
Sofía Grande (Didáctica - CulturArts)
guia didactica_VERDI.indd 3
09/02/2016 17:19:56
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
VERDI PARA TODOS: LA TRAVIATA
José Miguel Sanz García
“Verdi para todos: La traviata” trata de transmitir a los jóvenes las emociones que genera la ópera a través de la selección de arias y fragmentos de
ópera y zarzuela, vinculados a través de un guión que incida en el complejo proceso de montaje de una ópera, descubriendo compositores, oficios, y
tipos de voz que aparecerán en la representación. Por lo que, más que un
acercamiento a la historia y evolución de la ópera, la audición busca la manera de oír una ópera, a través de su proceso de puesta en escena. La ópera
se presenta como una representación de arte total en la que participan actores, cantantes, figurinistas, escenógrafos y músicos... tratando de conmover
y emocionar a través de la música, la puesta en escena y la historia de sus
personajes.
Se ha creado el guión pensando en la propia estructura de la ópera, proponiendo una audición fraccionada en tres actos. El primer acto simula un casting en
el que los cantantes, interpretados por la soprano Estíbariz Ruiz, el tenor Gonzalo Manglano y el barítono Manuel Mas, aspiran a ser los protagonistas de una
producción operística, y en el que los propios niños actúan de jurado. El segundo acto muestra las posibles combinaciones de voces y los roles que suelen
desempeñar cada una, así como los diferentes oficios que intervienen en una
representación operística. Finalmente el tercer acto pone en escena la representación de una ópera, a través
de una selección de La Traviata de
Verdi. Todo ello representado con
el ir y venir de los utilleros que disponen el atrezzo, las indicaciones
de la directora escénica interpretada por la propia, la supervisión
de los directores artísticos y musicales, y la interpretación de la
propia Orquesta Lírica de Castellón, bajo la dirección del maestro
Ilustración 1: Cartel del estreno de La traviata
Carlos Pascual.
4
guia didactica_VERDI.indd 4
09/02/2016 17:19:57
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
El gusto artístico de Verdi, su sensibilidad para captar lo natural, lo
sencillo, lo luminoso, lo diáfano, le
ha llevado a crear, dentro de la tradición operística, un teatro musical
de nuevo cuño... Verdi es el auténtico gran maestro de este estilo de
Ilustración 2: Firma de Giuseppe Verdi
dramaturgia musical, que intenta
describir a base de tonalidades el
proceso anímico global y que precisamente por esto es más lírico que dramático
musical. Verdi se mueve en un mundo que impulsa la acción dramática con medios
rigurosamente musicales, con formas de rígida construcción musical y cerradas en
sí mismas, y esto, en mi opinión, es algo completamente actual y aún futurista.
FORTNER, W. (1951): Opiniones de compositores europeos sobre Verdi. Melos, (2).
La obra
La traviata es una de las óperas más populares de todos los tiempos. Como
escribiera René Leibowitz, “casi podríamos apostar que no transcurre un día
al año sin que obras tales como La Traviata, Rigoletto o Aida sean escuchadas
aquí y allá, en varios teatros a la vez”.
Escrita a partir del libreto de Francesco María Piave (1910-1876), a
partir de La dama de las Camelias, de Alejandro Dumas, hijo
(1824-1895), la acción nos sitúa
en la misma época en que se escribió y representó, al igual que
la novela en que está basada.
Su estreno fue un fracaso, por
lo que se modificó la época de
ambientación, transportándola
a la época de Luis XIV, si bien en
la actualidad vuelve a represen- Ilustración 3: Alejandro Dumas, hijo
5
guia didactica_VERDI.indd 5
09/02/2016 17:20:00
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
tarse en la época de Verdi. Como señala Roger Alier, fue una cuestión de evasión de derechos de autor, la que motivó que, al escribir el libreto de la ópera que
Verdi quiso componer sobre la novela de Dumas, se cambiaran los nombres de
los protagonistas (tan endebles eran todavía entonces las bases legales que
protegían los citados derechos). Marguerite Gautier pasó a ser Violeta Valéry;
Armand Duval pasó a ser Alfredo Germont. No era el primer cambio que experimentaban esos nombres: en la novela Dumas explicaba acontecimientos vividos
por la cortesana que, había conocido, llamada Marie Duplessis, y el protagonista
masculino era el propio Alexandre Dumas (y por esto, en la novela el protagonista tenía las mismas iniciales, A. D., del autor del relato).
La obra fue estrenada en el Teatro La Fenice, de Venecia, el 6 de marzo de 1853,
estrenándose en España en el Teatro Real de Madrid el 1 de febrero de 1855.
Ilustración 4: Teatro La Fenice
6
guia didactica_VERDI.indd 6
09/02/2016 17:20:01
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
El argumento
El telón se alza sobre el lujoso salón parisino
de Violetta Valéry donde transcurre una fiesta.
Le presentan a un joven poeta, Alfredo, y en el
brindis queda ya patente el amor que él siente
hacia ella, que se manifiesta cuando Violetta
sufre un acceso de tos causado por la tisis que
está avanzando en su organismo. Durante una
conversación el poeta le declara su amor y ella,
aunque recelosa de lo que pueda suponer el
amor para una mujer en su estado, lo convoca para el día siguiente. Cuando todos abandonan la casa, Violetta queda turbada por las
palabras de Alfredo, un hombre que verdade- Ilustración 5: Portada de la edición
ramente la quiere a ella, que no deja de ser una de la Ed. Ricordi
cortesana. El idilio prosigue con la felicidad de
ambos, pero el padre de Alfredo, Giorgio Germont, se presenta ante Violetta para
pedirle que sacrifique su amor porque, de lo contrario, la hermana del poeta no
podrá casarse con un joven de una familia burguesa, si éstos tienen noticia de la
relación de Alfredo con una cortesana. Ella lo comprende y decide sacrificarse,
abandonando a Alfredo, a pesar del terrible dolor que le supone. Violetta vuelve
a su vida anterior, como amante del barón Douphol, pero Alfredo, desoyendo los
consejos de su padre, la sigue al instante y la localiza en casa de su amiga Flora;
allí, Alfredo juega a las cartas y gana una crecida suma a Douphol. Cumpliendo lo
prometido, Violetta miente y dice que ama a éste. Alfredo no puede reprimirse y
la insulta públicamente, arrojándole a los pies el dinero que acaba de ganar en el
juego. El padre de Alfredo se presenta y recrimina a éste su conducta; Douphol,
por suparte, desafía al poeta a un duelo.
Violetta, gravemente enferma ya por la tuberculosis, recibe una carta de Germont
que le anuncia el retorno de Alfredo, exiliado a raíz del duelo, que no tuvo consecuencias mortales. Ella, a punto de expirar; cree revivir cuando aparece Alfredo,
el cual, ahora, conoce la verdad por las explicaciones de su padre. Pese a todo, la
enfermedad es irreversible y Violetta muere en los brazos de Alfredo.
7
guia didactica_VERDI.indd 7
09/02/2016 17:20:01
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
Sobre el autor
Verdi tuvo en su infancia una formación mediocre, que mejoró cuando un comerciante
de granos de su localidad, Antonio Barezzi,
intuyendo en él cualidades musicales sobresalientes, sufragó sus estudios y fomentó las
relaciones amorosas del joven Verdi con su
hija Margherita. Luego sufragó sus estudios
en Milán y, aunque no fue admitido en el conservatorio por su edad, realizó sus estudios
con ahínco, logrando llamar la atención del
empresario de la Scala de Milán, Bartolomeo
Merelli, quien le encargó sus primeros títulos,
Oberto, que tuvo éxito, y una ópera bufa, Un
giorno di regno (1840), que fracasó. La coincidencia de este fracaso con la muerte sucesiva
Ilustración 6: Retrato de Margheride sus dos hijos y de su esposa Margherita le
ta-Barezzi
provocaron fuertes deseos de abandonar la
carrera, pero el empresario Merelli lo presionó
para que estrenara una ópera de tema bíblico (para la Cuaresma de 1842): Nabucco, que obtuvo un sonoro éxito en Milán y consagró la carrera de Verdi.
Animado por el triunfo quiso repetirlo con I Lombardi (1843), pero fue con Ernani
(1844) como logró afianzar su carrera; el éxito del joven compositor en la Italia
ocupada por los austríacos motivó que los patriotas usaran su apellido como
divisa: tras los «Viva Verdi» pintados por las paredes se escondían las siglas de
«Vittorio Emanuele Re D’Italia».
Verdi, cuyo origen campesino lo hizo siempre lento en sus progresos pero firme
en sus decisiones, adoptó la causa del llamado «Risorgimento» escribiendo óperas sobre temas de carácter falsamente histórico que ocultaban, en el fondo, una
invocación a la reunificación italiana (Attila, 1846, es un ejemplo claro). Pero muchas veces la perentoriedad de los contratos y los obstáculos impuestos por la
censura y por la inestabilidad económica de los empresarios impidieron a Verdi
dar mejores resultados en los años en que trabajaba como un poseso para cum8
guia didactica_VERDI.indd 8
09/02/2016 17:20:02
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
plir los plazos de entrega de sus obras (a esos años los bautizó de “anni di galera”,
es decir, años de presidio) y en los que su rendimiento artístico a veces fue escaso
con óperas poco atractivas, como Alzira (1845) o Il corsaro (1848).
Hacia 1850, el talento de Verdi fue madurando y evolucionando. Dejó las antiguas
historias de capa y espada con trasfondo patriótico, para abordar un tipo de ópera
narrativo con mayor atención a la psicología de los personajes. La adaptación de un
drama de Victor Hugo sobre la disipada corte de Francisco I de Francia hizo nacer un
tipo nuevo de ópera con Rigoletto, drama construido en torno a un protagonista jorobado con una doble personalidad malvada y bondadosa, algo que hasta entonces
nadie salvo Mozart había sido capaz de dibujar en una ópera.
Verdi repitió la hazaña en Il trovatore (1853) y la redondeó aún más al crear su
siguiente ópera en torno a una figura doblemente proscrita de la vida social: por
su profesión de cortesana y de enferma de tisis. Esta obra, La traviata, basada
en la narración de Alexandre Dumas hijo, marcó el zénit de los éxitos de Verdi
en la segunda parte de su carrera, y elevó su cotización internacional. La Ópera
de París se apresuraba a abrir sus puertas para su siguiente ópera, Les Vepres
siciliennes (1855), y Roma daba un precario cobijo moral a su brillante Bailo in
maschera (1859), prohibido por la histérica censura napolitana.
Al entrar en la década de 1860, Verdi era ya un autor más que consagrado tanto
en Italia como en todo el mundo. Su matrimonio con su antigua amante e intérprete Giuseppina Strepponi lo llevó a preferir una vida retirada, cultivando la
tierra en su población natal y tratando por un breve momento de dar su apoyo
al movimiento nacional italiano
como senador de la nueva monarquía de los Saboya. Desengañado
de la política, estrenó en la lejana
San Petersburgo una nueva adaptación de la tragedia romántica
española, La fuerza del destino,
del duque de Rivas, en 1862, y finalmente compuso para la Ópera
de París otra pieza muy efectiva,
Don Carlo, sobre una tragedia de
Ilustración 7: Retrato del joven Verdi
Schiller.
9
guia didactica_VERDI.indd 9
09/02/2016 17:20:02
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
La apertura del Canal de Suez llevó a Egipto
a demostrar su potencial económico y cultural por lo que asoció el acto a la inauguración
de una ópera, Aida. No estuvo a tiempo para
la inauguración del canal, pero fue estrenada dos años más tarde con un éxito universal
que todavía perdura. Verdi tenía la intención
de retirarse después del éxito de esos dos últimos títulos, y de haber escrito su monumental
Réquiem en honor al poeta Manzoni (1874),
pero la empresa editora Ricordi, propietaria de los derechos de autor de casi todas las
óperas importantes, quería obtener de Verdi
nuevos títulos que supusieran nuevas oleadas
positivas desde el punto de vista económico.
Ilustración 8: Retrato de un maduro
Un compositor y libretista, Arrigo Boito, se enVerdi
cargó de ir «seduciendo» al compositor ofreciéndole temas basados en Shakespeare, de
los que Verdi extrajo, después de una lenta preparación, sus dos últimas óperas:
Otello (1887) y Falstaff (1893).
Verdi trató todavía de elaborar un nuevo lenguaje musical que practicó en sus últimos años, en sus cuatro piezas sacras. Pero la muerte de Giuseppina Strepponi,
en noviembre de 1897, anuló definitivamente la hasta entonces incólume vitalidad del compositor, que murió en el Grand Hotel de Milán, el 27 de enero de 1901.
ALIER, R. (2007): Guía universal de la ópera. Barcelona: Ma non troppo, pp. 878-879.
PARA SABER MÁS
AA.VV. (2001): La discoteca ideal de la ópera. Barcelona: Planeta.
ALIER, R. (2007): Guía universal de la ópera. Barcelona: Ma non troppo.
JACOBS, A. & SADIE, s. (1984): El libro de la ópera. Madrid: Rialp.
OSBORNE, R. (1978). Verdi. Barcelona: Salvat.
PHILLIPS-MATZ, M.J. (2001): Verdi. Una biografía. Barcelona: Paidós.
10
guia didactica_VERDI.indd 10
09/02/2016 17:20:03
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
APROXIMACIÓN AL
Contexto sociocultural
La producción verdiana abarca más de cincuenta años desde el estreno de “Oberto” en 1839 y “Falstaff” en 1893. En este amplio marco cronológico, Verdi demuestra una continua evolución artística paralela al desarrollo convulso de los acontecimientos históricos y sociales que azotan Italia.
Durante los primeros años del “Ottocento”, el creciente nacimiento de la burguesía
busca alianzas con trabajadores industriales y campesinos para evitar el retorno al
Antiguo Régimen, fruto de un proceso de industrialización, innovación tecnología e investigación científica, que avanza frenéticamente, y que aleja progresivamente a la aristocracia del poder político.
El arte y la música utilizan un lenguaje más vinculado a los dramas, las pasiones,
volviéndose más sensible y expresivo con el fin de comunicar al público un mensaje de resistencia a la opresión moral latente en aquellos años con la ocupación
austríaca. En este sentido, el artista, el compositor, deja de trabajar por encargo a
las órdenes de un monarca o un noble y pasa a convertirse en un trabajador libre,
que expresa sus emociones a través de su música, conectando con el público que
asiste a las representaciones de sus obras en busca de comunión emocional.
El melodrama es la forma artística más adecuada para acoger este pensamiento
y Verdi, se convierte en uno de los grandes compositores que la hace suya para
expresar la necesidad de liberación nacional y desarrollo sociocultural. La producción verdiana coincidente con la época de mayor enfrentamiento político en Italia, está protagonizada por frases y coros que expresan los ideales de la liberación
nacional. El melodrama desarrolla una acción cómica o trágica a través de la interpretación no solo de actores sino de cantantes.
En el sentido moderno, el melodrama musical se vislumbra durante el Renacimiento italiano, cuando un grupo de músicos, intelectuales y artistas componentes de
la llamada Camerata Fiorentina, dieron luz a un nuevo género artístico en el que el
artista debía recitar cantando con acompañamiento musical. Las dos óperas significativas de esta nueva forma artística fueron Dafne de Jacopo Peri estrenada en
Florencia en 1598, y Euridice, estrenada en Florencia en ocasión de la boda de Maria de Medici y Enrique IV de Francia. Sin embargo, la obra que asume la estructura
11
guia didactica_VERDI.indd 11
09/02/2016 17:20:03
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
definitiva de melodrama musical es El Orfeo de Claudio Monteverdi, en la que ya
se incorporan recitativos, partes con coro y arias. Así el melodrama se convierte en
una de las formas de creación musical más complejas y exigentes desde el punto
de vista humano, creativo y económico, aunando varias disciplinas artísticas:
• la poesía relativa a los diálogos o monólogos recogidos por un libretista que
da forma a una acción cómica o dramática
• la escenografía en la que figurantes, diseñadores de vestuario, y técnicos de
las artes figurativas trabajan para dar el marco visual de la acción
• la recitación de los cantantes
• la música, la orquesta, cantantes y coro
• la danza
Es en el campo melodramático donde la obra verdiana implica un cambio de
mentalidad sobre la responsabilidad del compositor, que ahora se convierte en
dramaturgo, creador y en empresario de sí mismo, además de músico.
12
guia didactica_VERDI.indd 12
09/02/2016 17:20:04
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
NOTAS AL PROGRAMA
El Teatro Principal de Castellón acoge en febrero esta ópera en tres actos que
tuvo su primer estreno el 1853 en el Teatro La Fenice de Venecia con libreto
de Francesco Maria Piave —basado en La dama de las camelias de Alexandre
Dumas— y música de Verdi.
La Traviata es una obra atípica dentro del corpus operístico de Verdi por su
visión realista de la historia de Violetta, que en su lecho de muerte, evoca su
vida de cortesana y su sacrificio por amor. Huye de los grandes temas históricos y míticos —como en Nabucco o Aida— para adentrarse en un drama
psicológico que celebra la vida y las virtudes humanas a la vez que alza su
voz contra la hipocresía de la sociedad de clases. Por su enfoque moral y su
ambientación contemporánea en el París del siglo XIX —fue la primera ópera
en la que los actores vestían según la moda del momento, con esmoquin y
vestidos largos— no tuvo una buena acogida en sus primeras producciones.
Sin embargo, el paso de los años ha situado a La Traviata entre una de las
óperas más interpretadas y amadas por el público.
Elegancia y detallismo conceptual son los dos puntos fuertes de la escenografía, que es, sin duda, un valor destacado en este montaje de La Traviata. Tras un concurso realizado el pasado mes de octubre entre estudiantes
de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló, un jurado compuesto por
profesores de la EASD de Castelló y miembros del equipo de la OLCS seleccionó para esta producción el proyecto escenográfico creado por Alejandro
López, Yriana Ferrer, Patricia Sanz y Jasmine Matamoros —alumnos de Zoraida Nomdedéu, profesora de ‘Escenografía’ en los Estudios Superiores en
Diseño de Interiores—. Desde entonces, este grupo de alumnos trabaja codo
con codo con el director artístico y musical, Carlos Pascual, y la directora escénica Eugenia Corbacho como resultado de un convenio de colaboración
entre la EASD y la Orquestra Lírica en esta producción. Asimismo, la gráfica
anunciadora del espectáculo ha sido fruto de otro concurso, esta vez realizado entre los alumnos de Gráfica Publicitaria y ganado por Sara Castelló y
Abigail Tomás, dos jóvenes fotógrafas y diseñadoras que, inspiradas por sus
compañeros los diseñadores escenográficos, han sabido plasmar la voluntad
13
guia didactica_VERDI.indd 13
09/02/2016 17:20:04
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
estética de la producción en una imagen sugerente y atractiva para los carteles y programas de mano.
La OLCS es la primera orquesta profesional de Castellón que se especializa en
producciones líricas, desde Ópera y Zarzuela hasta Musical y programas Sinfónico-Corales. Tres son los valores por los que apuesta: la calidad, la juventud
y el concepto desde y para Castellón. Una familia de más de 130 artistas (instrumentistas, cantantes, actores, bailarines y un gran equipo de producción),
todos ellos jóvenes avalados por su titulación y proyección internacional, que
comparten los fuertes lazos de ser castellonenses. Todo ello bien engranado
para ofrecer lírica de la máxima calidad creada por y para Castellón.
Carlos Pascual, Director Musical
14
guia didactica_VERDI.indd 14
09/02/2016 17:20:07
Jose Miguel Sanz García
VERDI PARA TODOS:
LA TRAVIATA
Una introducción a la ópera
Dossier didáctico
GUÍA DIDÁCTICA
El presente dossier didáctico únicamente pretende ser un complemento
para que los jóvenes puedan aprovechas mejor la audición Verdi para todos: La traviata. Se distribuye en una
serie de actividades a realizar antes y
después de asistir en la audición. Es interesante que los alumnos las realicen
para reconocer determinados conceptos y recursos musicales mostrados en
la audición.
15
guia didactica_VERDI.indd 15
09/02/2016 17:20:08
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
ACTIVIDADES PREVIAS
Vamos a asistir a una audición que se llama Verdi para todos: La traviata, pero...
1. ¿Qué crees que es una ópera? Redacta una pequeña definición:
2. La ópera, como espectáculo tiene una serie de partes: ¿sabrías
reconocerlas uniendo los términos de la columna de la izquierda con las
definiciones de la derecha?
Obertura
Acto
...música instrumental entre dos actos...
......pieza con unidad propia, destinada a
ser cantada en solo dentro de una ópera...
...introducción instrumental de una ópera...
Recitativo
Aria
Entreacto
...pasaje cantado, de carácter esencialmente narrativo,
de una ópera, oratorio o “pasión”; la expresión dada al
texto es más importante aquí que la forma musical...
...cada una de las partes en que suele
dividirse una obra teatral o una ópera...
16
guia didactica_VERDI.indd 16
09/02/2016 17:20:08
Jose Miguel Sanz García
GUÍA DIDÁCTICA
3. Como ya habrás averiguado, la voz es la gran protagonista. Existen seis tipos principales de voces: ¿sabrías encontrarlas en la siguiente
sopa de letras?
4. Escribe las distintas voces que has encontrado:
5. ¿Sabrías ordenarlas de agudo a grave?
AGUDO
GRAVE
17
guia didactica_VERDI.indd 17
09/02/2016 17:20:10
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
6. La ópera suele representarse en teatros denominados alla italiana, un modelo de teatro surgido en Italia en el siglo XVII inspirado al
intentar evocar el teatro clásico. ¿Sabrías situar sobre la ilustración las siguientes partes de que se compone?
palcos patio de butacas foso de orquesta proscenio bambalinas
7. Asocia los nombres de las columnas siguientes, son compositores y obras que podrás escuchar en la audición:
Carmen
La flauta mágica
W. A. Mozart
F. Chueca
La traviata
G. Bizet
La Gran Via
P. Sorozábal
Katiuska
G. Verdi
8. En la lista aparecen algunas obras que son zarzuelas... ¿Sabrías
escribir una definición de zarzuela?
18
guia didactica_VERDI.indd 18
09/02/2016 17:20:10
GUÍA DIDÁCTICA
Jose Miguel Sanz García
ACTIVIDADES TRAS LA AUDICIÓN:
1. Hemos escuchado piezas de ópera y zarzuela de distintos momentos... ¿sabrías ubicar los diferentes autores en un eje cronológico?
2. En la audición habían ejemplos de zarzuela y de ópera: ¿Sabrías
señalar dos diferencias importantes?
ZARZUELA
ÓPERA
3. ¿Recuerdas qué tipo de voz ha interpretado...
Habanera de Carmen
Aria de Monostatos (La Flauta mágica)
Romanza de Katiuska
4. ¿Cuál ha sido tu pieza favorita?
19
guia didactica_VERDI.indd 19
09/02/2016 17:20:10
GUÍA DIDÁCTICA
VERDI PARA TODOS LA TRAVIATA
5. Trata de completar el siguiente texto:
La Traviata es una ............................ en ............................ actos escrita por Giuseppe Verdi, que cuenta la historia de Violetta Valéry, interpretada por una
............................ y Alfredo Germont, interpretado por un cantante con voz de
............................ . La obra comienza con una breve ............................ a cargo de la
orquesta, y tras alzarse el ............................ hemos podido viajar con la imaginación a un salón de ............................ donde transcurre el comienzo de la ópera.
6. ¿Qué es lo que más te ha gustado de la audición?
20
guia didactica_VERDI.indd 20
09/02/2016 17:20:10
VERDI PER A TOTS:
LA TRAVIATA
GUIA DIDÀCTICA
REDACCIÓ: JOSÉ MIGUEL SANZ
Coordinació Tècnica de la Guia:
Sofía Grande (Didàctica - CulturArts)
guia didactica_VERDI.indd 21
09/02/2016 17:20:11
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
VERDI PER A TOTS: LA TRAVIATA
José Miguel Sanz García
“Verdi per a tots: La traviata” tracta de transmetre als joves les emocions
que genera l’òpera a través de la selecció d’àries i fragments d’òpera i sarsuela, vinculats a través d’un guió que incidisca en el complex procés de muntatge d’una òpera, descobrint compositors, oficis i tipus de veu que apareixeran
en la representació. Per això, més que un acostament a la història i evolució
de l’òpera, l’audició busca la manera d’escoltar una òpera a través del seu
procés de posada en escena. L’òpera es presenta com una representació d’art
total en què participen actors, cantants, figurinistes, escenògrafs i músics,
tractant de commoure i emocionar a través de la música, la posada en escena
i la història dels seus personatges.
S’ha creat el guió pensant en l’estructura de l’òpera, proposant una audició
fraccionada en tres actes. El primer acte simula un càsting en què els cantants,
interpretats per la soprano Estíbariz Ruiz, el tenor Gonzalo Manglano i el baríton Manuel Mas, aspiren a ser els protagonistes d’una producció operística,
i en el qual els xiquets actuen de jurat. El segon acte mostra les possibles
combinacions de veus i els papers que solen exercir cada una, així com els
diferents oficis que intervenen en una representació operística. Finalment,
el tercer acte posa en escena la representació d’una òpera, a través d’una
selecció de La traviata, de Verdi. Tot això, representat amb l’anada i vinguda
dels encarregats que disposen
l’atrezzo, les indicacions de la
directora escènica interpretada
per ella mateixa, la supervisió
dels directors artístics i musicals,
i la interpretació de l’Orquestra
Lírica de Castelló sota la direcció
del mestre Carlos Pascual.
El gust artístic de Verdi, la seua sensibilitat per a captar el natural, el
senzill, el lluminós, el diàfan, l’ha
portat a crear, dins de la tradició Il·lustració 1: Cartell de l’estrena de La traviata
22
guia didactica_VERDI.indd 22
09/02/2016 17:20:11
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
operística, un teatre musical de nou
encuny... Verdi és l’autèntic gran
mestre d’aquest estil de dramatúrgia musical, que intenta descriure a
base de tonalitats el procés anímic
global i que precisament per això
és més líric que dramaticomusical.
Il·lustració 2: Signatura de Giuseppe Verdi
Verdi es mou en un món que impulsa l’acció dramàtica amb mitjans
rigorosament musicals, amb formes de rígida construcció musical i tancades en si
mateixes, i això, al meu parer, és quelcom completament actual i fins i tot futurista.
FORTNER, W. (1951): Opinions de compositors europeus sobre Verdi. Melos, (2).
L´obra
La traviata és una de les òperes més populars de tots els temps. Com va escriure René Leibowitz, “quasi podríem apostar que no transcorre un dia a
l’any sense que obres com ara La traviata, Rigoletto o Aida siguen escoltades
ací i allà, en diversos teatres al mateix temps”.
Escrita a partir del llibret de Francesco María Piave (1910-1876), a partir de La
dama de les camèlies, d’Alexandre
Dumas, fill (1824-1895), l’acció
ens situa en la mateixa època en
què es va escriure i es va representar, igual que la novel·la en
què està basada. La seua estrena
va ser un fracàs, per la qual cosa
es va modificar l’època d’ambientació, transportant-la a l’època
de Lluís XIV, si bé en l’actualitat
torna a representar-se en l’època
de Verdi. Com assenyala Roger
Alier, va ser una qüestió d’evasió
de drets d’autor la que va motivar Il·lustració 3: Alejandro Dumas, fill
23
guia didactica_VERDI.indd 23
09/02/2016 17:20:12
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
que, en escriure el llibret de l’òpera que Verdi va voler compondre sobre la novel·la
de Dumas, es canviaren els noms dels protagonistes (tan febles eren encara llavors les bases legals que protegien els mencionats drets). Marguerite Gautier
va passar a ser Violetta Valéry; Armand Duval va passar a ser Alfredo Germont.
No era el primer canvi que experimentaven aquests noms: en la novel·la Dumas
explicava esdeveniments viscuts per la cortesana que havia conegut, anomenada Marie Duplessis, i el protagonista masculí era el mateix Alexandre Dumas (i
per això, en la novel·la el protagonista tenia les mateixes inicials, A. D., de
l’autor del relat).
L’obra va ser estrenada al teatre La Fenice, de Venècia, el 6 de març de 1853; es
va estrenar a Espanya al teatre Reial de Madrid l’1 de febrer de 1855.
Il·lustració 4: Teatre La Fenice
24
guia didactica_VERDI.indd 24
09/02/2016 17:20:12
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
L´argument
El teló s’alça sobre el luxós saló parisenc de Violetta Valéry on transcorre una festa. Li presenten un jove poeta, Alfredo, i en el brindis queda
ja patent l’amor que ell sent cap a ella, que es
manifesta quan Violetta pateix un accés de tos
causat per la tisi que està avançant en el seu
organisme. Durant una conversació el poeta li
declara el seu amor, i ella, encara que recelosa
del que puga suposar l’amor per a una dona en
el seu estat, el convoca per a l’endemà. Quan
tots abandonen la casa, Violetta queda torbada per les paraules d’Alfredo, un home que
verdaderament l’estima a ella, que no deixa de Il·lustració 5: Portada de l’edició de
ser una cortesana. L’idil·li prossegueix amb la l’Ed. Ricordi
felicitat d’ambdós, però el pare d’Alfredo, Giorgio Germont, es presenta davant de Violetta per a demanar-li que sacrifique el
seu amor perquè, en cas contrari, la germana del poeta no podrà casar-se amb
un jove d’una família burgesa, si aquests tenen notícia de la relació d’Alfredo amb
una cortesana. Ella ho comprén i decideix sacrificar-se, abandonant Alfredo, a pesar del terrible dolor que això li suposa. Violetta torna a la seua vida anterior, com a
amant del baró Douphol, però Alfredo, desoint els consells de son pare, la segueix
a l’instant i la localitza a casa de la seua amiga Flora; allí, Alfredo juga a les cartes i
guanya una gran suma a Douphol. Complint allò que ha promés, Violetta menteix
i diu que estima aquest. Alfredo no pot reprimir-se i la insulta públicament, tirant-li
als peus els diners que acaba de guanyar en el joc. El pare d’Alfredo es presenta i
recrimina a aquest la seua conducta; Douphol, per la seua banda, desafia el poeta
a un duel.
Violetta, greument malalta ja per la tuberculosi, rep una carta de Germont que
li anuncia el retorn d’Alfredo, exiliat arran del duel, que no va tindre conseqüències mortals. Ella, a punt d’expirar, creu reviure quan apareix Alfredo, el qual,
ara, coneix la veritat per les explicacions de son pare. A pesar de tot, la malaltia
és irreversible i Violetta mor en els braços d’Alfredo.
25
guia didactica_VERDI.indd 25
09/02/2016 17:20:12
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
Sobre l´autor
Verdi va tindre en la seua infància una formació mediocre, que va millorar quan un
comerciant de grans de la seua localitat, Antonio Barezzi, intuint en ell qualitats musicals
excel·lents, va sufragar els seus estudis i va
fomentar les relacions amoroses del jove Verdi amb la seua filla Margherita. Després va
sufragar els seus estudis a Milà i, encara que
no va ser admés en el conservatori per la seua
edat, va realitzar els seus estudis amb afany,
i va aconseguir cridar l’atenció de l’empresari
de la Scala de Milà, Bartolomeo Merelli, que li
va encarregar els seus primers títols, Oberto,
que va tindre èxit, i una òpera bufa, Un giorno
di regno (1840), que va fracassar. La coinciIl•lustració 6: Retrat de Margheridència d’aquest fracàs amb la mort successiva
ta-Barezzi
dels seus dos fills i de la seua esposa Margherita li van provocar forts desitjos d’abandonar
la carrera, però l’empresari Merelli el va pressionar perquè estrenara una òpera
de tema bíblic (per a la Quaresma de 1842): Nabucco, que va obtindre un sonor
èxit a Milà i va consagrar la carrera de Verdi.
Animat pel triomf, va voler repetir-lo amb I Lombardi (1843), però va ser amb
Ernani (1844) com va aconseguir refermar la seua carrera; l’èxit del jove compositor en la Itàlia ocupada pels austríacs va motivar que els patriotes usaren el seu
cognom com a divisa: darrere dels «Viva Verdi» pintats per les parets s’amagaven
les sigles de «Vittorio Emanuele Re d’Italia».
Verdi, l’origen camperol del qual el va fer sempre lent en els seus progressos però
ferm en les seues decisions, va adoptar la causa de l’anomenat «Risorgimento» escrivint òperes sobre temes de caràcter falsament històric que ocultaven, en el fons,
una invocació a la reunificació italiana (Attila, 1846, n’és un exemple clar). Però
moltes vegades la peremptorietat dels contractes i els obstacles imposats per la
censura i per la inestabilitat econòmica dels empresaris van impedir a Verdi do26
guia didactica_VERDI.indd 26
09/02/2016 17:20:13
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
nar millors resultats en els anys en què treballava com un possés per a complir els
terminis d’entrega de les seues obres (a aquells anys els va batejar com a “anni di
galera”, és a dir, anys de presidi) i en els quals el seu rendiment artístic a vegades va
ser escàs amb òperes poc atractives, com Alzira (1845) o Il corsaro (1848).
Cap a 1850, el talent de Verdi va anar madurant i evolucionant. Va deixar les antigues històries de capa i espasa amb rerefons patriòtic, per a abordar un tipus
d’òpera narratiu amb major atenció a la psicologia dels personatges. L’adaptació
d’un drama de Victor Hugo sobre la dissipada cort de Francesc I de França va fer
nàixer un tipus nou d’òpera amb Rigoletto, drama construït entorn d’un protagonista geperut amb una doble personalitat malvada i bondadosa, quelcom que fins
llavors ningú excepte Mozart no havia sigut capaç de dibuixar en una òpera.
Verdi va repetir la gesta en Il trovatore (1853) i la va arredonir encara més creant
la seua següent òpera entorn d’una figura doblement proscrita de la vida social:
per la seua professió de cortesana i de malalta de tisi. Aquesta obra, La traviata, basada en la narració d’Alexandre Dumas fill, va marcar el zenit dels èxits de
Verdi en la segona part de la seua carrera, i va elevar la seua cotització internacional. L’Òpera de París s’afanyava a obrir les seues portes per a la seua següent
òpera, Les vêpres siciliennes (1855), i Roma donava un precari recer moral al
seua brillant obra Un ballo in maschera (1859), prohibida per la histèrica censura napolitana.
En entrar en la dècada de 1860, Verdi era ja un autor més que consagrat tant
a Itàlia com en tot el món. El seu matrimoni amb el seua antiga amant i intèrpret Giuseppina Strepponi el va
portar a preferir una vida retirada,
cultivant la terra en la seua població natal i tractant per un breu
moment de donar el seu suport
al moviment nacional italià com
a senador de la nova monarquia
dels Savoia. Desenganyat de la política, va estrenar en la llunyana Sant
Petersburg una nova adaptació de la
tragèdia romàntica espanyola Don
Il•lustració 7: Retrat del jove Verdi
Álvaro o la fuerza del sino, del duc
27
guia didactica_VERDI.indd 27
09/02/2016 17:20:13
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
de Rivas, en 1862, i finalment va compondre per a
l’Òpera de París una altra peça molt efectiva, Don
Carlo, sobre una tragèdia de Schiller.
L’obertura del canal de Suez va portar Egipte a demostrar el seu potencial econòmic i cultural, per
la qual cosa va associar l’acte a la inauguració
d’una òpera, Aida. No va estar a temps per a la
inauguració del canal, però va ser estrenada dos
anys més tard amb un èxit universal que encara
perdura. Verdi tenia la intenció de retirar-se després de l’èxit d’aquests dos últims títols, i d’haver
escrit el seu monumental Requiem en honor al
poeta Manzoni (1874), però l’empresa editora
Ricordi, propietària dels drets d’autor de quasi toIl•lustració 8: Retrat d´un Verdi ma- tes les òperes importants, volia obtindre de Verdi
dur
nous títols que suposaren noves onades positives
des del punt de vista econòmic. Un compositor i
llibretista, Arrigo Boito, es va encarregar d’anar «seduint» el compositor oferint-li temes basats en Shakespeare, dels quals Verdi va extraure, després d’una lenta preparació, les seues dues últimes òperes: Otello (1887) i Falstaff (1893).
Verdi va tractar encara d’elaborar un nou llenguatge musical, que va practicar en els
seus últims anys en les seues Quattro pezzi sacri. Però la mort de Giuseppina Strepponi, el novembre de 1897, va anul·lar definitivament la fins llavors incòlume vitalitat del
compositor, que va morir al Gran Hotel de Milà el 27 de gener de 1901.
ALIER, R. (2007): Guía universal de la ópera. Barcelona: Ma non troppo, pp. 878-879.
PER A SABER-NE MÉS
AA.VV. (2001): La discoteca ideal de la ópera. Barcelona: Planeta.
ALIER, R. (2007): Guía universal de la ópera. Barcelona: Ma non troppo.
JACOBS, A. & SADIE, s. (1984): El libro de la ópera. Madrid: Rialp.
OSBORNE, R. (1978). Verdi. Barcelona: Salvat.
PHILLIPS-MATZ, M.J. (2001): Verdi. Una biografía. Barcelona: Paidós.
28
guia didactica_VERDI.indd 28
09/02/2016 17:20:13
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
APROXIMACIÓ AL
Context sociocultural
La producció verdiana comprén més de cinquanta anys des de l’estrena d’Oberto
en 1839 i Falstaff en 1893. En aquest ampli marc cronològic, Verdi demostra una
contínua evolució artística paral·lela al desenvolupament convuls dels esdeveniments històrics i socials que assoten Itàlia.
Durant els primers anys de l’”Ottocento”, el creixent naixement de la burgesia busca aliances amb treballadors industrials i llauradors per a evitar el retorn a l’Antic
Règim; això és fruit d’un procés d’industrialització, innovació tecnologia i investigació científica que avança frenèticament i que allunya progressivament l’aristocràcia del poder polític.
L’art i la música utilitzen un llenguatge més vinculat als drames, les passions, tornant-se més sensible i expressiu a fi de comunicar al públic un missatge de resistència a l’opressió moral latent en aquells anys amb l’ocupació austríaca. En aquest
sentit, l’artista, el compositor, deixa de treballar per encàrrec a les ordres d’un monarca o un noble i passa a convertir-se en un treballador lliure, que expressa les
seues emocions a través de la seua música, connectant amb el públic que assisteix
a les representacions de les seues obres buscant una comunió emocional.
El melodrama és la forma artística més adequada per a acollir aquest pensament,
i Verdi es converteix en un dels grans compositors que la fa seua per a expressar la
necessitat d’alliberament nacional i desenvolupament sociocultural. La producció
verdiana coincident amb l’època de major enfrontament polític a Itàlia està protagonitzada per frases i cors que expressen els ideals de l’alliberament nacional. El
melodrama desenvolupa una acció còmica o tràgica a través de la interpretació
no sols d’actors sinó de cantants.
En el sentit modern, el melodrama musical s’albira durant el Renaixement italià
quan un grup de músics, intel·lectuals i artistes components de l’anomenada Camerata Fiorentina van donar llum a un nou gènere artístic en què l’artista havia
de recitar cantant amb acompanyament musical. Les dues òperes significatives
d’aquesta nova forma artística van ser Dafne, de Jacopo Peri, estrenada a Florència
en 1598, i Eurídice, estrenada a Florència en ocasió de la boda de Maria de Medici
i Enric IV de França. No obstant això, l’obra que assumeix l’estructura definitiva de
29
guia didactica_VERDI.indd 29
09/02/2016 17:20:14
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
melodrama musical és L’Orfeo, de Claudio Monteverdi, en la qual ja s’incorporen
recitatius, parts amb cor i àries. Així, el melodrama es converteix en una de les
formes de creació musical més complexes i exigents des del punt de vista humà,
creatiu i econòmic, unint diverses disciplines artístiques:
• la poesia relativa als diàlegs o monòlegs arreplegats per un llibretista que
dóna forma a una acció còmica o dramàtica;
• l’escenografia, en què figurants, dissenyadors de vestuari i tècnics de les arts
figuratives treballen per a donar el marc visual de l’acció;
• la recitació dels cantants;
• la música, l’orquestra, cantants i cor;
• la dansa.
És en el camp melodramàtic on l’obra verdiana implica un canvi de mentalitat sobre la responsabilitat del compositor, que ara es converteix en dramaturg, creador
i en empresari de si mateix, a més de músic.
30
guia didactica_VERDI.indd 30
09/02/2016 17:20:14
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
NOTES AL PROGRAMA
El Teatre Principal de Castelló acull al febrer aquesta òpera en tres actes, que es
va estrenar el 1853 a La Fenice de Venècia amb llibret de Francesco Maria Piave
—basat en La dama de les camèlies, de Alexandre Dumas— i música de Verdi.
La traviata és una obra atípica dins del corpus operístic de Verdi per la seua
visió realista de la història de Violetta, que en el seu llit de mort evoca la seua
vida de cortesana i el seu sacrifici per amor. Fuig dels grans temes històrics i
mítics —com en Nabucco o Aida— per a endinsar-se en un drama psicològic
que celebra la vida i les virtuts humanes al mateix temps que alça la seua veu
contra la hipocresia de la societat de classes. Pel seu enfocament moral i la
seua ambientació contemporània en el París del segle XIX —va ser la primera òpera en què els actors vestien segons la moda del moment, amb esmòquing i vestits llargs—, no va tindre una bona acollida en les seues primeres
produccions. No obstant això, el pas dels anys ha situat La traviata com una
de les òperes més interpretades i estimades pel públic.
Elegància i detallisme conceptual són els dos punts forts de l’escenografia,
que és, sens dubte, un valor destacat en aquest muntatge de La traviata. Després d’un concurs realitzat el passat mes d’octubre entre estudiants de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló, un jurat compost per professors
de l’EASD de Castelló i membres de l’equip de l’OLCS va seleccionar per a
aquesta producció el projecte escenogràfic creat per Alejandro López, Yriana
Ferrer, Patricia Sanz i Jasmine Matamoros —alumnes de Zoraida Nomdedéu,
professora d’Escenografia en els Estudis Superiors en Disseny d’Interiors—.
Des de llavors, aquest grup d’alumnes treballa braç a braç amb el director
artístic i musical, Carlos Pascual, i la directora escènica, Eugenia Corbacho,
com a resultat d’un conveni de col·laboració entre l’EASD i l’Orquestra Lírica
en aquesta producció. Així mateix, la gràfica anunciadora de l’espectacle ha
sigut fruit d’un altre concurs, aquesta vegada realitzat entre els alumnes de
Gràfica Publicitària i guanyat per Sara Castelló i Abigail Tomás, dos joves fotògrafes i dissenyadores que, inspirades pels seus companys els dissenyadors
escenogràfics, han sabut plasmar la voluntat estètica de la producció en una
imatge suggeridora i atractiva per als cartells i programes de mà.
31
guia didactica_VERDI.indd 31
09/02/2016 17:20:14
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
L’OLCS és la primera orquestra professional de Castelló que s’especialitza en
produccions líriques, des d’òpera i sarsuela fins a musical i programes simfonicocorals. Tres són els valors pels quals aposta: la qualitat, la joventut i el
concepte des de i per a Castelló. Una família de més de 130 artistes (instrumentistes, cantants, actors, ballarins i un gran equip de producció), tots ells
joves avalats per la seua titulació i projecció internacional, que comparteixen
els forts llaços de ser castellonencs. Tot això, ben engranat per a oferir lírica de
la màxima qualitat creada per i per a Castelló.
Carlos Pascual, Director Musical
32
guia didactica_VERDI.indd 32
09/02/2016 17:20:15
Jose Miguel Sanz García
VERDI PER A TOTS:
LA TRAVIATA
Una introducció a l´òpera
Dossier didàctic
GUIA DIDÀCTICA
El present dossier didàctic únicament pretén ser un complement
perquè els joves puguen aprofitar
millor l’audició Verdi per a tots: La
traviata. Es distribueix en una sèrie
d’activitats a realitzar abans i després d’assistir a l’audició. És interessant que els alumnes les realitzen
per a reconéixer determinats conceptes i recursos musicals mostrats
en l’audició.
33
guia didactica_VERDI.indd 33
09/02/2016 17:20:16
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
ACTIVITATS PRÈVIES:
Assistirem a una audició que s’anomena Verdi per a tots: La traviata, però...
1. Què creus que és una òpera? Redacta’n una xicoteta definició:
2. L’òpera, com a espectacle, té una sèrie de parts: sabries reconéixer-les unint els termes de la columna de l’esquerra amb les definicions
de la dreta?
...música instrumental entre dos actes...
Obertura
Acte
...peça amb unitat pròpia, destinada a ser
cantada com a solo dins d’una òpera...
...introducció instrumental d’una òpera...
Recitari
Ària
Entreact
...passatge cantat, de caràcter essencialment narratiu,
d’una òpera, oratori o “passió”; l’expressió donada al
text és més important ací que la forma musical...
...cada una de les parts en què sol dividir-se una obra teatral o una òpera...
34
guia didactica_VERDI.indd 34
09/02/2016 17:20:16
Jose Miguel Sanz García
GUIA DIDÀCTICA
3. Com ja deus haver esbrinat, la veu és la gran protagonista. Hi ha sis
tipus principals de veus: sabries trobar-les en la següent sopa de lletres?
4. Escriu les distintes veus que has trobat:
5. Sabries ordenar-les d’agut a greu?
AGUT
GREU
35
guia didactica_VERDI.indd 35
09/02/2016 17:20:17
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
6. L’òpera sol representar-se en teatres denominats alla italiana, un model de teatre sorgit a Itàlia en el segle XVII inspirat intentant evocar el teatre
clàssic. Sabries situar sobre la il•lustració les següents parts que es compon?
llotges pati de butaques orquestra prosceni bambolines
7. Associa els noms de les columnes següents: són compositors i
obres que podràs escoltar en l’audició:
Carmen
La flauta màgica
W. A. Mozart
F. Chueca
La traviata
G. Bizet
La Gran Vía
P. Sorozábal
Katiuska
G. Verdi
8. En la llista hi apareixen algunes obres que són sarsueles... Sabries
escriure una definició de sarsuela?
36
guia didactica_VERDI.indd 36
09/02/2016 17:20:17
GUIA DIDÀCTICA
Jose Miguel Sanz García
ACTIVITATS DESPRÉS DE L’AUDICIÓ:
1. Hem escoltat peces d’òpera i sarsuela de distints moments. Sabries ubicar els diferents autors en un eix cronològic?
2. En l’audició hi havia exemples de sarsuela i d’òpera: Sabries assenyalar dues diferències importants?
SARSUELA
ÒPERA
3. Recordes quin tipus de veu ha interpretat...
Havanera de Carmen
Ària de Monostatos (La Flauta màgica)
Romança de Katiuska
4. Quina ha sigut la teua peça favorita?
37
guia didactica_VERDI.indd 37
09/02/2016 17:20:18
GUIA DIDÀCTICA
VERDI PER A TOTS LA TRAVIATA
5. Tracta de completar el text següent:
La Traviata és una ............................ en ............................ actes escrita per Giuseppe Verdi, que conta la història de Violetta Valéry, interpretada per una ............................
i Alfredo Germont, interpretat per un cantant amb veu de ............................ . L´obra comença amb una breu ............................ a càrrec de l´orquestra, i després
d’alçar-se el ............................ hem pogut viatjar amb la imaginació a un saló de
............................ on transcorre el començament de l’òpera.
6. Què és el que més t’ha agradat de l’audició?
38
guia didactica_VERDI.indd 38
09/02/2016 17:20:18
afició per les actrius jóvens.
En 1737 assumix la direcció del teatre Sant
Joan Crisòstom de Venècia
Igualdad
i inicia els seus primers intents de reforma de l’empobrit i anquilosat
teatre de l’època.
L’any següent estrena Il Momolo cortesan, obra on
Solidaridad
escriu el text del protagonista, començant així la reforma tècnica que
va portar a abandonar en les representacions la improvisació pròpia
Reciclaje
de la Commèdia dell’Arte.
Esfuerzo
Després d’una breu i poc feliç experiència diplomàtica com a cònsol
de la República de Gènova a Venècia, Carlo Goldoni s’allunya d’esta
ciutat en 1743 i marxa a Mòdena. Per a evitar als exèrcits en armes,
per la Guerra de Successió Austríaca, recala en Pisa on reprén una
vegada més la professió d’advocat. Este mateix any escriu el text
complet de La donna di garbo, que no va ser estrenada fins a 1748,
obra que oscil·la entre els personatges característics de la Commèdia
dell’Arte i la recerca d’una comicitat més discreta i quotidiana.
Per requeriment del seu amic l’actor còmic Antonio Lachi, escriu
Arlecchino, servitore di due padroni, possiblement una de les seues
millors obres. Intima amb el matrimoni Medebach; ell empresari i
ella, Teodora, l’actriu més completa de totes les que haja conegut.
Lloguen el teatre de Sant’Angelo de Venècia i s’inicia una etapa de
col·laboració fructífera entre l’escriptor, l’empresari i l’actriu. En la
temporada 1750-1751 estrena 16 obres. Entre estes, Il teatre comico,
Responsabilidad
Compañerismo
autèntica poètica teatral, perquè posa en boca
dels seus personatges
les seues idees de reforma i adaptació als nous temps. Li arriba l’èxit
econòmic i el prestigi professional.
Coneix l’actriu Maddalena Marlini -la criada o dama jove de la companyia- i escriu per a ella el principal paper femení de La serva amorosa. La Marlini eclipsa a Teodora Medebach i la substituïx no sols
en el paper d’actriu principal, sinó també en el cor de Goldoni, amb
qui va mantindre una turbulenta relació amorosa. Des d’aleshores
ella serà Coral·lina, nom del personatge protagonista d’esta obra que
prendrà com a pseudònim. Per a ella escriu en 1752 una de les seues
obres més famoses, La locandiera (L’hostalera), no estrenada fins l’any
guia didactica_VERDI.indd 39
09/02/2016 17:20:18
VERDI PARA TODOS/VERDI PER A TOTS:
LA TRAVIATA
FICHA TÉCNICA/ FITXA TÈCNICA
Reparto / Repartiment
Estíbaliz Ruiz, mezzosoprano
Gonzalo Manglano, tenor
Manuel Mas, barítono/baríton
José Luis Miralles, pianista
Eugenia Corbacho, directora de escena/
directora d´escena
Miguel Cruz, maquillaje y peluquería/
maquillatge i perruqueria
Carlos Pascual, dirección musical/
direcció musical
Jose Miguel Sanz, idea y guión de “Verdi
para todos” / idea i guió de Verdi per a tots
Orquesta Lírica de Castellón/
Orquestra Lírica de Castelló
Xabier Martínez, concertino
Estefanía Zarzo, violín/violí
Robert Nebot, violín/violí
Sonia Quejigo, violín/violí
Mario García, viola
Isabel Julià, violoncello/violoncel
Jaume Domenech, violoncello/violoncel
Diego González, contrabajo/contrabaix
María Escoín, flauta
Rafa Palomar, clarinete/clarinet
Enric Llobet, trompa
Paco Queralt, trompa
Bruno Zandalinas, timbales
Escenografía / Escenografia
“EntrePatas”: Jasmin Matamoros, Alejandro López, Yriana Ferrer y Patricia
Sanz (Alumnos/alumnes EASD)
guia didactica_VERDI.indd 40
09/02/2016 17:20:22